Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 8 de juliol del 2021 ha aprovat la següent:

Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials

Exposició de motius

Els treballs científics portats a terme a nivell internacional per part del Grup Internacional d’Experts sobre el Clima (GIEC) són contundents. Existeix un vincle directe i causal entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les activitats humanes, majoritàriament de diòxid de carboni i de metà, i l’augment global de la temperatura mitjana del planeta.

L’exposició de motius de la ratificació de l’acord de París, del 12 de desembre de 2015, aprovada per unanimitat pel Consell General en la seva sessió del 30 de novembre de 2016, recorda que la cinquena avaluació del GIEC publicada el 2014 indica que els impactes del canvi climàtic ja són reals i costosos, i que seran molt més alts a mesura que augmentin les temperatures globals. Així mateix, l’article 7 de l’Acord de París estableix en el seu apartat 4 que les Parts reconeixen que la necessitat actual d’adaptació és considerable, que un increment dels nivells de mitigació pot reduir la necessitat d’esforços addicionals d’adaptació, i que un augment de les necessitats d’adaptació pot comportar majors costos que els que serien necessaris per implantar mesures efectives de mitigació.

La Conferència de les Parts del Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic celebrada a París el 2015, va adoptar la decisió 1/CP21, en la que per unanimitat les Parts van acordar aprovar l’Acord de París, i mitjançant la qual s’aborden determinats principis pel desenvolupament de polítiques efectives en el marc de la lluita contra el canvi climàtic. En relació a aquestes polítiques, en el punt 136 de la decisió esmentada, la Conferència de les Parts reconeix la importància de proporcionar incentius per a les activitats de reducció d’emissions, en particular pel que fa a eines com ara les polítiques nacionals i la tarificació del carboni, el que permetria potenciar i afavorir la reducció de les emissions globals mitjançant el foment de la transició energètica cap a una economia baixa en carboni, internalitzant els costos socials i ambientals.

D’altra banda, el clima a Andorra ha evolucionat i alguns efectes del canvi climàtic ja han estat constatats, i tot plegat en un context socioeconòmic que reposa en gran mesura en activitats que tenen una estreta relació amb les condicions climàtiques.

Andorra comparteix els principis rectors d’aquests acords internacionals. I no només els comparteix, sinó que necessita d’aquest canvi de model i d’una acció internacional ferma i decidida. Per aquests motius, el Consell General va aprovar de forma unànime la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).

L’article 9 de la Llei estableix que el Govern promou el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que incorpora al projecte de Llei dels pressupostos generals, i que es destina a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei. El Fons verd s’alimenta dels impostos finalistes que es puguin determinar amb aquest objectiu, com també de les dotacions pressupostàries complementàries que prevegin les lleis de pressupostos generals de l’Estat, així com de les donacions i les aportacions que rebi i altres possibles ingressos.

El Consell General també va aprovar l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica. Aquest acord preveu dotar el fons verd en el pressupost del Govern a partir del 2021 i, destinar la taxa de tinença de vehicles íntegrament al fons verd, amb l’objectiu de fomentar la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic.

En aquest context, aquesta modificació té per objecte crear un preu del carboni, com a element addicional a la branca general de l’impost especial sobre els hidrocarburs, la utilització dels quals genera o és susceptible de generar emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

De forma general, el tipus impositiu de la branca CO2 es fixa en 30 € per tona de diòxid de carboni equivalent, en coherència amb les recomanacions internacionals. Per aquells productes que tenen ja un règim impositiu de la branca general de l’impost especial, el Govern assumirà la meitat d’aquests euros per tona, mitjançant la corresponent reducció del tipus impositiu vigent, atenuant així l’impacte de la implementació de la mesura.

De forma particular, i en vistes a facilitar una adaptació progressiva dels hàbits de consum i tendir cap a una economia baixa en carboni, en el cas dels principals agents energètics que intervenen en la calefacció, la implementació del tipus impositiu es farà esglaonadament durant un termini de 6 anys a partir de l’any 2022, evitant així un impacte inflacionista sobre el consum de les llars. Alhora, de forma transitòria i per a la resta d’agents, l’any 2022, s’aplicarà un tipus impositiu de la branca CO2 de 25 € per tona de diòxid de carboni equivalent, dels quals el Govern assumeix 15 € per tona, mitjançant la corresponent reducció del tipus impositiu vigent, per aquells productes que tenen ja un règim impositiu de la branca general de l’impost especial.

L’element CO2 és finalista en el sentit que els seus ingressos alimenten un fons específic. Aquest fons, creat per l’article 9 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, s’anomena “fons verd” i s’alimenta, entre d’altres fonts d’ingressos, dels ingressos íntegres de la branca CO2 de l’impost especial sobre els hidrocarburs, d’acord a les previsions anuals de la Llei dels pressupostos generals de l’Estat.

El fons es destina a impulsar els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.

L’element CO2 és proporcional a les emissions equivalents de diòxid de carboni dels combustibles de la Nomenclatura General de productes, es determina a partir de la multiplicació de les unitats de combustible objecte de tributació, pel factor d’emissió corresponent definit a l’annex 1 i, pel tipus de gravamen vigent.

En clau de transparència i d’informació al públic, l’article 8 preveu la inclusió d’una disposició addicional a la Llei 27/2008, mitjançant la qual s’encomana al Govern que, transcorregut el primer bienni d’aplicació de la branca CO2 de l’impost especial sobre els hidrocarburs, i així de manera successiva pels següents biennis vençuts, encarregui una auditoria de l’impacte de la implementació de l’esmentada branca, que valori la recaptació i l’impacte sobre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, entre d’altres indicadors que es considerin d’interès. L’informe final de l’auditoria es dipositarà al Consell General per a què sigui examinat per la comissió parlamentària corresponent, i se’n faciliti el coneixement públic, garantint-ne l’accés a tots els ciutadans.

Aquesta modificació de la Llei, a través de la seva disposició final primera, modifica l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei 21/2013, del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, en el sentit d’augmentar del 40% al 60% del cost real de l’actuació protegible, el percentatge màxim de les subvencions.

Finalment, a través de la disposició final segona, es modifica l’apartat 10 de l’article 57 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, per tal d’ajustar les referències a dos articles, en el marc del capítol cinquè que porta sobre les infraccions i les sancions.

Aquesta Llei es compon de nou articles, una disposició addicional, una disposició transitòria i tres disposicions finals.

Article 1.

Es modifica l’article 1 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, que queda redactat de la manera següent:

“Article 1. Naturalesa jurídica

L’impost especial sobre el tabac

L’impost especial sobre l’alcohol

L’impost especial sobre els hidrocarburs que incorpora també un element que grava les emissions equivalents de diòxid de carboni.

Article 2

S’addiciona una nova definició a l’article 3 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials amb el redactat següent:

“Fons verd: és el fons previst per l’article 9 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc).”

Article 3

Es modifica l’article 5 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, que queda redactat de la manera següent:

“Article 5. Operacions no subjectes

No estan subjectes a aquests impostos les posades sota subjecció de l’impost de béns que es realitzin a l’empara dels règims especials de trànsit, dipòsit, perfeccionament actiu, i d’admissió temporal, en la forma i amb els requisits que reglamentàriament s’estableixin.”

Article 4

Es modifica l’article 23 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, que queda redactat de la manera següent:

“Article 23. Naturalesa jurídica

L’impost especial sobre els hidrocarburs és un tribut de naturalesa indirecta i de caràcter estatal que grava la fabricació, la importació d’hidrocarburs i les emissions equivalents de diòxid de carboni, constituït únicament per elements específics.”

Article 5

Es modifica l’article 24 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, que queda redactat de la manera següent:

“Article 24. Fet generador de l’impost especial sobre els hidrocarburs

Està subjecta a l’impost especial sobre els hidrocarburs la posada sota subjecció de l’impost de productes inclosos en l’annex 1.”

Article 6

Es modifica l’article 28 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, de d’impostos especials, que queda redactat de la manera següent:

“Article 28.Tipus de gravamen de l’impost especial sobre els hidrocarburs

L’element CO2 es determina a partir del tipus impositiu fixat per cada producte, en euros per tona, multiplicat pel factor d’emissió corresponent, d’acord amb el que s’estableix a la taula de l’annex 1.

No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, únicament és permès utilitzar el gasoil calefacció com a carburant per a la combustió de motors de tractors agrícoles quan siguin utilitzats en activitats agrícoles i ramaderes i per a la combustió de motors de màquines trepitjaneu quan siguin utilitzades per al condicionament i manteniment de les estacions d’esquí.

Tipus de gravamen de l’impost especial sobre els hidrocarburs

Article 7

S’addiciona la disposició addicional setena a la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, amb el contingut següent:

“Disposició addicional setena

La recaptació derivada de la branca CO2 de l’impost especial sobre els hidrocarburs s’assigna íntegrament al finançament del Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic.”

Article 8

S’addiciona la disposició addicional vuitena a la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, amb el contingut següent:

“Disposició addicional vuitena

Article 9

S’addiciona l’annex 1 a la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, amb el contingut següent:

“Annex 1. Unitats d’expressió i factors d’emissió dels hidrocarburs

Disposició addicional

El Govern elabora durant el primer any d’aplicació d’aquesta Llei un estudi tècnic de diversificació i transició del sector industrial dels hidrocarburs del Principat d’Andorra.

Disposició transitòria. Règim transitori aplicable al tipus de gravamen de l’impost especial sobre els hidrocarburs

El tipus de gravamen de l’impost especial sobre els hidrocarburs, establert a l’article 28 de la Llei 27/2008 segons modificat per l’article 6 d’aquesta Llei, s’aplica per a cada exercici i per als productes indicats tal i com segueix:

Per l’any 2021:

Per l’any 2022:

Per l’any 2023:

Per l’any 2024: