La Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, ha estat objecte de successives modificacions en el decurs dels divuit anys transcorreguts d’ençà el moment de la seva promulgació. Es tracta, entre altres, de la Llei 6/2005, del 21 de febrer, de modificació de l’article 14 de la Llei general de les finances públiques i de l’article 63 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals; de la Llei 14/2007, del 20 de setembre, de modificació de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny; i de la Llei 32/2012, del 22 de novembre, de modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, que introduïen modificacions puntuals imposades per la necessitat d’actualitzar la norma, adaptant-la a les necessitats i exigències dels comuns, constatades en mèrits de l’experiència obtinguda arran de la seva aplicació.

Actualització que la publicació de diverses normes, d’un temps ençà, directament relacionades amb els àmbits de l’administració pública i, especialment, de les finances públiques, obliga a continuar realitzant en major mesura i de forma global.

Es tracta, principalment, del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal; del Decret legislatiu del 8-5-2019 pel qual es publica el Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i de la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, que contenen canvis normatius als que s’ha d’adaptar la legislació existent en matèria de finances comunals, en ares a assegurar una total concordança i homogeneïtat del marc jurídic existent, mantenint les especificitats del marc tributari comunal.

És amb aquesta finalitat que s’introdueixen diferents canvis i modificacions a la normativa fins ara existent amb la finalitat de corregir disfuncions, precisar i aclarir conceptes i supòsits, adaptar l’aplicació dels diferents tributs a la realitat a dia d’avui existent i, en definitiva, millorar tant la seguretat jurídica de l’obligat tributari i dels propis comuns, com l’eficàcia i l’eficiència en la recaptació tributària.

En aquest sentit, amb relació als recursos de naturalesa tributària i als preus públics, de forma general, s’opta per diferenciar les bonificacions obligatòries de les potestatives, donant cobertura a les que recullen les actuals ordinacions, però limitant-les per tal d’evitar noves diferències tributàries; s’introdueix l’exempció de determinades taxes a determinades institucions per donar resposta als acords institucionals; i s’estableix, amb caràcter potestatiu, el prorrateig mensual del període impositiu en cas d’inici o finalització en el període impositiu dels fets imposables.

Pel que fa a les taxes, es procedeix a l’ajustament tècnic dels actuals preus públics d’aprofitament o ocupació de domini públic, tractant-los com a taxes, d’acord amb el Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Amb caràcter general, els seus imports han d’estar emparats en una memòria econòmica que els acreditin, amb la limitació del seu cost. En determinats casos, poden establir-se com a referència preus de mercat. S’amplien els obligats tributaris incorporant figures com les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i els patrimonis autònoms, que ja apareixen recollides a les ordinacions comunals.

Quant als impostos, es milloren les definicions per evitar ambigüitats; s’incorporen fets imposables o situacions de frau de llei (contractes de gestió, sotsarrendaments, lloguers d’habitatges d’ús turístic, etc.).

Pel que fa als recursos no tributaris, s’adeqüen les definicions dels preus públics, i s’assimilen, en la mesura del possible, els processos administratius i sancionadors als tributaris.

A l’ensems i amb la mateixa finalitat d’adaptació i actualització, s’introdueixen modificacions a la normativa fins avui existent, que afecten diferents àmbits de les finances comunals.

És el cas de l’endeutament, amb relació al qual es precisa quines operacions han d’entendre’s com a tal; s’estableix el règim d’autorització de les operacions; es vincula la seva quantia màxima als límits establerts per la normativa vigent en matèria de sostenibilitat financera; i s’elimina el sostre del 20% sobre els ingressos de la càrrega financera anual, amb el benentès que, en cas de superar-se la quantia màxima de l’endeutament, esdevé obligatori formular un Pla Econòmic Financer.

També del pressupost, establint-se l’obligatorietat d’elaborar, aprovar i liquidar un pressupost anual consolidat, atenent a les obligacions que prescriu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal; la necessitat d’ajustar el pressupost anual al marc pressupostari general del període de mandat, de conformitat amb la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en situació d’equilibri o de superàvit; la substitució de la pròrroga pressupostària automàtica per dotzenes parts dels pressupostos de l’exercici anterior quant a llurs crèdits definitius de despeses corrents; si bé la pròrroga no afecta els crèdits per a despeses corresponents a atencions que han finalitzat durant l’exercici del pressupost prorrogat; la necessària relació de les despeses plurianuals atenent a la seva naturalesa; i l’ampliació del termini per a formalitzar la liquidació del pressupost, que s’amplia del 28 de febrer al 31 de març de l’any següent al de la liquidació.

Pel que respecta al control i fiscalització del pressupost, s’estableix que els plens dels comuns estableixin via ordinació les normes que han de seguir-se en les funcions de control, en la que han de figurar els procediments de control, la metodologia aplicable i els criteris d’actuació, entre d’altres. En aquest sentit, s’incorpora al text la disposició final segona, que estableix el mandat d’aprovar aquesta ordinació en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei. En matèria de control de legalitat, s’estableix que en cas d’existir discrepàncies han de formular-se per escrit i posar-se en coneixement de la secretaria comunal, així com que si s’entén que puguin existir fets constituïts de delicte, aquests hagin de ser objecte de denúncia.

Quant a la Intervenció comunal, es precisa la regulació de la seva organització i s’especifica que el nomenament de l’interventor es realitza per la durada del mandat comunal i fins a la realització d’un nou nomenament en el decurs del primer trimestre del mandat següent, en ares a assegurar una deguda transició.

S’introdueix també una disposició addicional tercera la qual preveu, amb l’objectiu d’agilitzar els tràmits administratius i evitar duplicitats, la realització a través d’un sol comú dels tràmits necessaris en les situacions de canvis de parròquia.

Atenent a l’elevat nombre de preceptes de la Llei actual que resulten modificats, els comuns han optat, per motius pràctics i en ares a assolir la màxima claredat possible, per proposar un nou text legislatiu que manté, en part, la normativa a dia d’avui existent i introdueix tots els canvis suara indicats.

La Llei es compon d’un títol I, integrat per dotze articles, on s’estableixen les normes generals; un títol II, compost per trenta-dos articles, on a més de regular l’exercici de les potestats en matèria tributària, es determinen els recursos de dret públic de naturalesa tributària com les taxes, les contribucions especials, els impostos comunals i els impostos d’àmbit estatal compartits, els recàrrecs i interessos de demora i les sancions tributàries; un títol III, amb quinze articles, on es recullen els recursos de dret públic de naturalesa no tributària com ara les transferències, els preus públics, l’endeutament, les infraccions i sancions no tributàries i els rendiments derivats de la cessió obligatòria de terrenys; un títol IV, on s’estableixen els recursos de dret privat, amb dos articles; i un títol V relatiu al règim de les finances comunals, principalment pel que fa als pressupostos, les despeses públiques, la comptabilitat, el control i la fiscalització, compost per cinquanta-quatre articles. També formen part de la Llei tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Títol I. Normes generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és determinar les competències financeres i tributàries dels comuns i establir-ne les modalitats d’exercici.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquesta Llei és aplicable als comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies.

Article 3. Recursos econòmics de les finances comunals

Les finances comunals es constitueixen amb els recursos econòmics següents:

A) Recursos de dret públic de naturalesa tributària:

Taxes.

Contribucions especials.

Impostos comunals.

Impostos d’àmbit estatal compartits.

Recàrrecs i interessos de demora.

Sancions tributàries.

B) Recursos de dret públic de naturalesa no tributària:

Transferències.

Preus públics.

Endeutament.

Sancions no tributàries.

Rendiments derivats de la cessió obligatòria de terrenys.

C) Recursos de dret privat:

Rendes i productes dineraris procedents del patrimoni propi.

Resta d’ingressos de dret privat, en què s’inclou la incorporació de béns o drets adquirits per herència, llegat, donació o qualsevol altre títol juridicoprivat.

Article 4. Competències

Els comuns exerceixen les competències que els hi són pròpies d’acord amb la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i amb la resta de l’ordenament jurídic.

Article 5. Potestats

Les potestats atribuïdes als comuns en el marc d’aquesta Llei, poden ser exclusives o compartides, i són les següents:

A) Potestats materials:

Potestat tributària.

Potestat financera.

Potestat executiva.

Potestat sancionadora.

B) Potestats formals:

Potestat normativa.

Potestat administrativa: de gestió i comprovadora.

L’exercici d’aquestes potestats correspon als comuns.

Article 6. Potestat tributària

Els comuns creen, regulen i apliquen tributs d’acord amb la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari, aquesta Llei i altres disposicions amb rang de Llei.

Article 7. Potestat financera

Els comuns elaboren, aproven i executen el pressupost comunal.

El pressupost té caràcter anual i regeix des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de cada any, ambdós inclosos.

El pressupost comunal queda sotmès a les disposicions previstes en la Constitució, en aquesta Llei i, subsidiàriament, a la Llei general de les finances públiques.

Els comuns ordenen les despeses d’acord amb el principi d’autogovern.

El pressupost comunal s’ha d’aprovar mitjançant ordinació.

L’ordinació del pressupost no pot establir tributs.

L’ordinació del pressupost es compon de normes d’aplicació i dels estats de despeses i d’ingressos.

Article 8. Potestat sancionadora

Els comuns regulen infraccions i apliquen multes i sancions administratives per incompliment de les ordinacions, reglaments i decrets, d’acord amb les potestats que tenen atribuïdes. Per al seu cobrament, s’ha de recórrer a l’execució forçosa, per la via de constrenyiment patrimonial, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu.

Article 9. Potestat normativa

La potestat normativa dels comuns s’exerceix mitjançant ordinacions, reglaments i decrets, d’acord amb el que regulen la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari i aquesta Llei.

Les ordinacions contenen normes de caràcter general destinades a establir almenys els trets essencials de la matèria que regulen.

Els reglaments contenen normes de caràcter general destinades a desplegar, si els comuns ho consideren necessari o convenient, les ordinacions.

Els decrets formalitzen acords o actes de caràcter singular destinats a aplicar les ordinacions i els reglaments a casos concrets.

Les ordinacions, els reglaments i els decrets dels comuns s’apliquen i tenen força d’obligar dins el territori de la parròquia respectiva, encara que els destinataris de les normes, acords o actes tinguin residència habitual en altres parròquies o a l’estranger.

Per a què entrin en vigor segons les normes generals, les ordinacions i els reglaments s’han de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 9 bis. Potestat executiva

Els comuns exerceixen la funció executiva, en el marc de les finances comunals, d’acord amb la Constitució, la Llei qualificada de competències dels comuns, la present Llei i d’acord amb la legislació general de l’Estat.

Article 10. Potestat administrativa: de gestió i comprovadora

Els comuns administren i gestionen els seus recursos propis i apliquen les seves ordinacions, els seus reglaments i els seus decrets sota el principi d’autogovern.

La gestió i la comprovació dels impostos d’àmbit estatal compartits correspon al Govern, sense perjudici del que disposi la norma o regulació de cada tribut.

Article 11. Principis reguladors de les finances comunals

Les finances comunals han de complir els principis següents:

Autogovern, per tal que, dins el marc normatiu a què es refereix la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, els comuns puguin exercir llurs potestats.

Suficiència, amb la finalitat que els cabals procedents dels recursos resultin suficients per a satisfer les necessitats exigides per la prestació dels serveis públics i altres actuacions a càrrec dels comuns.

Igualtat, de tal manera que els ciutadans han de tenir la possibilitat d’accedir a un nivell de serveis similar tendint a fer un esforç fiscal equivalent.

Territorialitat, de manera que les potestats atribuïdes als comuns siguin exercides dins l’àmbit territorial de la parròquia de què es tracti.

Coordinació, amb l’objectiu que les actuacions i relacions entre els comuns i l’Administració general compleixin els criteris d’eficàcia, d’economia i eficiència, per evitar la producció de costos innecessaris en la percepció dels ingressos.

Títol II. Recursos de dret públic de naturalesa tributària

Capítol I. Exercici de les potestats en matèria tributària

Article 12. Exercici de la potestat normativa

Els comuns despleguen i regulen els elements essencials dels tributs que els correspon seguint les disposicions d’aquesta Llei, mitjançant l’ordinació tributària comunal.

Per als impostos d’àmbit estatal compartits establerts en el capítol V d’aquest títol, els comuns fixen el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant l’ordinació tributària comunal.

El desplegament i la regulació dels tributs i l’ordinació tributària consegüent han de ser aprovats pel comú abans de l’ordinació del pressupost.

Article 13. Definició i contingut de l’ordinació tributària comunal

L’ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals.

Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos.

L’ordinació tributària comunal ha de regular, com a mínim, els elements que s’assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que apliquin:

La naturalesa jurídica del tribut.

El fet generador.

El meritament del tribut.

L’obligat tributari.

La base de tributació.

El tipus de gravamen.

La quota tributària.

Les deduccions i les bonificacions potestatives sobre la quota.

El sistema de gestió, declaració i liquidació del tribut.

Les infraccions i sancions aplicables.

Respecte als impostos d’àmbit estatal compartits, l’ordinació tributària comunal regula únicament els tipus de gravamen addicionals aplicables, i si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions.

Article 14. Bonificacions obligatòries i potestatives

Els comuns estableixen, mitjançant la corresponent ordinació, les bonificacions obligatòries previstes en el Títol II de la present Llei.

Potestativament, els comuns poden establir, mitjançant la corresponent ordinació, altres bonificacions diferents a les obligatòries del punt anterior, sempre i quan existeixin raons d’interès públic, de política econòmica o de política social que ho justifiquin i que siguin de caràcter general.

Article 15. Exercici de la potestat administrativa: de gestió, de recaptació i comprovadora

Els comuns tenen, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració general.

Les potestats de gestió, recaptació i comprovació en relació amb els tributs, són dels comuns, si bé les poden delegar, mitjançant conveni, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut.

En la recaptació en període de constrenyiment, d’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de Bases de l’ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon als comuns, en el marc del seu autogovern, sens perjudici de la facultat de delegació establerta en el punt anterior.

En quant a la concurrència de crèdits, amb caràcter general els pagaments s’imputen al deute més antic, tret que es tracti de deutes de naturalesa tributària, en els que l’obligat tributari pot imputar-los com lliurement determini sempre i quan es trobin en període voluntari.

Els comuns són competents per comprovar el compliment dels tributs comunals d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Article 16. Exercici de la potestat sancionadora

Els comuns són competents per definir infraccions i aplicar sancions per incompliment de la normativa comunal en relació amb els tributs comunals, en els termes establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari, i en l’ordinació de cada tribut.

Article 17. Terminis i còmput per la prescripció

Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents:

El dret dels comuns a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna

L’acció per imposar sancions tributàries

El dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts.

El dret dels comuns a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats.

El dret dels comuns a exigir el pagament de les sancions tributàries

El termini de prescripció comença a comptar, respectivament:

Des de la data en què s’acabi el termini reglamentari per presentar la declaració o l’autoliquidació corresponent.

Des del moment en què s’hagin comès les infraccions respectives o, si és el cas, des de la data en què s’acabi el termini reglamentari per presentar l’autoliquidació corresponent al període en què s’ha comès la infracció

Des de la data en què s’acabi el termini per sol·licitar la devolució corresponent derivada de la normativa de cada tribut o, en defecte de termini, des del dia en què la dita devolució es va poder sol·licitar

Des de la data en què s’hagi fet efectiu l’ingrés indegut.

Des de la data de la notificació de la liquidació.

Des de la data en què s’acabi el termini per fer el pagament del deute tributari en període voluntari

Des de la data de la notificació de l’acord d’imposició de sanció

Des de la data en què s’acabin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa de cada tribut o des de la data de notificació de l’acord on es reconegui el dret a percebre la devolució dels ingressos indeguts.

La resta d’elements no regulats en el present article, es regulen per la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent.

Article 18. Interrupció i efectes de la prescripció

Els terminis de prescripció establerts en l’article anterior s’interrompen per:

Qualsevol acció dels comuns notificada a l’obligat tributari, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària.

Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant del comú o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena.

En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què el comú reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan el comú en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena.

Els efectes de la interrupció, i altres elements no regulats en el present article, es regulen a la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent.

Capítol II. Taxes

Article 19. Definició i fet generador

Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular.

Els comuns, d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, tenen atribuïda la potestat de crear i regular taxes pels supòsits següents:

Per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic.

Per la prestació d’un servei públic de competència comunal de sol·licitud o de recepció obligatòria, que es refereixi, afecti o beneficiï de forma particular a l’obligat tributari.

Per la realització d’una funció administrativa de competència comunal de sol·licitud o de recepció obligatòria, que afecti o beneficiï de forma particular a l’obligat tributari. Es considera que la prestació d’un servei públic o la funció administrativa és de recepció obligatòria quan una norma imposi la seva obligatorietat, quan no pugui ser prestat pel sector privat i quan els serveis o funcions administratives siguin imprescindibles per l’obligat tributari. Es considera que la prestació d’un servei públic o la funció administrativa es refereix o afecta de manera particular a un obligat tributari quan l’activitat o servei administratiu hagi estat motivat directa o indirectament per aquest.

Segons s’estableix a l’apartat 2.a) anterior, els comuns poden exigir taxes per a la realització de qualsevol acte d’utilització privativa o aprofitament especial del domini públic i, en particular, en els supòsits següents:

Ocupació de la via pública per a finalitats comercials, on s’inclouen, entre altres:

Exposició de productes a la via pública.

Col·locació de rètols, vitrines, aparadors i parades exteriors al local comercial.

Instal·lació de tendals.

Comercialització de béns i drets a l’exterior del local comercial.

Venda ambulant.

Ocupació de la via pública per a les finalitats pròpies de les activitats d’hoteleria i restauració, on s’inclouen, entre altres:

Ocupació de la via pública per a la col·locació de terrasses fixes i temporals.

Ocupació de la via pública amb taules, cadires, barres de servei temporal, i qualsevol altre elements per a l’atenció i el servei dels clients.

Ocupació de la via pública per a la instal·lació de cendrers.

Ocupació del domini públic amb finalitats publicitàries i propagandístiques on s’inclouen, entre altres:

Col·locació de tanques publicitàries i lones.

Col·locació de cartells publicitaris.

Col·locació de rètols indicadors i identificadors d’establiments comercials.

Ocupació de la via pública per a la instal·lació de fires, atraccions, paradetes i casetes de venda.

Ocupació de la via pública mitjançant el lloguer d’espais públics oberts a l’aire lliure o tancats.

Ocupació de la via pública per la col·locació i instal·lació temporal d’elements necessaris per a la construcció i materials d’obra, on s’inclouen, entre altres:

Col·locació de contenidors per al dipòsit de runa.

Col·locació de casetes d’obra per a la guarda de materials i d’ús per a les persones que treballen i col·laboren a l’obra.

Col·locació de tanques d’obra.

Col·locació de piquets.

Obertura de rases en terrenys d’ús públic i qualsevol remoguda del paviment o la via pública.

Ocupació de la via pública per vehicles, on s’inclouen, entre altres:

Estacionament limitat temporalment de vehicles a la via pública, sense equips de control d’accés.

Ocupació i aprofitament especial de la via pública mitjançant la reserva d’espai per a la utilització temporal i exclusiva.

Ocupació per càrrega i descàrrega.

Guals.

Ocupació i utilització dels terrenys comunals per a les següents activitats:

Extracció i venda de pedra.

Tala d’arbres i venda de la fusta.

Abocador de terres inertes.

Ocupació de la via pública per a la instal·lació de senyalitzacions d’itineraris d’iniciativa privada.

Qualsevol altre tipus d’ocupació de la via pública o de les voravies amb elements que sobresurtin de la línia de façana dels immobles.

Qualsevol altre tipus d’ocupació del subsol o del vol del domini públic comunal.

Segons s’estableix a l’apartat 2.b) anterior, els comuns poden exigir taxes per la realització de qualsevol prestació de servei públic i, en particular, en els supòsits següents:

Serveis de neteja de la via pública i espais públics en general, manteniment de la parròquia i recollida i tractament de residus urbans.

Servei d’enllumenat públic.

Servei de treta de neu.

Servei de retirada, immobilització i trasllat al dipòsit comunal dels vehicles que es trobin mal estacionats o en espais prohibits, per part del Servei de Circulació del comú.

Servei d’instal·lació d’embrancament nou, reforma i modificació dels embrancaments existents a la xarxa pública d’abastament d’aigua potable, pluvials, residuals, termals i de fluid elèctric.

Servei d’instal·lació d’embrancament nou, reforma i modificació dels embrancaments existents a la xarxa pública de clavegueram.

Servei de neteja i manteniment dels cementiris.

Servei públic de proclames de matrimonis civils.

Servei de subministrament i tractament d’aigua, així com qualsevol intervenció que hagi de realitzar els servei tècnic del Departament d’Aigua de cada comú, amb inclusió de la instal·lació i canvi de comptador.

Servei per guardes comunes.

Segons s’estableix a l’apartat 2.c) anterior, els comuns poden exigir taxes per la realització de qualsevol funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria necessària per a la realització de qualsevol servei públic i, en particular, en els supòsits següents:

Atorgament, pròrroga, modificació i transmissió de llicències urbanístiques d’acord amb el Pla d’Ordenació i Urbanisme aprovat per cada comú.

Funció administrativa d’autorització d’actes urbanístics no inclosos en el Pla d’Ordenació i Urbanisme aprovat per cada comú.

Funció administrativa de delimitació per part del comú de terrenys comunals.

Funció administrativa d’autorització d’embrancament d’un terreny, edifici o construcció a la xarxa pública d’abastiment d’aigua potable, d’evacuació d’aigües residuals, d’aigües pluvials, residuals, termals i de fluid elèctric.

Funció administrativa d’autorització d’embrancament d’un terreny, edifici o construcció a la xarxa pública de clavegueram.

Sol·licitud d’emissió de qualsevol tipus de certificat.

Sol·licitud per a la realització de qualsevol tràmit.

Funció administrativa d’autorització per desenvolupar qualsevol activitat econòmica empresarial i professional a la parròquia.

Funció administrativa de modificació de dades incloses al registre de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, així com el nom comercial, titular administratiu.

Lliurament de documents que recullen dades registrades al Cadastre de Bens Immobles.

Funció administrativa d’inscripció al Cadastre d’una propietat immobiliària edificada o no edificada, així com els drets reals sobre d’aquesta, ubicats a la parròquia.

Funció administrativa d’inscripció al registre comunal de qualsevol alteració física o jurídica de la propietat edificada o no edificada i drets reals d’immobles ubicats a la parròquia.

Funció administrativa d’emissió d’informes tècnics.

Funció administrativa de lliurament de documents legalitzats.

Funció administrativa d’autorització per col·locar publicitat.

Quan hi hagi una ocupació de la via pública i que aquesta via pública sigui titularitat de Govern, el comú ha de sol·licitar al Govern una autorització prèvia.

En tot cas, es respectaran les concessions a tercers i les ocupacions de la via pública ja atorgades pels comuns amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present Llei.

Article 20. Obligats tributaris

Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la utilització o aprofitament del domini públic, la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa, o que en resultin afectades o beneficiades.

També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptibles d’imposició.

En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles, poden repercutir les quotes en els beneficiaris respectius.

En les taxes establertes per l’atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres poden repercutir les quotes en els propietaris de les obres.

Article 21. Entitats totalment exemptes

Estan exempts de les taxes comunals els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els comuns i els Quarts.

Resten també exempts els organismes i entitats quina legislació emana dels acords internacionals subscrits amb el Principat d’Andorra, sempre i quan no estiguin destinats a la realització d’activitats econòmiques lucratives.

Les entitats parapúbliques i els organismes autònoms públics estan exempts de les taxes comunals per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic quan estiguin directament afectats a la prestació de serveis públics. L’exempció no es fa extensiva a les taxes per les llicències d’obres, ni per l’ocupació temporal de domini públic que sigui necessària per executar els treballs.

Article 22. Quota de tributació

Per l’ocupació o aprofitament especial del domini públic comunal, l’import de la taxa es determina tenint en compte el preu normal de mercat.

Per la realització dels serveis públics o funcions administratives, l’import de la taxa no pot superar el cost real del servei o de la realització de la funció administrativa de que es tracti.

El comú ha d’aprovar una memòria econòmica que justifiqui els paràmetres i les variables que determinin el cost real del servei o el preu normal de mercat, i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització.

En les taxes on s’utilitzi el preu de mercat per fixar el seu import, el mateix ha de ser revisat, com a mínim, cada 6 anys, i en les taxes on s’utilitzi el cost real, la revisió ha de ser anual.

Si la naturalesa de l’acte ho justifica, els comuns, via ordinació, poden exigir pagaments anticipats o dipòsits previs a la realització del fet generador.

Si el fet generador no s’acaba realitzant per motius no imputables a l’obligat tributari, el comú ha de retornar l’import juntament amb els interessos de demora.

Article 23. Període impositiu i meritament

Els deutes tributaris derivats de les taxes es meriten a l’inici de l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic, o a la data d’inici de la prestació del servei o de la realització de l’activitat que se sol·licita, encara que a la data de l’autorització es pot exigir el pagament anticipat o dipòsit previ del seu import total o parcial.

En els supòsits en què les ordinacions estableixen un meritament periòdic, aquest té lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu correspon a l’any natural, excepte els casos d’inici o finalització del fet generador, on el període impositiu es prorrateja mensualment, d’acord amb la corresponent ordinació.

Article 24. Gestió i liquidació

La gestió i liquidació de les taxes corresponen a cada comú, d’acord amb la corresponent ordinació i seguint les disposicions de la present Llei.

Capítol III. Contribucions especials

Article 25. Definició i fet generador

Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l’acord del comú de realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment.

Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part dels comuns són les següents:

Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquesta en millora sensiblement les condicions.

Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és de competència comunal.

Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquesta en millora sensiblement les condicions.

Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és de competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya.

Creació de places públiques.

Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal.

Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conduccions d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal.

Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tracti de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública.

No es poden aplicar contribucions especials per raó de:

Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent.

Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres.

Article 26. Obligats tributaris

Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats en la zona de benefici lineal.

S’entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l’obligat tributari que experimentin un augment de valor com a conseqüència de la realització de les obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics comunals.

Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats en la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, si el propietari és desconegut o si hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical.

Són obligats tributaris per benefici singular les empreses subministradores de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 25.

S’entén com a benefici singular l’increment de valor que experimenten els béns immobles com a conseqüència de les obres a què dóna lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d’ús.

Article 27. Entitats totalment exemptes

Gaudeixen d’exempció d’aquest tipus els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els comuns i els Quarts.

L’existència de supòsits d’exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d’aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l’exempció són assumides únicament pel comú corresponent.

Article 28. Base de tributació

La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90% del cost efectiu de l’obra que el comú pretén dur a terme.

El cost efectiu de l’obra inclou:

El cost real de les obres.

El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l’execució de les obres, fixat d’acord amb la Llei d’expropiació.

En qualsevol cas, l’import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l’import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l’excés, si n’hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d’obligats tributaris.

Article 29. Determinació de les quotes de tributació

Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció dels metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal.

Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 25.

Article 30. Meritament

Les contribucions especials es meriten a la data de l’adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d’inici de les obres.

Article 31. Aplicació i efectivitat

Les contribucions especials s’han d’aplicar mitjançant una ordinació específica del comú que estableixi els elements essencials de la contribució especial i que en delimiti la zona d’aplicació.

Les ordinacions de creació d’una contribució especial es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra als efectes de reclamacions i recursos.

Article 32. Gestió i liquidació

Les liquidacions de les contribucions especials efectuades prenent com a base el cost projectat de les obres són provisionals i es notifiquen als obligats tributaris seguint el procediment administratiu de dret comú.

Un cop aprovada la liquidació pressupostària de la despeses corresponent a l’obra executada es practiquen les liquidacions definitives. Si l’import real de la despesa és diferent al calculat inicialment, les liquidacions són rectificades d’ofici pel comú per ajustar-les a la realitat del cost. Si a causa de la rectificació, les quotes definitives són més elevades que les provisionals l’excés s’exigeix mitjançant liquidació addicional. Si les liquidacions provisionals són superiors a les definitives, l’Administració retorna la diferència als obligats tributaris en el termini de tres mesos a comptar de la data de l’acord de rectificació.

Les quotes poden ser fraccionades, per períodes anyals i per un termini màxim de cinc anys a comptar de la data del meritament, a petició expressa de l’obligat tributari i d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Capítol IV. Impostos comunals

Article 33. Definició i tipus

Els impostos comunals són els que tenen potestat per regular d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, i són els següents:

L’impost tradicional del foc i lloc.

L’impost sobre la propietat immobiliària.

L’impost sobre els rendiments arrendataris.

L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.

L’impost sobre la construcció.

Article 34. Entitats totalment exemptes

Estan exempts dels impostos comunals els Coprínceps, el Consell General, el Govern, els comuns i els Quarts.

Article 35. L’impost tradicional del foc i lloc

Definició: L’impost tradicional del foc i lloc és un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori d’una parròquia.

Fet generador: El fet generador de l’impost del foc i lloc és la residència principal d’una persona física en el territori de la parròquia corresponent.

Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal el lloc on està censada la persona el primer dia de l’any natural, o el dia de la primera inscripció al cens comunal en cas de canvi de parròquia o per a les persones que provenen d’altres països.

Obligat tributari: Té la condició d’obligat tributari cada resident, censat en el territori d’una parròquia que, a la data del meritament de l’impost, sigui major de 17 anys i menor de 66 anys.

Quota tributària: Cada comú fixa, mitjançant l’ordinació corresponent, la quota tributària de l’impost del foc i lloc, entre 5 i 50 euros per obligat tributari.

Període impositiu i meritació: El període impositiu de l’impost és anyal, i es prorrateja mensualment en cas de canvi de residència, d’acord amb la corresponent ordinació.

La meritació es produeix el primer dia de l’any natural o bé al mes següent a la primera inscripció al cens comunal en cas de canvi de residència.

Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost del foc i lloc corresponen a cada comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions de la present Llei.

Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària han d’ingressar el deute tributari de forma conjunta, en el lloc, en la forma, en els terminis i segons els models que cada comú estableixi mitjançant l’ordinació corresponent. En aquest supòsit, és el titular del domicili de la unitat immobiliària qui ha d’ingressar el deute tributari.

Opcionalment, i mitjançant el procediment establert en l’ordinació corresponent, els obligats tributaris d’una mateixa unitat immobiliària poden sol·licitar l’ingrés del deute tributari de forma individual.

S’entén per unitat immobiliària, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar, i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris.

Article 36. Impost sobre la propietat immobiliària

Definició: L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat en el territori d’una parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària.

Fet generador: El fet generador de l’impost sobre la propietat immobiliària és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’import per la totalitat de la propietat immobiliària. La propietat immobiliària que no estigui edificada, no està subjecta al present impost.

Obligat tributari: És obligat tributari el propietari de l’immoble o el titular real del dret real d’ús. En cas de no conèixer el titular del dret real de propietat o del dret real d’ús, es obligat tributari el titular de l’autorització de construcció. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició.

Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble, independentment del seu ús.

Quan la propietat immobiliària és edificada, la superfície del bé immoble correspon a la superfície total construïda i es pondera per un índex de localització. No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments i trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais.

Els comuns estableixen una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o el carrer on es troba situat el bé immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories.

En el cas d’immobles destinats a activitats agrícoles i ramaderes -incloses les activitats apícoles-, el comú ha d’aplicar una bonificació del 100% de les quotes tributàries, sempre que les persones físiques i jurídiques, constin com a titulars de l’explotació agrària i que estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern.

Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària edificada està comprès entre 0,3 i 3 euros per metre quadrat edificat de la superfície del bé immoble. Aquests tipus de gravamen són aprovats per cada comú, mitjançant les corresponents ordinacions.

Quota tributària: La quota tributària de l’impost sobre la propietat immobiliària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost és anyal, i es prorrateja mensualment en cas de transmissió o adquisició, d’acord amb la corresponent ordinació. La meritació es produeix el primer dia de l’any natural, o bé al mes següent a l’obtenció del títol de propietat o dret real d’ús.

Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre la propietat immobiliària corresponen al comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableix cada comú.

Article 37. Impost sobre els rendiments arrendataris

Definició: L’impost sobre els rendiments arrendataris és un impost de naturalesa directa que grava l’obtenció de rendes derivades del lloguer d’un bé immoble situat en el territori d’una parròquia.

Fet generador: El fet generador de l’impost sobre els rendiments arrendataris són les rendes procedents del lloguer de béns immobles, obtingudes directament per l’arrendador dels mateixos, així com les obtingudes del sotsarrendament i derivades de contractes de gestió entesos com aquells en mèrits dels quals el titular del dret cedeix el rendiment al gestor. No estan subjectes a aquest impost els rendiments derivats de l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), de les entitats gestores dels habitatges d’ús turístic (EGHUT) i dels contractes de gestió d’habitatges d’ús turístic.

Obligat tributari: Als efectes de l’impost sobre els rendiments arrendataris, és obligat tributari qui obtingui les rendes derivades del lloguer d’un bé immoble, ja sigui en virtut d’un títol de propietat o d’un dret real d’ús, o en virtut d’un sotsarrendament. Els gestors dels lloguers o drets sobre béns immobles, tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. També tenen la consideració d’obligats tributaris, les societats civils, o herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir responsabilitat jurídica pròpia, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició.

La base de tributació: La base de tributació de l’impost sobre rendiments arrendataris està constituïda per la suma de les rendes efectivament acreditades per l’obligat tributari, durant el període impositiu.

Tipus de gravamen: El tipus de gravamen de l’impost sobre els rendiments arrendataris és un percentatge, que pot oscil·lar entre un mínim d’un 0,1% i un màxim del 4%, i que ha de ser aprovat per cada comú mitjançant ordinació. Els comuns, mitjançant ordinació, poden establir un tipus de gravamen diferent per a cada tipus de fet generador, sempre respectant els llindars exposats al present punt.

Quota tributària: La quota tributària de l’impost sobre els rendiments arrendataris resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost sobre els rendiments arrendataris és l’any natural. L’impost es merita l’últim dia del període impositiu. En cas de defunció de l’obligat tributari, el període impositiu finalitza el dia de la defunció.

Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’import sobre els rendiments arrendataris corresponen al comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei.

Article 38. Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals

Definició: L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori d’una parròquia.

Fet generador: El fet generador de l’impost és l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional en el territori d’una parròquia.

Són activitats comercials, empresarials o professionals, les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, la realització o la comercialització de béns i serveis.

També té la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) i els contractes de gestió de HUT, tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic.

Els HUT, els EGHUT i els contractes de gestió de HUT, queden definits en la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic.

Obligat tributari: És obligat tributari de l’impost sobre la radicació la persona, física o jurídica, titular de l’activitat econòmica.

Les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), tenen la condició de responsables solidaris del deute tributari. A més, tenen la condició d’obligats tributaris les entitats, com ara societats civils, comunitats de béns, i d’altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzin activitats comercials, empresarials o professionals.

Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació ponderada per un índex de localització.

La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges d’ús turístic objecte d’aquesta explotació, expressada en metres quadrats, i en el cas de les entitats gestores d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), la superfície d’explotació es correspon amb el local comercial destinat a dita activitat.

Tanmateix, en els casos següents només es pot prendre com a màxim com a superfície d’explotació el 40% de la superfície:

Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, així com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc.

Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tots tipus.

Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament.

Els comuns han d’establir una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on radiqui cada activitat econòmica.

El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2.

La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories.

Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable, per cada activitat definida pels comuns d’acord amb la classificació efectuada en la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra, ha d’estar comprès entre 0,05 i 100 euros per metre quadrat de la superfície d’explotació.

Quota tributària: La quota tributària de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

No obstant, l’establert en el paràgraf anterior, s’estableix una quota tributària mínima aplicant el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats, així com una quota tributaria màxima de 300.000€.

Bonificacions obligatòries: En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es pot beneficiar de les bonificacions següents:

Reducció de fins al 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat.

Reducció de fins al 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de 24 mesos posteriors a l’esmentat inici de l’activitat.

Reducció del 100% de les quotes tributàries a les activitats agrícoles i ramaderes, incloses les activitats apícoles, realitzades per persones físiques i jurídiques que constin com titulars de les explotacions agràries i estiguin degudament inscrites al Registre d’Explotacions Agràries (REA) del Govern.

L’ordinació comunal regula la bonificació aplicable en cada cas dins dels límits que estableix aquesta Llei.

Les bonificacions referides a les lletres a) i b) no s’apliquen en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui com a conseqüència d’un canvi de titularitat.

Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és l’any natural, i es prorrateja mensualment en cas d’inici o finalització d’activitat, d’acord amb la corresponent ordinació.

L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any.

En cas que l’activitat s’iniciï després de l’1 de gener, l’impost es merita a la data d’inici de l’activitat, i en aquest cas la quota tributària es pot calcular proporcionalment al nombre de mesos naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el de l’inici de l’activitat, d’acord amb la corresponent ordinació.

En cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es pot calcular proporcionalment al nombre de mesos naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat, d’acord amb la corresponent ordinació.

Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals corresponen al comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei.

Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableixi cada comú.

En cas de baixa d’activitat, el comú, d’ofici, procedeix a la devolució de la part proporcional de la quota satisfeta.

Article 39. Impost sobre la construcció

Definició: L’impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d’edificacions de nova planta o l’ampliació d’edificacions existents.

Fet generador: El fet generador de l’impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d’edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents.

Obligat tributari: És obligat tributari de l’impost la persona, física o jurídica, que sol·licita la llicència de construcció o ampliació de l’edifici, i en el cas que aquesta llicència no sigui preceptiva, és obligat tributari la persona, física o jurídica, que presenti el projecte d’interès nacional o el pla sectorial.

Base de tributació: La base de tributació és la superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització. A efectes de l’impost, s’entén per superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats.

Els comuns han d’establir una escala d’índex de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on es troba situat l’immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2.

La indexació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeixen un nombre màxim de cinc categories.

Tipus de gravamen: El tipus de gravarem aplicable està comprès entre 10 i 50 euros per metre quadrat, i ha de ser aprovat per cada comú mitjançant ordinació.

Quota tributària: La quota tributària és el resultat d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

Bonificacions obligatòries: Cada comú estableix, en la seva ordinació tributària, les bonificacions següents sobre la quota tributària:

Una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions ja existents que es destinin a ús d’habitatge.

En el cas que l’obligat tributari sigui una persona física, la bonificació és aplicable indiferentment si l’habitatge és per a l’ús propi o en règim de lloguer; si l’obligat és una persona jurídica, la bonificació només s’aplica si l’ús de l’habitatge és en règim de lloguer.

Una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d’aparcament.

Una bonificació de la quota tributària de fins al 90% per a les edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i ramader.

Les ordinacions tributàries de cada comú han de preveure l’obligació de restitució de les bonificacions tributàries concedides per raó de la destinació de l’edificació o ampliació, en el cas que es canviés aquella destinació dins dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost. La restitució abasta l’import íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus resultant de sumar dos punts percentuals al de l’interès moratori, a comptar a partir de la data d’obtenció de la primera llicència.

Aquesta restitució només s’admet per edificis sencers independents, no per unitats immobiliàries producte de la divisió horitzontal.

Meritament: L’impost es merita en el moment d’obtenir la llicència corresponent, i en el cas que aquesta no sigui preceptiva, en el moment de validar el projecte corresponent per part del comú.

Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre la construcció corresponen al comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei.

Els obligats tributaris han d’ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableixi cada comú.

Capítol V. Impostos d’àmbit estatal compartits

Article 40. Definició

La coresponsabilitat fiscal aplicable als tributs compartits entre l’Administració general i l’Administració comunal, s’exerceix a través de la regulació dels tipus de gravamen i quotes tributàries en els termes que preveu la Llei.

Als efectes de determinar la capacitat financera dels comuns, aquest gravamen addicional s’ha d’incloure com a ingrés tributari dels comuns.

Article 41. Gravamen addicional de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries

L’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries és un impost de naturalesa indirecta que grava les transmissions patrimonials immobiliàries i que queda establert en règim de coresponsabilitat fiscal entre el Govern i els comuns.

L’exercici de la potestat tributària dels comuns en relació amb aquest impost s’efectua a través de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

Els tipus de gravamen són els que estableixen les ordinacions comunals, i no poden ser inferiors al 0,50% ni superiors al 3%, tret que es decideixi reduir o no aplicar aquests tipus mitjançant una ordinació comunal en el supòsit que estableix l’article 8, apartat 1, de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

Capítol VI. Recàrrecs i interessos de demora

Article 42. Recàrrecs i interessos de demora

Els comuns apliquen recàrrecs i interessos de demora respecte als tributs comunals, seguint les normes de la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Els imports resultants tenen naturalesa d’ingressos tributaris.

Capítol VII. Sancions tributàries

Article 43. Règim sancionador

Els comuns imposen sancions de naturalesa tributària d’acord amb el que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari.

L’import que resulti de la sanció pertinent te naturalesa d’ingrés tributari.

Títol III. Recursos de dret públic de naturalesa no tributària

Capítol I. Transferències

Article 44. Definició

D’acord amb el que preveu la Llei qualificada de transferències als comuns, als efectes d’assegurar la seva capacitat econòmica en el desenvolupament de les seves competències, els comuns reben transferències amb càrrec al pressupost de l’Administració General.

Tanmateix, els comuns participen del producte de la taxa per la tinença de vehicles, de gestió governamental, en els termes que preveuen la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles.

Capítol II. Preus públics

Article 45. Definició

Són preus públics les contraprestacions exigides pels comuns per la realització de serveis o activitats, no definides com a taxa d’acord amb l’article 19 de la present Llei, en què concorri alguna de les circumstàncies següents:

Que la persona interessada sol·liciti el servei o la prestació de forma voluntària.

Que el servei pugui ser prestat pel sector privat amb lliure concurrència.

Article 46. Fet generador

Els comuns poden establir preus públics per raó, entre altres, dels fets generadors següents:

A) Per la prestació de serveis següents:

Escoles bressol.

Activitats per a infants i adults.

Lloguer o venda de bústies i de contenidors per a escombraries o per a la recollida selectiva d’escombraries.

Serveis de tanatori, d’incineració de cadàvers i altres serveis funeraris comunals.

Eixivern.

Venda de productes en general.

Aparcaments públics horitzontals i verticals amb equips de control d’accés, i que no estiguin definits com a Taxa.

B) Per la prestació de serveis administratius:

Venda de publicacions relatives a procediments administratius

Venda de documentació administrativa en general.

Altres serveis de recepció voluntària.

Article 47. Obligats al pagament

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.