Llei 36/2021, del 16 de desembre, de les finances comunals

L’import dels preus públics es determina de tal manera que cobreixi, com a mínim, el cost del servei que es presta i tenint en compte el preu de mercat que correspongui per l’aprofitament d’aquest servei per part de la persona sol·licitant.

Quan existeixin raons de caire social, cultural, esportiu, turístic o d’interès públic que ho aconsellin, i sempre que es justifiquin i s’estableixin en la corresponent ordinació comunal de preus públics, es poden fixar preus públics per sota el límit previst en l’apartat 1 anterior.

Les propostes per a l’establiment o la modificació dels imports dels preus públics que s’exigeixin han d’anar acompanyades d’una memòria que en motivi i justifiqui la quantia.

Els comuns estableixen i modifiquen mitjançant ordinació els preus públics dels serveis o activitats que ofereixen.

Els comuns poden gestionar el cobrament dels preus públics directament o delegar-lo en altres entitats mitjançant l’autorització oportuna.

Els deutes derivats dels preus públics, al tractar-se d’actes administratius, poden ser exigits per la via administrativa i, en conseqüència, per via de constrenyiment, d’acord amb l’establert al Codi de l’Administració.

Els preus públics són exigibles des de l’inici de la prestació del servei o realització de l’activitat. Tanmateix, es poden exigir pagaments anticipats o dipòsits previs a la realització dels serveis o activitats. En aquest cas, si el servei o l’activitat no s’arriba a prestar per motius no imputables al sol·licitant, el comú ha de retornar l’import juntament amb els interessos corresponents.

Constitueixen l’endeutament comunal els cabals manllevats per:

Per a les societats definides a les lletres b) i c) de l’apartat 1 anterior, es computa l’endeutament que superi l’import dels fons propis de la societat, ponderat pel percentatge de participació en el capital social. Per a determinar el valor dels fons propis s’està al que disposi la normativa comptable vigent.

En els casos previstos en els apartats 2 i 3 anteriors, no es computa la xifra d’endeutament que hagi estat objecte d’aval per part de l’Administració comunal.

L’endeutament comunal comprèn:

En cap cas l’endeutament comunal es pot instrumentar a través de títols negociables.

L’endeutament comunal es classifica a curt i a llarg termini.

Constitueixen operacions d’endeutament a curt termini les operacions de tresoreria, així com les lletres de canvi, pagarés o documents similars i el confirming o el factoring amb recurs, en què el període de temps transcorregut entre la disposició dels fons i la seva cancel·lació no superi l’any.

Constitueixen operacions d’endeutament a llarg termini els préstecs, les línies de crèdit i les operacions financeres en què el període de temps transcorregut entre la disposició dels fons i la seva cancel·lació és superior a un any.

Les operacions d’emissió de deute públic, de formalització de préstecs, les línies i pòlisses de crèdit i les operacions financeres a llarg termini han de ser autoritzades, previ informe de la Intervenció comunal, pel Ple del Comú, en aprovar l’ordinació anual del pressupost comunal o bé en aprovar les ordinacions de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit.

Les operacions de tresoreria han de ser autoritzades, previ informe de la Intervenció comunal, pel Ple del Comú, prenent en consideració el topall màxim per a aquestes operacions previst a l’apartat 2 de l’article 56.

Tenen la consideració d’aval les garanties que comportin una responsabilitat patrimonial dels comuns.

Els comuns, en l’exercici de les seves funcions, poden prestar llur aval o garantia personal a les operacions individualitzades de crèdit de qualsevol naturalesa que concertin persones, físiques o jurídiques, per un import màxim igual a l’endeutament que el comú hauria contret en cas de finançar directament l’operació.

L’import garantit de l’aval computa com a endeutament als efectes del límit establert a l’article 56. En el cas què els avals es refereixin a una pòlissa de crèdit o a d’altres operacions de tresoreria els imports a computar es referiran als saldos efectivament disposats.

Els ingressos derivats de l’endeutament s’han de destinar, com a norma general, al finançament d’inversions reals i, si és el cas de transferències de capital, o bé a la cancel·lació total o parcial d’altres operacions d’endeutament.

Nogensmenys, els comuns poden destinar els imports rebuts d’operacions d’endeutament a curt termini a finançar despeses corrents amb l’objecte de cobrir necessitats transitòries de tresoreria, derivades de les diferències de venciment entre els drets i les obligacions de l’exercici.

L’import total de les operacions d’endeutament referides a l’article 51 no pot excedir del dos-cents per cent (200 %) de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, excloent del total dels ingressos els corresponents a operacions d’endeutament i els procedents de l’alienació del patrimoni. En el cas de superar-se el referit límit els comuns no poden formalitzar operacions d’endeutament net.

L’import total de les operacions d’endeutament a curt termini no pot excedir el 40% de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos corresponents als tres anys naturals immediatament anteriors, excloent del total dels ingressos els corresponents a operacions d’endeutament i els procedents de l’alienació del patrimoni. A aquests efectes tenen la consideració d’operacions d’endeutament a curt termini les següents:

En produir-se, o bé en cas d’existir un risc greu d’incompliment del topall màxim de l’endeutament, cal formular i aprovar un pla d’equilibri financer, en els termes que preveu la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

L’incompliment de les obligacions establertes en el títol tercer de la present Llei o en les ordinacions comunals de preus públics, constitueixen una infracció administrativa.

L’import de les sancions no tributàries percebudes en virtut de les potestats atribuïdes als comuns són acordades i imposades pel Ple del Comú o bé per l’òrgan en què aquest delegui, d’acord amb el procediment sancionador establert al Codi de l’Administració.

Són recursos de dret privat dels comuns:

En cap cas tenen la consideració de recursos de dret privat els ingressos que, per qualsevol concepte, procedeixen dels béns integrants del domini públic comunal.

El pressupost i la comptabilitat pública dels comuns es regeixen per:

Les normes del text articulat de l’ordinació anual del pressupost comunal concreten i permeten executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

Són societats públiques comunals les societats mercantils, la participació en el capital de les quals per part dels comuns és majoritària o suficient per tenir- ne el control, sempre que no operin en condicions normals del mercat i en règim de lliure competència amb altres empreses.

L’actuació de les societats públiques comunals es desenvolupa d’acord amb les normes del dret privat, sense perjudici de romandre sotmesa al control financer en els termes establerts per l’article 97 i concordants de la present Llei.

Les obligacions de despesa neixen de les lleis, dels negocis jurídics de tota mena, de normes comunals i dels actes o fets que generen també obligacions.

Les obligacions de pagament neixen de l’execució del pressupost comunal, en virtut de la liquidació de les despeses corresponents, i de sentencia judicial o resolució administrativa ferma.

Pel que fa al pressupost de l’Administració comunal, la gestió de les obligacions de despesa correspon al Ple del Comú, als cònsols i als consellers segons la respectiva secció pressupostària, sense perjudici de la possibilitat de delegació, total o parcial, en alts càrrecs.

Correlativament, quant al pressupost de l’Administració comunal, les obligacions de pagament les ordena el departament encarregat de les finances.

Salvat allò que altres lleis estableixin, prescriuen al cap de tres anys:

El dret de reclamar drets i perjudicis prescriu al cap de tres anys a comptar de la data en què es produeix el fet, l’acció o l’omissió que el motiva.

La prescripció queda interrompuda si l’Administració comunal reconeix el deute de forma fefaent al creditor, o si aquest li n’exigeix el pagament, també de forma fefaent. En cas d’interrupció de la prescripció l’Administració comunal no perd el temps transcorregut abans de la interrupció.

La prescripció de les obligacions econòmiques s’aplica d’ofici mitjançant resolució de l’òrgan competent.

Per tot allò no regulat en el present article, es regula per la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent.

El pressupost comunal és l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, pot reconèixer l’Administració comunal, i els drets que es prevegin liquidar durant l’exercici corresponent enquadrant-se en un marc pressupostari general.

El pressupost comunal es compon del pressupost de l’Administració comunal i de les previsions dels programes d’actuació de les societats públiques participades per l’Administració comunal.

El Ple del Comú ha d’elaborar un pressupost anual consolidat, comprensiu de l’administració comunal i de les societats públiques participades pels comuns.

El pressupost comunal inclou la totalitat dels ingressos i les despeses que han de realitzar les entitats a què es refereix, de forma que conté:

Els ingressos s’han d’aplicar als respectius pressupostos per l’import íntegre dels drets liquidats, de manera que no es poden atendre obligacions mitjançant minoració dels drets, llevat de les devolucions d’ingressos indeguts.

El pressupost comunal s’aprova cada any, abans del 31 de desembre, per regir durant l’any següent, sense perjudici del que preveu l’article 78.

L’exercici pressupostari coincideix amb l’any natural i li són imputats:

Els romanents de qualsevol crèdit pressupostari resten anul·lats en finalitzar l’exercici pressupostari, tret del que estableix l’article 72.3.

Cada crèdit es destina exclusivament a la despesa especificada en el pressupost respectiu, llevat de les modificacions que se’n poden aprovar segons els articles 79 a 83.

Els crèdits consignats en els estats de despeses, llevat dels supòsits de suplements de crèdits i de crèdits ampliables conforme als articles 80 i 81 respectivament, tenen un abast limitatiu i vinculant a nivell de concepte per a la generalitat de les despeses, i a nivell de programa per a les despeses d’inversió, encara que no siguin plurianuals, i, per consegüent, no es poden autoritzar despeses l’import de les quals excedeixi els crèdits pressupostaris d’acord amb la vinculació respectiva.

A càrrec dels crèdits consignats en el pressupost respectiu tan sols es poden contreure obligacions a liquidar durant l’exercici pressupostari. Això no obstant:

Els crèdits dels estats d’ingressos i de despeses s’ordenen per capítols, articles, conceptes i subconceptes.

L’estat d’ingressos s’estructura en el grup d’impostos directes, impostos indirectes, taxes i d’altres ingressos, ingressos patrimonials, alienació d’inversions reals, actius financers i passius financers.

L’estat de despeses es classifica d’acord amb els següents criteris: administratiu, econòmic i funcional.

Cada projecte d’inversió real exigeix la formalització d’una fitxa o registre informàtic que expressi i relacioni les dades següents:

L’elaboració del pressupost anual comunal s’ha d’ajustar al marc pressupostari general que cobreix el període de mandat, d’acord amb els requisits i condicions que preveu la normativa vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. En aquest sentit, el pressupost comunal ha d’elaborar-se d’acord amb el principi d’estabilitat pressupostària, en situació d’equilibri o de superàvit.

D’acord amb les directrius rebudes del Ple del Comú, el conseller encarregat de les finances prepara el projecte de pressupost de l’Administració comunal, amb les propostes formulades per tots els departaments.

El projecte de pressupost de l’Administració comunal conté la proposta de text articulat de l’ordinació del pressupost comunal i els estats d’ingressos i de despeses; s’hi adjunta, a més, la documentació següent:

Els consells d’administració de les societats públiques participades per l’Administració comunal aproven llurs projectes de programes d’actuació, inversions i finançament i els trameten a l’Administració comunal a través del departament encarregat de les finances, abans del dia 20 de setembre.

Als projectes de pressupost i de programes d’actuació, inversions i finançament s’acompanya l’informe de la Intervenció comunal, amb relació al compliment de les limitacions d’endeutament i de despesa màxima permesa, d’acord amb el que preveu la normativa vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

El conseller encarregat de les finances tramet el projecte de pressupost al Ple del Comú, perquè aquest l’examini i l’aprovi.

L’aprovació del projecte pel Ple del Comú en comporta la conversió en ordinació del pressupost comunal.

Sense perjudici de la necessitat d’una aprovació global del projecte, inclosos el text articulat de l’ordinació i totes les bases d’execució, el Ple del Comú aprova els estats de despeses i dotacions a nivell de concepte, i de programa en el cas de despeses d’inversió.

El pressupost de l’Administració comunal s’ha d’aprovar d’acord amb el principi d’estabilitat pressupostària, en situació d’equilibri o de superàvit, dins del marc pressupostari general del període de mandat.

Si abans d’acabar l’exercici, el Ple del Comú no aprova l’ordinació del pressupost comunal queden prorrogats automàticament per dotzenes parts els pressupostos de l’exercici anterior quant a llurs crèdits definitius de despeses corrents, així com el text articulat de l’ordinació del pressupost i les bases d’execució.

La pròrroga no afecta els crèdits per a despeses corresponents a atencions que han finalitzat durant l’exercici del pressupost prorrogat.

Els cònsols, amb l’acord previ del Ple del Comú poden posar en vigor les despeses d’inversió previstes en el projecte de pressupost de l’Administració comunal pendent d’aprovació i que ja havien estat aprovades amb el caràcter de despeses plurianuals.

Els presidents dels consells d’administració, amb l’acord previ d’aquests consells mateixos, de les societats públiques participades per l’Administració comunal, tenen també la facultat esmentada en l’anterior apartat 3.

Quan calgui contreure obligacions que comportin despeses no incloses en el pressupost comunal i que, atesa llur necessitat i urgència, no es puguin o no convingui ajornar fins a l’exercici següent, els cònsols poden acordar la presentació d’un projecte d’ordinació de crèdit extraordinari per a la seva aprovació pel Ple del Comú.

El projecte d’ordinació de crèdit extraordinari ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar el crèdit extraordinari i que poden ser: més recaptació d’ingressos respecte als previstos; transferències d’altres crèdits que s’estimin reduïbles; aplicació de contribucions especials; nou endeutament; disminució de la tresoreria o venda de béns patrimonials. El projecte s’ha d’acompanyar d’una memòria explicativa que justifiqui la necessitat i urgència de realitzar l’obra o de prestar el servei de què es tracti.

No es poden aprovar crèdits extraordinaris pel fet d’haver-se contret obligacions sense dotació pressupostària llevat dels supòsits d’avenços de fons a què es refereix l’article 84.

No es considera crèdit extraordinari la dotació mitjançant transferència de crèdit regulada per l’article 82, de despeses corrents no incloses en el pressupost però previstes formalment i genèricament a nivell de concepte en l’estructura pressupostària.

Quan calgui contreure obligacions que comportin despeses la dotació de les quals sigui insuficient per satisfer-les i quan, atesa llur necessitat i urgència, no es puguin o no convingui ajornar fins a l’exercici següent, els cònsols poden acordar la presentació d’un projecte d’ordinació de suplement de crèdit per a la seva aprovació pel Ple del Comú, el qual ha d’incloure el que es preveu a l’apartat 2 de l’article 79.

No es poden aprovar suplements de crèdit pel fet d’haver-se contret obligacions amb dotació pressupostària insuficient llevat dels supòsits d’avenços de fons a què es refereix l’article 84.

No es considera suplement de crèdit la dotació complementària, mitjançant transferència de crèdit de la forma regulada per l’article 82, de despeses corrents ja incloses en el pressupost.

Les transferències relatives a despeses de capital es tramiten com els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdits, conforme als articles 79 i 80.

Les transferències relatives a despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’apartat 4 de l’article 79 i a l’apartat 3 de l’article 80, poden ser acordades pels cònsols amb les limitacions següents:

Els cònsols poden delegar la potestat prevista als apartats anteriors en el conseller encarregat de les finances.

En casos d’extrema urgència, el Ple del Comú pot autoritzar els cònsols perquè atorguin avenços de fons per tal de finançar despeses no dotades o amb dotació insuficient fins a un límit màxim del 5% de l’estat de despeses.

Aquests avenços han de ser objecte de ratificació posterior amb l’aprovació de crèdits extraordinaris o de suplements de crèdit, segons escaigui.

Si el Ple del Comú no aprova les ordinacions de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, els avenços de fons s’han de cancel·lar a càrrec dels crèdits del departament respectiu, la reducció dels quals ocasioni menys trasbals al servei públic.

L’autorització de despeses amb abast plurianual se subordina als crèdits que per a cada exercici autoritzi el pressupost comunal.

Amb caràcter general, les despeses plurianuals han de ser aprovades pel Ple del Comú en l’ordinació anual del pressupost comunal o en una ordinació separada. En determinats casos, que han de contemplar-se en les ordinacions, l’aprovació pot delegar-se en la Junta de Govern.

Poden adquirir-se compromisos per despeses que s’hagin d’estendre a exercicis posteriors a aquell en què s’autoritzin, sempre que la seva execució s’iniciï en el propi exercici i tinguin per objecte finançar:

El nombre d’exercicis als quals es poden aplicar les despeses esmentades a les lletres a), b), d) i f) de l’apartat anterior no ha d’ésser superior a cinc.

El límit màxim d’anualitats esmentat a l’apartat 4 d’aquest article el pot ampliar el Ple del Comú, o la Junta de Govern, si té la competència delegada, en funció de les necessitats que exigeixi el desenvolupament correcte dels contractes de concessió d’obres i dels contractes de concessió de serveis, sempre que el pressupost comunal n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

Les despeses plurianuals aprovades durant l’exercici són efectives a partir de llur incorporació en el pressupost de l’exercici següent. Això no obstant, quan l’ordinació corresponent ho especifiqui, es poden iniciar els projectes i les actuacions a què es refereixi l’ordinació si hi ha previstos prou crèdits en el pressupost en curs. Qualsevol modificació dels crèdits pressupostaris com a conseqüència de la inclusió de despeses plurianuals ha d’atenir-se a les disposicions dels articles 79 a 83, ambdós inclosos.

L’existència prèvia d’ordinacions de despeses plurianuals obliga a incloure els crèdits corresponents en elaborar el pressupost següent si tenen previstos terminis d’execució i afectació anuals d’imports. Altrament, en elaborar el pressupost, el Ple del Comú ha de determinar la quantitat atribuïda a cada exercici.

Els compromisos per a despeses plurianuals són objecte de comptabilització independent.

La facultat d’emetre propostes de despesa correspon als cònsols o als consellers, que les han de trametre al departament encarregat de les finances als efectes de fiscalització i comptabilització.

La competència per autoritzar despeses correspon als cònsols o al Ple del Comú, fins al límit quantitatiu que determini cada any el text articulat de l’ordinació del pressupost comunal.

Els òrgans gestors corresponents de l’Administració comunal han de trametre llurs compromisos de despesa i llurs liquidacions de despesa al departament encarregat de les finances, als efectes de fiscalització i comptabilització.

Els compromisos de despesa han d’anar acompanyats de la documentació o les referències adequades demostratives del compliment de les normes reguladores de la contractació.

Les liquidacions de despesa han d’anar acompanyades del certificat d’obra, factura o document justificatiu anàleg, inclosa la declaració de la persona responsable en el sentit d’haver-se executat l’obra, prestat el servei o rebut el subministrament o l’adquisició de conformitat.

El Ple del Comú pot aprovar els models de documentació necessària per al desplegament del procediment administratiu d’ordenació de despeses, d’acord amb criteris de màxima simplificació i de mínim cost burocràtic.

Un cop liquidada la despesa, els cònsols han de proposar el pagament de l’obligació. S’exceptuen del requisit previ de liquidació:

L’ordenació de pagaments correspon al conseller encarregat de les finances, que pot delegar-la en un altre conseller. Això no obstant, si el conseller encarregat de les finances considera que l’assumpte a què el pagament es refereix té prou importància per justificar-ne el tràmit pot dur-lo a deliberació i acord del Ple del Comú. En tot cas, els cònsols poden reservar-se l’ordenació de tipus determinats de pagaments o de pagaments concrets.

Les ordres de pagament s’estenen a nom del creditor directe, llevat dels casos dels pagaments a justificar i dels supòsits d’endós, en què ho són a nom de l’endossatari i s’hi fa constar l’endossant.

L’ordenació de pagaments és en ferm com a norma general, i a justificar quan no es pot acompanyar de la documentació justificativa en el moment de la seva expedició. El text articulat de l’ordinació del pressupost comunal ha d’indicar els supòsits en què són admissibles els pagaments a justificar.

Els perceptors dels pagaments a justificar resten obligats a presentar la liquidació, amb els comprovants documentals oportuns, de les quantitats percebudes, en el termini màxim de tres mesos des de la data en què es van rebre els fons, i en tot cas, abans del 15 de gener de l’exercici següent. Transcorregut aquest termini i un mes addicional sense haver-se presentat la liquidació s’incoa expedient contra els responsables.

En els casos que determini el text articulat de l’ordinació del pressupost comunal, les quantitats resultants de pagaments a justificar han d’ingressar-se en un compte bancari designat pel conseller encarregat de les finances i sota el control de la Intervenció comunal.

Per al pagament material cal, pel cap baix, la signatura del conseller encarregat de les finances o, per delegació seva, d’un altre conseller.

Els pagaments poden fer-se en efectiu metàl·lic, mitjançant documents acreditatius del pagament, xecs bancaris, transferències bancàries, podent-se fer també en compensació de drets econòmics pendents de cobrament que el comú tingui davant el mateix creditor, ja sigui d’ofici o a instància d’aquest.

El pressupost de cada exercici es liquida pel que fa a la recaptació de drets i al pagament de les obligacions el dia 31 de desembre de l’any natural corresponent, restant a càrrec de la tresoreria els ingressos i els pagaments pendents, segons les seves contraccions respectives.

Els comuns han de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del 31 de març de l’exercici següent.

L’aprovació de la liquidació del pressupost correspon al Ple del Comú, amb l’informe previ de la Intervenció.

Una vegada aprovades les liquidacions de cadascun dels pressupostos i dels estats financers de les societats públiques comunals s’ha de donar compte de les mateixes al Ple del Comú, en la primera sessió que aquest dugui a terme.

En el cas de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, el Ple del Comú ha de procedir, en la primera sessió que dugui a terme, a la reducció de despeses del nou pressupost per una quantia igual al dèficit produït. Aquesta reducció només es pot revocar per acord del Ple del Comú, a proposta del cònsol i amb l’informe previ de la Intervenció, quan l’execució normal del pressupost i la situació de la tresoreria ho permetin.

Si no és possible reduir despeses, es pot concertar una operació de crèdit per import equivalent al dèficit produït, sempre i quan es compleixin els requeriments establerts en el Títol III, Capítol Tercer d’aquesta Llei, sobre l’endeutament comunal.

En el cas de no adoptar-se cap de les mesures previstes en els apartats anteriors, el pressupost de l’exercici següent ha d’aprovar-se amb un superàvit inicial de quantia no inferior al dèficit produït en l’exercici anterior.

El control pressupostari té la finalitat de comprovar i verificar si l’execució dels pressupostos s’ajusta a les normes i els principis, jurídics o d’una altra naturalesa, que la regeixen, als objectius que es pretenen i a l’economicitat i eficiència de la despesa comunal.

El control pressupostari adopta les modalitats de control de legalitat, control d’oportunitat econòmica, control financer, control d’eficàcia i control polític, l’abast dels quals s’estableix als articles 94 a 100.

El Ple del Comú estableix mitjançant ordinació específica o bé a través de l’ordinació pressupostària i financera anual les normes que han de seguir-se en les funcions de control anteriors.

El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients del comú i de les societats públiques participades per aquest amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin, i la recaptació i l’aplicació dels cabals.

Aquest control s’efectua a través de l’exercici de la funció interventora, que comprèn:

Si en l’exercici de la funció interventora l’òrgan interventor es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l’adopció de l’acord o resolució, posant-ho en coneixement de la Secretaria comunal. En el cas que els fets poguessin ser constitutius de delicte, són objecte de denúncia d’acord amb el que preveu el Codi de Procediment Penal.

Quan la disconformitat es refereixi al reconeixement o la liquidació de drets a favor del comú, l’oposició es formalitza en una nota d’objecció que en cap cas suspèn la tramitació de l’expedient.

Quan l’òrgan a qui afecti l’objecció no hi estigui d’acord, correspon al cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva. Aquesta facultat no és pot delegar en cap cas.

L’òrgan interventor eleva un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos.

No estan sotmesos a intervenció prèvia les despeses de material no inventariable, els contractes menors ni els de caràcter periòdic i d’altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial de l’acte o contracte del qual derivin o les modificacions d’aquells, ni tampoc altres despeses menors de 3.000,00 euros que d’acord amb la normativa vigent es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa.

El Ple del Comú pot acordar, a proposta del cònsol i amb l’informe previ de l’òrgan interventor, que la intervenció prèvia es limiti a comprovar els aspectes següents:

Les obligacions o les despeses sotmeses a fiscalització limitada a les que es refereix l’apartat anterior han de ser objecte d’una altra intervenció amb posterioritat, exercida sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients, mitjançant tècniques de mostreig d’auditoria, per tal de verificar que s’ajusten a les disposicions aplicables en cada cas i determinar el grau de compliment de la legalitat en la gestió dels crèdits.

Els òrgans de control intern que realitzin les fiscalitzacions amb posterioritat han d’emetre un informe escrit amb totes les observacions i les conclusions pertinents. Aquest informe es tramet al Ple del Comú amb les observacions pertinents dels òrgans gestors.

Els comuns poden determinar, mitjançant acord del Ple, la substitució de la fiscalització prèvia de drets per la constància en comptabilitat i per actuacions de comprovació posteriors mitjançant tècniques de mostreig o auditoria.

El control d’oportunitat econòmica té per finalitat:

Aquest tipus de control s’efectua arran de la proposta de despesa i es formalitza, quan escau, mitjançant informe, en cada cas, de la Intervenció comunal, sense perjudici de l’informe anual que aquest ha de remetre anualment al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes, en compliment de la normativa vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

El control financer consisteix en comprovar el funcionament economicofinancer de les societats públiques participades per l’Administració comunal i de les entitats privades que reben subvencions, préstecs, avals i altres ajuts a càrrec del pressupost comunal.

El control financer és dirigit per la Intervenció comunal almenys una vegada a l’any, mitjançant procediments d’auditoria que substitueixen la fiscalització prèvia de les operacions corresponents i que se cenyeixen a la comprovació dels ingressos i els pagaments realitzats, la comprovació material de les existències i la verificació dels llibres de comptabilitat, balanços i comptes d’explotació i d’altres comptes i estats que siguin preceptius.

Com a resultat del control financer efectuat, la Intervenció comunal ha d’elaborar un informe global, escrit, amb totes les observacions i conclusions que se’n dedueixin. Aquest informe, juntament amb les al·legacions que efectuïn les societats publiques i les entitats privades fiscalitzades, ha de remetre’s al Ple del Comú, per al seu examen.

Addicionalment, d’acord amb el que preveu la normativa vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques, la Intervenció comunal ha de remetre anualment al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes un informe global sobre el control financer efectuat sobre les societats públiques participades.

El control d’eficàcia té per objecte la comprovació periòdica del grau de compliment dels objectius dels programes inclosos al pressupost de l’exercici precedent, així com l’anàlisi dels costos de funcionament i del rendiment o utilitat dels serveis prestats pel comú, les obres i les adquisicions realitzades.

D’acord amb els requeriments establerts en la normativa vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, anualment la Intervenció comunal ha de remetre al Ple del Comú i al Tribunal de Comptes un informe global sobre l’exercici del control d’eficàcia que s’hagi realitzat sobre òrgans o departaments del comú o de les societats participades per l’Administració comunal.

El control polític és exercit pel Ple del Comú sobre l’execució del pressupost comunal i el compliment de disposicions de naturalesa pressupostària.

Durant l’execució del pressupost comunal el control polític pot ser efectuat:

Després de la liquidació del pressupost comunal el control polític es realitza amb l’examen i l’aprovació, si escau, dels comptes comunals dintre els sis mesos següents a la seva presentació.

La Intervenció comunal s’adscriu orgànicament a la comissió encarregada de les finances i la seva estructura orgànica l’estableix, a proposta de l’interventor comunal, el Ple del Comú, amb la conformitat prèvia del conseller encarregat de les finances.

L’interventor comunal és el cap de la Intervenció comunal. És lliurement nomenat i revocat pel Consell de Comú, a proposta dels cònsols, escoltat el conseller encarregat de les finances, sense perjudici de la possibilitat de dimissió o cessament, de conformitat amb el que estableixi la normativa en cada moment vigent.

Els interventors comunals que prèviament a l’exercici d’aquest càrrec tinguin la condició de funcionaris o treballadors públics, tenen dret a sol·licitar l’excedència del seu lloc de treball previ amb reserva de plaça, d’acord amb els termes establerts en la Llei de la funció pública.

La Intervenció comunal gaudeix, per a l’exercici de les seves funcions, de plena autonomia i, tant l’interventor comunal com els interventors delegats han de ser atesos per qualsevol òrgan de l’Administració comunal a qui ho sol·licitin, en les demandes raonades que facin de dades, informes o documentació.

Com a centre director de la comptabilitat administrativa, correspon a la Intervenció comunal, l’exercici de les funcions següents:

Com a titular dels controls de legalitat, d’oportunitat econòmica i financer, corresponen a la Intervenció comunal les funcions següents:

Corresponen a la Intervenció comunal les funcions d’estudi, informe i assessorament següents:

L’Administració comunal resta sotmesa al règim general de comptabilitat pública en els termes previstos a la Llei general de les finances públiques i en altres disposicions que es dictin sobre aquesta matèria.

La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l’obligació de retre compte de les operacions respectives, sigui quina sigui la seva naturalesa, al Ple del Comú.

La gestió comptable es concreta i es formalitza de la manera següent:

Els comptes especials anteriors s’apleguen i refonen en els comptes comunals, dels quals se n’elaboren dos cada any: el de l’Administració comunal i el de les societats participades per aquesta.

L’organització de la tresoreria comunal correspon al Ple del Comú, a proposta del conseller encarregat de les finances.

Són funcions encomanades a la tresoreria comunal:

Les funcions de la tresoreria comunal poden ser realitzades a través d’entitats bancàries si ho acorda el Ple del Comú.

Les accions i les omissions, tant intencionades com culposes, que ocasionen, directament o indirectament, perjudici econòmic a les finances comunals determinen l’exigència de responsabilitat civil, penal i administrativa, segons els casos.

La responsabilitat civil consisteix en el deure d’indemnitzar les finances comunals per raó dels danys i els perjudicis produïts per les accions o les omissions.

La responsabilitat penal deriva de la comissió de delictes majors o menors o de contravencions tipificades en el Codi penal i en perjudici de les finances comunals. La responsabilitat penal comporta sempre la civil.

La responsabilitat administrativa neix de la realització, per part de les persones al servei de les administracions comunals, d’accions o omissions i, especialment, en el capítol V del Codi de l’Administració.

S’exclouen del present capítol les infraccions tributàries regulades en altres lleis, sense perjudici, si és el cas, d’exigència de responsabilitat penal si, en ocasió de la infracció tributària, es comet un delicte major o menor o una contravenció tipificats en el Codi penal.

La responsabilitat en els supòsits de concurrència de responsables és mancomunada, llevat dels casos d’engany o frau, en què és solidària.

La responsabilitat derivada de les accions i les omissions a què es refereix l’article anterior i el Codi de l’Administració s’ha de dilucidar o aclarir mitjançant expedient administratiu, tramitat sempre amb audiència dels interessats i d’acord amb les normes del Codi de l’Administració.

L’acord d’incoació i la resolució de l’expedient administratiu, així com el nomenament d’instructor, corresponen al Ple del Comú, si la persona és funcionària o contractada d’entitat de dret públic comunal, i al conseller delegat de les finances si la persona és funcionària o contractada de l’Administració comunal.

La resolució de l’expedient administratiu, àdhuc en els casos en què constitueix un tràmit previ a l’exigència de responsabilitat penal, s’ha de pronunciar sobre els danys i els perjudicis causats a les finances comunals, i els responsables tenen l’obligació d’indemnitzar per aquesta causa en els termes establerts en el Codi de l’Administració.

Les resolucions d’expedients administratius poden ser objecte de recurs.