Llei 7/2026, del 30 d’abril, general de turisme

Rang Llei
Publicació 2026-06-02
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 166
Historial de reformes JSON API
2.

En tot cas, tenen la consideració d’altres serveis turístics els següents:

a)

Els complexos turístics d’esquí i les estacions de muntanya, de conformitat amb la llei que regula les estacions de muntanya vigent en cada moment.

b)

Els centres que ofereixin, conjuntament, serveis de salut i de benestar i les estacions termals.

c)

Els parcs temàtics.

d)

Centres de congressos i operadors professionals de congressos (OPC).

e)

Empreses d’espectacles, activitats recreatives i animació turística.

f)

Empreses de restauració.

g)

Empreses de transport de viatgers en la realització de rutes turístiques.

h)

Empreses digitals especialitzades en turisme i creadors de continguts.

i)

Els complexos de golf.

j)

Les activitats dedicades a donar valor al patrimoni cultural o natural.

k)

Les oficines de turisme i els centres d’atenció al turista.

l)

L’oferta comercial d’Andorra, de conformitat amb la Llei del comerç.

m)

Altres serveis que es determinin reglamentàriament.

3.

El Govern, a proposta del ministeri competent en matèria de turisme, pot fixar reglamentàriament els requisits exigits per desenvolupar aquestes activitats turístiques quan no existeixi una regulació sectorial o així ho requereixi la protecció dels usuaris d’aquests serveis.

Article 30. Promoció de l’oferta comercial i de restauració com a complement turístic
1.

El ministeri competent en matèria de turisme, conjuntament amb Andorra Turisme, SAU, ha de promoure la projecció, la consolidació i la diversificació de l’oferta comercial i de restauració d’Andorra en el seu conjunt, com a element integrant i complementari de l’oferta turística del país.

2.

A aquest efecte, i en coordinació amb els òrgans i les entitats competents en matèria de comerç, consum i les altres administracions públiques implicades, han d’impulsar la realització d’activitats, plans i iniciatives que contribueixin a reforçar el seu paper estratègic en l’atracció de turistes, la millora de l’experiència turística, la competitivitat i la desestacionalització de l’oferta turística, procurant la inclusió adequada d’aquestes accions en els instruments de planificació corresponents.

Títol VI. Promoció i foment del turisme

Capítol primer. Promoció d’Andorra com a destinació turística integral

Article 31. Definició

S’entén per promoció turística el conjunt d’actuacions mitjançant les quals es fomenta el coneixement del destí Andorra i la fidelització de les persones que el visiten com a turistes, i es facilita la comercialització del producte turístic andorrà, tant al mercat nacional com internacional.

Article 32. Principis d’actuació en matèria de promoció turística
1.

Andorra, en conjunt, es considera, als efectes d’aquesta Llei, una destinació turística integral. Els seus recursos i serveis requereixen un tractament unitari en la promoció fora del territori andorrà. La promoció d’aquesta imatge ha d’integrar la diversitat dels destins turístics d’Andorra.

2.

S’ha de potenciar el destí turístic d’Andorra al mercat nacional, europeu i internacional, afavorint l’ajust adequat entre les accions promocionals que cal desenvolupar, les demandes del mercat i el desenvolupament sostenible del turisme.

3.

La promoció s’ha d’orientar als diversos segments de mercat, diversificant una oferta turística autèntica i de qualitat que ofereixi una imatge d’Andorra com a destinació turística singular.

4.

El ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia al Consell Nacional de Turisme, ha de fomentar la participació i la coordinació amb els comuns i amb les associacions empresarials més representatives del sector turístic en les activitats de promoció.

Article 33. Creació, modificació, utilització i extinció de la marca Andorra
1.

Es crea la marca Andorra, com a distintiu exclusiu i integral del país i de la seva imatge global en l’àmbit internacional, titularitat del Govern, que prestigia els recursos, els productes i els serveis turístics, i fomenta una imatge de qualitat de l’oferta turística d’Andorra als mercats nacionals i internacionals. La titularitat de la marca Andorra correspon al Govern i la seva promoció ha de ser liderada per Andorra Turisme, SAU.

2.

La marca Andorra s’ha de regular reglamentàriament, en particular la descripció i l’àmbit, així com les normes d’utilització.

3.

Sense perjudici del que s’ha dit anteriorment, la creació, la modificació, l’extinció i la utilització de les marques turístiques estan subjectes al que disposa la normativa vigent sobre marques i noms comercials.

Article 34. Promoció de la marca Andorra

La promoció de la marca Andorra té els objectius següents:

a)

Vetllar pel correcte posicionament i la imatge diferencial de la marca als mercats turístics.

b)

Identificar els elements associats a la marca per a una millor difusió.

c)

Supervisar de manera continuada l’estratègia de comunicació de la marca, que ha de tenir una orientació definida cap als clients finals i al mercat turístic en general.

Article 35. Mesures de promoció turística

Per promocionar la imatge d’Andorra com a destinació turística integral, es poden adoptar totes les mesures que es considerin necessàries, entre les quals:

a)

L’elaboració i el desenvolupament de plans i programes específics de promoció orientats a sectors i destins determinats.

b)

El disseny i l’execució de campanyes de promoció de recursos i productes turístics.

c)

La coordinació i la gestió de la informació turística institucional.

d)

La participació en fires i certàmens, tant a escala nacional com internacional.

e)

L’edició de publicacions orientades a la difusió i la comercialització del turisme.

f)

El patrocini d’iniciatives de promoció i comercialització d’interès per al sector turístic andorrà.

g)

L’impuls a la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

h)

La participació en accions coordinades amb organismes internacionals que incideixin positivament en la imatge dels recursos i productes turístics.

i)

La participació en activitats promocionals amb xarxes de caràcter nacional i internacional, especialment amb aquelles en què Andorra té una presència destacada.

j)

Qualsevol altra activitat relacionada amb la promoció turística d’Andorra que es consideri d’interès.

Article 36. Portal turístic
1.

El Portal turístic es configura com una plataforma digital de promoció turística que incorpora publicitat institucional en matèria de turisme, informació sobre activitats, productes i serveis turístics i qualsevol altra informació que el ministeri competent en matèria de turisme consideri d’interès per als potencials usuaris turístics.

2.

La plataforma digital ha de ser accessible amb la finalitat que les persones amb alguna discapacitat puguin percebre-la, entendre-la, navegar-hi i interactuar-hi amb els proveïdors dels serveis turístics, sobre la base de la informació oferta en formats i canals accessibles. Aquesta informació ha de ser precisa, fiable i actualitzada, perquè cada consumidor pugui prendre decisions sobre la seva visita al país.

Article 37. Declaracions d’interès turístic nacional
1.

El Govern pot declarar d’interès turístic nacional les iniciatives, els esdeveniments, les activitats o els sectors de naturalesa cultural, artística, esportiva, gastronòmica o festiva que suposin la manifestació de valors propis i de la tradició popular andorrana, així com un valor econòmic rellevant per al conjunt de l’economia del país, sempre que tinguin una importància especial com a recurs turístic.

2.

També es pot efectuar aquesta declaració en relació amb les activitats que, per la seva capacitat de generar fluxos turístics recurrents, tinguin un interès turístic estratègic. La declaració d’una iniciativa, esdeveniment o activitat d’interès turístic nacional no exclou el compliment d’aquesta Llei ni de la resta de normativa sectorial aplicable.

3.

Les iniciatives, els esdeveniments i les activitats o sectors declarats d’interès turístic nacional:

a)

Han de garantir la seva alineació amb els objectius de sostenibilitat, innovació i competitivitat de l’estratègia turística, i afavorir la desestacionalització i la millora de l’oferta turística.

b)

Estan subjectes a la potestat reguladora, planificadora i inspectora del Govern, que pot establir instruments específics de seguiment, coordinació i avaluació estratègica.

4.

Reglamentàriament, s’han de fixar els requisits, les condicions i el procediment que cal seguir per obtenir la declaració d’interès turístic nacional, així com els efectes d’aquesta declaració.

5.

En tot cas, la declaració d’interès turístic nacional requereix l’informe preceptiu del comú o dels comuns en què es desenvolupi la iniciativa, l’esdeveniment, l’activitat o el sector objecte de la declaració. En la proposta de declaració, el Govern ha de referir expressament els efectes que té la declaració d’interès turístic nacional.

Capítol segon. Foment del sector turístic

Article 38. Definició

S’entén per foment del sector turístic l’activitat encaminada a potenciar l’oferta turística mitjançant mesures concretes orientades a la millora de la competitivitat, l’ocupació i la internacionalització de les empreses i els seus professionals.

Article 39. Objectius de l’activitat de foment

El ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia al Consell Nacional de Turisme, ha d’elaborar programes per potenciar l’oferta turística mitjançant mesures de foment que permetin assolir, entre altres, els objectius següents:

a)

Diversificar segmentar i desestacionalitzar l’oferta turística mitjançant la incentivació de productes propis del turisme d’Andorra.

b)

Modernitzar l’oferta turística mitjançant l’actualització d’instal·lacions, infraestructures i serveis, i la millora de la productivitat i la competitivitat.

c)

Donar valor i conservar els recursos turístics vinculats essencialment al patrimoni cultural i natural d’Andorra.

d)

Potenciar els ensenyaments turístics i la qualificació dels professionals del sector mitjançant el reciclatge professional i l’especialització.

e)

Incentivar el creixement selectiu i qualitatiu de l’oferta turística i adequar-la a la demanda del mercat, com a mesura per millorar-ne la competitivitat.

f)

Contribuir a la realització de treballs consistents en l’elaboració d’estudis, estadístiques, publicacions i investigacions sobre el sector turístic.

g)

Potenciar les actuacions dels comuns en matèria de turisme relatives a la rehabilitació i la dotació d’infraestructures, equipaments o serveis d’interès turístic.

h)

Promoure el turisme gastronòmic i la conservació de les tradicions culinàries pròpies d’Andorra com a element diferenciador i valor afegit del destí.

i)

Assentar les bases de l’acció climàtica i la resiliència del sector turístic.

j)

Qualsevol altra activitat relacionada amb el foment del sector turístic que el ministeri competent en matèria de turisme pugui considerar d’interès.

Article 40. Foment de la desestacionalització
1.

El ministeri competent en matèria de turisme, en coordinació amb els òrgans i les entitats competents i amb les administracions públiques implicades, ha d’impulsar la realització d’activitats, plans i iniciatives que contribueixin a dinamitzar el sector turístic durant la temporada baixa, així com a prolongar la durada de la temporada alta, amb l’objectiu de fomentar la desestacionalització i reduir la dependència dels períodes d’alta ocupació.

2.

A aquest efecte, s’han de desenvolupar programes específics inclosos en els instruments de planificació turística corresponents, orientats a sectors específics com el turisme de muntanya, el turisme esportiu, el turisme cultural, el turisme gastronòmic i el turisme de salut i benestar, entre d’altres, que puguin representar un interès turístic estratègic.

3.

Aquestes accions han de fomentar una oferta turística més diversa i dinàmica, adaptada als perfils de turistes, i impulsar el desenvolupament de productes propis del turisme a Andorra.

4.

Les campanyes de promoció turístiques previstes per a l’exercici següent s’han de comunicar al Consell Nacional de Turisme, amb una antelació suficient, i sense perjudici que es puguin modificar amb posterioritat a comunicar-se per qualsevol motiu sobrevingut.

Article 41. Foment de l’associacionisme
1.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de fomentar l’associacionisme professional i empresarial dins del sector turístic, tant en l’àmbit públic com privat, amb l’objectiu de concentrar esforços i coordinar actuacions.

Les administracions turístiques han de donar suport a les actuacions de les associacions professionals i empresarials legalment constituïdes.

2.

Així mateix, s’ha de donar suport a les actuacions d’aquestes associacions que tinguin per objecte l’estudi i la investigació, el foment i la promoció del turisme a Andorra.

Capítol tercer. Formació i professionalització del sector turístic

Article 42. Formació i innovació en turisme
1.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure l’adaptació de la formació en turisme a les necessitats de les empreses turístiques establertes a Andorra, tenint en compte les particularitats locals i la transformació contínua del sector. Per això, s’ha de fomentar una formació per a l’ocupació eminentment pràctica, especialitzada i orientada a la millora de la competitivitat, la dignificació i la professionalització del sector, en línia amb els objectius establerts en el Pla nacional de turisme.

2.

Per la via reglamentària, el Govern pot establir una formació mínima requerida i obligatòria per a determinats perfils professionals del sector turístic. Aquesta formació ha de dissenyar-se d’acord amb la naturalesa de les funcions desenvolupades i ha de ser flexible i adaptada a les necessitats del sector, i pot impartir-se mitjançant formats innovadors, com càpsules o píndoles formatives digitals. Així mateix, es poden reconèixer els programes de formació propis que duguin a terme les empreses de més de cinquanta treballadors. Reglamentàriament, s’han d’establir els requisits per a aquest reconeixement.

3.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure la implantació de la formació en turisme en l’elaboració dels plans d’educació, i fomentar l’ensenyament del fet turístic des de l’educació primària, facilitant per a això els recursos materials i personals necessaris per assolir aquest objectiu.

4.

El ministeri competent en matèria de turisme, en el marc de les seves funcions i en coordinació amb el ministeri competent en matèria d’educació, ha d’adoptar totes les mesures necessàries per a la millora i el desenvolupament de la formació, l’exercici i les professions turístiques, fomentant la recerca, el desenvolupament i la innovació en totes les matèries que puguin beneficiar el sector turístic i els seus professionals.

5.

El ministeri competent en matèria de turisme també, en el marc de les seves funcions i en coordinació amb el ministeri competent en matèria d’educació, pot promoure la subscripció de convenis de col·laboració amb institucions d’educació superior, en particular amb universitats, amb l’objectiu de fomentar i enfortir els estudis relacionats amb el sector turístic. Aquesta col·laboració pot orientar-se tant al disseny de programes acadèmics específics com al desenvolupament d’activitats i estratègies de formació contínua dirigides als professionals del sector turístic, en línia amb les necessitats del sector i els objectius establerts en el Pla nacional de turisme. Igualment, aquesta col·laboració pot orientar-se a la realització d’estades formatives a l’efecte d’impulsar la preservació dels recursos turístics, culturals i naturals.

Capítol quart. Informació i comunicació turística

Article 43. Informació turística
1.

El ministeri competent en matèria de turisme, en col·laboració amb Andorra Turisme, SAU, s’ha de dotar de mitjans i sistemes d’informació orientats a proporcionar el coneixement de l’oferta i la demanda turístiques i a garantir l’atenció de peticions d’informació.

2.

S’ha de potenciar especialment l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació tant en la difusió interior i exterior dels recursos turístics com en les relacions entre l’Administració, els empresaris turístics i els turistes. Andorra Turisme, SAU ha de col·laborar amb el ministeri competent en matèria de turisme als efectes previstos en aquest apartat.

3.

Les oficines de turisme poden ser de titularitat del Govern, d’Andorra Turisme, SAU o dels comuns i es poden organitzar en xarxes a l’efecte de promoure l’homogeneïtat dels serveis que ofereixen.

4.

Les oficines d’informació turística són dependències obertes al públic que presten un servei consistent a facilitar als turistes orientació, assistència i informació turística, així com a la venda de serveis turístics.

5.

Tota la informació turística proporcionada ha de ser precisa, fiable i actualitzada, perquè cada consumidor pugui prendre decisions sobre la seva visita al país.

6.

El ministeri competent en matèria de turisme pot establir, conjuntament amb Andorra Turisme, SAU i amb els comuns, amb la subscripció prèvia del conveni corresponent, programes de gestió i de col·laboració, amb l’objectiu de dinamitzar i coordinar projectes d’interès per promoure el coneixement de l’oferta i la demanda turístiques i garantir l’atenció de peticions d’informació.

El conveni esmentat al paràgraf anterior ha de definir el règim de reunions i de presa de decisions.

Article 44. Senyalització turística
1.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure una senyalització turística homogènia, clara i harmonitzada que faciliti l’accessibilitat i el coneixement dels recursos i destinacions turístiques als visitants en tot el territori andorrà, tot contribuint a la qualitat de la imatge turística del país.

2.

A aquest efecte, ha d’elaborar, en col·laboració amb els comuns, un “Manual de senyalització turística d’Andorra”, que ha de ser utilitzat per la resta d’administracions públiques. La senyalització s’ha d’elaborar en coordinació amb els comuns i amb els altres departaments del Govern competents, particularment en matèria de mobilitat, de protecció del medi ambient, del patrimoni natural i del paisatge, així com i de patrimoni cultural, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.

3.

En matèria de publicitat exterior, i tot respectant les competències atribuïdes als comuns, el Govern, a proposta del ministre competent en turisme i dels altres ministres amb competència en les matèries referides en l’apartat 2, ha de desplegar reglamentàriament la definició, instal·lació, les característiques físiques, els criteris d’emplaçament i d’integració dels rètols, panells i altres elements de publicitat exterior situats en àmbits interurbans i urbans, inclosos els que s’ubiquin en entorns naturals, disposin o no d’una figura específica de protecció, així com els procediments de concessió de llicències, inspecció i sanció.

Aquesta regulació ha de vetllar per una bona imatge turística del país, assegurant-ne la qualitat turística i la coherència de la imatge de la destinació. Igualment, ha de garantir la protecció del paisatge i del medi ambient, així com la posada en valor dels elements i dels béns que integren el patrimoni cultural i ha de tenir en compte la seguretat i la fluïdesa de la mobilitat.

Capítol cinquè. Ajuts, subvencions i mesures honorífiques

Article 45. Ajuts i subvencions al sector turístic
1.

El Govern, a proposta del ministeri competent en matèria de turisme, pot establir, d’acord amb la normativa aplicable, línies d’ajut i atorgar subvencions a empreses turístiques i a altres entitats i associacions com a mesures per estimular la realització de les accions fixades en els programes de promoció i foment del turisme. També ho poden fer els comuns, amb l’objectiu de promocionar i fomentar el turisme en les parròquies respectives.

2.

L’atorgament dels ajuts i les subvencions esmentats s’ha de fer d’acord amb els principis de publicitat, objectivitat, lliure concurrència, igualtat, respecte a les regles de la lliure competència i adequació a la legalitat pressupostària.

3.

Reglamentàriament, s’han d’establir les bases i els procediments de les línies d’ajut.

Article 46. Incentius i estímuls honorífics
1.

El ministeri competent en matèria de turisme pot crear i atorgar incentius i estímuls honorífics en reconeixement de les actuacions que contribueixin a assolir un turisme de qualitat i sostenible.

2.

Així mateix, el ministeri competent en matèria de turisme pot crear i atorgar incentius i estímuls honorífics amb la finalitat de fomentar la formació especialitzada per als professionals del sector turístic i la implementació de sistemes de certificació de sostenibilitat per al turisme. Els requisits i les condicions per atorgar-los s’han d’establir reglamentàriament, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

3.

Reglamentàriament, s’han de desenvolupar les convocatòries per concedir medalles, guardons, distincions i premis, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

Títol VII. Qualitat i innovació turística

Capítol primer. Qualitat turística

Article 47. Qualitat turística
1.

Les administracions públiques han d’impulsar una estratègia d’actuació en matèria de qualitat turística, orientada a una atenció òptima i homogènia als usuaris dels serveis turístics, a satisfer les seves expectatives i a fidelitzar-los, mitjançant la millora continuada dels productes o serveis que utilitzen.

2.

Les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de l’estratègia de qualitat turística s’han d’articular mitjançant disposicions reglamentàries, sense perjudici del que disposi el pla corresponent sobre aquesta matèria.

Article 48. Objectius

L’estratègia de qualitat turística s’ha d’articular sobre establiments, serveis i destins turístics, conforme, entre altres, a les mesures i els instruments següents:

a)

Crear marques o distintius de qualitat.

b)

Promoure les activitats d’avaluació o certificació de la qualitat, fetes per entitats especialitzades.

c)

Impulsar i fomentar la implantació i el manteniment de sistemes de gestió de qualitat normalitzats de reconeixement ampli.

d)

Fomentar l’elaboració de cartes de qualitat o la participació en cartes de qualitat elaborades per entitats especialitzades.

e)

Afavorir l’anàlisi de les expectatives, de les necessitats i de la satisfacció turística, i promoure sistemes d’autocontrol per als serveis turístics.

f)

Desenvolupar programes específics d’actuació que incideixin en l’accessibilitat turística.

g)

Promocionar els establiments, serveis i destins turístics que obtinguin certificacions o distincions en matèria de qualitat turística, sostenibilitat ambiental i accessibilitat.

h)

Qualsevol altra acció pública o de suport a la iniciativa privada dirigida a promoure la prestació de serveis turístics de qualitat, que transmeti als usuaris turístics una imatge d’excel·lència vinculada al destí “Andorra”.

Capítol segon. Innovació turística

Article 49. Innovació turística
1.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de donar suport a la innovació i a la modernització tecnològica de les empreses, els establiments i serveis turístics, com a instrument estratègic per incrementar la seva competitivitat i sostenibilitat. A aquest efecte, pot adoptar les mesures que consideri necessàries i utilitzar els instruments que resultin procedents.

2.

Igualment, el ministeri ha de promoure la professionalització i regulació de nous actors de l’ecosistema digital turístic, incloent-hi creadors de contingut i altres actors digitals especialitzats en turisme. S’ha de fomentar la seva integració responsable en l’estratègia de turisme nacional, amb l’objectiu d’assegurar la qualitat de la informació difosa i vetllar per la seva alineació amb els objectius de competitivitat i sostenibilitat.

Article 50. Accions d’R+D+I
1.

El ministeri competent en matèria de turisme, en coordinació amb Andorra Turisme, SAU, Andorra Digital, SA, la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, la resta de departaments governamentals competents, i amb qualsevol altra entitat privada de titularitat pública, han de fomentar la cultura de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) entre els agents professionals del sector turístic andorrà, amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses, els productes i els destins turístics, la seva sostenibilitat i les sinergies amb la resta del sistema productiu d’Andorra, i també a l’efecte de millorar les dades estadístiques relatives a les activitats turístiques.

2.

Així mateix, el ministeri competent en matèria de turisme ha d’aprofundir en la recerca i l’anàlisi de l’evolució del sector turístic en una doble vessant: l’anàlisi de les operacions estadístiques i la transferència de resultats al sector com a instrument dirigit a millorar-ne el coneixement, orientar la innovació i incrementar la competitivitat i la sostenibilitat.

3.

Les anàlisis de l’activitat turística han de procurar la col·laboració dels comuns i de les associacions i els agents del sector turístic.

Article 51. Sistema d’intel·ligència turística i transferència de coneixement
1.

Les administracions públiques i les entitats esmentades en l’article anterior han de promoure un sistema d’intel·ligència turística i transferència de coneixement orientat a l’anàlisi, l’estudi i la difusió dels comportaments i les tendències de la demanda turística, tenint en compte les dades estadístiques periòdiques esmentades a la lletra v de l’article 19, amb l’objectiu d’aportar valor afegit als agents turístics andorrans en el seu procés de millora de la qualitat i increment de la competitivitat.

2.

Són finalitats del sistema d’intel·ligència turística i transferència de coneixement:

a)

Establir un sistema d’informació estadística que garanteixi la fiabilitat de les dades obtingudes i la seva actualització permanent.

b)

Elaborar la informació de caràcter micro i macroeconòmic de l’oferta i la demanda en el sector turístic que permeti desenvolupar el màxim potencial del territori i facilitar la presa avançada de decisions estratègiques.

c)

Determinar l’evolució natural del mercat turístic, per permetre a les empreses i als destins d’Andorra anticipar-se a la competència.

3.

El sistema d’intel·ligència turística ha de permetre l’accés a les dades de manera estructurada, amb l’objectiu que puguin aportar valor afegit als agents del sector turístic, i millorar la presa de decisions i afavorir la innovació i l’eficiència en el sector esmentat.

Títol VIII. Sostenibilitat i circularitat

Capítol primer. Turisme sostenible

Article 52. Definició

S’entén per turisme sostenible el que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i ambientals, per tal de satisfer les necessitats dels turistes, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones.

Article 53. Principis generals de protecció i conservació del patrimoni cultural i natural
1.

Les activitats turístiques, en el marc d’un desenvolupament sostenible, s’han de desenvolupar amb subjecció a la normativa ambiental i de protecció i conservació del patrimoni cultural i natural d’Andorra, segons es defineix a la Convenció sobre la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural, adoptada per la Conferència General de la UNESCO l’any 1972.

2.

L’activitat turística d’Andorra s’ha d’orientar vers la millora de la competitivitat del sector mitjançant el desenvolupament del turisme sostenible, atenent principalment la preservació i la conservació dels recursos turístics, procurant-ne un aprofitament correcte i proporcionat que garanteixi la perdurabilitat, la conservació i el manteniment del llegat natural, cultural, artístic i social d’Andorra, i que contribueixi de manera equitativa al creixement econòmic i al benestar general.

3.

Els òrgans administratius encarregats de la gestió o la protecció dels recursos turístics han de fomentar un desenvolupament del turisme sostenible basat en un equilibri territorial, social i econòmic, i limitat segons la capacitat de càrrega que, si escau, s’hagi determinat per a les visites a llocs o àrees protegits.

4.

Les actuacions públiques en matèria de turisme han d’anar dirigides a promoure i garantir un turisme respectuós amb el medi ambient, especialment pel que fa a les zones protegides per la normativa ambiental, i en els recursos turístics en risc de sobreexplotació o de desequilibri.

5.

La política turística ha de procurar adaptar Andorra als efectes del canvi climàtic i ha de promoure accions per mitigar riscos i generar oportunitats, d’acord amb el que estableix la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc). De manera coordinada amb les administracions competents en aquesta matèria, s’ha de dur a terme un seguiment continu de l’evolució del clima al territori andorrà per valorar-ne l’impacte potencial sobre l’activitat turística, i estudiar l’impacte d’aquesta activitat sobre el canvi climàtic.

Article 54. Prevenció de la contaminació i responsabilitat per danys ecològics
1.

Les activitats turístiques s’han de desenvolupar amb subjecció a la normativa ambiental i de protecció i conservació dels recursos naturals, amb una atenció especial a les normes sobre residus sòlids, sanitat i salubritat de l’aigua, qualitat de l’aire i del sòl, conservació dels espais naturals protegits, defensa de la flora i la fauna, especialment la protegida autòctona, i contaminacions físiques, químiques, biològiques o acústiques.

2.

Les activitats turístiques s’han de desenvolupar d’acord amb el principi de no causar un dany significatiu al medi ambient, en coherència amb els Objectius de desenvolupament sostenible marcats per les Nacions Unides (ODS) i en aplicació dels criteris establerts per la normativa ambiental vigent.

Article 55. Estratègies de sostenibilitat turística
1.

El ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia amb el Consell Nacional de Turisme, ha d’impulsar estratègies orientades a garantir la sostenibilitat en el sector turístic.

2.

Aquestes estratègies han de facilitar la implicació activa de residents, turistes i agents turístics, promovent la seva contribució efectiva a:

a)

La millora dels serveis de què gaudeixen els turistes.

b)

La millora de les infraestructures i dotacions turístiques.

c)

L’impuls de bones pràctiques laborals i la lluita contra la precarietat laboral en el sector turístic.

d)

La lluita contra l’intrusisme en el sector de l’allotjament turístic.

e)

La promoció turística d’Andorra en el marc d’una política de desestacionalització del turisme.

f)

L’enfortiment de la competitivitat del destí turístic als mercats internacionals.

g)

L’atracció de turistes amb un alt grau de consciència ambiental, que contribueixin a la conservació i la promoció del patrimoni cultural i natural d’Andorra.

h)

La captació i organització d’esdeveniments turístics, esportius i culturals de projecció internacional.

i)

El posicionament d’Andorra com a destinació turística sostenible.

j)

L’impuls de la digitalització de l’oferta turística i la gestió intel·ligent de la demanda.

k)

La promoció i la incentivació de bones pràctiques ambientals, culturals i socials en tots els àmbits del sector.

l)

L’educació i sensibilització sobre la sostenibilitat del turisme, tant entre els professionals del sector com entre els turistes i la població local.

m)

L’acció climàtica i la resiliència climàtica del sector turístic.

3.

El ministeri competent en matèria de turisme pot establir, amb la consulta prèvia amb el Consell Nacional de Turisme, línies d’actuació específiques, programes de formació, incentius i mecanismes de col·laboració amb el sector privat per promoure el desenvolupament del turisme sostenible. Els requisits i les condicions corresponents s’han d’establir reglamentàriament, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

Article 56. Espai turístic saturat
1.

El ministeri competent en matèria de turisme, amb la consulta prèvia a les autoritats competents en matèria de medi ambient i als comuns afectats, pot declarar, amb caràcter excepcional, espai turístic saturat la part del territori on existeixin problemes ambientals relacionats amb l’activitat turística.

2.

En aquests casos, i en els termes establerts reglamentàriament, es pot limitar temporalment l’exercici de determinades activitats turístiques, sempre que aquestes limitacions siguin necessàries i proporcionades per resoldre els problemes ambientals, fins que desapareguin les circumstàncies que van motivar la declaració, sense que en cap cas no es puguin establir prohibicions de caràcter general.

Capítol segon. Circularitat en les activitats turístiques

Article 57. Circularitat
1.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per circularitat el principi que orienta la transició cap a una economia circular, passant d’un model econòmic lineal a un de més eficient i sostenible, que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficiència per tal que els productes i recursos mantinguin la seva utilitat i valor durant el màxim temps possible, i evita emissions i pèrdues materials.

2.

La circularitat també promou un consum responsable i eficient, minimitzant la generació de residus i optimitzant-ne la gestió, augmentant la reutilització i el reciclatge, i reduint les opcions de gestió de residus menys eficients.

Article 58. Circularitat en les activitats turístiques
1.

Les activitats turístiques, en el marc d’una transició cap a una economia circular, s’han de desenvolupar amb subjecció a la Llei d’economia circular (LEC) i a la Llei de residus, així com a qualsevol altra disposició sectorial en matèria d’eficiència energètica, consum responsable o altres que siguin aplicables.

2.

Totes les persones físiques i jurídiques que desenvolupin activitats turístiques a Andorra han d’observar els principis de circularitat i promoure l’adopció de bones pràctiques ambientals i de circularitat, entre altres.

Article 59. Integració de l’Estratègia d’economia circular en el sector turístic
1.

El ministeri competent en matèria de turisme ha de promoure l’aplicació i la integració dels objectius de l’Estratègia d’economia circular en el Pla nacional de turisme, així com en els diversos tipus d’empreses i activitats turístiques, en coherència amb el que estableix l’article 7 de la Llei 25/2022, del 30 de juny, d’economia circular (LEC).

2.

A aquest efecte, el ministeri competent en matèria de turisme ha d’impulsar l’adopció de bones pràctiques ambientals i de circularitat per part de les empreses turístiques i altres operadors del sector, amb els objectius següents:

a)

Elevar la sostenibilitat econòmica, ambiental i social al màxim nivell.

b)

Contribuir, des de l’ecodisseny de productes i serveis, l’adopció de noves tecnologies netes i l’optimització dels processos de producció i consum, a la regeneració de l’ecosistema i del sistema econòmic i social.

c)

Adoptar un compromís d’increment permanent d’eficiència en la gestió dels recursos, per desvincular-ne l’ús i el consum del creixement econòmic.

d)

Augmentar la competitivitat turística mitjançant la reducció dels costos operatius, l’oferta de productes i serveis ecoinnovadors, la captació de talent, l’enfortiment de les relacions amb els grups d’interès i/o la fidelització de la marca.

e)

Afavorir la desestacionalització de l’activitat turística per incrementar la rendibilitat econòmica i social del turisme.

f)

Reduir la petjada ambiental de l’activitat turística (petjada de carboni, hídrica i de consum d’energia).

g)

Reduir les pèrdues i el malbaratament d’aliments i materials en les cadenes de producció i consum.

h)

Minimitzar els riscos per a la salut humana i el medi ambient.

i)

Reduir el consum energètic en tota la cadena de valor del sistema turístic.

3.

El ministeri competent en matèria de turisme pot establir, amb consulta prèvia amb el Consell Nacional de Turisme, línies d’actuació específiques, programes de formació, incentius i mecanismes de col·laboració amb el sector privat per facilitar la transició cap a un model turístic alineat amb els principis de circularitat. Els requisits i les condicions corresponents s’han d’establir reglamentàriament, sense perjudici de la normativa vigent en la matèria.

Títol IX. Control de la qualitat turística

Capítol primer. Inspecció turística

Article 60. Inspecció turística
1.

Les facultats de control i verificació del compliment del que estableix aquesta Llei i les lleis concordants, així com les disposicions que la desenvolupin, corresponen al ministeri competent en matèria de turisme, que exerceix la funció inspectora en matèria de turisme a Andorra.

2.

La inspecció d’allotjaments turístics forma part de la inspecció turística del ministeri competent i es regeix pel que disposa la Llei general de l’allotjament turístic, i, en el que no hi està previst, s’aplica de forma supletòria aquesta Llei.

3.

Els fets constatats pel personal dependent de la inspecció turística que es formalitzin en document públic tenen valor probatori i gaudiran de la presumpció de veracitat, sense perjudici de les proves que, en defensa dels seus drets o interessos, puguin aportar o assenyalar les mateixes persones interessades.

Article 61. Personal de la inspecció turística
1.

Per complir les funcions d’inspecció, l’Administració competent en matèria de turisme pot disposar de tants inspectors com necessitin els seus diversos serveis i dependències.

2.

La coordinació i la cooperació amb altres departaments ministerials i amb altres administracions públiques es considera un instrument essencial per al control de l’intrusisme en el sector, així com per al millor control, per part de les administracions competents, d’altres condicions com les ambientals, de salubritat i higiene, i el compliment de les condicions i els drets laborals.

3.

El personal d’inspecció, quan actuï en l’exercici de la seva funció inspectora, té la consideració d’autoritat a tots els efectes, especialment pel que fa a la responsabilitat administrativa i penal de les persones que ofereixin obstrucció, resistència o cometin atemptats o desacataments contra ells en actes de servei.

4.

En el desenvolupament de les seves actuacions d’inspecció, el personal de la inspecció turística pot sol·licitar el suport, el concurs, l’auxili i la protecció que li siguin necessaris de qualsevol altra autoritat en el seu àmbit competencial corresponent, especialment del Cos de Policia.

Article 62. Funcions de la inspecció turística

Sense perjudici de les funcions previstes a la Llei general de l’allotjament turístic, la inspecció turística té les funcions següents:

a)

Vigilar i comprovar el compliment de les disposicions legals en matèria turística i desenvolupar la investigació d’indicis o fets que puguin comportar la comissió d’una infracció administrativa.

b)

Vetllar pel respecte als drets dels usuaris de serveis turístics.

c)

Verificar els fets causants de reclamacions i denúncies que puguin ser constitutius d’infracció de la normativa turística.

d)

Col·laborar en les tasques de difusió i informació de noves disposicions normatives en matèria turística, o de la modificació de les existents i de la seva aplicació per part dels seus destinataris.

e)

Comprovar l’existència de les infraestructures i dels serveis obligatoris imposats per la legislació turística.

f)

Informar les empreses, durant la realització de les seves actuacions, sobre les normes, els drets, les obligacions i les formes de compliment continguts en les disposicions aplicables, en coordinació amb altres administracions públiques.

g)

Col·laborar en els procediments administratius sancionadors o en altres procediments, practicant les diligències que ordeni l’òrgan competent.

h)

Estendre i tramitar les actes d’inspecció emeses en l’exercici de la funció inspectora.

i)

Elaborar els informes que li siguin sol·licitats.

j)

Qualsevol altra funció inspectora que li sigui atribuïda per una norma de rang legal o reglamentari.

Article 63. Facultats dels inspectors de turisme

El personal que forma part de la inspecció turística té les facultats següents:

a)

Efectuar visites de comprovació en qualsevol moment i aixecar les actes corresponents.

b)

Examinar la documentació de les persones que duguin a terme activitats turístiques i que estiguin relacionades amb les activitats esmentades.

c)

Fer les citacions oportunes, per tot mitjà admès en dret, a aquestes persones o a qui les representi, en les quals ha de constar la data, el lloc, l’hora i l’objecte de la compareixença, així com els efectes de no acomplir-les.

Article 64. Actes d’inspecció
1.

Els actes o fets constatats per la inspecció es reflecteixen en una acta que gaudeix de presumpció de veracitat, llevat de prova en contrari, i que es formalitza segons el que es determini reglamentàriament.

2.

Les actes d’inspecció tenen caràcter de document públic i valor probatori.

Article 65. Deures dels inspectors de turisme

Els inspectors de turisme, en l’exercici de la seva actuació inspectora, tenen els deures següents:

a)

Exhibir l’acreditació de la seva condició en iniciar l’actuació inspectora, llevat que la identificació pugui interferir en aquesta actuació.

b)

Complir amb el deure de secret professional i mantenir la confidencialitat de l’actuació inspectora.

c)

Observar el respecte i la consideració deguts a les persones interessades, informant-les dels seus drets i deures per facilitar-ne el compliment.

d)

Dur a terme l’actuació inspectora amb la màxima celeritat i discreció, procurant que tingui la mínima repercussió en l’activitat turística de què es tracti.

Article 66. Deures del titular de l’activitat turística i del personal empleat
1.

Els titulars de l’activitat turística, els seus representants legals, el personal empleat degudament autoritzat o, en defecte d’això, les persones que es trobin al capdavant de l’activitat en el moment de la inspecció, tenen el deure de facilitar als inspectors de turisme l’accés a les instal·lacions i dependències on es desenvolupi l’activitat.

2.

Així mateix, han de facilitar tant l’examen dels documents relacionats amb l’activitat turística, proporcionant la possibilitat d’obtenir-ne còpies o reproduccions, com la comprovació de totes les dades que siguin necessàries per als fins de la inspecció.

Capítol segon. Potestat sancionadora

Article 67. Infraccions administratives en matèria de turisme
1.

Constitueixen infraccions administratives en matèria de turisme les accions, les omissions i els fets tipificats com a tals a la Llei general de l’allotjament turístic, així com els establerts al capítol tercer d’aquest títol.

2.

Els establiments d’allotjament turístic resten sotmesos únicament al règim sancionador establert a la Llei general de l’allotjament turístic. La resta d’empreses que efectuïn activitats turístiques queden sotmeses al règim sancionador establert al capítol tercer d’aquest títol.

3.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus o molt greus.

4.

Les infraccions en matèria de turisme són objecte de sancions administratives, prèvia instrucció de l’expedient sancionador corresponent, que s’inicia d’ofici, per acord de l’òrgan competent, bé per iniciativa pròpia o a conseqüència d’una ordre superior, una petició raonada d’altres òrgans o una denúncia.

Article 68. Persones responsables
1.

Són responsables de les infraccions administratives en matèria turística:

a)

Les empreses turístiques que incorren en alguna de les infraccions tipificades en aquesta Llei.

b)

Les persones físiques o jurídiques que desenvolupin activitats o serveis turístics a Andorra sense disposar de les autoritzacions preceptives.

c)

Les persones que duguin a terme qualsevol tipus d’activitat o servei turístic que requereixi acreditació, sense haver-ne obtingut.

2.

Les persones titulars d’una empresa o que exerceixin una activitat turística són responsables de les infraccions administratives en matèria turística comeses pel personal al seu servei en l’exercici de les seves funcions.

Article 69. Responsabilitat
1.

Les responsabilitats administratives en matèria turística són compatibles amb l’exigència a la persona física o jurídica infractora de la reposició de la situació alterada per ella mateixa al seu estat original, com també amb la indemnització pels danys i perjudicis causats.

2.

També són compatibles amb la restitució a les persones perjudicades de les quantitats percebudes indegudament, en el cas de percepció de preus superiors als publicitats o de cobrament de serveis no prestats, incrementades, si escau, amb els interessos de demora corresponents.

3.

La responsabilitat administrativa per infraccions turístiques ho és sense perjudici de la responsabilitat civil, penal o de qualsevol altre tipus en què puguin incórrer les persones declarades responsables en el procediment sancionador. No obstant això, en cap cas no es pot produir una doble sanció pels mateixos fets i en funció dels mateixos interessos públics protegits, si bé s’han d’exigir les altres responsabilitats que es derivin d’altres fets o infraccions concurrents.

En cas que una conducta constitueixi simultàniament una infracció administrativa tipificada en aquesta Llei i en una altra norma sectorial de caràcter especial, s’aplica preferentment el règim d’infraccions i sancions previst en la norma especial, sempre que protegeixi els mateixos interessos públics. Aquesta prevalença no impedeix que es puguin exigir altres responsabilitats derivades de fets o infraccions diferenciades.

4.

La instrucció d’una causa penal davant els tribunals de justícia suspèn la tramitació de l’expedient administratiu sancionador que s’hagués iniciat pels mateixos fets i, si escau, l’eficàcia dels actes administratius d’imposició de sanció. Les mesures administratives que s’haguessin adoptat per salvaguardar la salut i la seguretat de les persones es mantenen mentre l’autoritat judicial no es pronunciï sobre aquestes mesures.

Capítol tercer. Infraccions i sancions

Article 70. Infraccions lleus

Constitueixen infraccions administratives de caràcter lleu:

a)

La incorrecció en el tracte a les persones usuàries de serveis turístics per part de qui desenvolupi alguna de les activitats turístiques incloses en aquesta Llei.

b)

La inexactitud en el compliment de les obligacions de comunicació o d’informació amb l’Administració turística competent o amb els usuaris de serveis turístics.

c)

La realització de contractes de prestació de serveis turístics, sigui quin sigui el suport formal, no ajustats a les prescripcions establertes en la norma aplicable.

d)

La utilització indeguda de les marques, símbols identificatius, missatges i estratègies de la imatge turística d’Andorra que no s’ajustin a les directrius dictades pel departament competent de l’Administració turística.

e)

No prestar o prestar deficientment els serveis deguts quan no es causi perjudici als clients.

f)

La negativa a expedir una factura detallada dels serveis o productes consumits a petició de la clientela, així com la inclusió en la factura de serveis no prestats o productes no consumits.

g)

Les deficiències en les condicions de neteja, en el funcionament de les instal·lacions o en el mobiliari o estris que formin part de l’explotació de l’activitat turística.

h)

L’obstaculització a la tasca inspectora quan no arribi a impossibilitar-la.

Article 71. Infraccions greus

Constitueixen infraccions administratives de caràcter greu:

a)

La utilització comercial de denominacions o distintius diferents dels que corresponguin a l’activitat, d’acord amb la classificació o inscripció atorgades per l’Administració turística.

b)

El fet que l’empresa, l’establiment o el professional deixi de complir algun dels requisits establerts en la normativa vigent per a l’exercici de l’activitat turística o per obtenir l’autorització corresponent.

c)

La utilització de denominacions per a una activitat turística que puguin induir a error sobre la classificació, la categoria o les característiques d’aquesta activitat.

d)

La prohibició de l’accés lliure o l’expulsió de l’establiment, així com la interrupció en la prestació dels serveis acordats per causa no justificada.

e)

L’incompliment del contracte o de les condicions pactades, respecte al lloc, el temps, el preu o altres elements integrants del servei turístic acordat.

f)

L’obstrucció a la tasca de la inspecció turística en l’exercici de les seves funcions, o no atendre els requeriments formulats durant la inspecció.

g)

La negativa a facilitar a l’Administració qualsevol informació relativa a l’activitat turística desenvolupada, o subministrar-la falsa.

h)

No mantenir vigents les assegurances, les fiances o altres garanties equivalents en les quanties exigides per la normativa turística.

i)

Organitzar activitats d’informació o assistència pròpies de les professions turístiques mitjançant personal no habilitat o autoritzat.

j)

L’incompliment de les disposicions relatives al règim de reserves i cancel·lacions.

k)

L’actitud de resistència, excusa o negativa que dificulti o retardi l’exercici de les funcions d’inspecció, així com la manca de col·laboració de la persona gestora, titular o propietària del recurs turístic amb l’Administració turística.

l)

La comissió de dos o més infraccions lleus en el termini d’un any.

Article 72. Infraccions molt greus

Constitueixen infraccions administratives de caràcter molt greu:

a)

Exercir, comercialitzar, oferir o prestar activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar dels requisits necessaris establerts en la normativa o sense tenir l’autorització administrativa prèvia d’inici de l’activitat.

b)

La restricció en l’accés, en la prestació de serveis o l’expulsió injustificada d’un establiment turístic o d’una activitat turística, quan es faci per raó de raça, sexe, discapacitat física, psíquica o mobilitat reduïda, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social que suposi discriminació de la persona usuària turística.

c)

La negativa, la resistència o l’obstrucció que impedeixi l’actuació de la inspecció turística, així com l’aportació de documentació inexacta o falsa.

d)

La comissió de dos o més infraccions greus en el termini d’un any.

e)

Les infraccions de la normativa turística que causin un perjudici greu als interessos turístics d’Andorra, que danyin la seva imatge o la dels seus destins turístics, o que causin danys als recursos naturals i ambientals.

f)

Oferir o prestar serveis turístics que continguin com a element de reclam aspectes que vulnerin els drets fonamentals o les llibertats públiques.

g)

No prestar o prestar deficientment els serveis deguts sempre que es causi un perjudici greu als usuaris de serveis turístics.

Article 73. Tipus de sancions

Les infraccions de la normativa turística donen lloc a la imposició de les sancions següents:

a)

Amonestació.

b)

Multa.

c)

Canvi de categoria de l’establiment a una categoria inferior a la que posseeixi.

d)

Suspensió temporal, fins a un màxim de dotze mesos, de l’activitat de l’empresa o de l’exercici professional individual.

e)

Revocació de l’habilitació o autorització atorgada per l’Administració turística competent.

f)

Clausura temporal o definitiva de l’establiment que hagi causat la infracció.

Article 74. Sancions
1.

Les infraccions qualificades com a lleus se sancionen amb amonestació o multa de fins a 900 euros.

L’amonestació és procedent en els casos d’infraccions lleus quan no hi hagi reincidència i, donades les circumstàncies i el criteri de proporcionalitat, no es consideri convenient la imposició de multa.

2.

Les infraccions qualificades com a greus se sancionen amb multa de 901 a 3.000 euros.

3.

Les infraccions qualificades com a molt greus se sancionen amb multa de 3.001 a 18.000 euros.

4.

Com a sancions accessòries per les infraccions molt greus es poden imposar la suspensió temporal de l’exercici de l’activitat de l’empresa o de l’exercici professional, la revocació de l’habilitació atorgada per l’Administració turística o la clausura temporal o definitiva de l’establiment.

Article 75. Graduació de les sancions

A banda del que estableix la Llei general de l’allotjament turístic, s’han de tenir en compte les circumstàncies concurrents següents en el moment en què es va produir la infracció administrativa, per a la graduació de les sancions:

a)

El benefici il·lícit obtingut.

b)

El perjudici causat a l’usuari dels serveis turístics.

c)

La categoria de l’establiment i les característiques del servei o l’activitat.

d)

El grau d’intencionalitat.

e)

El perjudici causat a la imatge turística d’Andorra.

Article 76. Prescripció de les infraccions
1.

Les infraccions prescriuen:

a)

Les lleus, al cap d’un any.

b)

Les greus, al cap de dos anys.

c)

Les molt greus, al cap de tres anys.

2.

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès.

Article 77. Prescripció de les sancions

Les sancions i mesures accessòries a què es refereix aquesta Llei que siguin imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per infraccions greus, al cap de dos anys, i les imposades per infraccions lleus, al cap d’un any, començant el còmput d’aquests terminis l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.

Capítol quart. Procediment sancionador

Article 78. Tramitació
1.

La tramitació dels procediments sancionadors s’ha d’efectuar conforme al que estableix el Codi de l’Administració i d’acord amb el Reglament del procediment sancionador vigent en cada moment.

2.

Quan una infracció de les previstes en aquesta Llei pugui ser constitutiva d’infracció penal, els fets s’han de posar en coneixement del Ministeri Fiscal.

3.

El procediment sancionador ha de separar la fase instructora de la sancionadora, les quals han de ser encomanades a òrgans diferents.

Article 79. Incoació
1.

Els procediments sancionadors s’inicien per acord de l’òrgan del ministeri competent en matèria de turisme, en virtut de qualsevol dels actes següents:

a)

La denúncia d’un particular, inclosa la feta en fulls de reclamació.

b)

L’acta subscrita pel personal vinculat a la inspecció turística.

c)

La comunicació de la presumpta infracció formulada per l’autoritat col·laboradora o l’òrgan administratiu que en tingui coneixement.

d)

A iniciativa dels organismes competents en matèria de turisme.

2.

Iniciat el procediment, l’òrgan competent per resoldre’l pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. En qualsevol cas, aquestes mesures han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.

Article 80. Mesures cautelars
1.

D’acord amb l’article 93 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, el personal de la inspecció turística pot proposar a l’òrgan competent l’adopció de mesures cautelars, que poden consistir en:

a)

El tancament provisional de l’establiment.

b)

La suspensió de les activitats.

c)

La intervenció de mitjans materials.

d)

Qualsevol altra mesura que es consideri oportuna sempre que s’apreciï l’existència d’una situació de risc imminent o de perjudici greu per als clients.

2.

Les mesures cautelars s’han d’adoptar en estricte compliment dels principis de legalitat i proporcionalitat, sense que prejutgin la sanció administrativa eventual que s’adopti en el marc de l’expedient sancionador corresponent.

3.

L’òrgan competent per adoptar les mesures cautelars és designat pel ministeri competent en matèria de turisme.

Article 81. Conciliació i esmena
1.

Amb caràcter previ o simultani a la incoació del procediment sancionador, s’ha d’oferir al presumpte infractor la possibilitat de normalitzar les irregularitats administratives en què hagi incorregut i reparar els perjudicis causats als turistes.

2.

La conciliació voluntària per reparar els perjudicis causats als turistes només pot tenir lloc en les reclamacions en què prevalgui un interès particular i aquest perjudici sigui quantificable econòmicament.

3.

L’esmena de les irregularitats administratives pot formular-se atenent l’entitat de la infracció i el perjudici que comporti.

4.

La conciliació i l’esmena plena comporten l’arxivament de les actuacions o l’atenuació de les infraccions i sancions, atenent la naturalesa i la gravetat dels perjudicis causats, mentre que l’esmena parcial només pot donar lloc a l’atenuació de les infraccions i sancions. No procedeix l’arxivament de les actuacions en els casos d’esmena plena d’infraccions molt greus.

Article 82. Resolució del procediment

La resolució que posi fi al procediment ha de ser motivada i ha de resoldre totes les qüestions plantejades en l’expedient, sense que en la mateixa resolució es puguin acceptar fets diferents dels determinats en el curs del procediment, amb independència de la seva valoració jurídica. La resolució s’ha de notificar en el termini màxim de sis mesos des del seu inici.

Article 83. Execució de la resolució

L’execució de les resolucions dictades en els expedients sancionadors pot efectuar-se mitjançant l’aplicació de les mesures d’execució forçosa previstes en el Codi de l’Administració.

Disposició addicional primera. Integració de les unitats d’inspecció

La unitat d’inspecció dels allotjaments turístics queda integrada en la unitat d’inspecció turística. Les referències a la inspecció dels allotjaments turístics, contingudes a la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic o a qualsevol altra norma s’han d’entendre efectuades a la inspecció turística.

Disposició addicional segona. Publicació del primer estudi realitzat relatiu a la capacitat de càrrega turística

S’encomana al Govern la publicació del primer estudi realitzat relatiu a la capacitat de càrrega turística del país i a les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat i la qualitat del sector turístic en un termini de tres mesos a comptar des de l’aprovació de la present Llei.

Disposició addicional tercera. Estudi per a la implementació d’un bàtxelor en turisme

S’encomana al Govern que, en el termini de sis mesos, conjuntament amb la Universitat d’Andorra, estudiï la implementació d’un bàtxelor en turisme.

Disposició addicional quarta. Estudi d’impacte per a la creació d’una vinyeta turística

S’encomana al Govern l’elaboració d’un estudi d’impacte per a la creació d’una vinyeta turística obligatòria aplicable als vehicles amb matrícula estrangera que accedeixin al territori del Principat en un termini de dotze mesos a comptar de l’aprovació de la present Llei. L’estudi ha d’analitzar la implantació d’un sistema de gestió electrònica de la vinyeta, accessible mitjançant una aplicació mòbil i altres canals digitals, que en permeti l’adquisició prèvia o immediata, el control automatitzat i una gestió àgil i eficient, tot garantint la proporcionalitat de l’import en funció de la durada de l’estada, l’ús de la xarxa viària i la tipologia del vehicle.

Disposició derogatòria

Es deroga l’Ordinació número 3 “Publicitat per rètols” del Consell General, aprovada el 5 d’agost del 1982 i totes aquelles altres disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera. Desplegament reglamentari

El Govern queda facultat per desplegar reglamentàriament el contingut d’aquesta Llei en el termini d’un any a partir de la data en què entri en vigor.

Disposició final segona. Projecte de llei de modificació de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics

S’encomana al Govern l’elaboració d’un Projecte de Llei relatiu a la modificació de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics. Aquesta modificació haurà de preveure, entre altres mesures, la introducció d’un mecanisme de tributació dinàmica que permeti ajustar l’import de l’impost en funció del nivell de demanda turística, amb increments en períodes d’alta ocupació i reduccions en temporades de menor afluència a Andorra.

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge

Es modifica l’article 9.7. b) de la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, amb el següent redactat:

“Article 9. Limitació a la inversió estrangera immobiliària

(…)

7.

També es prohibeix:

(…)

b)

I la inversió estrangera immobiliària destinada a apartaments turístics i a immobles amb autorització d’habitatge d’ús turístic.

(…)”

Disposició final quarta. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 30 d’abril del 2026

Carles Ensenyat Reig / Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Josep-Lluís Serrano Pentinat / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.