Llei 29/2025, de l’11 de desembre, del contracte d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra

En cas de designació de pèrits d’acord amb el que estableix aquesta Llei, el termini de prescripció queda suspès des que tingui lloc la primera designació i fins que s’esgotin els terminis per impugnar els dictàmens i aquests dictàmens esdevinguin inatacables o, quan siguin impugnats, fins que es resolguin de manera definitiva les impugnacions corresponents. Des de llavors torna a reprendre’s el transcurs del termini suspès.

Sense perjudici del que preveu l’article 12 d’aquesta Llei, el contracte d’assegurança contra danys és nul si en el moment en què es conclou no hi ha un interès de l’assegurat per indemnitzar el dany.

L’assegurança no pot ser objecte d’enriquiment injust per a l’assegurat. Per determinar el dany, cal atenir-se al valor de l’interès assegurat en el moment immediatament anterior a l’esdeveniment del sinistre.

Si en el moment de l’esdeveniment del sinistre la suma assegurada és inferior al valor de l’interès, l’assegurador ha d’indemnitzar pel dany causat en la mateixa proporció en què aquella suma cobreix l’interès assegurat.

Contràriament, si la suma assegurada supera el valor de l’interès assegurat, qualsevol de les parts del contracte pot exigir la reducció de la suma i de la prima, i l’assegurador ha de restituir l’excés de les primes percebudes. Si es produeix el sinistre, l’assegurador ha d’indemnitzar pel dany efectivament causat. Quan la sobreassegurança sigui deguda a la mala fe de l’assegurat, el contracte és ineficaç. L’assegurador de bona fe pot retenir les primes vençudes i les del període en curs.

Sense perjudici del que preveu l’apartat 2 anterior, les parts, de comú acord, poden fixar a la pòlissa, o amb posterioritat a la subscripció del contracte, el valor de l’interès assegurat que s’ha de tenir en compte per calcular la indemnització. L’assegurador únicament pot impugnar el valor estimat quan la seva acceptació hagi estat prestada per violència, intimidació o dol, o quan per error l’estimació sigui notablement superior al valor real de l’interès assegurat corresponent al moment de l’esdeveniment del sinistre.

Si per pacte exprés les parts acorden que la suma assegurada cobreixi plenament el valor de l’interès durant la vigència del contracte, la pòlissa ha d’incloure necessàriament els criteris i els procediments per adequar la suma assegurada i les primes a les oscil·lacions del valor d’interès.

Les parts, de comú acord, poden excloure a la pòlissa, o amb posterioritat a la subscripció del contracte, l’aplicació de la regla proporcional establerta a l’apartat 3.

En cas d’assegurança múltiple, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar, llevat de pacte en contra, a cada assegurador les altres assegurances que hagin contractat. Si per dol s’omet aquesta comunicació, i en cas de sobreassegurança es produís el sinistre, els asseguradors no estan obligats a pagar la indemnització.

En cas de transmissió de l’objecte assegurat, llevat de pacte en contrari, l’adquirent se subroga en el moment de l’alienació en els drets i les obligacions que en el contracte d’assegurança corresponien al titular anterior.

L’assegurat està obligat a comunicar per escrit a l’adquirent l’existència del contracte de l’assegurança de la cosa transmesa.

L’assegurat té l’obligació de comunicar la transmissió a l’assegurador en el termini de deu dies naturals després d’haver-ne tingut coneixement. En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca de comunicació.

Són solidàriament responsables del pagament de les primes vençudes en el moment de la transmissió l’adquirent i el titular anterior o, quan aquest últim hagi mort, els seus hereus.

En matèria de rescissió del contracte per transmissió de l’objecte assegurat, s’apliquen les regles següents:

Una vegada produït el sinistre, i en el termini de cinc dies naturals a partir que s’hagi notificat, l’assegurat o el prenedor han de comunicar per escrit a l’assegurador la relació dels objectes existents en el moment del sinistre i la dels salvats i l’estimació dels danys. Incumbeix a l’assegurat la prova de la preexistència dels objectes.

El contingut de la pòlissa constitueix una presumpció a favor de l’assegurat quan raonablement no es puguin aportar proves més eficaces i l’assegurat no hagi actuat de manera dolosa o negligent.

Si les parts es posen d’acord en qualsevol moment sobre l’import i la forma de la indemnització, l’assegurador ha de pagar la suma convinguda o efectuar les operacions necessàries per reparar o reemplaçar l’objecte assegurat, segons correspongui d’acord amb el que hagin pactat les parts.

Si les parts no s’han posat d’acord sobre l’import i la forma de la indemnització dins el termini de quaranta dies naturals des de la recepció per part de l’assegurador de la declaració del sinistre i de tenir deguda constància de les seves circumstàncies rellevants, s’apliquen les regles següents, amb el benentès que l’obtenció de la prova pericial no significa l’acceptació de la responsabilitat del sinistre per part de l’assegurador. Sobre aquesta última qüestió, quan correspongui, es resol ulteriorment en el procediment judicial corresponent:

Si les parts, a banda de no posar-se d’acord sobre l’import i la forma de la indemnització, tenen discrepàncies sobre les qüestions de dret plantejades pel sinistre, no tenen el deure d’utilitzar el procediment establert a l’apartat 2 precedent i poden exercir les accions que considerin adients en defensa dels seus drets.

El dret dels creditors hipotecaris, pignoratius o privilegiats sobre béns especialment afectes s’estén a les indemnitzacions que corresponguin al propietari per raó dels béns hipotecats, pignorats o afectats de privilegi, si el sinistre s’esdevé després de la constitució de la garantia real o del naixement del privilegi. A aquest efecte, el prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar a l’assegurador la constitució de la hipoteca, de la penyora o el privilegi quan tinguin coneixement de la seva existència.

L’assegurador a qui s’hagi notificat l’existència d’aquests drets no pot pagar la indemnització deguda sense el consentiment del titular del dret real o del privilegi.

Quan la indemnització s’hagi d’emprar en la reconstrucció de les coses sinistrades, l’assegurador no ha de pagar la indemnització si l’assegurat i els creditors referits no es posen d’acord sobre les garanties amb què aquelles coses han de quedar afectades a la reconstrucció. Quan no s’arribi a un acord dins d’un termini de trenta dies naturals, l’assegurador ha de consignar judicialment la indemnització.

L’assegurador queda alliberat de la seva obligació de pagament si hi ha alguna causa d’exclusió o limitació de drets establerta en el contracte.

L’assegurador, una vegada pagada la indemnització, pot exercir els drets i les accions que per raó del sinistre corresponguin a la persona assegurada davant les persones que en són responsables, fins al límit de la indemnització. L’assegurador no pot exercir en perjudici de l’assegurat els drets en què s’hagi subrogat.

L’assegurat és responsable dels perjudicis que, amb els seus actes o omissions, pugui causar a l’assegurador en el seu dret a subrogar-se i, quan correspongui, ha de restituir a l’assegurador la indemnització en la mesura que pertoqui.

L’assegurador no té dret a la subrogació contra cap de les persones els actes o omissions de les quals donin origen a responsabilitat de l’assegurat, ni contra el causant del sinistre que, respecte de l’assegurat, sigui parent en línia directa o col·lateral dins el tercer grau civil de consanguinitat, pare adoptant o fill adoptiu que alhora convisquin amb l’assegurat. Aquesta norma no té efecte si la responsabilitat prové de dol o està emparada mitjançant un contracte d’assegurança. En aquest últim supòsit, la subrogació està limitada en el seu abast d’acord amb els termes del contracte d’assegurança esmentat.

En cas de concurrència d’assegurador i assegurat davant un tercer responsable, el recobrament obtingut s’ha de repartir entre tots dos en proporció al seu interès respectiu.

El tercer perjudicat o els seus hereus tenen acció directa contra l’assegurador per exigir-li el compliment de l’obligació d’indemnitzar, sense perjudici del dret de l’assegurador a repetir contra l’assegurat, quan el dany o perjudici causat sigui degut a una conducta dolosa o per culpa o imprudència greu d’aquest últim, o quan existeixi alguna causa d’exclusió o limitativa de drets contractualment pactada amb l’assegurat d’acord amb la legislació vigent.

L’acció directa és immune a les excepcions que puguin correspondre a l’assegurador contra l’assegurat únicament en les assegurances obligatòries de conformitat amb la legislació vigent. En cas que la legislació vigent en matèria d’assegurances obligatòries no estableixi els imports mínims de les garanties obligatòries, prevaldran els límits de garantia pactats contractualment entre les parts. L’assegurador pot oposar la culpa exclusiva del perjudicat i les excepcions personals que hi tingui en contra.

Als efectes de l’exercici de l’acció directa, l’assegurat està obligat a manifestar al tercer perjudicat o als seus hereus l’existència del contracte d’assegurança i el seu contingut.

Llevat de pacte en contra, l’assegurador assumeix la direcció jurídica davant la reclamació del tercer perjudicat, i són a càrrec seu les despeses de defensa que s’ocasionin.

L’assegurat ha de prestar en temps i forma la col·laboració necessària amb vista a la direcció jurídica assumida per l’assegurador.

Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, quan qui reclami estigui també assegurat amb el mateix assegurador o hi hagi algun altre possible conflicte d’interessos, aquest assegurador ha de comunicar immediatament a l’assegurat l’existència d’aquestes circumstàncies, sense perjudici d’efectuar les diligències que pel seu caràcter urgent siguin necessàries per a la defensa. En aquests casos, l’assegurat pot optar entre el manteniment de la direcció jurídica per part de l’assegurador o confiar la seva pròpia defensa a una altra persona. En aquest últim cas, l’assegurador queda obligat a abonar les despeses d’aquesta direcció jurídica fins al límit pactat a la pòlissa.

El contracte d’assegurança de persones comprèn els riscos que puguin afectar l’existència, la integritat corporal o la salut de l’assegurat.

El contracte pot subscriure’s amb referència a riscos relatius a una persona o a un grup de persones. Aquest grup ha d’estar delimitat per alguna característica comuna al propòsit d’assegurar-se.

En les assegurances de persones, l’assegurador, fins i tot després de pagada la indemnització, no pot subrogar-se en els drets que, quan correspongui, corresponguin a la persona assegurada contra un tercer com a conseqüència del sinistre. S’exceptuen d’aquesta regla les despeses d’assistència sanitària en el cas de l’assegurança d’assistència sanitària, així com les despeses ocasionades al causant de la baixa en cas de l’assegurança de baixes i subsidis.

En cas de reticència i inexactitud en les declaracions del prenedor que influeixin en l’estimació del risc, cal atenir-se al que estableixen les disposicions generals d’aquesta Llei.

En el cas específic d’indicació inexacta de l’edat de l’assegurat, l’assegurador només pot impugnar el contracte si la verdadera edat de l’assegurat en el moment de l’entrada en vigor del contracte excedeix els límits d’admissió que hi estableix. Si passa altrament, si com a conseqüència d’una declaració inexacta de l’edat la prima pagada és inferior a la que correspondria pagar, la prestació de l’assegurador es redueix en proporció a la prima percebuda. Si, per contra, la prima pagada és superior a la que s’hauria d’haver abonat, l’assegurador està obligat a restituir l’excés de les primes percebudes sense interessos.

El prenedor de l’assegurança ha de ser informat durant tot el període de vigència del contracte de qualsevol modificació relativa a:

En el cas de les assegurances amb participació en beneficis, l’assegurador ha d’informar per escrit i anualment el prenedor de la situació dels seus drets, inclosa la participació en beneficis. A més, si l’assegurador ha facilitat xifres sobre l’evolució potencial de la participació en beneficis, l’assegurador ha d’informar el prenedor de les diferències entre l’evolució efectiva i les dades facilitades inicialment.

El prenedor d’un contracte d’assegurança individual de durada superior a sis mesos que hagi estipulat el contracte sobre la vida pròpia o la d’un tercer té la facultat unilateral de desistir del contracte sense indicació dels motius i sense cap penalització dins el termini de trenta dies naturals següents a la data en què l’assegurador li lliuri la pòlissa o el document de cobertura provisional.

La facultat unilateral de desistir del contracte l’ha d’exercir el prenedor mitjançant una comunicació adreçada a l’assegurador a través d’un suport durador, disponible i accessible i que permeti deixar constància de la notificació. La comunicació l’ha d’expedir el prenedor de l’assegurança abans que venci el termini que indica l’apartat anterior.

A partir de la data en què s’expedeixi la comunicació a què es refereix l’apartat anterior, cessa la cobertura del risc per part de l’assegurador i el prenedor de l’assegurança té dret a la devolució de la prima que hagi pagat, llevat de la part consumida durant el període de temps en què el contracte hagi tingut vigència i de les despeses ocasionades per la contractació de l’assegurança. L’assegurador ha de complir aquesta obligació dins del termini de trenta dies naturals a comptar del dia en què rebi la comunicació de desistiment.

Aquest article no és aplicable als contractes d’assegurança en què el prenedor assumeix el risc de la inversió i tampoc als contractes en què la rendibilitat garantida estigui en funció d’inversions assignades en aquests contractes.

L’assegurança sobre la vida es pot estipular sobre la vida pròpia o la d’un tercer, tant per al cas de defunció com per al cas de supervivència o d’ambdós conjuntament, així com sobre una o diverses persones.

En les assegurances per al cas de mort, si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són diferents, cal el consentiment de l’assegurat, per escrit, llevat que se’n pugui presumir d’una altra manera l’interès per l’existència de l’assegurança.

Si l’assegurat és menor d’edat, a més cal l’autorització per escrit dels representants legals.

No es pot contractar una assegurança de vida per al cas de mort de menors de catorze anys d’edat o d’incapacitats. S’exceptuen d’aquesta prohibició els contractes d’assegurances que cobreixin les despeses d’enterrament de menors de catorze anys i aquells en els quals la cobertura de mort sigui inferior o igual a la prima satisfeta per la pòlissa o al valor de rescat. Aquest apartat no és aplicable a les assegurances de decessos, accidents i assistència sanitària.

En matèria de cobertura de mort de l’assegurat s’apliquen les regles especials següents:

El prenedor o l’assegurat, pot designar un beneficiari o modificar la designació anteriorment efectuada, sense necessitat de consentiment de l’assegurador.

Si en el moment de la mort de l’assegurat no hi ha un beneficiari concretament designat, ni regles per determinar-lo, el capital ha de formar part del patrimoni del prenedor.

La designació del beneficiari es pot fer a la pòlissa, amb una declaració escrita posterior comunicada a l’assegurador o en qualsevol de les formes legalment admeses per a la successió. Els beneficiaris que siguin hereus conserven aquesta condició encara que renunciïn a l’herència.

En cas de designació genèrica del beneficiari, s’apliquen les regles especials següents:

Si la designació es fa a favor de diversos beneficiaris, la prestació convinguda es distribueix, llevat d’estipulació en contra, en parts iguals. Quan es faci a favor dels hereus, la distribució té lloc en proporció a la quota hereditària, llevat de pacte en contra. La part no adquirida per un beneficiari augmenta les altres.

En cas de mort del beneficiari designat produïda abans del venciment del contracte d’assegurança, inclús quan hagués acceptat la designació, la prestació convinguda correspon al prenedor o als seus successors.

El prenedor de l’assegurança pot revocar la designació del beneficiari en qualsevol moment, mentre no hagi renunciat expressament i per escrit a aquesta facultat. La revocació s’ha de fer de la mateixa forma establerta per a la designació.

El prenedor perd els drets de rescat, avançament, reducció i pignoració de la pòlissa si renuncia a la facultat de revocació.

La prestació de l’assegurador s’ha de lliurar al beneficiari, en compliment del contracte, fins i tot contra les reclamacions dels hereus legítims i creditors de qualsevol classe del prenedor de l’assegurança. Uns i altres poden, tanmateix, exigir al beneficiari el reemborsament de l’import de les primes abonades pel contractant en frau dels seus drets.

Al contracte d’assegurança es regulen els drets de rescat i reducció de la suma assegurada, de manera que l’assegurat pugui conèixer en qualsevol moment el valor de rescat o de reducció corresponent.

Una vegada transcorregut el termini que estableixi la pòlissa, que no pot ser superior a dos anys des de la vigència del contracte, la manca de pagament de la prima produeix la reducció de l’assegurança d’acord amb la taula de valors que ha de figurar a la pòlissa. La reducció de l’assegurança es produeix igualment quan ho sol·liciti el prenedor, una vegada transcorregut aquell termini.

En el cas que el prenedor hagi pagat la prima dels dos primers anys o del període previst a la pòlissa si aquest període és inferior, pot exercir el dret de rescat mitjançant la sol·licitud oportuna, d’acord amb les taules de valors que han de figurar a la pòlissa. El dret de rescat correspon de manera exclusiva al prenedor, sense que pugui transmetre’s als seus successors, causahavents o creditors.

L’assegurador ha de concedir al prenedor avançaments sobre la prestació assegurada, d’acord amb les condicions fixades a la pòlissa, una vegada pagades les primes a què es refereix el punt anterior.

En les assegurances de supervivència, les assegurances temporals per a cas de mort i les assegurances col·lectives que instrumentin compromisos de pensions no són exigibles per part del prenedor els drets de rescat, reducció i avançament. Els asseguradors poden concedir al prenedor aquests drets en els termes que es determinin al contracte.

En qualsevol moment, el prenedor pot cedir o pignorar la pòlissa, sempre que no hagi estat designat beneficiari amb caràcter irrevocable.

La cessió o pignoració de la pòlissa implica la revocació del beneficiari.

El prenedor ha de comunicar fefaentment a l’assegurador, per escrit, la cessió o la pignoració efectuada.

Si l’assegurat provoca intencionadament l’accident, l’assegurador s’allibera del compliment de la seva obligació.

En el supòsit que el beneficiari causi dolosament el sinistre, queda nul·la la designació feta a favor seu. La indemnització correspon al prenedor, si es tracta d’una persona diferent del beneficiari, o, quan correspongui, als seus hereus.

Les despeses d’assistència sanitària són a càrrec de l’assegurador d’accidents sempre que se n’hagi establert la cobertura expressament en la pòlissa i que aquesta assistència s’hagi efectuat en les condicions previstes en el contracte. En tot cas, aquestes condicions no poden excloure les assistències necessàries de caràcter urgent.

Quan el risc assegurat sigui la malaltia, l’assegurador es pot obligar, dins els límits de la pòlissa, en cas de sinistre, al pagament de la quantitat o proporció que es determini de les despeses d’assistència mèdica i farmacèutica.

Si l’assegurador assumeix directament la prestació dels serveis mèdics i quirúrgics, la realització d’aquests serveis s’ha d’efectuar dins els límits de la pòlissa.

Per la comissió d’infraccions molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

Per la comissió d’infraccions lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

En la imposició de sancions s’han de tenir en compte els factors d’agreujament o atenuació que poguessin concórrer.

Es consideren agreujants o atenuants, segons els casos, les circumstàncies següents:

Les infraccions prescriuen pel venciment del termini de tres anys. Si s’han produït actes destinats a amagar o dissimular aquestes infraccions als òrgans de supervisió i control, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

El termini de prescripció es comença a comptar des de la data en què la infracció s’ha comès. Interromp la prescripció la iniciació, per part de l’AFA, de les actuacions corresponents destinades a la recerca o a l’exigència de les responsabilitats que siguin procedents, amb la notificació prèvia al subjecte infractor. Pel que fa a les infraccions comeses per mitjà d’una activitat continuada, el còmput de la prescripció s’ha d’iniciar a partir de la data en què cessi l’activitat o de l’últim acte constitutiu de la infracció.

Els contractes d’assegurança subscrits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden sotmesos a les disposicions imperatives que hi estan contingudes.

Els contractes d’assegurança vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no hi estan subjectes fins a la data de modificació o transformació material del contracte d’assegurança. A aquest efecte, s’entén per modificació o transformació qualsevol alteració material de les condicions inicialment pactades a la pòlissa.

Les entitats asseguradores establiran mecanismes per vetllar perquè el procés d’adaptació dels contractes d’assegurança subscrits amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es faci a mesura que aquests contractes es modifiquin o transformin. Però tant si s’han adaptat com si no, aquests contractes quedaran sotmesos a les disposicions imperatives contingudes en aquesta Llei en el termini de 2 anys des de la data de la seva entrada en vigor.

Amb una antelació mínima de tres mesos al moment en què les disposicions imperatives contingudes en aquesta Llei seran aplicables als contractes subscrits amb anterioritat a la data de la seva entrada en vigor, les entitats asseguradores han de comunicar als prenedors de les assegurances i a les persones assegurades, per un mitjà que permeti deixar constància d’aquesta comunicació, el contingut de les condicions imperatives de la Llei que resultarà d’aplicació directa als contractes d’assegurança que tenen subscrits. El contingut del model de comunicació ha de ser prèviament aprovat per l’Autoritat Financera Andorrana.

Es modifiquen les lletres f) i l) i s’afegeix la lletra m) a l’article 8 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queden redactades de la manera següent:

Es modifica l’apartat 1 i s’afegeix l’apartat 3 a l’article 24 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queden redactats de la manera següent:

Les entitats sol·licitants han d’acreditar l’honorabilitat de totes les persones físiques i jurídiques que ocupen càrrecs d’alta direcció, de les que tinguin poders de direcció efectiva o de les que estiguin dotades de poders representatius de caràcter general. Quan aquestes posicions siguin ocupades per persones jurídiques, el requisit d’honorabilitat s’estén a les persones físiques que exerceixen les funcions de direcció o responsabilitat en les persones jurídiques esmentades. També s’ha d’acreditar l’honorabilitat i la professionalitat de les persones de l’entitat que siguin responsables de les funcions de control intern o, quan correspongui, de les persones responsables de fiscalitzar les funcions que estiguin externalitzades. En el cas de les delegacions, els delegats també estan subjectes als requisits d’honorabilitat i professionalitat previstos en aquest article.

Les entitats han d’establir procediments adequats per garantir el compliment continuat de les obligacions previstes en els apartats anteriors.”

Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queden redactats de la manera següent:

Tota la documentació i la informació proporcionada al prenedor, així com la resta de documents i comunicacions, han de ser en català, excepte quan les parts convinguin que s’utilitzi una altra llengua de la qual tingui coneixement el prenedor, el qual ho ha de declarar per escrit.”

S’afegeix l’apartat 4 a l’article 52 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:

L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot, sense necessitat d’obrir un expedient sancionador, formular recomanacions, avisos i requeriments a les entitats i als seus òrgans d’administració i de direcció per prevenir o corregir pràctiques, conductes o actes que podrien ser potencialment contraris a la Llei o que podrien representar un risc per a la mateixa entitat, per al sector assegurador o el sistema financer en general, per als prenedors i assegurats o per a qualsevol tercer.”

Es modifica la lletra i) i s’afegeix la lletra n) a l’article 54 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queden redactades de la manera següent:

S’afegeixen les lletres f), g), h) i i) a l’article 55 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra amb la redacció següent:

S’afegeix la lletra e) a l’article 56 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, amb la redacció següent:

Es modifiquen les lletres c) i d) de l’apartat 1, les lletres b) i c) de l’apartat 2 i les lletres a) i b) de l’apartat 3 i s’afegeixen les lletres e), f) i g) a l’apartat 1, les lletres d) i e) a l’apartat 2 i les lletres c) i d) a l’apartat 3 i s’incorporen nous paràgrafs als apartats 1, 2 i 3 de l’article 57 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queden redactades de la manera següent:

Per la comissió d’infraccions molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

Per la comissió d’infraccions lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

Es modifica l’article 61 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’apartat 1 i la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 70 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queden redactats de la manera següent:

El règim de liquidació que estableix aquesta Llei s’ha d’aplicar a totes les entitats i amb independència de si ha adoptat l’acord de dissolució la junta general d’accionistes o l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. En cas d’obrir-se un procediment d’insolvència, són sempre aplicables preferentment les disposicions en matèria concursal.

L’obertura de la liquidació té els efectes següents:

S’afegeix el punt 4 a l’article 71 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queda redactada com segueix:

L’exercici de l’activitat de mediació d’assegurances queda sotmès al deure d’inscripció en el Registre de Mediadors d’Assegurances que porti l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

La inscripció en el Registre de Mediadors d’Assegurances ha de ser un requisit previ a l’exercici de l’activitat de mediació.

En la sol·licitud d’inscripció en el Registre de Mediadors d’Assegurances el sol·licitant ha de proporcionar la informació següent:

Es modifica la disposició addicional cinquena de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que queda redactada com segueix:

A més de les assegurances de vida, s’exceptuen del que estableix l’apartat anterior, i poden contractar-se amb altres entitats asseguradores no autoritzades per operar al Principat d’Andorra, les assegurances que tinguin per objecte mercaderies en règim de transport internacional, les assegurances en les quals el risc que cal cobrir sigui superior a la capacitat del mercat andorrà i les que no sigui possible contractar a Andorra, i totes les que refusin assegurar les companyies establertes al Principat. En aquests supòsits, l’interessat haurà de comunicar-ho i acreditar-ho prop de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.”