Llei 23/2025, del 13 de novembre, de modificació de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l'esport del Principat d'Andorra

L’organització institucional de l’esport segueix els principis de coordinació, cooperació, transparència i eficàcia.

L’actuació de les entitats esportives i dels agents implicats en el món de l’esport es regeix pel principi de coordinació, transparència, eficàcia i cooperació lleial i efectiva.

La política esportiva s’inspira en els següents principis:

L’Administració pública, les entitats esportives i els agents implicats en el món de l’esport han d’ajustar la seva actuació als principis enunciats anteriorment.

El Comitè Olímpic Andorrà, el Comitè Paralímpic Andorrà, la Fundació de l’Esport, en cas d’haver estat constituïda, i les federacions esportives han de tenir una composició equilibrada de dones i homes en els seus òrgans de govern.

El Govern pot crear la Fundació de l’Esport com una fundació privada del sector públic d’acord amb el que estableix la legislació en matèria de fundacions vigent en el moment que es constitueixi, i amb una duració indefinida. En la Fundació de l’Esport s’hi reuneixen els representants de tots els sectors i agents de l’esport andorrà i, en cas de ser constituïda, és un òrgan consultiu i té, entre d’altres, les finalitats establertes en l’apartat 3 d’aquest article.

L’òrgan de govern i de representació de la Fundació de l’Esport ha de ser un patronat integrat per persones físiques o jurídiques. En tot cas, són patrons nats les persones següents:

Especialment, correspon a la Fundació de l’Esport, en cas de ser constituïda:

Per constituir una federació esportiva cal que es compleixin els requisits següents:

Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’autorització o la denegació de la inscripció com a federació esportiva en funció de criteris de reconeixement internacional de la modalitat, d’interès esportiu i de la implantació real de la modalitat esportiva.

Perquè una federació esportiva tingui el reconeixement legal, cal que hagi estat inscrita en el Registre d’Associacions.

Per a la inscripció al Registre d’Associacions s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports. Reglamentàriament, es poden establir el procediment i el contingut mínim de les disposicions estatutàries a l’efecte d’obtenir el certificat de validació.

En relació amb les federacions, la normativa en matèria d’associacions s’aplica supletòriament en tot el que no estigui regulat per aquesta Llei.”

Les federacions esportives, sota la coordinació i tutela de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, exerceixen les funcions de caràcter públic següents:

Les federacions esportives han d’adoptar un codi que estableixi les pràctiques de bon govern inspirades en els principis de democràcia i participació. El codi ha de contenir normes sobre la gestió, la transparència, el patrocini esportiu i sobre el control de totes les transaccions econòmiques, així com sobre la direcció i organització que efectuïn les federacions, tant si estan finançades amb ajudes públiques com si no ho estan.

Les bones pràctiques establertes i realment executades per les federacions i les entitats que en formen part constitueixen un dels criteris de la classificació regulada a l’article 38 i es tenen en compte per a l’accés a les subvencions i les ajudes públiques, d’acord amb la resta de la legislació aplicable.

A fi de donar efectivitat al que preveu l’apartat 2, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports ha d’establir un sistema de seguiment i avaluació periòdica del compliment del codi de bones pràctiques per part de les federacions esportives. Aquest seguiment es pot dur a terme mitjançant auditories, informes de transparència o altres mecanismes objectius i verificables que s’estableixin reglamentàriament.”

Els clubs esportius que participen en competicions oficials de qualsevol àmbit poden constituir una societat anònima amb objecte esportiu (SAOE). La decisió de constituir una SAOE és adoptada per l’Assemblea General del club esportiu, d’acord amb el que estableix la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment i amb els seus estatuts, i per majoria absoluta dels assistents o representats. Els estatuts poden fixar una majoria superior a la prevista en aquest apartat. Els associats del club esportiu tenen el dret de subscripció preferent de les accions de la futura SAOE, de conformitat amb el procediment establert reglamentàriament. La constitució de la SAOE no comporta la dissolució del club esportiu.

La constitució d’una SAOE es du a terme de conformitat amb el que estableixen aquesta Llei, el procediment previst reglamentàriament i la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment. Posteriorment a la constitució d’una SAOE, els clubs esportius poden transmetre les seves accions de la societat a favor de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta Llei, el procediment previst reglamentàriament i la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment.

L’objecte social de les SAOE ha d’incorporar, de forma exclusiva, la participació en competicions oficials, sense perjudici que puguin dur a terme activitats accessòries i complementàries a aquest objecte. Les SAOE només poden participar en competicions oficials d’una única modalitat esportiva.

La inscripció de l’escriptura de constitució de les SAOE en el Registre de Societats queda supeditada a la presentació del certificat de validació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports. A l’efecte d’obtenir el certificat referit, la SAOE en constitució ha de presentar el projecte d’estatuts, amb el contingut que es determini reglamentàriament, i el projecte del conveni referit a l’article 32.

L’administració i la gestió de les SAOE, el règim de responsabilitat, la retribució de càrrecs, el pressupost, la comptabilitat i qualsevol altre aspecte d’aquestes societats estan subjectes a les disposicions contingudes en aquesta Llei i en les normes que la despleguen, així com al règim general establert per la legislació vigent en matèria de societats anònimes, que s’aplica supletòriament en tot el que no estigui regulat per aquesta Llei.

No poden formar part de l’òrgan d’administració de les SAOE les persones en les quals concorri alguna de les prohibicions per ser persones administradores previstes en la normativa aplicable a les societats mercantils, ni les persones que, en els últims cinc anys, hagin estat sancionades per una infracció molt greu en matèria esportiva.

En la denominació social d’aquestes societats s’hi ha d’incloure la sigla‘SAOE’.”

Les SAOE s’han d’inscriure al Registre de Societats i a la federació andorrana corresponent.

Les modificacions dels estatuts de les SAOE han de ser comunicades a l’òrgan governamental competent en matèria d’esport en els termes previstos reglamentàriament, dins el termini màxim de tres mesos.”

El capital social de les SAOE ha de ser com a mínim el que estableix la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment. No obstant això, reglamentàriament es pot exigir un capital social mínim superior en funció de determinades circumstàncies. No obstant això, reglamentàriament es pot exigir un capital social mínim superior en funció de les circumstàncies relatives al patrimoni del club que constitueix la societat i a l’àmbit de les competicions en què aquesta participarà, entre altres.

Les aportacions al capital social mínim de la SAOE han de ser dineràries i les accions han de ser nominatives.”

Les SAOE han de comunicar, prèviament, a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports tots els actes o negocis jurídics de les seves persones accionistes que constitueixin una disposició inter vivos de les accions de la societat, en els termes establerts reglamentàriament.

Cap persona accionista no pot posseir accions en una proporció superior al percentatge de capital que es fixi reglamentàriament, de forma simultània, en dos o més SAOE que participen en la mateixa competició.

Per calcular el límit fixat a l’apartat anterior es tenen en compte no només les accions posseïdes directament pel titular, sinó també les que pertanyin a una altra persona o unes altres persones o entitats que formin part del mateix grup, segons defineix la normativa tributària, que actuïn de forma concertada o que constitueixin una unitat de decisió amb el titular per mitjà de qualsevol tipus de vinculació jurídica, comercial, de prestació de serveis d’assessoria o de tipus familiar. S’entén, llevat de prova en contrari, que actuen per compte d’una persona jurídica o de forma concertada amb ella els membres del seu òrgan d’administració.

Les persones físiques que formin part de l’òrgan d’administració d’una SAOE no poden posseir accions d’una altra societat que participi en la mateixa competició que excedeixin el percentatge establert reglamentàriament.

En cas que una persona accionista, persona física o jurídica, superi per qualsevol motiu qualsevol dels límits establerts en aquest article, té un termini de tres mesos, a comptar del moment en què ha arribat a aquesta situació irregular, per alienar la quantitat d’accions necessàries per respectar el límit legal de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament. Fins al moment de l’alienació, la persona afectada no pot exercir el seu dret de vot.

Les juntes generals de persones accionistes de les SAOE no poden reconèixer l’exercici dels drets polítics als qui adquireixin accions incomplint les limitacions previstes en aquest article.”

Les SAOE no poden repartir dividends fins que no estigui constituïda una única reserva legal igual, almenys, a la mitjana de les despeses efectuades en els tres últims exercicis. Durant els tres primers exercicis, aquesta quantitat s’ha de calcular sobre la mitjana de les despeses fetes o sobre l’import del pressupost inicial si no es disposa del tancament anyal.

Les persones accionistes i administradores que efectuïn préstecs a favor de les SAOE no els poden exigir si la societat no ha obtingut beneficis en l’últim exercici anterior al seu venciment. En aquest cas, els préstecs queden renovats fins al tancament de l’exercici, moment en què són retornats si s’han obtingut beneficis.”

Les relacions entre el club esportiu i la SAOE que ha creat el club es regeixen pel conveni que aproven les seves persones representants legals respectives i pel principi d’independència de cada entitat, sense perjudici de l’obligació d’ambdós d’actuar pel benefici conjunt de les seves persones esportistes i aficionades.

El conveni entra en vigor després de l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports i de la inscripció de la SAOE al Registre de Societats.

El conveni ha d’incloure, com a mínim, les qüestions següents, de conformitat amb les prescripcions d’aquesta Llei i de la seva normativa de desenvolupament:

Les seccions professionals d’un club constituïdes en SAOE que deixin de participar en competicions oficials poden mantenir la seva condició sempre que no modifiquin l’objecte social amb vista a tornar a participar en aquestes competicions.”

El Registre d’Associacions és l’organisme administratiu dependent del Govern que té per objecte, entre altres fins, la inscripció de les entitats esportives regulades en aquesta Llei, llevat de les SAOE.

El Registre de Societats és l’organisme administratiu dependent del Govern en el qual s’inscriuen les SAOE, amb la presentació prèvia del certificat de validació emès per l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, segons preveu l’apartat 4 de l’article 27.

El Registre de Societats comunica al Registre d’Associacions la constitució de la SAOE amb les dades del club constituent a l’efecte de l’anotació corresponent al Registre d’Associacions. Així mateix, ha de comunicar la inscripció de la SAOE a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

Les inscripcions de les altes i les baixes de les entitats esportives són objecte de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, però no les inscripcions de les altes i baixes de les SAOE.

Els registres referits donen fe de les dades i d’altres informacions que s’hi contenen.

Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d’altres entitats ja registrades ni una altra denominació que s’hi pugui confondre, llevat de les SAOE en relació amb la denominació del club esportiu.”

Es reconeixen nivells diferents de subvencions, amb obligacions, responsabilitats i drets que s’estableixen reglamentàriament en funció dels criteris que s’enumeren a continuació, sense caràcter de prelació entre ells:

S’entén per competició esportiva, la manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris en una prova o un conjunt de proves organitzades habitualment per una entitat esportiva reconeguda legalment, d’acord amb unes regles concretes emanades dels òrgans esportius competents i acceptades lliurement pels participants.

Les competicions de caràcter oficial són les que promouen, organitzen, tutelen o autoritzen les federacions esportives.

També poden tenir la consideració d’oficials altres competicions de caràcter puntual o regular, d’acord amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’aprovació de la reglamentació general que autoritzi la participació en competicions esportives oficials de persones que no tinguin residència legal al Principat d’Andorra d’acord amb la legislació andorrana sobre residència i nacionalitat.

Els organitzadors de les competicions esportives poden encomanar-ne la gestió material, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, a entitats públiques o privades. Els termes de l’encàrrec i les responsabilitats recíproques es determinen en el negoci jurídic corresponent.”

Els poders públics i les federacions esportives han d’articular, dins la seva planificació esportiva, mesures per incentivar que totes les entitats esportives fomentin l’esport de base, especialment en aquelles seccions esportives en què un dels sexes estigui infrarepresentat, i evitin qualsevol actuació que constitueixi una explotació d’aquest nivell esportiu.

Les entitats esportives i, en particular, les SAOE, en virtut del conveni amb el club esportiu corresponent, segons previst a l’article 32, han de promoure i incentivar el desenvolupament de l’esport de base.

Les federacions esportives, els clubs esportius, les agrupacions esportives i les seccions d’acció esportiva han d’implementar els mecanismes per prevenir i detectar situacions que puguin afectar la protecció dels infants i adolescents en l’àmbit esportiu i han de nomenar el delegat de protecció segons es prevegi en el protocol que aprovi el Govern en la matèria. Les SAOE han de vetllar perquè el club esportiu corresponent compleixi amb aquestes obligacions.

No poden exigir-se drets de retenció, de pròrroga, de formació, de compensació o anàlegs sobre les persones esportistes menors de setze anys, entre entitats radicades al Principat d’Andorra.”

Correspon a l’òrgan governamental en matèria d’esports, amb l’assessorament de les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, establir els criteris objectius específics i les condicions concretes per obtenir la qualificació de persona esportista d’alt nivell.

La condició de persona esportista d’alt nivell s’adquireix amb la inclusió en la llista de persones esportistes d’alt nivell que publica anyalment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, a la vista de les propostes fetes per les federacions esportives.

Correspon al Govern, a les federacions, al Comitè Olímpic Andorrà i al Comitè Paralímpic Andorrà, en les seves competències respectives, promoure coordinadament l’esport d’alt nivell.

Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport següents:

L’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot impulsar l’establiment de convenis entre empreses públiques o privades i les persones esportistes d’alt nivell, per garantir la formació i la promoció professional d’aquestes persones esportistes i per assegurar-los unes condicions de treball compatibles amb l’entrenament i amb la participació en les competicions esportives. Igualment, pot promoure l’establiment de convenis amb centres d’alt rendiment públics d’altres països.

L’òrgan governamental competent en matèria d’esports és l’òrgan competent a l’efecte de reconèixer els centres de formació i promoció de les persones esportistes d’alt nivell radicats en el territori nacional. Reglamentàriament es poden establir els procediments i els requisits per atorgar el reconeixement referit, així com la classificació d’aquests centres.”

Coincidint amb la publicació anyal de la llista de les persones esportistes d’alt nivell, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports publica els noms de les persones esportistes reconegudes com a promesa.

L’òrgan governamental competent en matèria d’esports estableix, amb l’assessorament de les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, els programes, els plans de preparació i el sistema de seguiment de les persones esportistes promesa, i coordina les mesures de suport aplicables amb la resta de ministeris i administracions implicats.

Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport a les persones esportistes promesa següents:

El tècnic esportiu és aquell que exerceix funcions professionals en l’àmbit de les activitats físiques i esportives i que ha obtingut l’autorització d’exercici professional de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, previ reconeixement de la seva qualificació per part de la Comissió nacional de reconeixement professional esportiu.

Els tècnics esportius que exerceixen en el marc d’una federació esportiva han de disposar de la llicència federativa corresponent.

No poden exercir la funció descrita a l’apartat 1 les persones menors de 16 anys, les que tinguin antecedents penals per delictes contra la integritat física i moral o per delictes relacionats amb persones menors d’edat, les que hagin comès una infracció del capítol segon del títol IV durant el termini de compliment de la sanció, i les que siguin objecte d’una mesura administrativa que els prohibeixi participar, per qualsevol causa, en activitats amb joves o amb persones menors d’edat.

El Govern, mitjançant els ministeris encarregats de l’esport i de l’educació, pot establir formacions en l’àmbit de les activitats físiques i esportives. Les formacions que resultin en qualificacions estatals s’han de registrar al Repertori Nacional de Competències i s’han de referenciar al Marc andorrà de qualificacions esportives (MAQES).”

És missió de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i del ministeri encarregat de l’educació proporcionar formacions i reciclatges tècnic-esportius, que poden tenir caràcter oficial.

El Govern pot acreditar institucions públiques o privades per realitzar formacions i reciclatges tècnic-esportius de caràcter oficial, garantint sempre el compliment dels estàndards de qualitat, d’acord amb la normativa vigent.

La supervisió de la formació tècnica esportiva que duen a terme altres institucions, públiques o privades, correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports en coordinació amb al ministeri encarregat de l’educació i l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.”

El Marc andorrà de qualificacions esportives (MAQES) recull tant les qualificacions estatals esportives com els diferents nivells d’exercici professional dels tècnics esportius.

El reconeixement de titulacions correspon al ministeri competent en matèria d’educació.

La Comissió nacional de reconeixement professional esportiu té les funcions d’acreditació i reconeixement de les competències professionals adquirides per la via formal, no formal i informal. La Comissió nacional de reconeixement professional esportiu és un òrgan col·legiat en què participen els ministeris encarregats de l’esport, de l’educació i l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya com a membres permanents. El règim de funcionament i la composició s’estableixen reglamentàriament.

En l’àmbit de l’activitat física i esportiva, s’ha d’establir reglamentàriament el procediment i els requisits per a l’avaluació, el reconeixement i l’acreditació de les competències professionals adquirides per les persones a través de l’experiència laboral, de vies formals, no formals de formació i informals, així com els seus efectes.”

De conformitat amb la seva llei de creació, l’Agència Andorrana Antidopatge és l’organització antidopatge independent del Principat d’Andorra amb autoritat i competència per actuar en matèria antidopatge d’acord amb el Codi mundial antidopatge dins el marc de l’ordenament jurídic andorrà.

La lluita contra el dopatge, de conformitat amb els compromisos internacionals assumits pel Principat d’Andorra, té per finalitat garantir el desenvolupament de la pràctica de l’esport i de les competicions esportives en condicions d’igualtat i d’adaptació a les capacitats naturals pròpies de les persones esportistes, evitant qualsevol adulteració mitjançant la utilització de substàncies i mètodes prohibits, en els termes establerts tant per la normativa internacional com per la normativa nacional.”

L’Agència Andorrana Antidopatge pot procedir al tractament de les dades de què disposi i fer servir el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge dins el respecte de la legislació sobre protecció de dades personals d’Andorra aplicable al Principat d’Andorra.

Les dades relatives als controls de dopatge poden ser cedides, en els termes establerts en la Llei qualificada de protecció de dades, als organismes internacionals públics o privats que participin en la lluita contra el dopatge en l’àmbit esportiu, en el marc del que disposin els compromisos internacionals legalment vinculants.

Les dades també poden ser cedides per efectuar estadístiques o estudis d’investigació. La cessió de dades relatives a controls de dopatge amb fins estadístics o d’investigació científica només pot fer-se quan sigui proporcional a l’objectiu perseguit, respecti en l’essencial el dret a la protecció de dades i es protegeixin suficientment els interessos i drets fonamentals de la persona interessada.”

En matèria de prevenció i de lluita contra el dopatge, les persones esportistes i la resta de persones sotmeses a les normes d’aquest capítol tenen les obligacions següents:

Conforme al Codi mundial antidopatge, es considera dopatge:

Les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge poden establir especificacions i graduacions en relació amb les infraccions previstes anteriorment, de conformitat amb les disposicions del Codi mundial antidopatge.”

La gestió dels resultats inclou l’examen de resultats anormals o atípics dels controls, l’examen de les formes de dopatge establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, la verificació d’eventuals vulneracions anteriors i d’eventuals autoritzacions per a ús terapèutic de la persona afectada, les condicions de l’establiment de la mesura de suspensió provisional i de resolució sense audiència, la notificació de les decisions sobre gestió de resultats i el procediment en cas de retirada esportiva.”

Les qüestions relatives a audiència i recursos en el marc del règim disciplinari en matèria de lluita contra el dopatge s’estableixen en les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i en el Reglament de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge.

Les decisions de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD) posen fi a la via administrativa i són directament recurribles davant la jurisdicció administrativa, en la forma i en els terminis establerts per la llei que regula el procediment davant aquesta jurisdicció.

Les resolucions sancionadores de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD) dictades en relació amb persones esportistes qualificades oficialment com de nivell internacional, o les que es dictin en el marc d’una competició internacional, també poden ser objecte de recurs, alternativament, davant l’òrgan i de conformitat amb el sistema de resolució de conflictes previst en el Codi mundial antidopatge o, si és el cas, en la normativa de la federació internacional corresponent.”

L’Agència Andorrana Antidopatge només pot recollir, conservar, tractar o divulgar dades personals sobre una infracció de les Regles antidopatge en les condicions estrictes establertes a l’Estàndard internacional per a la protecció de les dades personals i la resta d’estàndards internacionals de l’Agència Mundial Antidopatge, d’acord amb les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i amb la legislació andorrana sobre protecció de dades personals aplicable al Principat d’Andorra.

El personal que desenvolupa les funcions de control de dopatge ha de guardar confidencialitat respecte dels assumptes que conegui per raó de les funcions que desenvolupa.

Les dades personals obtingudes en el desenvolupament de les seves funcions per les persones directives i per la resta de personal d’entitats esportives competents només poden utilitzar-se amb les finalitats per a les quals van ser recollides i, si escau, per a la denúncia dels fets que puguin ser constitutius d’una infracció administrativa o delicte.

Qualsevol altra persona que participi en els controls de dopatge té la mateixa obligació de confidencialitat i deure de secret respecte de les dades personals o informacions que conegui per raó de l’exercici de les seves funcions.”

Qualsevol organisme, entitat esportiva o entitat organitzadora d’una manifestació esportiva que, en l’exercici de les seves competències, té coneixement de la comissió d’una infracció relacionada amb la lluita contra el dopatge té l’obligació d’informar-ne l’Agència Andorrana Antidopatge i de cooperar amb aquesta Agència.

Els òrgans administratius que rebin informació sobre el tràfic o la venda de substàncies i procediments prohibits per aquesta Llei han de crear mecanismes de cooperació i intercanvi de dades amb vista al compliment dels objectius de lluita contra el dopatge.

Si l’Agència Andorrana Antidopatge té coneixement, en l’exercici de les seves funcions, de la possible existència d’una conducta que pugui ser constitutiva d’un delicte, ha de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal.”

Amb independència de les infraccions establertes a l’apartat anterior, són infraccions específiques molt greus de les persones directives de les entitats esportives les següents:

Es pot acordar, motivadament i amb audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar dels membres dels òrgans de direcció de les entitats esportives, quan s’incoï contra aquestes persones expedient sancionador com a conseqüència de presumptes infraccions qualificades com a molt greus.”

Són competència de la Comissió Jurídica Esportiva el coneixement i la resolució dels recursos interposats contra els acords dels òrgans directius de les entitats esportives legalment constituïdes al país, adoptats en l’exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que els corresponen legalment.

La Comissió Jurídica Esportiva està integrada per tres membres i un secretari, amb experiència acreditada en la matèria, nomenats pel Govern.

Els requisits de titulació introduïts per aquesta Llei per als professionals esportius entraran en vigor amb l’aprovació del Marc andorrà de qualificacions esportives (MAQES), que ha d’aprovar el Govern dins un termini de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

El Marc andorrà de qualificacions esportives (MAQES) ha de regular les condicions d’homologació dels professionals que en el moment de l’entrada en vigor dels nous requisits acreditin una experiència mínima de tres anys en una professió esportiva sense la titulació exigida.

Es modifica l’article 2 de la Llei 3/2016, del 10 de març, de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 3 de la Llei 3/2016, del 10 de març, de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 7 de la Llei 3/2016, del 10 de març, de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, que queda redactat de la manera següent:

L’Agència Andorrana Antidopatge està integrada pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, per la Comissió Executiva, pel Comitè d’Autoritzacions d’Ús Terapèutic (CAUT) i per la Comissió de Disciplina Contra el Dopatge (CDD).

El Comitè d’Autoritzacions d’Ús Terapèutic (CAUT) és l’òrgan encarregat d’avaluar les sol·licituds d’autoritzacions d’ús terapèutic, de conformitat amb l’Estàndard internacional per a les autoritzacions d’ús terapèutic, aprovat per l’Agència Mundial Antidopatge i vigent en cada moment.

La Comissió de Disciplina Contra el Dopatge (CDD) és l’òrgan encarregat de conèixer de les possibles infraccions de les Regles antidopatge un cop dut a terme el procediment de gestió de resultats per l’Agència Andorrana Antidopatge.

La composició, el funcionament i les restants normes d’organització del Comitè del d’Autoritzacions d’Ús Terapèutic (CAU) i de la Comissió de Disciplina Contra el Dopatge (CDD) es regulen a través de les disposicions de desenvolupament d’aquesta Llei que aprovi en cada moment el Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.”

Es modifica l’apartat 3 de l’article 9 de la Llei 3/2016, del 10 de març, de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, que queda redactat de la manera següent:

Únicament pot rebre remuneració econòmica el director executiu de l’Agència Andorrana Antidopatge. No obstant això, amb càrrec al pressupost de l’Agència, la Comissió Executiva pot contractar personal administratiu i tècnic que actuï com a suport per a l’administració i la gestió pressupostària. El personal contractat no forma part de la Comissió Executiva i es regeix per la Llei de relacions laborals vigent, i s’han de respectar els principis d’objectivitat, concurrència, transparència i publicitat en tots els procediments de contractació de personal.”