Decret legislatiu del 25-6-2008 de publicació del text refós de la Llei qualificada d'immigració, de 14 de maig del 2002, amb les seves successives modificacions
El falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient de sol·licitud de renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona sol·licitant.
El fet de canviar de sector econòmic durant el primer any de l'autorització.
El fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns i per a l'ordre públic en general.
Secció segona. Procediment de denegació de renovació
Article 66
Procediment d'instrucció Quan es constata l'existència d'un dels motius de denegació de renovació establerts a l'article anterior, el responsable del Servei d'Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l'expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l'Administració.
Article 67
Resolució El ministre encarregat d'Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l'expedient i, en funció d'aquesta valoració, per decidir motivadament la denegació de la renovació o per arxivar l'expedient.
Article 68
Principi de l'efecte suspensiu del recurs per a l'estranger resident El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització d'immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l'expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 69
Excepció al principi de l'efecte suspensiu per al titular d'una autorització de treball de fronterer 1. El recurs presentat per un estranger titular d'una autorització de treball de fronterer contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tanmateix, tenint en compte la situació de la persona interessada, el ministre encarregat d'Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l'endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Secció tercera. Efectes de la denegació de renovació
Article 70
Situació irregular i notificació al patró 1. L'estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d'una decisió ferma de denegació de renovació de la seva autorització d'immigració de conformitat amb les disposicions de l'article 68 de la present Llei.
L'estranger titular d'una autorització de treball de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d'una decisió administrativa de denegació de renovació.
Quan la denegació de renovació afecta una autorització d'immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d'Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Títol VIII. De l'anul·lació i de la caducitat de les autoritzacions d'immigració
Capítol primer. Anul·lació d'una autorització d'immigració
Secció primera. Anul·lació per via d'expedient
Article 71
Motius És motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
Que la persona titular de l'autorització d'immigració vigent no resideixi al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva.
Que la persona titular de l'autorització d'immigració vigent que l'autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra i que no es trobi en una de les situacions particulars previstes als articles 57, 58, 60.2, 61, 62 i 63.
Que es constati el falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient que va motivar l'atorgament de l'autorització o la seva renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona titular.
Que la persona titular de l'autorització hagi canviat de sector econòmic durant el primer any de l'autorització.
Que es constati que la persona titular d'una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l'article 40 deixi de tenir dret a l'excepció del principi de prioritat, abans de la segona renovació, pel fet de no complir les condicions d'especialització o de salari.
Que es constati que la persona titular de l'autorització l'ha obtingut en frau de llei.
Que es constati que la persona titular de l'autorització representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.
Article 72
Procediment d'instrucció Quan es constata l'existència d'un dels motius d'anul·lació d'una autorització d'immigració esmentats en l'article anterior, el responsable del Servei d'Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l'expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l'Administració.
Article 73
Resolució El ministre encarregat d'Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l'expedient i, en funció d'aquesta valoració, per decidir l'anul·lació o per arxivar l'expedient.
Article 74
Principi de l'efecte suspensiu del recurs per a l'estranger resident El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió d'anul·lació de la seva autorització d'immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l'expedient, la decisió d'anul·lació és immediatament executòria.
Article 75
Excepció al principi de l'efecte suspensiu per al titular d'una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer 1. El recurs presentat per un estranger titular d'una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer contra una decisió d'anul·lació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d'Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l'endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 76
Efectes de l'anul·lació per via d'expedient 1. L'estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d'una decisió ferma d'anul·lació de la seva autorització d'immigració de conformitat amb les disposicions de l'article 74 de la present llei.
L'estranger titular d'una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d'una decisió administrativa d'anul·lació de la seva autorització.
Quan l'anul·lació afecta una autorització d'immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d'Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Secció segona. Anul·lació sense necessitat d'expedient
Article 77
Motius i inscripció de l'anul·lació 1. És motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració, sense necessitat d'obrir cap expedient, la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
La baixa voluntària del titular, degudament notificada al Servei d'Immigració.
L'obtenció, per part del titular d'una autorització d'immigració vigent, d'una autorització d'immigració d'una altra categoria.
L'expulsió administrativa ferma del titular.
La condemna ferma a una pena accessòria d'expulsió pronunciada per un tribunal penal.
L'adquisició de la nacionalitat andorrana per part del titular.
La defunció del titular d'una autorització d'immigració s'anotarà igualment en el Registre Central d'Immigració.
Article 78
Pèrdua de drets derivada de la baixa voluntària, de l'expulsió administrativa ferma o de la condemna ferma a una pena accessòria d'expulsió pronunciada per un tribunal penal 1. El titular d'una autorització d'immigració anul·lada per baixa voluntària, expulsió administrativa ferma o condemna ferma a una pena accessòria d'expulsió pronunciada per un tribunal penal perd tots els drets que es deriven de l'autorització d'immigració que ha quedat anul·lada. Aquesta persona es troba en situació irregular si no abandona el Principat d'Andorra, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pot incórrer si es troba en una de les situacions esmentades als apartats c) i d) de l'article precedent.
En tots els supòsits previstos a l'apartat anterior, el Servei d'Immigració també ha de notificar aquesta anul·lació al patró quan concerneix una autorització d'immigració que comportava el dret a treballar.
Capítol segon. Caducitat de l'autorització d'immigració
Article 79
Regularització d'una autorització renovable caducada El Servei d'Immigració pot cancel·lar una autorització d'immigració renovable si està caducada des de fa més d'un any. Tanmateix, després de la data de caducitat de l'autorització, la persona titular pot demanar la regularització de la seva situació si justifica que ha continuat residint de manera principal i efectiva a Andorra des de la data en què la seva autorització va caducar i si compleix també tots els altres requisits establerts en la present Llei per renovar la seva autorització.
Article 80
Situació de l'estranger 1. El titular d'una autorització que en sol·licita la renovació dins del seu termini de vigència pot residir al Principat d'Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l'autorització, encara que la renovació sigui efectiva després del termini de caducitat.
El titular d'una autorització renovable caducada de fa menys d'un any, que en sol·liciti la regularització, pot residir al Principat d'Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l'autorització caducada, fins que recaigui una resolució ferma referent a la seva sol·licitud de regularització.
Article 81
Motius de denegació de la regularització Només és motiu de denegació de la sol·licitud de regularització d'una autorització d'immigració renovable caducada la constatació d'un o més dels supòsits següents:
L'incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d'immigració establerts per la present Llei.
El falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient de sol·licitud de regularització, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer el sol·licitant.
El fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns i per a l'ordre públic en general.
Article 82
Procediment d'instrucció Quan es constata l'existència d'un dels motius de denegació de regularització d'una autorització d'immigració esmentats en l'article anterior, el responsable del Servei d'Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l'expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l'Administració.
Article 83
Resolució El ministre encarregat d'Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l'expedient i, en funció d'aquesta valoració, per decidir la denegació de la regularització o per arxivar l'expedient.
Article 84
Principi de l'efecte suspensiu del recurs per a l'estranger resident El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de regularització de la seva autorització d'immigració renovable caducada des de fa menys d'un any quan en sol·licita la regularització té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma.
En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l'expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 85
Excepcions al principi de l'efecte suspensiu 1. El recurs presentat contra una decisió de denegació de regularització d'una autorització d'immigració de treball de fronterer i d'una autorització d'immigració renovable caducada des d'almenys un any quan en sol·licita la regularització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d'Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l'endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 86
Efectes de la denegació de regularització 1. L'estranger que té la condició de resident i és titular d'una autorització d'immigració renovable caducada des de fa menys d'un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d'una decisió ferma de denegació de regularització de la seva autorització de conformitat amb les disposicions de l'article 84 de la present llei.
L'estranger titular d'una autorització de treball de fronterer o titular d'un altre tipus d'autorització d'immigració renovable caducada des d'almenys un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d'una decisió administrativa de denegació de regularització de la seva autorització.
Quan la denegació de regularització afecta una autorització d'immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d'Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Títol IX. Del reagrupament familiar
Capítol primer. Principis generals
Article 87
Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar 1. Poden sol·licitar el reagrupament familiar segons les especificacions de la present Llei, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d'Andorra o l'estranger titular d'una autorització d'immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra el darrer any.
La persona estrangera titular d'una autorització d'immigració de residència passiva sol·licita el reagrupament familiar d'acord amb les disposicions legals i reglamentàries en matèria de residències passives.
Article 88
Persones que es poden reagrupar 1. Una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d'Andorra o una estrangera titular d'una autorització d'immigració de residència i treball que resideix al Principat d'Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb:
El cònjuge.
Els seus fills menors d'edat, i els fills menors d'edat del cònjuge dels quals en tinguin la guàrdia i custòdia legals.
Els seus fills majors d'edat, i els fills majors d'edat del cònjuge, a càrrec i/o dels quals n'exerceixin la tutela legal o que tinguin sota la seva protecció en el marc d'una institució similar.
Els ascendents a càrrec.
Altres persones que les esmentades en les lletres anteriors quan el sol·licitant n'exerceixi la tutela legal o les tingui sota la seva protecció en el marc d'una altra institució similar reconeguda per l'ordenament jurídic andorrà i no contrària a l'ordre públic nacional, sempre que ambdós progenitors hagin perdut o els hagi quedat extingida la pàtria potestat.
Quan es tracti dels fills referits als apartats b) i c) anteriors, el reagrupament serà immediat, si el cònjuge que podia reagrupar-se amb l'altre obté, al seu torn, una autorització de residència i treball, tot complint els altres requisits.
Als efectes d'aquesta Llei, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l'avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.
Article 89
Requisits generals de seguretat i d'ordre públic per a l'atorgament de l'autorització 1. La sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d'una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.
Es prohibeix qualsevol tipus de reagrupament familiar assimilat a una pràctica poligàmica o equivalent. Les autoritzacions lliurades són anul·lades per a tot el nucli familiar en cas de constatació d'una de les pràctiques esmentades.
Article 90
Requisits per acreditar el matrimoni, la filiació o la tutela El matrimoni, la filiació o la tutela invocats per sol·licitar el reagrupament familiar han de ser degudament acreditats, i no poden ser contraris a l'ordre públic nacional i internacional ni resultar d'un frau de llei. Les condicions per a l'acreditació són fixades per reglament.
Article 91
Requisits per al reagrupament 1. El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l'article 88 d'aquesta Llei, ha d'acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L'allotjament ha de complir les condicions mínimes d'habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l'avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.
La persona a càrrec o que es troba sota la tutela del sol·licitant ha de disposar d'una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d'Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l'assegurança es determina reglamentàriament.
L'allotjament del cònjuge i dels fills menors de 16 anys a càrrec de la persona sol·licitant és únicament la llar del mateix sol·licitant. La suficiència de la llar familiar es determina reglamentàriament. Si la situació de convivència de la parella canvia després de l'obtenció del dret al reagrupament, el domicili de cada cònjuge pot ser diferent, sempre que també sigui suficient, d'acord amb les disposicions reglamentàries.
Capítol segon. Autoritzacions d'immigració concedides en el marc del
reagrupament familiar Secció primera. Reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana
Article 92
Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers d'una persona de nacionalitat andorrana i dels fills del seu cònjuge 1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en la present Llei, el cònjuge, els fills estrangers i els fills estrangers del cònjuge d'una persona de nacionalitat andorrana obtenen una autorització de residència sense treball. Obtenen una autorització de residència i treball si també acrediten una contractació laboral.
Aquestes autoritzacions es concedeixen per una durada de deu anys.
Article 93
Reagrupament familiar i accés al treball d'altres persones que es reagrupen amb una persona de nacionalitat andorrana 1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana, tota persona altra que les esmentades en l'article precedent obté una autorització de residència sense treball d'una durada de deu anys.
Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d'immigració d'un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d'una autorització inicial i no s'hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 41 i 97.2 de la present Llei. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d'immigració inicial.
Secció segona. Reagrupament familiar amb el titular d'una autorització de residència i treball
Article 94
Principi general de concessió d'una autorització d'immigració sense treball La persona que reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d'una autorització de residència i treball obté una autorització de residència sense treball. L'autorització de residència sense treball es lliura per una durada inicial d'un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys.
Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l'autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes de deu anys.
Article 95
Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers del titular d'una autorització de residència i treball i dels fills del seu cònjuge 1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en aquesta Llei i acrediten una contractació laboral, el cònjuge, els fills, i els fills del cònjuge del titular d'una autorització de residència i treball obtenen una autorització de residència i treball.
La durada d'aquestes autoritzacions és la mateixa que preveu l'article anterior.
Article 96
Reagrupament familiar i accés al treball d'altres persones que es reagrupen amb el titular d'una autorització de residència i treball 1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d'una autorització de residència i treball, tota persona altra que les esmentades en l'article precedent obté una autorització de residència sense treball. El període de la durada d'aquesta autorització és el previst en l'article 94.
Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d'immigració d'un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d'una autorització inicial i no s'hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 41 i 97.2. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les
disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d'immigració
inicial.
Capítol tercer. Denegació de concessió d'una autorització d'immigració inicial
en el marc del reagrupament familiar
Article 97
Condicions i motius de denegació 1. La sol·licitud d'autorització d'immigració inicial en el marc del reagrupament familiar només pot ser denegada en les mateixes condicions i pels mateixos motius que qualsevol altra sol·licitud d'autorització d'immigració inicial, o per manca d'un dels requisits específics previstos per al reagrupament familiar en el present títol.
Tanmateix, aquesta sol·licitud no pot ser denegada per motius de salut pública o d'ineptitud al treball o a la residència per causes mèdiques.
Article 98
Efectes de la denegació L'estranger a qui s'ha denegat una sol·licitud d'autorització d'immigració inicial en el marc del reagrupament familiar es troba en situació irregular.
Títol X. De la situació irregular en matèria d'immigració
Article 99
Principi general d'abandó del territori Tot estranger que es troba en situació irregular segons les disposicions de la present Llei ha d'abandonar el territori andorrà.
Article 100
Excepcions al principi general d'abandó del territori No s'aplica el principi general d'obligació d'abandó del territori andorrà a les persones que es troben en un dels supòsits següents:
L'estranger que sojorna al Principat d'Andorra més de noranta dies i per al qual s'ha presentat una sol·licitud d'autorització d'immigració en el marc del reagrupament familiar amb un andorrà o amb el titular d'una autorització de residència i treball. Aquesta persona pot sojornar al país fins que recaigui resolució administrativa referent a la seva sol·licitud de reagrupament.
El titular d'una autorització d'immigració que li permet exclusivament residir al Principat d'Andorra i hi treballa sense disposar de l'autorització corresponent.
Si aquesta persona cessa immediatament de treballar, pot continuar residint-hi sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
El titular d'una autorització de fronterer que pernocta de forma habitual al Principat d'Andorra. Si aquesta persona torna a pernoctar fora del territori andorrà, pot continuar treballant-hi d'acord amb les modalitats que li permet la seva autorització, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
El titular d'una autorització d'immigració temporal o d'una autorització d'immigració temporal de fronterer que li permet treballar en certes modalitats o amb determinades limitacions i que treballa sense respectar-les. Si aquesta persona cessa immediatament de treballar en la modalitat no autoritzada i respecta les limitacions imposades, pot continuar treballant, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
Article 101
Desobediència a l'ordre d'abandó del territori A qualsevol persona en situació irregular a qui s'ha notificat que ha d'abandonar el país i que no ho fa en el termini fixat, se li pot aplicar la mesura de policia administrativa corresponent establerta en la present Llei.
Títol XI. De les mesures de policia administrativa destinades a fer cessar una
situació irregular i dels seus procediments
Capítol primer. Denegació d'accés
Article 102
Definició de la denegació d'accés 1. La denegació d'accés és una mesura de policia administrativa destinada a prohibir l'entrada al territori andorrà de l'estranger que no compleix almenys un dels requisits establerts per entrar al Principat d'Andorra.
L'estranger titular d'una autorització d'immigració vigent no pot ésser objecte de denegació d'accés per motius de salut pública, de seguretat i d'ordre públic o per insuficiència de mitjans econòmics suficients.
La denegació d'accés no és incompatible amb la incoació d'un expedient d'expulsió administrativa.
Article 103
Competència en matèria de denegació d'accés Són competents per denegar l'accés al Principat d'Andorra els funcionaris del Cos de Policia d'Andorra.
Capítol segon. Foragitament
Article 104
Definició del foragitament 1. El foragitament és una mesura de policia administrativa destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l'estranger que ha entrat de forma irregular en territori andorrà, o que es troba en règim turístic i en una de les situacions detallades a continuació:
No posseeix els documents ni, si escau, els visats establerts legalment per entrar al Principat d'Andorra.
Representa un risc greu per a la salut pública. Aquest risc s'avalua seguint els criteris definits a l'article 13.
Representa un risc greu i constatat per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic.
No disposa notòriament dels mitjans econòmics suficients per continuar sojornant a Andorra.
Se li ha notificat o advertit que es troba en una de les situacions previstes en els apartats a) a d) i no ha abandonat el Principat d'Andorra en el termini fixat.
S'entén per entrada irregular la de l'estranger que ha entrat en territori andorrà per un pas fronterer no habilitat, o bé que hi ha entrat tot i haver estat objecte d'una denegació d'accés.
El foragitament no és incompatible amb la incoació d'un expedient d'expulsió administrativa.
Article 105
Competència en matèria de foragitament 1. Respectant estrictament les instruccions i les directrius generals rebudes del ministre encarregat d'Interior, el director o un comissari del Cos de Policia poden decidir foragitar un estranger que es troba en una de les situacions previstes a l'article anterior.
El director del Cos de Policia notifica al ministre encarregat d'Interior, en el termini més breu possible, qualsevol decisió de foragitament i precisa de manera detallada els motius que l'han fonamentada.
Capítol tercer. Expulsió administrativa
Secció primera. Principis generals
Article 106
Definició general de l'expulsió administrativa 1. L'expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l'estada i/o a prohibir l'accés d'un estranger al territori andorrà.
L'expulsió administrativa no s'ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d'expulsió que pot pronunciar un tribunal penal.
Article 107
Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic 1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.
L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.
La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys.
Article 108
Expulsió administrativa com a mesura d'execució forçosa 1. Com a mesura d'execució forçosa, l'expulsió administrativa s'aplica a l'estranger al qual s'ha notificat que es trobava en situació irregular i que no ha abandonat el Principat d'Andorra en el termini fixat.
En aquest cas, la durada de l'expulsió administrativa no pot excedir un termini màxim de dos anys.
Article 109
Limitacions a la mesura d'expulsió administrativa No poden ser objecte d'una mesura administrativa d'expulsió:
L'estranger menor d'edat.
L'estranger major d'edat que ha nascut a Andorra i que hi resideix des del seu naixement de manera ininterrompuda.
L'estranger que resideix legalment a Andorra de manera ininterrompuda des de fa almenys vint anys, excepte en cas de necessitat imperiosa per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.
Secció segona. Procediment d'expulsió administrativa
Article 110
Instrucció de l'expedient 1. Seguint instruccions del ministre encarregat d'Interior o a iniciativa pròpia, el director del Cos de Policia incoa i fa instruir pels seus serveis l'expedient d'expulsió administrativa.
Un cop instruït l'expedient, el director del Cos de Policia fa notificar pels seus serveis a la persona afectada la proposta d'expulsió administrativa així com els motius que la justifiquen.
La persona afectada disposa d'un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l'endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del Cos de Policia.
El director del Cos de Policia pot arxivar l'expedient o trametre la proposta d'expulsió administrativa al ministre encarregat d'Interior.
Article 111
Competència en matèria d'expulsió administrativa El ministre encarregat d'Interior és competent per decidir l'expulsió i fixar-ne la durada, per substituir aquesta mesura per una advertència d'expulsió o per arxivar l'expedient.
Article 112
Principi de l'efecte suspensiu del recurs per a l'estranger resident 1. El recurs presentat per un estranger resident contra una mesura d'expulsió administrativa que l'afecta té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l'expedient, la mesura d'expulsió esdevé immediatament executòria.
No obstant això, l'estranger que, prèviament al recurs, ha perdut la seva condició de resident, no pot invocar els efectes suspensius previstos en l'apartat anterior.
Article 113
Excepció al principi de l'efecte suspensiu per a l'estranger no resident 1. El recurs contra una decisió d'expulsió administrativa presentat per un estranger no resident no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d'Interior pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals per abandonar el territori a comptar de l'endemà de la data de la notificació de la resolució.
Secció tercera. Efectes de la decisió d'expulsió administrativa
Article 114
Prohibició d'entrada al territori La persona expulsada no pot entrar en el territori andorrà, ni que sigui en règim turístic, durant la vigència de l'expulsió administrativa.
Article 115
Desobediència a una mesura d'expulsió administrativa El Cos de Policia deté i posa a disposició judicial tota persona objecte d'una mesura d'expulsió administrativa ferma que infringeix la prohibició esmentada a l'article anterior per la presumpta comissió d'un delicte de desobediència a una ordre d'expulsió administrativa en virtut de les disposicions del Codi penal vigent.
Secció quarta. Suspensió temporal i revocació de l'expulsió
Article 116
Suspensió temporal sense necessitat d'autorització prèvia La persona objecte d'una mesura d'expulsió administrativa ferma que ha estat citada a comparèixer a una vista penal o en el decurs d'una instrucció penal, en qualitat d'imputada, de processada, de part perjudicada o com a testimoni, pot entrar i sojornar al Principat d'Andorra durant el temps estrictament necessari per a la compareixença. En aquest cas, la persona expulsada no necessita una autorització prèvia però ha de poder acreditar la seva citació a judici en cas de ser controlada per un funcionari de policia.
Article 117
Autorització administrativa de suspensió temporal 1. Llevat del cas previst en l'article anterior, la persona objecte d'una mesura d'expulsió administrativa ferma que desitja entrar i/o sojornar al Principat d'Andorra per motius justificats ha d'adreçar, amb caràcter previ, una sol·licitud motivada al ministre encarregat d'Interior.
El ministre encarregat d'Interior, o la persona delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar una suspensió temporal de la mesura d'expulsió.
Article 118
Revocació de l'expulsió administrativa 1. La persona objecte d'una expulsió administrativa pot sol·licitar al ministre encarregat d'Interior la revocació d'aquesta mesura mitjançant un escrit motivat.
El ministre encarregat d'Interior, si ho considera oportú, pot decidir la revocació sol·licitada o, de forma alternativa, reduir la durada de l'expulsió inicialment prevista o suspendre-la de forma condicional per un període determinat.
Secció cinquena. Advertència d'expulsió
Article 119
Definició, procediment i efectes 1. L'advertència d'expulsió és una mesura destinada a advertir un estranger del fet que, si la seva conducta s'agreugés, comportaria un risc per a l'ordre públic o la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns.
L'advertència d'expulsió segueix els mateixos tràmits d'instrucció, d'al·legacions i de proposta que l'expulsió.
El ministre encarregat d'Interior és competent per decidir l'advertència d'expulsió.
L'advertència d'expulsió no afecta la situació d'immigració ni els drets de la persona objecte de la mesura.
L'advertència d'expulsió és un requisit necessari previ a la incoació d'un expedient d'expulsió administrativa contra un estranger que té la condició de resident excepte quan s'aplica com a mesura d'execució forçosa o en cas de risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.
Títol XII. De les obligacions del patró o del beneficiari de la prestació de serveis
Capítol primer. Obligacions del patró
Article 120
Definició del concepte de patró Als efectes d'aplicació de la present Llei, s'entén com a patró la persona física o jurídica per a qui l'estranger treballa.
Article 121
Obligacions del patró en el moment de la contractació laboral 1. Qualsevol patró que desitgi contractar els serveis laborals d'una persona estrangera ha de comprovar que aquesta persona disposa d'una autorització d'immigració vigent adequada al lloc de treball objecte de la contractació. El patró té l'obligació de comunicar al Servei d'Immigració la contractació del treballador i la finalització de la relació laboral.
Si un patró desitja contractar els serveis laborals d'una persona estrangera que no disposa d'una autorització d'immigració adequada, ha de signar conjuntament amb aquesta persona la sol·licitud d'autorització prop del Servei d'Immigració.
El Govern fixa per la via reglamentària les situacions en les quals el patró que signa una sol·licitud d'autorització d'immigració temporal, o d'immigració temporal per a treballadors d'empreses estrangeres, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador estranger al seu país d'origen.
El patró té prohibit fer treballar una persona estrangera fins a l'obtenció efectiva d'una autorització d'immigració adequada.
Article 122
Obligacions del patró durant la relació laboral El patró té l'obligació de fer cessar immediatament l'activitat laboral al seu empleat quan el Servei d'Immigració li notifica l'anul·lació, la denegació de la renovació o de la regularització de l'autorització d'immigració o la baixa voluntària del treballador.
Article 123
Obligacions del patró al venciment d'una autorització temporal 1. El patró que contracta els serveis d'un estranger titular d'una autorització d'immigració temporal té l'obligació de fer cessar immediatament l'activitat laboral del treballador al venciment de la seva autorització.
El patró que contracta els serveis d'un estranger titular d'una autorització d'immigració temporal té l'obligació de notificar al Servei d'Immigració la cessació de l'activitat laboral del treballador si aquesta es produeix abans del venciment de l'autorització.
Capítol segon. Obligacions del beneficiari de serveis prestats pel titular d'una
autorització d'immigració temporal per a treballadors d'empreses estrangeres
Article 124
Detall de les obligacions La persona que desitja contractar els serveis de treballadors dependents d'una empresa estrangera o d'un treballador autònom estranger, té les obligacions següents:
Ha de sol·licitar una autorització d'immigració temporal per a treballadors d'empreses estrangeres.
No pot deixar treballar aquests estrangers fins a l'obtenció efectiva de l'autorització.
Ha de deixar treballar els estrangers únicament per realitzar els treballs per als quals han estat degudament autoritzats.
Ha de fer cessar immediatament l'activitat dels estrangers al venciment de l'autorització.
Títol XIII. De les infraccions i de les sancions
Capítol primer. Infraccions
Article 125
Infraccions lleus Comet una infracció lleu:
Qui treballi al Principat d'Andorra sense ser titular de cap autorització d'immigració.
Qui treballi al Principat d'Andorra amb unes modalitats i condicions altres que les que queden especificades en l'autorització d'immigració.
Qui treballi al Principat d'Andorra després del venciment d'una autorització temporal.
Qui treballi al Principat d'Andorra malgrat haver-se donat de baixa voluntària prop del Registre Central d'Immigració.
Qui pernocti de forma habitual al Principat d'Andorra sent titular d'una autorització de fronterer.
Qui pernocti de forma habitual al Principat d'Andorra sent titular d'una autorització temporal de fronterer.
Qui sigui titular d'una autorització d'immigració renovable caducada.
El patró que incompleixi l'obligació de comunicar la contractació d'un treballador i/o l'acabament de l'activitat laboral d'aquest, d'acord amb els articles 121 i 123.
Article 126
Infraccions greus Comet una infracció greu:
El patró que fa treballar al Principat d'Andorra una persona estrangera titular d'una autorització de residència passiva o de residència sense treball.
El patró que fa treballar al Principat d'Andorra una persona estrangera en unes condicions i modalitats inadequades a la seva autorització d'immigració.
El patró que fa treballar al Principat d'Andorra una persona estrangera després del venciment de la seva autorització temporal.
El patró que es rescabali d'un treballador estranger, de qualsevol classe de despesa que hagi satisfet pel seu desplaçament a Andorra, i també el que efectuï retencions sobre el salari per qualsevol despesa de trasllat de la persona treballadora o de la seva família o pels conceptes o les taxes que li correspongui satisfer com a patró.
La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d'una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa realitzar els treballs abans de l'obtenció de l'autorització d'immigració temporal per als treballadors d'empreses estrangeres.
La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d'una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa efectuar treballs que no han estat autoritzats.
La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d'una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa continuar l'execució dels treballs després del venciment de l'autorització sense haver obtingut la pròrroga corresponent.
Qui treballi al Principat d'Andorra després que li hagin denegat la renovació de l'autorització que li permetia treballar.
Qui treballi al Principat d'Andorra després que li hagin denegat la regularització de l'autorització caducada que li permetia treballar.
Qui treballi al Principat d'Andorra amb una autorització d'una categoria que permetia treballar però que ha estat anul·lada.
Qui treballi al Principat d'Andorra sent titular d'una autorització de residència sense treball.
Qui treballi al Principat d'Andorra sent titular d'una autorització de residència passiva.
Article 127
Infraccions molt greus Comet una infracció molt greu:
El patró que fa treballar al Principat d'Andorra una persona estrangera sense autorització d'immigració.
El patró que fa treballar al Principat d'Andorra una persona estrangera que es troba en situació irregular en els supòsits previstos als articles 70, 76, 77 a), c) i d), 78 i 80, a partir de la notificació del Servei d'Immigració al patró.
Qualsevol persona que indueixi, promogui, afavoreixi o faciliti, directament o indirectament, de forma individual o pertanyent a una organització, la immigració clandestina, o l'estada irregular de persones al Principat d'Andorra, sempre que el fet no constitueixi un delicte.
Article 128
Prescripció de les infraccions Les infraccions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data de comissió.
Capítol segon. Sancions
Article 129
Principis generals 1. Només es pot sancionar la comissió de les infraccions establertes al capítol primer d'aquest títol.
Correspon al Govern fixar per la via reglamentària el procediment sancionador aplicable.
S'incoa un expedient sancionador contra el patró en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes als articles 125, 126 o 127, treballador per treballador.
S'incoa un expedient sancionador contra el beneficiari de la prestació de serveis realitzats en el marc d'una autorització temporal per a treballadors d'empreses estrangeres en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes a l'article 126.
S'incoa un expedient sancionador contra cada persona que hagi comès una infracció molt greu, de les tipificades en l'article 127 apartat c), en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions comeses.
El ministre responsable d'Interior, o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, imposa la sanció establerta en aquesta Llei per a cadascuna de les infraccions detallades en l'expedient sancionador.
L'import de la sanció es fixa en funció de la situació econòmica i social de la persona que ha comès la infracció o en funció de la dimensió i els mitjans de l'empresa.
Article 130
Sancions corresponents a infraccions lleus 1. Les infraccions tipificades a l'article 125 donen lloc a la imposició d'una sanció d'un import de 50 a 200 euros.
L'import de la sanció es fixa en funció del nombre d'infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 131
Sancions corresponents a infraccions greus 1. Les infraccions tipificades a l'article 126 donen lloc a la imposició d'una sanció d'un import de 1.000 a 3.000 euros.
L'import de la sanció es fixa en funció del nombre d'infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 132
Sancions corresponents a infraccions molt greus 1. Les infraccions tipificades a l'article 127 donen lloc a la imposició a la persona que l'ha comès d'una sanció d'un import de 3.000 a 6.000 euros.
L'import de la sanció es fixa en funció del nombre d'infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 133
Prescripció de les sancions Les sancions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data en què esdevenen fermes.
Article 134
Reincidència 1. Als efectes de les disposicions contingudes en aquest capítol, es considera que hi ha reincidència si una mateixa persona ha estat sancionada pel mateix tipus d'infracció en un període de dos anys.
En el cas que existeixi reincidència la sanció a imposar és del doble que la vegada anterior, sense poder excedir en cap cas el doble de L'import màxim establert per al tipus d'infracció.
Títol XIV. De les taxes en matèria d'immigració
Article 135
Concepte i fet generador de les taxes En matèria d'immigració, les taxes són tributs fixos que són generats per la prestació d'una de les funcions administratives següents:
Lliurament del rebut de sol·licitud.
Lliurament d'autorització d'immigració de fronterer (inicial).
Lliurament d'autorització d'immigració de fronterer (renovació).
Lliurament d'autorització d'immigració temporal de fronterer.
Lliurament d'autorització d'immigració temporal.
Lliurament d'autorització d'immigració temporal per a treballadors d'empreses estrangeres.
Lliurament d'autorització d'immigració per estudis o per recerca.
Lliurament d'autorització d'immigració de residència i treball (inicial).
Lliurament d'autorització d'immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar).
Lliurament d'autorització d'immigració de residència i treball (renovació).
Lliurament d'autorització d'immigració de residència sense treball (inicial).
Lliurament d'autorització d'immigració de residència sense treball (renovació).
Lliurament d'autorització d'immigració de residència passiva (inicial).
Lliurament d'autorització d'immigració de residència passiva (renovació).
Lliurament de certificat d'inscripció.
Lliurament de certificat de baixa.
Lliurament de duplicat de targeta.
Article 136
Obligats tributaris El patró és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d'un dels serveis administratius esmentats als apartats 2, 4, 5, 6 i 8 de l'article anterior.
La persona que sol·licita el reagrupament familiar és obligat tributari per als serveis administratius enunciats als apartats 9 i 11 de l'article anterior.
La persona física de nacionalitat estrangera que sol·licita la prestació del servei administratiu és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d'un dels altres serveis administratius esmentats a l'article anterior.
Article 137
Quota tributària i deute tributari Les quotes tributàries de les taxes en matèria d'immigració són les següents:
Descripció Euros 1. Lliurament del rebut de sol·licitud 5,40 2. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial) 179,90 3. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació) 21,30 4. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer 179,90 5. Lliurament d’autorització d’immigració temporal 179,90 6. Lliurament d’autorització d’immigració temporal determinada 179,90 7. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis o per recerca 21,30 8. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial) 179,90 9. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial, per reagrupament familiar) 21,30 10.Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació) 21,30 11.Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial) 21,30 12.Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació) 21,30 13. Lliurament de certificat d’inscripció 5,40 14. Lliurament de certificat de baixa 2,20 Les quotes tributàries de les taxes en matèria d'immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost.
Article 138
Meritament Les taxes en matèria d'immigració es meriten el dia de la presentació de la sol·licitud o bé el dia del lliurament del certificat, del rebut o de l'autorització d'immigració.
Article 139
Temps de pagament El pagament de les taxes en matèria d'immigració es realitza en el moment en què es meriten.
No es lliura el certificat, el rebut o l'autorització d'immigració sense el pagament de la taxa corresponent.
Títol XV. Del procediment especial abreujat en matèria d'immigració
Article 140
Àmbit d'aplicació del procediment especial abreujat Llevat de les accions que s'exerceixen per recórrer contra les taxes en matèria d'immigració o contra les sancions previstes al títol XIII de la present Llei, que es regeixen per la normativa general que els sigui aplicable, totes les altres accions que s'exerceixen per recórrer contra actes i resolucions administratius en matèria d'immigració previstos en aquesta Llei se substancien de conformitat amb les normes del procediment especial abreujat previst en el present títol.
Article 141
Recursos administratius Els actes o les resolucions de l'Administració en matèria d'immigració són susceptibles de recurs davant del Govern segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicable als recursos administratius, excepte pel que fa als terminis següents:
El termini per formular recurs de reposició contra un acte desfavorable de l'Administració en matèria d'immigració és de vuit dies hàbils a comptar de la notificació de l'acte contra el qual es recorre.
El Govern disposa d'un termini de quinze dies hàbils a comptar de la data d'interposició del recurs de reposició per resoldre'l. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional.
El termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició és de vuit dies hàbils.
Article 142
Procediment en primera instància Les demandes contra actes o resolucions de l'Administració en matèria d'immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents:
- Si la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles accepta la demanda, el batlle ponent cita la part demandada perquè contesti a la demanda i proposi la pràctica de les proves que estimi pertinents en un termini de vuit dies hàbils.
- Contestada la demanda o transcorregut el termini de vuit dies hàbils previst a l'apartat anterior, el batlle ponent disposa d'un termini de 30 dies naturals per decidir sobre l'admissió o el refús de cada una de les proves proposades i per a la pràctica de les proves admeses.
- Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent atorga a les parts un termini de vuit dies hàbils per examinar els autes, demanar-ne còpies, si escau, i formular els escrits de conclusions respectius. Es pot prescindir del tràmit de conclusions si en els autes hi figuren solament els escrits de demanda i de contesta o si les parts renuncien expressament a aquest tràmit.
- Quan s'hagin presentat les conclusions o s'hagi prescindit del tràmit o exhaurit el termini per fer-ho, el Tribunal de Batlles dicta sentència en el termini improrrogable de vuit dies hàbils.
Article 143
Procediment en segona instància Contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d'apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència.
El mateix batlle ponent trasllada l'escrit d'apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils.
En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l'apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
El magistrat ponent de la Sala Administrativa ha de resoldre en els cinc dies naturals següents sobre l'eventual pràctica de proves, segons les modalitats i les limitacions previstes en el procediment administratiu de dret comú. La pràctica de les proves no pot, però, excedir el termini de quinze dies naturals a comptar de la decisió del ponent.
En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n'hi ha, de la recepció dels autes.
Disposició addicional primera
A petició de la persona interessada o per iniciativa pròpia i després de les comprovacions oportunes, el Servei d'Immigració regularitza la situació dels estrangers que es van reagrupar quan eren menors d'edat en un dels supòsits previstos en la present Llei, i que, tot i no haver estat inscrits al Servei d'Immigració, han residit de forma permanent i efectiva a Andorra des de la data del reagrupament familiar.
El Servei d'Immigració concedeix a les persones interessades una autorització de residència sense treball o una autorització de residència i treball seguint les disposicions previstes a aquest efecte en la present Llei en cas de reagrupament familiar.
Es considera com a data d'inici de la nova autorització la data efectiva del reagrupament del menor que hagi determinat el Servei d'Immigració basant-se en les seves comprovacions.
Disposició addicional segona
El Decret de creació del Servei Mèdic d'immigració queda vigent en tot el que no contradiu la present Llei. El Servei és el responsable del fitxer mèdic d'immigració i és l'òrgan davant del qual es pot exercir el dret d'informació, accés i rectificació en els termes previstos en la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, sense que s'hi puguin exercir els drets d'oposició i de supressió.
Disposició transitòria primera
El Reglament regulador del procediment sancionador vigent s'aplica a les infraccions i a les sancions previstes en el títol XIII de la Llei vigent, fins que el Govern no reguli de manera específica el procediment sancionador en matèria d'immigració.
Disposició transitòria segona
Mentre no s'hagin regulat per llei qualificada el contingut, els requisits i les característiques generals d'expedició de visats que han de lliurar les autoritats andorranes per entrar en territori andorrà, un estranger que no sigui nacional d'un estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu ha de posseir almenys els visats requerits per entrar i circular legalment a França o a Espanya i per tornar a entrar-hi des del territori andorrà. Aquesta disposició no s'aplica a les persones que resideixen legalment al Principat d'Andorra.
Disposició transitòria tercera
Continua vigent la Llei 21/2004, del 14 de desembre del 2004, qualificada de mesures d'adaptació de la Llei qualificada d'immigració, del 14 de maig del 2002, al règim transitori d'accés al mercat de treball establert entre la Unió Europea i els nous estats membres.
S'aplica la mateixa suspensió, i també la facultat de deixar-la sense efecte, previstes en la Llei referida, pel que fa als nacionals d'altres estats que esdevinguin membres de la Unió Europea a comptar d'ara. El termini màxim de set anys de suspensió s'ha de computar a comptar del moment en què cada estat esdevingui nou membre. No obstant això, per tal de coordinar la legislació andorrana amb la de França i Espanya d'acord amb el Conveni entre el Principat d'Andorra, el Regne d'Espanya i la República Francesa del 4 de desembre del 2000, el Govern pot, mitjançant decret, establir un període de suspensió equivalent, com a màxim, al que adoptin els dos estats veïns.
Disposició derogatòria
Amb l'entrada en vigor de la present Llei qualificada, queden derogades totes les normes anteriors en allò que la contradiguin.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.