L’11 de desembre del 2014, el Consell General va aprovar la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, per tal de garantir la màxima seguretat jurídica quant a la pràctica i l’explotació de les tipologies de jocs d’atzar, amb un marc jurídic específic i estructurat.

Els objectius d’aquesta Llei eren regular tant els jocs estrangers com els autòctons que es desenvolupaven al Principat d’Andorra sense la cobertura legal preceptiva; adaptar a la nova normativa els jocs autoritzats, el bingo i el quinto; autoritzar la presència al territori d’un casino com a establiment de joc presencial, i finalment regular el joc en línia, adoptar polítiques de prevenció i tractament de la ludopatia en el marc legal del joc i concretar mesures per lluitar contra el frau i el blanqueig de capitals. Aquesta Llei creà l’entitat reguladora i de control del joc, a la qual atorga la competència de desenvolupar la regulació i el control de l’oferta de jocs d’atzar i que queda configurada sota la denominació Consell Regulador Andorrà del Joc.

L’any 2018 es va efectuar una primera modificació de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, a la qual es van incorporar les modificacions que dimanaven de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme; la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, i finalment la Llei 1/2018, de l’1 de març, del pressupost per a l’exercici del 2018, i que es va consolidar en el text refós de la Llei 37/2014.

El 22 de març del 2021, va quedar aprovada la Llei 4/2021, del 22 de març, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar, la qual integrava les modificacions aportades per la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, en un text consolidat que recollia la legislació vigent en matèria de jocs d’atzar.

No obstant aquestes modificacions legals successives, l’experiència adquirida en el decurs dels darrers anys, l’evolució en l’explotació dels jocs d’atzar i l’esdeveniment de circumstàncies com ara la signatura del conveni amb l’operador històric SELAE han permès copsar la necessitat de modificar i adaptar diversos aspectes inclosos a la Llei a la realitat econòmica i social del Principat d’Andorra. Per tant, resulta cabdal promoure una reorganització estructural de la Llei 4/2021, del 22 de març, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar, amb les modificacions puntuals requerides, que determini una seguretat jurídica màxima en l’aplicació de les seves disposicions.

Amb la finalitat d’harmonitzar els conceptes jurídics i els procediments en matèria de jocs d’atzar, resulta convenient reestructurar els títols i els capítols que formen el text legal, i incorporar-hi les respectives modificacions, supressions i addicions pel que respecta a l’articulat, per la qual cosa es fa necessari enumerar els preceptes.

Aquesta Llei consta de 78 articles, repartits en cinc títols, tres disposicions addicionals, dos disposicions derogatòries i dos disposicions finals.

El títol primer, mitjançant quatre capítols, desenvolupa les disposicions generals. Defineix tant l’objecte com l’àmbit d’aplicació de la Llei i estableix les definicions de les modalitats de jocs d’atzar, l’atribució de les categories d’operadors i distribuïdors de jocs d’atzar i els jocs d’atzar autoritzats. Així mateix, defineix les polítiques preventives destinades a evitar el joc excessiu o patològic i a protegir els grups de risc i els més vulnerables, com els menors d’edat, les persones que reben ajudes socioeconòmiques, i les persones que tenen restringit l’accés a les sales de joc; i regula les mesures de protecció dels consumidors i el control de la publicitat dels jocs d’atzar.

El títol segon, mitjançant tres capítols, determina les llicències i les classes. Desenvolupa els principis generals, amb les característiques i les condicions tant per formalitzar la sol·licitud d’autorització com per obtenir o renovar les llicències, així com la seva durada. Les llicències es classifiquen en llicències majors i llicències menors.

El títol tercer tracta de l’entitat del Consell Regulador Andorrà del Joc, que es qualifica d’autoritat administrativa que gaudeix de personalitat jurídica pròpia. Les disposicions d’aquest títol defineixen les atribucions i competències de l’entitat reguladora i de control del joc i la seva composició i règim econòmic, així com el seu funcionament, amb la descripció dels òrgans i serveis que la integren.

El títol quart, mitjançant dos capítols, determina les disposicions fiscals sobre l’activitat dels jocs d’atzar i recull els tipus de tributs, els impostos sobre el joc i les taxes per a la gestió administrativa del joc d’atzar.

El títol cinquè, mitjançant quatre capítols, regula el Servei d’Inspecció del Consell Regulador Andorrà del Joc i el procediment sancionador. Estableix l’àmbit d’aplicació i d’actuació del Servei d’Inspecció en el marc del control del joc d’atzar i en la repressió de les infraccions i la lluita contra el joc il·legal i contra el frau en matèria de jocs d’atzar, i determina l’habilitació dels agents del Servei d’Inspecció, el règim i les seves actuacions, basades en els procediments d’enquesta i inspecció.

Quant al procediment sancionador, recollit en aquest títol, davant la constatació de les eventuals infraccions el Consell Regulador Andorrà del Joc instrueix els expedients sancionadors i proposa al Govern la sanció corresponent. Contra la decisió governativa es pot recórrer directament davant de la jurisdicció administrativa.

La disposició addicional primera determina el desplegament reglamentari necessari per possibilitar l’atorgament de les llicències previstes en el títol II de la Llei.

La disposició addicional segona atorga al Consell Regulador Andorrà del Joc la facultat d’establir convenis amb les entitats que històricament han comercialitzat jocs d’atzar de sorteig i presortejats, de loteria o jocs d’apostes provinents d’altres estats.

La disposició addicional tercera reconeix únicament a l’Estat andorrà la possibilitat d’explotar activitats de joc d’atzar pur de sorteig o presortejats, entre les quals les loteries d’àmbit nacional.

Pel que fa a les disposicions derogatòries informen de la derogació total de la Llei del joc del bingo i de la derogació de totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin el contingut d’aquesta Llei.

La disposició final primera imposa el caràcter supletori al Codi de l’Administració.

La disposició final segona concreta l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Disposició general

Estan prohibides la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra o des del Principat d’Andorra, sigui pel mitjà que sigui, a excepció dels jocs d’atzar que reglamentàriament es desenvolupin a partir de cadascuna de les modalitats definides i que hagin estat autoritzats a l’empara de la llicència preceptiva atorgada en virtut d’aquesta Llei.

Article 2. Objecte

L’objecte de la Llei és regular l’activitat del joc d’atzar al Principat d’Andorra, determinant l’oferta i el consum dels jocs d’atzar, així com garantir el control de la seva explotació amb les finalitats següents:

Prevenir, amb la col·laboració de les associacions en l’àmbit de la salut mental i les addiccions mitjançant projectes, el joc excessiu o patològic i protegir els drets dels menors d’edat i dels grups de risc, així com salvaguardar els drets dels participants i dels operadors en els jocs d’atzar.

Assegurar la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions del joc d’atzar.

Prevenir i perseguir les activitats fraudulentes o criminals, com el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, i garantir l’ordre públic en l’àmbit de l’activitat del joc d’atzar.

Vetllar pel desenvolupament equilibrat i sostenible dels tipus de joc d’atzar, amb l’objectiu d’evitar qualsevol desestabilització dels sectors econòmics i socials afectats.

Article 3. Àmbit d’aplicació

L’àmbit d’aplicació de la Llei s’estén a totes les modalitats de joc d’atzar que determina i a cada tipus de joc d’atzar de què derivin, als operadors que hagin obtingut una llicència per explotar-les al Principat d’Andorra d’acord amb les categories establertes i als jugadors que les practiquin.

Igualment, queden vinculades per l’aplicació d’aquesta Llei totes les activitats relacionades amb el joc d’atzar que, de forma directa o indirecta, intervinguin en alguna modalitat no compresa en cap de les categories establertes però que suposi arriscar béns o drets avaluables en una activitat en què intervé l’atzar, inclús de manera accessòria, a canvi de rebre una contraprestació de qualsevol tipus, d’acord amb la definició de joc d’atzar de l’article 4.

Són també de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

Les activitats de joc d’atzar transfrontereres, és a dir, les que duen a terme les persones físiques o jurídiques establertes al Principat d’Andorra que desenvolupen la seva activitat per mitjans físics o telemàtics fora del Principat d’Andorra. Igualment, s’hi inclouen les activitats de joc d’atzar que duen a terme persones físiques o jurídiques fora del Principat d’Andorra que organitzin o ofereixin activitats de jocs d’atzar per mitjans físics o telemàtics al Principat d’Andorra.

Les activitats de publicitat, promoció i patrocini relatives a les activitats del joc d’atzar.

Totes les activitats econòmiques, com prestacions de servei, venda o equipaments, relacionades directament amb l’activitat del sector del joc d’atzar al Principat d’Andorra.

Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

Els jocs d’atzar o les competicions assimilables de simple oci, passatemps o esbarjo que constitueixin usos socials, sempre que no produeixin transferències econòmiques, llevat del preu per la utilització dels mitjans necessaris per desenvolupar-los i quan aquest preu no constitueixi en cap mesura un benefici econòmic per al promotor o els operadors.

Els concursos definits com una prova o competició que requereixi saviesa, coneixement, astúcia o aptituds dels jugadors, sense que hi hagi intervenció de l’atzar.

Les màquines recreatives o aparells assimilables, entesos com els que, per al sol entreteniment de l’usuari i a canvi del preu de partida, ofereixen a la persona jugadora únicament un temps d’utilització, sense que hi hagi cap tipus de premi o compensació en metàl·lic, en espècie o en forma de punts bescanviables. Així mateix, les màquines que, com a únic al·licient addicional i únicament en funció de l’habilitat de la persona jugadora, ofereixen la possibilitat de continuar jugant pel mateix import inicial, en forma de perllongament de la mateixa partida o altres d’addicionals, que en cap cas no poden ser bescanviables en metàl·lic o en espècie.

Les màquines recreatives de redempció, enteses com les màquines que, depenent de l’habilitat de l’usuari, ofereixen la possibilitat d’obtenir, endemés d’un temps d’utilització o de joc, tiquets, fitxes o elements similars que poden ser acumulables i bescanviables per béns d’un valor preestablert i conegut per l’usuari, i el cost dinerari dels quals no superi el preu de les partides mínimes necessàries per obtenir-los.

Les loteries de promoció o publicitàries promogudes des de l’estranger, sempre que el sorteig no es faci al Principat d’Andorra.

Les loteries de promoció o publicitàries promogudes per entitats culturals, esportives, benèfiques i associacions amb caràcter benèfic i sense ànim de lucre, sempre que el valor del premi o dels premis distribuïts per sorteig no superi els 5.000 euros.

La distribució i venda de butlletes de la Creu Roja a través de la mateixa organització de la Creu Roja Andorrana i de persones jurídiques, institucions i entitats col·laboradores de reconegut prestigi i solvència al Principat d’Andorra.

Els jocs d’atzar organitzats tradicionalment per la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella els Dimecres de Cendra, mentre es facin d’acord amb els usos i costums.

Les rifes anomenades cistelles, paneres o lots de Nadal, en què el resultat guanyador ha de coincidir amb el resultat obtingut per algun dels sortejos extraordinaris dels operadors de la categoria 3, sempre que l’import total dels productes que formen la cistella, la panera o el lot sigui igual o inferior a 300 euros, segons el seu valor de mercat.

Capítol segon. Definicions

Article 4. Modalitats de jocs d’atzar

Modalitats de jocs d’atzar

Per a l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, s’entén per joc d’atzar qualsevol joc en què s’arrisquen béns o drets de qualsevol naturalesa, i que té com a conseqüència la pèrdua del bé o el dret posat en joc d’almenys un dels jugadors o el guany amb el benefici d’almenys un dels jugadors, i en el qual l’atzar és un element, encara que sigui accessori, en el desenvolupament del joc i la determinació de la persona guanyadora o la fixació del guany.

La Llei distingeix quatre grans modalitats de jocs d’atzar, que es poden subdividir d’acord amb la llicència corresponent:

Joc d’atzar pur: joc basat exclusivament en la sort pel qual s’anuncia un guany en funció del resultat, sigui quina sigui la naturalesa o l’import d’aquest guany, i en què la participació queda condicionada a una aportació financera prèvia de la persona jugadora, de qualsevol forma. Els jocs d’atzar pur poden ser de sorteig o presortejats.

Joc d’atzar pur de sorteig: joc basat exclusivament en la sort pel qual es fa un sorteig posterior a l’adquisició d’un títol, bitllet o butlleta, i en què la persona posseïdora del títol, bitllet o butlleta que coincideixi amb el resultat del sorteig és la guanyadora del premi prèviament establert.

Els jocs d’atzar pur de sorteig poden ser per preassignació o per elecció personal de números o signes.

En els jocs de preassignació, la persona jugadora adquireix un títol, bitllet o butlleta que ja té determinats els números o les combinacions de números o signes.

En els jocs d’elecció personal de números, la persona jugadora selecciona i marca sobre un títol, bitllet o butlleta els números escollits dintre les combinacions possibles.

Joc d’atzar pur presortejat: joc basat exclusivament en la sort en què la combinació del títol, bitllet o butlleta adquirits ha de coincidir amb el resultat d’un sorteig previ o que roman ocult als participants, o en què, en mostrar-se el resultat, aquest resultat determini la persona posseïdora com a guanyadora. Els jocs d’atzar pur presortejats poden ser dispensats en butlleta o mitjançant qualsevol mecanisme automatitzat.

Joc mixt d’atzar i habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte en què arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres, segons el qual qui s’equivoca o no encerta perd els diners arriscats en benefici d’una o altres persones.

Els jocs mixtos d’atzar i habilitat poden estar basats en l’habilitat de l’actuació de la persona jugadora, o en esdeveniments externs a l’acció de la persona jugadora, sense que la sort, tot i intervenir-hi, no determini exclusivament el resultat. Poden ser de dos categories, joc d’aposta i joc de taula.

Joc d’aposta: joc en el qual cada persona jugadora arrisca un import i es produeix un guany o una pèrdua que no depèn de la seva actuació, sinó de la verificació d’un fet incert que sobrevé o succeeix sense la intervenció d’aquest jugador però sobre el qual el jugador empra la seva habilitat, coneixement o una altra qualitat intel·lectual que entén que pot determinar el resultat.

Aquestes apostes poden ser: apostes esportives, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició esportiva legalment organitzada; apostes hípiques, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició hípica legalment organitzada, i altres apostes, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició diferent de les anteriors legalment organitzada.

Els jocs d’aposta poden ser d’aposta mútua, de contrapartida o d’intercanvi.

Els jocs d’aposta mútua són els jocs en els quals un organitzador intervé com a intermediari entre diversos jugadors que juguen els uns contra els altres, i les apostes són recollides i repartides mutualment entre els guanyadors, després de la retenció dels imports de qualsevol naturalesa previstos per la legislació i la reglamentació vigents. Les despeses vinculades a l’organització del joc i els beneficis obtinguts després de les obligacions anteriors s’atribueixen a l’organitzador. L’organitzador de l’aposta mútua té una funció o una intervenció neutra i no participativa en relació amb els resultats de l’aposta.

Els jocs d’aposta de contrapartida són els jocs en què la persona jugadora arrisca diners contra un operador de joc d’atzar i el premi que s’obté és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors pel coeficient que l’operador hagi validat prèviament.

Els jocs d’aposta d’intercanvi són els jocs en què la persona jugadora arrisca diners contra una altra o uns altres jugadors, un organitzador intervé com a intermediari entre els jugadors i el premi que s’obté és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors pel coeficient que es dedueixi del sistema d’intercanvi d’apostes. L’organitzador actua com a intermediari i garant de les quantitats apostades entre tercers, i es descompta la comissió o el corretatge autoritzats que li corresponguin.

Joc de taula: joc basat en l’atzar i en les habilitats o els coneixements dels jugadors, que posteriorment a la intervenció de l’atzar decideixen, tenint en compte la conducta dels altres jugadors, una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.

Els jocs de taula poden ser de cercle o de contrapartida.

En els jocs de cercle, els participants s’enfronten els uns contra els altres.

En els jocs de contrapartida, la persona jugadora juga contra l’operador que ofereix el joc d’atzar, i decideix una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren jocs de taula de contrapartida els jocs en què s’arrisca diners contra un operador, o contra tercers mitjançant un operador, en un joc d’atzar pur de sorteig d’elecció de números marcats sobre un tapet o anàleg, i el premi que s’obté és el resultant de multiplicar l’import dipositat a l’elecció guanyadora pel coeficient que l’operador hagi determinat prèviament o s’hagi establert pel reglament del joc corresponent.

Concursos amb intervenció d’atzar: modalitat de joc promogut per un mitjà de comunicació en què la participació es duu a terme mitjançant un desemborsament econòmic a través de trucades telefòniques o enviaments de missatges de text, en què existeixi una tarifació addicional. L’objectiu d’aquest joc consisteix en l’obtenció d’un premi, en metàl·lic o en espècie, que s’adjudica al participant que, de conformitat amb les regles particulars del concurs, resulta guanyador.

Rifes, rifes itinerants, quinto tradicional, participacions de loteria i loteries de promoció o publicitàries.

Rifes: modalitat de joc consistent a adjudicar un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o una selecció per atzar, per un mateix o per tercers, entre els adquirents de bitllets, paperetes o altres documents o suports de participació, diferenciats entre si, ja siguin de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar-hi calgui fer una aportació econòmica. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble o semovent, o drets lligats a aquests béns, sempre que no siguin premis dineraris.

Rifes itinerants: rifes que se celebren durant les festes tradicionals o altres esdeveniments puntuals de les parròquies del Principat d’Andorra. El valor dels objectes de les rifes itinerants no pot sobrepassar els 2.000 euros per dia.

Quinto tradicional: joc del bingo organitzat per les entitats culturals, esportives, benèfiques i recreatives, amb la finalitat de recaptar fons per desenvolupar les seves activitats no lucratives, el premi del qual no és dinerari. La sessió del quinto és de cinc partides. Només hi pot haver una sessió per dia. El joc del quinto es pot practicar durant el període que va des de l’1 de desembre fins al 15 de gener de l’any següent.

Participacions de loteria: qualsevol fraccionament de bitllet o butlleta o el seu equivalent electrònic de loteria documentats en un títol, sempre que aquest títol hagi estat degudament identificat i registrat pel regulador a fi de ser comercialitzat a Andorra, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei. Aquest fraccionament, si implica sobrepreu, ha de comptar amb autorització prèvia i ha de complir els requisits que es determinin en la llicència preceptiva. Als efectes d’aquesta Llei, les participacions han de ser explotades per operadors de joc de la categoria 5, i han d’estar relacionades amb els sortejos extraordinaris dels productes de joc dels operadors de la categoria 3.

Loteries de promoció o publicitàries: sorteigs celebrats de forma presencial o en línia, promoguts des del Principat per persones jurídiques o persones físiques nacionals o residents i que, amb una finalitat exclusivament publicitària o de promoció d’un establiment, d’un producte o d’un servei, ofereixen premis en metàl·lic, en espècie o serveis. Als efectes d’aquesta definició, la participació en aquests sorteigs no requereix cap tipus de desemborsament econòmic.

Altres definicions

Joc d’atzar en línia: joc de qualsevol de les modalitats anteriors d’aquest article en què l’activitat es formalitza exclusivament mitjançant un servei telemàtic al públic, del tipus que sigui. No constitueix un joc d’atzar en línia, i s’integra en els jocs d’atzar en llocs físics, el joc enregistrat mitjançant un terminal electrònic dedicat a l’oferta del joc o a la formalització d’apostes i posat a la disposició de la persona jugadora de forma presencial en un establiment físic obert al públic.

Compte de jugador en línia: és el compte atribuït a cada jugador per un operador de joc d’atzar en línia per a un o diversos jocs. Recopila la identitat dels jugadors, les apostes, els premis i els guanys vinculats al joc d’atzar, els moviments financers corresponents i els saldos dels havers dels jugadors prop de l’operador.

Casino: establiment en què són explotats jocs mixtos d’atzar i habilitat de forma presencial, d’aposta de contrapartida, de taula (tant de cercle com de contrapartida), màquines recreatives amb premi programat i màquines d’atzar oneroses, per als quals aquest tipus d’establiment ha estat degudament autoritzat. Al casino es poden organitzar paral·lelament activitats socioculturals com representacions, exposicions, congressos i activitats de restauració que compleixin la normativa sanitària en matèria de restauració, o altres que contingui la llicència que hagi obtingut l’operador.

Bingo: joc d’atzar pur de sorteig per preassignació de números en què es juga sobre un cartró o una targeta preimpresa, amb un màxim de 90 números, de l’1 al 90, i en què els números sortits del sorteig han de coincidir amb els de la persona jugadora de forma que estiguin col·locats d’una determinada manera en el cartró. El cartró és un bitllet numerat, que pot mostrar-se en suport material, informàtic o telemàtic, mitjançant cartrons físics o virtuals o en màquines de videobingo. L’establiment del bingo permet l’explotació de màquines de videobingo i de màquines recreatives amb premi programat, de manera presencial, així com serveis de restauració, sempre que compleixin la normativa sanitària en matèria de restauració.

Loteria: joc d’atzar pur de sorteig o presortejat en què s’atorguen premis en metàl·lic en els casos en què el número o la combinació de números o signes, expressats en el bitllet, la butlleta o el seu equivalent electrònic, coincideixen en tot o en part amb el resultat d’un sorteig o esdeveniment celebrat en una data prèviament determinada o en un programa previ, en el cas de les instantànies o presortejades. La loteria s’ha de comercialitzar en bitllets, butlletes o qualsevol altra forma de participació, i el seu suport pot ser material o electrònic.

Màquines d’atzar oneroses: aparells que, a canvi del preu de partida, ofereixen a l’usuari un temps d’utilització i, eventualment, un premi que depèn sempre de l’atzar.

Màquines recreatives amb premi programat: aparells que, a canvi d’un preu de partida, concedeixen a l’usuari un temps d’utilització i, eventualment, d’acord amb el programa de joc, un premi en metàl·lic.

Màquines de videobingo: màquines recreatives amb premi programat basades en el joc del bingo.

Equipaments de joc d’atzar: tot equipament que permeti el funcionament del joc d’atzar. A títol enunciatiu i no limitatiu, les màquines d’atzar oneroses, els programes informàtics de joc o les plataformes autoritzades per al joc d’atzar en línia, les taules de joc i els seus complements, i qualsevol altre objecte o instrument que tingui una finalitat directa o accessòria relacionada amb el joc d’atzar.

Persona jugadora: persona física que intervé voluntàriament en qualsevol de les activitats d’atzar considerades com a joc en aquesta Llei.

Operador: persona física o jurídica que, de manera habitual o no, explota amb la llicència deguda els serveis de jocs d’atzar, entesos en el marc d’aquesta Llei.

Distribuïdor: persona física o jurídica que comercialitza jocs d’operadors de la categoria 3, definits per aquesta Llei.

Entitat reguladora i de control del joc: organisme públic que, en el marc d’aquesta Llei, aplica la regulació i el control, i dissenya i impulsa l’activitat del sector del joc al Principat d’Andorra, sota els principis de sostenibilitat comercial, financera, social i d’ordre públic de l’activitat del joc d’atzar, i vetlla per la seva transparència i legalitat.

Quantitats jugades: és l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que l’operador pugui obtenir, directament derivat de l’organització o celebració del joc.

Producte brut del joc: és l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que els operadors puguin obtenir, directament derivat de l’organització o celebració del joc, després de deduir els imports dels premis satisfets als jugadors.

Article 5. Operadors i distribuïdors de jocs d’atzar

Els operadors de jocs d’atzar es divideixen en sis categories, i els distribuïdors en tres:

Operador de joc d’atzar de categoria 1: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota els serveis de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida, de taula (tant de cercle com de contrapartida), màquines recreatives amb premi programat i màquines d’atzar oneroses de forma presencial en un casino. S’inclou dins d’aquest apartat tota persona que explota les mateixes activitats de jocs d’atzar a bord d’un vaixell comercial de transport de passatgers de més de 15.000 tones de desplaçament de línies regulars o per als creuers de més de 48 hores de durada degudament registrats, dins de locals especials, diferents i separats, on es practiquen els dits jocs d’atzar en les condicions fixades en aquesta Llei i els reglaments aplicables.

Operador de joc d’atzar de categoria 2: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota els serveis de jocs de bingo, de màquines de videobingo i de màquines recreatives amb premi programat de forma presencial.

Operador de joc d’atzar de categoria 3: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota de forma presencial i/o en línia els serveis de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives, hípiques o altres.

Operador de joc d’atzar de categoria 4: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota els serveis de jocs mixtos d’atzar i habilitat en línia, d’apostes de contrapartida i d’intercanvi en línia, de taula (tant de cercle com de contrapartida), les màquines d’atzar oneroses en línia i el joc del bingo en línia.

Operador de joc d’atzar de categoria 5: persona física o jurídica que celebra concursos amb intervenció d’atzar, rifes, participacions de loteries i loteries de promoció o publicitàries, ja sigui de forma presencial o en línia. La naturalesa d’aquestes activitats és puntual, accessòria de l’activitat principal de l’operador, i no permanent. El temps d’explotació està determinat per la llicència preceptiva.

Operador de joc d’atzar de categoria 6: persona física o jurídica que celebra el joc del quinto tradicional i/o altres jocs d’atzar, amb una finalitat únicament benèfica i amb l’objectiu de recaptar fons per desenvolupar activitats no lucratives.

Distribuïdor principal: persona física o jurídica que de manera principal i permanent comercialitza de forma exclusiva i en llocs físics jocs d’atzar d’un o més operadors de categoria 3.

Distribuïdor secundari: persona física o jurídica que de manera principal o accessòria i permanent comercialitza en llocs físics jocs d’atzar per terminal d’un o més operadors de categoria 3.

Distribuïdor mixt: persona física o jurídica que de manera accessòria a la seva activitat principal comercialitza en llocs físics jocs d’atzar obtinguts d’un o més distribuïdors principals.

Article 6. Jocs d’atzar autoritzats

Queden únicament autoritzats al Principat d’Andorra jocs d’atzar dels quals s’hagi obtingut la llicència preceptiva, amb el desenvolupament previ i l’aprovació del reglament corresponent, que ha de definir la modalitat de joc d’atzar a la qual pertany, la denominació, els elements, les regles, la proporció de premis per distribuir, la retenció dels imports de qualsevol naturalesa per part de l’operador i el personal al servei del joc d’atzar, així com les especificitats de cada joc, de forma que, sota els principis de publicitat i seguretat jurídica, la persona jugadora tingui al seu abast el funcionament de cada oferta de joc d’atzar individualitzada, segons la modalitat a què pertanyi.

Capítol tercer. Prohibicions

Article 7. Prohibicions objectives

Queda expressament prohibit:

Organitzar, explotar i desenvolupar qualsevol modalitat de jocs d’atzar al territori del Principat d’Andorra, des de dins del país o des de l’estranger, en qualsevol forma, directament o indirectament, sense la llicència prèviament atorgada pel Consell Regulador Andorrà del Joc, de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei i dels reglaments que la despleguen.

Participar en qualsevol joc d’atzar o en la seva organització si la persona física o jurídica pot tenir una influència directa o indirecta, però de forma objectiva, sobre el resultat.

Vendre, arrendar, proveir, posar a disposició, importar, exportar, produir, fabricar o proveir serveis d’instal·lació, de manteniment o de reparació de jocs d’atzar, en qualsevol forma, directament o indirectament, sense ser titular d’una llicència prèviament atribuïda pel Consell Regulador Andorrà del Joc, de conformitat amb aquesta Llei i els reglaments que la despleguen.

Exercir un mandat social, ser administrador o disposar de poders per administrar en el si d’una societat explotadora de jocs d’atzar, i contractar o utilitzar personal per a l’explotació de les llicències A, A, B, C, C@ i D@, sense tenir la llicència de classe I.

Participar en un joc d’atzar, facilitar-ne l’explotació o fer-ne publicitat a tota persona física o jurídica quan se sabia, o raonablement no es podia ignorar, que es tractava d’un joc d’atzar o d’un establiment de joc d’atzar no autoritzat en aplicació d’aquesta Llei.

Els jocs d’atzar que atemptin contra la dignitat de les persones, el dret a l’honor i a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, contra els drets de la joventut i de la infància o contra qualsevol dret o llibertat reconeguts constitucionalment, així com els que es fonamentin en la comissió de delictes, faltes o infraccions administratives o bé recaiguin sobre esdeveniments prohibits per la legislació vigent i, en definitiva, tots els altres jocs d’atzar o supòsits que contradiguin el que una norma vigent pugui establir.

Qualsevol comunicació comercial difosa, encara que sigui parcialment, des del territori del Principat d’Andorra en favor d’un joc o d’un establiment de joc d’atzar, sigui quin sigui el lloc on es posen efectivament a disposició aquests jocs o establiments de joc d’atzar, sense autorització prèvia de l’entitat reguladora del joc.

Les comunicacions comercials difoses des de fora d’Andorra poden ser avaluades pel Consell Regulador Andorrà del Joc, que determina si escau controlar-les si es constata que atempten contra la legalitat del Principat, la seguretat nacional o l’ordre públic.

La possessió, la posada a disposició de tercers, la instal·lació i l’explotació en llocs públics o privats de màquines d’atzar oneroses, de màquines de videobingo o de màquines recreatives amb premi programat.

S’exceptuen d’aquesta prohibició les màquines recreatives amb premi programat i les màquines de joc d’atzar oneroses a disposició del públic als casinos, i les màquines de videobingo i les màquines recreatives amb premi programat a les sales de bingo autoritzades per aquesta Llei.

La comercialització de qualsevol joc d’atzar pur i de sorteig, entre els quals les loteries, i de qualsevol joc mixt d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives, hípiques o altres en el territori del Principat d’Andorra sense la llicència corresponent d’acord amb aquesta Llei.

10.

L’operador de joc d’atzar en línia no pot formular apostes sobre l’esdeveniment esportiu concret en què participin entitats esportives o esportistes de nacionalitat andorrana.

11.

Prestar serveis de canvi de divises.

Article 8. Prohibicions subjectives

Des d’un punt de vista subjectiu, es prohibeix l’accés a les sales de joc i la participació en els jocs d’atzar que s’hi desenvolupen:

Als menors d’edat. S’exceptuen d’aquesta prohibició els menors d’edat si a la sala del bingo es juga al quinto tradicional.

A les persones que, sota criteri mèdic o de salut mental, determini l’organisme encarregat dels tractaments de les conductes addictives o els professionals de la salut mental.

A les persones que tinguin un problema de dependència del joc i voluntàriament hagin sol·licitat que els sigui prohibit l’accés a les sales de joc d’atzar, o que ho tinguin prohibit per resolució judicial o administrativa específica.

A les persones que no puguin participar en els jocs d’atzar per motius de conflicte d’interessos segons les disposicions dels articles 33, 35.6.8, 39.1.4 i concordants d’aquesta Llei.

A les persones nacionals o residents que, per decisió judicial, hagin estat declarades incapaces, pròdigues o insolvents o s’hagin declarat en suspensió de pagaments o en fallida, mentre no siguin rehabilitades. A aquest efecte, l’Administració de justícia remet d’ofici al Consell Regulador Andorrà del Joc un certificat de la decisió judicial corresponent perquè sigui inscrita.

A les persones nacionals o residents beneficiàries d’ajudes provinents de l’Administració atorgades per criteris socioeconòmics. Les tipologies d’aquestes ajudes es desenvolupen reglamentàriament.

Es prohibeix la participació en els jocs d’apostes a títol personal, directament o mitjançant una persona interposada:

Als esportistes, entrenadors o altres participants directes en l’esdeveniment objecte de les apostes.

Als directius de les entitats participants en l’esdeveniment objecte de les apostes.

Als jutges o àrbitres que exerceixin les seves funcions en l’esdeveniment objecte de les apostes, així com a les persones que resolguin els recursos contra les decisions d’aquells.

Amb la finalitat de garantir l’efectivitat de les prohibicions subjectives anteriors, el Consell Regulador Andorrà del Joc estableix les mesures que, d’acord amb la naturalesa del joc d’atzar i el perjudici potencial per al participant, es puguin exigir als operadors.

El Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc d’Atzar i el Registre d’Operadors de Jocs d’Atzar i de les Persones Vinculades a Operadors de Jocs d’Atzar regulen el desenvolupament en la comunicació de dades, bé entre el Consell Regulador Andorrà del Joc i els operadors de jocs d’atzar, bé entre el primer i les entitats i els organismes sotmesos al compliment d’aquest article.

Article 9. Disposicions específiques per a la protecció dels menors d’edat

Queda prohibit als menors d’edat, fins i tot emancipats, l’accés a les sales de joc d’atzar, o als llocs autoritzats per practicar aquests jocs, excepte si a la sala es juga al quinto tradicional. En particular els resta prohibit l’accés a les sales de joc dels operadors de categories 1 i 2, i la participació en qualsevol altre joc d’atzar autoritzat per aquesta Llei.

Els establiments de jocs d’atzar, inclosos els operadors de jocs d’atzar en línia, obligatòriament han d’obstaculitzar la participació de menors d’edat en les activitats de joc d’atzar que proposen, mitjançant controls de verificació de l’edat durant el procediment de registre i a través d’enllaços a programes de control parental. Igualment, no es pot finançar l’organització ni patrocinar la celebració d’esdeveniments destinats a menors d’edat.

Els operadors de jocs d’atzar en línia han d’advertir, mitjançant un missatge visible a cada connexió, que els jocs d’atzar estan prohibits als menors d’edat. En el moment en què la persona jugadora fa la inscripció, com també a cada visita que fa al lloc web de l’operador, és preceptiva la petició de la data de naixement.

Els jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats i els jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives, hípiques o altres en els espais físics no es poden vendre als menors d’edat, ni tan sols si els menors d’edat estan emancipats.

Les comunicacions comercials relatives als serveis de joc en línia no poden resultar pernicioses per als menors d’edat o induir-los a jugar com un element natural de les seves activitats d’oci.

Les comunicacions comercials han de tenir un missatge clar de límit d’edat, en el qual s’indiqui l’edat mínima per sota de la qual no està permès el joc.

Les dites comunicacions no es poden fer en llocs en els quals els menors puguin passar temps habitualment i on s’espera que siguin el públic principal, inclosos, com a mínim, els col·legis.

Les comunicacions que es facin no poden:

Aprofitar la inexperiència o la falta de coneixements dels menors.

Utilitzar imatges de menors o joves, ni fer campanyes que siguin especialment atractives per als menors.

Atraure menors o joves per reflectir activitats pròpies de la cultura juvenil o associades al joc.

Suggerir que el joc marca la transició entre l’adolescència i l’edat adulta.

Article 10. Disposicions específiques per a la protecció de certs públics

L’accés a les sales de joc d’atzar dels operadors de les categories 1 i 2 queda prohibit:

Als funcionaris amb uniforme, salvat urgència o motiu d’ordre públic.

A les persones que, sota criteri mèdic o de salut mental, determini l’organisme encarregat dels tractaments de les conductes addictives o els professionals de la salut mental.

A les persones que tinguin problemes de dependència del joc. Aquesta prohibició d’accés pot ser formulada a petició de la persona interessada prop del Consell Regulador Andorrà del Joc, mitjançant el formulari corresponent. Aquesta entitat, després d’haver donat audiència a la persona interessada, pren la seva decisió motivadament. La prohibició s’estableix de manera indefinida, i en tot cas amb una durada mínima d’un any.

A les persones nacionals o residents que, per decisió judicial, hagin estat declarades incapaces, pròdigues, insolvents o en suspensió de pagament o fallida, mentre no siguin rehabilitades. A aquest efecte, l’Administració de justícia remet d’ofici al Consell Regulador Andorrà del Joc un certificat de la decisió judicial corresponent perquè sigui inscrita.

A les persones que estiguin sota els efectes de la ingestió de begudes alcohòliques o d’estupefaents, o que puguin alterar l’ordre públic.

A les persones que portin una arma, salvat els agents del Cos de Policia en servei o les que estiguin autoritzades expressament per llei.

A les persones nacionals o residents beneficiàries d’ajudes concedides per criteris socioeconòmics provinents de l’Administració. Les tipologies d’aquestes ajudes es desenvolupen reglamentàriament.

A les persones que representin un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, o per a l’ordre públic.

A les persones excloses per resolució administrativa o judicial específica.

La pràctica dels jocs d’atzar en línia està prohibida a les persones indicades en les lletres b, c, d, g, h i i de l’apartat 1.

Les persones afectades per aquestes restriccions d’accés són mencionades en els registres del Consell Regulador Andorrà del Joc definits a l’article 8. Els dits registres són accessibles als operadors concernits en les condicions fixades per reglament.

Article 11. Tractament informatitzat de les prohibicions del joc d’atzar

El Consell Regulador Andorrà del Joc ha de desenvolupar un sistema de tractament de les informacions relatives a les persones a què fa referència l’article 8. L’objectiu d’aquest sistema consisteix a permetre als operadors i al personal dels establiments de jocs d’atzar controlar el compliment de les prohibicions i exclusions.

Per a cada persona afectada, són objecte del tractament esmentat les informacions següents:

El nom i els cognoms.

La data de naixement.

La nacionalitat.

El número de passaport, del document nacional d’identitat o del permís de residència, o el número d’identificació administrativa o qualsevol altre document oficial que pugui acreditar la identitat de la persona.

Les eventuals decisions d’exclusió i/o prohibició.

Els operadors de les categories 1 i 2, i els operadors de jocs en línia tenen accés, mitjançant el Consell Regulador Andorrà del Joc, als registres establerts per identificar les persones que tenen limitada o prohibida la participació en els jocs d’atzar.

Reglamentàriament es determinen les modalitats de gestió del sistema de tractament de les dades personals i les modalitats d’accés al sistema, a fi de garantir la protecció de les dades personals.

Article 12. Prohibició del joc d’atzar a crèdit

El joc d’atzar a crèdit onerós queda prohibit.

Llevat de la utilització de les targetes de crèdit i de les targetes de dèbit en els establiments de jocs d’atzar, es prohibeix consentir als jugadors qualsevol forma de préstec o crèdit onerós o concloure amb ells una transacció material o econòmica per aquest mitjà.

Per als andorrans i residents legalment establerts a Andorra, si es participa en els jocs d’atzar de les categories 1, 2 i 4 mitjançant targetes bancàries, aquestes targetes han de ser de dèbit.

Els explotadors dels establiments de jocs d’atzar han d’informar obligatòriament la seva clientela, de manera llegible i ben visible en tots els locals accessibles al públic, de la prohibició del consentiment de crèdit onerós.

Els locals dels establiments de jocs d’atzar de les categories 1 i 2, com també els llocs web de l’operador de jocs d’atzar en línia, no poden contenir ni promoure cap publicitat a favor d’una empresa o entitat susceptible de permetre préstecs als jugadors o el préstec entre jugadors.

Article 13. Modalitats de pagament

Llevat dels jocs d’atzar en línia, els jocs d’atzar es poden practicar amb fitxes pròpies de l’establiment concernit si així escau per la tipologia del joc, que són subministrades exclusivament per l’establiment al seu interior, amb moneda o paper moneda, o bé amb targetes bancàries o bé amb qualsevol mitjà de pagament autoritzat per l’autoritat competent al Principat d’Andorra.

Els reglaments dels diversos jocs d’atzar determinen el procediment de bescanvi de moneda o paper moneda per fitxes.

Article 14. Gratificacions

Qualsevol gratificació econòmica atorgada mitjançant les llicències menors puntuals i ocasionals per a un sorteig determinat de la classe E ha de ser autoritzada prèviament pel Consell Regulador Andorrà del Joc.

Capítol quart. Polítiques de joc responsable

Article 15. Accés a les sales de joc d’atzar dels operadors de les categories 1 i 2

Tota persona que vulgui accedir a les sales de joc d’atzar dels operadors de categories 1 i 2 s’ha d’identificar mitjançant la documentació exigida per aquesta Llei. El servei d’admissió omple una fitxa numerada amb el nom, els cognoms i la data de naixement, en què s’ha d’anotar cada visita efectuada a l’establiment de joc d’atzar.

Després de l’obertura i el registre de la fitxa, es pot expedir una targeta de visitant o un comprovant que dona accés a la sala de joc d’atzar. S’ha de conservar una còpia del document utilitzat per identificar la persona jugadora durant almenys deu anys a comptar de l’última activitat de joc d’atzar de la dita persona jugadora.

Les informacions recollides en la fitxa de visitant no es poden utilitzar per a cap finalitat no prevista en la Llei, estan sotmeses a la normativa de protecció de dades vigent en cada moment i només es poden facilitar a requeriment de l’autoritat judicial, dels membres del Cos de Policia, de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra o bé del Consell Regulador Andorrà del Joc. S’ha de comunicar al Consell Regulador Andorrà del Joc qualsevol alteració que es produeixi en aquest registre, així com l’eventual desaparició o pèrdua del registre. La informació de la fitxa de visitant pot contenir-se en un suport digital per facilitar-ne la consulta.

Reglamentàriament es determinen les modalitats d’admissió i enregistrament dels jugadors i les condicions d’accés als registres.

Amb independència dels apartats anteriors, les limitacions que, en l’exercici del seu dret d’admissió, les empreses explotadores estableixin en relació amb l’admissió dels jugadors als locals de joc han de ser públiques i no discriminatòries.

Article 16. Protecció dels consumidors i polítiques de joc responsable

Les polítiques de joc responsable suposen que l’exercici de les activitats de joc d’atzar s’ha de tractar des d’una política integral de responsabilitat social corporativa que consideri el joc d’atzar com un fenomen complex en què s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, d’intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.

Les accions preventives s’han de dirigir a la sensibilització, la informació i la difusió de les bones pràctiques, així com dels possibles efectes que pot produir una pràctica no adequada del joc d’atzar.

Els operadors de joc d’atzar han d’elaborar un pla de mesures en relació amb la mitigació dels possibles efectes perjudicials que pugui produir el joc d’atzar sobre les persones, i han d’incorporar les regles bàsiques de política del joc responsable. Pel que fa a la protecció dels consumidors, han de complir el següent:

Prestar la deguda atenció als grups en risc. Els operadors han d’establir mecanismes i protocols que permetin detectar els comportaments de risc dels usuaris registrats. S’han de tenir en compte a aquest efecte criteris o indicadors objectius que revelin patrons d’activitat com, per exemple, el volum, la freqüència i la variabilitat de les participacions o els dipòsits, sense perjudici d’altres elements quantitatius o qualitatius que puguin així mateix resultar rellevants d’acord amb la mecànica dels diferents jocs o amb l’experiència de l’operador. Abans del 31 de gener de cada any, l’operador ha de comunicar a l’entitat reguladora del joc la versió actualitzada de la descripció bàsica dels mecanismes i protocols implementats que permetin detectar els comportaments de risc, el protocol d’actuació en el cas de detecció d’aquests comportaments de risc, el nombre total de persones amb comportament de risc detectades durant l’any anterior conformement als mecanismes establerts, així com de les accions realitzades i el seguiment i l’efecte d’aquestes.

L’entitat reguladora del joc pot desenvolupar, mitjançant resolució, els concrets mecanismes per a la detecció de comportaments de risc, així com el contingut dels protocols que els operadors i, si és el cas, la mateixa entitat, hagin d’adoptar cap a aquestes persones, una vegada detectats els comportaments.

Proporcionar al públic la informació necessària perquè pugui fer una selecció conscient de les seves activitats de joc d’atzar, i promocionar actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable.

Informar, d’acord amb la naturalesa i els mitjans utilitzats en cada joc d’atzar, de la prohibició de participar per als menors d’edat o per a les persones incloses en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc d’Atzar o en el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc d’Atzar.

Oferir els jocs d’atzar amb mesures de prevenció i protecció per als consumidors.

Col·laborar en la recerca dins l’àmbit del joc d’atzar excessiu o patològic i amb les organitzacions que treballen amb les persones que tenen addicció al joc.

El Consell Regulador Andorrà del Joc s’ha d’assegurar que s’han adoptat els mitjans necessaris, mitjançant les seves activitats inspectores.

Article 17. Condicions de participació en els jocs d’atzar

Els operadors de les categories 1 i 2, i els operadors de jocs en línia han d’obstaculitzar, obligatòriament, la participació en les activitats que proposen a les persones que tenen prohibit l’accés al joc d’atzar en aplicació d’aquesta Llei. Amb aquesta finalitat consulten, per mitjà del Consell Regulador Andorrà del Joc, sempre respectant la protecció de la privacitat segons les condicions estipulades per reglament, el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc d’Atzar, en aplicació de l’article 8. També han de cancel·lar qualsevol compte de jugador el titular del qual estigui afectat per una prohibició o exclusió.

Els operadors de jocs d’atzar han de prevenir els comportaments de joc excessiu o patològic mitjançant la instal·lació de mecanismes d’autoexclusió i moderació del joc i dispositius d’autolimitació dels dipòsits i de les apostes. Informen els jugadors dels riscos lligats al joc d’atzar mitjançant missatges d’advertiment, com també dels procediments d’inscripció en els registres de persones que tenen prohibit l’accés als jocs d’atzar sota la tutela del Consell Regulador Andorrà del Joc.

L’operador de jocs d’atzar en línia comunica de manera permanent a tot jugador que visita el seu lloc web el saldo instantani del seu compte.

En el supòsit dels casinos, han de canviar als visitants o jugadors les seves fitxes i plaques de joc per l’import corresponent en moneda de curs legal, sense que s’hi pugui fer cap deducció.

L’operador del casino ha de denegar a la persona visitant o jugadora el canvi de les fitxes o plaques quan tingui sospites fonamentades de la seva procedència il·lícita. En aquest cas, el director de jocs ha de trametre un informe a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, als efectes oportuns.

En tot cas, el pagament en metàl·lic es pot substituir per una transferència bancària o pel lliurament d’un xec contra el compte del casino. En aquest cas, s’ha de lliurar un rebut, que han de signar per duplicat la persona perceptora i un caixer o una persona que el substitueixi, i cada part n’ha de conservar un exemplar.

El pagament mitjançant xec és procedent amb la conformitat prèvia expressa de l’operador del casino.

L’operador del casino no està obligat a expedir als jugadors certificats acreditatius dels seus guanys.

Article 18. Destinació dels premis il·lícits

Si es comprova que una persona que ha obtingut un premi no tenia dret a jugar a causa de l’edat o de limitacions en la capacitat d’obrar, l’operador del casino o l’operador del bingo ha de posar el premi a disposició del Govern d’Andorra, el qual n’ha de determinar la destinació segons les circumstàncies, però tenint en compte que en cap cas no es pot lliurar a la persona que l’ha obtingut il·lícitament. Els imports provinents d’aquests premis s’han de destinar a fomentar el joc responsable.

Si el supòsit a què fa referència l’apartat 1 es dona per causes imputables a l’operador del casino o l’operador del bingo, el Consell Regulador Andorrà del Joc ha d’iniciar l’expedient sancionador corresponent.

Article 19. Informació sobre la dependència dels jocs d’atzar

Els operadors de les categories 1, 2, 3 i 4 han de posar constantment a la disposició de la seva clientela fullets d’informació sobre l’addicció al joc d’atzar, el número de telèfon del servei d’ajut i les adreces dels organismes encarregats de donar suport a aquestes persones. Els establiments concernits han de col·locar i tenir sempre a la disposició del públic aquests fullets en un lloc visible. Aquesta informació ha de ser validada prèviament per l’entitat reguladora del joc.

Per als jocs d’atzar en línia, el contingut d’aquests fullets ha d’estar disponible en el lloc web en format electrònic.

Article 20. Publicitat dels jocs d’atzar

Tota comunicació comercial d’un joc d’atzar o un concurs amb intervenció de l’atzar proposat per un operador ha de ser autoritzada prèviament pel Consell Regulador Andorrà del Joc.

Tota comunicació comercial ha d’anar acompanyada d’un missatge d’advertiment contra el joc excessiu o patològic que faci referència al sistema d’informació i d’ajut que preveu l’article 21.

Està prohibida tota comunicació comercial a favor d’un establiment o d’un operador de jocs d’atzar en les publicacions i en els serveis de comunicació en línia destinats a menors d’edat, i en els serveis i els programes de comunicació audiovisual durant l’horari infantil (de les 7 hores a les 22 hores). Aquesta prohibició és extensiva a les sales d’espectacles cinematogràfics durant la difusió d’obres accessibles a tots els públics.

Article 21. Servei d’informació i assistència destinat als jugadors excessius o patològics

El Consell Regulador Andorrà del Joc posa a la disposició dels jugadors excessius o patològics i del seu entorn un número de telèfon. Aquest ha d’aparèixer, com a mínim, en els llocs web dels operadors de joc, així com en el lloc web del Consell Regulador Andorrà del Joc, i en el dels ministeris implicats. La trucada és gratuïta. Així mateix, els dona informació i consells, com a mínim, sobre:

Els riscos que pot generar l’activitat del joc.

La possibilitat de fer un test d’autoavaluació.

La possibilitat d’exercir les facultats d’autoprohibició o d’autoexclusió.

Els serveis públics a la seva disposició, com per exemple la Unitat de Conductes addictives del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, així com les associacions sense ànim de lucre que treballen en aquest àmbit.

Els operadors de les llicències A, A, B, C, C@ i D@ han de tenir un servei d’assistència i d’informació equivalent.

Títol II. Llicències i classes

Capítol primer. Principis generals

Article 22. La llicència. Característiques

La llicència és una autorització administrativa intuitu personae, té una durada determinada i és intransferible.

Qualsevol canvi directe o indirecte en la direcció, l’administració o el control de la titularitat de la llicència ha de ser comunicat al Consell Regulador Andorrà del Joc, que l’ha d’autoritzar. Aquesta entitat ha d’assegurar que les modificacions no alterin la capacitat del titular de la llicència i respectin les disposicions d’aquesta Llei, dels reglaments aplicables i de les condicions d’atorgament i manteniment de la llicència.

Les modalitats d’obtenció de llicències es determinen mitjançant reglament.

Article 23. Obligació de llicència

Qualsevol persona física o jurídica interessada a explotar els jocs d’atzar al Principat d’Andorra, o a destinació del territori del Principat d’Andorra, ha de sol·licitar la llicència corresponent al Consell Regulador Andorrà del Joc.

Article 24. Classes de llicència

Les llicències atorgades pel Consell Regulador Andorrà del Joc es classifiquen en llicències majors i llicències menors.

Les llicències majors s’obtenen després de considerar l’oferta mitjançant el concurs públic corresponent, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc, sigui aprovat pel Govern i publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2.1. Es consideren llicències majors les llicències de classe A, classe A, classe B, classe C, classe C@ i classe D@.

Les llicències menors es classifiquen en puntuals i ocasionals per a un sorteig determinat, en temporals per una durada determinada i en específiques per a una activitat concreta. L’obtenció de cadascuna es caracteritza pels seus propis requisits, de conformitat amb les condicions que es fixen en la Llei i els reglaments que la desenvolupen.

3.1. Són llicències menors puntuals i ocasionals per a un sorteig determinat les llicències de classe E i les llicències de classe F.

3.2. Són llicències menors temporals per una durada determinada les llicències de classe G i les llicències de classe H.

3.3. Són llicències menors específiques per a una activitat concreta les llicències de classe I i les llicències de classe J.

Article 25. Condicions per a l’obtenció o la renovació de la llicència

Per poder obtenir una llicència major de classe A, A, B, C, C@ o D@, el sol·licitant ha de constituir-se en societat anònima de dret andorrà, amb domicili social al Principat d’Andorra, i complir les condicions següents:

L’objecte social s’ha de correspondre exclusivament amb l’explotació dels jocs d’atzar d’una determinada categoria d’operador en el territori del Principat d’Andorra.

La societat i la seva activitat han de ser dirigides i administrades per un president i un consell d’administració.

S’ha d’indicar en els estatuts: (i) que el capital social ha de ser d’un mínim determinat per la via reglamentària o en el plec de bases corresponent, totalment desemborsat en la data de la constitució de la societat; (ii) que les accions són nominatives; (iii) que la societat diposita els comptes anualment degudament auditats, els quals s’han de trametre al Consell Regulador Andorrà del Joc dins els set mesos següents a la fi de l’exercici social.

Cada mandatari social, incloent-hi els membres del consell d’administració i tota persona investida de poder executiu o que, directament o indirectament, gestioni o controli la societat en últim terme, ha de tenir plens drets civils i complir els requisits d’honorabilitat comercial i professional que responguin a les exigències de les seves funcions. En cap cas no pot haver estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets o de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger, per delictes de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme, o per altres que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.

Tota persona que exerceixi una activitat professional relacionada amb els jocs d’atzar regulats per aquestes llicències, inclosos els directors, al si de l’establiment, ha de disposar personalment d’una llicència de classe I.

Les societats anònimes que operin en les categories 1 i 2 d’aquesta Llei han d’oferir, segons determini el plec de bases, fins al 10% del seu capital social a repartició d’accions unipersonals, amb dret a dividends però sense drets polítics, de subscripció popular, obertes exclusivament a persones físiques o jurídiques de nacionalitat andorrana o persones físiques residents legalment establertes al Principat d’Andorra, d’acord amb la normativa vigent.

El sol·licitant o titular de la llicència ha de lliurar a l’entitat reguladora i de control del joc les auditories i els certificats exigits per aquesta Llei i els reglaments aplicables.

S’han de posar a disposició del Consell Regulador Andorrà del Joc tots els mitjans perquè efectuï, a càrrec del titular de la llicència, totes les operacions de control que es requereixin en aquesta Llei.

El Govern pot sotmetre, per la via reglamentària, l’atorgament o la renovació de la llicència a totes les condicions que consideri apropiades amb l’objectiu d’assegurar la capacitat tècnica, econòmica o financera del sol·licitant, perquè pugui assumir, de manera efectiva i permanent, les obligacions vinculades a la seva activitat o les obligacions resultants de l’aplicació d’aquesta Llei, dels seus reglaments o del plec de bases o, en definitiva, que assegurin la protecció dels objectius previstos a l’article 2.

Per poder obtenir una llicència menor de classe E, F, G, H, I o J, el sol·licitant pot ser una persona física o jurídica, i ha de complir les condicions específiques que, per a cadascuna de les llicències, requereixi aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.

Article 26. Presentació de la sol·licitud de la llicència

Amb caràcter general, tota persona interessada a obtenir una llicència ha de fer una sol·licitud per escrit prop del Consell Regulador Andorrà del Joc. La sol·licitud de llicència ha d’efectuar-se a partir dels formularis facilitats per l’entitat reguladora, i complir els requisits, les condicions i els elements imposats específicament pels reglaments d’aplicació d’aquesta Llei.

Per a les llicències majors de classe A, A, B, C, C@, o D@ és preceptiva l’obtenció de la llicència respectiva amb la convocatòria prèvia de concurs públic. La sol·licitud de llicència ha de comprendre obligatòriament les informacions següents:

Informació sobre el sol·licitant: identificació, edat, adreça, antecedents penals i domicili personal o social, entre altres dades.

Informació sobre els mandataris socials i els accionistes, especialment els accionistes que detinguin el control directe o indirecte, que han de ser identificats i dels quals cal determinar l’adreça, i que han d’aportar els justificants conforme no tenen antecedents penals.

Informació comptable i financera. Endemés, informació dels mitjans de què disposa l’explotador per assegurar la viabilitat econòmica de l’activitat, els plans comptables de la societat i les regles d’amortització dels immobilitzats. Tota aquesta documentació ha de comprendre un període de cinc anys previs a la sol·licitud.

Si, a causa d’una creació recent o una nova constitució, l’explotador no és capaç d’acreditar aquests elements en el moment de presentar la sol·licitud, ha d’acompanyar la sol·licitud d’un balanç de situació certificat en la data de la demanda.

Informacions relatives a la ubicació dels locals: descripció de l’emplaçament, la seva disposició i distribució, el règim jurídic de l’ocupació del terreny o dels locals, el seu funcionament i les mesures de seguretat, entre d’altres.

Informacions relatives a cadascun dels jocs d’atzar proposats: identificació, descripció i explicació del procés de tractament de dades amb referència al joc d’atzar, entre d’altres.

Informació, justificació i acreditació de la seva capacitat per mantenir l’explotació dels jocs d’atzar proposats de conformitat amb aquesta Llei i amb la reglamentació aplicable que especifiqui les capacitats tècniques i l’experiència necessària per a una bona explotació dels jocs d’atzar proposats, i que designi la persona o persones, totes elles domiciliades al Principat d’Andorra, que en seran les responsables.

Informació sobre el personal: descripció dels procediments de selecció, de formació i d’organització del personal.

Informació sobre els materials i els equipaments dels jocs d’atzar: descripció, origen i determinació de les modalitats del manteniment, entre d’altres.

Informació sobre els contractes d’associació, de mobiliari, de subministraments o subcontractacions signats o que tinguin intenció de signar en relació amb l’activitat del joc d’atzar.

Aportació d’una garantia bancària, emesa per una entitat bancària del Principat d’Andorra, tal com s’ha previst en l’article 27.

Acreditació de la designació d’auditors de comptes per a l’examen dels comptes anuals.

Una comptabilitat específica vinculada a l’activitat del joc d’atzar.

Compromís de facilitar als agents habilitats pel Consell Regulador Andorrà del Joc l’accés a totes les instal·lacions i els locals on es desenvolupen les activitats dels jocs d’atzar autoritzades, inclosos els locals no accessibles al públic, per exemple els locals tècnics.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.