Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

Es presumeix que l’infant concebut durant el matrimoni té per pare el marit de la mare. Nogensmenys, el marit pot instar una acció en impugnació de la paternitat davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, sempre que acrediti fets per demostrar que no pot ser-ne el pare.

Si l’infant ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot instar una acció en impugnació de la paternitat davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, en el termini dels sis mesos següents al naixement, amb la sola prova de la data del part. No obstant això, no hi pot haver lloc a la impugnació de la paternitat si el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o si coneixia l’embaràs abans de la celebració del matrimoni, o si s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.”

Es modifica l’apartat 4 de l’article 76 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou afegit en virtut de la disposició final segona de la Llei 14/2004, del 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix:

En tot cas es pot instar una acció en impugnació de la paternitat que, en aplicació de la presumpció legal, hagi prevalgut en l’àmbit registral, davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.”

Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 78 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, els quals queden redactats com segueix:

El reconeixement fet en acta de naixement, en document públic o en expedient registral, un cop finalitzat el termini legal per declarar el naixement, requereix, perquè sigui eficaç i inscrit al Registre Civil:

A manca dels consentiments o l’aprovació mencionats a l’apartat 2 anterior, únicament és possible la inscripció de la paternitat que quedi determinada per una declaració judicial.”

Es modifica l’article 82 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’apartat 2 de l’article 87 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Pot instar la inscripció de l’emancipació qualsevol persona que al·legui tenir-hi interès legítim, el qual s’ha de justificar davant del registrador. Contra la negativa del registrador a la inscripció es pot interposar un recurs davant del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària.

Es modifica la lletra b) de l’article 101 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 16, de la Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 104 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 19, de la Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix:

Es modifica la lletra d) de l’article 109 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 25, de la Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 122 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 126 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 129 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 130 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 142 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual fou modificat per la disposició final tercera, apartat 34, de la Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, i que queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 146 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 150 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 151 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 153 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 157 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Si no hi ha hagut un pronunciament en el sentit assenyalat a l’article anterior en el procés penal corresponent, i no és possible anul·lar, declarar ineficaç o modificar l’assentament afectat per un dels procediments establerts en aquesta Llei o en una altra norma processal, el Ministeri Fiscal ha d’instar la nul·litat, la ineficàcia o la modificació dels assentaments afectats per un delicte o una falta contra l’estat civil, o per una irregularitat registral motivadora de sanció disciplinària, per mitjà d’un procés judicial civil que se segueix pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

Estan legitimades per instar la nul·litat, la ineficàcia o la modificació al·ludides a l’apartat anterior les persones a què es refereix l’assentament afectat i qualsevol altra persona que acrediti tenir-hi un interès legítim.”

Es modifica l’apartat 10 de l’article 3 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Intervé en tots els processos civils en què estiguin interessats menors d’edat o persones absents, amb la capacitat modificada judicialment o necessitades de protecció.

S’afegeix un apartat 3 a l’article 14 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat de la manera següent:

El fiscal general pot encomanar el seguiment dels processos o assumptes als diferents fiscals adjunts de forma potestativa. No obstant això, si ha assignat en primer lloc un procés o un assumpte a un fiscal adjunt i, posteriorment, decideix assignar-lo a un altre fiscal adjunt, ho ha de fer mitjançant un escrit motivat degudament. Contra aquesta decisió no es pot interposar cap recurs.”

Es modifica l’article 24 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat de la manera següent:

Els membres del Ministeri Fiscal estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada dels actes comesos en l’exercici del càrrec. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal que pugui correspondre als membres del Ministeri Fiscal pels mateixos fets.

Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el Consell Superior de la Justícia ho ha de posar en coneixement de l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

S’afegeix un nou article 24 bis, dins el capítol V de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 25 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 5 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus.

Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de quatre anys, a comptar de la data del fet causant o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Ministeri Fiscal interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Ministeri Fiscal interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.

En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el Consell Superior de la Justícia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.”

Es modifica l’article 28 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 9 de la disposició final primera de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici del càrrec, els criteris de graduació de les sancions, les condicions de la prescripció, l’anotació i la cancel·lació d’aquestes sancions, i les condicions d’extinció de la responsabilitat, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats als articles 85, 85 bis i 85 ter de la Llei qualificada de la Justícia.

Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 bis, apartat 3, d’aquesta Llei.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

El Ministeri Fiscal no és part en el procediment disciplinari, sense perjudici de la intervenció del fiscal general establerta a l’article 30 bis, apartat 3, a l’article 30 ter, apartat 5, i a l’article 30 quater, apartat 1.”

Es modifica l’article 30 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

El procediment disciplinari contra un membre del Ministeri Fiscal l’inicia el Consell Superior de la Justícia, com a òrgan disciplinari, mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador. El Consell Superior de la Justícia designa un instructor entre els seus membres.

L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat:

La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Ministeri Fiscal expedientat.”

S’afegeix un nou article 30 bis, dins el capítol V de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

L’instructor designat pel Consell Superior de la Justícia ha d’instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de trenta dies hàbils des del dia en què es notifiqui al membre del Ministeri Fiscal expedientat la resolució assenyalada a l’article 30.3, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.

El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Ministeri Fiscal expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes i ha de denegar motivadament les que consideri que no ho són, i també pot practicar d’ofici les altres proves que consideri necessàries i siguin admissibles en dret, en el termini de trenta dies hàbils. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Ministeri Fiscal expedientat, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients. A més, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al magistrat que nomeni a aquest efecte el president del Tribunal Superior de Justícia i, en cas que l’expedient se segueixi contra un fiscal adjunt, també al fiscal general, per tal que emetin un informe sobre els fets presumptament comesos i el plec de càrrecs en el mateix termini de deu dies hàbils. Transcorregut aquest termini, l’instructor ha d’elevar l’expedient disciplinari al Consell Superior de Justícia en el termini màxim de cinc dies hàbils.

Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.”

S’afegeix un nou article 30 ter, dins el capítol V de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari contra el membre del Ministeri Fiscal expedientat, correspon al Consell Superior de la Justícia, com a òrgan disciplinari, amb l’abstenció de l’instructor de l’expedient disciplinari.

El Consell Superior de la Justícia ha de dictar la resolució disciplinària en el termini màxim de quinze dies hàbils per a les faltes lleus; de trenta dies hàbils per a les faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, a comptar del dia en què l’instructor li elevi l’expedient disciplinari.

Dins els terminis establerts a l’apartat anterior, el president o, en cas que s’hagi hagut d’abstenir o hagi estat recusat, el vicepresident del Consell Superior de la Justícia, assenyala el lloc, el dia i l’hora en què s’ha de celebrar la vista oral, a la qual cita els membres del Consell Superior, a excepció de l’instructor de l’expedient disciplinari. També cita el membre del Ministeri Fiscal expedientat. El president o, si escau, el vicepresident, que dirigeix i modera la vista oral, atorga la paraula al batlle o al magistrat expedientat en primer lloc, i, tot seguit, al representant del Ministeri Fiscal. També pot atorgar torns addicionals de paraula. Durant la vista oral no es poden al·legar fets que no ho hagin estat durant la fase d’instrucció. El membre del Ministeri Fiscal expedientat pot renunciar a la celebració de la vista oral en virtut de les conclusions a què fa referència l’article 30 bis, apartat 3.

La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria dels membres del Consell Superior de la Justícia, excepte el de l’instructor designat.

Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel Consell Superior de la Justícia sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’al·legacions escrites del membre del Ministeri Fiscal expedientat, en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari.

En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Ministeri Fiscal expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part del Consell Superior de la Justícia.”

S’afegeix un nou article 30 quater, dins el capítol V de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Quan acordi la incoació d’un expedient disciplinari, el Consell Superior de la Justícia, amb l’abstenció de l’instructor, i amb l’audiència prèvia del membre del Ministeri Fiscal expedientat, pot decidir cautelarment la suspensió del càrrec del membre del Ministeri Fiscal expedientat per un període màxim de sis mesos, quan hi hagi indicis racionals de la comissió d’una falta molt greu. En aquest cas, el Consell Superior també pot decidir la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, malgrat que s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Ministeri Fiscal expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de la sanció de separació del càrrec, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.

Contra les mesures cautelars esmentades a l’apartat anterior, el membre del Ministeri Fiscal expedientat pot interposar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia. El recurs el resol una sala formada pels tres magistrats amb més antiguitat en el càrrec. Aquests tres magistrats no poden formar part del Ple del Tribunal Superior de Justícia en cas que, finalment, s’interposi un recurs contra la resolució disciplinària definitiva del Consell Superior de la Justícia.

El període de suspensió temporal del càrrec, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal del càrrec que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal del càrrec que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.”

Es modifica l’enunciat del capítol III del títol preliminar de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 7 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual fou modificat al seu torn per l’article 2 de la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal i per l’article 5 de la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i que queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 9 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat com segueix:

Amb caràcter general, en tots els processos penals és preceptiva la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat. No obstant això, la intervenció de l’advocat és facultativa en els processos penals que se segueixen per contravencions penals.

Per actuar davant els tribunals penals en el termes previstos per aquesta Llei, els advocats han d’acomplir els requisits que estableixen la Llei qualificada de la Justícia i la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.”

Es modifica l’article 11 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 12 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual fou modificat al seu torn per l’article 6 de la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i que queda redactat com segueix:

Per tal de garantir el dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades, els processats han de ser defensats per un advocat, i en cas que no en nomenin, se’ls en designa un d’ofici.

Llevat que hagi obtingut el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes, el processat té l’obligació de rescabalar al Govern els honoraris que hagi satisfet a l’advocat d’ofici, els quals formen part de les despeses judicials, sense perjudici que l’advocat pugui reclamar també al processat un complement d’honoraris. L’obligació esmentada es fa efectiva en els termes que el Govern estableixi reglamentàriament.”

Sense perjudici del que estableixen els apartats 5 i 6 de l’article 7 i la resta d’articles d’aquest capítol, el batlle o el tribunal que pertany a la jurisdicció civil o, si escau, a la jurisdicció penal, a petició de qualsevol persona que justifiqui un interès legítim, és competent per conèixer els litigis entre particulars en relació amb un dret d’autor o un dret veí, en particular pel que fa a:

Tots els litigis civils que puguin sorgir a l’empara d’aquesta Llei se substancien d’acord amb el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

L’arrendatari pot reclamar el retorn de la fiança lliurada en el marc del procés que se segueix pel procediment d’arrendaments que regula la Llei del Codi de procediment civil, o en un procés posterior endegat amb aquesta finalitat. L’acció per reclamar el retorn de la fiança prescriu en el termini de tres anys a comptar del moment de l’extinció del contracte d’arrendament.”

Contra la decisió del director general es pot presentar una demanda dins els tretze dies següents al dia en què es notifiqui aquesta decisió, davant la jurisdicció civil competent, la qual es tramita pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.

Es modifica l’article 7 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, el qual queda redactat com segueix:

El Govern proveeix l’Autoritat Financera Andorrana dels segells destinats a la recaptació de les taxes judicials. Aquests segells, de colors diferents, tenen els valors facials següents: deu, vint, cinquanta, cent i dos-cents euros.

Quan l’import de la taxa sigui superior a cinc-cents euros es pot acreditar la liquidació i el pagament mitjançant l’aportació de l’acreditació d’ingrés, directa o per mitjà del Consell Superior de la Justícia, als comptes de l’Autoritat Financera Andorra.”

Es modifica l’article 8 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 9 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, el qual queda redactat en els termes següents:

Queden subjectes a la taxa judicial totes les actuacions processals que es materialitzen en qualsevol classe de procediment en virtut dels escrits següents:

També queden subjectes a la taxa judicial les peticions de certificat de qualsevol tipus, de legalització de documents i d’obtenció de còpies simples en paper o en qualsevol altre format o suport, llevat que ho sol·liciti una administració pública.

Els escrits que tenen com a objecte complementar, precisar, aclarir o insistir en relació amb les actuacions processals esmentades a l’apartat 1 anterior no queden subjectes a la taxa judicial.”

Es modifica l’article 10 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, el qual queda redactat com segueix:

Les taxes s’apliquen a les actuacions processals esmentades a l’apartat 1 de l’article anterior, d’acord amb les quotes variables i fixes següents:

No obstant el que estableix l’apartat anterior:

Per a les peticions de certificats de qualsevol tipus s’aplica una quota fixa de 10 euros per cada certificat; per a les peticions de legalització de documents s’aplica una quota fixa de 3 euros per cada document, i per a les peticions d’obtenció de còpies simples s’aplica una quota fixa de 0,35 euros per cada còpia en paper o la quantitat equivalent en el cas de còpies en un altre format o suport.”

Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 9 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, els quals queden redactats com segueix:

Si l’infractor persisteix en la seva conducta, el president de la Comunitat de propietaris, amb l’acord previ de la Junta de Propietaris convocada a aquest efecte, pot interposar l’acció de cessament contra l’infractor. Aquesta acció es tramita pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil, amb les especialitats que estableix aquest article.

El batlle, amb caràcter preventiu i en interès de la Comunitat de propietaris, pot ordenar el cessament immediat de l’activitat prohibida, i també qualsevol altra mesura de protecció que tingui per objecte assegurar l’efectivitat de l’ordre de cessament, d’acord amb les normes sobre les mesures cautelars que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

Es modifica l’apartat 3 de l’article 32 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, el qual queda redactat com segueix:

L’acció d’impugnació dels acords de la Junta de Propietaris es tramita pel procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil, amb les especialitats que estableix aquest article.

Es modifica l’article 33 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’intitulat de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, i els intitulats del títol I i del capítol primer de la Llei esmentada, els quals queden redactats com segueix:

Es modifica l’article 1 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

A les persones majors d’edat i a les persones menors d’edat emancipades només se’ls pot modificar judicialment la capacitat en els casos en què per qualsevol causa es trobin en situació habitual de no tenir la potestat d’autogovernar-se.

Les persones menors d’edat no emancipades, si hi concorre una causa possible de modificació de la capacitat que es creu que pot persistir després de la minoria d’edat, se’ls pot modificar judicialment la capacitat durant el darrer any de la minoria d’edat; en aquest cas la modificació de la capacitat produeix els seus efectes a partir de la majoria d’edat.

El procediment de modificació de la capacitat es regeix per les normes de la Llei del Codi de procediment civil.”

Es modifica l’article 7 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual al seu torn fou modificat per l’article 5 de la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, i que queda redactat com segueix:

La modificació de la capacitat produeix els seus efectes a partir de la fermesa de la sentència que l’estableix, excepte en el supòsit que la persona amb la capacitat modificada sigui menor d’edat, cas en què la modificació de la capacitat produeix els seus efectes quan assoleixi la majoria d’edat. En aquest cas es prorroga la pàtria potestat i s’exerceix d’acord amb el que estableix la sentència o, subsidiàriament, d’acord amb les normes generals sobre la pàtria potestat.

Els actes realitzats per la persona amb la capacitat modificada abans de la inscripció de la modificació de la capacitat en el Registre Civil no es poden oposar a tercers de bona fe.

Els actes realitzats per la persona amb la capacitat modificada que contradiguin el que estableix la sentència que decreta la modificació de la capacitat poden ser impugnats a instància del seu representant legal, de la mateixa persona amb la capacitat modificada o dels seus successors, en el termini de caducitat de quatre anys a comptar de la data en què se celebri l’acte, del dia en què la persona amb la capacitat modificada va recuperar la seva capacitat o de la data de la seva mort.”

Es modifica l’article 8 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

Des del moment que desapareixen o varien les causes que van determinar la modificació de la capacitat, la declaració judicial corresponent es pot revocar o canviar, de manera que s’ampliïn o es redueixin, si escau, l’extensió i els límits de la modificació de la capacitat que se’n deriven.

El procés de revocació o de canvi de la modificació de la capacitat es regeix per les normes relatives al procediment de modificació de la capacitat que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

Es modifica l’article 9 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual al seu torn fou parcialment modificat per l’article 6 de la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, i que queda redactat com segueix:

Els efectes de la revocació o dels canvis en la modificació de la capacitat es produeixen únicament des de la fermesa de la nova sentència.

La sentència que revoca la que va declarar la modificació de la capacitat, o que la canvia de manera que n’amplia o en redueix l’extensió i els límits, no afecta l’eficàcia dels actes realitzats abans de la fermesa de la sentència revocatòria o modificativa.”

Es modifica l’article 10 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual que queda redactat com segueix:

Els actes realitzats per una persona a la qual no s’ha modificat la capacitat judicialment, però que es troba en situació de no conèixer el seu significat en el moment de realitzar-los, poden ser impugnats per la mateixa persona mancada de capacitat, pel seu guardador o pel Ministeri Fiscal i, després de la mort de la persona, pels seus hereus, sempre que els hagin ocasionat un perjudici.

L’acció impugnatòria caduca als quatre anys a comptar de la data de celebració de l’acte perjudicial.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

Poden promoure la sol·licitud d’internament i proposar també la institució en la qual es practicarà l’internament les persones que estan legitimades per instar el procediment de modificació de la capacitat de la persona de què es tracti, d’acord amb la Llei del Codi de procediment civil, i també el seu representant legal. La persona que pugui ser internada ha de ser defensada i assistida per un advocat, que té la consideració de defensor judicial, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. Si no pot o no vol designar un defensor judicial, el batlle li’n designa un d’ofici.

Es modifica l’article 18 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

Únicament poden ser titulars de les institucions tutelars les persones físiques que estiguin en ple exercici dels seus drets civils i que no incorrin en cap de les causes d’incapacitat o d’inhabilitat que preveuen els articles següents.

També poden assumir el càrrec de tutor les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin per objecte la protecció de les persones menors d’edat i de les persones amb la capacitat modificada judicialment, i que estiguin acreditades pel Govern.”

Es modifiquen les lletres b) i c) de l’article 24 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, tenint en compte que la lletra c) esmentada al seu torn fou modificada per l’article 8 de la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, i que queden redactades com segueix:

Es modifica l’article 25 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual al seu torn fou modificat per l’article 9 de la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, i que queda redactat com segueix:

La tutela l’exerceix una o més persones físiques o una sola persona jurídica. En el cas que hi hagi més d’un tutor, tots actuen de forma conjunta, llevat que s’estableixi expressament el contrari en la sentència que es dicti en el procés de modificació de la capacitat. Els desacords entre els tutors s’han de resoldre en el tràmit d’execució de la sentència esmentada o en el procediment de jurisdicció voluntària que correspongui i amb l’audiència prèvia dels tutors, del menor si té almenys dotze anys o de la persona amb la capacitat modificada judicialment si té prou coneixement.

S’han de nomenar els mateixos tutors per a tots els germans, llevat que per circumstàncies especials s’aconselli nomenar-ne de diversos.

La persona que promou el procés de modificació de la capacitat pot sol·licitar el nomenament de tutors substituts, en cas de vacança en la tutela. En el cas de cessament del tutor, els tutors substituts exerceixen la tutela fins que el batlle nomeni un nou tutor.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 27 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

Qualsevol persona major d’edat, en previsió d’una futura declaració judicial de modificació de la capacitat, pot nomenar en escriptura pública un tutor, la persona o persones que han de substituir-lo, excloure determinades persones de la tutela i establir la remuneració que han de percebre les persones que exerceixin el càrrec.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 31 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual al seu torn fou modificat per l’article 10 de la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, i que queda redactat com segueix:

A petició de la persona que nomena un tutor en previsió d’una futura declaració judicial de modificació de la capacitat, dels pares que en nomenen un per als seus fills menors d’edat per al cas que s’hagi de constituir una tutela, de dos parents en línia recta descendent o ascendent majors d’edat, o d’un d’ells i el consort o la persona que ha format una unió estable de parella amb la persona amb la capacitat modificada judicialment, l’organisme jurisdiccional pot autoritzar la constitució d’un consell de tutela per gestionar una empresa familiar de la qual forma part la persona tutelada, amb la facultat que nomeni un tutor i que en controli la gestió.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 32 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

Estan obligats a promoure la constitució de la tutela el cònjuge o la persona que ha format una unió estable de parella, els descendents, ascendents i germans de la persona amb la capacitat modificada judicialment, el guardador de fet i la institució que en tingui la guarda; altrament responen dels danys i perjudicis ocasionats a la persona que ha de ser tutelada.

Es modifica l’article 33 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual al seu torn fou modificat per l’article 11 de la Llei 27/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, i que queda redactat com segueix:

La tutela es constitueix per sentència recaiguda en el procés de modificació de la capacitat o per aute recaigut en el marc d’un procediment de jurisdicció voluntària, en aquest darrer cas amb l’audiència prèvia del menor si té almenys dotze anys i de les altres persones que el batlle cregui convenient.

El batlle dona possessió del càrrec a la persona que ha d’exercir la tutela en el tràmit d’execució de la sentència dictada en el procés de modificació de la capacitat, o en el procediment de jurisdicció voluntària esmentat a l’apartat anterior, un cop efectuat el nomenament.

Si el tutor anteriorment nomenat cessa en les seves funcions, el nomenament d’un nou tutor s’ha d’efectuar també en el mateix tràmit d’execució de sentència dictada en el procés de modificació de la capacitat o en el procediment de jurisdicció voluntària esmentat a l’apartat 1.”

Es modifica l’apartat 2 l’article 37 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

La persona amb la capacitat modificada judicialment, si té prou coneixement i sempre que tingui almenys catorze anys, si es tracta de la tutela d’un menor, ha de ser citada a l’acte d’aprovació dels comptes.”

Es modifica l’article 41 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

El tutor ha de tenir cura de la persona amb la capacitat modificada judicialment, procurar-li aliments i fer tot el que calgui perquè adquireixi o recuperi la seva capacitat i la seva inserció a la societat, gestionar el seu patrimoni, representar-lo excepte en relació amb els actes que pot realitzar ell mateix per disposició de la Llei o de la sentència que s’hagi dictat en el procés de modificació de la capacitat, i a informar anualment la Batllia de la situació de la persona amb la capacitat modificada judicialment.

El domicili de la persona amb la capacitat modificada judicialment és el de la persona titular del càrrec tutelar, llevat que en la constitució de la tutela o per resolució judicial posterior s’hagi disposat altrament.”

Es modifica l’article 44 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica la lletra b) de l’article 53 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, la qual queda redactada com segueix:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 58 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, la qual queda redactada com segueix:

La curatela de les persones amb la capacitat modificada judicialment té per objecte complementar la seva capacitat d’obrar. Per tant, el curador ha de donar el seu assentiment als actes que determina la sentència que estableix la modificació de la capacitat.

Es modifica l’article 59 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, el qual queda redactat com segueix:

El procés de declaració de prodigalitat d’una persona se substancia d’acord amb les normes del procediment de modificació de la capacitat que regula la Llei del Codi de procediment civil, amb les especialitats que també s’hi preveuen.

Amb independència del que estableixi la sentència que declara la prodigalitat, l’assentiment del curador és necessari per als actes que esmenta l’article 57, apartat 2.”

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 65 de la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars, els quals queden redactats com segueix:

Les institucions protectores de les persones mancades de capacitat d’autogovern es regulen per la llei nacional de la persona concernida. Tanmateix, si no s’acredita la llei nacional de la persona esmentada, s’aplica la llei andorrana.

Les mesures provisionals o urgents de protecció que escaigui adoptar en relació amb una persona mancada de capacitat d’autogovern estan sotmeses a les prescripcions de la llei de la seva residència habitual.

Es modifica l’apartat 5 de l’article 17 de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, el qual queda redactat com segueix:

En el supòsit que l’extinció de la unió es produeixi pel matrimoni d’un dels membres de la parella sense que se n’hagi fet la notificació fefaent establerta a l’apartat 3 d’aquest article, o si les parts no han liquidat els drets i obligacions que resulten de l’acord signat entre elles, la jurisdicció civil competent coneix dels conflictes patrimonials que puguin sorgir, de la fixació dels danys i perjudicis que se’n puguin derivar i de qualsevol altra qüestió que s’hagi de sotmetre a la decisió dels tribunals.”

Es modifica l’article 25 de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, el qual queda redactat com segueix:

Sense perjudici del que estableix el capítol vuitè, el batlle o el tribunal que pertany a la jurisdicció civil o, si escau, a la jurisdicció penal, és competent de forma exclusiva per conèixer els litigis entre particulars en relació amb una sol·licitud de patent o una patent, en particular pel que fa a:

Tots els litigis civils que puguin sorgir a l’empara d’aquesta Llei se substancien d’acord amb el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 5 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat com segueix:

El compliment de les funcions encomanades al saig establertes a l’article 3 i a les lletres d i e de l’article 4 té caràcter obligatori. El saig que sigui requerit a aquest efecte no pot negar la seva intervenció o actuació, llevat de causa justificada.

La negativa del saig de prestar els seus serveis sense causa justificada, o la realització per part seva d’actes contraris a les lleis aplicables, dona dret a la persona interessada a formular una demanda de responsabilitat i reclamació pels danys i perjudicis davant la jurisdicció civil competent.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat com segueix:

El saig s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que té encomanades i, si no ho fa, pot ser recusat, en els supòsits següents:

Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat com segueix:

Els honoraris del saig i les despeses que dimanen de l’exercici de les seves funcions, en cas que no s’ajustin als barems o a les normes vigents i aplicables, es poden impugnar davant el secretari judicial adscrit o que forma part del tribunal que va dictar la resolució judicial que s’està executant o s’ha executat o, quan es tracti d’un acte administratiu, davant el secretari judicial adscrit o que forma part del tribunal de la Secció Administrativa al qual correspongui per torn, d’acord amb el procediment d’impugnació de la taxació de les costes processals que regula la Llei del Codi de procediment civil.”