Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat com segueix:

La impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu executoris, o l’altre òrgan al qual correspongui, d’acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l’ordenament tributari, segons el cas. No obstant això, la impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d’execució es tramita i es resol davant el mateix saig, d’acord amb el procediment que regula la Llei del Codi de procediment civil a aquest efecte.”

Es modifica l’apartat 4 de l’article 37 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual al seu torn fou modificat per l’article 1 de la Llei 8/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i que queda redactat com segueix:

Els saigs, en el marc de l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius de caràcter executori, resten sotmesos a les normes de la Llei del Codi de procediment civil, de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del Codi de l’Administració i de la Llei de l’embargament, en el que no contradiguin aquesta Llei.”

Es modifica l’article 36 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat com segueix:

Per delegació de l’autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d’acord amb les llei aplicables, i que consisteixen a pagar una quantitat líquida, per mitjà del procediment que regula aquesta Llei.

Els saigs duen a terme igualment l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d’acord amb les lleis aplicables, i que consisteixen a complir obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa diferent d’una quantitat de diners, només pel que fa al pagament de les quantitats líquides que formen part de l’execució o que en dimanen.

Els saigs duen a terme també l’execució dels laudes o resolucions arbitrals, dels acords de mediació que hagin estat elevats a escriptura pública, o de les transaccions o convenis homologats mitjançant una resolució judicial, que consisteixen a pagar una quantitat líquida, o que consisteixen a complir obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa diferent d’una quantitat de diners, només pel que fa al pagament de les quantitats líquides que formen part de l’execució o que en dimanen.”

Es modifiquen els apartats 1, 3 i 6 de l’article 38 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals al seu torn foren modificats per l’article 2 de la Llei 8/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i que queden redactats com segueix:

En el termini màxim de tretze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’execució forçosa d’una resolució judicial, i llevat que hagi decidit denegar el despatx de l’execució pels motius que estableix la Llei del Codi de procediment civil, el saig dicta un acord d’execució que:

En el supòsit de l’execució forçosa d’un acte administratiu, el saig només adreça un requeriment a la persona executada, en el termini màxim de tretze dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud d’execució, en què li atorga un termini màxim de tretze dies hàbils per pagar el deute i dipositar al seu despatx professional l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes i, si escau d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, en concepte de recàrrecs.

L’acord d’execució es pot impugnar davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar, d’acord amb les normes sobre l’oposició a l’execució forçosa que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 40 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual al seu torn fou modificat per l’article 4 de la Llei 8/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i que queda redactat com segueix:

Un cop notificat l’acord d’embargament d’acord amb l’article 39.1, el saig ha de practicar, si escau, l’embargament dels béns i drets de la persona executada en el termini màxim de cinc dies hàbils, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria, en quantia suficient per cobrir:

Es modifica l’article 41 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat com segueix:

S’afegeix un nou article 41 bis, dins el títol II de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 42 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual al seu torn fou modificat per l’article 5 de la Llei 8/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i que queda redactat com segueix:

El procediment d’execució s’acaba:

S’afegeixen dos nous apartats 4 i 5 a l’article 10 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, els quals queden redactats com segueix:

El dipositari està obligat a conservar els béns mobles embargats a disposició del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració, i pot ser remogut del càrrec de dipositari, d’ofici o a instància de part, en cas que incompleixi les obligacions que li corresponen. En aquest cas, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicten un aute, un acord o una resolució en què remouen al dipositari del càrrec que exerceix i en designen un altre, si escau, sense perjudici de les responsabilitats civil i penal en què hagi pogut incórrer el dipositari remogut.

El dipositari té el dret de ser rescabalat de les despeses que li ha ocasionat el dipòsit. En cas que sol·liciti aquest rescabalament, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, decideixen quina és la quantitat que cal satisfer al dipositari, d’acord amb les circumstàncies del dipòsit. Aquesta quantitat té la consideració de costes de l’execució.”

S’afegeix un nou article 12 bis a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, el qual queda redactat com segueix:

El batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, poden decidir l’embargament d’una empresa o un grup d’empreses, de part d’una empresa o un grup d’empreses, o de rendiments, fruits o rendes de qualsevol tipus que pugui rebre la persona embargada.

El batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, poden nomenar un administrador dels béns i drets embargats a què fa referència l’apartat anterior, amb la finalitat d’assegurar aquests béns i drets durant el procediment d’execució.

El nomenament de l’administrador es fa mitjançant un aute, un acord o una resolució, amb l’audiència prèvia de les parts del procediment de què es tracti i de les altres persones interessades. L’aute, l’acord o la resolució en què es nomena l’administrador també precisa els termes de l’administració, i en concret les vicissituds relatives a la rendició de comptes, a la retribució de l’administrador i al nomenament d’un interventor com a representant de l’empresa embargada, si escau.

Un cop ha nomenat l’administrador, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, requereix a la persona que fins llavors administrava els béns i drets embargats que cessi de fer-ho, i lliura la possessió d’aquests béns i drets a l’administrador que ha nomenat.

L’administrador nomenat té els mateixos drets, facultats, obligacions i responsabilitats que l’administrador anterior. No obstant això, ha de sol·licitar l’autorització del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració, per alienar o gravar accions o participacions de l’empresa, béns immobles o qualssevol altres béns que siguin essencials per al funcionament de l’empresa. Al mateix temps, els actes ordinaris d’administració que porti a terme i la rendició de comptes que faci poden ser impugnats per les parts del procediment de què es tracti i per l’interventor.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, el qual queda redactat com segueix:

Els creditors del causant i els legataris, així com els creditors de l’hereu, poden sol·licitar motivadament al notari la separació del patrimoni hereditari respecte al privatiu de l’hereu. Aquesta separació de patrimonis se substancia mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària que regula la Llei del Codi de procediment civil, i un cop fet l’inventari, el notari concedeix el benefici de separació de patrimonis si escau, mitjançant l’adopció de les mesures i les cauteles pertinents.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 106 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, el qual queda redactat com segueix:

Per a la validesa del testament hològraf s’exigeix:

Es modifica l’article 107 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, el qual queda redactat com segueix:

El notari ha d’adverar el testament hològraf mitjançant la comprovació de la seva autenticitat.

Un cop acreditada l’autenticitat del testament, es protocol·litza notarialment en el termini màxim d’un mes.

Els testaments hològrafs caduquen si no es presenten per adverar-los en el termini de quatre anys des de la mort del testador.”

Es modifica l’article 253 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, el qual queda redactat com segueix:

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 273 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, els quals queden redactats com segueix:

Si opten pel pagament en béns i el legitimari no es conforma amb els que se li pretengui adjudicar, pot recórrer al batlle competent pel torn de jurisdicció voluntària, que ha de decidir d’acord amb l’equitat.

En qualsevol cas, el batlle competent pot ordenar que es practiqui una prova pericial per conèixer la qualitat i el valor dels béns que componen l’herència i del lot que es pretengui adjudicar al legitimari.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Els òrgans judicials competents per a les funcions d’assistència i supervisió de l’arbitratge són els següents:

Es modifica l’article 11 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Els batlles i tribunals, quan se’ls sotmeti una controvèrsia sobre un assumpte que és objecte d’un conveni d’arbitratge, es declaren incompetents i remeten les parts a l’arbitratge si ho sol·licita qualsevol de les parts, com a molt tard en el moment de presentar el primer escrit sobre el fons de la controvèrsia, llevat que es comprovi que el conveni és nul, ineficaç o d’impossible execució.

Si s’ha iniciat l’acció a la qual es refereix l’apartat 1, es poden iniciar o prosseguir les actuacions arbitrals i dictar un laude mentre la qüestió estigui pendent davant la jurisdicció civil competent.”

Es modifica l’article 12 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Es modifiquen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 17 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

A falta d’aquest acord:

Quan en un procediment de nomenament d’àrbitres convingut per les parts,

Quan el nomenament dels àrbitres correspongui al batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, confecciona una llista amb tres noms per cada àrbitre que hagi de ser escollit i tria els noms per sorteig. Ha de tenir necessàriament en compte les condicions requerides per ser àrbitre d’una junta arbitral convingudes per les parts, i si no se n’haguessin convingut, les previstes a la Llei, i ha de prendre les mesures que garanteixin la independència, la imparcialitat i la disponibilitat dels integrants de les llistes.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 18 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Si la designació d’àrbitres correspon a la institució arbitral nomenada o al batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, una o l’altre segons escaigui ha de confeccionar una llista de tres noms per cada àrbitre que hagi de ser nomenat. En confeccionar aquesta llista s’ha de tenir en compte els requisits establerts per les parts per seleccionar els àrbitres i prendre les mesures necessàries per garantir-ne la independència i la imparcialitat. Una vegada confeccionada la llista, es nomenen els àrbitres mitjançant sorteig.

Es modifica l’apartat 4 de l’article 21 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Si la recusació en virtut del procediment acordat per les parts o del procediment descrit en l’apartat 3 no prospera, la part recusant pot fer valdre, si escau, la recusació davant el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària. La decisió del batlle és inapel·lable.

Es modifiquen els apartats 2 i 5 de l’article 22 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Si un àrbitre es veu impedit, de iure o de facto, d’exercir les seves funcions o les exerceix amb dilacions injustificades, el seu mandat cessa si renuncia al càrrec o si les parts n’acorden la remoció en qualsevol moment. En cas contrari, si hi ha desacord respecte a qualsevol dels motius de remoció, qualsevol de les parts pot sol·licitar al batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària que decideixi sobre la terminació del mandat. La decisió del batlle és inapel·lable.

La institució arbitral i, si de cas hi manca, el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària poden igualment decidir la revocació del nomenament de tots o un dels àrbitres, a instància d’una de les parts, després d’haver escoltat l’àrbitre afectat, posat cas que hi hagi dubtes justificats sobre la independència o la imparcialitat dels àrbitres o de les condicions requerides per a ells en el conveni d’arbitratge, o incapacitat física o mental dels àrbitres o deficiències greus en la conducció del procediment arbitral. Els àrbitres poden continuar el procediment i dictar el laude mentre el procediment de revocació estigui pendent.”

Es modifica l’article 38 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

El conveni d’arbitratge no impedeix a les parts, amb anterioritat a les actuacions arbitrals o durant la seva tramitació, sol·licitar al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn l’adopció de mesures cautelars, ni a aquest batlle el fet de concedir-ne. Ni la sol·licitud ni l’adopció d’aquestes mesures no afecta l’eficàcia del conveni d’arbitratge.

El batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn té la mateixa competència per adoptar mesures cautelars al servei d’actuacions arbitrals, amb independència del fet que aquestes actuacions se substanciïn o no al país de la seva jurisdicció, que la competència que té al servei d’actuacions judicials. El batlle exerceix la seva competència d’acord amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil.”

Es modifica l’article 48 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

La junta arbitral o qualsevol de les parts, amb l’aprovació de la junta arbitral, pot demanar l’assistència del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària per practicar proves. El batlle pot atendre aquesta sol·licitud dins de l’àmbit de la seva competència i de conformitat amb les normes sobre mitjans de prova que estableix la Llei del Codi de procediment civil.

L’assistència judicial pot consistir en la pràctica de la prova davant del propi batlle i sota la seva exclusiva direcció, o en l’adopció de les mesures necessàries perquè la prova pugui ser practicada davant la junta arbitral.

En tots dos supòsits, el batlle lliura a la persona sol·licitant testimoni que doni fe de les actuacions practicades.”

Es modifica l’article 60 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

El laude és executable encara que s’hagi exercit l’acció d’anul·lació en contra. No obstant això, l’executat pot sol·licitar al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn la suspensió de l’execució, sempre que ofereixi una caució pel valor de la condemna més els danys i perjudicis que puguin derivar-se de la demora en l’execució del laude. La caució pot constituir-se en qualsevol de les formes previstes a la Llei del Codi de procediment civil. Un cop presentada la sol·licitud de suspensió, el batlle, després d’escoltar l’executant, resol sobre la suspensió sol·licitada. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Quan consti al batlle la desestimació de l’acció d’anul·lació, aixeca la suspensió i ordena que continuï l’execució del laude, sense perjudici del dret de l’executant a sol·licitar, si escau, una indemnització dels danys i perjudicis causats per la demora en l’execució, de conformitat amb les normes sobre l’incident d’execució que regula la Llei del Codi de procediment civil. Si consta al batlle l’estimació de l’acció d’anul·lació, arxiva definitivament l’execució amb els efectes previstos a la normativa civil.”

Es modifica l’apartat 3 de l’article 62 de la Llei 47/2014, del 18 de desembre, d’arbitratge del Principat d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Els òrgans judicials a què fa referència l’article 9 tenen les facultats d’assistència i supervisió que s’hi estableixen, sempre que:

Es modifiquen la lletra b) de l’apartat 2 i la lletra f) de l’apartat 4 de l’article 7 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, les quals queden redactades com segueix:

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria segona de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, el qual queda redactat com segueix:

Queden eximides de l’obtenció del certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat a què es refereix l’article 7, apartat 4, lletra e d’aquesta Llei les persones que hagin exercit, amb anterioritat a la seva col·legiació com a membres exercents, els càrrecs o les funcions de magistrat, batlle, fiscal general, fiscal adjunt, secretari judicial, saig, notari o lletrat adscrit als gabinets jurídics del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com les persones que hagin estat donades d’alta com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

S’afegeix una nova Disposició transitòria tercera a la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, la qual queda redactada com segueix:

Es modifica la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat, la qual queda redactada com segueix:

Els notaris exerceixen les funcions següents:

Es modifica l’apartat 3 de l’article 3 de la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei 11/2017, del 25 de maig, del notariat, el qual queda redactat com segueix:

Els honoraris dels notaris i les despeses que dimanen de l’exercici de les seves funcions, en cas que no s’ajustin als barems o a les normes vigents i aplicables, es poden impugnar davant el secretari judicial adscrit o que forma part del tribunal de la Secció Administrativa al qual correspongui per torn, d’acord amb el procediment d’impugnació de la taxació de les costes processals que regula la Llei del Codi de procediment civil.”