Legalize
Legalize / Andorra / Llei

Llei 5/2026, del 30 d’abril, de modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

Rang Llei
Publicació 2026-06-02
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 39
Historial de reformes JSON API

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 d’abril del 2026 ha aprovat la següent:

Llei 5/2026, del 30 d’abril, de modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes, destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que exposa les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre altres aspectes, a la legislació en matèria bancària i financera. L’annex de l’Acord monetari s’actualitza anualment i, en relació amb les normes de recuperació i resolució aplicables a les entitats bancàries i empreses d’inversió, el Principat d’Andorra ha adquirit el compromís de transposar les modificacions posteriors de la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió; en particular, la Directiva (UE) 2019/879 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig de 2019, per la qual es modifica la Directiva 2014/59/UE en relació amb la capacitat d’absorció de pèrdues i de recapitalització de les entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió, així com la Directiva 98/26/CE (Diari oficial de la UE, L 150, 7-6-2019, p. 296-344).

La Directiva 2014/59/UE va ser transposada a Andorra a través de l’aprovació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, com també amb l’aprovació del Decret 303/2022, del 20-7-2022, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. Aquesta Llei i el Reglament de desenvolupament constitueixen els pilars fonamentals del marc normatiu andorrà en matèria de gestió de crisis i resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió del sistema financer andorrà. Promulgar-los va suposar un avenç substancial en la protecció de l’estabilitat financera del Principat d’Andorra, alineant la legislació nacional amb els estàndards internacionals i europeus en matèria de resolució bancària i gestió d’entitats en dificultats. Tanmateix, l’evolució constant dels mercats financers i l’experiència adquirida en l’aplicació pràctica dels marcs de recuperació i resolució a escala internacional, així com la necessitat d’adaptar el marc normatiu andorrà a les modificacions introduïdes en l’àmbit europeu per donar compliment als compromisos adquirits en el marc de l’Acord monetari, han posat de manifest la conveniència d’actualitzar la Llei 7/2021, amb l’objectiu de reforçar l’eficàcia, la claredat i la coherència de les disposicions relatives a la recuperació i la resolució d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Aquesta Llei introdueix una sèrie de modificacions de caràcter tècnic, conceptual i operatiu que afecten diversos articles de la Llei 7/2021 i persegueixen els objectius principals següents:

  • Clarificar i actualitzar definicions clau, com les relatives a passius susceptibles de recapitalització interna, a passius admissibles, a instruments admissibles subordinats, a entitat de resolució i a grup de resolució, entre d’altres. Aquestes precisions responen a la necessitat d’harmonitzar la terminologia emprada a la Llei amb la normativa europea i les millors pràctiques internacionals, i facilitar-ne així l’aplicació per part de les autoritats competents i de resolució andorranes i les mateixes entitats, entitats financeres i societats de cartera subjectes a la Llei 7/2021.
  • Atorgar a l’AREB noves competències per prohibir determinades distribucions; per autoritzar prèviament l’amortització, el reemborsament o la reducció o la recompra d’instruments de passius admissibles que no siguin instruments de capital abans del seu venciment contractual i per exigir a les entitats i societats de cartera la presentació d’un pla per complir el requisit de fons propis i passius admissibles quan l’incompliment representi un obstacle significatiu per a la resolubilitat, així com exigir l’emissió de passius admissibles per donar cobertura al requisit de fons propis i passius admissibles o fins i tot la modificació dels calendaris de venciment d’instruments de capital i passius admissibles, tot això per preservar la solvència i la resolubilitat de les entitats.
  • Establir que quan una entitat de resolució adquireix instruments de capital o passius admissibles d’una altra entitat del mateix grup, l’exercici de la facultat d’amortitzar o convertir aquests instruments es fa conjuntament amb el de l’empresa matriu o altres empreses matrius, per garantir una transmissió efectiva de pèrdues i la recapitalització corresponent. Un cop exercida aquesta facultat, cal valorar la diferència en el tracte segons els criteris establerts a la Llei. A més, només es poden amortitzar o convertir passius admissibles d’entitats que no siguin de resolució si compleixen les condicions reglamentàries, excepte la del venciment residual.
  • Definir quins elements poden considerar-se passius admissibles, excloent-ne els que pertanyin a determinades categories, com dipòsits garantits, passius garantits, passius derivats de relacions fiduciàries o laborals, i altres instruments financers específics. A més, s’especifica que els instruments de capital de nivell 2 poden ser considerats passius admissibles quan no es consideren instruments de capital, d’acord amb el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió i el seu venciment residual. També s’aclareixen les excepcions i les condicions relacionades amb derivats i instruments de deute amb certes opcions de reemborsament.
  • Establir els requisits que han de complir els instruments de passius per ser considerats admissibles, com la seva emissió, la titularitat, l’absència de garanties o incentius per al rescat anticipat, i la subordinació respecte a altres passius exclosos. Es detallen les condicions per al reemborsament, l’amortització o la recompra, així com els supòsits excepcionals en què l’AREB pot permetre la inclusió de certs passius com a passius admissibles, sempre que no suposin riscos d’impugnació legal satisfactòria o reclamacions d’indemnitzacions vàlides.
  • Regular l’amortització dels instruments de passius admissibles, establint que només els que tenen un venciment residual d’almenys un any es consideren plenament admissibles. Si l’instrument permet l’amortització anticipada per part del titular o existeixen incentius per a l’amortització anticipada per part de l’emissor, el venciment es fixa en la data més propera en què es pugui exercir aquesta opció. No obstant això, si les opcions d’amortització anticipada depenen exclusivament de l’emissor i no existeixen incentius ni opcions a discreció dels titulars, es considera el venciment original de l’instrument.- Establir que si els instruments de passius admissibles deixen de complir les condicions exigides, deixen de ser considerats com a tals, excepte en alguns casos específics regulats en la Llei. En avaluar el compliment dels requisits, les entitats han de tenir en compte no només la forma jurídica dels instruments, sinó també les seves característiques significatives i tots els mecanismes relacionats, encara que no constin explícitament, per assegurar que es compleix l’objectiu econòmic de la norma.
  • Establir l’obligació d’incloure una clàusula de reconeixement contractual dels efectes de l’instrument de recapitalització interna en els acords o instruments que generin passius subjectes a legislacions de tercers països per facilitar el procés d’amortització i/o conversió d’aquests passius en cas de resolució. Si els acords contractuals es redacten adequadament i s’adopten de manera generalitzada, podran constituir una alternativa vàlida en procediments de resolució transfronterers, almenys fins que s’estableixin marcs de reconeixement jurídic que permetin una resolució efectiva dels grups transfronterers. Els acords contractuals serviran, tanmateix, per conscienciar els creditors de contractes no regulats pel dret andorrà sobre la possible adopció de mesures de resolució en aquestes entitats. No obstant això, poden presentar-se supòsits en què resulti inviable la inclusió d’aquestes clàusules, com ara quan la legislació del tercer país ho prohibeixi, quan l’entitat no tingui capacitat per modificar els termes contractuals pel fet d’estar subjectes a protocols internacionals o condicions estàndard, o quan el passiu depengui d’un incompliment contractual o derivi de garanties o altres instruments en operacions de finançament comercial. En qualsevol cas, la negativa de la contrapart a acceptar una clàusula de reconeixement contractual no s’haurà de considerar, per si sola, un motiu suficient per declarar la inviabilitat.
  • Establir igualment la facultat de l’AREB de suspendre contractes de tal manera que es puguin suspendre o restringir, per un període limitat, les obligacions de pagament, entrega, execució de garanties o declaració de venciment anticipat de les entitats afectades. Aquesta suspensió afecta igualment les contraparts contractants, excepte en determinades excepcions relacionades amb sistemes de pagament o de liquidació i compensació de valors reconeguts, com també amb entitats de contrapartida central i bancs centrals. Després de l’obertura d’un procés de resolució, l’AREB pot suspendre obligacions de contractes, limitar l’execució de garanties i restringir certs drets de resolució anticipada de contractes, sempre vetllant pel compliment de les obligacions substancials. Les facultats s’apliquen a contractes amb filials quan les obligacions estan garantides per l’entitat en resolució, i s’estableixen excepcions i condicions per exercir drets de rescissió durant la suspensió, tot considerant l’impacte en els mercats financers. Per una altra part, abans d’iniciar un procés de resolució, l’AREB pot suspendre igualment obligacions contractuals si es compleixen certs requisits, amb consulta prèvia a l’AFA. La suspensió s’ha de fer pública, té una durada mínima necessària i afecta també les contraparts contractuals. L’AREB ha de considerar la normativa concursal i la protecció dels creditors i pot restringir drets de creditors garantits o de rescissió durant aquest període. L’AREB ha de determinar l’abast de la suspensió de les obligacions, valorant especialment si s’aplica als dipòsits elegibles segons la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, especialment per a persones físiques, fundacions, pimes i altres persones jurídiques. Si se suspèn l’accés als dipòsits, l’AREB ha de garantir un import diari accessible als afectats, diferenciant per categories de dipositants.
  • Requerir a les entitats que signen contractes financers subjectes a legislació de tercers països que incloguin una clàusula que reconegui la possibilitat que el contracte sigui sotmès a les facultats de suspensió de l’AREB, incloent-hi requisits per a les filials en països tercers. L’absència de la clàusula no impedeix l’aplicació de les facultats de suspensió de l’AREB.

Aquesta Llei conté un únic capítol, amb 29 articles i sis disposicions finals.

La disposició final primera introdueix una modificació de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats que estableix les condicions per a la comercialització a clients minoristes amb una cartera d’instruments financers que no excedeixi els 500.000 euros de certs instruments que poden ser objecte d’amortització i conversió en un procés de resolució, com els instruments de capital de nivell 1 addicional, els instruments de capital de nivell 2 i els instruments de passius admissibles subordinats, entre d’altres; requereix al comercialitzador que faci una avaluació d’idoneïtat, limita la inversió total del client al 10% de la seva cartera i demana un import inicial mínim d’inversió de 10.000 euros. També es determina que aquests instruments poden comercialitzar-se entre clients minoristes sense aquests requisits si el valor nominal unitari mínim de la inversió és de 100.000 euros, i que les emissions dirigides a clients professionals han de representar almenys la meitat del volum de l’emissió, sense que el nombre total d’aquests inversors pugui ser inferior a cinquanta.

La disposició final segona modifica l’article 88 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb l’objectiu d’alinear els requisits de divulgació trimestrals i semestrals a terminis raonables per a aquelles entitats que no publiquen informes financers intermedis.

La disposició final tercera modifica el Decret del 4 d’octubre de 1969 sobre cessació de pagaments i fallides per, entre altres, preveure que el càrrec de controlador pot ser retribuït, sempre que no recaigui en un creditor, per aclarir el règim aplicables a les costes processals en seu de concurs, i per afegir que els crèdits procedents d’instruments de capital de nivell 2 i d’instruments de capital addicional de nivell 1, independentment del seu reconeixement parcial, tindran una prelació posterior respecte a la resta de crèdits subordinats i només seran satisfets després d’aquests últims.

La disposició final quarta modifica els articles 3 i 4 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic en coherència amb el procés d’actualització i racionalització del marc normatiu financer andorrà.

La disposició final cinquena encomana al Govern la presentació al Consell General del text consolidat que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquesta Llei.

La disposició final sisena preveu l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Capítol únic. Modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

Article 1. Modificació de l’article 2

Es modifica el punt 57 i s’afegeixen els punts 55 bis, 57 bis, 57 ter, 63 bis, 63 ter, 77 bis a 77 quater i el punt 83 del paràgraf primer de l’article 2 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 2. Definicions

[…]

55 bis. Capital de nivell 1 ordinari: el capital de nivell 1 ordinari calculat de conformitat amb l’article 31 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

[…]

57.

Passius susceptibles de recapitalització interna: els passius i els instruments de capital no qualificats com a instruments de capital ordinari de nivell 1, de capital addicional de nivell 1, o de nivell 2, d’una entitat o d’una societat de les que s’estableixen a les lletres b o c de l’apartat 2 de l’article 1, que no estan exclosos de l’àmbit d’aplicació de l’instrument de recapitalització interna d’acord amb que s’estableix a l’article 43.

57 bis. Passius admissibles: els passius susceptibles de recapitalització interna que compleixen, segons escaigui, les condicions establertes a l’article 44 bis sobre passius admissibles per a entitats de resolució, en el seu desenvolupament reglamentari i en allò que es prevegi reglamentàriament en relació amb els passius admissibles per a entitats que no siguin entitats de resolució, i instruments de capital de nivell 2 que compleixen les condicions establertes a la lletra b de l’apartat 1 de l’article 42 bis.

57 ter. Instruments admissibles subordinats: els instruments que compleixen totes les condicions enunciades a l’article 42 bis que no siguin els apartats 3 a 5 de l’article 42 ter.

[…]

63 bis. Entitat de resolució:

a)

Una persona jurídica establerta al Principat d’Andorra, designada per l’AREB de conformitat amb l’article 13 com a entitat per a la qual el pla de resolució preveu una mesura de resolució; o

b)

Una entitat que no forma part d’un grup subjecte a una supervisió consolidada d’acord amb l’article 100 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per a la qual el pla de resolució elaborat conforme al que disposa l’article 13 d’aquesta Llei preveu una mesura de resolució.

63 ter. Grup de resolució: entitat de resolució i les seves filials que no siguin:

a)

Elles mateixes entitats de resolució;

b)

Filials d’altres entitats de resolució; o

c)

Entitats establertes en un tercer país que no estiguin incloses al grup de resolució de conformitat amb el pla de resolució, i les seves filials.

[…]

77 bis. Microempresa (ME): dintre de la categoria de pime: es defineix com una empresa que ocupa menys de 10 persones i en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 2 milions d’euros.

77 ter. Petita empresa (PE): dintre de la categoria de pime: es defineix com una empresa que ocupa menys de 50 persones i en què el volum de negocis anual o el balanç general anual no supera els 10 milions d’euros.

77 quater. Microempreses, petites i mitjanes empreses (pime): és una categoria d’empreses que agrupa les microempreses, petites i mitjanes empreses. Es defineix com una empresa que ocupa menys de 250 persones i en què el volum de negocis anual no supera els 50 milions d’euros o el balanç general anual no supera els 43 milions d’euros. Es considera empresa tota entitat, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica. En particular, es consideren empreses les entitats que exerceixin una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, les societats de persones i les associacions que exerceixin una activitat econòmica de forma regular.

[…]

83.

Requisits combinats de coixins de capital: els requisits combinats de coixins de capital definits a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 54 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

Article 2. Modificació de l’article 5

Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 5. Valoració

1.

Amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura de resolució i, en particular, per tal de determinar si es donen les condicions per a la resolució i per exercir la competència per amortitzar o convertir instruments de capital i passius admissibles pertinents de conformitat amb l’article 39, s’ha de determinar el valor de mercat prudent i realista dels actius i passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, sobre la base dels informes de valoració encarregats a un o diversos experts independents designats per l’AREB. Els experts han de ser independents de les autoritats públiques, inclosa la de resolució, i de l’entitat, entitat financera o societat de cartera subjecta a valoració.

La valoració forma part integrant de la decisió d’aplicar un instrument de resolució o d’exercir una competència de resolució, i de la decisió d’exercir les competències d’amortització o de conversió d’instruments de capital i passius admissibles pertinents de conformitat amb l’article 39. No es pot recórrer contra la valoració separadament, sinó que s’hi pot recórrer conjuntament amb la decisió que s’adopti d’acord amb el capítol novè.

[…]”

Article 3. Modificació de l’article 13

Es modifica l’apartat 3 de l’article 13 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 13. Plans de resolució

[…]

3.

Els plans de resolució s’actualitzen, de conformitat amb el procediment previst a l’apartat 2, com a mínim anualment, i en els casos següents:

a)

Sempre que es produeixi un canvi en l’estructura jurídica o organitzativa de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, en les seves activitats o en la seva situació financera, que pugui afectar significativament l’eficàcia del pla o requerir una revisió del mateix pla;

b)

Després de l’aplicació de les mesures de resolució o l’exercici de les facultats a què fa referència l’article 39; o

c)

Sempre que l’AREB ho consideri convenient.”

[…]”

Article 4. Modificació de l’article 14

S’elimina l’apartat 2 i s’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 14. Plans de resolució de grup

[…]

De conformitat amb les mesures a què fa referència el paràgraf primer d’aquest apartat, el pla de resolució ha de determinar per a cada grup les entitats de resolució i els grups de resolució.”

Article 5. Addició dels articles 16 bis i 16 ter

S’afegeixen dos nous articles, el 16 bis i el 16 ter, a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 16 bis. Facultat de prohibir determinades distribucions

1.

Quan una entitat estigui en condicions de complir els requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb cadascun dels requisits que preveuen les lletres a, b i c de l’article 62 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, però no compleixi aquests requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles determinat de conformitat amb l’article 45 d’aquesta Llei, l’AREB pot prohibir que l’entitat distribueixi més de l’import màxim distribuïble relacionat amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles («M-IMD»), mitjançant una de les mesures següents:

a)

Efectuar una distribució en connexió amb el capital ordinari de nivell 1.

b)

Assumir una obligació de pagar una remuneració variable o beneficis discrecionals de pensió, o pagar una remuneració variable si l’obligació de pagament es va assumir en un moment en què l’entitat no complia els requisits combinats de coixins de capital.

c)

Fer pagaments vinculats a instruments de capital addicional de nivell 1.

En cas que una entitat es trobi en la situació a què fa referència aquest apartat, ho ha de comunicar immediatament a l’AREB.

2.

En la situació que preveu l’apartat 1, l’AREB, després de consultar l’AFA, ha d’avaluar, sense demores indegudes, si exerceix la facultat a què fa referència l’apartat 1, tenint en compte tots els elements següents:

a)

El motiu, la durada i la magnitud de l’incompliment i les conseqüències per a la resolubilitat.

b)

L’evolució de la situació financera de l’entitat i la probabilitat que, en un futur proper, compleixi la condició a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei.

c)

La perspectiva que l’entitat pugui garantir el compliment dels requisits a què fa referència l’apartat 1 en un termini raonable.

d)

Si l’entitat és incapaç de substituir els passius que ja no compleixen els criteris d’admissibilitat o venciment establerts als articles 42 ter i 42 quater, o a l’article 44 bis i la seva normativa de desenvolupament o els criteris d’admissibilitat que es desenvolupin reglamentàriament per a les entitats que no siguin entitats de resolució, si aquesta incapacitat és de naturalesa intrínseca o es deu a pertorbacions generals del mercat.

e)

Si l’exercici de la facultat a què es refereix l’apartat 1 és el mitjà més adequat i proporcionat per abordar la situació de l’entitat, tenint en compte el seu impacte potencial sobre les condicions de finançament i resolubilitat de l’entitat en qüestió.

L’AREB ha de repetir la seva avaluació sobre la conveniència d’exercir la facultat a què fa referència l’apartat 1 almenys cada mes mentre l’entitat segueixi estant en la situació a què fa referència l’apartat 1.

3.

Si l’AREB constata que l’entitat encara està en la situació descrita a l’apartat 1 nou mesos després que l’entitat hagi informat d’aquesta situació, l’AREB, després de consultar l’AFA, ha d’exercir la facultat a què fa referència l’apartat 1, excepte en el cas que l’AFA constati que es compleixen almenys dos de les condicions següents:

a)

L’incompliment es deu a una pertorbació greu del funcionament dels mercats financers que els condueix a unes tensions d’ampli abast en diversos segments.

b)

La pertorbació a què fa referència la lletra a no només dona lloc a un augment de la volatilitat dels preus dels instruments de fons propis i instruments de passius admissibles de l’entitat o a un increment dels costos per a l’entitat, sinó que també condueix a un tancament total o parcial dels mercats que impedeix a l’entitat emetre instruments de fons propis i instruments de passius admissibles als mercats.

c)

El tancament de mercat a què fa referència la lletra b s’observa no només per a l’entitat en qüestió, sinó també per a altres entitats.

d)

La pertorbació a què fa referència la lletra a impedeix a l’entitat en qüestió emetre instruments de fons propis i instruments de passius admissibles suficients per solucionar l’incompliment; o

e)

L’exercici de la facultat a què fa referència l’apartat 1 provocaria efectes col·laterals negatius per a una part del sector bancari, i perjudicaria potencialment l’estabilitat financera.

Quan s’apliqui l’excepció a què fa referència l’apartat 3, l’AREB ha d’informar l’AFA de la seva decisió i ha d’explicar per escrit l’avaluació.

Cada mes, l’AREB ha de repetir la seva avaluació per determinar si l’excepció referida al paràgraf anterior s’aplica.

4.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació en què es determini el mètode de càlcul de l’import màxim distribuïble relacionat amb el requisit mínim de fons propis i passius admissibles.

Article 16 ter. Autorització per reduir instruments de passius admissibles

1.

Les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera han d’obtenir l’autorització prèvia de l’AREB per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles que no siguin instruments de capital, abans de la data del venciment contractual.

2.

L’AREB ha d’autoritzar una entitat, una entitat financera o una societat de cartera a rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles sempre que es compleixi una de les condicions següents:

a)

Que, amb anterioritat o simultàniament a qualsevol de les accions a què fa referència l’apartat 1, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera substitueixin els instruments de passius admissibles per instruments de fons propis o de passius admissibles d’igual o superior qualitat en condicions que resultin sostenibles per a la capacitat d’ingressos de l’entitat.

b)

Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagi demostrat a satisfacció de l’AREB que els seus fons propis i passius admissibles, han de sobrepassar, després de l’acció que figura a l’apartat 1, els requisits mínims de fons propis i passius admissibles establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en el Reglament de desenvolupament i en aquesta Llei, pel marge que l’AREB, d’acord amb l’AFA, consideri necessari.

c)

Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera hagi demostrat a satisfacció de l’AREB que la substitució parcial o total dels passius admissibles per instruments de fons propis és necessària per garantir el compliment dels requisits de fons propis establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en el Reglament de desenvolupament, per mantenir l’autorització.

Quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera ofereixi garanties suficients que pot operar amb fons propis i passius admissibles superiors a l’import dels requisits establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en el seu Reglament de desenvolupament, així com en aquesta Llei, l’AREB, després de consultar l’AFA, pot concedir a aquesta entitat una autorització prèvia general per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar instruments de passius admissibles, d’acord amb uns criteris que garanteixin que aquesta acció futura s’efectua d’acord amb les condicions establertes a les lletres a i b d’aquest apartat. Aquesta autorització prèvia general només es concedeix per un període de temps específic, que no pot excedir un any, al final del qual pot ser renovada. L’autorització prèvia general es concedeix per un import predeterminat, que ha de ser fixat per l’AREB. L’AREB ha d’informar l’AFA sobre qualsevol autorització prèvia general que concedeixi.

L’AREB ha de revocar l’autorització prèvia general quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera incompleixi qualsevol dels criteris establerts als efectes d’aquesta autorització.

3.

Quan s’avaluï la sostenibilitat dels instruments de substitució en relació amb la capacitat d’ingressos de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera d’acord amb la lletra a de l’apartat 2, l’AREB ha de considerar en quina mesura aquests instruments de capital de substitució o passius admissibles de substitució serien més costosos per a l’entitat que aquells que substitueixen.

4.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi d’especificar:

a)

El procés de cooperació entre l’AFA i l’AREB.

b)

El procediment, inclosos els terminis i els requisits d’informació, per concedir l’autorització d’acord amb el paràgraf primer de l’apartat 2.

c)

El procediment, inclosos els terminis i els requisits d’informació, per concedir l’autorització general prèvia d’acord amb el paràgraf segon de l’apartat 2.

d)

El significat de sostenible per a la capacitat d’ingressos de l’entitat.”

Article 6. Modificació de l’article 17

S’afegeixen dos nous paràgrafs, el segon i el tercer paràgrafs, i es modifiquen les lletres i, j i k i s’afegeixen les lletres h bis i j bis a l’últim paràgraf de l’apartat 2 de l’article 17 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 17. Obstacles a la resolubilitat d’entitats

[…]

2.

En el termini de quatre mesos des de la recepció de la notificació, les entitats han de proposar a l’AREB les mesures adequades per reduir o eliminar els obstacles materials identificats.

En un termini de dos setmanes a partir de la data de recepció de la notificació, l’entitat ha de proposar a l’AREB possibles mesures i el calendari per aplicar-les, per garantir que l’entitat, entitat financera o societat de cartera compleixi tant els requisits mínims de fons propis i passius admissibles, per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, com els requisits combinats de coixins de capital, quan un obstacle material a la resolubilitat es degui a qualsevol de les situacions següents:

a)

L’entitat compleix els requisits combinats de coixins de capital avaluats en conjunció amb cadascun dels requisits inclosos a les lletres a, b i c de l’article 62 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, però no compleixi aquests requisits combinats de coixins de capital, avaluats en conjunció amb els requisits mínims de fons propis i passius admissibles establerts a l’article 45; o

b)

L’entitat no compleix els requisits a què es refereix l’article 45.

El calendari per aplicar les mesures proposades al paràgraf segon ha de tenir en compte les causes de l’obstacle material identificat.

L’AREB ha de notificar, sense demora, aquestes mesures a l’AFA.

L’AREB, després d’haver consultat l’AFA, ha d’avaluar si aquestes mesures poden reduir o eliminar efectivament els obstacles materials identificats.

En cas que l’AREB no consideri aquestes mesures suficients per eliminar els obstacles materials identificats, ho ha de comunicar a l’AFA i ha d’exigir per escrit, de manera motivada, a l’entitat, entitat financera o societat de cartera, directament o mitjançant l’AFA, que adopti mesures alternatives per eliminar els obstacles.

Aquestes mesures poden ser:

[…]

h bis) Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que presenti un pla per restablir el compliment dels requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, i, si escau, els requisits combinats de coixins de capital, i els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució que estableix l’article 45.

i)

Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera l’emissió de passius admissibles per donar compliment als requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució.

j)

Exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que adopti altres mesures per complir els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució. En particular, l’AREB pot exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que renegociï qualsevol passiu admissible, instrument de capital addicional de nivell 1 o nivell 2 emès, per garantir que les decisions d’amortització o conversió d’aquest passiu o instrument que pugui adoptar l’AREB s’apliquin d’acord amb la legislació que regeixi el passiu o instrument.

j bis) A l’efecte d’assegurar de manera contínua el compliment dels requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que modifiqui el calendari de venciments:

i)

Dels instruments de fons propis, després d’haver obtingut l’acord de l’AFA; i

ii) Dels passius admissibles a què fa referència l’article 44 bis i, en allò que es prevegi reglamentàriament, en relació amb els passius admissibles per a entitats que no siguin entitats de resolució.

k)

Quan l’entitat sigui filial d’una societat mixta de cartera, exigir a la societat mixta de cartera que constitueixi una societat financera de cartera separada per controlar l’entitat, entitat financera o societat de cartera, si és necessari per facilitar la resolució de l’entitat i evitar que l’aplicació dels instruments i l’exercici de les competències de resolució tinguin efectes adversos a la part no financera del grup.

[…]”

Article 7. Modificació de l’article 18

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 18 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 18. Obstacles a la resolubilitat de grups

1.

L’AREB, de conformitat amb l’avaluació prevista a l’article 16, ha de decidir les mesures adients per superar els obstacles a la resolubilitat del grup. A aquest efecte, l’AREB, en cooperació amb l’AFA, ha de remetre un informe a l’empresa matriu en què analitzi els impediments a l’aplicació dels instruments de resolució i a l’exercici de les facultats de resolució en relació amb el grup, i també en relació amb els grups de resolució quan un grup estigui format per més d’un grup de resolució, i en què exposi les mesures que es considerin adients per eliminar aquests impediments.

Quan un obstacle a la resolubilitat del grup sigui degut al fet que una societat del grup es troba en una de les situacions previstes al paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 17, l’AREB ha de comunicar la seva avaluació de l’obstacle a l’empresa matriu al Principat d’Andorra.

2.

En un termini de quatre mesos des de la recepció de l’informe, l’empresa matriu del grup pot remetre observacions i proposar a l’AREB mesures alternatives per eliminar els obstacles materials identificats per a la resolució.

Quan els obstacles constatats a l’informe es deuen al fet que una societat del grup es troba en una de les situacions previstes al paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 17, l’empresa matriu al Principat d’Andorra, en el termini de dos setmanes a partir de la recepció d’una notificació efectuada en virtut del darrer paràgraf de l’apartat anterior, ha de proposar a l’AREB possibles mesures i el calendari per implementar-les per garantir que el grup compleixi:

a)

Els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, expressats com a percentatge de l’import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i, si escau,

b)

Els requisits combinats de coixins de capital, i els requisits mínims de fons propis i passius admissibles per a les entitats de resolució i per a les entitats que no siguin de resolució, expressats com a percentatge de la mesura d’exposició total a què es refereix l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i el Reglament d’aplicació.

El calendari per aplicar les mesures proposades al paràgraf segon d’aquest apartat ha de tenir en compte les causes que han generat l’obstacle material.

L’AREB ha de notificar sense demora aquestes mesures a l’AFA.

L’AREB, després d’haver consultat l’AFA, decideix en relació amb els obstacles a la resolució, l’avaluació de les mesures proposades per l’empresa matriu i les mesures que s’han d’exigir per eliminar aquests obstacles, tenint en compte les possibles repercussions d’aquestes mesures al Principat d’Andorra.

[…]”

Article 8. Modificació de l’article 19

S’elimina l’apartat 7 i es modifica la lletra b de l’apartat 1, així com els apartats 4 a 6 de l’article 19 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 19. Condicions per a la resolució

1.

La resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:

[…]

b)

Que, tenint en compte el calendari i altres circumstàncies pertinents, no hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat, mesures d’actuació primerenca o l’amortització o conversió d’instruments de capital i dels passius admissibles pertinents de conformitat amb la secció segona del capítol sisè puguin impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en un termini de temps raonable.

[…]

4.

La resolució d’una societat de cartera prevista a la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19 es donin a la societat de cartera.

5.

Quan les entitats que siguin filials d’una societat mixta de cartera estiguin directament o indirectament en poder d’una societat financera de cartera intermèdia, el pla de resolució ha de disposar que la societat financera de cartera intermèdia s’identifiqui com una entitat de resolució i les accions de resolució en l’àmbit de grup s’apliquen a la societat financera de cartera intermèdia i no sobre la societat mixta de cartera.

6.

Subjecte al que disposa l’apartat 5, encara que una societat de cartera de les que preveu la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 no compleixi les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB pot aplicar-li una mesura de resolució, quan es compleixin totes les condicions següents:

a)

Que l’entitat sigui una entitat de resolució.

b)

Que una o diverses de les filials de l’entitat que siguin entitats, però no entitats de resolució, compleixin les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 19.

c)

Que, a causa de la naturalesa dels actius i passius de les filials a què fa referència la lletra b, la inviabilitat d’aquestes filials suposi una amenaça per al grup en conjunt i que la mesura de resolució respecte de la societat de cartera sigui necessària per a la resolució de les dites filials que siguin entitats o per a la resolució del grup de resolució pertinent en conjunt.

[…]”

Article 9. Modificació de l’article 36

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 36 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 36. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna

1.

L’AREB ha de procedir a l’amortització i la conversió d’instruments de capital i passius admissibles d’una entitat, d’una entitat financera o d’un societat de cartera o a l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna, i ha d’acordar l’amortització de qualsevol dels seus passius o la seva conversió en accions o altres instruments de capital de les entitats, en els termes previstos en aquesta Llei. Els actes que l’AREB adopti en aplicació de les previsions d’aquest capítol tenen caràcter d’actes administratius.

2.

Sempre que l’AREB adopti mesures de resolució de les quals es derivi l’assumpció de pèrdues per part dels creditors, de manera prèvia o amb caràcter simultani, ha de procedir a l’amortització o la conversió dels instruments de capital i passius admissibles, en els termes previstos en aquesta Llei.”

Article 10. Modificació de l’article 37

Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 2 i l’apartat 3 de l’article 37 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 37. Avaluació de l’import de la recapitalització interna

[…]

2.

Abans d’aplicar l’instrument de recapitalització interna, l’AREB ha de calcular, tenint en compte l’avaluació efectuada d’acord amb l’apartat 1, la suma agregada de:

a)

L’import pel qual s’han d’amortitzar els passius susceptibles de recapitalització interna per garantir que el valor actiu net de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució és igual a zero, i

b)

L’import pel qual s’han de convertir els passius susceptibles de recapitalització interna en accions o altres instruments de capital per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont.

3.

El càlcul previst a l’apartat anterior ha de determinar l’import pel qual els passius susceptibles de recapitalització interna s’han d’amortitzar o convertir per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont, i per mantenir la confiança suficient del mercat en les mateixes entitats, així com per permetre que puguin complir, durant almenys un any, les condicions per a la seva autorització i prosseguir les activitats per a les quals estan autoritzades.

[…]”

Article 11. Modificació del títol de la secció segona del capítol sisè

Es modifica el títol de la secció segona del capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Secció segona. Amortització i conversió d’instruments de capital i passius admissibles”

Article 12. Modificació de l’article 39

Es modifica el títol i els apartats 1, 2 i 6 i s’afegeixen dos nous apartats, els apartats 1 bis i 1 ter, a l’article 39 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 39. Amortització i conversió d’instruments de capital i passius admissibles pertinents

1.

L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, pot amortitzar o convertir els instruments de capital i passius admissibles pertinents d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera:

a)

Independentment de qualsevol mesura de resolució, inclosa la recapitalització interna.

b)

Conjuntament amb qualsevol mesura de resolució, quan es donin les circumstàncies previstes a l’article 19.

Quan l’entitat de resolució hagi adquirit instruments de capital i passius admissibles pertinents indirectament a través d’altres entitats del mateix grup de resolució, la facultat d’amortització o conversió dels instruments de capital esmentats i passius admissibles pertinents s’exerceix conjuntament amb l’exercici de la mateixa facultat a nivell de l’empresa matriu de l’entitat de què es tracti o a nivell d’altres empreses matrius que no siguin entitats de resolució, de manera que es produeixi una transmissió efectiva de les pèrdues i l’entitat de què es tracti sigui recapitalitzada per l’entitat de resolució.

Un cop exercida la facultat per amortitzar o convertir els instruments de capital i els passius admissibles pertinents amb independència de la mesura de resolució, s’ha d’efectuar la valoració de la diferència en el tracte que preveu el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 5 i de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei.

1 bis. La facultat per amortitzar o convertir els passius admissibles independentment de la mesura de resolució només es pot exercir en relació amb els passius admissibles que compleixin les condicions per a entitats que no són entitats de resolució que es determinin reglamentàriament, llevat de la condició relativa al venciment residual del passiu, establerta en l’apartat 1 de l’article 42 quater.

Quan l’AREB exerceixi aquesta facultat, l’amortització o la conversió s’ha de fer de conformitat amb el principi previst a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4.

1 ter. Quan s’adopti una mesura de resolució en relació amb una entitat de resolució o, en circumstàncies excepcionals, desviant-se del pla de resolució, en relació amb una entitat que no sigui una entitat de resolució, l’import que es redueixi, amortitzi o converteixi de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 40, en l’àmbit d’aquesta entitat computa per al compliment dels llindars establerts a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 54 o a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 54 aplicables a l’entitat de què es tracti.

2.

L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, ha de procedir immediatament a l’amortització i la conversió d’instruments de capital, i dels passius admissibles a què es refereix l’apartat 1 bis, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a)

Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compleixi les condicions de resolució previstes a l’article 19.

b)

Que, si no s’exerceix aquesta competència, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera esdevingui inviable.

c)

Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera necessiti ajut financer públic extraordinari, excepte quan adopti la forma prevista a l’incís iii de la lletra d de l’article 20.

d)

En el cas dels instruments de capital emesos per una matriu andorrana i si aquests instruments es reconeixen a l’efecte del compliment dels requisits de fons propis amb caràcter individual en l’àmbit de l’empresa matriu o en base consolidada, que l’AREB, a iniciativa pròpia o de l’AFA, apreciï que, excepte que s’exerceixi la competència d’amortització o conversió en relació amb aquests instruments, el grup esdevindrà inviable.

[…]

6.

L’amortització i la conversió d’instruments de capital i dels passius admissibles pertinents de conformitat amb l’apartat 1 bis han de ser precedides de la valoració oportuna, en els termes que preveu l’article 5, que ha de servir també de base per aplicar els coeficients d’amortització i conversió.”

Article 13. Modificació de l’article 40

Es modifica el títol i les lletres b i c de l’apartat 2, l’apartat 3 i la lletra d de l’apartat 4, així com s’afegeix la lletra d a l’apartat 1 de l’article 40 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 40. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital i passius admissibles pertinents

1.

L’AREB ha d’exercir la competència d’amortització o de conversió dels instruments de capital en els termes establerts en aquesta Llei i, si escau, en la seva normativa de desenvolupament, de la manera següent:

[…]

d)

Si els imports anteriors no resultessin suficients per a la recapitalització, s’ha d’amortitzar l’import principal dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39, o s’ha de convertir en instruments de capital ordinari de nivell 1, o ambdós coses, en la mesura necessària per assolir els objectius de resolució o, si l’import és inferior, fins on fos possible.

L’AREB no pot convertir en capital o amortitzar una classe d’instruments de capital si una altra classe subordinada no ha estat convertida en capital o amortitzada totalment.

2.

Quan es dugui a terme l’amortització o la conversió del principal dels instruments de capital i passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39:

[…]

b)

No pot subsistir cap obligació davant el titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 respecte a l’import amortitzat excepte quan es tracti de passius ja meritats o de passius resultants de danys i perjudicis que es derivin com a resultat d’un recurs presentat contra la legalitat de l’exercici de la competència d’amortització.

c)

No s’ha de pagar cap indemnització al titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 a menys que es compleixi el que està establert a l’apartat 3.

3.

Per convertir els instruments de capital i els passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 escaients segons les lletres b a d de l’apartat 1, l’AREB pot exigir a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera afectades que emetin instruments representatius de capital ordinari de nivell 1 per als titulars dels instruments de capital i els esmentats passius admissibles definits en aquesta Llei.

4.

Els instruments de capital que corresponguin i els passius admissibles esmentats només poden ser convertits quan es compleixen les condicions següents:

[…]

d)

Que el tipus de conversió que ha de determinar el nombre d’instruments de capital ordinari de nivell 1 per emetre en relació amb cada instrument de capital que correspongui, o cada passiu admissible a què es refereix l’apartat 1 bis de l’article 39, s’adeqüi als principis que s’estableixen a l’apartat 6 de l’article 52.”

Article 14. Modificació de la secció quarta del capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

Es modifica el títol de la secció quarta del capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Secció quarta. Passius susceptibles de recapitalització interna.”

Article 15. Modificació de l’article 42

Es modifica l’apartat 2 i el títol de l’article 42 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 42. Passius susceptibles de recapitalització interna

[…]

2.

L’AREB pot limitar la possessió, per part d’altres entitats, de passius susceptibles de recapitalització interna d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, excepte si ambdós entitats formen part del mateix grup i sense perjudici de les normes sobre concentració d’exposicions que resultin aplicables.”

Article 16. Addició dels articles 42 bis a 42 sexies

S’afegeixen set nous articles, els articles 42 bis a 42 sexies, a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 42 bis. Elements dels passius admissibles

1.

Els elements dels passius admissibles són els següents, llevat que pertanyin a una de les categories de passius exclosos enumerades a l’apartat 2 d’aquest article i en la mesura especificada a l’article 42 quater:

a)

Els instruments de passius admissibles, sempre que es compleixin les condicions establertes a l’article 42 ter, en la mesura que no es considerin elements de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2;

b)

Els instruments de capital de nivell 2 amb un venciment residual almenys d’un any, en la mesura que no es considerin elements del capital de nivell 2 de conformitat amb l’article 42 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.

2.

Els passius següents queden exclosos dels elements dels passius admissibles:

a)

Els dipòsits garantits, fins al nivell garantit per la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions;

b)

Els dipòsits a la vista i els dipòsits a curt termini amb un venciment inicial inferior a un any;

c)

La part dels dipòsits admissibles de les persones físiques i de les microempreses i les petites i mitjanes empreses que excedeixi el límit de cobertura a què fa referència l’article 8 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions;

d)

Els dipòsits que serien dipòsits admissibles de persones físiques, microempreses i petites i mitjanes empreses si no fossin dipòsits constituïts en sucursals situades fora del Principat d’Andorra d’entitats establertes al Principat d’Andorra;

e)

Els passius garantits, inclosos els bons garantits i els passius en forma d’instruments financers utilitzats amb fins de cobertura que siguin part integrant del conjunt de cobertura i que, d’acord amb la normativa nacional, estiguin garantits de manera similar a la dels bons garantits, sempre que tots els actius garantits relacionats amb un conjunt de cobertura de bons garantits romanguin immutables i segregats i disposin de finançament suficient, exclosa qualsevol part d’un passiu garantit o d’un passiu al qual s’hagi prestat una garantia real que excedeixi el valor dels actius, la pignoració, la penyora o la garantia real que en constitueixen la contrapart;

f)

Els passius resultants de la tinença per part de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada d’actius o efectiu de clients, inclosos actius o efectiu de clients dipositats en nom d’organismes d’inversió col·lectiva, sempre que el client estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable;

g)

Els passius que resultin d’una relació fiduciària entre una entitat de resolució o qualsevol de les seves filials, com a fideïcomissària, i una altra persona, com a beneficiària, quan el beneficiari estigui protegit conformement a la normativa concursal aplicable;

h)

Els passius d’entitats, excloses les societats que formin part del mateix grup, el termini de venciment inicial dels quals sigui inferior a set dies;

i)

Els passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments o operadors de sistemes de pagament i de liquidació de valors, o dels seus participants, i que resultin de la participació en un d’aquests sistemes;

j)

Els passius contrets amb:

i)

Els empleats, en concepte de salaris, pensions o altres remuneracions fixes meritades. Aquesta exclusió no s’aplica quan es tracti del component variable de la remuneració que no estigui regulat per convenis o acords col·lectius;

ii) Els creditors comercials, pel subministrament a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada de béns i serveis que són essencials per al desenvolupament quotidià de les seves activitats, inclosos els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals;

iii) L’Administració general i comunal o de la seguretat social;

iv) Sistemes de garantia de dipòsits sorgits de contribucions degudes;

k)

Els passius sorgits de derivats;

l)

Els passius sorgits d’instruments de deute amb derivats implícits.

A efectes de la lletra l del paràgraf anterior els instruments de deute que continguin opcions de reemborsament anticipat exercitables a criteri de l’emissor o del titular, i els instruments de deute amb interessos variables derivats d’un tipus de referència àmpliament utilitzat, com l’euríbor o el líbor, no es consideren instruments de deute amb derivats implícits únicament per aquestes característiques.

Article 42 ter. Instruments de passius admissibles

1.

Els passius es consideren instruments de passius admissibles quan compleixin les condicions establertes en aquest article i únicament en la mesura que s’hi especifica.

2.

Els passius es consideren instruments de passius admissibles sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a)

Que hagin estat directament emesos o contrets, segons escaigui, per una entitat i plenament desemborsats.

b)

Que no siguin propietat:

i)

De l’entitat o una entitat inclosa al mateix grup de resolució.

ii) D’una empresa on l’entitat tingui una participació directa o indirecta, en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20% o més dels drets de vot o del capital d’aquesta empresa.

c)

Que l’adquisició de la propietat dels passius no hagi estat finançada directament o indirectament per l’entitat de resolució.

d)

Que el crèdit sobre l’import principal dels passius, en virtut de les disposicions que regulin els instruments, estigui totalment subordinat als crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis; aquest requisit de subordinació es considera complert en qualsevol dels casos següents:

i)

Quan les disposicions contractuals aplicables als passius especifiquin que, en el cas dels procediments concursals ordinaris, el crèdit sobre l’import principal dels instruments té una prelació inferior a la dels crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis.

ii) Quan la legislació aplicable especifiqui que, en el cas dels procediments concursals ordinaris, el crèdit sobre l’import principal dels instruments té una prelació inferior a la dels crèdits derivats dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis.

iii) Que els instruments hagin estat emesos per una entitat de resolució que no tingui en el seu balanç els passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, amb una prelació igual o inferior a la dels instruments de passius admissibles.

e)

Que els passius no estiguin avalats o coberts per una garantia personal o un altre mecanisme que millori la prelació del crèdit per:

i)

L’entitat o les seves filials.

ii) L’empresa matriu de l’entitat o les seves filials,

iii) Qualsevol empresa que mantingui estrets vincles amb les entitats a què es refereixen els incisos i i ii.

f)

Que els passius no estiguin subjectes a un acord de compensació recíproca o de compensació per saldos nets que pugui afectar la capacitat d’absorció de pèrdues en cas de resolució.

g)

Que les disposicions que regulen els passius no prevegin incentius per al rescat, l’amortització o la recompra abans del venciment o el reemborsament anticipat de l’import principal per l’entitat, segons escaigui, llevat dels casos a què fa referència l’apartat 3 de l’article 42 quater.

h)

Que els passius no siguin amortitzables pels titulars dels instruments abans del seu venciment, excepte en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 quater.

i)

Que, d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 42 quater, si els passius inclouen una o més opcions de reemborsament anticipat, incloses les opcions de rescat, l’exercici de les opcions esmentades depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor, excepte en els casos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 quater.

j)

Que els passius només es puguin rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar anticipadament si es compleixen les condicions establertes a l’article 16 ter d’aquesta Llei i l’article 20 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

k)

Que les disposicions que regulin els passius no indiquin explícitament o implícitament que els passius seran rescatats, amortitzats, reemborsats o recomprats anticipadament, segons escaigui, per l’entitat de resolució, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat, i que l’entitat no ho indiqui de cap altra manera;

l)

Que les disposicions que regulin els passius no facultin el titular per accelerar els pagaments futurs previstos d’interessos o del principal, excepte en cas d’insolvència o liquidació de l’entitat de resolució;

m)

Que el nivell dels pagaments d’interessos o dividends, segons escaigui, deguts pels passius no es modifiqui en funció de la qualitat creditícia de l’entitat de resolució o de la seva empresa matriu;

n)

Que per als instruments emesos després de l’entrada en vigor dels articles 42 bis a 42 quater, la documentació contractual pertinent i, quan correspongui, el fullet relacionat amb l’emissió esmenten explícitament la possibilitat d’exercir les competències d’amortització i conversió d’acord amb l’article 52.

Als efectes de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article, quan algun dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, està subordinat a crèdits ordinaris no garantits conforme a la normativa nacional en matèria d’insolvència, entre altres motius, pel fet que està en mans d’un creditor que té vincles estrets amb el deutor, per ser o haver estat accionista, estar o haver estat en una relació de supervisió o de grup, ser o haver estat membre de l’òrgan d’administració o estar o haver estat relacionat amb qualsevol d’aquestes persones, la subordinació no s’ha d’avaluar en relació amb els crèdits derivats dels passius exclusius esmentats.

3.

A més dels passius a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article, l’AREB pot permetre que es considerin instruments de passius admissibles els passius fins a un import agregat que no superi el 3,5% de l’import de l’exposició total al risc calculada d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió i el Reglament de desenvolupament, sempre que:

a)

Es compleixin totes les condicions establertes a l’apartat 2, excepte l’establerta a la lletra d.

b)

Els passius tinguin la mateixa prelació que els passius exclosos amb el rang pitjor a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, excepte els passius exclosos que estan subordinats a crèdits ordinaris no garantits en virtut de la legislació nacional sobre insolvència, esmentats al paràgraf tercer de l’apartat 2 d’aquest article; i

c)

La inclusió d’aquests passius en els elements dels passius admissibles no doni lloc a riscos significatius d’impugnació legal satisfactòria o reclamacions d’indemnització vàlides, segons la valoració de l’AREB de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei.

4.

L’AREB pot permetre que certs passius es considerin instruments de passius admissibles a més dels passius a què fa referència l’apartat 2, sempre que:

a)

No estigui permès a l’entitat incloure en els elements dels passius admissibles els passius a què fa referència l’apartat 3.

b)

Es compleixin totes les condicions establertes a l’apartat 2, excepte l’establerta a la lletra d.

c)

Els passius tinguin una prelació igual o superior a la dels passius exclosos amb el rang pitjor a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, a excepció dels passius exclosos subordinats a crèdits ordinaris no garantits conforme a la legislació nacional en matèria d’insolvència a què fa referència el paràgraf tercer de l’apartat 2 d’aquest article.

d)

En el balanç de l’entitat, l’import dels passius exclosos a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 bis, i que tinguin una prelació igual o inferior a la dels passius esmentats en cas d’insolvència, no superi el 5% de l’import de fons propis i passius admissibles de l’entitat.

e)

La inclusió d’aquests passius en els elements dels passius admissibles no doni lloc a riscos significatius d’impugnació legal satisfactòria o reclamacions d’indemnització vàlides, segons la valoració de l’autoritat de resolució de conformitat amb els principis esmentats a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4 d’aquesta Llei i al paràgraf cinquè de l’apartat 6 de l’article 57 d’aquesta Llei.

5.

L’AREB únicament pot permetre a les entitats incloure com a elements de passius admissibles els passius a què fan referència els apartats 3 o 4.

6.

L’AREB ha de consultar l’AFA a l’hora d’examinar si es compleixen les condicions d’aquest article.

7.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi d’especificar:

a)

Les formes aplicables i la naturalesa del finançament indirecte dels instruments de passius admissibles;

b)

La forma i la naturalesa dels incentius amortitzats a l’efecte de la condició enunciada a la lletra g de l’apartat 2 d’aquest article, i en l’apartat 3 de l’article 42 quater.

Article 42 quater. Amortització dels instruments de passius admissibles

1.

Els instruments de passius admissibles amb un venciment residual d’un any com a mínim es consideren plenament elements dels passius admissibles.

Els instruments de passius admissibles amb un venciment residual inferior a un any no es consideren elements dels passius admissibles.

2.

Als efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui una opció d’amortització exercitable pel titular amb anterioritat al venciment original declarat de l’instrument, el venciment de l’instrument es defineix com la data més aviat possible en què el titular pugui exercir l’opció d’amortització i sol·licitar l’amortització o el reemborsament de l’instrument.

3.

A efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui un incentiu perquè l’emissor rescati, amortitzi, reemborsi o recompri l’instrument amb anterioritat al venciment original declarat d’aquest últim, el venciment d’aquest últim es defineix com la data més primerenca possible en què l’emissor pugui exercir aquesta opció i sol·licitar l’amortització o el reemborsament de l’instrument.

4.

A efectes de l’apartat 1, quan un instrument de passius admissibles inclogui opcions d’amortització anticipada l’exercici de les quals depengui exclusivament de la voluntat de l’emissor amb anterioritat al venciment original declarat de l’instrument, però quan les disposicions que regulin els instruments no prevegin incentius per rescatar, amortitzar, reemborsar o recomprar l’instrument abans del venciment i no incloguin opcions d’amortització o de reemborsament a discreció dels titulars, el venciment de l’instrument es defineix com el venciment original declarat.

Article 42 quinquies. Conseqüències del cessament del compliment de les condicions d’admissibilitat

En el cas dels instruments de passius admissibles, quan les condicions aplicables establertes a l’article 42 ter deixin de complir-se, els passius deixen immediatament de considerar-se instruments de passius admissibles.

Els passius a què fa referència l’apartat 2 de l’article 42 ter es poden continuar considerant instruments de passius admissibles sempre que es puguin considerar instruments de passius admissibles en virtut dels apartats 3 o 4 de l’article 42 ter.

Article 42 sexies. Avaluació del compliment de les condicions de passius admissibles

En avaluar el compliment dels requisits establerts en els articles 42 bis a 42 quinquies, les entitats han d’atendre les característiques significatives dels instruments i no només la seva forma jurídica. L’avaluació de les característiques significatives d’un instrument ha de tenir en compte tots els mecanismes relatius, encara que aquests mecanismes no figurin explícitament en les condicions dels mateixos instruments, a fi de comprovar que els efectes econòmics combinats d’aquests mecanismes compleixen l’objectiu de les disposicions corresponents.”

Article 17. Modificació de l’article 43

Es modifica la lletra f i s’afegeix la lletra h a l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent:

“Article 43. Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna

1.

Queden exclosos de la recapitalització interna els passius següents:

[…]

f)

Passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments o operadors de sistemes de pagament i de liquidació de valors, o dels seus participants, i que resultin de la participació en un d’aquests sistemes o respecte d’entitats de contrapartida central europees autoritzades o de tercers països reconegudes en l’àmbit de la Unió Europea.

[…]

h)

Passius emesos per entitats, entitats financeres o societats de cartera que formin part del mateix grup de resolució sense ser elles mateixes entitats de resolució, independentment dels venciments. No obstant això, aquests passius no queden exclosos quan es classifiquin per sota dels passius no garantits ordinaris en l’ordre de jerarquia concursal aplicable. En els casos en què s’apliqui aquesta excepció en una filial que no sigui una entitat de resolució, l’AREB ha d’avaluar si l’import dels elements que compleixen el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles per a aquesta filial és suficient per donar suport a l’aplicació de l’estratègia de resolució preferida d’acord amb el que preveu el pla de resolució corresponent.

[…]”

Article 18. Modificació de l’article 44

Es modifiquen els apartats 1 i 3 i s’afegeix un apartat 1 bis a l’article 44 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 44. Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB

1.

En circumstàncies excepcionals, i amb notificació prèvia al ministeri encarregat de les finances, l’AREB, en els termes i amb les condicions previstes en aquesta Llei i, si escau, en el seu desenvolupament reglamentari, pot excloure de la recapitalització interna, totalment o parcialment, certs passius o categories de passius susceptibles de recapitalització interna quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

[…]

1 bis. L’AREB ha de valorar atentament si els passius d’entitats, d’entitats financeres o de societats de cartera que formin part del mateix grup de resolució sense ser elles mateixes entitats de resolució i que no estiguin exclosos de l’aplicació de les facultats d’amortització o de conversió de conformitat amb la lletra h de l’apartat 1 de l’article 43 han de quedar exclosos totalment o parcialment, en virtut de les lletres a a c de l’apartat anterior, per garantir l’execució efectiva de l’estratègia de resolució.

[…]

3.

Quan l’AREB decideixi excloure totalment o parcialment un passiu susceptible de recapitalització interna o una categoria de passius susceptibles de recapitalització interna de conformitat amb aquest article, el nivell de l’amortització o conversió aplicada a altres passius susceptibles de recapitalització interna es pot augmentar per tenir en compte aquestes exclusions, sempre que el nivell d’amortització i conversió aplicada a altres passius susceptibles de recapitalització interna respecti el principi que s’estableix a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 4.

[…]”

Article 19. Addició de l’article 44 bis

S’afegeix l’article 44 bis a la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 44 bis. Passius admissibles per entitats de resolució

1.

Els passius només s’han d’incloure en l’import de fons propis i passius admissibles de les entitats de resolució quan compleixin els requisits enumerats en els articles següents:

a)

L’article 42 bis;

b)

L’article 42 ter, llevat de la lletra d de l’apartat 2; i

c)

L’article 42 quater.

2.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació en relació amb els requisits específics per determinar els passius admissibles que s’han d’incloure en l’import de fons propis i passius admissibles per entitats de resolució per complir el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que estableix l’article 45.”

Article 20. Modificació de l’article 50

Es modifica l’apartat 1 i s’afegeixen els apartats 2 a 10 a l’article 50 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 50. Reconeixement contractual de la recapitalització interna

1.

Les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera han d’incloure, a efectes informatius, en els contractes que formalitzin o en els instruments que emetin una clàusula de reconeixement d’aquests passius a l’exercici de la competència d’amortització i de conversió de l’AREB, així com d’acatament, per part del creditor o de la part de l’instrument o contracte que doni origen al passiu, de qualsevol reducció de l’import principal o degut i de qualsevol conversió o cancel·lació derivades d’aquest exercici, sempre que els passius concernits compleixin totes les condicions següents:

a)

No estiguin exclosos d’acord amb l’article 43.

b)

No siguin dipòsits admissibles de les persones físiques i de les empreses que excedeixen el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits.

c)

Estiguin regulats per la normativa d’un estat tercer.

d)

S’emetin o es contractin després de l’entrada en vigor de les normes sobre amortització d’instruments de capital i recapitalització interna que conté aquest capítol.

L’AREB pot requerir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera un informe d’un expert independent sobre la validesa de les clàusules previstes en aquest apartat.

L’AREB pot decidir que l’obligació establerta al primer paràgraf no s’apliqui a les entitats respecte de les quals el requeriment mínim de fons propis i passius admissibles previst a l’article 45 sigui igual a l’import per a absorció de pèrdues que es determini reglamentàriament, sempre que els passius que compleixin les condicions establertes al paràgraf primer, però no incloguin la clàusula requerida en aquest paràgraf, no es computin a l’efecte del dit requeriment.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.