Disposició final primera. Modificació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Disposició final segona. Entrada en vigor

Exposició de motius

Mitjançant aquesta Llei del contracte d’assegurança i reassegurança, el Principat d’Andorra continua el procés de modernització del règim jurídic del sector de les assegurances i reassegurances. Un cop assolida l’adaptació al règim de la Directiva de la Unió Europea 2009/138/CE sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i reassegurança i el seu exercici (“Solvència II”) a través de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, i les seves disposicions de desenvolupament, es procedeix a incorporar una normativa reguladora igualment necessària i transcendent, com és el contracte d’assegurança.

Pel que fa al règim del contracte d’assegurança, s’ha pretès establir una regulació ajustada als models de dret comparat més propers, procurant a més adaptar-lo a les necessitats i particularitats del Principat d’Andorra. Amb l’objectiu de garantir una protecció adequada dels drets dels prenedors i assegurats, s’ha optat per incorporar noves regles en matèria d’informació contractual i d’execució del contracte d’assegurança i reassegurança establint així un règim legal adaptat i homologat a l’entorn.

Aquesta Llei s’estructura en quatre títols, seguits d’una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dos disposicions finals.

En el títol I, relatiu a les disposicions generals sobre el contracte d’assegurança, s’estableixen les regles generals aplicables a aquesta relació jurídica. En aquest capítol, s’introdueixen diverses definicions i s’estableix l’objecte de la llei, així com l’àmbit subjectiu i objectiu, les activitats excloses i l’aplicació de la llei als contractes d’assegurances contra danys i als contractes d’assegurança de persones.

D’altra banda, en el capítol segon es tracta àmpliament el règim de subscripció i els efectes del contracte d’assegurança. En particular, s’estableix el règim que han d’aplicar els asseguradors i els mediadors d’assegurances en la sol·licitud i la proposta d’assegurança i la informació precontractual que han de lliurar al prenedor abans de la subscripció del contracte. Així mateix, es tracten les condicions generals i particulars, matèria essencial en l’àmbit de l’assegurança, així com es regula el format i documentació del contracte i les seves modificacions. A continuació, es fixen diverses regles relatives a la correcta avaluació del risc i la previsió de l’eventualitat del seu agreujament o disminució.

En aquest sentit, tenen una importància cabdal, addicionalment, les normes que determinen un marc equitatiu del règim de drets i d’obligacions d’ambdós parts. Per una part, les corresponents al prenedor o assegurat, com són proveir la informació sobre el risc que s’ha d‘assegurar, el pagament de la prima i la comunicació del sinistre, entre d’altres. Per una altra, les que pertoquen a l’assegurador, com és el pagament de la indemnització en les diverses dimensions pròpies d’aquesta obligació. El capítol segon també regula el règim de la pròrroga i modificació del contracte, de comunicació de l’augment de tarifes, de resolució del contracte, de fallida del prenedor o de l’assegurador i conclou amb la regulació del règim de la prescripció d’accions derivades del contracte d’assegurança.

El títol II fa referència a l’assegurança contra danys, en què s’exposen les regles generals aplicables a la modalitat contractual esmentada.

Es regulen qüestions com l’interès assegurat, la transmissió de l’objecte assegurat, el règim aplicable a la tramitació i la indemnització dels sinistres i les regles aplicables per a la fixació de la indemnització. En aquesta matèria, es regulen les regles establertes sobre l’avaluació dels danys i, quan correspongui, el nomenament d’un tercer pèrit quan hi hagi discordança entre els informes dels nomenats per cadascuna de les parts. Així mateix, es regulen també les normes sobre pagament de la indemnització en supòsits especials com l’existència de crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats sobre l’objecte assegurat, o sobre l’acció subrogatòria que correspon a l’assegurador, una vegada pagada la indemnització, a fi d’exercir els drets i les accions que per raó del sinistre corresponguin a l’assegurat davant les persones que en són responsables.

S’ha optat per no incorporar una tipificació normativa dels diversos supòsits especials d’assegurances contra danys, que no s’estima prioritària en l’actual moment de desenvolupament de l’ordenament jurídic andorrà, si bé s’ha considerat convenient tractar algunes qüestions que convé deixar establertes per la Llei, com per exemple el règim de l’acció directa contra l’assegurador i de l’acció de repetició contra l’assegurat en aquesta mateixa tipologia d’assegurances.

El títol III es refereix a l’assegurança de persones. El capítol primer conté determinades disposicions comunes. En el capítol segon es regula l’assegurança sobre la vida i els seus aspectes més essencials, com la reticència i la inexactitud en les declaracions del prenedor i el dret de desistiment del prenedor, així com les principals fórmules d’articulació de la cobertura de l’assegurat, la figura cabdal del beneficiari, la reducció i el rescat de l’assegurança i la cessió i pignoració de la pòlissa.

Finalment, en el capítol tercer es tracta d’altres assegurances de persones, com els accidents, la malaltia o l’assistència sanitària.

El títol IV recull el règim disciplinari que s’ha d’aplicar als mediadors d’assegurances, en cas d’incompliment d’algunes de les disposicions incloses en la legislació vigent que els siguin aplicables.

S’inclou una disposició addicional única per introduir-hi una transitorietat del reglament aplicable d’aquesta Llei, la qual pretén garantir que el sector assegurador del Principat d’Andorra pugui adaptar-se a les importants novetats que suposa la Llei dintre dels terminis establerts, realitzant els ajustos necessaris per complir amb les noves exigències. A través de la inclusió d’una disposició transitòria única, s’estableixen les regles aplicables als contractes d’assegurança vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

També s’inclou una disposició derogatòria que estableix la derogació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, així com la derogació de l’article 101 del Reglament d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

Finalment, s’hi inclouen dos disposicions finals. La primera modifica diversos articles de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra amb l’objectiu d’atorgar competències al supervisor als efectes d’aquesta Llei, especificant el format del contracte, modificant el procediment sancionador aplicable, tipificant les infraccions vinculades a l’incompliment d’aquesta Llei i adaptant les sancions a aplicar de manera que siguin més proporcionades al sector assegurador andorrà. I, d’altra banda, la disposició final segona estableix un termini d’entrada en vigor que permet l’adaptació a les exigències de la nova regulació per part de les entitats asseguradores.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals i definicions

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte establir el règim de regulació dels contractes d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, així com la informació precontractual que cal facilitar als prenedors abans de la subscripció d’un contracte d’assegurances o reassegurances, amb la finalitat de garantir la transparència i establir els drets i les obligacions dels asseguradors, els prenedors, els assegurats i els beneficiaris.

En particular, en aquesta Llei s’estableixen les condicions d’informació precontractual i de subscripció del contracte d’assegurança i reassegurança, el seu contingut i la seva resolució.

Article 2. Àmbit subjectiu

Queden sotmeses a aquesta Llei les entitats següents:

Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social al Principat d’Andorra.

Les entitats asseguradores i reasseguradores amb domicili social fora del Principat d’Andorra que exerceixin la seva activitat en el territori del Principat.

Els mediadors d’assegurances inscrits en el Registre de Mediadors d’Assegurances de l’Autoritat Financera Andorrana que comercialitzin contractes d’assegurances emesos per alguna de les entitats referides en les lletres a) i b) anteriors.

Així mateix, queden sotmeses a aquesta Llei:

Les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin càrrecs d’alta direcció en les entitats indicades en l’apartat anterior.

Les persones físiques o jurídiques que siguin responsables de les delegacions al Principat d’Andorra d’entitats asseguradores amb domicili social fora del Principat.

Les persones físiques o jurídiques a qui les entitats asseguradores o reasseguradores hagin externalitzat funcions d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

Les persones físiques designades per representar amb caràcter permanent o estable les persones jurídiques que exerceixin qualsevol dels càrrecs o funcions indicats a les lletres precedents.

Qualsevol altra persona física o jurídica en relació amb la qual aquesta Llei estableixi algun dret o obligació.

Article 3. Àmbit objectiu

Aquesta Llei regeix les modalitats del contracte d’assegurança i reassegurança i les obligacions d’informació precontractual. Els preceptes de la Llei tenen caràcter imperatiu llevat que s’hi disposi una altra cosa o que hi hagi una llei específica que sigui aplicable.

En qualsevol cas, s’entenen vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat.

Quan el contracte d’assegurança o reassegurança se subscrigui per mitjans digitals, en tot allò que no disposa aquesta Llei són aplicables les disposicions legals vigents en matèria de contractació, certificació i confiança electrònica, protecció́ de dades personals i, en general, qualsevol altra normativa que pogués ser aplicable.

Quan el prenedor o l’assegurat tinguin la condició de consumidors, en tot allò que no disposa aquesta Llei és aplicable la legislació vigent en matèria de protecció del consumidor.

Quan es tracti d’un contracte de reassegurança o d’un contracte d’assegurança de grans riscos tal com estan definits en la legislació vigent, els articles de la Llei no tenen caràcter imperatiu, i s’aplica el que les parts hagin convingut en el contracte i només de manera subsidiària el que disposa aquesta Llei.

Sense perjudici de les conseqüències penals i administratives que escaiguin, els contractes d’assegurança o reassegurança subscrits per una entitat que no disposi de l’autorització preceptiva són nuls de ple dret. En conseqüència, les parts han de restituir les prestacions lliurades i és procedent el rescabalament dels danys i perjudicis causats de conformitat amb el que estableix el dret civil. Si abans de la devolució de la prima es produís un sinistre que hauria estat emparat pel contracte si hagués sigut vàlid, l’entitat està, a més a més, obligada a satisfer una indemnització, que s’ha de fixar d’acord amb el règim que hauria sigut aplicable si el contracte d’assegurança hagués estat vàlid.

Article 4. Activitats excloses

Aquesta Llei no afecta les especialitats pròpies de l’Oficina Andorrana d’Entitats d’Assegurança d’Automòbil d’acord amb la legislació vigent i els acords i convenis internacionals vigents al Principat d’Andorra. Igualment tampoc afecta les especialitats pròpies del Fons Andorrà de Garantia d’Automòbils.

Article 5. Llei aplicable als contractes d’assegurança contra danys

Aquesta Llei és aplicable a l’assegurança contra danys en els casos següents:

Quan es refereixi a riscos localitzats en el territori del Principat d’Andorra, independentment que el prenedor de l’assegurança hi tingui la residència habitual o no, si es tracta d’una persona física, o independentment del seu domicili social o seu de gestió administrativa i direcció dels negocis, si es tracta d’una persona jurídica.

Quan el contracte es conclogui en compliment d’una obligació d’assegurar-se imposada per la legislació del Principat d’Andorra.

En els casos d’assegurances de grans riscos, tal com estan definits en la legislació vigent al Principat d’Andorra, i en els contractes de reassegurances, les parts tenen la facultat d’escollir la llei aplicable al contracte. També en els casos excepcionals previstos a la legislació vigent al Principat d’Andorra en què es permeti la contractació de l’assegurança amb una entitat asseguradora no autoritzada per operar al Principat d’Andorra.

Article 6. Llei aplicable als contractes d’assegurança de persones

Aquesta Llei és aplicable als contractes d’assegurança de persones en els casos següents:

Quan el contracte d’assegurança se subscrigui per part del prenedor, persona física o jurídica, amb una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra d’acord amb la legislació vigent.

Quan el prenedor de l’assegurança sigui una persona física de nacionalitat andorrana amb residència habitual en un altre estat, sempre que així ho acordin les parts.

Si el contracte d’assegurança de grup se subscriu en compliment o com a conseqüència d’un contracte de treball sotmès a la llei andorrana.

Article 7. Definicions

Alta direcció són les persones físiques o jurídiques que ostenten càrrecs a l’òrgan d’administració o a la direcció general de les entitats referides a l’apartat 1 de l’article 2, o les persones físiques que representin les persones jurídiques que ostentin aquests càrrecs.

Assegurança múltiple és l’assegurança que es produeix quan en dos o més contractes convinguts entre el mateix prenedor i diferents asseguradors es cobreixen els efectes que un mateix risc pot produir sobre el mateix interès i durant un període de temps idèntic.

Assegurat en l’assegurança de danys és la persona física o jurídica titular de l’interès protegit contra el risc d’un dany; en l’assegurança de persones és la persona sobre la vida, la salut o la integritat de la qual se subscriu el contracte. L’assegurat pot ser una persona determinada o determinable pel procediment que les parts acordin.

Autòlisi és la mort causada de manera conscient i voluntària pel mateix assegurat.

Beneficiari és la persona física o jurídica que pot haver estat o no designada pel prenedor de l’assegurança, i que rep la prestació, el capital o la renda establerts en el contracte d’assegurança.

Coassegurança és una forma de distribució del risc entre diverses companyies asseguradores que participen conjuntament en l’emissió d’una pòlissa d’assegurança, cadascuna assumint una fracció del risc total assegurat.

Condició general o particular no negociada individualment és la condició que s’hagi redactat amb antelació, de manera que el prenedor de l’assegurança no hagi pogut influir en la substància dels seus termes, especialment en el context d’un contracte estàndard prèviament formulat. El fet que determinats aspectes d’una condició específica hagin estat negociats individualment no exclou que aquesta condició pugui arribar a ser considerada com a no negociada individualment si una valoració determina que aquesta condició ha pogut ser no negociada.

Contracte d’assegurança és l’acord pel qual l’assegurador s’obliga a indemnitzar, a canvi d’una prima pagada pel prenedor, el dany produït a l’assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes, en el cas que es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, dins els límits pactats. La prestació convinguda a la pòlissa ha d’haver estat determinada per l’assegurador mitjançant la utilització de criteris i bases de tècnica actuarial.

Contracte d’assegurança a distància és qualsevol contracte d’assegurança subscrit entre una entitat asseguradora i un prenedor de l’assegurança com a part d’un sistema de venda a distància o de prestació de serveis organitzat per l’assegurador, que, per a aquest contracte, utilitza exclusivament una o més tècniques de comunicació a distància fins a la subscripció del contracte d’assegurança.

10.

Contracte d’assegurança col·lectiva o de grup és el contracte d’assegurança subscrit entre un assegurador i un organitzador persona jurídica (societat, institució pública, col·legi professional, club, associació, agrupació, sindicat o similar) que consisteix en una única pòlissa que dona cobertura de manera independent a múltiples assegurats que formen part d’un grup homogeni o amb un vincle o un interès comú. El contracte es pot subscriure amb referència a riscos relatius a un grup de persones delimitat per alguna característica comuna que no sigui el mer propòsit d’assegurar-se. Per formalitzar-lo respecte dels diferents assegurats, és necessària la signatura d’una adhesió individual per a cadascun d’ells o la prestació del seu consentiment de manera que sigui vinculant segons el dret. La renovació d’aquests contractes es produeix amb la periodicitat que s’estableixi en el mateix contracte. Per a la resta de condicions de contractació, inclosa la formalització, s’apliquen els mateixos requisits que per al contracte d’assegurança individual.

11.

Contracte d’assegurança de vida és el contracte d’assegurança en virtut del qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el cobrament de la prima estipulada i dins dels límits que estableixen la Llei i el contracte, a satisfer al beneficiari un capital, una renda o altres prestacions convingudes, en cas de mort o bé de supervivència de l’assegurat, o d’ambdós esdeveniments.

12.

Contracte d’assegurança obligatòria és el contracte subscrit en compliment d’una obligació d’assegurar imposada per lleis i reglaments vigents en el marc jurídic andorrà o en els tractats internacionals als quals Andorra estigui adherida, i es regeix tant per la legislació específica com, si no n’hi ha, per aquesta Llei.

13.

Contracte d’assegurança de persones és el contracte d’assegurança que comprèn riscos que puguin afectar l’existència, la integritat corporal o la salut de l’assegurat.

14.

Contracte de reassegurança és el contracte subscrit entre una entitat asseguradora (cedent) i una entitat reasseguradora per virtut del qual el reassegurador s’obliga a cobrir la totalitat o una part de les prestacions o de les despeses d’ajustament de pèrdues de l’entitat asseguradora, a canvi del cobrament d’una prima. La indemnització s’estableix d’acord amb una base proporcional o no proporcional.

15.

Document de cobertura provisional és un document de caràcter provisional, subscrit per l’assegurador, que es lliura al prenedor a fi que aquest últim tingui coneixement del contingut del seu contracte, mentre el mateix prenedor no rep la pòlissa.

16.

Entitat asseguradora o assegurador és l’entitat, sigui una entitat domiciliada al Principat d’Andorra o sigui una entitat domiciliada fora del Principat i que operi per mitjà d’una delegació andorrana, autoritzada per operar a Andorra en els rams i en relació amb els riscos que consten en l’autorització.

17.

Entitat reasseguradora és l’entitat, sigui una entitat domiciliada al Principat d’Andorra o sigui una entitat domiciliada fora del Principat i que operi per mitjà d’una delegació andorrana, habilitada per operar en el ram de la reassegurança al Principat d’Andorra.

18.

Indemnització consisteix en qualsevol pagament d’una quantitat de diners o en la reparació o la reposició de l’objecte danyat, en funció del que s’hagi estipulat al contracte d’assegurança.

19.

Mecanisme extrajudicial de resolució de controvèrsies és el mecanisme que té com a objectiu resoldre les controvèrsies o els conflictes sense recórrer a mecanismes contenciosos de caràcter general i de manera eficaç i econòmica per a les parts. De manera enunciativa però no limitativa, hi ha la mediació, la conciliació o l’arbitratge.

20.

Mediadors d’assegurances són les persones físiques o jurídiques que, legalment autoritzades, es dediquen a la promoció i la preparació de contractes d’assegurança, i a l’assessorament de clients, intervenint entre l’assegurador i el futur assegurat.

Els mediadors d’assegurances poden actuar com a agents o corredors:

És agent qui està vinculat amb una entitat asseguradora autoritzada a exercir al Principat per mitjà d’un contracte d’agència d’assegurança i que treballa sota la dependència i la responsabilitat d’aquella entitat asseguradora.

És corredor d’assegurances qui sense contracte d’agència, treballa per compte propi i exerceix la seva professió fent de mediador entre entitats asseguradores autoritzades a exercir a Andorra i futurs assegurats.

21.

Perjudicat és la persona física o jurídica que ha patit un dany que ha de reparar l’assegurat, en tant que responsable dels danys corporals i patrimonials ocasionats, o dels perjudicis ocasionats en els interessos d’aquesta persona; en les assegurances de responsabilitat civil, és la persona la mort, la lesió o la pèrdua de la qual és responsabilitat de l’assegurat.

22.

Pòlissa és el document en què es recull el contracte d’assegurança o reassegurança.

23.

Pòlissa flotant és la pòlissa per la qual, en virtut de les característiques especials del risc (variabilitat de l’objecte assegurat, modificació en la quantia del capital cobert, etc.), es concedeix a l’assegurat, dins de certs límits i amb el reconeixement previ de determinades condicions, una garantia oberta en què es poden establir augments o reduccions.

24.

Prenedor és la persona que contracta l’assegurança amb l’assegurador. El prenedor pot contractar l’assegurança per compte propi o aliè. En cas de dubte es presumeix que el prenedor l’ha contractat per compte propi. L’assegurat pot ser una persona determinada o determinable pel procediment que les parts acordin. Si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són persones diferents, les obligacions i els deures que deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat de les obligacions i els deures que per la seva naturalesa hagin de ser complerts per l’assegurat. L’assegurador no pot refusar el compliment per part de l’assegurat de les obligacions i els deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança. Els drets que deriven del contracte corresponen a l’assegurat o, quan correspongui, al beneficiari, excepte els drets especials del prenedor en les assegurances de vida.

25.

Prestació de l’assegurança és l’import que cal pagar o el servei que ha de prestar l’assegurador en execució del contracte d’assegurança.

26.

Prima és la contraprestació que rep l’assegurador per fer front als riscos que són objecte de cobertura d’acord amb el que estableix la pòlissa.

27.

Proposta d’assegurança és una oferta d’assegurança que dirigeix l’assegurador a un prenedor potencial, amb la finalitat de concloure un contracte d’assegurança una vegada el prenedor l’accepti.

28.

Risc és la possible ocurrència, per atzar, d’un esdeveniment que provoca una necessitat econòmica l’aparició de la qual es cobreix d’acord amb el que estableix la pòlissa.

29.

Riscos extraordinaris són els fenòmens de la naturalesa següents: els terratrèmols i els sismes submarins, les inundacions extraordinàries, les erupcions volcàniques, la tempesta ciclònica atípica, les allaus i les caigudes de cossos siderals i aeròlits, així com els ocasionats violentament com a conseqüència de terrorisme, rebel·lió, sedició, motí i tumult popular.

30.

Suma assegurada és el límit màxim de la indemnització que, d’acord amb el que estableix el contracte, l’assegurador ha de pagar en cada sinistre.

31.

Suport durador és qualsevol instrument que permeti al prenedor de l’assegurança emmagatzemar la informació que se li adreça personalment, de manera que permeti una referència fàcil en el futur durant un període de temps adequat a les finalitats a les quals va destinada la informació i que permeti la reproducció idèntica de la informació emmagatzemada.

Capítol segon. Subscripció i efectes del contracte

Article 8. Sol·licitud i proposta d’assegurança

La sol·licitud d’assegurança no vincula el sol·licitant.

La proposta d’assegurança per part de l’assegurador vincula l’entitat asseguradora durant un termini de quinze dies naturals, sempre que durant aquest termini no es modifiquin, per qualsevol raó aliena a l’assegurador, els elements essencials que hagin fonamentat la classificació i la valoració del risc. En el cas de la proposta d’assegurança de vida, no és vinculant per a l’assegurador fins que aquest no disposi del corresponent resultat favorable de les proves o els reconeixements mèdics, en els supòsits en què siguin necessaris.

Per acord de les parts, els efectes de l’assegurança es poden retrotreure al moment en què es va presentar la sol·licitud o es va formular la proposta d’assegurança.

Article 9. Condicions generals i particulars

Les condicions generals, que no poden tenir caràcter lesiu per als assegurats, les ha d’incloure l’assegurador en la proposta d’assegurança si n’hi hagués o si les sol·licita el potencial prenedor o assegurat, i necessàriament en el contracte d’assegurança o en un document complementari, que ha de subscriure l’assegurat, a qui se n’ha de lliurar una còpia íntegra.

Les condicions generals i particulars s’han de redactar de forma clara i precisa. S’han de destacar específicament les clàusules limitatives dels drets dels assegurats, incloses les exclusions de cobertura, les quals han de ser acceptades específicament per escrit o alternativament en un suport durador.

Les condicions generals i particulars que no hagin estat negociades individualment no són vinculants per al prenedor de l’assegurança o per a l’assegurat si són declarades abusives per l’autoritat judicial perquè determinen un important desequilibri en detriment dels drets de l’assegurat derivats del contracte, tenint en compte la naturalesa de l’assegurança, tots els altres termes del contracte i les circumstàncies concurrents en el moment en què es va subscriure. El contracte segueix sent vinculant per a les parts si pot subsistir sense les clàusules abusives. Si no és possible, la clàusula abusiva és substituïda per una altra que les parts podrien haver acordat raonablement si haguessin conegut el caràcter abusiu de la clàusula contractual. Quan un assegurador afirma que una condició general o particular ha estat negociada individualment, té la càrrega de la prova d’aquesta circumstància.

Article 10. No-discriminació

No es pot discriminar les persones amb discapacitat en la contractació d’assegurances. En particular, es prohibeix la denegació de l’accés a la contractació, l’establiment de procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’assegurador o la imposició de condicions més oneroses, per raó de discapacitat, llevat que estiguin fonamentades en causes justificades, proporcionades i raonables que estiguin documentades amb caràcter previ i segons criteris objectius de salut pública.

El gènere, l’embaràs, la maternitat, la nacionalitat i l’origen racial o ètnic no són factors que puguin determinar vàlidament diferències en la selecció i l’acceptació de riscos i la fixació de les primes i les prestacions i els beneficis derivats dels contractes d’assegurança, llevat que estiguin fundades en causes justificades, proporcionades i raonables que estiguin documentades amb caràcter previ i objectiu. El fet de tenir en compte el gènere com a factor de càlcul de primes i prestacions a efectes d’assegurances no pot donar lloc a diferències en les primes i prestacions de les persones considerades individualment. En qualsevol cas, els costos relacionats amb l’embaràs i la maternitat no donen lloc a diferències en les primes i prestacions de les persones considerades individualment.

Les disposicions dels apartats anteriors s’entenen sense perjudici del que disposa la normativa en matèria del dret a l’oblit sanitari.

El Govern, mitjançant reglament, pot delimitar les causes justificades, proporcionades i raonables referides en els apartats precedents, així com el seu tractament en relació amb el càlcul de les primes i prestacions.

Article 11. Informació precontractual

Abans de subscriure qualsevol contracte d’assegurança, l’assegurador o el mediador, segons correspongui d’acord amb el model de distribució de cada entitat asseguradora, està obligat a lliurar al potencial prenedor, a més de la informació prevista a l’article 46 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, la informació següent:

Nom de l’entitat asseguradora i la seva forma jurídica, el seu domicili social i el seu número d’inscripció a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).

Nom, domicili social i número d’inscripció a l’AFA del mediador, quan correspongui.

Tipus d’assegurança que es vol contractar.

Definició i quantificació, quan correspongui, de les garanties, les cobertures i els imports assegurats de les propostes ofertes.

Àmbit geogràfic de cobertura de l’assegurança.

Riscos exclosos.

Durada del contracte.

Modalitats i termini per a l’exercici del dret de resolució i formalitats necessàries per a l’exercici de la facultat unilateral de desistiment, quan correspongui.

Condicions, terminis i venciments de les primes.

Els procediments de reclamació a disposició dels prenedors, els assegurats i les persones que siguin titulars de drets i obligacions derivats del contracte, sense perjudici de la possibilitat que el prenedor de l’assegurança emprengui accions legals.

La llei aplicable al contracte.

El termini de validesa de la informació proporcionada.

A més, en les assegurances de vida també cal proporcionar al prenedor la informació següent:

Una referència concreta a l’informe sobre la situació financera i de solvència, i cal permetre al prenedor tenir un accés fàcil a aquesta informació.

Els mètodes de càlcul i de l’assignació de les participacions en beneficis.

Una indicació dels valors de rescat i reducció i la naturalesa de les garanties corresponents; quan aquestes garanties no es puguin establir exactament en el moment de la subscripció, indicació del mecanisme de càlcul i dels valors mínims.

Informació sobre les primes relatives a cada garantia, ja sigui principal o complementària, quan aquesta informació resulti adequada.

En els contractes de capital variable, definició de les unitats de compte a les quals estan subjectes les prestacions i indicació de la naturalesa dels actius representatius en què s’inverteix.

Indicacions generals relatives al règim fiscal aplicable al tipus de pòlissa.

Informació específica per permetre una comprensió adequada dels riscos subjacents al contracte que assumeix el prenedor de l’assegurança.

En les modalitats d’assegurança de vida en què el prenedor assumeixi el risc de la inversió, també s’ha d’informar, de manera clara i precisa, que l’import que es percebrà depèn de fluctuacions en els mercats financers, alienes al control de l’assegurador i els resultats històrics de les quals no són indicadors de resultats futurs.

En les modalitats d’assegurança de vida en què el prenedor no assumeixi el risc de la inversió, s’ha informar de la rendibilitat esperada de l’operació considerant tots els costos. La rendibilitat esperada de l’operació d’assegurança és el tipus d’interès anual que iguala els valors actuals de les prestacions esperades que es puguin percebre en l’operació per tots els conceptes i els pagaments esperats de prima.

Quan, en relació amb una proposta o amb un contracte d’assegurança de vida, l’assegurador faciliti xifres relatives a l’import de pagaments potencials a part dels pagaments acordats per contracte, l’assegurador ha de proporcionar al prenedor de l’assegurança un model de càlcul pel qual s’exposi el pagament potencial al venciment aplicant-hi la base per al càlcul de la prima, utilitzant tres tipus d’interès diferents. Això no s’aplica a assegurances i contractes de durada determinada. L’assegurador informa el prenedor de l’assegurança de manera clara i entenedora que el model de càlcul és un simple model basat en supòsits hipotètics i que el prenedor de l’assegurança no ha d’inferir obligacions contractuals del model de càlcul.

Tota la informació i la documentació precontractuals proporcionades al prenedor, així com la resta de documents i comunicacions, han de ser en català, excepte quan les parts convinguin que s’utilitzi una altra llengua de la qual tingui coneixement el prenedor, el qual ho ha de declarar per escrit.

Article 12. Format i documentació del contracte

El contracte d’assegurança i les seves modificacions o addicions s’han de formalitzar per escrit o, alternativament, en un suport durador que permeti guardar, recuperar fàcilment i reproduir sense canvis el contracte o la informació pertinent, i s’han d’expressar de manera clara i precisa. Aquesta documentació ha de complir els preceptes establerts en aquesta Llei i en la resta de disposicions legals vigents.

L’assegurador està obligat a lliurar la pòlissa al prenedor de l’assegurança. En el moment inicial, fins que es disposi de la pòlissa, s’ha de lliurar el document de cobertura provisional a petició del prenedor. En cas de pèrdua o destrucció de la pòlissa, el prenedor o, subsidiàriament, l’assegurat o el beneficiari poden sol·licitar a l’assegurador el lliurament d’una còpia o un duplicat.

El contracte d’assegurança ha de contenir almenys les indicacions següents:

El nom de l’entitat asseguradora que conclou el contracte, la seva forma jurídica i el seu domicili social i una referència concreta a l’informe sobre la situació financera i de solvència. S’ha de permetre al prenedor tenir un accés fàcil a aquesta informació.

Identificació del prenedor (nom i cognoms o denominació social) i el seu domicili, així com la designació i la identificació de l’assegurat i el beneficiari, quan correspongui.

Identificació del nom i el domicili social del mediador d’assegurances que hagi intervingut en la contractació, quan correspongui.

Identificació del número de registre de l’autorització de l’entitat asseguradora o reasseguradora i del mediador, quan correspongui, i la identificació de l’autoritat de supervisió competent en cada cas.

Descripció de la naturalesa del risc cobert, detallant de manera clara i comprensible la definició de cada garantia i opció i les cobertures atorgades en el contracte, així com, respecte a cadascuna d’elles, qualsevol exclusió o limitació feta destacades tipogràficament.

Designació de les persones o els objectes assegurats i de la seva situació, quan correspongui.

Suma assegurada o abast de la cobertura i les limitacions de garantia aplicables, quan correspongui.

Import de la prima, recàrrecs i impostos.

Informació sobre tots els costos accessoris derivats de la subscripció del contracte, quan correspongui

Les condicions de venciment de les primes, i el lloc i la forma de pagament d’aquestes primes.

Durada del contracte, amb expressió del dia i l’hora en què comencen i s’acaben els seus efectes. Si no hi ha una estipulació en sentit contrari, s’entén que la cobertura de les garanties comença a les zero hores del dia següent al dia en el qual l’assegurador hagi rebut la pòlissa o el document de cobertura provisional signats pel prenedor. Alternativament, el contracte pot preveure que la cobertura pren efecte el dia en què s’hagi satisfet la primera prima.

Els termes i les condicions per a l’exercici del dret de resolució tant per part del prenedor com de l’assegurador, incloses les penalitzacions imposades pel contracte en cas de resolució per part del prenedor.

L’existència o l’absència d’un dret de desistiment i les modalitats per exercir-lo, inclosa la informació sobre l’import que el prenedor pot estar obligat a pagar, sobre les conseqüències derivades de l’absència d’exercici d’aquest dret i les instruccions pràctiques per exercir-lo, així com la indicació, entre altres aspectes, de l’adreça a la qual s’ha d’enviar la notificació.

La llei aplicable al contracte: sempre s’ha d’especificar en l’acord quin marc jurídic és aplicable. El contracte d’assegurança està subjecte a la legislació andorrana, a excepció dels casos en què les disposicions legals vigents permetin no aplicar-la.

La jurisdicció aplicable: en termes generals, la jurisdicció aplicable són els tribunals andorrans, a excepció que les disposicions legals vigents permetin que un contracte d’assegurança concret no estigui subjecte als tribunals andorrans.

El mecanisme extrajudicial de resolució de controvèrsies que sigui aplicable, quan correspongui.

En el cas de les pòlisses flotants, s’han d’especificar, a més, els límits i les condicions que han de regir l’assegurança i la forma en què han de fer-se les declaracions dels imports assegurats.

L’assegurador ha d’utilitzar en cada cas el format (paper o digital) que sigui adequat a les necessitats dels prenedors i assegurats; especialment en el cas de les persones que tinguin alguna discapacitat i que siguin titulars de drets o obligacions derivats del contracte, de manera que puguin accedir efectivament al seu contingut sense discriminacions i en igualtat de condicions.

Si el contingut de la pòlissa difereix de la proposta d’assegurança o de les clàusules acordades, el prenedor de l’assegurança pot reclamar a l’entitat asseguradora, en el termini de trenta dies naturals a comptar del lliurament de la pòlissa, que solucioni la divergència existent. Transcorregut aquest termini sense efectuar la reclamació, cal atenir-se al que disposa la pòlissa. El que està establert en aquest paràgraf s’ha d’incorporar i destacar específicament en tota pòlissa o contracte d’assegurança.

La càrrega de la prova de demostrar que el prenedor de l’assegurança ha rebut els documents que ha de proporcionar l’assegurador recau en el mateix assegurador.

Tots els documents contractuals proporcionats al prenedor, així com la resta de documents i comunicacions, han de ser en català, excepte quan les parts convinguin que s’utilitzi una altra llengua de la qual tingui coneixement el prenedor, el qual ho ha de declarar per escrit.

Quan hi hagi dubtes sobre el significat de la redacció de qualsevol document o informació facilitats per l’assegurador, preval la interpretació més favorable al prenedor, assegurat o beneficiari, segons correspongui.

La pòlissa de l’assegurança pot ser nominativa, i en el cas de l’assegurança contra danys també pot ser a l’ordre o al portador. En qualsevol cas, la transferència efectuada, segons la classe del títol, ocasiona la del crèdit contra l’assegurador amb els mateixos efectes que produiria la seva cessió.

10.

El contracte d’assegurança només pot preveure la pèrdua parcial o total del dret a la prestació de l’assegurança per l’incompliment d’una obligació específica imposada pel contracte, i sempre que l’incompliment estigui relacionat causalment amb l’ocurrència del sinistre.

Article 13. Risc

El contracte d’assegurança és nul, excepte en els casos previstos legalment, si en el moment de concloure’l no existia el risc o ja havia ocorregut el sinistre.

En les assegurances sobre la vida s’entén que hi ha risc si en el moment de la contractació no s’ha produït l’esdeveniment objecte de la cobertura atorgada a la pòlissa.

L’assegurador no cobreix els danys per fets derivats de conflictes armats, hagi precedit o no una declaració oficial de guerra, ni tampoc els danys derivats de riscos extraordinaris sobre les persones i els béns, llevat de pacte en contra.

Article 14. Valoració del risc

El prenedor de l’assegurança té el deure, abans de la conclusió del contracte, de declarar exactament a l’assegurador totes les circumstàncies que ell conegui i que puguin influenciar la valoració del risc per part de l’assegurador. El prenedor no ha de declarar a l’assegurador circumstàncies ja conegudes per aquest últim. En l’assegurança de persones, la mateixa obligació recau sobre l’assegurat en la mesura que se li demani informació. No es poden demanar dades genètiques. Si en el cas d’existir un qüestionari no es responen determinades preguntes escrites de l’assegurador i tot i així l’assegurador subscriu el contracte, aquest últim no pot invocar posteriorment aquesta omissió, excepte en cas de frau.

En cas d’omissió o inexactitud intencionals en la declaració per part del prenedor o l’assegurat que indueixin l’assegurador a error sobre la valoració del risc, el contracte d’assegurança pot ser declarat nul. En aquest cas l’assegurador pot fer seves les primes percebudes fins al moment en què ha tingut coneixement de l’omissió o la inexactitud intencional.

Quan l’omissió o la inexactitud no són intencionals, el contracte no és nul però l’assegurador pot rescindir-lo mitjançant una notificació dirigida al prenedor de l’assegurança en el termini de trenta dies naturals, a comptar del moment del coneixement de l’omissió o la inexactitud de la informació facilitada pel prenedor de l’assegurança. Corresponen a l’assegurador, llevat que concorri dol o culpa greu per part seva, les primes relatives al període en curs en el moment que faci aquesta notificació.

Si el sinistre esdevé abans que l’assegurador faci la notificació a què es refereix el paràgraf anterior, la prestació es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hauria aplicat si s’hagués conegut la verdadera naturalesa del risc cobert. Si hi ha dol o culpa greu per part del prenedor de l’assegurança, l’assegurador queda alliberat del pagament de la prestació.

Article 15. Agreujament del risc

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat, durant la vigència del contracte, han de comunicar a l’assegurador, tan aviat com puguin, l’alteració dels factors i de les circumstàncies declarats d’acord amb l’article anterior que agreugin el risc i siguin de tal naturalesa que haurien fet que l’assegurador, si les hagués conegut en el moment de formalitzar el contracte, no hagués subscrit el contracte o ho hagués fet en condicions més oneroses.

En les assegurances de persones el prenedor o l’assegurat no tenen l’obligació de comunicar la variació de les circumstàncies relatives a l’estat de salut de l’assegurat, que en cap cas no es considera agreujament del risc.

Un cop conegut l’agreujament del risc:

L’assegurador pot proposar una modificació del contracte en un termini de seixanta dies a comptar del dia en què li ha estat declarat l’agreujament i amb efectes retroactius. En aquest cas, el prenedor disposa de quinze dies a comptar de la recepció d’aquesta proposta per acceptar-la o refusar-la. En cas de refús o de silenci per part del prenedor, l’assegurador pot rescindir el contracte transcorregut aquest termini, amb l’advertiment previ al prenedor, i li ha de donar un nou termini de quinze dies addicionals perquè contesti. Transcorreguts aquest quinze dies, i dins els vuit dies següents, l’assegurador ha de comunicar al prenedor la rescissió definitiva.

L’assegurador pot igualment rescindir el contracte comunicant-ho per escrit a l’assegurat dins del termini de seixanta dies a comptar del dia en què va tenir coneixement de l’agreujament del risc.

L’assegurador que no hagi rescindit el contracte ni n’hagi proposat la modificació en els terminis indicats anteriorment no pot utilitzar aquesta circumstància d’agreujament d’aquest risc en el futur.

Quan el prenedor de l’assegurança o l’assegurat no hagi efectuat la declaració d’agreujament del risc i sobrevingui un sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva prestació si el prenedor o l’assegurat han actuat amb mala fe. Si el prenedor o l’assegurat no han actuat amb mala fe, la prestació de l’assegurador es redueix proporcionalment a la diferència entre la prima convinguda i la que s’hauria aplicat si s’hagués conegut la verdadera naturalesa del risc.

Les disposicions d’aquest article no són aplicables ni a les assegurances de vida ni a les assegurances de malaltia ni a les de crèdit i caució.

Article 16. Disminució del risc

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat poden posar en coneixement de l’assegurador, durant el curs del contracte, totes les circumstàncies que disminueixin el risc i siguin de tal naturalesa que l’assegurador, si les hagués conegut en el moment de la formalització del contracte, hauria conclòs el contracte en condicions més favorables per al prenedor o l’assegurat.

En cas de fer-se aquesta comunicació, quan finalitzi el període en curs cobert per la prima, s’ha de reduir l’import de la prima futura en la proporció corresponent. En cas contrari, i transcorregut el termini de trenta dies naturals des de la data en què la nova prima s’hauria d’haver aplicat, el prenedor té dret a la rescissió del contracte i a la devolució de la diferència entre la prima satisfeta i la que li hauria correspost pagar des del moment en què va fer la comunicació de la disminució del risc.

Aquestes disposicions no són aplicables ni als contractes d’assegurança de vida ni als d’assegurança de malaltia.

Article 17. Coassegurances

Llevat que s’acordi el contrari, la coassegurança no implica solidaritat.

En cas de coassegurança, en el contracte d’assegurança s’ha de designar una entitat asseguradora principal.

L’assegurador principal designat en la pòlissa s’entén com a mandatari dels altres asseguradors per rebre les declaracions previstes en el contracte i efectuar les diligències necessàries per la liquidació dels sinistres, inclosa la determinació de l’import de la indemnització. En conseqüència, l’assegurat li ha de remetre tota la informació i les notificacions, excepte les relatives a accions judicials iniciades contra altres coasseguradores.

Si en el contracte no s’ha designat cap assegurador principal, l’assegurat pot considerar qualsevol dels coasseguradors com a assegurador principal per aplicar aquest article. L’assegurat ha de contactar sempre amb el mateix coassegurador com a assegurador principal.

L’assegurador que ha pagat una quantitat superior a la que li correspongui pot repetir contra la resta dels asseguradors.

Article 18. Obligacions i drets del prenedor i de l’assegurat

Si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són persones diferents, les obligacions i els deures que es deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat de les obligacions i deures que per la seva naturalesa hagi de complir l’assegurat. L’assegurador no pot refusar el compliment per part de l’assegurat de les obligacions i els deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança.

Els drets derivats del contracte corresponen a la persona assegurada o, quan correspongui, al beneficiari, llevat dels drets propis del prenedor en les assegurances de vida.

El prenedor de l’assegurança està obligat a pagar la prima en les condicions estipulades a la pòlissa. Són aplicables les regles següents:

Si s’han pactat primes periòdiques, la primera prima és exigible quan s’ha signat el contracte i s’entén indivisible llevat que a la Llei s’hi disposi una altra cosa. Un cop pagada la primera prima, les primes successives s’abonen segons allò que s’ha pactat en les condicions particulars.

Si per culpa del prenedor la primera prima no ha estat pagada, o la prima única no ho ha estat al seu venciment, l’assegurador té dret a resoldre el contracte o a exigir el pagament de la prima deguda. Llevat de pacte en contra, si la prima no ha estat pagada abans que es produeixi el sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva obligació.

Al venciment de cada prima periòdica es dona un termini de trenta dies naturals per fer-la efectiva. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi efectuat el pagament, sense perjudici del que disposa la Llei en matèria de reducció de l’assegurança sobre la vida, les cobertures queden en suspens. Al cap de seixanta dies naturals de suspensió sense que s’hagi produït el pagament de la prima i sense que l’assegurador hagi reclamat el pagament, el contracte queda resolt. Dintre d’aquest termini de seixanta dies naturals de suspensió, es pot regularitzar la vigència del contracte pagant la prima deguda. En qualsevol cas, l’assegurador, quan el contracte estigui en suspens, només pot exigir el pagament de la prima deguda de l’anualitat en curs.

Si el contracte no ha estat resolt de conformitat amb els paràgrafs anteriors, la cobertura torna a tenir efecte a les zero hores del dia següent al dia en què el prenedor fa el pagament de totes les primes degudes.

Quan es tracti d’una assegurança contra danys i sobre l’objecte assegurat existeixin crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, la resolució del contracte d’assegurança no és oposable al creditor hipotecari, pignoratiu o privilegiat fins que transcorrin trenta dies naturals des que se li comuniqui el fet que fonamenti la resolució. Els creditors a què es refereix aquest article poden pagar la prima impagada pel prenedor de l’assegurança o per l’assegurat, encara que aquests últims s’hi oposin. A aquest efecte, l’assegurador ha de notificar als creditors esmentats l’impagament en què ha incorregut l’assegurat.

Quan es tracti d’una assegurança de vida i, d’acord amb la informació que el prenedor hagi proveït a l’assegurador, aquesta assegurança tingui per beneficiari una entitat bancària en vinculació amb crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, i així s’hagi documentat en la pòlissa, la resolució del contracte d’assegurança no és oposable al creditor hipotecari, pignoratiu o privilegiat fins que transcorrin trenta dies naturals des que se li comuniqui el fet que fonamenti la resolució. Els creditors a què es refereix aquest article poden pagar la prima impagada pel prenedor de l’assegurança o per l’assegurat, encara que aquests últims s’hi oposin. A aquest efecte, l’assegurador ha de notificar als creditors esmentats l’impagament en què ha incorregut el prenedor.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar a l’assegurador, dins el termini màxim de deu dies naturals després d’haver-ne tingut coneixement, la constitució de qualsevol hipoteca, penyora o privilegi especial sobre l’objecte assegurat, així com la seva transmissió per qualsevol títol. En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca de comunicació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement d’aquesta situació per un altre mitjà.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat o el beneficiari han de comunicar a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre dins el termini màxim de set dies naturals després d’haver-lo conegut, llevat que en la pòlissa s’hagi fixat un termini més ampli. En cas d’incompliment d’aquest deure, l’assegurador pot reduir la seva prestació en la proporció corresponent, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat, i en qualsevol cas pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca o el retard de la comunicació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement del sinistre per un altre mitjà o bé si en casos excepcionals l’assegurat pot demostrar que ha comunicat a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre tan aviat com li ha estat raonablement possible.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de donar a l’assegurador tota classe d’informacions sobre les circumstàncies i les conseqüències del sinistre. En cas de violació d’aquesta obligació, la pèrdua del dret a la indemnització només es produeix en el supòsit que hi hagi concorregut dol o culpa greu.

L’assegurat o el prenedor de l’assegurança han de prendre totes les mesures raonables per prevenir i mitigar les conseqüències del sinistre. L’incompliment d’aquest deure dona dret a l’assegurador a reduir la seva prestació en la proporció corresponent, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat. Si aquest incompliment es produís amb la intenció de perjudicar o enganyar l’assegurador, l’assegurador queda alliberat de tota prestació derivada del sinistre. Les despeses que s’originin pel compliment de l’obligació esmentada, sempre que no siguin inoportunes o desproporcionades als béns salvats, són a càrrec de l’assegurador fins al límit establert en el contracte, fins i tot si aquestes despeses no han tingut resultats efectius i favorables. En absència de pacte, s’indemnitza per les despeses efectivament originades, sense que aquesta indemnització pugui excedir mai l’import de la suma assegurada. L’assegurador que en virtut del contracte només hagi d’indemnitzar per una part del dany causat pel sinistre ha de reemborsar la part proporcional de les despeses de salvament, excepte quan l’assegurat o el prenedor hagin actuat seguint les instruccions de l’assegurador.

Article 19. Obligacions i drets de l’assegurador

Amb una antelació mínima de seixanta dies naturals abans de cada data de venciment de la prima anual, l’assegurador ha de notificar al prenedor de l’assegurança, en un suport durador, la informació següent:

La data de venciment.

L’existència i els termes del dret de resolució previst en el contracte o en el marc legal vigent i la data fins a la qual es pot exercir aquest dret.

L’existència de qualsevol modificació contractual, especialment si es tracta d’un augment de preu.

La prima que s’ha de pagar.

L’assegurador no està obligat a pagar la indemnització al mateix prenedor, assegurat o beneficiari, quan el sinistre hagi estat causat per mala fe o dol de l’assegurat, del prenedor o del beneficiari.

L’assegurador no està obligat a pagar la indemnització ni al prenedor, ni a l’assegurat o beneficiari ni a un tercer perjudicat quan concorri alguna causa d’exclusió o limitativa de dret establerta i pactada contractualment d’acord amb la legislació vigent.

En el cas dels contractes d’assegurança obligatòria d’acord amb la legislació vigent, l’assegurador sí que està obligat a pagar la indemnització que correspongui al tercer perjudicat dins dels límits establerts per la legislació vigent, fins i tot quan concorri alguna causa d’exclusió o limitativa de drets, sense perjudici, però, del dret de l’assegurador d’exercir l’acció de repetició o l’acció de subrogació. A més, no té mai la consideració de tercer perjudicat qui hagués sofert danys, personals o materials, essent ell mateix responsable del sinistre i, especialment, autor responsable o partícip d’un delicte o falta.

Quan la naturalesa de l’assegurança ho permeti i així s’hagi pactat en el contracte d’assegurança, l’assegurador pot substituir el pagament de la indemnització per la reparació o la reposició de l’objecte sinistrat.

L’assegurador està obligat a satisfer el pagament de la indemnització en el termini de seixanta dies naturals:

A comptar que disposi de tota la informació rellevant sobre el fet i les circumstàncies del sinistre.

Des que hagin finalitzat les investigacions i els peritatges necessaris per establir l’existència del sinistre i les seves causes i, quan correspongui, l’import dels danys i les lesions que en resultin.

Sempre que la responsabilitat o l’import dels danys o lesions no sigui objecte de discussió i no existeixin clàusules d’exclusió o limitatives com es detalla en l’apartat 3 d’aquest article.

Més enllà d’aquest termini, els interessos de mora al tipus d’interès legal es meriten automàticament sense resultar necessari reclamar-los judicialment.

Quan el pagament de la indemnització s’efectuï d’acord amb el punt 4, els interessos de mora es calculen sobre el valor de la prestació efectuada, és a dir, sobre el valor de la reparació o el valor del nou objecte reposat segons correspongui.

En aquest cas, els interessos de mora no computen fins al moment en què la reparació o reposició referida sigui materialment realitzable.

En cas de refús de pagament per part de l’assegurador en els terminis establerts, l’assegurador ha de dirigir al perjudicat la notificació de la motivació que fonamenta el seu refús.

L’assegurador incorre en mora si, constant-li degudament totes les circumstàncies recollides en l’apartat 5 anterior, no ha procedit al pagament complet en el termini establert. En conseqüència, la mora no es produeix mentre no hagin finalitzat les recerques i els peritatges necessaris o quan hi hagi una causa justificada no imputable a l’assegurador que justifiqui la manca de pagament de la totalitat o d’una part de la indemnització.

Si l’assegurador incorre en mora en el compliment de la prestació al seu càrrec, la indemnització de danys i perjudicis s’ha d’ajustar a les regles següents:

La indemnització per mora de l’assegurador no pertoca quan la manca de satisfacció de la indemnització que pugui deure està fonamentada en una causa justificada o que no sigui imputable a l’assegurador.

La indemnització per mora de l’assegurador és aplicable tant als pagaments a favor de l’assegurat, prenedor o beneficiari, segons correspongui, com als que corresponguin a favor del tercer perjudicat en l’assegurança de responsabilitat civil.

La indemnització per mora de l’assegurador és aplicable a la satisfacció de la indemnització mitjançant pagament pecuniari o mitjançant reparació o reposició de l’objecte sinistrat. En aquest cas, els interessos de mora es calculen sobre el valor de la prestació efectuada, és a dir, sobre el valor de la reparació o el valor del nou objecte reposat segons correspongui.

La indemnització per mora consisteix en el pagament d’un interès anual igual al de l’interès legal del diner vigent en el moment en què es meriti, incrementat en el 20% els primers noranta dies naturals i en el 50% a partir d’aquest termini.

El terme inicial del còmput dels interessos de mora és la data d’entrada en mora segons el que està establert en l’apartat 5. Respecte del tercer perjudicat o els seus hereus, el terme inicial és la data de la reclamació o la de l’exercici de l’acció directa.

El terme final del còmput dels interessos és el dia en què efectivament l’assegurador, segons correspongui, satisfaci la indemnització mitjançant pagament, reparació o reposició a l’assegurat, beneficiari o perjudicat segons correspongui.

Quan es tracti d’una assegurança de vida i, d’acord amb la informació que el prenedor hagi proveït a l’assegurador i així consti en la pòlissa, aquesta pòlissa tingui per beneficiari una entitat bancària en vinculació amb crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, i així s’hagi documentat en la pòlissa, l’assegurador a qui s’hagi notificat l’existència d’aquests drets no pot pagar la indemnització deguda sense el consentiment del titular del dret real o del privilegi.

10.

Salvat en els contractes d’assegurança de vida i en els d’assegurança de malaltia, el contracte pot preveure la possibilitat per a l’assegurador de resoldre el contracte després d’un sinistre que hagi donat lloc al pagament d’una indemnització quan el prenedor o l’assegurat han mancat a alguna de les obligacions al seu càrrec en matèria de declaració de sinistre amb intenció dolosa o per culpa greu, o en cas d’extinció del risc assegurat. Aquesta resolució s’ha de comunicar al prenedor al més aviat possible i pot prendre efecte el mateix dia que es notifiqui fefaentment al prenedor.

11.

Les comunicacions efectuades per un mediador d’assegurances a l’assegurador en nom del prenedor de l’assegurança tenen els mateixos efectes que si les fa el prenedor mateix, llevat d’indicació en contra d’aquest últim. En aquest sentit, es requereix que el mediador d’assegurances disposi d’una pòlissa de responsabilitat civil professional que cobreixi els danys i perjudicis que pugui causar qualsevol incidència en la comunicació precontractual o en el procés de subscripció o de declaració i gestió de sinistres en nom del prenedor davant de l’assegurador. Aquesta pòlissa ha de tenir una cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per sinistre i d’1.500.000 d’euros per any per al total dels sinistres. En tot cas, cal el consentiment exprés del prenedor de l’assegurança per subscriure un nou contracte o per modificar o rescindir el contracte d’assegurança en vigor.

Article 20. Pròrroga del contracte

La durada del contracte s’ha de determinar a la pòlissa, la qual, tractant-se d’assegurances contra danys, no pot fixar un termini superior a deu anys. Tanmateix, pot establir-se que el contracte es prorrogui una o més vegades per un període no superior a un any cada vegada. En aquest cas, s’han d’expressar les condicions i els terminis de l’oposició a la pròrroga per part del prenedor i de l’assegurador.

Les parts es poden oposar a la pròrroga del contracte mitjançant una notificació escrita a l’altra part, efectuada amb un termini d’almenys trenta dies naturals d’anticipació a la conclusió del període de l’assegurança en curs quan qui s’oposi a la pròrroga sigui el prenedor, i de seixanta dies naturals quan sigui l’assegurador. Els requisits i els terminis de l’oposició a la pròrroga de cada part s’han de destacar de manera especial a la pòlissa.

Si no s’especifica contractualment, la pròrroga ha de ser d’un any.

Article 21. Augment de tarifes

El contracte pot reservar a l’assegurador el dret d’aplicar un augment de preu a un contracte vigent.

L’entitat asseguradora que, durant la vigència del contracte, pretengui augmentar el preu, només pot fer aquesta adaptació amb efectes a partir de la següent data de venciment, renovació del contracte o l’anualitat següent, quan correspongui. L’entitat asseguradora ha de comunicar aquesta modificació al prenedor de l’assegurança, en un suport durador i amb una antelació mínima de seixanta dies naturals a la data d’efecte de l’ajust de tarifa. Quan l’assegurador no hagi efectuat la notificació corresponent al prenedor en el temps i en la forma previstos legalment, el prenedor té dret a refusar l’augment de preu corresponent.

S’entén per augment de preu la modificació de la tarifa per a la cobertura del mateix risc; és a dir, que un increment de preu per variació del risc cobert no es considera un augment de preu a l’efecte del que està previst en aquest article, sinó una modificació del risc cobert.

En cas d’augment de preu sense variació del risc, el prenedor pot rescindir el contracte mitjançant una notificació escrita a l’assegurador enviada abans de l’entrada en vigor de l’increment de la tarifa.

Si l’assegurador no comunica l’augment de preu en els termes establerts en aquest article, el prenedor de l’assegurança té dret a resoldre el contracte sense cap penalització. Aquest dret pot exercir-se en qualsevol moment a partir de la data de venciment o renovació, sempre que no hagin transcorregut més de seixanta dies naturals des de l’entrada en vigor de l’increment de tarifa per a la cobertura del mateix risc.

Article 22. Resolució del contracte

La resolució del contracte es fa per carta certificada o contra rebut al domicili de l’assegurador, o per un altre mitjà que les parts hagin pactat i documentat en el contracte.

Llevat que la Llei estableixi el contrari, la resolució només té efectes a l’expiració d’un termini d’almenys trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la notificació o de la data de recepció de la carta. En qualsevol cas, aquest termini s’ha d’indicar en el contracte i s’ha de recordar en l’acte de resolució.

Llevat dels casos previstos per la Llei, o dels pactats en el contracte, l’assegurador no pot resoldre unilateralment el contracte abans que venci.

Quan el contracte s’extingeixi per extinció del risc assegurat o per exercici del dret de desistiment, i sempre que no s’hagi produït un sinistre, les primes pagades relatives al període d’assegurança posterior a la data d’efectivitat de la resolució s’han de reemborsar en el termini de trenta dies naturals següents a la data d’efecte de la resolució. Més enllà d’aquest termini, els interessos legals s’executen automàticament.

En cas d’extinció parcial o de qualsevol altra reducció de les prestacions de l’assegurança (disminució de les garanties o cobertures), l’apartat anterior només s’aplica a aquesta reducció i en la mesura d’aquesta reducció.

Article 23. Fallida del prenedor de l’assegurança

En cas de fallida del prenedor de l’assegurança, l’assegurança queda en benefici del col·lectiu de creditors que esdevenen deutors de l’assegurador per l’import de les primes degudes a partir de la declaració de concurs i sempre que el prenedor sigui l’assegurat.

Tant l’assegurador com l’administrador judicial de la fallida del prenedor de l’assegurança tenen dret a rescindir el contracte.

La rescissió del contracte tant per part de l’assegurador com de l’administrador judicial només es pot produir dins dels noranta dies naturals després de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) de la declaració de fallida, i s’ha de notificar dins del mes següent a l’expiració d’aquest termini.

Quan el prenedor de l’assegurança sigui declarat en concurs o fallida, els òrgans de representació dels creditors poden exigir a l’assegurador la reducció de l’assegurança.

Aquest article no s’aplica a l’assegurança de persones.

Article 24. Fallida de l’assegurador

En cas de liquidació de l’assegurador en el marc d’un procediment d’insolvència, els contractes d’assegurança vigents en el moment de l’obertura de la liquidació conserven l’eficàcia fins a concloure el procés de liquidació i vencen en aquest moment sense possibilitat de pròrroga, sens perjudici de la facultat dels liquidadors de declarar-ne el venciment anticipat.

En el supòsit d’haver-se dictat la suspensió de pagaments de l’entitat asseguradora, o qualsevol mesura similar contra l’assegurador, el prenedor de l’assegurança pot rescindir el contracte amb efecte immediat.

Article 25. Prescripció d’accions

Les accions derivades del contracte d’assegurança de danys prescriuen en el termini de dos anys.

Les accions derivades del contracte d’assegurança de persones prescriuen en el termini de tres anys.

El termini de prescripció s’interromp en virtut de les causes següents:

El reconeixement del deute per part del deutor.

La reclamació judicial o extrajudicial del deute per part del creditor.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.