El dret a la salut, reconegut expressament per la Constitució andorrana, és un pilar fonamental en tot estat social; indispensable per garantir el desenvolupament i el progrés de qualsevol comunitat i indissociable dels drets fonamentals a la vida i a la dignitat humana.

Els reptes que va plantejar la inaudita situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 van evidenciar la transcendència incommensurable de la tasca que duen a terme tots els professionals que integren el sector de la salut.

Aquesta emergència sanitària i els reptes que en van dimanar també van posar de manifest el compromís sempitern dels professionals de la salut envers la protecció i salvaguarda del dret a la salut.

Si bé l’ordenament jurídic andorrà disposa de diverses normes que regulen les professions sanitàries, com ara la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989; el Reglament sobre l’exercici de professions para-mèdiques i para-socials a Andorra, de data 31 de juliol del 1980, i, de forma més general, la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, les particularitats de les professions titulades de la salut –ateses les especificitats dels nivells de titulació requerits per exercir-les, així com les funcions i competències inherents a la seva pràctica– meriten que la regulació d’aquestes professions s’efectuï a través d’una norma sectorial específica.

Per aquesta raó, i en un reconeixement inequívoc i sense ambages de la seva importància, aquesta Llei regula d’una manera integral i sistemàtica els diferents aspectes inherents a l’exercici de les professions titulades de la salut.

Així doncs, la Llei es divideix en dos títols, integrats per sis i onze capítols, respectivament, i en setanta sis articles, dos disposicions addicionals, una disposició derogatòria, tres disposicions transitòries i quatre disposicions finals.

El títol I incorpora un seguit de disposicions comunes a totes les professions titulades de la salut. El capítol primer d’aquest títol es destina a la regulació de les disposicions generals aplicables a les professions referides. Entre aquestes disposicions, cal destacar les relatives als principis generals, drets i deures connexos a l’exercici d’aquestes professions, la configuració legal dels quals ve determinada clarament per l’essencialitat de les funcions desenvolupades per aquests professionals i per l’alt grau de responsabilitat que en dimana.

El capítol segon s’adreça a la regulació dels requisits per a l’accés a l’exercici professional i a les condicions d’exercici, i s’estableix també el règim d’incompatibilitats i d’incapacitats aplicable en el cas de les professions titulades de la salut. Així mateix, el capítol segon incorpora disposicions específiques en matèria de formació continuada.

El capítol tercer, relatiu a l’exercici professional, recull, entre altres, les diferents modalitats d’exercici i desenvolupa les obligacions de secret professional i d’intervenció i continuïtat assistencial, així com les normes aplicables a la publicitat i la facultat dels professionals titulats de la salut de participar en la política sanitària nacional.

El capítol quart s’ocupa específicament de regular el Registre de professionals sanitaris, mentre que el capítol cinquè es dedica a la regulació pròpia dels col·legis professionals en l’àmbit de les professions titulades de la salut.

El darrer capítol del títol I, és a dir el capítol sisè, estableix el règim de responsabilitat aplicable als professionals titulats de la salut i tipifica, de manera específica, les infraccions professionals i col·legials referents a l’exercici d’aquestes professions.

Per la seva part, el títol II, l’àmbit del qual té vocació d’ampliar-se en el temps, preveu de forma singular i concreta la definició, les funcions i els requisits de titulació de les professions de dietista-nutricionista, farmacèutic, fisioterapeuta, infermer i llevador, logopeda o ortofonista, metge, odontòleg, òptic optometrista, podòleg, psicòleg i tècnic ortopèdic.

Les dos disposicions addicionals s’ocupen, respectivament, de reconèixer els col·legis oficials creats amb anterioritat a la Llei i que tenen per àmbit d’actuació les professions regulades al títol II, i la competència del ministeri encarregat de la salut pel que fa a les autoritzacions d’exercici de les professions titulades de la salut.

Amb l’objectiu de preservar la seguretat jurídica, la disposició derogatòria única deroga parcialment el Reglament del Consell General de data 31 de juliol del 1980 sobre l’exercici de professions paramèdiques i parasocials a Andorra, pel que respecta a les professions previstes específicament al títol II d’aquesta Llei. Així mateix, aquesta disposició deroga les lleis de creació dels col·legis oficials que tenen per àmbit d’actuació les professions regulades al títol II.

Seguidament, a través de tres disposicions, es preveu el règim aplicable als col·legis professionals en matèria d’adaptació estatutària i als professions titulats autoritzats a exercir amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei.

A l’últim, les quatre disposicions finals es destinen a la modificació puntual de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, per incorporar la possibilitat que les lleis sectorials puguin establir requisits addicionals quant a la direcció de determinades societats professionals; a l’encomanament al Govern de desenvolupar reglamentàriament la Llei i presentar el projecte de consolidació de la Llei que es modifica, i a l’establiment de la data d’entrada en vigor de la Llei.

Títol I. Disposicions comunes a les professions titulades de la salut

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte:

Determinar els principis i les regles generals aplicables a l’exercici de les professions titulades de la salut en el marc d’un sistema sanitari global i integral.

Fixar les condicions i els procediments per a l’accés a l’exercici de les professions titulades de la salut.

Regular les condicions d’exercici i les funcions de les professions titulades de la salut.

Establir les disposicions comunes aplicables als col·legis professionals en l’àmbit de les professions titulades de la salut.

Article 2. Àmbit d’aplicació

La Llei és aplicable a les professions titulades de la salut i als professionals que les exerceixen, en els termes definits en la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, tant en l’àmbit de les institucions, els organismes o les entitats públiques o tutelades pel Govern com en l’àmbit d’entitats de caràcter privat.

En matèria d’exercici de les professions titulades de la salut, en qualitat de professions titulades, les disposicions de la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals s’apliquen supletòriament en tot el que no estigui regulat per aquesta Llei.

Els professionals de la salut que no estiguin en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior es regeixen per la Llei general de sanitat. Així mateix, les disposicions de la Llei general de sanitat s’apliquen supletòriament en tot el que no estigui regulat per aquesta Llei pel que respecta a les professions titulades de la salut i als professionals que les exerceixen.

Article 3. Professions titulades de la salut i professionals titulats de la salut

Són professions titulades de la salut les que es regulen de manera particular al títol II. Així mateix, són professions titulades de la salut, sotmeses a aquesta Llei excepte pel que fa a les disposicions del títol II, les que s’exerceixen en l’àmbit de la salut i que es caracteritzen per l’aplicació necessària de coneixements i tècniques propis d’una ciència o una branca del saber, habilitats i actituds pròpies de l’atenció de la salut i per a l’exercici de les quals, per la pròpia naturalesa o per exigència legal, cal estar en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra.

Les especificitats lligades a l’aplicació pràctica de les competències de cadascuna de les professions titulades previstes en el títol II es regulen reglamentàriament.

Els professionals titulats de la salut són les persones que han adquirit una formació específica en el camp de les ciències de la salut, i que porten a terme les funcions corresponents a la seva professió amb la finalitat de prevenir, protegir i restablir la salut de les persones, a títol individual o col·lectiu, ja sigui per compte propi o aliè i en l’àmbit públic o el privat. A més a més dels que duen a terme funcions assistencials, també són professionals de la salut els professionals que desenvolupen funcions d’investigador, de docent, de gestió clínica, de prevenció, i d’informació i educació sanitàries.

Article 4. Principis generals

Són principis generals que presideixen l’exercici de les professions titulades de la salut:

El respecte de la vida, la integritat, la dignitat i la intimitat de la persona.

La prevalença de l’interès i el benestar de l’ésser humà sobre l’interès exclusiu de la societat o de la ciència.

El tracte amb idèntiques consideracions a tots els usuaris dels serveis d’atenció sanitària, sense fer cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social, procurant el màxim respecte per les especificitats pròpies de cada individu o col·lectiu, i garantint el respecte a la dignitat i la intimitat de cada usuari del sistema sanitari, d’acord amb la seva voluntat i creences.

L’ús racional i eficient dels recursos diagnòstics i terapèutics disponibles.

L’accés en condicions d’igualtat a l’atenció sanitària necessària, d’acord amb els recursos disponibles.

La necessitat d’obtenir el consentiment lliure i informat dels usuaris del sistema sanitari abans de procedir a qualsevol actuació o intervenció que ho requereixi, d’acord amb la normativa establerta.

La prestació d’una atenció sanitària de qualitat en constant evolució i millora.

La preservació i el tracte confidencial de les dades dels usuaris del sistema sanitari d’acord amb normativa vigent.

Amb les limitacions que estableixin les lleis, els estatuts col·legials i les normes i els usos deontològics, els professionals titulats de la salut exerceixen la seva activitat professional amb plena independència i llibertat de criteri, opinió i decisió, sense supervisió mèdica.

En l’exercici de la seva professió, els professionals titulats de la salut estan sotmesos a la Constitució, a les lleis, als estatuts del col·legi, si existeix, i a les normes i els usos que configuren la deontologia i l’ètica de la professió, així com a les normes i resolucions vàlidament adoptades pels òrgans del col·legi professional corresponent. Les normes i els usos esmentats constitueixen el codi de conducta especial i específic d’alta exigència ètica dels professionals titulats de la salut, i han d’estar destinats a garantir la bona execució de les funcions que tenen encomanades.

Els professionals titulats de la salut exerceixen la seva professió en règim de lliure i lleial competència amb els altres professionals de la salut, i han d’aplicar en tot moment les regles de respecte, cortesia i consideració degudes, de conformitat amb les lleis, els estatuts col·legials i les normes i els usos deontològics.

Els professionals titulats de la salut estan habilitats a exercir totes les activitats que, seguint les evolucions de les tècniques i sempre que presentin una evidència científica, el col·legi professional corresponent introdueixi en el si de la professió d’acord amb la legislació vigent en cada moment.

Els professionals titulats de la salut col·legiats en règim d’exercent formen part del sistema de salut finançat públicament quan exerceixen en estructures públiques o parapúbliques o en el marc d’un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Article 5. Drets

Els professionals titulats de la salut tenen dret a:

Ser autoritzats per exercir la professió si compleixen els requisits i les condicions determinats per la legislació vigent i les especificitats establertes en aquesta Llei, els estatuts col·legials i les normes i usos deontològics per a cada professió.

Ser admesos al col·legi professional corresponent d’acord amb els requisits establerts en aquesta Llei i en la normativa respectiva.

Exercir la professió amb plena autonomia tècnica i científica, respectant les normes, les condicions, els requisits i els protocols que resultin de la legislació aplicable, de l’evolució de la ciència o dels coneixements assequibles en cada moment.

Rebre el tractament i utilitzar els signes distintius propis de la condició professional.

Obtenir una justa retribució pels serveis prestats o pels productes dispensats amb independència dels resultats obtinguts.

No ser sancionats si la conducta i la sanció no estan prèviament previstes per la Llei o per les normes específiques que regulen l’exercici de cada professió i mitjançant el procediment establert.

L’objecció de consciència, en els termes previstos en la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

Els professionals titulats de la salut poden realitzar actes als seus pacients fora dels convenis subscrits amb els organismes públics competents i aplicar els honoraris recomanats pel col·legi professional corresponent.

A aquest efecte, els professionals titulats de la salut poden convenir lliurement amb l’usuari del sistema sanitari l’import dels honoraris professionals, sempre respectant els honoraris recomanats pel col·legi professional, tret de quan s’han d’aplicar obligatòriament els convenis subscrits amb els organismes públics competents, i les altres entitats privades, en relació amb els actes que s’hi descriuen.

És nul de ple dret qualsevol conveni que prohibeixi al professional efectuar la prestació de serveis lliurement, fora de l’aplicació del conveni.

Article 6. Deures

Els professionals titulats de la salut autoritzats a exercir al Principat d’Andorra tenen, a més de les obligacions establertes en la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, els deures següents:

Proveir l’assistència sanitària, d’acord amb l’organització del sistema sanitari andorrà i amb les normes i els protocols que la regulen.

Facilitar la col·laboració i la cooperació amb altres professionals de la salut quan resulti necessària o convenient per als interessos dels usuaris del sistema sanitari.

Exercir la seva professió segons les regles de l’art, mitjançant la utilització de les dades i tècniques més actuals, i l’aplicació dels referencials regularment actualitzats d’una bona praxi professional i del criteri d’eficiència.

Exercir l’activitat professional sempre en nom propi i mai a través de persona interposada, fent-se responsable de les pròpies decisions i actuacions.

Participar en les actuacions que l’autoritat sanitària determini com a obligatòries dins dels programes de salut pública.

Participar en el servei de permanència sanitària en les condicions establertes pel Govern, amb el benentès que aquest servei és remunerat de manera justa i proporcionada a la responsabilitat i a la normativa vigent.

Facilitar les dades d’interès epidemiològic i de vigilància de la salut pública i les relatives a l’estat de salut de la població, en els termes previstos per la Llei general de sanitat.

Disposar d’una assegurança vigent que cobreixi l’activitat professional.

Inscriure’s en el Registre de professionals sanitaris.

Inscriure’s en el col·legi professional corresponent quan estigui constituït.

Prestar els serveis que requereixi el Govern o el ministeri competent en matèria de salut, en cas d’emergència, de catàstrofe o de risc per a la salut pública.

Actualitzar els coneixements, les competències i les habilitats d’acord amb l’evolució de la ciència i en el marc del sistema de salut, mitjançant la formació continuada.

Actualitzar els mitjans diagnòstics i terapèutics.

Informar l’usuari del sistema sanitari sobre el procés diagnòstic i terapèutic i de promoció de la salut i prevenció de la malaltia i el sistema sanitari, i respectar la voluntat de l’usuari, de conformitat amb el que estableix la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

Facilitar als seus pacients l’exercici del dret a conèixer el nom, la titulació i l’especialitat dels professionals que els atenen, així com també conèixer la seva categoria i la funció si així estesin definides en el seu centre o institució sanitària.

Assegurar la continuïtat assistencial dels usuaris dels sistema sanitari.

Capítol segon. Requisits per a l’accés a l’exercici professional i condicions d’exercici

Article 7. Principis aplicables a l’accés a l’exercici professional

L’accés a l’exercici professional està condicionat al compliment dels requisits previstos en aquesta Llei, la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals i els estatuts del col·legi professional corresponent, si existeix, publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, així com en l’altra normativa que pugui ser aplicable.

L’exercici de les professions titulades de la salut s’ha de dur a terme en les condicions que estableix l’article 9.

Article 8. Requisits d’accés a l’exercici

Per exercir les professions titulades de la salut, és necessari complir les condicions següents:

Disposar d’una titulació oficial d’ensenyament superior emesa, reconeguda o homologada pel Govern d’Andorra. La titulació que no hagi estat emesa pel Govern d’Andorra ha d’haver estat obtinguda en un Estat membre de la Unió Europea o de l’Associació Europea de Lliure Comerç, o bé ha d’haver estat reconeguda o homologada per un Estat membre de la Unió Europea o de l’Associació Europea de Lliure Comerç. Si la titulació no ha estat obtinguda en un Estat membre de la Unió Europea o de l’Associació Europea de Lliure Comerç, el reconeixement o homologació ha de donar dret a exercir la professió en el territori de l’Estat que l’ha acordat.

Estar en possessió d’un diploma oficial de llengua catalana de nivell B2, o de nivell superior segons establert a les disposicions del títol II o a la normativa sectorial que resulti d’aplicació, i emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.

Obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada de la salut corresponent.

En el cas de les professions col·legiades, haver-se incorporat al col·legi professional corresponent a la professió que es pretén exercir.

Complir, si escau, les altres condicions habilitants legalment establertes.

La titulació referida a la lletra a) de l’apartat 1 ha d’acreditar que la persona interessada ha cursat i superat estudis acadèmics específics relatius a les professions relacionades amb la salut per a cada ciència i branca del saber. En el cas de les professions titulades de la salut previstes al títol II, el nivell i l’àmbit del títol requerits són els que s’hi preveuen específicament per a cada professió.

Únicament es pot autoritzar l’accés a l’exercici de les persones que no compleixin algun dels requisits previstos a les lletres a) i b) de l’apartat 1 en els supòsits excepcionals i les condicions que preveu la disposició addicional segona de la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals.

Article 9. Condicions d’exercici

L’exercici de les professions titulades de la salut està sotmès a la legalitat vigent en cada moment, així com al compliment de les normes col·legials, amb una incidència especial en l’ètica i la deontologia pròpies de cada professió.

L’exercici d’una professió titulada de la salut implica respectar els deures previstos a l’article 6.

L’exercici de curta durada únicament es pot efectuar amb el compliment previ dels requisits previstos per la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals i en les condicions que s’hi preveuen.

Article 10. Incapacitats per a l’exercici

Són circumstàncies que incapaciten per a l’exercici de les professions titulades de la salut:

Els impediments físics o psíquics que per la seva naturalesa o entitat impossibilitin el compliment de les funcions atribuïdes als professionals titulats de la salut en funció de la professió de la qual es tracti.

La inhabilitació o la suspensió per a l’exercici de la professió, en virtut d’una resolució judicial, administrativa o col·legial ferma.

L’expulsió del col·legi, en cas d’existir, mitjançant una resolució col·legial ferma.

Les incapacitats desapareixen quan cessin les causes que les han motivat o quan s’hagi extingit la responsabilitat penal o disciplinària corresponent.

En cas d’existir el col·legi, si la junta de govern té coneixement que un col·legiat exerceix la professió en una situació d’incapacitat professional, l’ha de requerir perquè regularitzi la seva situació en el termini de quinze dies hàbils, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que se’n puguin derivar. En cas que no ho faci, la junta de govern ha de decidir, mitjançant resolució motivada i de conformitat amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, la suspensió del professional de l’exercici de la professió. La junta de govern ha de deixar sense efecte la suspensió quan el membre suspès justifiqui que la situació d’incapacitat ha cessat.

Article 11. Incompatibilitats

Els professionals titulats de la salut no poden exercir una altra activitat vinculada a la salut quan l’exercici cumulatiu sigui incompatible amb la llibertat, la independència, la lliure i lleial competència, la dignitat professional o el respecte del secret i de la deontologia professionals.

Tampoc no es pot exercir una altra activitat, vinculada o no amb la salut, quan possibilita l’obtenció d’un benefici econòmic derivat de les prescripcions o dels consells mèdics altre o diferent dels honoraris professionals. En particular:

L’exercici clínic de la medicina, l’odontologia i altres professions sanitàries que prescriguin medicaments i productes sanitaris és incompatible amb qualsevol classe d’interessos econòmics directes o indirectes derivats de la fabricació, la distribució i la comercialització dels medicaments i dels productes sanitaris.

Resta prohibit tenir participacions d’accions d’una societat propietària d’una oficina de farmàcia a tots els professionals sanitaris que prescriguin medicaments i productes sanitaris, i a tots aquells que exerceixin en els camps de la distribució i fabricació de medicaments. Així mateix, l’exercici professional del farmacèutic en oficina de farmàcia, distribució o en un servei de farmàcia hospitalària o altres estructures assistencials és incompatible amb qualsevol classe d’interessos econòmics directes dels laboratoris farmacèutics.

Els professionals sanitaris implicats en el cicle de la prescripció, la dispensació i l’administració dels medicaments i dels productes sanitaris no poden rebre directament o indirectament obsequis o comissions amb la finalitat d’incentivar la prescripció o la dispensació de medicaments o productes sanitaris.

Els professionals sanitaris implicats en el cicle de la prescripció, la dispensació i l’administració dels medicaments, si estan en exercici, no poden fer les funcions de delegats de visita mèdica, representants, comissionistes o agents informadors dels laboratoris de medicaments.

L’exercici com a professional responsable d’una oficina de farmàcia, d’un servei de farmàcia hospitalari, d’un establiment de fabricació o de distribució de medicaments és incompatible amb l’exercici com a professional en qualsevol altre d’aquests establiments.

En cap cas no es pot compatibilitzar l’exercici professional d’una altra professió o activitat que impedeixi o menyscabi l’estricte compliment dels deures i les obligacions professionals.

El professional titulat de la salut vinculat amb l’Administració general està subjecte a les incompatibilitats previstes a la Llei de la funció pública.

La normativa sectorial que resulti d’aplicació pot establir supòsits d’incompatibilitat addicionals als previstos als apartats anteriors a l’efecte de garantir la llibertat, la independència, la lliure i lleial competència, la dignitat professional o el respecte del secret i de la deontologia professionals per part dels professionals titulats de la salut.

Si el professional titulat de la salut incorre en alguna de les causes d’incompatibilitat establertes als apartats anteriors, ho ha de comunicar al més aviat possible a la junta de govern del col·legi, en cas d’existir, i ha de cessar immediatament la situació d’incompatibilitat.

Si la junta de govern del col·legi pren coneixement que algun dels seus col·legiats exerceix la professió trobant-se en una situació d’incompatibilitat, l’ha de requerir per tal que regularitzi la seva situació en el termini de quinze dies naturals. En cas que no ho faci, la junta de govern ha de decidir, mitjançant resolució motivada i de conformitat amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, la suspensió del professional de l’exercici de la professió. La junta de govern ha de deixar sense efecte la suspensió quan el membre suspès justifiqui que la situació d’incompatibilitat ha cessat.

Article 12. Formació continuada

La formació continuada té per finalitat actualitzar, ampliar i millorar els coneixements, les habilitats i les aptituds dels professionals titulats de la salut davant de l’evolució científica i tecnològica, com també incentivar el treball i la motivació personal, així com davant les demandes de la societat i del mateix sistema de salut.

La formació continuada és obligatòria per a les professions titulades de la salut quan el Govern la consideri necessària o quan ho prevegin el conjunt de les normes col·legials. El Govern ha de fixar per via reglamentària els terminis i les condicions en els quals és necessari dur a terme una formació continuada, prèvia consulta dels col·legis professionals respectius.

Article 13. Necessitats i contingut de la formació continuada

Els col·legis professionals identifiquen les necessitats de formació, promouen i eventualment imparteixen i convaliden la formació continuada dels professionals titulats de la salut.

La formació continuada pot dur-se a terme tant a Andorra com a l’estranger, segons les modalitats que determini per via reglamentària el Govern en relació amb la formació continuada obligatòria referida a l’article anterior, prèvia consulta amb els col·legis professionals.

Capítol tercer. Exercici professional

Article 14. Principis generals de les modalitats d’exercici professional

Els professionals titulats de la salut poden exercir la seva professió per compte propi o aliè en els termes previstos en aquesta Llei, en els seus estatuts col·legials i en les seves normes deontològiques, i en la resta de la normativa aplicable.

L’exercici professional de manera simultània per compte propi i aliè queda condicionat al fet que es pugui compatibilitzar l’activitat professional en els aspectes materials, funcionals i horaris, observant les regulacions en la matèria i separant sempre els dits exercicis.

Els professionals titulats de la salut han d’actuar de manera coordinada, de forma que es complementin i potenciïn les activitats entre nivells assistencials i s’evitin els buits assistencials, les duplicitats i les actuacions innecessàries. Aquesta coordinació requereix l’aplicació de procediments i de protocols consensuats, amb els professionals i els col·legis professionals, sempre respectant el lliure exercici professional i l’autonomia tècnica i científica.

L’exercici professional, tant en l’àmbit hospitalari com sociosanitari, es desenvolupa en equips professionals. Cada equip ha de ser dirigit per un professional responsable que assumeixi les funcions d’organització de l’atenció i la supervisió de la pràctica i dels resultats de l’equip.

Dins d’un equip de professionals es poden delegar actuacions, sempre que s’estableixin les condicions de la delegació i que el professional tingui la capacitat de dur a terme l’activitat delegada.

L’eficàcia organitzativa dels equips requereix l’existència escrita de normes de funcionament intern i la definició d’objectius i funcions tant generals com específiques per a cada membre del mateix, així com complimentar per part dels professionals la documentació assistencial, informativa o estadística que determini el centre sanitari.

Les actuacions professionals s’han de centrar en la qualitat de l’atenció i en l’ús adequat i eficient dels recursos diagnòstics, terapèutics i rehabilitadors, evitant el malbaratament de recursos públics i la medicalització innecessària.

El Govern, prèvia consulta amb els col·legis professionals, ha d’establir un sistema d’indicadors que permeti monitorar i millorar la qualitat i la coordinació de l’atenció sanitària.

Article 15. Exercici en centres sanitaris

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per centres sanitaris les instal·lacions en les quals els professionals titulats de la salut desenvolupen activitats sanitàries de tipus assistencial.

Els centres sanitaris han d’estar degudament autoritzats pel ministeri competent en matèria de salut i complir les condicions tècniques i de funcionament que determini la normativa en cada cas. L’obtenció de l’autorització del ministeri competent en matèria de salut s’entén sense perjudici de l’obligació d’obtenir les altres autoritzacions administratives que siguin preceptives.

Tots els centres sanitaris han d’assegurar la cobertura adequada dels riscos derivats de la responsabilitat civil a què pugui estar sotmès el centre o servei, mitjançant la contractació, l’adequació i la vigència de les pòlisses d’assegurança corresponents.

A la vegada i independentment de l’anterior, tots els professionals sanitaris, exercents ja sigui per compte propi o per compte aliè, han de tenir vigent una assegurança de responsabilitat civil professional que cobreixi els riscos derivats de la seva activitat professional.

Els centres sanitaris revisaran que els professionals sanitaris de la seva plantilla compleixen els requisits necessaris per exercir la professió d’acord amb allò previst en aquesta Llei i en les altres normes aplicables, entre ells la titulació i altres diplomes, certificats o credencials professionals dels mateixos. Els centres disposaran d’un expedient personal de cada professional, en què es conservarà la seva documentació i al qual l’interessat tindrà dret d’accés.

La titularitat dels centres sanitaris pot recaure en una o diverses persones físiques o en una persona jurídica. Si la titularitat del centre recau en una o diverses persones físiques, aquestes persones han de disposar de l’autorització d’exercici professional corresponent i han d’estar col·legiades en règim d’exercent per compte propi en el col·legi professional que correspongui. Si la titularitat del centre recau en una persona jurídica, l’òrgan d’administració ha d’estar compost, com a mínim, per una persona física autoritzada per a l’exercici de la professió de la salut que s’exerceix al centre. En el cas que en el centre sanitari s’hi desenvolupin diverses professions, l’òrgan d’administració ha d’estar compost, com a mínim, per una persona física autoritzada per a l’exercici de cada una de les professions titulades de la salut que s’exerceixen al centre. En ambdós casos, el professional responsable ha d’estar col·legiat en règim d’exercent per compte propi en el col·legi professional que correspongui. Excepcionalment, atenent criteris d’experiència, de qualificació, o de reputació professional i empresarial dels professionals titulats concernits, o també d’acord amb les necessitats sectorials del Principat d’Andorra, el Govern, mitjançant habilitació especial per decret, pot autoritzar que actuï com a professional responsable una persona col·legiada en règim d’exercent per compte aliè en el col·legi professional que correspongui.

Com a excepció del que estableix l’apartat anterior, els centres hospitalaris, sociosanitaris o altres establiments que estiguin jeràrquicament organitzats no requereixen un professional responsable per a cada especialitat sempre que hi hagi un director assistencial responsable de l’atenció sanitària que ofereix el centre, el qual ha de formar part de l’òrgan d’administració si la titularitat del centre o establiment recau en una persona jurídica.

El professional responsable ha de garantir el compliment de la normativa general, de la sanitària i de la col·legial en la seva globalitat, i les normes deontològiques. També ha de garantir el respecte de les decisions i actuacions professionals i de les altres funcions que li siguin pròpies, en virtut de la normativa específica aplicable a cada cas, sense que això eximeixi la resta de professionals titulats del compliment de les seves obligacions.

El titular del centre sanitari és responsable de posar a disposició dels professionals els elements físics i organitzatius necessaris per al correcte desenvolupament del servei.

Quan la persona jurídica titular del centre sanitari estigui integrada per persones que no siguin professionals titulats de la salut, aquestes persones no poden interferir en la direcció tècnica de l’establiment ni en cap altra tasca vinculada a l’exercici professional.

10.

Les disposicions anteriors no són d’aplicació a les oficines de farmàcia, les condicions de titularitat de les quals queda sotmesa a la normativa sectorial que resulti d’aplicació.

11.

Sense perjudici d’altres autoritzacions o tràmits administratius que imposa la legislació vigent, el Govern, prèvia consulta amb els col·legis professionals, estableix per reglament les línies bàsiques per a l’exercici professional en els centres sanitaris i en les oficines de farmàcia, així com els requisits mínims que han de reunir les seves instal·lacions, el personal, la formació i les funcions dels professionals.

Article 16. Exercici per compte aliè

L’exercici professional per compte aliè és aquell que s’efectua en virtut d’una relació laboral assalariada amb un centre, una institució sanitària, una persona física o una persona jurídica, tant pública com privada.

El professional assalariat exerceix la professió per compte aliè i disposa de les autoritzacions administratives pertinents, i ha d’estar col·legiat com a membre exercent per poder exercir la professió en la modalitat assenyalada.

El professional assalariat està vinculat amb l’empresari per un contracte de treball en règim laboral formalitzat per escrit. El contracte ha de fixar detalladament les condicions laborals, la duració, l’abast, les condicions econòmiques i altres aspectes d’acord amb la legislació vigent. El contracte laboral ha de respectar la llibertat i independència del professional assalariat en l’exercici de la professió, així com la seva dignitat professional, i l’actuació empresarial no pot envair l’autonomia tècnica del professional.

Els professionals titulats assalariats són plenament i personalment responsables, davant el seu empresari i els usuaris dels serveis, de les gestions i actuacions que duguin a terme. Responen de forma individual del degut respecte de les normes deontològiques i disciplinàries del col·legi del qual depenen en totes les seves actuacions professionals i han d’assumir la seva pròpia responsabilitat quan sigui procedent.

Aquests professionals sanitaris estan obligats a exercir la professió, o a desenvolupar el conjunt de les funcions que tinguin assignades, amb lleialtat, eficàcia i observança dels principis tècnics, científics, professionals, ètics i deontològics que siguin aplicables.

Els honoraris a càrrec del client es meriten a favor del titular de l’empresa, encara que les actuacions siguin efectuades pels professionals assalariats. Inversament, l’empresari, titular del centre, respon personalment de les remuneracions degudes als professionals assalariats, encara que el client deixi d’abonar-li els honoraris, salvat pacte en contrari.

Els professionals sanitaris també estan obligats a mantenir degudament actualitzats els coneixements i les aptituds necessaris per a l’exercici correcte de la professió o per al desenvolupament de les funcions que corresponguin a la seva titulació. Els titulars dels centres sanitaris han de vetllar perquè els professionals sanitaris assalariats compleixin aquesta obligació.

Article 17. Exercici per compte propi

L’exercici per compte propi es du a terme amb total independència i autonomia, col·lectivament o individualment, mitjançant l’agrupació del professional en qualsevol de les formes lícites en dret, inclosa la societat civil o mercantil, i en el respecte de la normativa vigent per als establiments i/o centres sanitaris.

L’agrupació o societat ha de tenir com a objecte exclusiu l’exercici de la professió titulada, tret dels centres sanitaris multidisciplinaris. Els seus estatuts o normes de funcionament han de preveure mecanismes adequats per impedir que els socis que no són professionals titulats exercents tinguin accés a la documentació que està coberta pel secret professional.

L’agrupació o societat s’ha de constituir per escrit, i s’ha d’inscriure en el Registre especial de despatxos col·lectius que ha de portar cada col·legi professional, amb independència de la inscripció com a col·legiat de cada membre.

Els professionals que exerceixen per compte propi desenvolupen les seves funcions mitjançant un contracte civil o mercantil de prestació de serveis amb el client.

L’actuació professional dels membres integrants d’un centre col·lectiu està sotmesa a les normes deontològiques i disciplinàries del col·legi corresponent. En responen personalment el membre o els membres que intervinguin en l’afer, però el deure de secret professional, així com les eventuals incompatibilitats que afectin qualsevol dels seus integrants i la prohibició d’actuar d’acord amb la llei vigent, s’estén a la totalitat dels membres del centre col·lectiu.

Sense perjudici de la responsabilitat civil que pugui tenir el centre col·lectiu d’acord amb el règim jurídic general que correspongui a la forma d’agrupació utilitzada, la responsabilitat civil professional davant el client s’estén amb caràcter personal i solidari a tots els membres del despatx col·lectiu que hagin tingut intervenció directa en l’afer.

Article 18. Registres professionals col·legials

Cada col·legi ha de portar i tenir al dia un registre dels seus col·legiats en exercici professional per compte aliè o per compte propi, amb independència de la inscripció dels seus col·legiats com a membres.

Cada col·legiat té el deure de sol·licitar personalment la inscripció en el registre professional que li correspongui i ha de comunicar les altes i les baixes que es produeixin, i és responsable disciplinàriament de la infracció d’aquesta norma.

Els registres han de contenir, com a mínim, la informació i la documentació corresponent sobre la modalitat d’exercici professional, la identificació del centre i la seva composició, les activitats professionals que s’hi desenvolupen, les altes i baixes i qualsevol altra informació que precisin la normativa que resulti aplicable o els estatuts col·legials vigents.

Article 19. Secret professional

Els professionals titulats de la salut estan obligats a respectar el secret professional.

S’entén que el secret professional és el principi moral i jurídic que situa el professional titulat de la salut en l’obligació i en el dret de no revelar cap fet, document o situació dels quals tingui coneixement per raó de l’exercici de la seva professió. Per aquest motiu, no pot ser obligat a declarar en relació amb aquests mateixos fets, documents o situacions. Aquesta obligació es fa extensiva als fets que el professional titulat de la salut conegui en la condició de membre de la junta de govern del col·legi que correspongui o com a assalariat.

El secret professional, que és un deure del professional titulat de la salut i un dret de l’usuari del sistema sanitari, només es pot aixecar en els casos establerts legalment, quan el professional sigui autoritzat de manera expressa per l’usuari del sistema sanitari o els seus hereus o, excepcionalment, per una decisió motivada de la junta de govern del col·legi que correspongui a petició del professional interessat, en els supòsits en què el manteniment del secret pugui perjudicar de forma notòriament injusta i greu el mateix professional, l’usuari del sistema sanitari o un tercer, i alhora no comporti un perjudici d’entitat equiparable a l’usuari del sistema sanitari.

El professional titulat de la salut és també responsable del respecte del secret professional per part de qualsevol de les seves persones assalariades o estudiants en pràctiques, ja siguin professionals titulats de la salut o no.

Les disposicions anteriors s’entenen sense perjudici del que preveu la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

Article 20. Intervenció, continuïtat assistencial i substitució del professional titulat de la salut

La intervenció dels professionals titulats de la salut s’efectua quan es fa necessària o quan l’usuari del sistema sanitari la sol·licita.

Els professionals titulats de la salut han d’informar els seus pacients i han de procurar vetllar per la continuïtat del seu tractament. Tanmateix, per motius personals o professionals, poden no dur a terme o interrompre el tractament d’un pacient. En aquest cas, han d’avisar la persona interessada i transmetre al nou professional designat les informacions i els documents necessaris i útils per al seguiment eficaç del tractament, en els terminis i en la forma indicats per la normativa aplicable i pel col·legi corresponent, si existeix.

Les relacions entre els professionals titulats de la salut i l’usuari del sistema sanitari es regeixen per les disposicions contingudes en les lleis, els estatuts del col·legi, si existeix, el codi deontològic i les altres normes i usos que siguin aplicables.

Article 21. Publicitat

L’anunci i la publicitat dels serveis dels professionals titulats de la salut estan permesos en les condicions que regulin els estatuts del col·legi del qual depenen, seguint els principis generals previstos en aquest article i d’acord amb els estatuts, els reglaments i les normes deontològiques de cada professió.

Els actes de publicitat de les prestacions i serveis professionals han de ser objectius, certs i fàcilment comprensibles pel col·lectiu al qual van dirigits.

Qualsevol acte de publicitat que comporti una falsa expectativa o engany està prohibit.

Queda igualment prohibida la publicitat d’activitats professionals o de productes sanitaris i serveis que no compleixin la normativa, o quan no existeixi evidència dels seus efectes beneficiosos per a la salut de les persones.

Els col·legis professionals han d’establir, cada un d’ells, les normes aplicables en matèria de publicitat, les quals són de compliment obligat per als seus col·legiats.

Article 22. Participació dels professionals en la política sanitària

Els professionals titulats de la salut, mitjançant els col·legis professionals, participen en la definició i el seguiment de la política sanitària i col·laboren en l’elaboració de la normativa que els sigui aplicable mitjançant els espais o organismes de representació creats a aquest efecte.

Capítol quart. Registre de professionals sanitaris

Article 23. Règim jurídic

El Registre de professionals sanitaris té per finalitat inscriure tots els professionals titulats de la salut, així com els altres professionals sanitaris en els termes previstos a la Llei general de sanitat.

La inscripció al Registre es fa d’ofici una vegada el professional titulat de la salut ha obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per l’organisme competent.

El Registre de professionals sanitaris està adscrit al ministeri encarregat de la salut i la seva estructura i el seu funcionament es determinen reglamentàriament en el que no estigui previst per aquesta Llei i per la Llei general de sanitat.

Article 24. Funcions registrals

L’òrgan encarregat del Registre verifica la legalitat del contingut dels actes objectes d’inscripció i vetlla per la protecció de dades de caràcter personal d’acord amb la normativa de protecció de dades.

No es pot denegar la inscripció de cap acte inscriptible que compleixi els requisits establerts per la normativa aplicable.

La inscripció s’ha de practicar, si no hi ha defectes que hagin de ser esmenats, en el termini màxim de quinze dies naturals a comptar de la recepció de l’expedient.

Contra els actes de denegació, expressa o tàcita, d’inscripció es poden interposar els recursos ordinaris establerts en la normativa vigent.

Article 25. Publicitat formal i identificació professional

El Registre de professionals sanitaris és públic pel que fa al nom, titulació, especialitat i localització de l’exercici. Les certificacions donen fe del contingut. La publicitat es fa efectiva mitjançant certificació del contingut dels assentaments, per nota simple informativa, per còpia o extracte dels assentaments o per mitjans informàtics o telemàtics que s’ajustarà als requisits establerts en la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

A l’efecte d’identificació, el professional titulat de la salut ha de fer constar, en l’exercici de la seva activitat professional, el seu número registral.

Els col·legis professionals en l’àmbit de les professions titulades de la salut poden tenir accés a la informació continguda en el Registre, sempre que justifiquin que les dades sol·licitades són necessàries i proporcionals per a l’exercici de les seves competències, i respectant les garanties previstes en la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

El que disposa aquest article s’entén sense perjudici de la normativa reguladora d’altres registres públics existents.

Article 26. Baixa del Registre

El professional titulat de la salut pot donar-se de baixa voluntària del Registre, mitjançant una comunicació per escrit.

L’òrgan encarregat del Registre pot donar de baixa, d’ofici, un professional titulat de la salut quan hagi perdut l’autorització d’exercici de la professió titulada.

La baixa del Registre, per qualsevol dels motius previstos als apartats anteriors, impedeix l’exercici d’una professió de la salut. El ministeri encarregat de la salut ha de notificar les baixes del Registre al col·legi professional corresponent.

Capítol cinquè. Disposicions comunes als col·legis professionals en l’àmbit de les professions titulades de la salut

Article 27. Disposicions generals

Els col·legis professionals en l’àmbit de les professions titulades de la salut són corporacions de dret públic i caràcter professional al servei dels seus col·legiats, dotats de personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plena per al compliment de les seves finalitats.

Els col·legis professionals es regeixen per aquesta Llei, per la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, pels seus estatuts i per la normativa interna restant, i s’han de relacionar amb els ministeris del Govern competents en matèria de salut, professions titulades i col·legis professionals, així com amb les altres administracions públiques quan escaigui, per les seves activitats professionals.

El funcionament i l’estructura interna dels col·legis professionals han de ser democràtics.

Els col·legis professionals es constitueixen per una durada indefinida, sense perjudici d’un acord de dissolució degudament adoptat per l’assemblea general. El seu àmbit territorial és el Principat d’Andorra.

Sense perjudici de la potestat del Govern de verificar l’adequació a la legalitat dels estatuts, els col·legis professionals resten habilitats, de conformitat amb aquesta Llei, per adoptar les normes d’autoregulació de la corporació i de la professió en tots els àmbits de la seva activitat. També estan facultats per dotar-se de les normes deontològiques necessàries per preservar la llibertat, la independència, la lliure i lleial competència, la dignitat de la professió que correspongui i el secret professional, així com per impedir el conflicte d’interessos i l’intrusisme professional.

Els estatuts aprovats i les seves modificacions s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Els estatuts i les seves modificacions entren en vigor a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 28. Objecte i finalitats

Els col·legis professionals tenen per objecte, d’una part, vetllar perquè l’actuació dels professionals titulats de la salut, en el seu respectiu àmbit de competències i funcions, correspongui als interessos de la societat i ofereixin progressivament una assistència sanitària de qualitat i actualitzada, i, d’altra part, dotar els col·legiats d’una institució de representació i defensa de la professió i dels interessos professionals.

Les finalitats essencials dels col·legis professionals són les establertes a la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals.

La finalitat de representació exclusiva de la professió comprèn la negociació i la signatura dels eventuals convenis dels professionals titulats de la salut amb les administracions i entitats parapúbliques, de conformitat amb la normativa que resulti aplicable.

Article 29. Règim de col·legiació

Els membres es poden col·legiar amb exercici professional, com a membre exercent, i, sense exercici professional, com a membre no exercent.

Els membres del col·legi professional són membres de ple dret, sense perjudici dels drets i els deures específics que es derivin de cadascun dels dos règims de col·legiació, com a membres exercents i no. La qualitat de membre del col·legi comporta la plena adhesió i subjecció als estatuts, al codi deontològic i ètic i a tots els acords dels òrgans de direcció del col·legi adoptats vàlidament.

Article 30. Requisits de col·legiació

Per ser admès al col·legi professional que correspongui és necessari, en tot cas, disposar del títol d’ensenyament superior requerit per a l’exercici de la professió de la qual es tracti i estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas dels nacionals no andorrans, s’entén referida als seus estats d’origen i de residència efectiva.

Per ser admès al col·legi professional que correspongui com a membre exercent cal reunir, a més dels requisits establerts en l’apartat anterior, els requisits següents:

Disposar de la corresponent autorització d’exercici de la professió titulada.

Disposar de la corresponent inscripció al Registre de professionals sanitaris.

No trobar-se comprès en cap dels supòsits d’incapacitat per a l’exercici de la professió en esdevenir-se alguna de les circumstàncies previstes a l’article 10.

No trobar-se comprès en cap de les causes de pèrdua de col·legiació d’acord amb l’article 31 per a l’exercici de la professió o de prohibició de l’exercici de la professió.

No trobar-se comprès en cap de les causes d’incompatibilitat d’acord amb l’article 11 per a l’exercici de la professió o de prohibició de l’exercici de la professió.

Haver adreçat una sol·licitud escrita completa a la junta de govern del col·legi amb la documentació obligatòria corresponent i indicada en els estatuts a aquest efecte, seguint el procediment que s’hi estableix.

Abonar la quota de col·legiació, i si escau, les altres contribucions col·legials fixades pels estatuts.

Tenir i mantenir vigent l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria indicada pel col·legi.

Els estatuts col·legials poden supeditar l’accés a la col·legiació a l’acreditació que la persona interessada no té antecedents penals per delictes majors dolosos, ni al Principat d’Andorra ni a l’estranger, relacionats amb l’exercici de la professió.

Així mateix, els estatuts col·legials poden establir que l’admissió definitiva al col·legi com a membre exercent no es pot fer efectiva fins que la persona interessada es trobi degudament inscrita per realitzar l’activitat professional en almenys una de les tipologies de centre sanitari que figuren al registre pertinent del ministeri competent en matèria de salut.

Si la junta de govern té coneixement que un col·legiat exerceix la professió sense complir els requisits de col·legiació previstos per la legislació vigent, l’ha de requerir perquè regularitzi la seva situació en el termini de quinze dies hàbils, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que se’n puguin derivar. En cas que no ho faci, la junta de govern ha de decidir, mitjançant resolució motivada, la suspensió del professional de l’exercici de la professió. La junta de govern ha de deixar sense efecte la suspensió quan el membre suspès justifiqui que ha regularitzat la seva situació.

Article 31. Pèrdua de la condició de col·legiat

Es pot perdre la condició de col·legiat, amb la consegüent baixa immediata del col·legi que correspongui, en els casos següents:

Baixa voluntària manifestada de forma expressa a la junta de govern, sense perjudici de les obligacions professionals o corporatives pendents de compliment.

Inhabilitació professional acordada per un expedient disciplinari col·legial ferm.

Pèrdua dels requisits exigits per a la col·legiació.

Expiració de l’autorització temporal concedida pel Govern.

Sentència judicial ferma d’inhabilitació per a l’exercici professional.

Impagament de la quota col·legial o de la quota de responsabilitat civil en els termes establerts en els estatuts.

Defunció.

Incapacitació judicial, administrativa o col·legial ferma.

No haver acreditat el nivell B2 de llengua catalana en el termini legalment establert en els supòsits en que la col·legiació s’hagi atorgat de forma temporal i sotmesa a l’acreditació del requisit referit.

Correspon a la junta de govern del col·legi decidir la pèrdua de la condició de col·legiat, mitjançant una resolució motivada que, un cop ha esdevingut ferma, s’ha de comunicar als ministeris competents en matèria de salut i de col·legis professionals.

Article 32. Sol·licituds de col·legiació i altes i baixes

Correspon a la junta de govern del col·legi resoldre sobre les sol·licituds de col·legiació. La decisió s’ha d’adoptar mitjançant una resolució motivada.

Les altes i baixes que tinguin lloc al col·legi s’han de comunicar als ministeris competents en matèria de salut i de col·legis professionals.

Article 33. Canvi de règim de col·legiació

El col·legiat membre no exercent que demani el canvi a la situació de col·legiat membre exercent ha de complir els requisits de l’article 30.

El col·legiat membre exercent pot sol·licitar mitjançant un escrit adreçat a la junta de govern, en qualsevol moment, el canvi de situació a membre no exercent.

Article 34. Drets dels col·legiats

Els col·legiats, independentment del seu règim de col·legiació, tenen els drets següents:

Participar, amb veu i vot, en l’assemblea general del col·legi, formular peticions i propostes i accedir, en condicions d’igualtat, als càrrecs col·legials, en la forma i d’acord amb els requisits que prevegin els estatuts del col·legi. El dret de veu i vot dels no exercents s’ha de definir en els estatuts col·legials, els quals poden establir un sistema de ponderació dels vots dels membres no exercents.

Participar en les activitats de formació i d’oci organitzades pel col·legi corresponent i en qualsevol altre servei quan ho hagi decidit la junta de govern.

Els membres exercents tenen els drets següents:

Demanar l’empara del col·legi quan la seva llibertat, independència o dignitat professionals són vulnerades o ignorades pels òrgans administratius o jurisdiccionals.

Article 35. Òrgans de govern dels col·legis professionals

Els òrgans de govern dels col·legis professionals són l’assemblea general i la junta de govern, dirigida per un president.

La junta de govern és l’òrgan col·legial d’administració i direcció del col·legi. Els estatuts de cada col·legi han de desenvolupar el règim de convocatòria i de constitució, el funcionament i la composició de la junta de govern, així com el procediment de designació, destitució i renovació dels seus membres i la durada del seu mandat.

Les resolucions adoptades per la junta de govern poden ser objecte de recurs davant de la mateixa junta de govern, en el termini d’un mes natural des de l’endemà del dia que es notifiquen. La junta de govern disposa d’un termini de trenta dies hàbils per resoldre el recurs formulat. Exhaurida aquesta via, es pot interposar un recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la normativa aplicable a la jurisdicció administrativa vigent en cada moment.

L’assemblea general és l’òrgan suprem de govern del col·legi, i es pot reunir en sessió ordinària o extraordinària. Els estatuts de cada col·legi han de desenvolupar el règim de convocatòria i de constitució, i també el funcionament i la composició de l’assemblea general.

Els estatuts de cada col·legi també han de regular el règim econòmic col·legial.

Capítol sisè. Règim de responsabilitat

Article 36. Responsabilitat administrativa, civil i penal

Els professionals titulats de la salut, en l’exercici de la seva professió, estan subjectes a responsabilitat administrativa.

Els professionals titulats de la salut, en l’exercici de la seva professió, estan subjectes a responsabilitat civil quan, per dol o negligència, danyin o lesionin l’usuari del sistema sanitari.

Els professionals titulats de la salut estan subjectes a responsabilitat penal pels delictes i les contravencions penals que cometin en l’exercici de la seva professió.

En cas que el degà del col·legi que correspongui, o la persona que el substitueixi d’acord amb la llei i els estatuts col·legials, sigui requerit per l’autoritat judicial o governativa competent per a la pràctica d’un registre en el centre sanitari en el qual exerceix el professional, s’hi ha de personar i ha d’assistir a les diligències que es practiquin, a l’efecte de vetllar per la salvaguarda del secret professional. En qualsevol cas el professional que es trobi en aquesta situació pot sol·licitar la presència del degà o de la persona que el substitueixi.

Article 37. Responsabilitat disciplinària

Amb independència de la responsabilitat penal, civil o administrativa, els col·legiats també estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment dels deures i les obligacions professionals que els són específics.

En els termes establerts en aquesta Llei i en els estatuts del col·legi que correspongui, aquest darrer exerceix, a través dels òrgans corresponents, la potestat disciplinària en relació amb els col·legiats pels actes que duguin a terme o per les omissions en què incorrin en l’exercici o amb motiu de la professió, i que infringeixin els deures i les obligacions continguts en aquesta Llei, els estatuts del col·legi o les normes deontològiques aprovades pel col·legi corresponent.

La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil, administrativa i penal en què puguin incórrer els col·legiats pels mateixos fets.

Article 38. Potestat disciplinària

La potestat disciplinària en relació amb els professionals col·legiats és exercida per la junta de govern del col·legi professional, constituïda en junta disciplinària, la qual es pot constituir en dos instàncies.

Les sancions són imposades per la junta de govern constituïda en junta disciplinària, per resolució motivada que es pren en votació secreta i amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres, excepte quan la sanció que es pugui imposar comporti la inhabilitació professional durant un període superior a tres mesos o l’expulsió del col·legi, en què la resolució s’ha d’adoptar amb el vot favorable de les dos terceres parts dels membres de la junta disciplinària.

Tanmateix, les faltes lleus poden ser sancionades per la junta de govern del col·legi i, en el seu nom, pel degà, sense cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del col·legiat expedientat.

Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la junta disciplinària ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i ha de suspendre la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la junta disciplinària.

Article 39. Drets

El col·legiat que és objecte d’un procediment disciplinari té els drets següents:

Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de les infraccions que aquests fets puguin constituir, de les sancions que li puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció.

Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la seva tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.

Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic i que siguin procedents.

Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateix.

Dret a ser assistit i defensat per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció.

Dret a obtenir una resolució motivada.

Qualsevol altre dret que li reconeguin la Constitució o les lleis.

Article 40. Procediment informatiu

El procediment informatiu l’inicia la junta de govern del col·legi mitjançant l’obertura d’un expedient informatiu, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació adreçada al degà o a la junta de govern, que es tramita amb respecte dels principis generals del dret.

El procediment informatiu sempre és previ al sancionador, excepte que s’acabi arxivant.

La junta de govern designa un instructor entre els seus membres per instruir l’expedient informatiu. En el cas que posteriorment s’obri un expedient disciplinari, l’instructor continuarà amb l’encàrrec.

La junta de govern ha de notificar per escrit al col·legiat interessat l’obertura de l’expedient i l’instructor designat, i li ha de donar una còpia de la denúncia o de la comunicació rebuda. El col·legiat disposa d’un termini de quinze dies hàbils per fer al·legacions i aportar les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

La junta de govern, a proposta de l’instructor, decideix si arxiva l’afer o bé si hi ha indicis suficients per obrir un expedient disciplinari.

En contra de la resolució de la junta no es pot interposar recurs, tret del qui presenta la queixa quan tingui la qualitat de part.

Article 41. Procediment disciplinari

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.