La Llei general de turisme té com a objectiu definir el futur del turisme a Andorra mitjançant un marc jurídic integral, modern i alineat amb les millors pràctiques internacionals en matèria de sostenibilitat. Aquesta nova legislació vol reforçar la governança del sector i millorar-ne la competitivitat, donant resposta a les necessitats actuals i futures d’un dels pilars fonamentals de l’economia andorrana.

Al llarg dels darrers anys, Andorra ha consolidat un sector turístic robust i en constant creixement, gràcies a una oferta diversa que combina natura, cultura, compres, benestar i esport. El turisme representa aproximadament el 40% del producte interior brut del país, i constitueix un motor essencial del desenvolupament econòmic.

Segons els resultats de l’estudi de capacitat de càrrega elaborat l’any 2024, la població equivalent a Andorra ha augmentat un 30,4% durant l’última dècada, i ha assolit un rècord de 146.912 persones l’agost del 2024. D’aquest total, un 60,7% correspon a residents i un 40,3% a turistes. Tot i que la percepció social del turisme continua essent majoritàriament positiva, comencen a evidenciar-se signes de saturació en determinats moments de l’any, especialment en aspectes com la mobilitat, l’aparcament i la formació de cues durant els pics d’afluència.

Mantenir el paper estratègic del turisme dins l’economia andorrana exigeix afrontar una sèrie de reptes presents i emergents, derivats de factors tan diversos com l’escalfament global i el canvi climàtic, la creixent competència internacional, l’evolució tecnològica accelerada, les noves demandes d’un turista cada vegada més exigent i un context econòmic en transformació. A aquests reptes s’hi afegeixen desafiaments específics del territori, com la marcada estacionalitat, la concentració de visitants en temporada alta, la pressió sobre el mercat immobiliari, l’escassetat de personal qualificat i l’elevada rotació dels recursos humans del sector.

Tanmateix, el turisme a Andorra també s’enfronta a un escenari ple d’oportunitats. A les millores contínues en infraestructures turístiques s’hi afegeixen polítiques estratègiques orientades a la desestacionalització i a la diversificació de l’oferta, així com iniciatives de formació professional i de qualificació del capital humà del sector.

En aquest context, es fa imprescindible fomentar el desenvolupament d’un model turístic innovador, sostenible, flexible i competitiu. Per aconseguir-ho, cal adoptar una visió de llarg termini, amb una mirada internacional, i construir una cultura turística basada en principis com el desenvolupament sostenible, la qualitat, la innovació, la cooperació interinstitucional, l’educació, la creativitat i la responsabilitat compartida.

En el context actual d’evolució constant del turisme a escala global, diversos factors –com la crisi climàtica i les catàstrofes naturals, la creixent competència internacional impulsada per la digitalització, les xarxes socials i el comerç electrònic, així com la inestabilitat en destinacions turístiques de referència– estan transformant profundament la realitat del sector.

Aquesta mutació permanent exigeix que el disseny de les polítiques turístiques i l’elaboració del marc jurídic corresponent no s’abordin únicament des d’una òptica local, sinó amb una clara vocació internacional, coherent amb les dinàmiques globals i alineada amb els compromisos internacionals en matèria de sostenibilitat.

Conscients d’aquesta necessitat, l’elaboració d’aquesta Llei general de turisme s’ha dut a terme en col·laboració amb ONU Turisme, organisme especialitzat de les Nacions Unides i principal referent internacional en l’àmbit turístic. Aquesta entitat té com a mandat fonamental promoure un turisme sostenible com a eina de desenvolupament econòmic, d’entesa entre els pobles, de pau, de prosperitat i de respecte universal pels drets humans i les llibertats fonamentals, sense cap mena de distinció.

ONU Turisme defineix el turisme sostenible com “el turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i ambientals, per tal de satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”. En aquest sentit, els principis de sostenibilitat abasten tres dimensions essencials del desenvolupament turístic: no sols l’ambiental, sinó també l’econòmica i la sociocultural.

La col·laboració amb ONU Turisme ha permès dotar aquesta Llei d’un enfocament internacional sòlid, integrant-hi estàndards globals i bones pràctiques contrastades en matèria de turisme sostenible. El resultat és un marc jurídic actualitzat, harmonitzat i adaptat a la realitat andorrana, que incorpora criteris internacionals sense perdre de vista les particularitats locals. Tot això amb l’objectiu de garantir un desenvolupament turístic equilibrat, competitiu, sostenible i responsable a llarg termini.

En conseqüència, la Llei general de turisme incorpora principis i referències extrets d’instruments normatius internacionals rellevants, entre els quals destaquen la Convenció marc sobre ètica en el turisme, el Codi internacional per a la protecció dels turistes d’ONU Turisme –tots dos desenvolupats per aquesta organització– i la Convenció de la UNESCO sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural.

Així mateix, la Llei general de turisme reconeix que el desenvolupament turístic s’ha de fonamentar en els valors i actius que configuren la imatge d’Andorra: l’entorn natural, paisatgístic i esportiu; el patrimoni cultural i lingüístic; la gastronomia, les tradicions i els costums. En definitiva, una identitat pròpia que es reforça i s’enriqueix amb la integració de les millors pràctiques internacionals en matèria de turisme sostenible.

Aquests atributs distintius, que converteixen Andorra en una destinació única i diferenciada, han de constituir l’eix de la comunicació i la promoció turística, tant per part de les administracions públiques com de les empreses del sector, que han de treballar conjuntament sota la marca Andorra com a destinació turística integral.

Tot això no serà possible si no es reforça de manera significativa el capital humà, element imprescindible per assolir els nivells de qualitat i competitivitat exigits en un mercat globalitzat. La formació contínua, la professionalització dels recursos humans en tots els nivells, la millora de les condicions laborals i el foment de la recerca i la innovació constitueixen eines clau per afrontar reptes estructurals com l’escassetat de personal qualificat, la volatilitat de l’ocupació i l’elevada rotació en el sector turístic.

En paral·lel, cal enfortir la governança interinstitucional mitjançant la implementació de mecanismes eficaços de coordinació i col·laboració entre les institucions públiques i els sectors privats implicats. Aquest enfocament transversal és fonamental per dissenyar i executar una estratègia turística integrada i de llarg termini, que garanteixi la sostenibilitat econòmica, social i ambiental del model turístic andorrà.

Finalment, l’avenç imparable de les noves tecnologies i el paper creixent de les xarxes socials estan transformant les dinàmiques del sector turístic. Aquest escenari planteja un perfil de turista cada vegada més exigent, autònom en la planificació dels viatges i orientat a la recerca d’experiències autèntiques i enriquidores.

Per això, és imprescindible impulsar la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica dins el sector, tot incentivant la modernització digital de les empreses, establiments i serveis turístics, amb la finalitat d’augmentar la competitivitat, la qualitat del servei i la sostenibilitat global de la destinació.

A més, la incorporació d’eines digitals avançades permetrà optimitzar la gestió dels fluxos turístics, millorar la personalització de l’oferta i potenciar la capacitat de resposta davant les tendències emergents, per contribuir així a consolidar Andorra com un referent internacional en turisme intel·ligent i sostenible.

II. Principis rectors de la Llei

Per assolir els objectius plantejats, la Llei general de turisme s’articula al voltant de quatre eixos temàtics fonamentals, que constitueixen la base d’una estratègia integral i sostenible per al desenvolupament del sector turístic a Andorra.

En primer lloc, la governança es configura com un pilar essencial establint mecanismes sòlids de coordinació i col·laboració entre les institucions públiques i els sectors implicats. Això permetrà dissenyar i executar una estratègia de turisme sostenible a llarg termini que garanteixi una gestió eficient, integrada i coherent amb els objectius nacionals i internacionals.

En segon terme, la formació i la professionalització del capital humà ocupen un lloc prioritari. La Llei estableix les bases per crear una estratègia nacional de recursos humans que inclou la implantació d’una formació mínima obligatòria, el reforç de l’atenció al client i la implementació d’incentius destinats a dignificar i professionalitzar el sector turístic, amb la finalitat d’elevar els estàndards de qualitat i competitivitat.

La digitalització constitueix el tercer eix d’actuació, orientat a promoure l’ús intensiu i estratègic de les noves tecnologies per fer front reptes com la massificació turística, millorar la coordinació entre els actors públics i privats i facilitar la transformació digital del teixit empresarial. A més, la Llei avança en la regulació específica de les empreses digitals i dels creadors de contingut que operen en l’entorn digital andorrà, assegurant un marc normatiu actualitzat i adaptat a les noves realitats tecnològiques.

Finalment, la sostenibilitat s’integra de manera transversal en totes les polítiques turístiques, incorporant estàndards internacionals reconeguts i promovent pràctiques d’economia circular. Es preveuen mesures orientades a la protecció ambiental i a la minimització de la petjada ecològica generada per l’activitat turística, amb el propòsit de preservar els recursos naturals i culturals que constitueixen el patrimoni fonamental del país.

Pel que fa a la línia estratègica principal d’actuació, la Llei general de turisme aposta per enfortir la competitivitat del sector dotant-lo de la capacitat necessària per innovar i adaptar-se a les noves demandes del mercat internacional. Per aconseguir-ho, es promou la diversificació de l’oferta turística, la millora contínua de la qualitat del servei i la creació d’atractius diferenciadors basats en els valors de cultura, natura i benestar, així com el foment d’una inversió responsable i sostenible que impulsi un creixement equilibrat i durador del turisme a Andorra.

III. Estructura de la Llei

La Llei s’estructura en nou títols.

El títol primer conté les disposicions generals que s’han de tenir en compte per determinar l’objecte i la finalitat de la Llei, així com el seu àmbit d’aplicació, que abasta les administracions públiques, els usuaris d’activitats i serveis turístics, les empreses i les professions turístiques.

També incorpora un conjunt de definicions bàsiques, com les de turisme o turista, així com els principis informadors de la política turística, que marcaran els criteris generals d’actuació.

El títol segon està dedicat a l’organització i les competències de les administracions en matèria de turisme.

En primer lloc, s’estableixen les competències del Govern, exercides pel ministeri competent en matèria de turisme. En segon lloc, es determinen les competències dels comuns en àmbits relacionats amb el turisme.

El text també preveu les relacions interadministratives entre les diverses administracions i entitats amb competències turístiques, amb la possibilitat de formalitzar convenis i conferències sectorials per reforçar la coordinació institucional i l’obligació de coordinar-se amb les polítiques d’habitatge, de mobilitat i de protecció del medi ambient mitjançant els informes que siguin preceptius d’acord amb la normativa aplicable.

Finalment, es regula l’organització de l’Administració turística, dins la qual figura la societat pública Andorra Turisme, SAU, com a principal responsable de la promoció turística del país.

Com a element innovador, cal destacar la creació del Consell Nacional de Turisme, un òrgan col·legiat i consultiu de l’Administració turística destinat a facilitar la col·laboració i el diàleg entre les institucions públiques i la societat civil en relació amb la política turística.

El títol tercer, dedicat als recursos turístics, es compon de dos capítols.

El primer capítol recull el règim general, comença pel concepte i la delimitació dels recursos, i precisa el sotmetiment a la normativa especial i a la legislació turística que sigui aplicable. Addicionalment, es preveu el foment i la protecció dels recursos turístics.

El segon capítol estableix el marc de l’ordenació i la planificació, amb una primera secció dedicada a l’ordenació territorial dels recursos turístics, d’acord amb les normes sobre ordenació del territori, habitatge i altres instruments de planificació que puguin ser aplicables, i amb respecte a les competències del Govern i dels comuns en la matèria.

La segona secció tracta sobre la planificació turística i preveu un pla nacional de turisme, elaborat pel ministeri competent en matèria de turisme, com a instrument de planificació estratègica destinat a establir les directrius i els objectius a llarg termini per a un desenvolupament sostenible, competitiu i de qualitat del sector turístic, que promogui la resiliència d’aquest sector davant el canvi climàtic. També s’hi inclouen estudis de capacitat de càrrega màxima turística, que el Govern haurà d’actualitzar i publicar, com a mínim, cada quatre anys.

El capítol es conclou amb una tercera secció que té com a finalitat fomentar un turisme accessible i sense barreres, responsabilitat de totes les administracions, de les organitzacions de persones amb discapacitat i de les associacions empresarials, d’acord amb la normativa nacional sobre accessibilitat universal.

El títol quart, format per dos capítols, tracta els drets i deures dels usuaris i prestadors dels serveis turístics.

El primer capítol recull, de manera diferenciada, els drets i les obligacions dels usuaris, sens perjudici dels que puguin estar previstos en altres normes aplicables.

El segon capítol estableix, en primer lloc, una llista de drets dels prestadors de serveis turístics; entre d’altres, el dret a mostrar el distintiu de sostenibilitat i circularitat, o a adherir-se a l’arbitratge de consum o a altres mitjans extrajudicials de resolució de litigis. Posteriorment, s’hi defineixen els deures dels prestadors de serveis turístics, com ara la utilització de productes locals sempre que sigui possible i la promoció i preservació del patrimoni natural i cultural, sens perjudici dels deures establerts per altres normatives aplicables.

El títol cinquè, amb cinc capítols, regula els serveis turístics.

El primer capítol, dedicat als establiments d’allotjament turístic, remet a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic i a la legislació concordant relativa als allotjaments hotelers, apartaments turístics, càmpings, allotjaments rurals, habitatges d’ús turístic i establiments complementaris.

El segon capítol estableix el marc jurídic general de la mediació turística, entesa com l’activitat professional d’intermediació entre prestadors de serveis i usuaris. S’hi regulen les agències de viatges com a operadors turístics essencials en la mediació i l’organització de viatges combinats, en el context europeu del transport i dels desplaçaments turístics.

El tercer capítol se centra en les empreses de turisme actiu i d’ecoturisme, amb l’objectiu de potenciar la gestió i la valoració del patrimoni natural d’Andorra. També s’hi preveu la cobertura d’assegurances per possibles accidents que puguin ser imputables a aquestes empreses.

El quart capítol regula les professions turístiques, és a dir, les relacionades amb la prestació de serveis específics dins el sector turístic, amb una atenció especial a les que se centren en el coneixement i la promoció dels recursos turístics. Tot i que la llista no és taxativa, es reconeixen com a professions turístiques els informadors turístics i els guies de turisme.

El cinquè capítol recull altres serveis turístics d’interès per al sector, i preveu la promoció de l’oferta comercial i de restauració com a complement turístic.

El títol sisè, estructurat en cinc capítols, aborda la promoció i el foment del turisme.

El primer capítol defineix la promoció d’Andorra com a destinació turística integral, amb l’objectiu d’incrementar el coneixement del país i fidelitzar els visitants. Per assolir aquests objectius, es determinen els principis d’actuació, la creació i l’ús de la marca Andorra amb un distintiu exclusiu i integral, les mesures de promoció turística, el Portal turístic i les declaracions d’interès turístic nacional.

El tractament unitari com a destinació implica integrar els diversos destins turístics dins la promoció, tant a escala nacional com internacional, i fomentar la participació dels comuns, del Consell Nacional de Turisme i de les associacions empresarials més representatives.

Per a la promoció de la imatge d’Andorra, el ministeri competent en matèria de turisme podrà adoptar totes les mesures que consideri necessàries, com ara plans i programes sectorials, campanyes de promoció de recursos i productes turístics, assistència a fires i esdeveniments nacionals o internacionals, edició de publicacions divulgatives, col·laboracions en xarxes nacionals i internacionals i qualsevol altra iniciativa que sigui d’interès per fomentar la destinació Andorra.

El Portal turístic es concep com una plataforma digital de promoció que servirà per proporcionar informació sobre recursos i activitats susceptibles d’atraure visitants. Finalment, es preveu la possibilitat de declarar d’interès turístic nacional, amb l’informe previ dels comuns, les iniciatives o els esdeveniments culturals, artístics, esportius, gastronòmics o festius que donin valor a Andorra.

El segon capítol se centra en el foment del sector turístic, com a activitat dirigida a potenciar l’oferta turística. El ministeri competent en matèria de turisme, amb l’assessorament del Consell Nacional de Turisme, podrà utilitzar diverses mesures de foment per diversificar i modernitzar l’oferta, així com per impulsar la formació i el reciclatge professional.

Es destaca especialment la importància de la desestacionalització per reduir els efectes de la temporada baixa, mitjançant mesures que incrementin les visites i la despesa turística. El capítol es conclou amb un article dedicat a fomentar l’associacionisme professional i empresarial dins del sector turístic.

El tercer capítol estableix el marc jurídic de la formació i la professionalització del sector turístic, responsabilitat del ministeri competent en matèria de turisme, que haurà de promoure l’adaptació de la formació a les necessitats de les empreses, amb un enfocament pràctic i tenint en compte les peculiaritats territorials. Segons la naturalesa de les funcions, la formació podrà ser obligatòria o recomanable, però sempre flexible i adaptada a les necessitats del sector. També es preveu la utilització de formats innovadors, com càpsules o píndoles formatives digitals.

El quart capítol es refereix a la informació i comunicació turística. El ministeri competent, en col·laboració amb Andorra Turisme SAU, disposarà de mitjans eficients per oferir un coneixement precís dels recursos turístics del país. Les oficines d’informació turística prestaran serveis d’atenció i altres que pugui determinar l’autoritat competent. A més, es promourà una senyalització turística homogènia, clara i harmonitzada per facilitar l’accessibilitat i el coneixement dels recursos i les destinacions turístiques als visitants, la qual s’ha d’elaborar en coordinació amb els comuns i amb els altres departaments del Govern competents, particularment amb aquells que tinguin competències en matèria de mobilitat, de protecció del medi ambient, del patrimoni natural i del paisatge, i de patrimoni cultural.

El cinquè capítol es dedica als ajuts, subvencions i mesures honorífiques. En primer lloc, es fa referència a les ajudes que pot establir el Govern a través del ministeri competent en matèria de turisme, així com les que puguin crear els comuns per promocionar i fomentar el turisme a les seves parròquies.

També es preveu que el ministeri pugui crear i atorgar incentius i estímuls honorífics com a reconeixement d’actuacions que contribueixin clarament a un turisme de qualitat i sostenible, així com per distingir professionals del sector que hagin fet aportacions de manera destacada al desenvolupament turístic d’Andorra.

El títol setè aborda la qualitat i la innovació turística en dos capítols.

El primer capítol estableix els principis i objectius de la qualitat turística, com a obligació de les administracions turístiques andorranes, per tal d’assegurar una atenció òptima i homogènia als usuaris mitjançant la millora contínua de tots els productes i serveis.

El segon capítol, dedicat a la innovació turística, preveu el suport del ministeri competent en matèria de turisme per impulsar la modernització tecnològica de les empreses i per incidir en la professionalització i la regulació dels nous actors de l’ecosistema turístic.

També s’hi inclouen accions de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), orientades a aprofundir en l’anàlisi i l’evolució del sector turístic. El capítol conclou amb l’establiment d’un sistema d’intel·ligència turística i de transferència de coneixements per part de totes les administracions i entitats implicades.

El títol vuitè tracta la sostenibilitat i la circularitat en el marc del turisme andorrà. Es prenen com a referència les definicions i els principis establerts per ONU Turisme i la UNESCO en matèria de turisme sostenible i de protecció i conservació del patrimoni natural i cultural, per garantir així l’alineació amb els estàndards internacionals en aquesta matèria.

Així mateix, es fa una remissió expressa a la normativa nacional vigent en matèria de canvi climàtic, economia circular i gestió de residus, amb l’objectiu d’assegurar la coherència entre la política turística i els compromisos del país en matèria de sostenibilitat.

El primer capítol recull les estratègies de sostenibilitat turística i la possibilitat de declarar, de manera excepcional, un espai com a espai turístic saturat, per part del ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia a les autoritats ambientals i als comuns afectats.

El segon capítol tracta la circularitat de les activitats turístiques, remetent-se a la Llei 25/2022, del 30 de juny, d’economia circular, i integra aquesta matèria dins l’Estratègia d’economia circular en el sector turístic.

El títol novè, relatiu al control de la qualitat turística, ha estat concordat amb el que estableix la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, especialment pel que fa a les competències dels inspectors d’allotjaments turístics. Aquesta revisió garanteix la coherència normativa i l’adequació dels procediments de supervisió i sanció.

El primer capítol regula el contingut de la inspecció turística, el règim i les funcions del personal inspector, les facultats dels inspectors de turisme, les actes d’inspecció com a documents públics, els deures dels inspectors en l’exercici del seu càrrec i els deures del titular de l’activitat turística i del personal empleat.

El segon capítol, relatiu a la potestat sancionadora, aborda les infraccions administratives en matèria de turisme, les persones responsables i el règim de responsabilitat administrativa.

El tercer capítol fixa la tipologia de les infraccions, distingint entre lleus, greus i molt greus, i regula les classes de sancions i la seva graduació, segons les circumstàncies concurrents en el moment de la infracció, així com el règim de prescripció tant de les infraccions com de les sancions.

Finalment, el quart capítol recull el procediment sancionador, que distingeix les fases de tramitació, incoació, mesures cautelars, conciliació i esmena, i la resolució del procediment i l’execució de la mateixa resolució, que podrà efectuar-se mitjançant mesures d’execució forçosa previstes al Codi de l’Administració.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i finalitat

Aquesta Llei té per objecte la governança, l’ordenació, la planificació, la promoció, el foment i l’estudi del turisme i de la qualitat en la prestació de serveis turístics a Andorra en el marc de la Constitució com a llei fonamental del país, i de la resta de l’ordenament jurídic.

Aquesta Llei té per finalitat:

Proporcionar un marc jurídic ampli i integral per al turisme, alineat amb les millors pràctiques internacionals, com també amb les característiques i necessitats locals, garantint un creixement sostenible, competitiu i responsable del turisme a llarg termini.

Impulsar el turisme sostenible com a sector estratègic de l’economia, generador d’ocupació i de desenvolupament econòmic.

Promocionar Andorra com a destinació turística de referència en l’àmbit internacional, atenent la seva singularitat geogràfica i la seva realitat cultural, ambiental, econòmica i social, impulsant la desestacionalització i potenciant els valors propis de la seva identitat.

Establir les bases per crear, utilitzar i promoure la marca “Andorra”.

Millorar la competitivitat del sector turístic mitjançant la incorporació de criteris d’ordenació i planificació, d’innovació tecnològica, de professionalització, d’especialització i formació dels recursos humans i de garantia de la qualitat turística, que millorin la rendibilitat de la indústria turística promovent i facilitant la sostenibilitat i la màxima protecció ambiental.

Erradicar la competència deslleial i l’oferta il·legal o clandestina.

Fomentar la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica com a prioritats que impulsin el progrés i la competitivitat del sector turístic.

Defensar i protegir els usuaris dels serveis turístics.

Fomentar la diversificació i la desestacionalització de l’oferta turística.

Millorar l’accessibilitat de les infraestructures, els recursos, els productes i els serveis turístics.

Protegir, conservar i difondre els recursos turístics d’acord amb els principis de desenvolupament sostenible, responsable i inclusiu del turisme i de qualitat ambiental.

Garantir la sostenibilitat del desenvolupament turístic, tenint en compte la qualitat de vida de la població resident, amb especial atenció, entre altres, a l’accés a l’habitatge, la mobilitat i la preservació del teixit social i comunitari.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta Llei són aplicables a:

Les administracions públiques, els organismes públics, els organismes de naturalesa privada de titularitat pública, i altres entitats del sector públic que exerceixin la seva activitat en el territori d’Andorra en matèria de turisme.

Els usuaris de les activitats i els serveis turístics.

Les empreses turístiques, les entitats turístiques no empresarials, els establiments turístics i els treballadors ocupats en qualsevol d’aquests àmbits.

Les professions turístiques i les activitats d’intermediació turística.

Qualsevol altra persona, ens o activitat relacionat directament o indirectament amb el sector turístic.

Article 3. Definicions

A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per:

Activitat turística: l’activitat destinada a proporcionar als usuaris serveis d’allotjament, restauració, intermediació, informació, assistència o altres activitats d’entreteniment, lleure o esportives, així com la prestació de qualsevol altre servei relacionat amb el turisme.

Activitats d’intermediació turística: les activitats que tenen per objecte el desenvolupament d’activitats de mediació o organització de serveis turístics.

Administració turística: els òrgans o les entitats de naturalesa pública amb competències específiques sobre el turisme, l’activitat turística o els recursos turístics.

Empresa turística: qualsevol persona física o jurídica que, en nom propi, de manera habitual i amb ànim de lucre, es dedica a la prestació d’algun servei turístic o a l’explotació d’algun recurs o establiment turístic.

Entitat turística no empresarial: l’entitat que, sense ànim de lucre, té per objecte promoure d’alguna manera el desenvolupament del turisme o d’activitats turístiques determinades.

Espai turístic saturat: L’àmbit territorial en què, d’acord amb els estudis de capacitat de càrrega i altres indicadors objectius, l’afluència turística supera els nivells compatibles amb la preservació dels recursos, la convivència veïnal o el funcionament ordinari dels serveis públics.

Establiments turístics: el conjunt de béns immobles i mobles que –formant una unitat funcional autònoma– està ordenat, dirigit i disposat pel seu titular per a la prestació adequada d’un o diversos serveis turístics.

Excursionista: una persona que fa un viatge, que no inclou una pernoctació, a una destinació principal diferent del seu entorn habitual. A l’efecte d’aquesta Llei, tota referència a un turista constitueix al mateix temps una referència a un excursionista.

Oficines de turisme: els principals agents encarregats d’atendre els turistes, així com de distribuir i facilitar la informació dels productes i serveis turístics.

Prestadors de serveis turístics: les persones físiques o jurídiques que, en nom propi, de manera habitual i amb ànim de lucre, es dediquen a vendre o subministrar algun servei turístic, oferir-lo per vendre’l o comprometre’s a subministrar-lo, o que exploten algun recurs o establiment turístic.

Sector turístic: el conjunt de persones físiques o jurídiques que desenvolupen alguna forma d’activitat turística o hi participen.

Servei turístic: l’activitat que té per objecte atendre algun interès o necessitat dels usuaris en el context de l’activitat turística, identificable per separat quan es ven a consumidors i usuaris, i que no necessàriament està vinculada a altres productes i serveis turístics.

Treballadors del sector turístic: les persones que presten serveis retribuïts per compte d’altri per a una empresa turística o entitat turística no empresarial.

Turisme: les activitats que duen a terme les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents del seu entorn habitual, sigui quina en sigui la finalitat i per períodes temporals determinats. Inclou la combinació d’activitats, serveis i indústries que completen l’experiència turística, com ara el transport, l’allotjament, els establiments de restauració, les botigues, els espectacles, l’oferta d’entreteniment, oci i lleure, i altres instal·lacions per a activitats diverses.

Turista: una persona que fa un viatge, que inclou una pernoctació, a una destinació principal diferent del seu entorn habitual, per una durada no superior a tres mesos, amb qualsevol finalitat principal (negocis, oci o un altre motiu personal) que no sigui ser contractat per una entitat resident al país o lloc visitat.

Usuaris de serveis turístics: les persones físiques o jurídiques que, estant o no desplaçades del seu entorn habitual, són destinatàries finals de la prestació de serveis turístics.

Article 4. Principis informadors de la política turística

La política turística s’ha de sotmetre als principis i criteris d’actuació següents:

L’ordenació de la governança turística mitjançant l’organització i la divisió de les competències, d’acord amb el que disposa la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic.

L’ordenació de l’oferta turística mitjançant la promoció de la qualitat dels serveis, les instal·lacions, els establiments i els equipaments, corregint les deficiències i els desequilibris de la infraestructura turística.

La coordinació de l’ordenació de l’oferta turística i la normativa urbanística mitjançant la conservació del medi ambient, d’acord amb la normativa sectorial vigent.

La configuració d’un marc integral que potenciï la màxima competitivitat de les empreses turístiques i que serveixi com a instrument en la lluita contra la competència deslleial o altres pràctiques il·legals.

La planificació de l’oferta turística atenent les exigències de la demanda actual i futura, així com les característiques i necessitats locals, impulsant la diversificació i la desestacionalització del sector i garantint un creixement sostenible i competitiu del turisme a llarg termini.

L’impuls, el suport i la cooperació amb els agents socials i econòmics del sector turístic i d’altres sectors implicats.

La consolidació, l’estabilitat, la dignificació i el creixement de l’ocupació en el sector turístic, promovent la millora de les condicions laborals dels treballadors i facilitant l’accés a formació especialitzada i oportunitats de desenvolupament professional dins l’àmbit turístic.

La sensibilització de la ciutadania sobre els beneficis i els reptes del turisme, així com sobre la necessitat de tractar els turistes amb respecte i amabilitat, i de preservar els valors culturals i mediambientals i els recursos turístics d’Andorra.

El foment dels estudis, els intercanvis i les investigacions relacionats amb el sector turístic.

La reducció de tràmits i la simplificació de procediments com a eix de l’actuació de les administracions turístiques.

La formació, la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica en totes les matèries relacionades amb la indústria turística, fomentant la transformació digital del sector.

L’adequació de l’activitat turística a les tendències globals i la seva alineació amb les millors pràctiques i estàndards internacionals en els espais d’interès especial.

El desenvolupament i la promoció del turisme sostenible, entès com el que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i ambientals per satisfer les necessitats dels turistes, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones.

La preservació i la promoció del patrimoni natural i cultural d’Andorra, incloent-hi de manera destacada els actius i béns naturals i ambientals, les expressions culturals i artístiques, materials i immaterials, així com la valoració de l’idioma oficial com a element distintiu d’identitat.

La participació activa dels comuns, de la societat civil i de les entitats ambientals en l’aplicació i l’avaluació de les polítiques turístiques.

Títol II. Organització i competències

Article 5. Competències del Govern

De conformitat amb el que disposa l’article 72 de la Constitució, corresponen al Govern, a través del ministeri competent en matèria de turisme, les competències següents:

La formulació i l’aplicació de la política turística.

La regulació de l’activitat turística i de la prestació de serveis turístics, incloent-hi la fixació dels drets i deures dels usuaris i dels prestadors de serveis turístics.

La potestat reglamentària en matèria turística.

La cooperació i col·laboració en matèria de turisme amb els comuns.

Totes les altres competències que li siguin atribuïdes per aquesta Llei o per una altra norma que resulti aplicable.

Article 6. Competències dels comuns

D’acord amb l’article 80 de la Constitució, i en el marc de la seva autonomia administrativa i financera, els comuns exerceixen competències que per la seva matèria estan relacionades amb el turisme, i, en particular, pel que fa al comerç, la indústria i les activitats professionals, els recursos naturals, l’urbanisme, les vies públiques, així com la cultura, l’esport i les activitats socials.

Els comuns són competents per a la promoció turística de la seva parròquia respectiva, així com per al foment de l’activitat turística dins del seu terme territorial, i han de col·laborar en matèria de turisme amb el Govern en l’àmbit del turisme, i exercir totes les competències que els siguin atribuïdes per aquesta Llei, per la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns o per una altra norma que resulti aplicable.

Article 7. Relacions interadministratives

Les administracions i entitats amb competències en matèria de turisme, dins l’àmbit de les seves atribucions, s’han d’ajustar en les seves relacions recíproques als principis d’informació mútua, coordinació, col·laboració, cooperació, respecte als àmbits competencials respectius i ponderació dels interessos públics implicats, prioritzant l’eficàcia i l’eficiència administratives.

En aplicació d’aquests principis es poden subscriure convenis de col·laboració, celebrar conferències sectorials, crear comissions interadministratives i elaborar instruments de planificació.

En tot cas, les administracions competents han de coordinar-se amb les polítiques d’habitatge, de mobilitat i de protecció del medi ambient, mitjançant els informes que siguin preceptius de conformitat amb la normativa aplicable en els àmbits referits.

Article 8. Organització de l’Administració turística

El Govern, a través del ministeri competent en matèria de turisme, defineix la política nacional en matèria de turisme.

La societat pública Andorra Turisme, SAU s’encarrega de la definició, la implementació i el control de les accions de màrqueting turístic d’Andorra amb l’objectiu d’aconseguir la millora constant de la seva competitivitat com a destinació turística i, en conseqüència, mantenir i incrementar l’aportació econòmica del sector turístic al producte interior brut. Les accions de màrqueting han d’estar encaminades a promoure l’activitat turística en el territori de totes les parròquies.

Es crea el Consell Nacional de Turisme com a òrgan col·legiat i consultiu de l’Administració turística encarregat de gestionar i facilitar la col·laboració i el diàleg entre les institucions públiques i la societat civil en relació amb la política turística. El Consell Nacional de Turisme assumeix, entre altres, les funcions següents:

Identificar objectius de la política turística, incorporant-hi les aportacions de les administracions i dels representants de la societat civil.

Proposar els objectius generals del Pla nacional de turisme, i fer un seguiment periòdic del seu desenvolupament.

Promoure la coherència i la coordinació de les accions de promoció, gestió i organització de les activitats turístiques des d’una perspectiva integradora de la pluralitat i la diversitat dels comuns.

Fomentar l’alineació de les polítiques i actuacions turístiques amb els compromisos ambientals i els principis de sostenibilitat assumits per Andorra, tant en l’àmbit nacional com internacional.

El Consell Nacional de Turisme està compost pel ministre competent en matèria de turisme i el director del departament, que exerceixen les funcions de president i de secretari, respectivament; un tècnic nomenat pel ministre competent en matèria de turisme; dos representants de la societat pública Andorra Turisme, SAU; un representant de cada comú en matèria de turisme, i quatre representants del Consell del Sector Privat del Turisme. El Govern ha de convidar a participar en les reunions del Consell Nacional de Turisme representants d’altres ministeris i de la societat civil, com ara, representants de les associacions veïnals i de les entitats ambientals, si escau, en funció de la temàtica tractada.

El Consell Nacional de Turisme s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada sis mesos. L’organització, el funcionament i el règim de quòrum i de majories es regulen per via reglamentària. Tanmateix, reglamentàriament s’ha d’establir el nombre mínim de representants del ministeri competent en matèria de turisme i d’Andorra Turisme, SAU que han d’assistir a les reunions del Consell Nacional de Turisme per considerar que han quedat constituïdes vàlidament.

Títol III. Recursos turístics

Capítol primer. Règim general

Article 9. Concepte, naturalesa i règim jurídic

Es consideren recursos turístics els béns, els valors, les manifestacions, les activitats, els establiments o els serveis que, de manera aïllada o conjuntament amb altres, tenen la capacitat de generar els fluxos turístics més rellevants i contribueixen a reforçar la realitat d’Andorra com a marca global i a promocionar el país com a destinació turística.

Les polítiques públiques en matèria de foment, promoció i protecció del turisme, així com l’activitat inspectora i sancionadora de l’Administració turística, s’han d’orientar en funció de les característiques pròpies dels recursos turístics.

Els recursos turístics es regulen per la seva normativa especial i per la legislació turística que sigui aplicable en cada moment.

Article 10. Foment i protecció dels recursos turístics

El Govern, els comuns i qualsevol entitat pública d’Andorra han de fomentar la creació, la conservació, la competitivitat i la millora dels recursos turístics, donant suport a qualsevol iniciativa pública o privada que persegueixi aquesta mateixa finalitat.

Totes les persones tenen el deure de respectar els recursos turístics, com a part del seu patrimoni cultural i natural. Les administracions tenen el deure d’exercir, promoure i fer complir un ús respectuós dels recursos turístics.

Capítol segon. Ordenació i planificació

Secció primera. Ordenació territorial dels recursos turístics

Article 11. Ordenació territorial dels recursos turístics

L’ordenació territorial dels recursos turístics s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa aquesta Llei, d’acord amb les normes d’ordenació del territori, així com amb la normativa d’habitatge i els instruments de planificació aplicables. Aquesta ordenació ha de respectar les competències del ministeri competent en matèria de territori i urbanisme i dels comuns en la matèria, sense perjudici dels mecanismes de coordinació i cooperació interinstitucional que siguin procedents aplicar.

Sense perjudici del que estableix la normativa vigent i de les competències del ministeri competent en matèria de territori i urbanisme i dels comuns, els procediments d’ordenació i planificació territorial i urbanística han de fomentar la protecció dels recursos turístics i el desenvolupament d’activitats turístiques que siguin conformes als principis establerts per aquesta Llei.

Secció segona. Planificació turística

Article 12. Planificació turística

La planificació turística s’ha de dur a terme en coherència amb les polítiques nacionals i de conformitat amb la normativa vigent en matèria d’ordenació i planificació territorial i urbanisme. Aquesta planificació s’ha d’orientar al desenvolupament, la promoció i la protecció dels recursos turístics de manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient, al foment d’una oferta turística competitiva, de qualitat i resilient al canvi climàtic, i a l’estímul de les actuacions que reforcin la consideració d’Andorra com a marca global.

Els instruments de planificació turística poden incloure, entre altres coses, el Pla nacional de turisme, els plans territorials elaborats pels comuns i els plans sectorials o temàtics per segment turístic.

Article 13. Pla nacional de turisme

La política turística s’articula entorn del Pla nacional de turisme. Amb una vigència d’entre cinc i deu anys, el Pla constitueix l’instrument de planificació estratègica a escala nacional i estableix les línies directrius i els objectius a llarg termini per al desenvolupament sostenible, competitiu i de qualitat del sector turístic.

El Pla nacional de turisme ha d’incloure, entre altres aspectes:

L’estudi de l’oferta turística i dels principals dèficits que presenta.

L’inventari i les característiques bàsiques dels recursos turístics.

L’anàlisi de la demanda i les previsions sobre la seva possible evolució.

Els criteris per avaluar l’impacte del turisme en els recursos que utilitza o visita i les mesures de protecció d’aquests recursos, així com les bases de l’acció climàtica del sector turístic.

La indicació de les àrees en què cal promoure el turisme i de les zones turísticament saturades o sobreexplotades.

La definició de les mesures necessàries per a la millora de la qualitat i la competitivitat turístiques, així com la resiliència del sector turístic davant les condicions climàtiques futures.

Objectius quantitatius i indicadors verificables en matèria de sostenibilitat ambiental, desestacionalització, despesa mitjana per turista i per excursionista i retorn social del turisme, d’acord amb els estàndards internacionals.

Qualsevol altra dada o estudi que es consideri d’interès per a la promoció del turisme sostenible o per a la protecció i la senyalització dels recursos turístics i ambientals.

L’aprovació del Pla nacional de turisme correspon al Govern. L’elaboració i la tramitació corresponen al ministeri competent en matèria de turisme, amb consulta prèvia amb el Consell Nacional de Turisme.

Article 14. Estudis de capacitat de càrrega màxima turística

El Govern ha d’actualitzar i publicar periòdicament, d’acord amb els estudis dels comuns, com a mínim cada quatre anys, els estudis de capacitat de càrrega turística de què disposa, per garantir la sostenibilitat del desenvolupament turístic. Aquest estudi ha d’atendre, entre altres, els següents objectius:

Garantir la sostenibilitat mediambiental i paisatgística.

Assegurar un desenvolupament equilibrat dels equipaments i de l’oferta turística sobre el conjunt del territori.

Analitzar la capacitat d’absorció del turisme al territori.

Promoure la compatibilitat del model turístic amb un mercat de l’habitatge equilibrat, incloent l’avaluació de l’impacte dels allotjaments turístics sobre el mercat residencial, així com la seva coordinació amb les polítiques públiques d’habitatge i d’ordenació del territori.

Fomentar el consum responsable dels recursos naturals, especialment d’aigua i energia.

Analitzar l’impacte de l’activitat turística sobre la mobilitat, així com sobre les infraestructures i els serveis públics essencials, en particular en matèria de salut, i establir les mesures necessàries per garantir-ne la sostenibilitat i la qualitat del servei a la població resident.

Analitzar la capacitat hotelera òptima, en relació amb el nombre màxim de llits que permeti garantir un model turístic assumible, equilibrat i sostenible.

Secció tercera. Accessibilitat

Article 15. Andorra accessible i sense barreres

Les administracions públiques han de fomentar el turisme accessible, de conformitat amb el que preveu la normativa sectorial nacional en matèria d’accessibilitat universal.

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per turisme accessible una forma de turisme que implica un procés de col·laboració entre les parts interessades per permetre a les persones amb necessitats especials d’accés (en diferents dimensions, com ara la mobilitat, la visió, l’audició i la cognició) funcionar de manera independent, amb igualtat i dignitat, gràcies a una oferta de productes, serveis i entorns turístics dissenyats de manera universal.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure, juntament amb totes les administracions implicades, associacions empresarials i organitzacions de persones amb discapacitat, iniciatives que eliminin les barreres, en particular per a les persones que tinguin alguna discapacitat, sigui física, intel·lectual o sensorial, de conformitat amb la normativa sectorial vigent en matèria d’accessibilitat.

Títol IV. Drets i deures dels usuaris i dels prestadors de serveis turístics

Capítol primer. Drets i deures dels usuaris dels serveis turístics

Article 16. Drets dels usuaris dels serveis turístics

Els usuaris dels serveis turístics, sense perjudici del que estableix la Llei sobre competència efectiva i protecció del consumidor, i la Llei general d’allotjament turístic, tenen dret a:

Rebre informació completa, veraç i comprensible, incloent-hi el preu amb tots els impostos, les condicions i les característiques dels béns i serveis turístics que s’ofereixen abans de contractar-los, tenint en compte els usuaris especialment vulnerables. En cap cas aquesta informació no pot induir a error l’usuari dels serveis.

Obtenir tots els documents que acreditin els termes de la contractació dels serveis turístics, identificant el bé o servei, la qualitat, el preu i les seves característiques i condicions, així com els justificants de pagament.

Gaudir dels serveis turístics amb la qualitat contractada, d’acord amb la categoria de l’empresa, especialment en els establiments d’allotjament, el servei o l’establiment contractats i d’acord amb la publicitat i l’oferta efectuades.

Rebre informació, dins del mateix establiment i en un lloc fàcilment visible, sobre els distintius acreditatius del registre, la classificació i la categoria, així com els distintius de qualitat, capacitat màxima i qualsevol altra informació referida a l’exercici de l’activitat, de conformitat amb la normativa corresponent.

Rebre informació veraç, dins del mateix establiment i en un lloc de fàcil visibilitat, en relació amb els distintius de sostenibilitat i circularitat del servei turístic ofert.

Gaudir dels serveis turístics amb un nivell de seguretat adequat i rebre, per part del prestador de serveis turístics, informació sobre qualsevol risc que es pugui derivar de l’ús normal de les instal·lacions, els recursos o els serveis, en funció de la naturalesa i les característiques de l’activitat i de les mesures de seguretat adoptades.

Gaudir d’entorns, infraestructures i serveis turístics accessibles, que no poden denegar ajustos raonables als usuaris amb discapacitat, segons el que estipula la normativa sectorial nacional en matèria d’accessibilitat universal.

Formular queixes i reclamacions quan els serveis turístics no tinguin el nivell de qualitat suficient d’acord amb el que s’ha contractat. L’empresari turístic ha d’informar sobre l’existència de fulls de reclamació als usuaris dels seus serveis, i l’Administració pública ha de posar a disposició dels usuaris de serveis turístics fulls de reclamació en format digital.

Obtenir de l’Administració turística informació actualitzada i detallada sobre els aspectes de l’oferta i els recursos turístics.

Obtenir la protecció adequada de les dades de caràcter personal dels usuaris dels serveis turístics, de conformitat amb la normativa sobre protecció de dades personals.

Conèixer el número de registre en cas de publicitat o contractació d’allotjaments turístics o de comercialització d’estades turístiques en habitatges, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable segons la tipologia d’allotjament turístic.

Poder optar per un sistema de resolució extrajudicial de conflictes, a més de la via judicial, en cas que sigui necessari.

Rebre una compensació adequada o el reemborsament proporcional quan el servei turístic no es presti en els termes essencials contractats, de conformitat amb la normativa de defensa de les persones consumidores.

Article 17. Deures dels usuaris dels serveis turístics

Sense perjudici del que estableixi una altra legislació que sigui aplicable, els usuaris dels serveis turístics tenen les obligacions següents:

Respectar les normes d’ús i de règim interior dels establiments turístics i les regles dels llocs objecte de visita i de les activitats turístiques. Respectar les normes bàsiques de convivència i, pel que fa als habitatges objecte de comercialització turística, també els detalls de la convivència i l’ús adequat dels serveis i béns comuns, i dels espais en copropietat determinats en les normes de règim interior de les comunitats de propietaris dels edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal.

Observar les regles d’higiene, educació, convivència social, vestimenta i respecte a les persones, institucions i costums per a la utilització adequada dels serveis turístics.

Respectar les tradicions, la llengua i les pràctiques socials i culturals d’Andorra, així com l’entorn natural i el patrimoni cultural i natural. No interferir negativament en la vida dels residents.

Abonar el preu del servei contractat en el moment de la presentació de la factura o, si escau, en el lloc, el temps i la forma convinguts, sense que en cap cas la formulació d’una queixa o reclamació no eximeixi de l’obligació de pagament.

Respectar l’entorn ambiental, el patrimoni cultural i natural, i els recursos turístics dels llocs visitats.

Respectar les instal·lacions i els equipaments de les empreses i els establiments turístics.

Complir el règim de reserves d’acord amb el que disposi la normativa aplicable i, en el cas d’establiments d’allotjament, respectar la data pactada de sortida deixant lliure la unitat ocupada.

Tractar amb respecte i dignitat les persones que treballen en el desenvolupament de l’activitat turística.

No cedir a tercers el dret a l’ús dels serveis contractats, llevat que estigui permès per la normativa corresponent.

En el cas dels usuaris de serveis d’allotjament turístic, complir les obligacions establertes a l’article 59 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general d’allotjament turístic.

Capítol segon. Drets i deures dels prestadors de serveis turístics

Article 18. Drets dels prestadors de serveis turístics

Sense perjudici del que disposin altres normes aplicables, són drets dels prestadors de serveis turístics:

Exercir lliurement la seva activitat sense més limitacions que les previstes per les lleis.

Accedir, a través de l’administració competent en matèria de turisme, a la informació necessària, de forma telemàtica i amb caràcter previ a l’inici de l’activitat i durant el seu desenvolupament, sobre el compliment dels requisits exigits per la normativa turística.

Identificar en el mateix establiment, en un lloc fàcilment visible, els distintius acreditatius de la classificació i la categoria, així com els distintius de qualitat, capacitat màxima i qualsevol altra informació referida a l’exercici de l’activitat, d’acord amb la normativa corresponent.

Mostrar el distintiu de sostenibilitat i circularitat si el servei turístic ofert el tingués, complint les condicions i els requisits establerts per la normativa vigent. Aquest distintiu es pot mostrar a l’entrada de l’establiment i en la publicitat que es faci per diversos mitjans.

Ser informats de les mesures i actuacions rellevants que l’Administració turística dugui a terme en matèria turística.

Participar, a través de les seves organitzacions més representatives i organitzacions sectorials, en els procediments d’adopció de decisions públiques rellevants relacionades amb el turisme que els poguessin afectar.

Sol·licitar la inclusió d’informació sobre les seves instal·lacions, característiques i oferta específica en catàlegs, guies, directoris i sistemes informàtics del ministeri competent en matèria de turisme, segons el recurs o producte turístic o l’àmbit al qual s’estenguin aquests instruments de promoció.

Obtenir el reconeixement de l’Administració turística competent de la classificació administrativa dels establiments de la seva titularitat, sempre que aquests establiments compleixin la normativa corresponent.

Accedir a les activitats de promoció turística que efectuï l’Administració turística en les condicions que es fixin.

Adherir-se a l’arbitratge de consum o altres mitjans extrajudicials de resolució de litigis relacionats amb l’activitat turística, i promocionar-lo.

Article 19. Deures dels prestadors de serveis turístics

Són obligacions generals dels prestadors de serveis turístics, sense perjudici de la normativa que els sigui aplicable i, en particular, de la Llei general d’allotjament turístic en el cas dels establiments d’allotjament turístic, les següents:

Registrar la seva activitat davant l’autoritat competent i complir els requisits legals exigibles per funcionar.

Presentar davant l’Administració turística competent les declaracions o les comunicacions i facilitar la informació i la documentació exigibles per desenvolupar la seva activitat.

Mantenir vigents i actualitzades les assegurances de responsabilitat civil, fiances i altres garanties equivalents exigides per la normativa aplicable.

Exhibir en un lloc de fàcil visibilitat els distintius acreditatius de registre, classificació, categoria i especialització de l’establiment, així com els distintius de qualitat, sostenibilitat, aforament i qualsevol altra informació referida a l’activitat.

Oferir un producte adequat als objectius i les finalitats d’aquesta Llei.

Fer públics els preus finals complets de tots els serveis, inclosos els impostos, desglossant increments, descomptes i despeses addicionals.

Oferir informació clara sobre les condicions i les característiques dels serveis turístics, així com de les ofertes i les promocions.

Expedir una factura desglossada dels serveis prestats, segons els preus pactats.

Vetllar pel bon funcionament dels serveis i el manteniment de les instal·lacions, i informar els usuaris de qualsevol risc previsible i de les mesures de seguretat adoptades.

Oferir entorns, infraestructures i serveis accessibles, de conformitat amb la normativa sectorial nacional vigent en matèria d’accessibilitat universal.

Vetllar per la seguretat, la tranquil·litat, la comoditat i la intimitat dels usuaris, garantint un tracte amable i respectuós del personal, amb respecte a l’idioma, els hàbits i les tradicions d’Andorra.

Atendre els requeriments especials comunicats pel client en el moment de la reserva, sempre que hagin estat acceptats.

Permetre l’accés i la permanència dels usuaris, amb les úniques restriccions establertes per la llei, la normativa específica i el reglament intern.

Tenir a disposició dels usuaris els fulls oficials de queixes i reclamacions.

Prestar els serveis d’acord amb la categoria de l’establiment i la normativa reglamentària.

Col·laborar en la preservació dels recursos naturals dins del marc de les polítiques de sostenibilitat i circularitat.

Col·laborar en la promoció i la preservació del patrimoni cultural i natural.

Utilitzar, sempre que sigui possible, productes locals.

Adoptar mesures per prevenir i reduir la producció de residus.

Protegir les dades personals dels usuaris segons la normativa vigent.

Evitar contractar places o activitats que no es puguin oferir en les condicions pactades.

Lliurar dades periòdiques d’ocupació als organismes públics competents, segons la normativa estadística.

Títol V. Serveis turístics

Capítol primer. Establiments d’allotjament turístic

Article 20. Establiments d’allotjament turístic

Els establiments d’allotjament turístic que es relacionen a continuació es regeixen pel que disposa la Llei general de l’allotjament turístic, així com per la legislació concordant amb aquestes normes:

Allotjaments hotelers

Apartaments turístics

Càmpings

Allotjaments rurals

Habitatges d’ús turístic (HUT)

Establiments complementaris

Capítol segon. Mediació turística

Article 21. Empreses turístiques de mediació

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren empreses turístiques de mediació les que desenvolupen activitats d’intermediació i organització de serveis turístics de manera professional, mitjançant procediments de venda presencial o a distància.

S’inclouen dins aquesta categoria les agències de viatges, així com qualsevol altra empresa que, en el futur, dugui a terme les activitats referides al paràgraf anterior.

Per garantir la seva responsabilitat contractual amb la persona destinatària final del servei, les empreses turístiques de mediació han de subscriure garanties, la quantitat i les característiques de les quals s’han d’establir reglamentàriament.

Reglamentàriament, s’han de fixar els requisits exigibles a les empreses turístiques de mediació.

Article 22. Agències de viatges

Es consideren agències de viatges les empreses l’activitat comercial de les quals sigui la mediació i l’organització de serveis turístics. També poden organitzar en exclusiva viatges combinats i serveis de viatge vinculats, i poden utilitzar mitjans propis o aliens per prestar-los.

La condició legal i la denominació d’agència de viatges queden reservades a aquestes empreses, i la classificació i el règim administratiu aplicable a aquestes empreses turístiques s’han d’establir reglamentàriament.

Capítol tercer. Empreses de turisme actiu i d’ecoturisme

Article 23. Empreses de turisme actiu

Són empreses de turisme actiu les empreses dedicades a proporcionar al públic en general, de manera habitual i professional, mitjançant preu, activitats turístiques de lleure, esportives i d’aventura que es practiquen servint-se, sense degradar-los, bàsicament dels recursos que ofereix la mateixa natura en el medi on es desenvolupen, i a les quals és inherent el factor risc o un cert grau d’habilitat per practicar-les. Per a la pràctica de les activitats, han de disposar d’equips i material homologats i, excepcionalment, es poden utilitzar recursos diferents dels que ofereix la natura.

Reglamentàriament, es determinen els requisits i el règim administratiu aplicable a aquestes empreses.

Article 24. Empreses d’ecoturisme

Són empreses d’ecoturisme les empreses que duen a terme activitats turístiques dirigides al públic en general, de manera habitual i professional, mitjançant preu, en espais naturals, amb la finalitat d’afavorir la conservació del territori, del patrimoni etnogràfic rural i natural, i conèixer-los i interpretar-los, com també contribuir a l’educació ambiental i a l’observació d’espècies de flora i fauna.

Reglamentàriament, es determinen els requisits i el règim administratiu aplicable a aquestes empreses.

Article 25. Cobertures d’assegurances

Les empreses de turisme actiu i d’ecoturisme han de tenir subscrits contractes d’assegurança per accidents i de responsabilitat civil que cobreixin de manera suficient els possibles riscos imputables a l’empresa per l’oferta i la pràctica de les activitats que ofereixin i prestin, així com una pòlissa d’assegurances de rescat, trasllat i assistència derivats d’accidents en la prestació d’aquests serveis, en els termes que es fixin reglamentàriament.

Capítol quart. Professions turístiques

Article 26. Concepte

Es consideren professions turístiques les professions relatives a la prestació, de manera habitual i retribuïda, de serveis específics directament relacionats amb el sector en les empreses turístiques i, en particular, les tendents a procurar el coneixement, la conservació, la promoció, la informació i el gaudi dels recursos turístics. Són professions turístiques, sense caràcter taxatiu, els informadors turístics i els guies de turisme, així com totes les que es determinin reglamentàriament.

Article 27. Informadors turístics

Són informadors turístics les persones que desenvolupen de manera retribuïda funcions d’informació sobre els recursos turístics, culturals i naturals d’Andorra, així com les funcions de venda de serveis turístics.

L’habilitació dels informadors s’ha de regular reglamentàriament, així com la forma d’obtenir-la, els coneixements adequats que es necessitin i altres requisits que redundin en benefici de la qualitat de la seva activitat. També s’han de regular reglamentàriament les condicions d’accés a la professió i el seu àmbit d’actuació.

Article 28. Guies de turisme

Són guies de turisme els professionals que es dediquen de manera habitual i retribuïda a prestar serveis d’informació, assistència, planificació i acompanyament en matèria cultural, monumental, artística, històrica i geogràfica als turistes en les seves visites a museus i als béns integrants del patrimoni cultural i natural d’Andorra.

L’habilitació, les condicions d’accés, l’àmbit d’actuació i els altres requisits necessaris per exercir la professió de guia es determinen reglamentàriament.

Capítol cinquè. Altres serveis turístics

Article 29. Definició

Es consideren altres serveis turístics les activitats i els serveis que, per la seva naturalesa, són considerats d’interès per al sector turístic per part del ministeri competent en matèria de turisme per la seva contribució a la diversificació de l’oferta i al desenvolupament del turisme a Andorra.

En tot cas, tenen la consideració d’altres serveis turístics els següents:

Els complexos turístics d’esquí i les estacions de muntanya, de conformitat amb la llei que regula les estacions de muntanya vigent en cada moment.

Els centres que ofereixin, conjuntament, serveis de salut i de benestar i les estacions termals.

Els parcs temàtics.

Centres de congressos i operadors professionals de congressos (OPC).

Empreses d’espectacles, activitats recreatives i animació turística.

Empreses de restauració.

Empreses de transport de viatgers en la realització de rutes turístiques.

Empreses digitals especialitzades en turisme i creadors de continguts.

Els complexos de golf.

Les activitats dedicades a donar valor al patrimoni cultural o natural.

Les oficines de turisme i els centres d’atenció al turista.

L’oferta comercial d’Andorra, de conformitat amb la Llei del comerç.

Altres serveis que es determinin reglamentàriament.

El Govern, a proposta del ministeri competent en matèria de turisme, pot fixar reglamentàriament els requisits exigits per desenvolupar aquestes activitats turístiques quan no existeixi una regulació sectorial o així ho requereixi la protecció dels usuaris d’aquests serveis.

Article 30. Promoció de l’oferta comercial i de restauració com a complement turístic

El ministeri competent en matèria de turisme, conjuntament amb Andorra Turisme, SAU, ha de promoure la projecció, la consolidació i la diversificació de l’oferta comercial i de restauració d’Andorra en el seu conjunt, com a element integrant i complementari de l’oferta turística del país.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.