Llei 7/2026, del 30 d’abril, general de turisme

En tot cas, tenen la consideració d’altres serveis turístics els següents:

El Govern, a proposta del ministeri competent en matèria de turisme, pot fixar reglamentàriament els requisits exigits per desenvolupar aquestes activitats turístiques quan no existeixi una regulació sectorial o així ho requereixi la protecció dels usuaris d’aquests serveis.

El ministeri competent en matèria de turisme, conjuntament amb Andorra Turisme, SAU, ha de promoure la projecció, la consolidació i la diversificació de l’oferta comercial i de restauració d’Andorra en el seu conjunt, com a element integrant i complementari de l’oferta turística del país.

A aquest efecte, i en coordinació amb els òrgans i les entitats competents en matèria de comerç, consum i les altres administracions públiques implicades, han d’impulsar la realització d’activitats, plans i iniciatives que contribueixin a reforçar el seu paper estratègic en l’atracció de turistes, la millora de l’experiència turística, la competitivitat i la desestacionalització de l’oferta turística, procurant la inclusió adequada d’aquestes accions en els instruments de planificació corresponents.

Andorra, en conjunt, es considera, als efectes d’aquesta Llei, una destinació turística integral. Els seus recursos i serveis requereixen un tractament unitari en la promoció fora del territori andorrà. La promoció d’aquesta imatge ha d’integrar la diversitat dels destins turístics d’Andorra.

S’ha de potenciar el destí turístic d’Andorra al mercat nacional, europeu i internacional, afavorint l’ajust adequat entre les accions promocionals que cal desenvolupar, les demandes del mercat i el desenvolupament sostenible del turisme.

La promoció s’ha d’orientar als diversos segments de mercat, diversificant una oferta turística autèntica i de qualitat que ofereixi una imatge d’Andorra com a destinació turística singular.

El ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia al Consell Nacional de Turisme, ha de fomentar la participació i la coordinació amb els comuns i amb les associacions empresarials més representatives del sector turístic en les activitats de promoció.

Es crea la marca Andorra, com a distintiu exclusiu i integral del país i de la seva imatge global en l’àmbit internacional, titularitat del Govern, que prestigia els recursos, els productes i els serveis turístics, i fomenta una imatge de qualitat de l’oferta turística d’Andorra als mercats nacionals i internacionals. La titularitat de la marca Andorra correspon al Govern i la seva promoció ha de ser liderada per Andorra Turisme, SAU.

La marca Andorra s’ha de regular reglamentàriament, en particular la descripció i l’àmbit, així com les normes d’utilització.

Sense perjudici del que s’ha dit anteriorment, la creació, la modificació, l’extinció i la utilització de les marques turístiques estan subjectes al que disposa la normativa vigent sobre marques i noms comercials.

El Portal turístic es configura com una plataforma digital de promoció turística que incorpora publicitat institucional en matèria de turisme, informació sobre activitats, productes i serveis turístics i qualsevol altra informació que el ministeri competent en matèria de turisme consideri d’interès per als potencials usuaris turístics.

La plataforma digital ha de ser accessible amb la finalitat que les persones amb alguna discapacitat puguin percebre-la, entendre-la, navegar-hi i interactuar-hi amb els proveïdors dels serveis turístics, sobre la base de la informació oferta en formats i canals accessibles. Aquesta informació ha de ser precisa, fiable i actualitzada, perquè cada consumidor pugui prendre decisions sobre la seva visita al país.

El Govern pot declarar d’interès turístic nacional les iniciatives, els esdeveniments, les activitats o els sectors de naturalesa cultural, artística, esportiva, gastronòmica o festiva que suposin la manifestació de valors propis i de la tradició popular andorrana, així com un valor econòmic rellevant per al conjunt de l’economia del país, sempre que tinguin una importància especial com a recurs turístic.

També es pot efectuar aquesta declaració en relació amb les activitats que, per la seva capacitat de generar fluxos turístics recurrents, tinguin un interès turístic estratègic. La declaració d’una iniciativa, esdeveniment o activitat d’interès turístic nacional no exclou el compliment d’aquesta Llei ni de la resta de normativa sectorial aplicable.

Les iniciatives, els esdeveniments i les activitats o sectors declarats d’interès turístic nacional:

Reglamentàriament, s’han de fixar els requisits, les condicions i el procediment que cal seguir per obtenir la declaració d’interès turístic nacional, així com els efectes d’aquesta declaració.

En tot cas, la declaració d’interès turístic nacional requereix l’informe preceptiu del comú o dels comuns en què es desenvolupi la iniciativa, l’esdeveniment, l’activitat o el sector objecte de la declaració. En la proposta de declaració, el Govern ha de referir expressament els efectes que té la declaració d’interès turístic nacional.

El ministeri competent en matèria de turisme, en coordinació amb els òrgans i les entitats competents i amb les administracions públiques implicades, ha d’impulsar la realització d’activitats, plans i iniciatives que contribueixin a dinamitzar el sector turístic durant la temporada baixa, així com a prolongar la durada de la temporada alta, amb l’objectiu de fomentar la desestacionalització i reduir la dependència dels períodes d’alta ocupació.

A aquest efecte, s’han de desenvolupar programes específics inclosos en els instruments de planificació turística corresponents, orientats a sectors específics com el turisme de muntanya, el turisme esportiu, el turisme cultural, el turisme gastronòmic i el turisme de salut i benestar, entre d’altres, que puguin representar un interès turístic estratègic.

Aquestes accions han de fomentar una oferta turística més diversa i dinàmica, adaptada als perfils de turistes, i impulsar el desenvolupament de productes propis del turisme a Andorra.

Les campanyes de promoció turístiques previstes per a l’exercici següent s’han de comunicar al Consell Nacional de Turisme, amb una antelació suficient, i sense perjudici que es puguin modificar amb posterioritat a comunicar-se per qualsevol motiu sobrevingut.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de fomentar l’associacionisme professional i empresarial dins del sector turístic, tant en l’àmbit públic com privat, amb l’objectiu de concentrar esforços i coordinar actuacions.

Així mateix, s’ha de donar suport a les actuacions d’aquestes associacions que tinguin per objecte l’estudi i la investigació, el foment i la promoció del turisme a Andorra.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure l’adaptació de la formació en turisme a les necessitats de les empreses turístiques establertes a Andorra, tenint en compte les particularitats locals i la transformació contínua del sector. Per això, s’ha de fomentar una formació per a l’ocupació eminentment pràctica, especialitzada i orientada a la millora de la competitivitat, la dignificació i la professionalització del sector, en línia amb els objectius establerts en el Pla nacional de turisme.

Per la via reglamentària, el Govern pot establir una formació mínima requerida i obligatòria per a determinats perfils professionals del sector turístic. Aquesta formació ha de dissenyar-se d’acord amb la naturalesa de les funcions desenvolupades i ha de ser flexible i adaptada a les necessitats del sector, i pot impartir-se mitjançant formats innovadors, com càpsules o píndoles formatives digitals. Així mateix, es poden reconèixer els programes de formació propis que duguin a terme les empreses de més de cinquanta treballadors. Reglamentàriament, s’han d’establir els requisits per a aquest reconeixement.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure la implantació de la formació en turisme en l’elaboració dels plans d’educació, i fomentar l’ensenyament del fet turístic des de l’educació primària, facilitant per a això els recursos materials i personals necessaris per assolir aquest objectiu.

El ministeri competent en matèria de turisme, en el marc de les seves funcions i en coordinació amb el ministeri competent en matèria d’educació, ha d’adoptar totes les mesures necessàries per a la millora i el desenvolupament de la formació, l’exercici i les professions turístiques, fomentant la recerca, el desenvolupament i la innovació en totes les matèries que puguin beneficiar el sector turístic i els seus professionals.

El ministeri competent en matèria de turisme també, en el marc de les seves funcions i en coordinació amb el ministeri competent en matèria d’educació, pot promoure la subscripció de convenis de col·laboració amb institucions d’educació superior, en particular amb universitats, amb l’objectiu de fomentar i enfortir els estudis relacionats amb el sector turístic. Aquesta col·laboració pot orientar-se tant al disseny de programes acadèmics específics com al desenvolupament d’activitats i estratègies de formació contínua dirigides als professionals del sector turístic, en línia amb les necessitats del sector i els objectius establerts en el Pla nacional de turisme. Igualment, aquesta col·laboració pot orientar-se a la realització d’estades formatives a l’efecte d’impulsar la preservació dels recursos turístics, culturals i naturals.

El ministeri competent en matèria de turisme, en col·laboració amb Andorra Turisme, SAU, s’ha de dotar de mitjans i sistemes d’informació orientats a proporcionar el coneixement de l’oferta i la demanda turístiques i a garantir l’atenció de peticions d’informació.

S’ha de potenciar especialment l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació tant en la difusió interior i exterior dels recursos turístics com en les relacions entre l’Administració, els empresaris turístics i els turistes. Andorra Turisme, SAU ha de col·laborar amb el ministeri competent en matèria de turisme als efectes previstos en aquest apartat.

Les oficines de turisme poden ser de titularitat del Govern, d’Andorra Turisme, SAU o dels comuns i es poden organitzar en xarxes a l’efecte de promoure l’homogeneïtat dels serveis que ofereixen.

Les oficines d’informació turística són dependències obertes al públic que presten un servei consistent a facilitar als turistes orientació, assistència i informació turística, així com a la venda de serveis turístics.

Tota la informació turística proporcionada ha de ser precisa, fiable i actualitzada, perquè cada consumidor pugui prendre decisions sobre la seva visita al país.

El ministeri competent en matèria de turisme pot establir, conjuntament amb Andorra Turisme, SAU i amb els comuns, amb la subscripció prèvia del conveni corresponent, programes de gestió i de col·laboració, amb l’objectiu de dinamitzar i coordinar projectes d’interès per promoure el coneixement de l’oferta i la demanda turístiques i garantir l’atenció de peticions d’informació.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure una senyalització turística homogènia, clara i harmonitzada que faciliti l’accessibilitat i el coneixement dels recursos i destinacions turístiques als visitants en tot el territori andorrà, tot contribuint a la qualitat de la imatge turística del país.

A aquest efecte, ha d’elaborar, en col·laboració amb els comuns, un “Manual de senyalització turística d’Andorra”, que ha de ser utilitzat per la resta d’administracions públiques. La senyalització s’ha d’elaborar en coordinació amb els comuns i amb els altres departaments del Govern competents, particularment en matèria de mobilitat, de protecció del medi ambient, del patrimoni natural i del paisatge, així com i de patrimoni cultural, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.

En matèria de publicitat exterior, i tot respectant les competències atribuïdes als comuns, el Govern, a proposta del ministre competent en turisme i dels altres ministres amb competència en les matèries referides en l’apartat 2, ha de desplegar reglamentàriament la definició, instal·lació, les característiques físiques, els criteris d’emplaçament i d’integració dels rètols, panells i altres elements de publicitat exterior situats en àmbits interurbans i urbans, inclosos els que s’ubiquin en entorns naturals, disposin o no d’una figura específica de protecció, així com els procediments de concessió de llicències, inspecció i sanció.

El Govern, a proposta del ministeri competent en matèria de turisme, pot establir, d’acord amb la normativa aplicable, línies d’ajut i atorgar subvencions a empreses turístiques i a altres entitats i associacions com a mesures per estimular la realització de les accions fixades en els programes de promoció i foment del turisme. També ho poden fer els comuns, amb l’objectiu de promocionar i fomentar el turisme en les parròquies respectives.

L’atorgament dels ajuts i les subvencions esmentats s’ha de fer d’acord amb els principis de publicitat, objectivitat, lliure concurrència, igualtat, respecte a les regles de la lliure competència i adequació a la legalitat pressupostària.

Reglamentàriament, s’han d’establir les bases i els procediments de les línies d’ajut.

El ministeri competent en matèria de turisme pot crear i atorgar incentius i estímuls honorífics en reconeixement de les actuacions que contribueixin a assolir un turisme de qualitat i sostenible.

Així mateix, el ministeri competent en matèria de turisme pot crear i atorgar incentius i estímuls honorífics amb la finalitat de fomentar la formació especialitzada per als professionals del sector turístic i la implementació de sistemes de certificació de sostenibilitat per al turisme. Els requisits i les condicions per atorgar-los s’han d’establir reglamentàriament, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

Reglamentàriament, s’han de desenvolupar les convocatòries per concedir medalles, guardons, distincions i premis, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

Les administracions públiques han d’impulsar una estratègia d’actuació en matèria de qualitat turística, orientada a una atenció òptima i homogènia als usuaris dels serveis turístics, a satisfer les seves expectatives i a fidelitzar-los, mitjançant la millora continuada dels productes o serveis que utilitzen.

Les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de l’estratègia de qualitat turística s’han d’articular mitjançant disposicions reglamentàries, sense perjudici del que disposi el pla corresponent sobre aquesta matèria.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de donar suport a la innovació i a la modernització tecnològica de les empreses, els establiments i serveis turístics, com a instrument estratègic per incrementar la seva competitivitat i sostenibilitat. A aquest efecte, pot adoptar les mesures que consideri necessàries i utilitzar els instruments que resultin procedents.

Igualment, el ministeri ha de promoure la professionalització i regulació de nous actors de l’ecosistema digital turístic, incloent-hi creadors de contingut i altres actors digitals especialitzats en turisme. S’ha de fomentar la seva integració responsable en l’estratègia de turisme nacional, amb l’objectiu d’assegurar la qualitat de la informació difosa i vetllar per la seva alineació amb els objectius de competitivitat i sostenibilitat.

El ministeri competent en matèria de turisme, en coordinació amb Andorra Turisme, SAU, Andorra Digital, SA, la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, la resta de departaments governamentals competents, i amb qualsevol altra entitat privada de titularitat pública, han de fomentar la cultura de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) entre els agents professionals del sector turístic andorrà, amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses, els productes i els destins turístics, la seva sostenibilitat i les sinergies amb la resta del sistema productiu d’Andorra, i també a l’efecte de millorar les dades estadístiques relatives a les activitats turístiques.

Així mateix, el ministeri competent en matèria de turisme ha d’aprofundir en la recerca i l’anàlisi de l’evolució del sector turístic en una doble vessant: l’anàlisi de les operacions estadístiques i la transferència de resultats al sector com a instrument dirigit a millorar-ne el coneixement, orientar la innovació i incrementar la competitivitat i la sostenibilitat.

Les anàlisis de l’activitat turística han de procurar la col·laboració dels comuns i de les associacions i els agents del sector turístic.

Les administracions públiques i les entitats esmentades en l’article anterior han de promoure un sistema d’intel·ligència turística i transferència de coneixement orientat a l’anàlisi, l’estudi i la difusió dels comportaments i les tendències de la demanda turística, tenint en compte les dades estadístiques periòdiques esmentades a la lletra v de l’article 19, amb l’objectiu d’aportar valor afegit als agents turístics andorrans en el seu procés de millora de la qualitat i increment de la competitivitat.

Són finalitats del sistema d’intel·ligència turística i transferència de coneixement:

El sistema d’intel·ligència turística ha de permetre l’accés a les dades de manera estructurada, amb l’objectiu que puguin aportar valor afegit als agents del sector turístic, i millorar la presa de decisions i afavorir la innovació i l’eficiència en el sector esmentat.

Les activitats turístiques, en el marc d’un desenvolupament sostenible, s’han de desenvolupar amb subjecció a la normativa ambiental i de protecció i conservació del patrimoni cultural i natural d’Andorra, segons es defineix a la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural, adoptada per la Conferència General de la UNESCO l’any 1972.

L’activitat turística d’Andorra s’ha d’orientar vers la millora de la competitivitat del sector mitjançant el desenvolupament del turisme sostenible, atenent principalment la preservació i la conservació dels recursos turístics, procurant-ne un aprofitament correcte i proporcionat que garanteixi la perdurabilitat, la conservació i el manteniment del llegat natural, cultural, artístic i social d’Andorra, i que contribueixi de manera equitativa al creixement econòmic i al benestar general.

Els òrgans administratius encarregats de la gestió o la protecció dels recursos turístics han de fomentar un desenvolupament del turisme sostenible basat en un equilibri territorial, social i econòmic, i limitat segons la capacitat de càrrega que, si escau, s’hagi determinat per a les visites a llocs o àrees protegits.

Les actuacions públiques en matèria de turisme han d’anar dirigides a promoure i garantir un turisme respectuós amb el medi ambient, especialment pel que fa a les zones protegides per la normativa ambiental, i en els recursos turístics en risc de sobreexplotació o de desequilibri.

La política turística ha de procurar adaptar Andorra als efectes del canvi climàtic i ha de promoure accions per mitigar riscos i generar oportunitats, d’acord amb el que estableix la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc). De manera coordinada amb les administracions competents en aquesta matèria, s’ha de dur a terme un seguiment continu de l’evolució del clima al territori andorrà per valorar-ne l’impacte potencial sobre l’activitat turística, i estudiar l’impacte d’aquesta activitat sobre el canvi climàtic.

Les activitats turístiques s’han de desenvolupar amb subjecció a la normativa ambiental i de protecció i conservació dels recursos naturals, amb una atenció especial a les normes sobre residus sòlids, sanitat i salubritat de l’aigua, qualitat de l’aire i del sòl, conservació dels espais naturals protegits, defensa de la flora i la fauna, especialment la protegida autòctona, i contaminacions físiques, químiques, biològiques o acústiques.

Les activitats turístiques s’han de desenvolupar d’acord amb el principi de no causar un dany significatiu al medi ambient, en coherència amb els Objectius de desenvolupament sostenible marcats per les Nacions Unides (ODS) i en aplicació dels criteris establerts per la normativa ambiental vigent.

El ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia amb el Consell Nacional de Turisme, ha d’impulsar estratègies orientades a garantir la sostenibilitat en el sector turístic.

Aquestes estratègies han de facilitar la implicació activa de residents, turistes i agents turístics, promovent la seva contribució efectiva a:

El ministeri competent en matèria de turisme pot establir, amb la consulta prèvia amb el Consell Nacional de Turisme, línies d’actuació específiques, programes de formació, incentius i mecanismes de col·laboració amb el sector privat per promoure el desenvolupament del turisme sostenible. Els requisits i les condicions corresponents s’han d’establir reglamentàriament, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

El ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia a les autoritats competents en matèria de medi ambient i als comuns afectats, pot declarar, amb caràcter excepcional, espai turístic saturat la part del territori on existeixin problemes ambientals relacionats amb l’activitat turística.

En aquests casos, i en els termes establerts reglamentàriament, es pot limitar temporalment l’exercici de determinades activitats turístiques, sempre que aquestes limitacions siguin necessàries i proporcionades per resoldre els problemes ambientals, fins que desapareguin les circumstàncies que van motivar la declaració, sense que en cap cas no es puguin establir prohibicions de caràcter general.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per circularitat el principi que orienta la transició cap a una economia circular, passant d’un model econòmic lineal a un de més eficient i sostenible, que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficiència per tal que els productes i recursos mantinguin la seva utilitat i valor durant el màxim temps possible, i evita emissions i pèrdues materials.

La circularitat també promou un consum responsable i eficient, minimitzant la generació de residus i optimitzant-ne la gestió, augmentant la reutilització i el reciclatge, i reduint les opcions de gestió de residus menys eficients.

Les activitats turístiques, en el marc d’una transició cap a una economia circular, s’han de desenvolupar amb subjecció a la Llei d’economia circular (LEC) i a la Llei de residus, així com a qualsevol altra disposició sectorial en matèria d’eficiència energètica, consum responsable o altres que siguin aplicables.

Totes les persones físiques i jurídiques que desenvolupin activitats turístiques a Andorra han d’observar els principis de circularitat i promoure l’adopció de bones pràctiques ambientals i de circularitat, entre altres.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure l’aplicació i la integració dels objectius de l’Estratègia d’economia circular en el Pla nacional de turisme, així com en els diversos tipus d’empreses i activitats turístiques, en coherència amb el que estableix l’article 7 de la Llei 25/2022, del 30 de juny, d’economia circular (LEC).

A aquest efecte, el ministeri competent en matèria de turisme ha d’impulsar l’adopció de bones pràctiques ambientals i de circularitat per part de les empreses turístiques i altres operadors del sector, amb els objectius següents:

El ministeri competent en matèria de turisme pot establir, amb consulta prèvia amb el Consell Nacional de Turisme, línies d’actuació específiques, programes de formació, incentius i mecanismes de col·laboració amb el sector privat per facilitar la transició cap a un model turístic alineat amb els principis de circularitat. Els requisits i les condicions corresponents s’han d’establir reglamentàriament, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

Les facultats de control i verificació del compliment del que estableix aquesta Llei i les lleis concordants, així com les disposicions que la desenvolupin, corresponen al ministeri competent en matèria de turisme, que exerceix la funció inspectora en matèria de turisme a Andorra.

La inspecció d’allotjaments turístics forma part de la inspecció turística del ministeri competent i es regeix pel que disposa la Llei general de l’allotjament turístic, i, en el que no hi està previst, s’aplica de forma supletòria aquesta Llei.

Els fets constatats pel personal dependent de la inspecció turística que es formalitzin en document públic tenen valor probatori i gaudiran de la presumpció de veracitat, sense perjudici de les proves que, en defensa dels seus drets o interessos, puguin aportar o assenyalar les mateixes persones interessades.

Per complir les funcions d’inspecció, l’Administració competent en matèria de turisme pot disposar de tants inspectors com necessitin els seus diversos serveis i dependències.

La coordinació i la cooperació amb altres departaments ministerials i amb altres administracions públiques es considera un instrument essencial per al control de l’intrusisme en el sector, així com per al millor control, per part de les administracions competents, d’altres condicions com les ambientals, de salubritat i higiene, i el compliment de les condicions i els drets laborals.

El personal d’inspecció, quan actuï en l’exercici de la seva funció inspectora, té la consideració d’autoritat a tots els efectes, especialment pel que fa a la responsabilitat administrativa i penal de les persones que ofereixin obstrucció, resistència o cometin atemptats o desacataments contra ells en actes de servei.

En el desenvolupament de les seves actuacions d’inspecció, el personal de la inspecció turística pot sol·licitar el suport, el concurs, l’auxili i la protecció que li siguin necessaris de qualsevol altra autoritat en el seu àmbit competencial corresponent, especialment del Cos de Policia.

Els actes o fets constatats per la inspecció es reflecteixen en una acta que gaudeix de presumpció de veracitat, llevat de prova en contrari, i que es formalitza segons el que es determini reglamentàriament.

Les actes d’inspecció tenen caràcter de document públic i valor probatori.

Els titulars de l’activitat turística, els seus representants legals, el personal empleat degudament autoritzat o, en defecte d’això, les persones que es trobin al capdavant de l’activitat en el moment de la inspecció, tenen el deure de facilitar als inspectors de turisme l’accés a les instal·lacions i dependències on es desenvolupi l’activitat.

Així mateix, han de facilitar tant l’examen dels documents relacionats amb l’activitat turística, proporcionant la possibilitat d’obtenir-ne còpies o reproduccions, com la comprovació de totes les dades que siguin necessàries per als fins de la inspecció.

Constitueixen infraccions administratives en matèria de turisme les accions, les omissions i els fets tipificats com a tals a la Llei general de l’allotjament turístic, així com els establerts al capítol tercer d’aquest títol.

Els establiments d’allotjament turístic resten sotmesos únicament al règim sancionador establert a la Llei general de l’allotjament turístic. La resta d’empreses que efectuïn activitats turístiques queden sotmeses al règim sancionador establert al capítol tercer d’aquest títol.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus o molt greus.

Les infraccions en matèria de turisme són objecte de sancions administratives, prèvia instrucció de l’expedient sancionador corresponent, que s’inicia d’ofici, per acord de l’òrgan competent, bé per iniciativa pròpia o a conseqüència d’una ordre superior, una petició raonada d’altres òrgans o una denúncia.

Són responsables de les infraccions administratives en matèria turística:

Les persones titulars d’una empresa o que exerceixin una activitat turística són responsables de les infraccions administratives en matèria turística comeses pel personal al seu servei en l’exercici de les seves funcions.

Les responsabilitats administratives en matèria turística són compatibles amb l’exigència a la persona física o jurídica infractora de la reposició de la situació alterada per ella mateixa al seu estat original, com també amb la indemnització pels danys i perjudicis causats.

També són compatibles amb la restitució a les persones perjudicades de les quantitats percebudes indegudament, en el cas de percepció de preus superiors als publicitats o de cobrament de serveis no prestats, incrementades, si escau, amb els interessos de demora corresponents.

La responsabilitat administrativa per infraccions turístiques ho és sense perjudici de la responsabilitat civil, penal o de qualsevol altre tipus en què puguin incórrer les persones declarades responsables en el procediment sancionador. No obstant això, en cap cas no es pot produir una doble sanció pels mateixos fets i en funció dels mateixos interessos públics protegits, si bé s’han d’exigir les altres responsabilitats que es derivin d’altres fets o infraccions concurrents.

La instrucció d’una causa penal davant els tribunals de justícia suspèn la tramitació de l’expedient administratiu sancionador que s’hagués iniciat pels mateixos fets i, si escau, l’eficàcia dels actes administratius d’imposició de sanció. Les mesures administratives que s’haguessin adoptat per salvaguardar la salut i la seguretat de les persones es mantenen mentre l’autoritat judicial no es pronunciï sobre aquestes mesures.

Les infraccions qualificades com a lleus se sancionen amb amonestació o multa de fins a 900 euros.

Les infraccions qualificades com a greus se sancionen amb multa de 901 a 3.000 euros.

Les infraccions qualificades com a molt greus se sancionen amb multa de 3.001 a 18.000 euros.

Com a sancions accessòries per les infraccions molt greus es poden imposar la suspensió temporal de l’exercici de l’activitat de l’empresa o de l’exercici professional, la revocació de l’habilitació atorgada per l’Administració turística o la clausura temporal o definitiva de l’establiment.

Les infraccions prescriuen:

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès.

La tramitació dels procediments sancionadors s’ha d’efectuar conforme al que estableix el Codi de l’Administració i d’acord amb el Reglament del procediment sancionador vigent en cada moment.

Quan una infracció de les previstes en aquesta Llei pugui ser constitutiva d’infracció penal, els fets s’han de posar en coneixement del Ministeri Fiscal.

El procediment sancionador ha de separar la fase instructora de la sancionadora, les quals han de ser encomanades a òrgans diferents.

Els procediments sancionadors s’inicien per acord de l’òrgan del ministeri competent en matèria de turisme, en virtut de qualsevol dels actes següents:

Iniciat el procediment, l’òrgan competent per resoldre’l pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. En qualsevol cas, aquestes mesures han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.

D’acord amb l’article 93 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, el personal de la inspecció turística pot proposar a l’òrgan competent l’adopció de mesures cautelars, que poden consistir en:

Les mesures cautelars s’han d’adoptar en estricte compliment dels principis de legalitat i proporcionalitat, sense que prejutgin la sanció administrativa eventual que s’adopti en el marc de l’expedient sancionador corresponent.

L’òrgan competent per adoptar les mesures cautelars és designat pel ministeri competent en matèria de turisme.

Amb caràcter previ o simultani a la incoació del procediment sancionador, s’ha d’oferir al presumpte infractor la possibilitat de normalitzar les irregularitats administratives en què hagi incorregut i reparar els perjudicis causats als turistes.

La conciliació voluntària per reparar els perjudicis causats als turistes només pot tenir lloc en les reclamacions en què prevalgui un interès particular i aquest perjudici sigui quantificable econòmicament.

L’esmena de les irregularitats administratives pot formular-se atenent l’entitat de la infracció i el perjudici que comporti.

La conciliació i l’esmena plena comporten l’arxivament de les actuacions o l’atenuació de les infraccions i sancions, atenent la naturalesa i la gravetat dels perjudicis causats, mentre que l’esmena parcial només pot donar lloc a l’atenuació de les infraccions i sancions. No procedeix l’arxivament de les actuacions en els casos d’esmena plena d’infraccions molt greus.

També es prohibeix: