Llei 5/2026, del 30 d’abril, de modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

L’obligació prevista a l’apartat 1 no s’aplica quan l’AREB determini que els passius o els instruments que s’hi preveuen poden estar subjectes a les facultats d’amortització i conversió de l’AREB d’acord amb la legislació d’un tercer país o d’un conveni o acord vinculant formalitzat amb aquest tercer país.

Quan una entitat, una entitat financera o una societat de cartera determini que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure entre les disposicions contractuals aplicables a un passiu determinat la clàusula prevista a l’apartat 1, aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera ho ha de notificar a l’AREB, incloent-hi la designació de la categoria del passiu i la justificació de la dita determinació. L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha de facilitar a l’AREB tota la informació que l’AREB sol·liciti en un termini raonable després de la recepció de la notificació, perquè l’AREB avaluï l’efecte de la notificació esmentada en la resolubilitat d’aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera.

L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no pot considerar inviable la inclusió entre les disposicions contractuals de la clàusula prevista a l’apartat 1, en el cas dels instruments de capital addicional de nivell 1, instruments de capital de nivell 2 o instruments de deute negociables, quan aquests instruments siguin passius no garantits.

L’AREB ha d’avaluar, en el context de l’avaluació de la resolubilitat d’una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, de conformitat amb els articles 15 i 16, o en qualsevol altre moment, si dins una categoria de passius que inclogui passius admissibles, l’import dels passius que, de conformitat amb el paràgraf primer de l’apartat 3, no incloguin la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, juntament amb els passius que s’excloguin de l’aplicació de les facultats de recapitalització interna de conformitat amb l’article 43, o que és probable que s’excloguin de conformitat amb l’article 44, puja a més del 10 per cent d’aquesta categoria.

Els passius per als quals l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no inclogui entre les disposicions contractuals la clàusula requerida per l’apartat 1 o per als quals, de conformitat amb l’apartat 3, no s’apliqui aquest requisit, no es computen a l’efecte del requeriment mínim de fons propis i passius admissibles.

L’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat 1 per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no és obstacle per a l’exercici de la facultat d’amortització i conversió sobre un determinat passiu.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

L’AREB pot especificar, quan ho consideri oportú, les categories de passius per als quals una entitat, una entitat financera o una societat de cartera pot arribar a la conclusió que no és viable, per motius jurídics o d’una altra índole, incloure la clàusula contractual a què fa referència l’apartat 1, d’acord amb les condicions especificades en major mesura com a resultat de l’aplicació de l’apartat 8.

S’habilita l’AREB perquè, mitjançant comunicats tècnics, especifiqui plantilles i formats uniformes per a la notificació als efectes de l’apartat 3.”

L’AREB, en l’exercici de les seves competències per aplicar l’instrument de recapitalització interna, tenint en compte el resultat de la valoració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i un cop fixat l’import de la recapitalització de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, ha d’adoptar alguna de les mesures següents o totes dos:

L’AREB, en aplicar l’instrument de recapitalització interna, ha de cobrir l’import de la recapitalització determinat conformement al que s’estableix en aquesta Llei, amortitzant o reduint l’import de les accions, instruments de capital o passius susceptibles de recapitalització interna segons la seqüència següent:

En exercir les competències d’amortització o conversió, l’AREB ha d’assignar les pèrdues de forma equitativa entre les accions o altres instruments de capital i els passius susceptibles de recapitalització interna del mateix rang, i reduir l’import principal o l’import pendent d’aquestes accions o altres instruments de capital i els passius susceptibles de recapitalització interna en un grau proporcional al seu valor, excepte quan es faci ús de la facultat prevista en l’apartat 3 de l’article 44.

Quan l’AREB decideixi excloure, totalment o parcialment, un passiu susceptible de recapitalització interna o una categoria de passius susceptibles de recapitalització interna d’acord amb el que preveu l’article 44 i les pèrdues que puguin haver patit aquests passius no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB pot fer una contribució a l’entitat objecte de resolució a fi d’assolir com a mínim un dels objectius següents:

El FAREB només pot fer la contribució prevista a l’apartat anterior quan es compleixin les condicions següents:

Les autoritats i les persones que, de conformitat amb el que es disposa en els articles anteriors, puguin rebre informació de l’AREB, així com els auditors de comptes, els assessors legals i els altres experts independents que puguin ser designats per l’AREB en relació amb l’execució de mesures de resolució, els possibles adquirents amb qui contactin les autoritats competents, els organismes que administrin els sistemes de garantia de dipòsits o el Sistema andorrà de garantia d’inversions (SAGI), l’entitat pont o la societat de gestió d’actius, així com qualssevol altres persones que prestin o hagin prestat serveis, directament o indirectament, als esmentats anteriorment, també queden obligats a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents de la finalitat per a la qual els va ser subministrada la informació.

L’AREB disposa de les facultats generals de caràcter administratiu següents:

L’adopció de qualsevol mesura d’actuació primerenca o de resolució, fins i tot la facultat per suspendre determinades obligacions prevista a l’article 74 ter, no constitueix per si mateixa un supòsit d’incompliment ni permet per si mateixa a cap contrapart declarar el venciment, la modificació, la suspensió o la resolució anticipada de l’operació corresponent, o instar l’execució o la compensació de qualsevol dret o obligació que es derivi de l’operació o del contracte, o afectar de qualsevol altra manera aquest contracte, i es tenen per no posades les clàusules que així ho estableixin.

Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat anterior, l’AREB ha de notificar les mesures que adopti a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera, al ministeri encarregat de les finances i a l’AFA.

Durant la preparació de les mesures d’actuació primerenca i de resolució i, en particular, mentre es du a terme la valoració que s’estableix a l’article 5 i durant les fases d’estudi o negociació de qualsevol operació en què es pugui concretar l’aplicació d’un dels instruments de resolució, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera està exempta de l’obligació de fer pública i de difondre qualsevol informació que pugui tenir la consideració d’informació rellevant d’acord amb la normativa aplicable.”

L’AREB disposa de les facultats de suspensió o restricció en relació amb les obligacions de pagament o lliurament, execució de garanties o declaració del venciment anticipat, en els termes que es desenvolupen en aquesta secció tercera, amb caràcter d’acte administratiu, per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent, sense perjudici del que preveu l’article 74 ter.

El que preveu l’apartat 1 no s’aplica a les obligacions de pagament o de lliurament:

L’AREB pot suspendre qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte subscrit per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.

Sense perjudici del que disposa el capítol sisè, l’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, impedir o limitar l’execució de garanties relatives als actius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera fins a un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent.

L’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, suspendre el dret d’una part a declarar el venciment o la resolució anticipada, la resolució o la rescissió d’un contracte establert amb una entitat objecte de resolució per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat i s’acaba la mitjanit del dia hàbil següent, sempre que es continuïn exercint les obligacions substantives d’acord amb el contracte, incloent-hi les obligacions de pagament i la concessió de garanties.

No obstant el que s’estableix a l’apartat 2, una persona pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte abans que finalitzi el període de suspensió, sempre que l’AREB li notifiqui prèviament que els actius i els passius coberts pel contracte no seran transmesos a una altra entitat o sotmesos a l’amortització o conversió en aplicar-se l’instrument de recapitalització interna.

En exercir les competències a què fa referència el primer paràgraf de l’apartat 2 d’aquest article, l’AREB ha de tenir en compte els efectes que l’exercici de les competències esmentades pugui tenir sobre el funcionament ordenat dels mercats financers.

L’AREB també pot exercir les facultats previstes en l’apartat 1 de l’article 74 bis en relació amb qualssevol obligacions de pagament o lliurament derivades de qualsevol contracte subscrit per una entitat o una entitat financera o una societat de cartera, amb consulta prèvia a l’AFA, que ha de respondre al més aviat possible, quan es compleixin totes les condicions següents:

El període de suspensió previst a l’apartat 1 ha de ser tan curt com sigui possible i no ha d’excedir el període mínim que l’AREB consideri necessari per als fins indicats a les lletres c i d de l’apartat 1, i, en cap cas, no ha de tenir una durada més gran que el període transcorregut des de la publicació d’una notificació de suspensió d’acord amb l’apartat 2 de l’article 72 fins al final del dia hàbil següent al de la publicació.

Quan exerceixi les seves facultats d’acord amb l’apartat 1, l’AREB ha de tenir en compte els efectes que l’exercici de les facultats esmentades pugui tenir sobre el bon funcionament dels mercats financers i ha de prendre en consideració la normativa concursal, els poders de l’AFA i les competències judicials per salvaguardar els drets dels creditors i el tracte equitatiu dels creditors si l’entitat és liquidada en el marc d’un procediment concursal ordinari. L’AREB ha de tenir en compte, en particular, l’aplicació potencial dels procediments de liquidació concursal ordinaris a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en el marc d’un procediment concursal com a resultat de la determinació d’interès públic prevista a la lletra c de l’apartat 1 de l’article 19.

Quan l’AREB exerceixi la facultat de suspendre obligacions de pagament o de lliurament respecte a una entitat, una entitat financera o una societat de cartera, d’acord amb l’apartat 1, durant el període d’aplicació d’aquesta suspensió l’AREB també pot exercir la facultat de:

En cas que, després de determinar que una entitat, una entitat financera o societat de cartera és inviable o té probabilitat de ser-ho d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB hagi exercit la facultat de suspendre les obligacions de pagament o de lliurament en les circumstàncies previstes als apartats 1 o 4 d’aquest article, i si posteriorment es pren una mesura de resolució respecte a l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en qüestió, l’AREB no ha d’exercir les facultats d’acord amb l’apartat 1 de l’article 74, i l’apartat 2 de l’article 74 bis respecte a aquesta entitat, entitat financera o societat de cartera.

L’AREB ha d’establir l’àmbit d’aplicació de la facultat a què es refereixen els apartats 1 dels articles 74 bis i 74 ter tenint en compte les circumstàncies de cada cas. En particular, l’AREB ha d’avaluar acuradament la conveniència d’estendre la suspensió als dipòsits elegibles de conformitat amb la definició del punt 8 de l’article 2 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, especialment a dipòsits garantits en poder de persones físiques i microempreses i petites i mitjanes empreses.

Quan s’exerceixi la facultat de suspendre obligacions de pagament o de lliurament respecte de dipòsits elegibles que preveu aquest article, l’AREB ha de permetre l’accés a un import diari que l’AREB determini en cada cas. Es pot determinar un únic import diari comú o imports diferenciats en funció de les categories de dipositants amb dipòsits garantits que es determinin, que poden ser:

Quan les entitats, les entitats financeres i les societats de cartera formalitzin contractes financers que estiguin subjectes al dret d’un país tercer, han d’incloure una clàusula per la qual les parts reconeguin que aquest contracte pot estar subjecte a l’exercici de les facultats de l’AREB de suspendre o restringir els drets i les obligacions previstes als articles 74, 74 bis i 74 ter, i sotmetre’s als requisits establerts a l’article 70.

Així mateix, les empreses matriu s’han d’assegurar que les seves filials establertes en un tercer país incloguin als contractes financers esmentats a l’apartat 1 clàusules per les quals s’exclogui que l’exercici de la facultat de l’AREB de suspendre o restringir els drets i les obligacions de l’empresa matriu al Principat d’Andorra, de conformitat amb l’apartat 1, constitueixi un motiu vàlid per a la rescissió, la suspensió, la modificació, la compensació i la compensació per saldos nets o l’execució de garanties anticipada, sempre que aquests contractes financers continguin obligacions el compliment de les quals estigui garantit o assegurat per una entitat de dret andorrà pertanyent al grup de resolució de l’empresa matriu.

L’apartat 1 s’aplica a tot contracte financer que:

Quan una entitat, una entitat financera o societat de cartera no inclogui la clàusula contractual exigida de conformitat amb l’apartat 1, això no impedeix a l’AREB aplicar les facultats previstes als articles 70 i 74 a 74 ter, ambdós inclusivament, en relació amb aquest contracte financer.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut de la clàusula exigida a l’apartat 1, tenint en compte els models comercials de les entitats, entitats financeres i societats de cartera.”

No obstant el que disposa l’apartat 3 de l’article 42 ter, a partir del dia d’entrada en vigor de la present Llei i fins a dos anys més tard del dia d’entrada en vigor de la present Llei, els instruments de passiu admissibles esmentats a l’apartat 3 de l’article 42 ter es poden incloure en els elements de passius admissibles fins al 2,5% de l’import total de l’exposició al risc calculat de conformitat amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

No obstant el que disposa l’apartat 3 de l’article 42 ter, fins al moment en què l’AREB avaluï per primera vegada el compliment de la condició establerta a la lletra c de l’apartat 3 de l’article 42 ter, els passius es consideren instruments de passiu admissibles fins a un import agregat que no superi, fins a dos anys més tard del dia d’entrada en vigor de la present Llei, el 2,5% i posteriorment a aquesta data, el 3,5% de l’import de l’exposició al risc calculada d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sempre que compleixin les condicions establertes a les lletres a i b de l’apartat 3 de l’article 42 ter.

No obstant la lletra a de l’apartat 1 de l’article 42 bis, els passius emesos abans del dia d’entrada en vigor de la present Llei es consideren instruments de passius admissibles sempre que compleixin les condicions establertes a l’article 42 ter, a excepció de les condicions establertes a l’incís ii de la lletra b, així com les lletres f a m de l’apartat 2 de l’article 42 ter.”

S’hi afegeix un nou article 36 sexies, que queda redactat de la manera següent:

La comercialització o col·locació entre clients minoristes dels instruments següents està subjecta al requisit previst a l’apartat 2:

El requisit a què fa referència l’apartat anterior és el següent:

Els instruments financers esmentats a l’apartat 1 també es poden comercialitzar entre clients minoristes sense subjecció al requisit previst a l’apartat 2, sempre que el valor nominal unitari mínim de l’emissió d’aquests instruments sigui de 100.000 euros.

Quan es tracti d’instruments esmentats a les lletres a, b i c de l’apartat 1, a més de complir-se el requisit previst a l’apartat 2, l’emissió ha de comptar amb un tram dirigit exclusivament a clients o inversors professionals de com a mínim el 50 per cent del total, sense que el nombre total d’aquests inversors pugui ser inferior a 50.

El que disposen els apartats anteriors no és aplicable a l’amortització i la conversió d’instruments de capital i la recapitalització interna que regula el capítol sisè de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió.

S’hi inclou una disposició transitòria segona, que queda redactada de la manera següent:

Es modifica l’article 12 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica el paràgraf primer de l’article 37 del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 73 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactat de la manera següent:

Es modifiquen els apartats segon i tercer de la disposició addicional segona del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, que queden redactats de la manera següent:

Els crèdits que per motiu d’un pacte contractual o d’una disposició legal tinguin el caràcter de subordinats respecte de la resta de crèdits contra el deutor han de seguir l’ordre de prelació següent:

S’addiciona una disposició transitòria segona al Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactada de la manera següent:

Les modificacions introduïdes per la Llei de modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió poden aplicar-se als procediments concursals en curs.

Les disposicions de l’article 73 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, segons modificat per la Llei de modificació de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, són aplicables inclòs en relació amb les accions exercitades pels Administradors en benefici del deutor amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei referida.”

Es modifica el punt 7 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat de la manera següent:

Comissió: qualsevol import cobrat a un usuari de serveis de pagament per un proveïdor de serveis de pagament que estigui directament o indirectament vinculat a una operació de pagament així com qualsevol import cobrat a un usuari de serveis de pagament per una part que presti serveis de conversió de moneda d’acord amb l’apartat 2 de l’article 22 del Reglament relatiu al règim jurídic dels serveis de pagament i el diner electrònic i de les entitats de pagament i entitats de diner electrònic; o una combinació d’aquests.

Es modifica el punt 2 de l’article 4 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que queda redactat de la manera següent:

Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, o que exerceixin les dues activitats i que hagin executat en els últims 12 mesos precedents operacions de pagament per un valor total superior a un milió d’euros han d’enviar a l’AFA una notificació que contingui una descripció dels serveis oferts i en la qual es detalli a quina de les exclusions previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, es considera subjecte l’exercici d’aquesta activitat.