Decret legislatiu del 8-2-2006 de publicació del text refós del Codi de procediment penal
En el supòsit que ja hi hagi constitució en acusació particular, o constituïda aquesta en mèrits del que es disposa al paràgraf anterior, s'ha de donar el termini de 15 dies per a què formuli l'escrit sol·licitant l'obertura del judici oral i en el mateix escrit formuli la qualificació provisional dels fets i proposi les proves de les quals pretengui valer-se. La manca de presentació dins el termini referit comporta el desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés penal amb la pèrdua de la qualitat de part.
Capítol III. Del judici oral
Secció primera. Disposicions generals
Article 131
Quan el tribunal mani celebrar el judici oral i la pretensió fiscal sigui revocar el sumari, el tribunal torna la causa al Ministeri Fiscal perquè sigui qualificada.
Article 132
Qualificada la causa pel fiscal, es trasllada a les parts perquè en el termini de 15 dies l'acusació particular o privada i l'actor civil, si és el cas, formulin l'escrit de qualificació. La manca de presentació dins el termini referit comporta el desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés penal amb la pèrdua de la qualitat de part. Transcorregut el termini esmentat, els defensors dels processats i les terceres persones civilment responsables han de formular l'escrit de qualificació corresponent, acompanyat de les còpies corresponents per al Ministeri Fiscal i les altres parts.
Als escrits de qualificació s'han d'esmentar:
Els fets que es considerin provats.
La seva qualificació jurídica.
Les persones que es consideren responsables penals, i el seu grau de participació i les circumstàncies eximents o modificatives de la responsabilitat penal que les afectin.
L'absolució o la pena que se sol·liciti, llevat de l'actor o el responsable civil.
Les persones que es considerin responsables civils del delicte i la proporció interna de responsabilitat de cadascuna.
Les reclamacions civils que s'efectuïn.
Les proves que se sol·licitin. Si se sol·licita la pràctica d'una prova que comporti per part del tribunal la citació de persones perquè compareguin a la vista de la causa, la demanda s'ha de presentar almenys amb una anticipació de deu dies.
Article 133
Fins al moment de l'inici de les sessions del judici oral poden incorporar-se a la causa els documents, els informes i les certificacions que hagin estat sol·licitats per les parts, o enviats espontàniament per les autoritats.
Article 134
El fiscal, l'acusació, la defensa dels processats i del responsable civil poden demanar, abans de la celebració del judici oral, que es practiquin aquelles proves necessàries per conèixer millor els fets i que no puguin practicar-se en l'acte del judici. El tribunal pot denegar la pràctica d'aquelles proves que no consideri estrictament necessàries.
Article 135
El tribunal examina les proves proposades i immediatament admet les que consideri pertinents i rebutja les altres.
Article 136
Observada d'ofici pel tribunal o denunciada per la part abans del judici, l'existència d'obstacles de procedibilitat s'han de resoldre amb caràcter previ i amb audiència de les parts, esmenant tota actuació que s'hagi realitzat amb infracció, abús o frau de les normes processals.
Iniciat el judici sobre el fons, totes les qüestions plantejades han de ser resoltes en el tràmit de dictar sentència.
Article 137
Les actuacions del judici són dirigides pel magistrat que presideix el tribunal.
Aquest disposa el que sigui necessari per a la pràctica de les proves i té totes les facultats necessàries per conservar i restablir l'ordre en les sessions i per mantenir el respecte degut al tribunal i als altres poders públics, sense perjudici de les responsabilitats penals dels infractors.
Article 138
Els debats del judici oral són públics, si bé, per causa de la naturalesa del delicte o per les circumstàncies de les persones afectades, el tribunal pot manar que les sessions se celebrin totalment o parcialment a porta tancada.
Secció segona. De la confessió
Article 139
El tribunal ha d'interrogar sobre la identitat dels encausats, exposar l'acusació o la querella, i invitar els encausats a explicar-se sobre els fets que se'ls recrimina.
Article 140
Si l'encausat o reu pertorba l'ordre de l'audiència i, malgrat les advertències, persisteix en aquesta conducta, el tribunal pot acordar la seva expulsió durant cert temps o per tota la duració del judici, el qual tindrà lloc sense ell; tot això sense perjudici del que es disposa en la secció 6a d'aquest capítol.
Secció tercera. Dels testimonis
Article 141
Després de l'interrogatori de l'encausat i dels perjudicats, s'ha de procedir a la declaració dels testimonis.
Els testimonis que no hagin estat proposats en els escrits de qualificació i no hagin estat demanats d'ofici poden ser refusats pel tribunal.
Article 142
Els testimonis que hagin de declarar han de romandre fins que siguin cridats a prestar declaració, en un lloc per a aquest fi, sense comunicació amb cap altra persona.
Article 143
Tota persona interrogada o que dirigeixi la paraula al tribunal ha de parlar dreta, llevat d'aquelles persones a les quals el tribunal, per raons especials, dispensi d'aquesta obligació.
Article 144
Una vegada el tribunal ha manat que es presenti a declarar un testimoni, li pregunta el nom, els cognoms, l'estat, l'edat i la professió; si coneix o no els inculpats i si hi té parentiu, amistat o qualsevol altra relació. Prestat el jurament o la promesa que se li exigeix, el tribunal i, després les parts, li poden fer es preguntes que considerin més oportunes i pertinents per aclarir els fets sobre els quals declari.
Article 145
Quan es consideri necessari, es pot procedir a l'acarament dels testimonis entre ells o amb els processats.
Article 146
Si el testimoni es resisteix a comparèixer o es nega a declarar, ha de ser advertit que aquest fet pot ser constitutiu d'infracció penal. En cas de persistència en la seva negativa a declarar o a comparèixer, pot ser conduït en aquest darrer supòsit davant l'autoritat judicial, sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagi pogut incórrer.
Article 147
Queden dispensats de l'obligació de declarar els sacerdots i els advocats quan coneguin els fets per raó del seu ministeri o la seva professió, els ascendents i descendents en línia directa, el consort o la persona amb qui estigui unit per situació de fet equivalent i els germans del processat. Qualsevol altra dispensa per motiu de secret professional ha de ser apreciada pel tribunal.
En aquests casos el tribunal ha d'advertir els testimonis, que, si volen, poden declarar, prestant promesa o jurament.
Article 148
Quan es consideri d'importància la declaració d'un testimoni i aquest, per impossibilitat, no pugui comparèixer a declarar, el tribunal o algun dels seus membres i les parts es poden traslladar al domicili del testimoni per fer-li les preguntes oportunes.
Article 149
Els membres del tribunal, el Ministeri Fiscal i els advocats poden interrogar i fer preguntes directament a es persones que compareguin davant el tribunal. El tribunal pot, però, decidir que les preguntes es facin per la seva mediació. En tot cas, no ha de permetre que es facin preguntes capcioses que puguin induir a error.
Secció quarta. Informe pericial, prova documental i inspecció ocular
Article 150
Els perits, que poden ser recusats per les mateixes causes determinades a l'article 7, han de ser examinats conjuntament si són diversos i han de declarar sobre els mateixos fets, i, si per dictaminar consideren necessària la pràctica de qualsevol reconeixement, ho han de fer tot seguit al lloc adequat, amb la suspensió consegüent de la sessió durant el temps necessari.
Article 151
El tribunal ha de practicar la prova documental, examinant els llibres, els documents, els papers i les altres peces de convicció que puguin contribuir a l'aclariment dels fets o a una investigació més segura de a veritat.
Els informes i les declaracions que prestin els funcionaris de policia que hagin intervingut en la causa tenen el valor de declaracions testificals en allò que es refereixin a fets de coneixement propi o pericials, si és el cas.
Article 152
El tribunal pot practicar la prova d'inspecció ocular amb citació del Ministeri Fiscal i de les parts.
Secció cinquena. Dels informes de l'acusació i la defensa
Article 153
Practicades totes les proves necessàries, el tribunal demana a les parts que manifestin si eleven a definitives o modifiquen les seves conclusions provisionals, i després dóna la paraula, perquè puguin informar al Ministeri Fiscal i als advocats de l'acusador particular, al de l'actor civil, de les persones civilment responsables i dels processats, per aquest ordre. Acabats els informes, el president del tribunal pregunta als processats si tenen alguna cosa a manifestar i en cas afirmatiu els escolta. Seguidament es declara conclòs el judici per sentència. El secretari estén acta de l'actuació amb la màxima fidelitat possible.
Article 154
Si el tribunal entén que el fet objecte del judici ha estat qualificat pel Ministeri Fiscal o les parts amb error evident, pot formular la tesi i suggerir al fiscal i a les parts que donin el seu parer, que han d'emetre en aquell acte, llevat que sol·licitin l'ajornament de la vista de la causa; en aquest cas, es procedeix novament, d'acord amb el que disposen els articles 123 i següents, a la celebració d'una nova vista, en la qual donen la seva opinió respecte de la qualificació proposada pel tribunal.
En tot cas el tribunal imposa la pena dins els límits de la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal o els acusadors privats o particulars, sense perjudici que pugui qualificar diferentment, si ha formulat tesi.
Secció sisena. Del bon ordre de les sessions
Article 155
El tribunal ha d'impedir que en el curs de la sessió les parts o els seus lletrats, els testimonis o qualsevol altra persona, facin manifestacions extemporànies o impertinents, alienes als fets objecte del delicte o es falti al respecte degut al tribunal, o que s'alteri el bon ordre de la sessió.
Resta, així mateix, prohibida qualsevol mostra d'aprovació o desaprovació del públic assistent, el qual ha de guardar un rigorós silenci i respecte durant les sessions.
Article 156
Queda prohibida l'entrada a la sala del tribunal, sense autorització expressa d'aquest, d'aparells fotogràfics, de cinema, o de televisió, i d'aparells de registre gràfic, sonor o de qualsevol altre tipus.
Queda prohibida igualment la reproducció per imatges de qualsevol persona que aparegui amb les manilles, i això fins que no recaigui sentència ferma condemnatòria.
Article 157
El tribunal pot, en cas d'infracció a les normes dels dos articles anteriors, ordenar l'expulsió de l'infractor o de les persones que d'alguna manera alterin el bon ordre de les sessions, fer evacuar la sala, si escau, i disposar la continuació del judici a porta tancada, sense perjudici de la responsabilitat penal dels infractors.
Secció setena. De la discussió i de la sentència
Article 158
El tribunal respecta el principi d'immediació i delibera en secret després de l'acabament de la vista.
Article 159
El tribunal pot, excepcionalment, abans de dictar sentència, acordar la pràctica de noves proves que consideri imprescindibles per a la resolució. En qualsevol cas, les proves practicades estan sotmeses al principi de contradicció.
Article 160
El tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i a defensa, i les manifestacions dels encausats, dicta sentència. El tribunal pot tenir en compte qualsevol circumstància atenuant o eximent que no hagi estat al·legada per les parts.
Article 161
La sentència s'ha d'adoptar per majoria entre els tres membres del tribunal.
Secció vuitena. Suspensió del judici oral
Article 162
El tribunal pot suspendre el judici oral per qualsevol causa que estimi justificada.
Títol quart. La jurisdicció del batlle
Capítol I. De l'ordenança penal
Article 163
Els delictes menors i les contravencions penals poden ser jutjats pel procediment d'ordenança penal sempre que el procediment no se segueixi, a més, per un delicte major.
També es pot fer ús del procediment d'ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s'ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se'n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d'execució de sentència, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i els quantums indemnitzatoris. Per garantir el dret a la defensa, s'ha d'atribuir advocat d'ofici al responsable penal, si no n'ha nomenat, i també, sempre que s'aculli al torn de benefici de pobresa, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l'acció civil derivada del delicte.
Article 164
El batlle de guàrdia o el batlle instructor, després de revisar l'expedient policial, en qualsevol moment de la instrucció, fins i tot abans d'haver prestat davant seu declaració escrita l'inculpat, pot acordar, per ordenança penal, verbalment i sense cap altre tràmit llevat de la consulta prèvia al Ministeri Fiscal i al lletrat defensor amb relació als fets, les circumstàncies personals de l'interessat i la pena imposable, que s'han de manifestar també verbalment, la imposició conjunta o alternativa de les penes assenyalades per als delictes menors i les contravencions penals fins a un màxim de la meitat.
Article 165
Notificada l'ordenança a l'interessat, al seu lletrat si n'ha designat o al lletrat de guàrdia si no n'ha designat i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i els interessats, amb consulta prèvia amb el seu lletrat, en aquell mateix acte, poden formular oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.
En defecte d'oposició l'ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es notifica en aquell mateix acte i per escrit l'ordenança penal, que ha de contenir un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada i es comunica, si escau, al Registre d'Antecedents Penals.
Article 166
Si s'ha formulat oposició, l'ordenança queda sense efecte i la causa ha de ser jutjada per un altre batlle, com a Tribunal Unipersonal, que correspongui per torn o, en cas de delicte menor, després de practicar la instrucció, pel Tribunal de Batlles. El batlle que hagi acordat l'ordenança no pot formar part del tribunal i inicia la instrucció del sumari estenent diligència per fer constar la pena proposada pel Ministeri Fiscal i la defensa, així com la pena acordada i no acceptada, prenent declaració al processat o a l'inculpat i practicant les diligències que convinguin, sense perjudici que posteriorment, si actua com a batlle de guàrdia, trameti l'expedient al batlle instructor que correspongui.
En qualsevol cas, les condicions de naturalesa similar a la pena proposada per ordenança que s'imposin per a la llibertat provisional del processat, han de ser aixecades d'ofici pel batlle instructor o el tribunal, com a molt tard arribat el moment en què s'hauria complert la pena proposada per ordenança, si s'hagués acceptat, tenint en compte les equivalències de penes fixades al Codi penal.
Capítol II. Del Tribunal unipersonal del batlle
Article 167
Les contravencions penals són jutjades pel Tribunal Unipersonal del batlle. Les persones interessades poden tenir en tot moment coneixement i còpia de les actuacions.
Article 168
El batlle competent fixa la data del judici i convoca els inculpats, les altres parts i els testimonis amb una anticipació mínima de 15 dies, i adverteix les parts que hauran de comparèixer a l'acte del judici amb les proves que vulguin aportar. El Ministeri Fiscal ha de ser informat amb la mateixa antelació de la relació dels procediments objecte del judici.
Article 169
El judici és públic i comença amb la lectura de la denúncia o els fonaments que han donat lloc a la seva iniciació; seguidament es procedeix a l'examen dels testimonis convocats i a la pràctica de les altres proves acordades d'ofici o proposades pel Ministeri Fiscal o per les parts que hagin estat acceptades. A continuació, fa ús de la paraula el Ministeri Fiscal, l'acusació privada, l'actor civil i, finalment, l'inculpat, el qual exposa ell mateix o per mitjà del seu advocat el que cregui convenient per a la seva defensa.
Article 170
Si el testimoni es resisteix a comparèixer o es nega a declarar, se l'adverteix que aquest fet pot ser constitutiu d'infracció penal. En cas de persistència en a seva negativa a declarar o a comparèixer, endemés de ser conduït en aquest darrer supòsit davant l'autoritat judicial, s'ordena la instrucció del sumari que correspongui.
Article 171
De cada judici s'ha de redactar una acta que ha de recollir amb la màxima fidelitat possible totes les actuacions, i ha de ser signada pel batlle i el secretari.
Article 172
L'absència de l'inculpat no suspèn la celebració del judici ni la seva resolució, sempre que consti que aquell ha estat citat en la forma deguda.
Article 173
Dins el termini de quinze dies el batlle ha de dictar sentència.
El batlle pot, també, dictar sentència de viva veu. En aquest cas el secretari estén acta de la part dispositiva de la sentència dictada. En el mateix moment se'n lliura còpia a les parts en unitat d'acte; la fonamentació fàctica i jurídica en què s'ha de basar la sentència dictada de viva veu s'ha de realitzar per escrit i ha de ser notificada a les parts en el termini màxim de 15 dies.
En cas de sentència dictada de viva veu el termini fixat per al recurs apel·lació no comença a córrer fins que s'hagi notificat, posteriorment i per escrit, la fonamentació. En cas d'absència de recurs no pot esdevenir ferma ni executòria fins que s'hagi exhaurit aquest termini.
Títol cinquè. De les despeses processals i del destí dels objectes intervinguts
Capítol únic
Article 174
En tots els autes o les sentències cal resoldre sobre el pagament de les despeses processals.
Article 175
Poden fer-se els pronunciaments següents sobre el pagament de les despeses processals:
Declarar-les d'ofici.
Fixar la part que correspongui a cada un dels condemnats, i declarar la solidaritat, si escau.
Condemnar el querellant particular o l'actor civil.
El pagament de les despeses judicials no pot imposar-se als processats que hagin estat absolts.
Article 176
Si els béns del condemnat no són suficients per cobrir totes les responsabilitats pecuniàries, aquestes han de ser satisfetes per l'ordre següent:
La reparació dels danys i la indemnització del perjudici.
Les despeses judicials.
Les multes.
Article 177
Els efectes de comerç il·lícit intervinguts es poden vendre, si d'això no se'n deriva cap perill; altrament, s'han de destruir o inutilitzar.
Quan els efectes intervinguts siguin de comerç lícit s'han de vendre en pública subhasta.
Títol sisè. De les resolucions judicials i altres actuacions
Capítol I. De les providències, els autes i les sentències
Article 178
Les resolucions judicials que poden adoptar-se són providències, autes i sentències.
Article 179
Les providències han de contenir la resolució del batlle o el tribunal, la data en què s'acordin, la rúbrica del batlle o dels magistrats i la signatura del secretari.
Els autes s'han de redactar fonamentats en resultants i considerants concrets i limitats, els uns i els altres, a la qüestió que es decideixi.
Article 180
Les sentències s'han de dictar d'acord amb les normes següents:
S'ha d'expressar el lloc i la data en què es dicta la resolució, els fets que hagin donat lloc a la formació de la causa, el nom i els cognoms dels processats, consignant els renoms o motius amb els quals hagin estat coneguts, llur estat, nacionalitat, domicili, ofici o professió i altres circumstàncies que hagin figurat en la causa.
S'han de consignar en resultants els fets que es considerin provats i estiguin relacionats amb les qüestions que s'hagin de resoldre en el jutjament.
S'han de consignar en paràgrafs que comencen amb la paraula "Considerant": 1. la qualificació legal dels fets que s'hagin estimat provats; 2. la qualificació legal de la participació que cada un dels processats hagi tingut en aquests fets; 3. la qualificació de les circumstàncies agreujants i atenuants; 4.
la qualificació legal dels fets provats en relació amb la responsabilitat civil en què hagin incorregut el processat o les altres persones que hi estiguin subjectes i la que correspongui a les resolucions que hagin de dictar-se sobre les despeses judicials.
S'han d'esmentar les disposicions legals que es considerin aplicables i pronunciar el jutjament condemnant o absolent el processat o els processats pel delicte o els delictes que hagin estat objecte del procés, i imposant la pena que correspongui.
Article 181
La sentència ha de resoldre igualment:
Sobre totes les qüestions a què fa referència l'article 124 i aquelles que afectin la responsabilitat civil objecte del judici ordenant, si escau, la restitució i, si no és possible, la indemnització que correspongui, la reparació dels danys i la indemnització pels perjudicis morals i materials.
Sobre la declaració de querella calumniosa en cas que sigui procedent.
Sobre el pagament de despeses processals.
Sobre l'abonament de qualsevol mesura de caràcter personal, adoptada preventivament, per al compliment de a pena imposada, llevat de la presó provisional, que s'abona sempre.
Sobre la dispensa eventual d'inscripció d'antecedents penals o restricció de publicitat dels mateixos antecedents, bé sigui decretada d'ofici o bé sigui decretada a instància de part.
Article 182
El tribunal pot, dins el termini de cinc dies a partir de la notificació, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes confusos o suplir eventuals omissions que s'observin en la sentència.
Els errors materials manifests i els aritmètics poden ser rectificats en qualsevol moment.
Article 183
Les sentències que es dictin per delictes de circulació han de contenir, a més, els pronunciaments següents: invalidació del permís de conduir, en cas de condemna a la seva retirada definitiva; abonament total pel compliment de la condemna del temps que, durant la substanciació de la causa, hagi estat impedit el processat de l'ús de l'esmentat permís; retenció del permís de conduir pel temps que amb aquest abonament li falti per complir, i devolució del permís de conduir en cas d'absolució.
Article 184
No poden ser objecte de publicació sense l'autorització expressa del tribunal:
Els actes o qualsevol altra actuació processal.
Les deliberacions interiors dels tribunals o les impressions personals de funcionaris de justícia.
En cap cas no poden fer-se comentaris sobre els debats, les actuacions i les resolucions dels tribunals, excepte les de caràcter tecnicojurídic. Tampoc no pot fer-se cap comentari que atempti contra l'honor i la dignitat dels tribunals, dels seus membres o de les parts, o de qualsevol altra persona que hagi intervingut en l'audiència.
Capítol II. De les notificacions i les citacions
Article 185
Els autes i les providències judicials han de ser notificats dins el termini de 15 dies a comptar de la data en què han estat dictats, o abans, si el batlle o el tribunal així ho ordenen.
Article 186
Les notificacions s'efectuen mitjançant el lliurament d'una còpia o una fotocòpia autenticada de la resolució, on ha de constar el dia, l'hora i el lloc en què es practiqui l'esmentada diligència, amb la signatura de la persona que rep la notificació, sota la fe del secretari. Quan la notificació s'efectuï al domicili de les parts, el secretari pot delegar el nunci per portar-la a la pràctica.
La notificació a persones residents a l'estranger es pot efectuar mitjançant la comissió rogatòria corresponent. També és vàlida la notificació si s'ha efectuat per carta certificada amb acusament de recepció per part del mateix interessat si les autoritats del país de residència no s'oposen a aquesta forma de notificació, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria.
La notificació a persones en parador desconegut al Principat, pot efectuar-se igualment mitjançant edicte.
Article 187
Quan no es trobi la persona objecte de la notificació, s'ha de lliurar la còpia de la resolució a qualsevol persona major d'edat de la casa, començant per la més caracteritzada i en defecte d'aquesta la resolució es notifica mitjançant edicte.
Si la persona requerida es nega a signar, se'n fa esment en la mateixa diligència de notificació i se l'adverteix que l'incompliment de l'obligació d'entregar la còpia de la resolució a l'interessat pot comportar responsabilitats penals.
Article 188
En la diligència s'ha de fer constar l'obligació, per part d'aquell que rep la còpia, de lliurar-la a qui havia de ser notificada, tan bon punt retorni al seu domicili, i també que l'incompliment pot comportar responsabilitats penals.
Article 189
Les sentències són notificades pel president o per un membre del tribunal que les ha dictat, o pel batlle, com a Tribunal Unipersonal, respectivament. Per mandat de cada un d'ells la notificació pot ser feta per un secretari del tribunal.
La notificació es fa mitjançant lectura i lliurament de còpies en acte públic, cosa que s'ha de fer constar mitjançant diligència.
Article 190
Les citacions als testimonis, els pèrits i les altres persones que hagin de comparèixer en la causa, la compareixença de les quals es consideri necessària o convenient per a la prossecució de la causa, les fa el secretari o el nunci amb les mateixes formalitats establertes a l'article 185 i següents per a les notificacions.
A la cèdula de citació cal expressar, a més, que en cas de no comparèixer, l'interessat podrà ser conduït per la força pública, sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagi pogut incórrer.
La citació a persones residents a l'estranger pot efectuar-se mitjançant la comissió rogatòria corresponent. També és vàlida la citació, si s'ha efectuat per carta certificada amb acusament de recepció per part del mateix interessat, si les autoritats del país de residència no s'oposen a aquesta forma de notificació, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria.
Article 191
La citació ha de contenir els requisits establerts per a es notificacions, i a més, els següents:
el termini dintre del qual ha de comparèixer.
el motiu pel qual se'l convoca.
l'advertiment que, la incompareixença pot comportar responsabilitats penals.
Article 192
Quan la notificació o la citació no hagi pogut practicar-se, s'ha d'estendre diligència fent constar el motiu pel qual no s'ha pogut practicar.
Article 193
Les persones en parador ignorat són citades mitjançant edicte.
Els edictes són publicats al Butlletí Oficial del Principat i han de contenir:
la designació del batlle o el tribunal que conegui de a causa.
els noms i els cognoms de la persona objecte de la citació.
el termini en què ha de presentar-se, amb advertència que, si no ho fa, serà declarada rebel.
la data d'expedició.
la signatura de l'autoritat judicial que l'expedeixi i del secretari.
Títol setè. Dels recursos
Capítol I. Recursos contra les resolucions dels batlles
Article 194
Contra la resolució del batlle instructor que acorda l'arxiu de les diligències, que desestima la denúncia o la querella, que estima la querella que hagi estat impugnada al·legant vicis de capacitat de la part querellant, que decreta el secret total de les diligències prèvies o del sumari, que decreta el sobreseïment, que acorda o denega la presó o la llibertat provisional, o qualsevol mesura preventiva de caràcter personal o econòmic, o que denega el processament, pot interposar-se recurs apel·lació en el termini dels cinc dies següents a la notificació, davant el president del Tribunal de Corts, el qual l'admet a un sol efecte i, oït per escrit el Ministeri Fiscal i les parts dins el termini de deu dies, resol en un altre termini de deu dies tant si han emès l'informe com si no ho han fet.
Capítol II. Recurs apel·lació contra les resolucions dels tribunals
Article 195
Contra les resolucions del Tribunal Unipersonal del batlle i del Tribunal de batlles, a què fa referència l'article següent, es pot interposar recurs apel·lació, que resol el Tribunal de Corts.
Contra les resolucions dictades en primera instància pel Tribunal de Corts a què fa referència l'article següent, es pot interposar recurs apel·lació que resol la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.
Article 196
Són susceptibles de recurs d'apel·lació:
Les sentències i els acords en matèria de menors que no hagin estat dictats en rebel·lia del condemnat.
Els autes de sobreseïment i les altres decisions que impedeixin la prossecució de la causa.
Els autes que, en període d'execució de sentència, fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquest Codi en disposi el contrari.
Les resolucions revocatòries de qualsevol benefici relatiu al compliment de la condemna a què es refereixen els articles 214, 221 i 234.
Les resolucions a què fa referència l'article 78 del Codi penal, així com les resolucions relatives a substitucions de mesures de seguretat, o a deixar sense efectes les suspensions o les substitucions a què fa referència l'article 77 del Codi penal.
Article 197
Estan legitimats per interposar el recurs apel·lació, el Ministeri Fiscal, les parts del procés o, eventualment, els seus drethavents.
Els actors civils només poden interposar recurs en relació amb les resolucions que afectin les seves pretensions.
Article 198
El recurs apel·lació té efectes suspensius respecte a l'objecte del mateix recurs.
Això no obstant, el condemnat continua en la mateixa situació quant a la presó provisional o les condicions que afectin la seva llibertat provisional, o pel que fa a les mesures d'assegurament de la responsabilitat civil, i en tot moment el tribunal competent per entendre del recurs pot modificar aquesta situació, d'ofici o a instància de part, així com adoptar les mesures provisionals adequades per garantir el compliment de les obligacions civils que se'n puguin deduir, i acordar provisions a la víctima d'acord amb el que disposa l'article 118.
En cas de diversos condemnats penalment en una causa, el recurs de l'un no afecta la situació dels altres, els quals no es consideren part recorreguda.
Article 199
El recurs apel·lació ha d'interposar-se dins els 15 dies següents al de la notificació de la resolució contra la qual es recorre, davant el mateix tribunal que l'ha dictat, mitjançant un escrit signat per un advocat i acompanyat de les còpies literals necessàries per al Ministeri Fiscal i per a cada part del procés a qui l'estimació del recurs pugui afectar, que seran considerades part recorreguda.
L'escrit ha de contenir les proves que es proposin, els motius en què el recurrent basa el seu recurs i la súplica que es formuli pel cas que el recurs sigui estimat, dins els límits de les peticions efectuades davant el tribunal de primera instància.
La designació d'advocat, sigui per les parts, sigui d'ofici davant el tribunal que ha dictat la resolució contra la qual es recorre, continua produint efectes durant el recurs, salvat el cas de nova designació.
Article 200
Interposat el recurs, el tribunal que ha dictat la resolució contra la qual es recorre remet la totalitat dels autes al tribunal competent, entrega una còpia del recurs al Ministeri Fiscal i a les altres parts, i les cita perquè en el termini de 15 dies compareguin davant el tribunal competent.
Dins el termini de la citació el Ministeri Fiscal i les altres parts poden oposar-se al recurs i a les proves sol·licitades davant el mateix tribunal competent.
El tribunal competent entrega còpia del nou recurs a les altres parts i al Ministeri Fiscal, que poden oposar-se a aquest recurs i a les proves sol·licitades, en el termini de 15 dies.
Article 201
A la recepció de les actuacions el tribunal competent designa magistrat ponent i, transcorreguts els terminis a què fa referència l'article anterior, dicta l'aute corresponent:
Acordant o denegant la pràctica d'aquelles proves proposades que han de realitzar-se abans de la vista o, si no n'hi ha, 2. Assenyalant la data i l'hora de celebració de la vista del recurs dins els trenta dies següents, i acordant o denegant, ensems, les proves proposades que han de practicar-se durant la vista.
La notificació de la resolució té efectes de citació a les parts per a la celebració de la vista, si és el cas.
Només poden practicar-se les proves que se sol·licitin i que:
No hagi estat possible proposar en primera instància;
Hagin estat improcedentment denegades, tot i haver estat proposades;
S'hagin admès i no s'hagin practicat per causes no atribuïbles al recurrent.
Nogensmenys, excepcionalment, el tribunal pot, si ho considera transcendent per a la resolució de la causa, acordar la reproducció de totes o una part de les proves testificals o d'acarament ja practicades en primera instància i la pràctica d'aquelles altres proves que consideri necessàries, sempre que les hagi sol·licitat almenys una part.
Article 202
El recurrent pot desistir del recurs, ja sigui expressament o ja sigui per incompareixença el dia de la vista. En cas d'haver-hi altres recursos, el procediment d'aquests segueix el seu curs. En cas contrari, la resolució objecte de recurs esdevé ferma i s'imposa el pagament de les costes al particular recurrent.
La vista és pública llevat del cas que el tribunal ordeni que se celebri totalment o parcialment a porta tancada, atesa la naturalesa del delicte.
El condemnat té dret a comparèixer a la vista, i a aquest efecte se l'ha d'informar del dia i l'hora de la celebració; també té dret que se li faciliti un intèrpret, si escau, i a tenir la darrera paraula. La incompareixença del condemnat, llevat que al·legui causa justificada a criteri del tribunal, no suspèn la celebració de la vista ni la resolució del recurs.
La vista comença amb la pràctica de les proves admeses i continua amb els informes, en primer lloc, del fiscal o de l'acusació particular o privada o de l'actor civil si han interposat recurs, o de l'advocat del recurrent en cas contrari.
En cas d'haver estat interposats diversos recursos, el tribunal concedeix un sol torn d'intervenció a cada part, i s'intervé en l'ordre següent: el Ministeri Fiscal, si és recurrent; les acusacions particulars o privades, si són recurrents, per ordre de data d'interposició dels recursos; els actors civils, si són recurrents, per ordre de data d'interposició dels recursos i, en darrer lloc, els advocats dels condemnats recurrents també per ordre de la data d'interposició dels recursos.
Finalment intervenen les parts recorregudes que no hagin formulat recurs.
El tribunal pot fer aclarir o puntualitzar qualsevol punt o qüestió que consideri d'interès per a la decisió.
A la fi es concedeix la paraula al condemnat si hi és present.
Són aplicables les normes dels articles 155 i següents del present Codi pel que fa al bon ordre de les sessions.
Article 203
Les deliberacions del tribunal són secretes i la resolució s'adopta per majoria.
El tribunal resol el recurs o els recursos interposats i admesos dins els límits d'allò demanat pels recurrents. En conseqüència, el tribunal no pot agreujar la decisió recorreguda llevat de petició expressa d'un recurrent.
Contra les resolucions dels recursos apel·lació no s'admeten altres recursos que el d'audiència del condemnat en rebel·lia i del judici de revisió.
Títol vuitè. Execució de sentències
Capítol I. Disposicions generals
Article 204
Tot processat absolt per la sentència ha de ser posat immediatament en llibertat, llevat que es trobi privat de llibertat per raó d'una altra causa.
Article 205
L'execució de les sentències que recaiguin en els judicis per contravencions penals correspon al batlle; pels delictes menors, al ponent del Tribunal de Batlles; i pels delictes majors, al ponent del Tribunal de Corts. Els incidents en període d'execució són resolts pels mateixos tribunals, respectivament.
Article 206
En compliment de la pena d'expulsió d'un estranger, el reu ha de ser lliurat al director del Servei de Policia perquè la porti a efecte.
Capítol II. Execució de les penes privatives i restrictives de llibertat
Article 207
Quan es tracti de compliment de penes privatives de llibertat, s'han d'adoptar les mesures necessàries perquè el condemnat ingressi en un establiment penal del Principat d'Andorra, llevat que, per convenis o acords internacionals, es disposi altrament.
Quan el condemnat compleix la pena en un establiment penitenciari estranger, li són d'aplicació les normes d'aquest centre.
Quan en aplicació d'un conveni o un acord internacional, un nacional andorrà condemnat per un tribunal estranger a una pena privativa de llibertat és traslladat al Principat d'Andorra per complir la part de a pena que li resta, aquesta s'executa d'acord amb les disposicions següents:
Quan el nacional condemnat arriba al territori andorrà, la policia el presenta davant el batlle de guàrdia, que procedeix a l'interrogatori d'identitat en presència de l'advocat que hagi designat o el de guàrdia i ordena el seu empresonament. En cas que no sigui possible efectuar l'interrogatori de forma immediata, el condemnat és conduït al Centre Penitenciari per un termini màxim de 24 hores. Transcorregut aquest termini, el condemnat ha de ser presentat al batlle de guàrdia.
A la vista dels documents de l'acord dels estats sobre el trasllat i del consentiment prestat per l'interessat, així com de l'original o d'una còpia autèntica de la resolució per la qual s'ha condemnat la persona, acompanyats, si escau, d'una traducció oficial, el batlle de guàrdia ordena l'empresonament immediat del condemnat i n'informa el president del Tribunal de Corts i el Ministeri Fiscal.
La condemna pronunciada a l'estranger és, de conformitat amb el conveni o l'acord internacional, directament i immediatament executòria sobre el territori nacional respecte de la part que resta per complir en l'estat estranger.
Malgrat això, quan la pena imposada sigui, per la seva naturalesa o per la seva durada, més rigorosa que la pena prevista per la llei andorrana pels mateixos fets, el Tribunal de Corts pot, d'ofici, a instància del Ministeri Fiscal o de la persona interessada, substituir la sanció per la pena que correspongui d'acord amb la legislació andorrana o reduir aquesta pena al màxim legalment permès.
A aquest efecte, el Tribunal de Corts acorda l'obertura del judici oral, que se celebra de conformitat amb les disposicions del present Codi, i determina la naturalesa dels fets i la durada de la pena a executar.
La resolució del Tribunal de Corts és immediatament executòria, això no obstant, contra aquesta es pot interposar recurs apel·lació que resol la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.
El temps de trasllat s'abona enterament per al compliment de la pena al Principat d'Andorra.
Els incidents en període d'execució de la pena a complir al Principat són resolts pel Tribunal de Corts.
El compliment de la pena al Principat d'Andorra es regeix per les disposicions del present Codi.
No poden ser iniciades ni continuades accions judicials contra el condemnat, ni pot ser executada cap condemna imposada pels tribunals andorrans, pels mateixos fets que hagin motivat el trasllat en aplicació d'un conveni o un acord internacional.
Quan un conveni o un acord internacional exigeix el consentiment del condemnat estranger que compleix al Principat d'Andorra una pena imposada per un tribunal andorrà, per ésser traslladat a l'estat d'execució, correspon al president del Tribunal de Corts o al seu delegat rebre el consentiment de l'interessat en presència del seu lletrat. S'ha d'assegurar del caràcter realment voluntari d'aquesta decisió i de que el condemnat és plenament conscient de les conseqüències jurídiques que se'n deriven.
A la vista d'aquest consentiment, el president del Tribunal de Corts o el seu delegat, dicta un aute que es notifica a les parts i es tramet al Ministeri d'interior i al Ministeri de Relacions Exteriors als efectes oportuns.
Abans d'efectuar qualsevol trasllat, les autoritats andorranes han de permetre a l'estat d'execució de verificar, per mitjà d'un cònsol o de qualsevol funcionari designat a l'efecte, i amb l'acord previ dels dos estats, que el consentiment reuneix els requisits esmentats més amunt.
En tots els casos, un cop adoptada pel Govern la decisió d'autoritzar el trasllat, el president del Tribunal de Corts, a instància del Ministeri Fiscal acorda la sortida de la persona interessada del Centre Penitenciari i el seu lliurament als agents encarregats de traslladar-la. L'organització i la realització del trasllat del condemnat va a càrrec del Ministeri d'interior en col·laboració amb el Ministeri de Relacions Exteriors.
Article 208
El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat s'ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents.
S'ha d'abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d'arrest i el temps de privació de permís d'arma o de conduir que s'hagi efectuat durant la instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, les equivalències de l'article 43 del Codi penal i el que es disposa a l'article 110 apartat 2, lletra c) del present Codi.
Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó ferma són acumulables dins els límits previstos per la llei.
Article 209
Quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el tribunal pot, d'ofici o a proposta del director del Centre Penitenciari, després d'informe previ del fiscal, acordar una reducció de pena per bona conducta i col·laboració del pres a les activitats del Centre. Aquesta reducció no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó calculats sobre la pena de presó ferma imposada.
Els tribunals poden retirar totalment o parcialment, d'ofici o a demanda del director del Centre Penitenciari o del fiscal, la reducció acordada en cas d'infracció posterior del condemnat a les normes penitenciàries, en cas de mala conducta.
No es pot interposar recurs contra les resolucions dictades en aquesta matèria.
Article 210
El condemnat que, en període d'execució de sentència, i després d'aplicats els beneficis penitenciaris a què fa referència l'article anterior, hagi complert almenys la meitat de la pena de presó ferma, pot sol·licitar la substitució de la resta de la pena de presó que quedi per complir per la pena d'arrest domiciliari amb control monitoritzat, sempre que la presó no hagi estat acordada per raó de delictes majors d'evasió o de comportament sexual, o relatius a la seguretat interior del Principat, a la moneda falsa, al blanqueig de diners o valors, a la salut pública, o a la vida, la integritat i la llibertat de les persones i sempre que l'interessat sigui resident al Principat i no hagi estat expulsat.
Contra la decisió del tribunal d'acordar o denegar la petició no s'hi pot interposar recurs.
En cas de constatació d'una infracció a l'arrest domiciliari amb control monitoritzat, el tribunal, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar a revocació parcial o total de la mesura, després d'audiència prèvia de les parts.
Tanmateix, el tribunal pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre sobre la revocació definitiva en el termini màxim d'un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra la decisió adoptada no es pot interposar recurs.
Article 211
El president del Tribunal de batlles ha de visitar, com a mínim, dues vegades cada mes el Centre Penitenciari, per tal d'assabentar-se de tot el que fa referència a la situació dels detinguts o presos i ha d'adoptar les mesures necessàries per esmenar qualsevol abús o deficiència que hagi observat.
Amb la mateixa finalitat, el fiscal general ha de fer-ho una vegada cada tres mesos i pot fer-ho sempre que ho cregui necessari.
El director del Centre Penitenciari ha d'enviar diàriament al fiscal general la relació de les persones internades al Centre, amb especificació de les altes i baixes produïdes.
Article 212
El condemnat a arrest domiciliari o a arrest domiciliari amb control monitoritzat no pot absentar-se del seu domicili durant tot el termini fixat pel tribunal. El tribunal pot fer controlar en tot moment la presència del condemnat al seu domicili.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de l'interessat i les despeses telefòniques o d'una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
Article 213
En el cas d'arrest de cap de setmana o d'arrest parcial diari en dependència separada del centre penitenciari o al propi domicili, correspon als tribunals fixar els horaris i les condicions particulars d'execució. Quan existeixi control monitoritzat, les despeses van a càrrec de l'interessat llevat que no disposi de recursos econòmics suficients.
Capítol III. De la condemna condicional simple
Article 214
Contra la decisió que adopti el tribunal, en el supòsit de l'article 64.3 del Codi penal, que pot adoptar-se en la mateixa sentència o mitjançant un aute raonat posterior, o en el supòsit de l'article 63, que s'adopta en aute raonat posterior, es pot interposar recurs d'apel·lació.
Capítol IV. De la condemna condicional qualificada
Article 215
Sense contingut.
Article 216
Sense contingut.
Article 217
Sense contingut.
Article 218
El tribunal ha de comprovar, directament o per mitjà dels serveis de policia, que el condemnat respecta la o les condicions imposades per obtenir la seva reforma o per indemnitzar la víctima.
El tribunal pot ordenar la recollida de mostres d'orina i/o de sang a càrrec de personal sanitari, amb la finalitat de controlar el compliment de les condicions imposades.
Article 219
El tribunal, d'ofici o a instància d'una part, d'acord amb el que disposa l'article 63 del Codi penal, pot modificar les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual seran aplicables, després d'informe escrit del fiscal, de la defensa i, si escau, de la part perjudicada.
Article 220
Sense contingut.
Article 221
En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió o en cas de manca de notificació de canvi de domicili, el tribunal adopta la decisió corresponent d'acord amb el que disposa l'article 64.4 del Codi penal, després d'audiència de les parts. Tanmateix, el tribunal pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre definitivament en el termini màxim d'un mes, si el condemnat ha estat empresonat. Contra les decisions, tant provisionals com definitives, que s'adoptin es pot interposar recurs d'apel·lació.
Article 222
Sense contingut.
Article 223
Sense contingut.
Capítol V. De la semillibertat i de la llibertat condicional
Article 224
La semillibertat permet als presos, fora del Centre Penitenciari i sense vigilància contínua durant el dia, de treballar sigui com a assalariats sigui pel seu propi compte, de seguir un tractament mèdic o cursos d'estudis o bé, amb llur acord, d'efectuar treballs d'interès públic, amb obligació de reintegrar-se després del treball o l'activitat al Centre Penitenciari, o al seu domicili, en cas de control monitoritzat, si així ho decideix el tribunal.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de l'interessat. Les despeses telefòniques o d'una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
Article 225
Els presos beneficiaris d'aquesta situació han de reintegrar-se cada dia al Centre Penitenciari o al seu domicili, després del treball o de l'activitat que justifica la semillibertat, i romandre-hi els dies de festa o els dies durant els quals aquesta activitat no pot realitzar-se.
Article 226
L'interessat ha de portar justificants del treball o de l'activitat que pretén exercir i també una justificació del temps ocupat que permeti el control posterior de la seva situació.
Article 227
Queden exclosos del benefici de la semillibertat els condemnats que han estat objecte d'expulsió.
Article 228
El director de la policia o del Centre Penitenciari, sota la supervisió del tribunal competent, han de controlar el funcionament de la semillibertat.
Qualsevol incompliment del règim de la semillibertat ha de ser assenyalat immediatament al tribunal competent o al batlle de guàrdia.
Article 229
Els tribunals poden acordar la semillibertat, amb o sense control monitoritzat, en el moment de dictar sentència, o en període d'execució d'aquesta quan la pena de presó ferma imposada és inferior o igual a sis mesos, o quan, tenint en compte la presó provisional, el ròssec de la pena de presó ferma és inferior o igual a sis mesos.
Article 230
El condemnat que, en període d'execució de sentència, hagi complert almenys les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d'haver-se aplicat els beneficis de l'article 209 si és el cas, pot sol·licitar acollir-se al règim de semillibertat amb o sense control monitoritzat, per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l'article anterior.
Acordada la semillibertat pel tribunal en mèrits del present article o de l'article anterior, i transcorreguda la meitat del termini previst per la semillibertat, el tribunal, d'ofici o a instància del pres, pot acordar la seva llibertat condicional per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.
Els tribunals poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi o no estat expulsat, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència, o del ròssec resultant després de l'aplicació del benefici establert a l'article 209 i amb independència de si la pena de presó ha estat substituïda per la d'arrest domiciliari prevista a l'article 210 del present Codi.
Article 231
La decisió d'acordar el règim de semillibertat o de llibertat condicional correspon als tribunals, els quals l'adopten després d'haver oït el parer del Ministeri Públic i del director de l'establiment penitenciari, si escau.
Article 232
El tribunal acorda o denega l'acolliment al règim de semillibertat o de llibertat condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de reinserció social del condemnat.
Article 233
El tribunal que acordi el compliment de la pena en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional, pot imposar, oït el Ministeri Fiscal i el condemnat, una o diverses de les obligacions contingudes als números 1 a 13 de l'article 215.
El tribunal ha de comprovar directament o per mitjà del Servei d'Assistents Socials o per mitjà del Servei de Policia que el condemnat respecta les condicions imposades.
Article 234
Si el condemnat en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional no observa bona conducta o no respecta les condicions particulars que li han estat imposades, el tribunal competent, o el batlle de guàrdia, en cas d'urgència, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, poden decretar la revocació de la semillibertat o de la llibertat condicional i el seu reempresonament durant el temps que li falta encara per complir.
La decisió és adoptada, o reconsiderada si s'ha adoptat en cas d'urgència, pel tribunal competent després d'informe del Ministeri Fiscal i del condemnat en un termini de cinc dies a partir de la petició, de la revocació o del reempresonament d'urgència acordat, amb audiència pública, si escau.
Contra la decisió adoptada només es pot interposar recurs si la semillibertat ha estat atorgada en la sentència.
Contra la decisió de revocar la llibertat condicional no es pot interposar recurs.
Capítol VI. Permís de sortida
Article 235
Excepcionalment, per raons legítimes i justificades, els tribunals poden, després d'informe del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, acordar al pres un permís de sortida d'una durada màxima de cinc dies, amb es limitacions que siguin procedents i amb vigilància o control monitoritzat, si escau.
Capítol VII. Execució de les multes i les despeses judicials
Article 236
El pagament de la multa o les despeses judicials ha de fer-se en el termini de 15 dies a partir de l'endemà de la notificació de la sentència. Quan el condemnat no tingui recursos, el tribunal pot autoritzar-lo a fer el pagament en terminis, que han de ser fixats tenint present la situació del reu.
En cas de defensa d'ofici, el tribunal ha de reintegrar al Govern la suma satisfeta en concepte d'honoraris d'advocat.
Article 237
En cas d'impagament de la multa o de les despeses judicials, el tribunal, procedeix per la via executiva.
Capítol VIII. Fixació de la responsabilitat civil
Article 238
La determinació de la responsabilitat civil en període d'execució de sentència s'ajusta als tràmits següents:
El tribunal requereix, si escau, a les parts que, en el termini que fixi, aportin les proves que estimin oportunes.
El tribunal dóna vista a les parts de les actuacions. A partir d'aquell moment l'acusador particular o l'actor civil gaudeixen d'un termini de 15 dies per formular la seva reclamació i les manifestacions corresponents, i els responsables civils, d'un altre termini de 15 dies per contestar-les.
Transcorregut aquest darrer termini el tribunal decideix.
Títol novè. De l'indult
Capítol únic. Disposició general
Article 239
Salvaguardada la facultat dels Coprínceps establerta a l'article 46.1. a) de la Constitució, els Coprínceps poden transmetre al Consell Superior de la Justícia les sol·licituds de gràcia que els hi són adreçades.
El Consell Superior de la Justícia les sotmet a l'informe del president del Tribunal de Corts i del fiscal general i, en el termini màxim de trenta dies, les actuacions són elevades als Coprínceps; la resolució que recaigui és notificada pel Consell Superior de la Justícia als interessats.
Títol desè. Procediments especials
Capítol I. Del procediment per delictes d'imprudència en accidents de circulació
Article 240
El batlle, quan la naturalesa de l'accident ho requereixi i sempre que pugui, s'ha de traslladar al lloc de l'accident per practicar les diligències d'instrucció. Ha de verificar la identitat de les persones compromeses, de les víctimes i dels testimonis i n'ha de rebre les declaracions; ha d'examinar els vehicles i els documents relatius a llur propietat i assegurança; ha d'escoltar les conclusions del metge referents a la naturalesa de les lesions i l'estat psíquic dels conductors i ha de reconstituir l'accident amb l'ajut del croquis i de les fotografies.
Article 241
El batlle pot acordar:
La detenció o la presó dels presumptes inculpats o la llibertat amb fiança.
La intervenció dels vehicles i dels permisos de conduir i de circulació.
Que no es practiqui l'autòpsia quan es pugui dictaminar la causa de la mort mitjançant un simple examen.
Que es doni la deguda assistència als ferits, fent constar el lloc d'hospitalització.
Article 242
Els encausats en els delictes de circulació de vehicles de motor poden, amb l'autorització prèvia del batlle, absentar-se del Principat, fins i tot si són estrangers, sempre que deixin suficientment garantides les responsabilitats pecuniàries derivades del fet i que designin una persona o una entitat amb domicili al territori del Principat, per tal de rebre les notificacions i les citacions.
Capítol II. De la rebel·lia o contumàcia del processat
Article 243
Després d'audiència prèvia del Ministeri Fiscal, és declarat rebel:
El processat que, citat de forma legal, no comparegui davant l'autoritat judicial.
L'escàpol de la presó, on romangués en règim de presó provisional.
Aquell que, trobant-se en llibertat provisional, no compareix davant l'autoritat judicial el dia assenyalat.
Article 244
L'absència de l'inculpat no paralitza forçosament el sumari ni tampoc el judici davant els tribunals regularment convocats i reunits, els quals poden seguir el procediment en rebel·lia excepte quan hi hagi una impossibilitat absoluta de presentar-s'hi.
Article 245
Les citacions a comparèixer a l'audiència dels tribunals, quan l'inculpat tingui domicili conegut, es fan en la forma que disposa el capítol II del títol sisè, amb l'advertència que, si no ho fa, serà jutjat en rebel·lia.
En cas de parador ignorat, es publica un edicte amb l'advertència que disposa el paràgraf anterior i, si 'inculpat no es presenta, pot ser jutjat en rebel·lia.
Capítol III. De l'extradició
Article 246
L'extradició s'ajusta al que disposin les lleis especials.
Capítol IV. Recurs d'audiència del condemnat en rebel·lia
Article 247
Contra la sentència dictada en rebel·lia, el condemnat pot interposar recurs d'audiència, sempre que concorrin els requisits següents:
Que es presenti o sigui trobat.
Que el recurs s'interposi dins el termini de 15 dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència.
En tot cas s'ha d'informar el rebel del dret a aquest recurs.
Article 248
El recurs també pot ser promogut pel cònjuge o els parents fins al segon grau del condemnat, dintre del termini de dos mesos a partir de l'òbit del condemnat en rebel·lia; també poden interposar recurs el Ministeri Fiscal o el tribunal, d'ofici.
Article 249
El recurs es tramita d'acord amb el que disposa el segon paràgraf de l'article 254.
Article 250
La sentència dictada en rebel·lia s'executa mentre no es resolgui el recurs d'audiència. No obstant això, el tribunal en pot acordar la suspensió total o parcial, ateses les circumstàncies.
Article 251
La sentència que recaigui ha de confirmar o modificar l'anterior en tot allò que afecti exclusivament la persona jutjada en rebel·lia.
Article 252
Si el recurrent no es presenta a l'acte del judici oral, se suspèn aquest i la sentència recorreguda esdevé ferma sense possibilitat de recurs d'audiència posterior.
Capítol V. Del judici de revisió
Article 253
Les sentències fermes dictades pels tribunals poden ser objecte de recurs de revisió en els supòsits següents:
Quan la sentència s'hagi fonamentat en un document o un testimoniatge declarats posteriorment falsos també per sentència ferma.
Quan la sentència sigui contradictòria amb una altra sentència ferma dictada pel mateix fet delictiu, del qual només pugui ser-ne autor una sola persona.
Quan, amb posterioritat a la sentència, s'arribi al coneixement d'algun fet que provi d'una manera incontestable la innocència del condemnat.
Quan una sentència d'un tribunal superior concedeixi reduccions de pena o avantatges dels quals no pot beneficiar-se un condemnat per no haver interposat recurs, malgrat trobar-se en la mateixa situació de fet que el recurrent beneficiat.
Article 254
En els supòsits de l'article anterior, el judici de revisió pot ser promogut pel condemnat, el seu cònjuge o els parents fins al segon grau, i també pel Ministeri Fiscal o pel mateix tribunal que ha jutjat la causa en primera instància.
La petició de revisió es trasllada al fiscal general i, amb l'informe d'aquest, el tribunal que dictà sentència decideix la procedència o la improcedència del judici. En cas afirmatiu, assenyala dia per a la celebració del judici oral i requereix a les parts que proposin i aportin les proves que estimin convenients.
En cas de declarar-se la improcedència de la revisió s'arxiven les actuacions.
Títol onzè. Del registre d'antecedents penals
Capítol I. Objecte del registre
Article 255
L'objecte del Registre d'antecedents Penals és la constatació de les condemnes pronunciades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, pel Tribunal de Corts, pel Tribunal de batlles i pel batlle instructor o de guàrdia pel procediment d'ordenança penal, quan es tracti de delictes menors i de les declaracions de rebel·lia dictades pels mateixos tribunals o pels batlles.
Article 256
El Registre és portat per la Secretaria del Tribunal de Corts.
Capítol II. Llibres del registre
Article 257
El Registre comprèn dos llibres titulats Llibre de Condemnes Penals i Llibre de Processats en Rebel·lia.
Article 258
Al Llibre de Condemnes Penals s'hi registren les resolucions condemnatòries dictades pels tribunals i batlles, i es fan constar en cada anotació els cognoms i el nom del condemnat, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, els noms del pare i de la mare, la data de a sentència o l'ordenança condemnatòria, les penes imposades i el número de la causa.
Les anotacions es formalitzen a la vista de les sentències respectives i són signades pel secretari del tribunal.
No poden ser objecte d'anotació les resolucions dels tribunals en matèria de Jurisdicció de Menors.
Article 259
Al Llibre de Processats en Rebel·lia s'hi registren les persones que es trobin en situació de rebel·lia, i es fan constar en cada anotació, sempre que sigui possible, les mateixes mencions d'identitat expressades a l'article anterior, i també la data de l'aute de processament, la data de la resolució en què es declari la rebel·lia i el número del sumari o de la causa.
Les anotacions es formalitzen a la vista de les comunicacions cursades pels batlles instructors o les resolucions corresponents del tribunal, i són signades pel secretari.
Article 260
Els llibres del Registre són foliats i segellats amb el segell del Tribunal de Corts i van encapçalats amb una diligència signada pel secretari amb el vist-i-plau del president del mateix tribunal. El tancament dels llibres es fa també amb aquestes formalitats.
Capítol III. Cancel·lació d'antecedents
Article 261
Són cancel·lades del Llibre de Condemnes Penals:
Les anotacions referides a persones la mort de les quals s'hagi acreditat.
Les anotacions referides a persones que hagin assolit l'edat de 80 anys.
Les anotacions dels condemnats que obtinguin sentència absolutòria després d'haver interposat el recurs d'audiència del condemnat en rebel·lia o el recurs de revisió.
Les anotacions dimanants de sentències que hagin quedat sense efecte per raó d'amnistia concedida pels Coprínceps.
Les anotacions que siguin objecte de resolució especial de rehabilitació.
Article 262
L'indult no constitueix causa de cancel·lació total ni parcial dels antecedents penals.
Article 263
La sol·licitud de rehabilitació l'ha d'adreçar l'interessat o la persona que el representi degudament al Tribunal de Corts. El tribunal, després de fer les comprovacions oportunes i oït el Ministeri Fiscal, dicta a resolució que correspongui. Si resol a favor de la rehabilitació, el mateix tribunal ha d'ordenar la pràctica de la cancel·lació.
Article 264
La cancel·lació produeix l'anul·lació de l'antecedent a què afecti.
Article 265
Les anotacions de cancel·lació d'antecedents del Llibre de Condemnes Penals es fan en compliment de la decisió judicial corresponent. Excepcionalment, quan la cancel·lació tingui per causa alguna de les previstes als apartats a) o b) de l'article 261, poden fer-se directament pel secretari.
Article 266
Les anotacions d'antecedents del Llibre dels Processats en Rebel·lia són cancel·lades en virtut de les resolucions judicials pertinents.
Article 267
Les cancel·lacions es formalitzen, sempre que sigui possible, al marge de l'anotació d'antecedents respectiva i n'expressen la causa. Són signades pel secretari del Tribunal de Corts.
Capítol IV. Publicitat del registre
Article 268
La publicitat del Registre d'antecedents Penals només pot fer-se per mitjà de certificacions, o de comunicacions adreçades als tribunals o a la Batllia d'acord amb els articles següents.
Article 269
Les certificacions poden ser positives o negatives. Les primeres publiquen antecedents, les segones es limiten a constatar que la persona interessada no té antecedents.
Les certificacions només poden lliurar-se a petició d'un òrgan judicial, de la persona interessada o de la persona autoritzada per ella. Les certificacions positives comprenen tots els antecedents no cancel·lats que s'hi refereixin i constin en qualsevol dels llibres del Registre.
Article 270
Les certificacions poden ser lliurades per qualsevol dels batlles després d'examen previ dels llibres per part de la persona certificadora.
El secretari del Tribunal de Corts comunica, certifica o fa constar en les causes, a requeriment dels tribunals o els batlles, qualsevol anotació dels llibres del Registre.
Article 271
Els certificats d'antecedents penals caduquen al cap de tres mesos de la data de l'expedició. Aquest termini s'ha de fer constar en la certificació.
Capítol V. Rectificació del registre
Article 272
Qualsevol menció errònia que consti en els assentaments dels llibres del Registre d'antecedents Penals pot ser rectificada d'ofici o a instància de part per resolució del Tribunal de Corts, oït prèviament el Ministeri Fiscal. Els defectes merament formals poden ser esmenats directament pel secretari.
Títol dotze. De la jurisdicció de menors
Capítol únic
Article 273
El procediment per a l'enjudiciament de menors és regulat per les lleis especials corresponents.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.