LegalizeLlei 2/2026, del 22 de gener, de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de gener del 2026 ha aprovat la següent:
Llei 2/2026, del 22 de gener, de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible
Exposició de motius
La sostenibilitat constitueix avui un dels pilars essencials de les polítiques públiques del Principat d’Andorra, en una clara manifestació del compromís ferm i decidit del país amb els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, adoptada per les Nacions Unides.
Aquest compromís comporta que tota actuació dels poders públics ha de garantir un equilibri entre el progrés econòmic, la cohesió social i la preservació del medi natural, i ha d’assegurar que el desenvolupament del present no comprometi el benestar de les generacions futures.
En els darrers anys, Andorra ha avançat de manera significativa en la integració del principi de sostenibilitat dins el seu ordenament jurídic, a través d’un nombre considerable de normes, com la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); la Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic; i, més recentment, la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.
Tot i això, el dinamisme de l’evolució econòmica i social del país demostra que aquests instruments, encara que són fonamentals, requereixen un desenvolupament complementari. L’increment de la demanda immobiliària i demogràfica, derivat de l’atractiu econòmic i social del país, ha contribuït a la prosperitat nacional, a la diversificació econòmica i a la pluralitat social, però també ha generat tensions en el mercat de l’habitatge i pressions sobre el territori i els recursos naturals que fan necessari avaluar contínuament l’evolució del país, per així poder aplicar mecanismes de correcció que apuntalin la sostenibilitat del model de desenvolupament nacional.
I és que la sostenibilitat, entesa com a principi rector de l’acció pública, comporta la necessitat d’una adaptació constant de l’ordenament jurídic per donar resposta als reptes canviants de caràcter ambiental, econòmic i social que planteja el desenvolupament en la societat contemporània. Aquesta adequació s’ha de dur a terme de manera coherent, proporcionada, gradual i responsable, per tal que l’evolució normativa asseguri l’equilibri necessari entre creixement i sostenibilitat.
Per aquestes raons, es considera oportú aprovar aquesta Llei, que incorpora mesures en matèria d’immigració, comerç i fiscalitat.
La Llei, estructurada en quatre capítols i vint-i-nou articles, en primer lloc modifica la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració. Així doncs, es remet a desplegament reglamentari l’establiment del termini que ha de transcórrer per sol·licitar i obtenir una nova autorització d’immigració temporal de fronterer o d’immigració temporal, s’amplia el termini de durada de les autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres i es permet la reubicació d’aquests treballadors per causes justificades i s’hi introdueix una nova tipologia d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen.
Aquest procediment permetrà la tramitació col·lectiva dels contractes en el país d’origen de les persones beneficiàries d’aquest tipus d’autorització, així com la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions d’immigració temporal. Amb aquesta nova tipologia d’autorització es pretén dotar el procediment de contractació temporal de treballadors de més celeritat, sense, però, disminuir les garanties que preveu el marc normatiu andorrà en matèria d’immigració.
En segon lloc, a través de la modificació de la Llei 9/2012 s’introdueixen dos modificacions al règim aplicable a les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi. D’una banda, per al cas dels professionals titulats, s’instaura el mecanisme de reserva de l’autorització, actualment aplicat a la resta de supòsits de persones que exerceixen una activitat per compte propi. D’una altra banda, es modifica el règim del dipòsit que ha de constituir aquest segon col·lectiu, de manera que l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) deixa de tenir el caràcter de dipòsit i es configura com a ingrés no reemborsable, que resta a favor de l’Estat i que, com a recurs de l’Administració general, formarà part dels drets econòmics previstos a l’article 5.h) de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.
Amb aquests ingressos l’Estat podrà augmentar els recursos disponibles per dur a terme, entre altres mesures, polítiques públiques en matèria d’habitatge, salut, educació, seguretat, transport i infraestructures, a les quals contribuiran els nouvinguts mitjançant les autoritzacions d’immigració mencionades anteriorment, i també mitjançant les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, que queden sotmeses al mateix règim.
En tercer lloc, es preveu expressament que els sol·licitants d’una autorització de treball de fronterer han d’acreditar que tenen la residència legal en el país en què estiguin domiciliats, i que el Servei d’Immigració ha de denegar la renovació si, entre altres aspectes, l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre l’autorització.
En quart lloc, s’estableixen tres nous supòsits d’anul·lació d’una autorització d’immigració, que són la constatació que la persona titular d’una autorització d’immigració temporal ha treballat de manera global més de 52 hores setmanals o, alternativament, més de 12 hores setmanals en una ocupació o en un sector d’activitat econòmica diferents dels que van motivar l’atorgament de l’autorització; l’incompliment de qualsevol dels requisits aplicables previstos en la Llei, i el fet que la persona beneficiària d’una autorització d’immigració per estudis no compleixi els requisits establerts reglamentàriament en matèria de seguiment dels cursos formatius i assistència a aquests cursos.
Pel que fa a les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, s’incorpora una nova tipologia d’inversió, consistent en instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra, així com fons d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Per a aquest tipus d’inversió, s’instaura un límit temporal màxim de 36 mesos, transcorreguts els quals la inversió s’ha de destinar a alguna de les altres tipologies d’actius andorrans. Així mateix, s’augmenta l’import de la inversió en actius andorrans, que passa a un milió d’euros, i es preveu el mateix canvi de règim del dipòsit que el que s’ha comentat en relació amb les autoritzacions per a les persones que duen a terme una activitat per compte propi, configurant-se com a ingrés no reemborsable.
Addicionalment, en relació amb el règim d’infracció, es tipifica com a infracció molt greu el fet que una persona contragui matrimoni o constitueixi una unió estable de parella amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència o de facilitar l’obtenció indeguda d’aquest dret o de qualsevol altre dret en matèria d’immigració, així com la simulació de qualsevol tipus de relació contractual, laboral o familiar o negoci jurídic.
Per acabar amb les mesures en matèria d’immigració, s’estableix una taxa per al lliurament de l’autorització d’immigració temporal per contractació en origen. Totes aquestes mesures permetran assegurar la continuïtat de la gestió ordenada de la immigració; gestió que és un pilar fonamental per preservar la cohesió social, sense, però, ignorar les necessitats del teixit empresarial.
El capítol segon modifica puntualment la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, per precisar els subjectes la inversió dels quals es considera inversió estrangera i per deixar sense efecte el règim transitori que s’hi preveu per a les sol·licituds d’inversió estrangera presentades abans de l’entrada en vigor de la Llei en qüestió, en relació amb l’aplicació de la normativa en matèria d’autoritzacions de residència i treball per compte propi. Aquesta derogació es fa necessària atès que ha passat un període suficient per acollir-se al règim transitori referit.
El capítol tercer s’ocupa de la modificació de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç. Així, es preveu expressament la competència del Govern per establir la política en matèria de comerç a l’efecte de garantir un creixement urbanístic i demogràfic sostenible i ordenat, com també la facultat per fixar, per la via reglamentària, limitacions o requisits de tot tipus per atorgar autoritzacions comercials de les activitats que tinguin o puguin tenir un impacte significatiu sobre aquest creixement sostenible i ordenat. La inclusió d’aquesta disposició s’ha d’entendre sense perjudici de les competències dels comuns segons previstes a la normativa en vigor.
Endemés, s’incorpora un nou criteri per avaluar a l’hora d’autoritzar un gran establiment comercial individual, referent a l’impacte sobre el mercat laboral i les polítiques de contractació que aplicarà l’empresa.
El darrer capítol de la Llei s’encarrega de la modificació puntual de la Llei 3/2024, de l’1 de febrer, de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra, a l’efecte de precisar els obligats tributaris de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària i d’establir uns nous tipus de gravamen en funció de la inversió estrangera immobiliària efectuada, per augmentar la contribució, amb aquesta font d’ingressos de l’Estat, a les polítiques públiques, entre altres, de foment de l’habitatge de lloguer i de diversificació econòmica.
La Llei es clou amb dos disposicions dirigides a regular els règims transitoris i amb tres disposicions finals per informar del caràcter qualificat del primer capítol de la Llei, per encomanar l’elaboració dels projectes de textos consolidats de les lleis que es modifiquen i per fixar l’entrada en vigor de la Llei.
Capítol primer. Modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Article 1. Modificació de l’article 25 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 5 de l’article 25 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, article que queda redactat de la manera següent:
“Article 25. Autorització de treball temporal de fronterer
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball temporal de fronterer ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà i està autoritzat a treballar mentre estigui vigent la seva autorització.
La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7.
La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8.
L’autorització de treball temporal de fronterer comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
L’autorització de treball temporal de fronterer té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut el termini que s’estableixi reglamentàriament.
El titular d’una autorització de treball temporal de fronterer no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”
Article 2. Modificació de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, article que queda redactat de la manera següent:
“Article 26. Autorització d’immigració temporal
L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre estigui vigent la seva autorització.
La durada de l’autorització d’immigració temporal s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7.
La durada de l’autorització d’immigració temporal no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8.
L’autorització d’immigració temporal comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
L’autorització d’immigració temporal té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut el termini que s’estableixi reglamentàriament.
El titular d’una autorització de treball temporal no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es trobaven en situació irregular al Principat d’Andorra, o qualsevol altre incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.”
Article 3. Modificació de l’article 26 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifica l’article 26 ter de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que queda redactat com segueix:
“Article 26 ter. Autorització d’immigració temporal per contractació en origen
L’autorització d’immigració temporal per contractació en origen comporta la tramitació col·lectiva dels contractes en el país d’origen de la persona que en sigui beneficiària, i es basa en la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions d’immigració temporal, presentades per un o diversos ocupadors, respecte de treballadors seleccionats en els seus països, amb la participació, si escau, de les autoritats competents.
En el cas que l’empresa formi part d’un grup empresarial o estigui formada per diversos centres de treball, la persona titular de l’autorització d’immigració pot desenvolupar la seva activitat laboral en qualsevol dels centres, establiments, obres o unitats productives que formin part de l’empresa o del grup empresarial, sense quedar vinculada a un lloc concret. Aquesta mobilitat interna és possible sempre que totes les entitats integrants del grup empresarial estiguin degudament identificades en la sol·licitud d’autorització i que les tasques encomanades s’ajustin a les condicions de l’autorització d’immigració temporal concedida.
Reglamentàriament, el Govern ha d’establir procediments per a la contractació en origen de persones estrangeres, a l’efecte que obtinguin una autorització per treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra. Aquests procediments es poden establir per a períodes determinats i també per a determinades ocupacions.
Així mateix, reglamentàriament el Govern pot establir un règim diferenciat per a aquest tipus d’autorització, així com criteris i requisits específics per concedir-la.
En tot el que no estigui previst per la via reglamentària, s’aplica supletòriament el règim establert en aquesta Llei i en la seva normativa de desenvolupament per a les autoritzacions d’immigració temporal.”
Article 4. Modificació de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 27 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; article que queda redactat de la manera següent:
“Article 27. Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres
La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres. Aquest tipus d’autorització d’immigració únicament és possible per a treballadors d’empreses legalment constituïdes i registrades en un estat membre de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, a l’excepció dels treballadors d’empreses estrangeres que venen a realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública. En aquest supòsit queda prohibit el desenvolupament d’una activitat laboral incomplint les condicions essencials del contracte de treball.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.