LegalizeLlei 39/2022, de l’1 de desembre, reguladora de les professions titulades de la salut
El procediment disciplinari l’inicia la junta de govern del col·legi mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació adreçada al degà o a la junta de govern, o en seguiment d’un procediment informatiu, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
La junta de govern designa un instructor entre els seus membres per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de dos mesos per a les faltes lleus, de tres mesos per a les faltes greus i de quatre mesos per a les faltes molt greus, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les infraccions presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.
La junta de govern ha de notificar per escrit al col·legiat expedientat la incoació de l’expedient, l’instructor designat i el plec de càrrecs. El col·legiat expedientat disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si és el cas, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient al col·legiat expedientat, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.
La junta de govern es constitueix llavors en junta disciplinària de primera instància, sota la presidència del degà i de la qual no pot formar part l’instructor designat.
La junta disciplinària de primera instància ha de dictar en el termini de dos mesos la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.
La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la junta disciplinària de primera instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 38, excepte el de l’instructor designat. El degà disposa de vot diriment en cas d’empat.
Contra la resolució dictada per la junta disciplinària de primera instància es pot interposar un recurs davant la junta disciplinària de segona instància, dins el termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució.
La junta disciplinària de segona instància es constitueix amb un mínim de dos col·legiats, nomenats per la junta de govern i que no han format part de la junta disciplinària de primera instància ni han estat designats instructors de l’expedient.
La junta disciplinària de segona instància, que és presidida pel col·legiat amb més antiguitat en l’exercici de la professió, ha de dictar en el termini de dos mesos la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada.
La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la junta disciplinària de segona instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 38. El president disposa de vot diriment en cas d’empat.
Els col·legiats designats com a membres de la junta disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada que el degà aprecia. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu.
Els membres de la junta disciplinària també poden ser recusats i, en cas que així sigui, resol el degà.
La resolució de la junta disciplinària de segona instància exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant la Secció Administrativa de la Batllia en els termes que preveu la normativa aplicable a la jurisdicció administrativa vigent en cada moment.
La junta de govern ha de notificar al ministeri encarregat de la salut la incoació d’un expedient disciplinari, la resolució de la junta disciplinària de primera i de segona instància i les sentències judicials fermes de la secció administrativa corresponent.
Article 42. Mesures provisionals
La junta disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar de l’exercici de la professió del col·legiat contra el qual se segueix un expedient disciplinari, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorrin.
La suspensió de l’expedient disciplinari per prejudicialitat penal no impedeix el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que no siguin incompatibles amb les que s’adoptin en el procés penal.
El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de l’eventual sanció d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
Article 43. Tipus d’infraccions
Són infraccions les accions i omissions, voluntàries o imprudents, contràries a la normativa legal o reglamentària tipificades i establertes com a tals per aquesta Llei, relacionades amb l’exercici de la professió titulada.
Les infraccions comeses pels professionals titulats de la salut es classifiquen com a molt greus, greus o lleus, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.
Article 44. Infraccions professionals
Són infraccions professionals molt greus:
L’exercici de la professió sense estar en possessió del títol d’ensenyament superior en l’àmbit de la professió interessada, requerit per a l’exercici de la professió.
La condemna ferma per la comissió d’un delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional o de suspensió cautelar, o en un supòsit d’incapacitat o de prohibició d’exercir la professió.
L’exercici de la professió sense haver obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
L’exercici de la professió sense estar registrat al Registre de professionals sanitaris.
L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts en aquesta Llei o en els estatuts del col·legi, quan en resulti un perjudici greu per als usuaris del sistema sanitari.
La vulneració del deure de secret professional.
L’encobriment dels actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, així com de les actuacions professionals irregulars.
L’incompliment de l’obligació de contractar una assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat en què es pugui incórrer arran de l’exercici de la professió, en els termes establerts en els estatuts del col·legi.
La no participació en el servei de permanència sanitària que estableixi la normativa vigent.
L’incompliment de les normes deontològiques aprovades pel col·legi i que són essencials en l’exercici de la professió.
Percebre comissions, avantatges materials i/o gratificacions d’altres professionals.
La comissió de dos infraccions professionals greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions professionals greus:
L’exercici de la professió sense complir els requisits establerts en aquesta Llei, sempre que no constitueixi una infracció professional molt greu.
L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts en aquesta Llei o en els estatuts del col·legi, quan no es pugui qualificar com una infracció professional molt greu.
L’incompliment de l’obligació de fer saber al col·legi els actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, així com les actuacions professionals irregulars.
Els actes que tinguin la consideració de competència il·lícita o deslleial i hagin estat declarats com a tals per l’òrgan competent.
Fer publicitat prohibida i actes de publicitat contravenint la normativa aplicable.
No facilitar dades d’interès epidemiològic i de vigilància de la salut pública.
La comissió de dos infraccions professionals lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions professionals lleus:
L’incompliment dels deures o de les obligacions previstos en aquesta Llei i en els estatuts del col·legi, o de les normes deontològiques aprovades pel col·legi, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.
Impedir una inspecció efectuada pels agents de l’autoritat competent.
L’incompliment greu i reiterat dels requeriments formulats per les autoritats sanitàries.
No facilitar la documentació requerida en el marc d’una inspecció.
Les infraccions establertes a l’apartat 2, quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions greus o molt greus.
Article 45. Infraccions col·legials
Són infraccions col·legials les conductes previstes com a tals per aquesta Llei que fan referència a la relació de la persona col·legiada amb el col·legi i amb les altres persones col·legiades, en l’àmbit del funcionament del col·legi.
Les infraccions col·legials es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Són infraccions col·legials molt greus:
L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts en aquesta Llei o en els estatuts del col·legi, quan revesteixi una gravetat especial i no sigui constitutiu d’infracció professional.
La manca de pagament de les quotes col·legials ordinàries o extraordinàries.
La manca de pagament de la quota d’assegurança civil professional col·lectiva obligatòria.
La realització d’actes que impedeixin o alterin greument el funcionament normal del col·legi o dels seus òrgans.
Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels professionals en l’exercici de la professió, quan revesteixin una gravetat especial.
La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan revesteixin una gravetat especial.
La comissió de dos infraccions col·legials greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions col·legials greus:
L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts en aquesta Llei o en els estatuts del col·legi, quan no sigui constitutiu d’una infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del col·legi en matèries que afectin el seu sosteniment econòmic, sempre que no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels altres professionals en l’exercici de la professió, quan no es puguin qualificar com una infracció col·legial molt greu.
La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
La comissió de dos infraccions col·legials lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions col·legials lleus:
L’incompliment dels deures o les obligacions establerts en aquesta Llei o en els estatuts del col·legi, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu o greu.
Les infraccions previstes a l’apartat 4, quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions col·legials molt greus o greus.
La desatenció o el retard en el compliment dels tràmits administratius inherents a la col·legiació i al funcionament dels serveis del col·legi, i la desatenció als requeriments i les peticions d’informació sol·licitats pel col·legi.
Article 46. Prescripció de les infraccions
Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap d’un any. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació col·legial efectuada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.
La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona infractora. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.
En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que la junta disciplinària tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.
Article 47. Sancions
Les infraccions professionals molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
Inhabilitació professional durant un període no superior a cinc anys.
Multa no inferior a 10.001 euros i no superior a 50.000 euros.
Les infraccions professionals greus poden ser objecte de les sancions següents:
Inhabilitació professional durant un període no superior a un any.
Multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 10.000 euros.
Les infraccions professionals lleus poden ser objecte de les sancions següents:
Amonestació escrita.
Multa no superior a 1.000 euros.
En el cas d’infraccions professionals molt greus i greus també es pot imposar, com a sanció complementària, l’obligació de dur a terme activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment dels deures o les obligacions que afectin l’exercici o la deontologia professionals.
Si la persona que ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.
Les infraccions col·legials molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
Expulsió del col·legi, únicament per la comissió de les infraccions col·legials molt greus previstes a les lletres a) i b) de l’apartat 3 de l’article 45.
Multa no inferior a 10.001 euros i no superior a 50.000 euros.
Les infraccions col·legials greus poden ser objecte d’una sanció de multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 10.000 euros.
Les infraccions col·legials lleus poden ser objecte de les sancions següents:
Amonestació escrita.
Multa no superior a 1.000 euros.
Les sancions d’expulsió del col·legi, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita com a conseqüència d’una mateixa infracció són compatibles amb la sanció de multa.
Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, pel fet de no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.
El col·legi professional té competència per executar per si mateix les seves resolucions sancionadores, en els termes del Codi de l’Administració.
Article 48. Inhabilitació professional i expulsió
La sanció d’inhabilitació professional impedeix l’exercici professional durant el temps per al qual ha estat imposada.
Quan en una mateixa persona concorrin diverses sancions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna de les sancions comença a comptar a partir del compliment definitiu de la sanció anterior.
La sanció d’expulsió impedeix a la persona sancionada l’exercici professional fins que hagin transcorregut quatre anys com a mínim.
Article 49. Graduació de les sancions
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:
Intencionalitat.
Perjudici causat.
Quantia del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
Reiteració o reincidència.
Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.
Article 50. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les sancions per infraccions greus, al cap de dos anys, i les sancions per infraccions lleus, al cap d’un any.
Les sancions que donin lloc a la inhabilitació professional per un període superior a quatre anys prescriuen un cop ha transcorregut el termini per al qual va ser imposada la sanció.
El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.
El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement formal de la persona interessada, de l’execució de la sanció.
La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció es torna a iniciar de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Article 51. Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció de la persona col·legiada, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.
La baixa del col·legi no extingeix la responsabilitat disciplinària en què ha incorregut la persona col·legiada durant el període d’alta, però comporta l’arxivament provisional del procediment disciplinari i la suspensió eventual de la sanció imposada, la qual ha de complir-se si la persona col·legiada es torna a donar d’alta al col·legi.
Article 52. Anotació i cancel·lació de les sancions i rehabilitació
Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del col·legiat sancionat i l’anotació pot ser cancel·lada, a l’efecte de rehabilitació, sempre que no hagi incorregut en una altra responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis de sis mesos, en el cas de les sancions d’amonestació o multa; un any, en el cas de les sancions d’inhabilitació professional no superior a sis mesos; tres anys, en el cas de les sancions d’inhabilitació professional superior a sis mesos, i quatre anys, en el cas de les sancions d’expulsió.
El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es pot fer d’ofici o a petició de la persona interessada.
La junta de govern del col·legi ha de comunicar al ministeri encarregat de la salut les sancions fermes d’inhabilitació professional o d’expulsió.
Títol II. Disposicions particulars aplicables a determinades professions
Capítol primer. Professió de dietista-nutricionista
Article 53. Definició i funcions del dietista-nutricionista
El dietista-nutricionista és el professional expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per intervenir en l’alimentació d’una persona o grup de persones sanes o malaltes. Aquesta tasca la realitza tenint en compte les necessitats fisiològiques o patològiques si s’escau, i considerant l’entorn, les circumstancies personals, socioeconòmiques i culturals dels individus, i actua des dels àmbits següents: la nutrició en la salut i en la malaltia, el consell dietètic, la investigació i la docència, la salut pública des dels organismes governamentals, les empreses del sector de l’alimentació i la restauració col·lectiva i social i, en general, amb les entitats relacionades, principalment, amb les àrees de la sanitat, l’ensenyament i el benestar social.
El dietista-nutricionista està capacitat per exercir la seva activitat individualment o integrant equips interdisciplinaris, per al tractament integral de les malalties, i vetllant pel benestar dels individus i fomentant l’alimentació sostenible en la societat.
El dietista-nutricionista és el professional més especialitzat per l’educació alimentària i nutricional en qualsevol dels camps en què és possible exercir-la.
El dietista-nutricionista també té la facultat d’exercir les seves funcions per requeriment d’altres especialistes o de les persones, tant sanes com amb alguna patologia, que ho requereixin.
Les funcions i les competències del dietista-nutricionista són les següents:
En clínica, elaborar pautes nutricionals adequades, específiques, genèriques i individualitzades a les situacions fisiopatològiques dels individus.
En salut pública i nutrició comunitària, actuant sobre la població en general, des d’entitats diverses, formant part d’un equip multidisciplinari, desenvolupar i monitorar programes de polítiques alimentàries, de prevenció, promoció, tractament i salut en general, i d’educació alimentària, i participar-hi. Aquesta funció també inclou la participació en la planificació, la programació, l’execució i l’avaluació dels serveis de salut.
En restauració col·lectiva, participar en la gestió i en l’organització i vetllar per la qualitat i salubritat dels aliments durant tot el procés de producció. Formar el personal del servei d’alimentació en matèria de seguretat alimentària, dissenyar i supervisar menús que busquin l’equilibri nutricional genèric o específic i valorar l’equilibri nutricional de l’oferta alimentària.
En la indústria, assessorar en la innovació de nous productes, assegurant un bon contingut nutricional i la seguretat alimentària, i en el màrqueting social relacionat amb l’alimentació.
En l’àrea docent i educativa, intervenir activament en el disseny i desenvolupament de programes de formació en matèria de nutrició i, alhora, formar part de l’equip docent, dirigits a futurs professionals de la dietètica i nutrició, als actualment titulats, a d’altres professionals de la salut, i a tota mena de col·lectius sans i vulnerables.
En investigació i recerca, participant i dissenyant intervencions destinades a ampliar els coneixements propis, cercar solucions a problemes o situacions en l’àmbit de la salut, millorar els mètodes i les tècniques per augmentar el nivell de qualitat de l’atenció en dietètica i nutrició dels usuaris del sistema sanitari, i participar i col·laborar en equips de recerca col·lectius i multidisciplinaris en l’àrea de l’alimentació, la nutrició i la salut, sobre la base de l’evidència científica.
Formar part d’equips multidisciplinaris que tinguin l’objectiu d’actuar o intervenir, avaluar i prendre decisions en l’alimentació d’individus o de la societat en general.
I qualsevol altra funció que requereixi l’actuació d’un professional especialitzat en dietètica i nutrició i pautes nutricionals individualitzades en qualsevol altra àrea o ciència.
Són dietistes-nutricionistes habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra com a membres exercents.
Article 54. Requisits de titulació per a l’exercici de la professió de dietista-nutricionista
Per accedir a l’exercici de la professió, els dietistes-nutricionistes han d’estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la dietètica i nutrició humana.
Capítol segon. Professió de farmacèutic
Article 55. Definicions i funcions del farmacèutic
El farmacèutic és el professional expert del medicament que s’integra al sistema d’atenció de la salut i aporta tot el seu coneixement assistencial i farmacoterapèutic. També aporta els seus coneixements en la indústria farmacèutica, química, cosmètica, veterinària o alimentària gràcies a les habilitats tècniques, de lideratge i de gestió, així com a la recerca científica especialitzada.
Corresponen als farmacèutics les activitats dirigides a la producció, conservació, distribució i dispensació dels medicaments, així com la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics, i de vigilància de la salut pública, recerca i gestió.
En concret, els farmacèutics estan capacitats per desenvolupar la seva professió en:
L’àmbit comunitari: oficines de farmàcia, dipòsits de medicaments, centres sanitaris per a assessorament farmacoterapèutic.
L’àmbit hospitalari: especialitats hospitalàries (farmàcia hospitalària, bioquímica clínica, microbiologia clínica, anàlisis clíniques, immunologia, radiofarmàcia).
La indústria farmacèutica, cosmètica, veterinària o alimentària.
Laboratoris d’anàlisi.
Gestió sanitària.
Activitats d’educació i de recerca.
El farmacèutic exerceix les seves funcions comunitàries en coordinació amb la resta de professionals de la salut i les institucions sanitàries i sociosanitàries.
Són farmacèutics habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra com a membres exercents.
Article 56. Requisits de titulació per exercir la professió de farmacèutic
Per accedir a l’exercici de la professió, els farmacèutics han de disposar d’una titulació oficial d’ensenyament superior en farmàcia del, com a mínim, nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).
Per exercir les funcions a les quals es refereix la lletra b) de l’apartat 3 de l’article anterior, cal estar en disposició de la titulació d’especialista corresponent.
Capítol tercer. Professió de fisioterapeuta
Article 57. Definicions i funcions del fisioterapeuta
El fisioterapeuta és el professional expert en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de fisioteràpia dirigit a la millora i la recuperació de les funcions motores i del moviment, l’alleujament de les síndromes doloroses i el tractament i la prevenció de les alteracions físiques associades a malalties, lesions i altres disfuncions, de forma manual o instrumental.
En l’exercici de les seves funcions, el fisioterapeuta du a terme les activitats següents:
En matèria de reeducació, en relació amb un òrgan, una funció, un sentit o un membre del cos humà o en relació amb els diversos impediments físics i seqüeles que poden afectar una persona, mitjançant l’ús de les tècniques i els actes següents:
- Teràpia manual (Massatges, drenatge limfàtic manual).
- Postures i actes de mobilització articular.
- Mobilització manual de totes les articulacions, incloent-hi les maniobres de força, com són les manipulacions vertebrals i les reduccions de desplaçaments ossis, sempre que disposi d’una acreditació i/o una formació adequades.
- Elongacions vertebrals per traccions mecàniques (de forma manual o elèctrica).
- Estiraments musculotendinosos.
- Mecanoteràpia.
- Realització i aplicació de contencions flexibles, adhesives o no, d’aparellatge temporal de reeducació i d’aparells posturals.
- Relaxació neuromuscular.
- Electrofisioteràpia: aplicacions de corrents elèctrics amb corrent continu o galvànic, amb galvanització, d’electròlisi medicamentosa, corrent d’electroestimulació antiàlgica i excitomotora. Utilització de les ones mecàniques (infrasons, vibracions sonores, ultrasons, ones de xoc, electròlisi percutània intratissular). Utilització d’ones electromagnètiques (ona curta, ona micromètrica, infraroig, UV, magnetoteràpia, diatèrmia).
- Aplicació d’agulles de punció seca i acupuntura, sense injecció de producte químic, sempre que disposi d’una acreditació i/o una formació adequades.
- Aplicació d’agulles amb injecció intradèrmica (mesoteràpia, teràpia neural), sempre que disposi d’una acreditació i/o una formació adequades.
- Altre tècniques de fisioteràpia: termoteràpia i crioteràpia, excloent tot procediment que pugui provocar alguna lesió dels teguments. Fisiobalneoteràpia i hidroteràpia. Pressoteràpia.
Aquestes tècniques necessiten que el fisioterapeuta prescrigui:
- Ortesis (fèrules, embenats, crosses, material de deambulació).
- Sondes intracavitàries per a les tècniques de reeducació uroginecocoloprotològica.
- En el marc de l’aplicació d’aquestes tècniques, els fisioterapeutes poden utilitzar i indicar l’ús de productes sanitaris i de medicaments que no requereixen prescripció mèdica, seguint les condicions que determini la normativa específica.
Sota la supervisió d’un metge prescriptor, el fisioterapeuta està habilitat per participar en la reeducació cardiovascular dels pacients afectats d’infart de miocardi recent i per procedir a traçats d’electrocardiogrames en el transcurs de les sessions de reeducació cardiovascular, la interpretació dels quals està reservada al metge prescriptor. També participa en la reeducació respiratòria i practica les aspiracions traqueals en un malalt amb traqueotomia o intubat.
En matèria de prevenció, de diagnòstic precoç:
- Intervencions coordinades i/o intervencions preventives amb la col·laboració d’altres membres de les professions sanitàries i socials.
- La pràctica de la gimnàstica higiènica i de manteniment.
Altres activitats professionals:
- Gimnàstica terapèutica.
- Tractaments estètics.
- Totes les avaluacions útils per dur a terme els tractaments mencionats a l’apartat 2, així com per garantir l’adaptació i la vigilància de les ortopèdies i dels mitjans d’assistència.
- Prendre la pressió arterial i les pulsacions en el marc dels tractaments i en el transcurs de la reeducació efectuada.
- En el transcurs d’una reeducació respiratòria, practicar les aspiracions rinofaríngies i les aspiracions traqueals en un malalt amb traqueotomia o intubat, administrar en aerosols i nebulitzacions, abans d’efectuar tècniques de drenatge o acompanyant-les, els productes no medicamentosos o els medicaments prescrits pel metge, posar una ventilació per mascareta, mesurar el dèbit respiratori màxim i regular els paràmetres dels aparells de ventilació.
- Prevenir les úlceres per decúbit i participar en l’optimització de la higiene postural.
- Garantir la prevenció no medicamentosa de les trombosis venoses.
- Contribuir a la lluita contra el dolor i participar en les cures pal·liatives.
- En cas d’urgència i no havent-hi cap metge, el fisioterapeuta està habilitat per practicar les primeres cures d’auxili necessàries fins a la intervenció d’un metge.
- En el marc esportiu, el fisioterapeuta està habilitat per participar en la posada en funcionament dels exàmens d’aptitud per a les activitats físiques i esportives, així com en el seguiment de l’entrenament i de les competicions.
- Efectuar exàmens ergonòmics i participar en la recerca ergonòmica i la seva difusió, assessorant en el marc de la seguretat laboral.
- Fer prestacions d’assessor, docent, investigador, expert i perit en el marc de la seva ciència.
- A realitzar exploracions ecogràfiques en el marc de la seva activitat, com a tècnica d’ajuda a l’aplicació de teràpies en el tractament i seguiment.
- Els fisioterapeutes també estan habilitats a exercir totes aquelles activitats que, seguint les evolucions de les tècniques i, sempre que presenti una evidència científica, hagin estat introduïdes pel Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra en el si de la professió de conformitat amb la legislació vigent en cada moment.
Són fisioterapeutes habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra com a membres exercents.
Article 58. Requisits de titulació per exercir la professió de fisioterapeuta
Per accedir a l’exercici de la professió, els fisioterapeutes han d’estar en possessió d’una titulació oficial d’ensenyament superior en fisioteràpia del, com a mínim, nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).
Capítol quart. Professió d’infermer
Secció primera. Professió d’infermer generalista i especialista
Article 59. Definició i funcions del professional d’infermeria generalista i especialista
El professional d’infermeria és el professional titulat de la salut expert en la valoració, l’anàlisi, la planificació, l’organització, la realització i l’avaluació de les cures d’infermeria, la contribució al recull de dades clíniques i epidemiològiques, les accions de prevenció i de detecció, i la intervenció en matèria de formació, d’educació i de recerca.
El professional d’infermeria forma part d’un equip multidisciplinari al servei de l’ésser humà, la família i la comunitat i ajuda, mitjançant els seus coneixements, el seu saber fer i el seu saber estar ètic, a promoure, mantenir i millorar l’estat de salut i a prevenir la malaltia, a més d’acompanyar en el procés de readaptació, així com en el dret a una mort digna.
El professional d’infermeria generalista està facultat per exercir la seva professió treballant de manera autònoma i, si escau, dur a terme activitats delegades o en col·laboració amb altres professionals titulats de la salut. La seva funció són les cures d’infermeria (preventives, curatives o pal·liatives), les quals durà a terme a través de la valoració, la recollida de dades i la formulació de problemes i diagnòstics infermers dins el procés assistencial, així com promoure la salut física i mental de les persones.
El professional d’infermeria especialista és un professional que està capacitat per exercir la seva professió com a especialista, amb competències avançades en un determinat àmbit de la pràctica d’infermeria. En funció de les necessitats socials i de salut del país, el Govern, per via reglamentària i prèvia consulta al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra (COIA), pot reconèixer especialitats en matèria d’infermeria.
El professional d’infermeria docent és un professional que està capacitat per oferir formació a infermers i a altres professionals relacionats en l’àmbit de la salut de la població. La seva funció és educar i col·laborar en l’adquisició de nous coneixements, tant dels estudiants i professionals d’infermeria com d’altres professionals de la salut, aplicant els estàndards professionals, així com de la població en general en matèria de prevenció de la malaltia i foment de la salut.
El professional d’infermeria gestor és un professional que està capacitat per dirigir, liderar, planificar, organitzar, coordinar equips i participar en les diferents polítiques sanitàries. La seva funció és elaborar i planificar els recursos, els protocols i els procediments d’infermeria propis de la seva competència, en col·laboració amb altres professionals de la salut o a demanda del ministeri competent en matèria de salut.
El professional d’infermeria investigador és un professional que està capacitat per liderar i coordinar grups de recerca i línies d’investigació en l’àmbit de la ciència de la infermeria o en l’àmbit de la salut en general, prèvia formació en investigació, per tal de contribuir a millorar-los. Les funcions de recerca es poden dur a terme de forma autònoma o mitjançant la participació en equips de recerca col·lectiva o pluridisciplinària.
En el marc del seu àmbit professional, les funcions i competències pròpies o autònomes del professional d’infermeria són:
Les cures d’infermeria destinades al confort de la persona per mantenir la seva autonomia o compensar parcialment o totalment la manca o la disminució d’aquesta última, així com les cures en el procés de final de vida i en situacions específiques. Aquestes cures es poden dur a terme amb la col·laboració d’altres professionals de la salut, sota la supervisió infermera o prèvia delegació, si escau.
Fomentar estils de vida saludables, la promoció de la salut de les persones, la família i la comunitat, la prevenció de la malaltia i l’educació sanitària en els diversos àmbits del sistema de salut.
L’organització, la prestació i l’avaluació de cures.
Registrar les dades a la història clínica i garantir-hi l’accés, i permetre així gestionar els recursos adients a cada situació.
Implicar-se en el desenvolupament de la professió, el respecte als principis i valors ètics que guien la professió i els drets de les persones, seguint el codi deontològic professional.
Liderar, gestionar i fomentar el treball en equip seguint els criteris de qualitat.
Indicar, utilitzar i receptar l’administració dels medicaments o productes sanitaris que no estiguin subjectes a prescripció mèdica, amb les limitacions i els aspectes desenvolupats en la normativa que reguli aquesta competència. Per al desenvolupament d’aquesta pràctica, tant el professional d’infermeria generalista com l’especialista han d’acreditar la competència necessària segons quedi establert per via reglamentària.
Indicar, utilitzar i autoritzar la dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica, conforme a la normativa que reguli aquesta competència, als protocols o les guies de pràctica clínica i assistencial, segons estigui establert, mitjançant la corresponent ordre de dispensació.
Administrar les vacunes previstes en el calendari vacunal i les que són tributàries de campanyes de salut i/o serveis, com Atenció al Viatger, que determini el ministeri competent en matèria de salut, sense que sigui necessària la prescripció mèdica.
Actuar en casos d’urgència i emergència. En cas de compromís vital de la persona i en absència d’un facultatiu, el professional d’infermeria ha d’actuar segons les seves competències i de manera proporcionada, aplicant els protocols d’urgència i emergència reconeguts internacionalment i emparats pel Consell Internacional d’Infermeria (CIE).
Dur a terme qualsevol altra actuació que li sigui atribuïda de manera específica per la normativa vigent.
Són infermers habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra com a membres exercents.
Article 60. Requisits de titulació per exercir la professió d’infermer generalista o especialista
Per accedir a l’exercici de la professió, els professionals d’infermeria han d’estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en infermeria (bàtxelor en infermeria).
Per exercir la professió d’infermer especialista cal disposar, a més de la titulació a la qual es refereix l’apartat anterior:
D’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 6B del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’especialitat que correspongui; o
D’una titulació d’especialista que permeti l’exercici com a infermer especialista al país emissor de la titulació.
Secció segona. Professió de llevador
Article 61. Definició i funcions del llevador
El llevador o infermer obstètric-ginecològic és el professional responsable de proporcionar una atenció integral a la salut sexual, reproductiva i maternal de la dona, així com l’atenció a les famílies, els homes i les persones en trànsit de gènere, tant en l’àmbit de l’atenció primària i comunitària com l’especialitzada, en les vessants preventiva, de promoció i d’atenció i recuperació de la salut.
Per al desenvolupament de les seves funcions, el llevador du a terme les activitats següents:
Liderar i dinamitzar programes de salut maternoinfantil, atenció a la dona, salut, tant sexual com reproductiva, i climateri, i participar-hi.
Educació sanitària, incloent-hi el consell afectiu sexual i reproductiu a la dona, els joves i la família, promovent una vivència positiva i una actitud responsable de la sexualitat, i assessorar en matèria d’anticoncepció i prevenció de comportaments de risc per evitar i/o disminuir els embarassos no desitjats i les infeccions de transmissió sexual.
Atendre la dona en el diagnòstic, el control i l’assistència durant l’embaràs, el part i el puerperi. Diagnosticar i dur a terme el control i el seguiment de l’embaràs normal.
Visita, seguiment, control i realització de tècniques i procediments propis del seu àmbit, i específicament dels controls cardiotocogràfics.
Obtenció de mostres biològiques específiques.
Sessions de preparació al part i postpart, segons protocol específic.
Assistir la dona en el procés del part normal en presentació de vèrtex i, en cas d’urgència, al part en presentació de natges incloent-hi la pràctica d’episiotomia, si fos necessària. Reconèixer i prestar cures al nadó i, en cas de necessitat, efectuar la reanimació immediata.
Elaboració del pla de part en coordinació amb l’obstetre responsable.
Dur a terme activitats docents dirigides a les llevadores i altres professionals de la salut, en qualsevol nivell, i formació de maneig i cura del nadó i de la mare en el puerperi i del lactant.
Visites domiciliàries de seguiment i control de l’embaràs i del postpart.
Prestar atenció al nounat dirigida a afavorir els processos d’adaptació i detectar precoçment situacions de risc tant a domicili com durant el primer mes de vida.
Prescripció de productes sanitaris i medicaments relacionats amb l’activitat de llevador d’acord amb la normativa vigent.
Dur a terme activitats de promoció i prevenció i col·laborar en les activitats d’assistència i recuperació de la salut sexual i reproductiva i del climateri de la dona.
Gestionar les activitats i els recursos existents en l’àmbit de l’atenció de la salut maternoinfantil i l’atenció de la salut sexual i reproductiva.
Emetre els informes necessaris i registrar de forma efectiva les activitats efectuades.
Desenvolupar activitats de recerca encaminades a la millora contínua de l’activitat professional, i per tant, del nivell de salut de la dona i del nadó.
Són llevadors habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra com a membres exercents.
Article 62. Requisits de titulació per exercir la professió de llevador
Per exercir la professió de llevador, a més de la titulació a la qual es refereix l’apartat 1 de l’article 60, cal disposar:
D’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 6B del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en infermeria obstetricoginecològica (bàtxelor d’especialització en infermeria obstetricoginecològica), o
D’una titulació d’especialista que permeti l’exercici com a infermer especialista al país emissor de la titulació, si la durada i el contingut de la formació són equivalents a la titulació esmentada en la lletra anterior.
Capítol cinquè. Professió de logopeda o ortofonista
Article 63. Definició i funcions del logopeda o ortofonista
El logopeda o ortofonista és el professional de la salut expert en identificar, avaluar, prevenir, diagnosticar i tractar els trastorns de la comunicació, el llenguatge oral i escrit en totes les seves dimensions, la parla, la veu i les funcions orofacials, els problemes de deglució i masticació i la cognició matemàtica, així com la sordesa.
Els àmbits d’actuació se centren en els retards i trastorns del desenvolupament, els trastorns neurològics i els trastorns otorinolaringològics:
Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC).
Alteracions de l’articulació.
Alteracions de la parla (dislàlia, disfèmia, etc.).
Alteracions de la veu.
Alteracions del llenguatge oral.
Alteracions del llenguatge escrit (dislèxia, trastorn de la lectura, trastorn de la comprensió, disortografia, disgrafia).
Alteracions del raonament matemàtic i lògic.
Estimulació primerenca.
Educació i/o reeducació de les alteracions auditives, sordeses.
Rehabilitació dels trastorns del llenguatge i la parla d’origen neurològic, com ara les afàsies, les demències i altres malalties neurodegeneratives, adquirits genètics o congènits.
Reeducació de la deglució i la disfàgia.
Paràlisis facials.
Alteracions en la memòria i l’atenció.
Musculatura orofacial.
En l’exercici de les seves funcions, el logopeda o ortofonista du a terme les activitats següents:
Avaluacions clíniques i diagnòstiques dels trastorns de l’audició, la fonació, la comunicació i el llenguatge.
Indicació del tractament de logopèdia i del pla de rehabilitació individual.
Realització de tractaments de logopèdia aplicant les tècniques pròpies de la professió.
Disseny, avaluació i implementació d’accions de prevenció dels trastorns de la comunicació i del llenguatge.
Avaluació de l’evolució del tractament de logopèdia i de l’evolució funcional obtinguda.
Orientació i formació sanitària a l’usuari del sistema sanitari o cuidador, si escau.
Intervenció en els àmbits de la prevenció, la promoció i la prevenció de la salut pública que li són propis i en les activitats d’assessor, docent, investigador, expert i pèrit en el marc de la seva ciència.
Són logopedes o ortofonistes habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Logopedes d’Andorra com a membres exercents.
Article 64. Requisits de titulació i de nivell de llengua per exercir la professió de logopeda o ortofonista
Per accedir a l’exercici de la professió, els logopedes o ortofonistes han de disposar d’una titulació oficial d’ensenyament superior en logopèdia del, com a mínim, nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).
Endemés dels requisits de titulació previstos anteriorment, els procediments de reeducació que requereixin d’un nivell de llengua específic, segons definits per via reglamentària, únicament es poden efectuar en la llengua o les llengües en què el logopeda o ortofonista va cursar el títol d’ensenyament superior corresponent o en relació amb les quals disposi del nivell C2, excepte en cas que no hi hagi un altre professional que compleixi amb els requisits anteriors per a una llengua en particular i sempre que s’informi per escrit a l’usuari del sistema sanitari d’aquesta circumstància.
En els termes i condicions que s’estableixin reglamentàriament, el Col.legi Oficial de Logopedes d’Andorra ha de portar un registre dels logopedes o ortofonistes on s’indiqui la o les llengües en què poden efectuar els procediments de reeducació referits al paràgraf anterior.
Capítol sisè. Professió de metge
Article 65. Definició i funcions del metge
El metge és el professional titulat de la salut responsable de vetllar per la plena salut individual i col·lectiva prestant els seus serveis professionals, per tal de prevenir la malaltia, guarir-la en la mesura que sigui possible i evitar el dolor.
El metge exerceix les seves funcions en coordinació amb la resta de professionals de la salut i les institucions sanitàries i sociosanitàries. En cap cas es pot limitar l’activitat professional i la capacitat d’actuació dels metges més enllà del que suposa la perícia exigible en les mateixes.
El metge contribueix al recull de dades clíniques i epidemiològiques, les accions de prevenció i de detecció de malalties, i la intervenció en matèria de formació, d’educació i de recerca.
Els professionals que disposen d’una formació específica en medicina general poden exercir les activitats per a les quals no es requereixi una formació especialitzada.
El metge especialista exerceix les activitats que requereixen un nivell d’expertesa més elevat, segons els mètodes específics de les competències de cada disciplina.
Per al desenvolupament de les seves funcions, el metge du a terme les activitats següents:
Prestar l’atenció mèdica necessària facilitant la prevenció, el cribratge, el diagnòstic, el tractament, la rehabilitació i el seguiment de les malalties dels seus pacients, així com l’educació sanitària.
Prescriure i administrar medicaments i productes sanitaris,
Prescriure proves diagnòstiques i tractaments rehabilitadors.
Efectuar els procediments terapèutics, diagnòstics i rehabilitadors propis del seu àmbit d’actuació.
Dur a terme la coordinació amb altres metges o professionals sanitaris, així com la derivació als especialistes que esdevingui necessària, per obtenir els beneficis desitjats en el pacient.
Vetllar per l’aplicació individualitzada de protocols i recomanacions per a les condicions que requereixen atenció perllongada i contribuir al seguiment de les malalties cròniques, en col·laboració amb la resta de professionals implicats en l’atenció al pacient.
Assegurar la integració de la informació transmesa pels diferents professionals sanitaris.
Són metges habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Metges d’Andorra com a membres exercents.
Article 66. Requisits de titulació per exercir la professió de metge
Per accedir a l’exercici de la professió, els metges han d’estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la medicina.
Capítol setè. Professió d’odontòleg
Article 67. Definició i funcions de l’odontòleg
L’odontòleg és el professional expert en la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la rehabilitació de les anomalies i malalties bucodentals i de les estructures estomatognàtiques i annexes, incloent els teixits adjacents del cap, el coll i la boca, en els individus, tant de forma aïllada com comunitària. Aquesta disciplina també pot ser exercida pels metges especialistes en estomatologia o en cirurgia oral i maxil·lofacial.
Corresponen als odontòlegs les funcions següents:
La prevenció, la millora, el diagnòstic, el tractament i la rehabilitació de les anomalies i malalties de les dents, la boca i les estructures estomatognàtiques i annexes, en els individus, tant de forma aïllada com comunitària.
La supervisió de l’activitat tecnicoassistencial dels higienistes, auxiliars dentals i qualsevol altre professional que pugui intervenir en l’àmbit de la seva actuació.
La realització o la prescripció del disseny, la preparació, l’elaboració, la fabricació i reparació de pròtesis dentals per part dels protètics dentals, en funció de les competències que atorgui la seva titulació i d’acord amb la normativa sectorial que resulti d’aplicació.
La realització de tractaments protètics, com prendre impressions, col·locar, ajustar o retirar pròtesis dentals de la boca.
La prescripció de medicaments i de productes sanitaris relacionats amb l’àmbit de la professió.
Les exploracions radiològiques dentals i el diagnòstic associat.
La intervenció com a assessors, docents, experts i perits en el marc de la seva ciència.
L’administració de productes farmacològics, anestèsics i estètics, així com l’extracció de mostres biològiques relacionades amb l’àmbit de la professió.
Són odontòlegs habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs del Principat d’Andorra com a membres exercents.
Article 68. Requisits de titulació per exercir la professió d’odontòleg
Per exercir la professió d’odontòleg, cal disposar d’una titulació d’ensenyament superior d’odontologia o de metge especialista en estomatologia del, com a mínim, nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).
Capítol vuitè. Professió d’Òptics Optometristes
Article 69. Definició i funcions de l’òptic optometrista
L’òptic optometrista és un professional que desenvolupa les activitats per determinar i millorar l’estat visual de les persones.
Per al desenvolupament de les seves funcions l’òptic optometrista, en funció de les competències que atorgui la seva titulació, du a terme les activitats següents:
La realització d’exàmens visuals complets, entre els quals destaca detectar els defectes de la refracció ocular (miopia, hipermetropia o astigmatisme).
El desenvolupament i l’aplicació de tècniques individualitzades de rehabilitació i teràpia visual en infants i adults amb determinades alteracions visuals o que han patit malalties o traumatismes que n’han afectat les funcions visuals, sempre que hagin estat prescrites pel metge.
L’elaboració de programes de prevenció i manteniment de la salut visual de la població i aportar solucions d’higiene i ergonomia visual.
El tallat, el muntatge i l’adaptació de les lents oftàlmiques prescrites.
Les activitats d’assessor, docent, investigador, expert i pèrit en el marc de la seva ciència.
Són òptics optometristes habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes d’Andorra com a membres exercents.
Article 70. Requisits de titulació per exercir la professió d’òptic optometrista
Per accedir a l’exercici de la professió, els òptics optometristes han de disposar d’una titulació oficial d’ensenyament superior en òptica optometria del, com a mínim, nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).
Capítol novè. Professió de podòleg
Article 71. Definició i funcions del podòleg
El podòleg és el professional que diagnostica les diferents afeccions, deformacions i malalties dels peus i les tracta a través de tractaments pal·liatius, ortopèdics, físics, farmacològics i quirúrgics propis de la seva especialitat.
Per al desenvolupament de les seves funcions, el podòleg, en funció de les competències que atorgui la seva titulació, du a terme les activitats següents:
Diagnosticar, prescriure, indicar, realitzar, elaborar i avaluar qualsevol tipus de tractament podològic, ortopodològic, quiropodològic, de cirurgia podològica, físic, farmacològic, preventiu i educatiu.
Diagnosticar i tractar els processos vasculars i neurològics perifèrics que afecten el peu i susceptibles de tractament quiropodològic.
Aplicar proves complementàries en quiropodologia, estudiar i valorar el pacient candidat a tractaments quiropodològics, efectuar protocols diagnòstics i catalogar el risc quirúrgic.
Aplicar procediments tècnics en cirurgia podològica: cirurgia unguial, cirurgia podològica de parts toves, cirurgia òssia i articular del peu.
Aplicar mètodes de reanimació cardiopulmonar i ressuscitació en casos d’emergència.
Efectuar exploracions, diagnòstics i tractaments dels tumors al peu.
Tractar les complicacions i els efectes secundaris derivats de l’aplicació de les tècniques de cirurgia podològica i quiropodològiques.
El podòleg utilitza els serveis de radiodiagnòstic per avaluar les patologies del peu i pot prescriure analítiques relacionades amb la patologia podològica.
El podòleg pot prescriure medicaments propis del seu camp d’actuació. Igualment, pot prescriure, en funció de les competències que atorgui la seva titulació, les proves diagnòstiques complementàries que siguin necessàries.
En el marc de les seves funcions, els podòlegs poden utilitzar i indicar l’ús de productes sanitaris i de medicaments, seguint les condicions que determini la normativa específica.
Són podòlegs habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra com a membres exercents.
Article 72. Requisits de titulació per exercir la professió de podòleg
Per accedir a l’exercici de la professió, els podòlegs han d’estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la podologia.
Capítol desè. Professió de psicòleg
Article 73. Definició i funcions del psicòleg
El psicòleg és el professional expert en l’estudi dels fets psíquics que s’expressen mitjançant els comportaments, els estats i els processos mentals. S’entén per comportaments, el conjunt de manifestacions observables de l’activitat humana; per estats, allò que afecta a les persones i les percepcions o representacions que les persones tenen d’aquest estat; i, per processos mentals, aquelles activitats que originen els comportaments i els estats mentals.
L’exercici de la professió de psicòleg s’articula en tres àmbits fonamentals: l’estudi del pensament i les funcions cognitives, l’estudi de les motivacions i la personalitat, l’estudi, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament dels símptomes, trastorns i alteracions mentals.
El psicòleg exerceix la seva professió en el camp: de la salut, de l’educació, dels tribunals de Justícia, de lo social, del treball i les organitzacions, i de l’esport.
Per al desenvolupament de les seves funcions, el psicòleg du a terme les activitats següents:
El disseny, execució i direcció en la investigació científica, disciplinària o interdisciplinària destinada al desenvolupament, generació o aplicació del coneixement que contribueixi a la comprensió i aplicació del seu objecte d’estudi i la implementació professional.
El disseny, execució, direcció en el control de programes de diagnòstic, prevenció, avaluació i intervenció psicològica en les diferents fases de la psicologia aplicada en el transcurs del desenvolupament de la persona.
L’avaluació, el pronòstic i el tractament de les disfuncions personals en els diferents contextos de la vida, sota criteris científics i ètics.
El desenvolupament de l’ésser humà per a que sigui competent al llarg de la vida.
La fonamentació i gestió de les diferents formes de rehabilitació de la persona.
L’assessoria i participació en el disseny i formulació de les polítiques de salut, educació, justícia i altres àrees de la psicologia aplicada.
L’elaboració de dictàmens, informes, resultats i peritatges en l’àmbit de la psicologia.
Totes aquelles altres activitats professionals que se’n derivin de les anteriors i que guardin relació amb el camp de la competència del psicòleg.
Són psicòlegs habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra com a membres exercents.
Article 74. Requisits de titulació per exercir la professió de psicòleg
Per accedir a l’exercici de la professió, els psicòlegs han d’estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ). El primer i el segon cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior, 6A MAQ i 7 MAQ, respectivament, han de ser en l’àmbit de la psicologia.
Capítol onzè. Professió de tècnic ortopèdic
Article 75. Definició i funcions del tècnic ortopèdic
El tècnic ortopèdic és el professional expert en dissenyar, elaborar, adaptar i dispensar ortesis, pròtesis, ortopròtesis i productes de suport destinats a pal·liar la pèrdua d’autonomia, de funcionalitat o de capacitat física de les persones usuàries.
Per al desenvolupament de les seves funcions, el tècnic ortopèdic du a terme les activitats següents:
L’avaluació de les necessitats físiques i psicosocials del pacient, la presa de mides, el disseny i l’elaboració dels productes a mida.
L’elecció del producte ortopèdic, la realització de proves, l’adaptació o la instal·lació del producte, el lliurament, el control de la tolerància per part de l’usuari i l’avaluació de l’efectivitat funcional immediata.
El seguiment de l’aparell ortopèdic i la seva adaptació.
Les reparacions dels productes ortopèdics.
Els assessoraments en l’adequació de l’entorn i accessibilitat.
Les activitats d’assessor, docent, investigador, expert i pèrit en el marc de la seva ciència.
La intervenció del tècnic ortopèdic es du a terme, per als productes a mida, per prescripció mèdica seguint les indicacions de la recepta. Si el producte és seriat es pot intervenir sense prescripció facultativa.
Són tècnics ortopèdics habilitats per exercir al Principat d’Andorra, i els correspon en exclusiva aquesta denominació, les persones que consten degudament inscrites al Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra com a membres exercents.
Article 76. Requisits de titulació per exercir la professió de tècnic ortopèdic
Per exercir la professió de tècnic ortopèdic, cal disposar d’una titulació d’ensenyament superior del, com a mínim, nivell 5 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de l’ortopèdia.
Disposició addicional primera. Reconeixement dels col·legis professionals creats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
No obstant el que preveu l’apartat 1 de la disposició derogatòria, es reconeixen com a col·legis professionals en l’àmbit de la salut els creats per llei abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que s’enumeren a continuació:
Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra.
Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra.
Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra.
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra.
Col·legi Oficial de Logopedes d’Andorra.
Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs del Principat d’Andorra.
Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes d’Andorra
Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra.
Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra.
Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra.
Es reconeix com a col·legi professional el Col·legi Oficial de Metges d’Andorra.
Els col·legis oficials enumerats als apartats anteriors resten sotmesos a les disposicions del capítol cinquè del títol I.
Disposició addicional segona. Competència del ministeri encarregat de la salut
La competència per atorgar l’autorització d’exercici d’una professió titulada de la salut i per autoritzar l’exercici de curta durada d’aquestes professions correspon al ministeri encarregat de la salut, sense perjudici de les competències en matèria d’inscripció dels professionals titulats del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i del servei d’inspecció en matèria de professions titulades, segons està previst a la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals.
Disposició derogatòria única
A la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden derogades les normes següents:
Llei 22/2014, del 16 d’octubre, de creació del Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes d’Andorra.
Llei 23/2012, del 18 d’octubre, de creació del Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra.
Llei 4/2013, del 18 d’abril, de creació del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra.
Llei 24/2013, del 28 de novembre, de creació del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers d’Andorra.
Llei 24/2012, del 18 d’octubre, de creació del Col·legi Oficial de Logopedes d’Andorra.
Llei 11/2018, del 17 de maig, de creació del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs del Principat d’Andorra.
Llei 13/2015, del 24 de setembre, de creació del Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra.
Llei 3/2013, del 18 d’abril, de creació del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra.
Llei 10/2016, del 28 de juny, de creació del Col·legi Oficial de Tècnics Ortopèdics d’Andorra.
Així mateix, a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden derogats:
Els capítols primer, segon, tercer (pel que fa als fisioterapeutes), sisè (pel que fa als logopedes), vuitè, novè i dotzè del Reglament sobre l’exercici de professions para-mèdiques i para-socials a Andorra, de data 31 de juliol del 1980.
Qualsevol altra disposició de mateix rang o de rang inferior que s’oposi a les disposicions d’aquesta Llei.
Disposició transitòria primera. Adaptació estatutària
Els col·legis creats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei han d’adaptar els seus estatuts en el termini màxim de dos anys a comptar de la data referida.
Els estatuts modificats, una vegada aprovats, juntament amb la certificació de l’acta de l’assemblea, s’han de remetre al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, adscrit al ministeri competent en matèria de justícia, el qual, prèvia consulta al ministeri competent en matèria de salut, els ha d’inscriure en la secció corresponent, un cop s’hagi qualificat la seva adequació a la legalitat.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.