Disposició final primera. Modificació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Disposició final segona. Entrada en vigor

Exposició de motius

Mitjançant aquesta Llei del contracte d’assegurança i reassegurança, el Principat d’Andorra continua el procés de modernització del règim jurídic del sector de les assegurances i reassegurances. Un cop assolida l’adaptació al règim de la Directiva de la Unió Europea 2009/138/CE sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i reassegurança i el seu exercici (“Solvència II”) a través de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, i les seves disposicions de desenvolupament, es procedeix a incorporar una normativa reguladora igualment necessària i transcendent, com és el contracte d’assegurança.

Pel que fa al règim del contracte d’assegurança, s’ha pretès establir una regulació ajustada als models de dret comparat més propers, procurant a més adaptar-lo a les necessitats i particularitats del Principat d’Andorra. Amb l’objectiu de garantir una protecció adequada dels drets dels prenedors i assegurats, s’ha optat per incorporar noves regles en matèria d’informació contractual i d’execució del contracte d’assegurança i reassegurança establint així un règim legal adaptat i homologat a l’entorn.

Aquesta Llei s’estructura en quatre títols, seguits d’una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dos disposicions finals.

En el títol I, relatiu a les disposicions generals sobre el contracte d’assegurança, s’estableixen les regles generals aplicables a aquesta relació jurídica. En aquest capítol, s’introdueixen diverses definicions i s’estableix l’objecte de la llei, així com l’àmbit subjectiu i objectiu, les activitats excloses i l’aplicació de la llei als contractes d’assegurances contra danys i als contractes d’assegurança de persones.

D’altra banda, en el capítol segon es tracta àmpliament el règim de subscripció i els efectes del contracte d’assegurança. En particular, s’estableix el règim que han d’aplicar els asseguradors i els mediadors d’assegurances en la sol·licitud i la proposta d’assegurança i la informació precontractual que han de lliurar al prenedor abans de la subscripció del contracte. Així mateix, es tracten les condicions generals i particulars, matèria essencial en l’àmbit de l’assegurança, així com es regula el format i documentació del contracte i les seves modificacions. A continuació, es fixen diverses regles relatives a la correcta avaluació del risc i la previsió de l’eventualitat del seu agreujament o disminució.

En aquest sentit, tenen una importància cabdal, addicionalment, les normes que determinen un marc equitatiu del règim de drets i d’obligacions d’ambdós parts. Per una part, les corresponents al prenedor o assegurat, com són proveir la informació sobre el risc que s’ha d‘assegurar, el pagament de la prima i la comunicació del sinistre, entre d’altres. Per una altra, les que pertoquen a l’assegurador, com és el pagament de la indemnització en les diverses dimensions pròpies d’aquesta obligació. El capítol segon també regula el règim de la pròrroga i modificació del contracte, de comunicació de l’augment de tarifes, de resolució del contracte, de fallida del prenedor o de l’assegurador i conclou amb la regulació del règim de la prescripció d’accions derivades del contracte d’assegurança.

El títol II fa referència a l’assegurança contra danys, en què s’exposen les regles generals aplicables a la modalitat contractual esmentada.

Es regulen qüestions com l’interès assegurat, la transmissió de l’objecte assegurat, el règim aplicable a la tramitació i la indemnització dels sinistres i les regles aplicables per a la fixació de la indemnització. En aquesta matèria, es regulen les regles establertes sobre l’avaluació dels danys i, quan correspongui, el nomenament d’un tercer pèrit quan hi hagi discordança entre els informes dels nomenats per cadascuna de les parts. Així mateix, es regulen també les normes sobre pagament de la indemnització en supòsits especials com l’existència de crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats sobre l’objecte assegurat, o sobre l’acció subrogatòria que correspon a l’assegurador, una vegada pagada la indemnització, a fi d’exercir els drets i les accions que per raó del sinistre corresponguin a l’assegurat davant les persones que en són responsables.

S’ha optat per no incorporar una tipificació normativa dels diversos supòsits especials d’assegurances contra danys, que no s’estima prioritària en l’actual moment de desenvolupament de l’ordenament jurídic andorrà, si bé s’ha considerat convenient tractar algunes qüestions que convé deixar establertes per la Llei, com per exemple el règim de l’acció directa contra l’assegurador i de l’acció de repetició contra l’assegurat en aquesta mateixa tipologia d’assegurances.

El títol III es refereix a l’assegurança de persones. El capítol primer conté determinades disposicions comunes. En el capítol segon es regula l’assegurança sobre la vida i els seus aspectes més essencials, com la reticència i la inexactitud en les declaracions del prenedor i el dret de desistiment del prenedor, així com les principals fórmules d’articulació de la cobertura de l’assegurat, la figura cabdal del beneficiari, la reducció i el rescat de l’assegurança i la cessió i pignoració de la pòlissa.

Finalment, en el capítol tercer es tracta d’altres assegurances de persones, com els accidents, la malaltia o l’assistència sanitària.

El títol IV recull el règim disciplinari que s’ha d’aplicar als mediadors d’assegurances, en cas d’incompliment d’algunes de les disposicions incloses en la legislació vigent que els siguin aplicables.

S’inclou una disposició addicional única per introduir-hi una transitorietat del reglament aplicable d’aquesta Llei, la qual pretén garantir que el sector assegurador del Principat d’Andorra pugui adaptar-se a les importants novetats que suposa la Llei dintre dels terminis establerts, realitzant els ajustos necessaris per complir amb les noves exigències. A través de la inclusió d’una disposició transitòria única, s’estableixen les regles aplicables als contractes d’assegurança vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

També s’inclou una disposició derogatòria que estableix la derogació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, així com la derogació de l’article 101 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Finalment, s’hi inclouen dos disposicions finals. La primera modifica diversos articles de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra amb l’objectiu d’atorgar competències al supervisor als efectes d’aquesta Llei, especificant el format del contracte, modificant el procediment sancionador aplicable, tipificant les infraccions vinculades a l’incompliment d’aquesta Llei i adaptant les sancions a aplicar de manera que siguin més proporcionades al sector assegurador andorrà. I, d’altra banda, la disposició final segona estableix un termini d’entrada en vigor que permet l’adaptació a les exigències de la nova regulació per part de les entitats asseguradores.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals i definicions

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte establir el règim de regulació dels contractes d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, així com la informació precontractual que cal facilitar als prenedors abans de la subscripció d’un contracte d’assegurances o reassegurances, amb la finalitat de garantir la transparència i establir els drets i les obligacions dels asseguradors, els prenedors, els assegurats i els beneficiaris.

En particular, en aquesta Llei s’estableixen les condicions d’informació precontractual i de subscripció del contracte d’assegurança i reassegurança, el seu contingut i la seva resolució.

Article 2. Àmbit subjectiu

Queden sotmeses a aquesta Llei les entitats següents:

Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social al Principat d’Andorra.

Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social fora del Principat d’Andorra que exerceixin la seva activitat en el territori del Principat.

Els mediadors d’assegurances inscrits en el Registre de Mediadors d’Assegurances de l’Autoritat Financera Andorrana que comercialitzin contractes d’assegurances emesos per alguna de les entitats referides en les lletres a) i b) anteriors.

Així mateix, queden sotmeses a aquesta Llei:

Les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin càrrecs d’alta direcció en les entitats indicades en l’apartat anterior.

Les persones físiques o jurídiques que siguin responsables de les delegacions al Principat d’Andorra d’entitats asseguradores amb domicili social fora del Principat.

Les persones físiques o jurídiques a qui les entitats asseguradores o reasseguradores hagin externalitzat funcions d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

Les persones físiques designades per representar amb caràcter permanent o estable les persones jurídiques que exerceixin qualsevol dels càrrecs o funcions indicats a les lletres precedents.

Qualsevol altra persona física o jurídica en relació amb la qual aquesta Llei estableixi algun dret o obligació.

Article 3. Àmbit objectiu

Aquesta Llei regeix les modalitats del contracte d’assegurança i reassegurança i les obligacions d’informació precontractual. Els preceptes de la Llei tenen caràcter imperatiu llevat que s’hi disposi una altra cosa o que hi hagi una llei específica que sigui aplicable.

En qualsevol cas, s’entenen vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat.

Quan el contracte d’assegurança o reassegurança se subscrigui per mitjans digitals, en tot allò que no disposa aquesta Llei són aplicables les disposicions legals vigents en matèria de contractació, certificació i confiança electrònica, protecció́ de dades personals i, en general, qualsevol altra normativa que pogués ser aplicable.

Quan el prenedor o l’assegurat tinguin la condició de consumidors, en tot allò que no disposa aquesta Llei és aplicable la legislació vigent en matèria de protecció del consumidor.

Quan es tracti d’un contracte de reassegurança o d’un contracte d’assegurança de grans riscos tal com estan definits en la legislació vigent, els articles de la Llei no tenen caràcter imperatiu, i s’aplica el que les parts hagin convingut en el contracte i només de manera subsidiària el que disposa aquesta Llei.

Sense perjudici de les conseqüències penals i administratives que escaiguin, els contractes d’assegurança o reassegurança subscrits per una entitat que no disposi de l’autorització preceptiva són nuls de ple dret. En conseqüència, les parts han de restituir les prestacions lliurades i és procedent el rescabalament dels danys i perjudicis causats de conformitat amb el que estableix el dret civil. Si abans de la devolució de la prima es produís un sinistre que hauria estat emparat pel contracte si hagués sigut vàlid, l’entitat està, a més a més, obligada a satisfer una indemnització, que s’ha de fixar d’acord amb el règim que hauria sigut aplicable si el contracte d’assegurança hagués estat vàlid.

Article 4. Activitats excloses

⋯

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.