LegalizeDecret legislatiu del 17-12-2008, de publicació del text refós del Codi penal
Experimentació i comercialització El qui comercialitzi o experimenti amb òvuls humans fecundats amb finalitat diferent de la procreació ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 129
Reproducció assistida El qui practiqui la reproducció assistida sense el consentiment previ de la persona interessada atorgat per escrit de manera lliure i no viciada, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a sis anys.
La temptativa és punible.
Article 130
Consentiment Tret dels casos en què es disposi altrament, el consentiment no eximeix de responsabilitat criminal en els delictes d'aquest títol.
Títol V. Omissió del deure de socors
Article 131
Omissió de socors 1. El qui, sense risc per a ell o altri, s'abstingui de prestar socors, mitjançant un acte personal o demanant la intervenció de tercers, a una tercera persona exposada a un perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena d'arrest.
Si el perill prové d'un accident causat fortuïtament per l'autor de l'omissió de socors, la pena ha de ser de dos anys de presó com a màxim.
Si l'accident és degut a la seva imprudència, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.
Si l'autor de la infracció és una persona obligada per la seva professió a prestar socors a tercers, se li pot imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 132
Obstaculització de socors El qui posi obstacles a l'arribada de socors destinats a assistir una persona en perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d'arrest.
La temptativa és punible.
Títol VI. Delictes contra la llibertat
Capítol primer. Delictes contra la llibertat de moviments de les persones
Article 133
Detenció il·legal 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona tancant-la o detenint-la ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys.
Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La pena ha de ser de presó de cinc a vuit anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.
La temptativa és punible.
Article 134
Esclavatge El qui sotmeti una persona a esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.
S'entén per esclavatge la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la en permuta.
Article 135
Segrest 1. El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona exigint alguna condició per alliberar-la ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys.
Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La pena ha de ser de presó de set a tretze anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.
Si l'autor allibera la persona detinguda renunciant a obtenir el seu propòsit el tribunal pot imposar les penes previstes per al delicte de detenció il·legal.
La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.
Article 136
Penes agreujades Les penes previstes en els articles anteriors d'aquest capítol s'han d'imposar en la seva meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
Quan la víctima sigui especialment vulnerable per raó de la seva edat, incapacitat o malaltia.
Quan l'autor s'apoderi o prengui el control d'una nau, una aeronau o un mitjà o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones.
Quan la víctima sigui autoritat o funcionari en l'exercici de les seves funcions, sempre que l'actuació en tal condició no doni lloc a un altre delicte.
Article 137
Desaparició de persones Si la víctima de segrest o detenció il·legal no ha pogut ser trobada, la pena ha de ser de presó de vuit a setze anys.
Article 138
Qualificació per ser autoritat o funcionari L'autoritat o el funcionari competent per practicar una detenció que, sense que hi hagi motiu legal inicial, cometi un dels fets descrits en els articles anteriors d'aquest capítol ha de ser castigat amb les penes previstes per als supòsits respectius en la seva meitat superior i, a més, amb la inhabilitació de drets públics fins a dotze anys en els casos dels articles 133 i 135, o fins a vint anys en el cas de l'article 137.
Capítol segon. Coaccions i amenaces
Article 139
Coaccions 1. El qui il·legítimament i amb violència o intimidació força una persona a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.
La temptativa és punible.
Si la coacció consisteix a impedir l'exercici d'un dret o d'una llibertat previstos als capítols III o IV del títol II de la Constitució, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys, tret que el fet tingui assenyalada una pena superior en una altra norma penal.
Article 140
Amenaces condicionals d'un mal constitutiu de delicte 1. Qui amenaci una persona de causar un mal constitutiu d'un delicte major o d'un delicte contra la integritat física exigint qualsevol condició, lícita o il·lícita, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l'amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena ha de ser d'un a cinc anys de presó.
Les penes previstes anteriorment s'han d'imposar en la seva meitat inferior si l'autor no ha aconseguit el seu propòsit.
Article 141
Altres amenaces condicionals El qui amenaci una persona amb un mal dels no previstos en l'article anterior, exigint qualsevol condició que no consisteixi en una conducta deguda, ha de ser castigat amb pena d'arrest.
Article 142
Xantatge 1. El qui exigeixi a una persona una quantitat o el compliment d'alguna condició, sota amenaça de revelar o difondre fets reservats que puguin afectar negativament l'honor o el patrimoni de l'amenaçat o de persones que hi estan íntimament vinculades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si l'autor ha aconseguit que li sigui lliurada totalment o parcialment la quantitat exigida o que es compleixi la condició, se li ha d'imposar pena de presó d'un a quatre anys.
Si el fet consisteix en l'amenaça de revelar o denunciar la comissió d'alguna infracció penal, el tribunal ho ha de tenir en compte als efectes de l'aplicació de l'article 56. Així mateix, en aquests casos el Ministeri Fiscal, per tal de facilitar la persecució penal del xantatge, pot abstenir-se d'acusar per la infracció motiu del xantatge, sempre que no es tracti d'un delicte major.
Article 143
Amenaces no condicionals Qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui vinculació íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.
Si l'amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena s'ha d'imposar en la seva meitat superior.
Article 143 bis
Circumstància agreujant En els delictes previstos en aquest capítol constitueix circumstància agreujant el fet que la víctima sigui una de les persones definides a l'article 114.
Títol VII. Delictes contra la llibertat sexual
Capítol primer. Agressions sexuals
Article 144
Agressió sexual El qui, mitjançant violència o intimidació, determina una persona a prendre part en un comportament o relació sexual ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Article 145
Agressió sexual constitutiva de violació Quan l'agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o en introducció d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies, l'autor ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
La temptativa és punible.
Article 146
Agressions qualificades 1. L'agressió sexual ha de ser castigada amb pena de presó de dos a set anys en els supòsits de l'article 144 i amb pena de presó de sis a quinze anys en els de l'article 145, quan en el fet hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Executar el fet en grup, concorrent-hi dues o més persones.
Ser el culpable ascendent, descendent o germà de la víctima o persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.
Ser la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia, incapacitat o situació. En tot cas es considera que la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat quan tingui una edat inferior a catorze anys.
En aquest supòsit les penes s'apliquen en la seva meitat superior.
Quan en atenció a la naturalesa de la conducta sexual, els mitjans emprats, les circumstàncies específiques o qualsevol altre motiu, l'agressió sexual tingui un caràcter especialment degradant i vexatori per a la víctima.
Quan, mitjançant l'agressió, es posi en perill la vida o la integritat física de la víctima.
La temptativa és punible.
Capítol segon. Abusos sexuals
Article 147
Actes sexuals sense consentiment 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona menor de catorze anys o privada de sentit, inconscient o incapaç d'oposar resistència o amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan el fet consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral o en introducció d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.
Si l'autor és ascendent, descendent o germà de la víctima o una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena ha de ser de dos a set anys de presó en el supòsit de l'apartat primer i de sis a quinze anys de presó en el de l'apartat segon.
La temptativa és punible en tots els casos.
Article 148
Abusos sexuals amb prevalença a menors d'edat 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona de més de catorze i menys de divuit anys d'edat prevalent-se d'una situació de superioritat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal, oral o en introducció d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies, la pena de presó ha de ser de dos a sis anys.
Si l'autor és ascendent, descendent, o germà de la víctima, o persona que hi exerceix de fet o de dret autoritat familiar, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena s'ha d'imposar en la seva meitat superior.
La temptativa és punible.
Article 149
Abusos sexuals amb prevalença a majors d'edat 1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona major d'edat amb prevalença de superioritat o situació, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest.
Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o introducció d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Capítol tercer. Delictes relatius a la prostitució
Article 150
Establiment de prostitució El qui faci funcionar o financi un establiment de prostitució ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a la gerència d'establiments d'hoteleria, restauració o lleure fins a cinc anys.
Article 151
Afavoriment de la prostitució 1. El qui promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució d'altri ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica s'ha d'imposar pena de presó de dos a cinc anys.
Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s'ha d'imposar en la meitat superior.
Si la infracció és comesa en el marc d'un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista pot ser augmentat en la meitat.
Article 152
Proxenetisme 1. El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb abús de necessitat, de superioritat o amb engany suficient determini algú a prostituir-se o a continuar- ho fent, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
La temptativa és punible.
Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica s'ha d'imposar pena de presó de tres a deu anys.
Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s'ha d'imposar en la meitat superior.
Si la infracció és comesa en el marc d'un grup organitzat el límit màxim de la pena prevista pot ser augmentat en la meitat.
Article 153
Tipus qualificat per lucre Quan el culpable de les infraccions previstes en aquest capítol obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s'ha d'imposar multa fins a 30.000 euros.
Article 154
Actes sexuals amb menors o incapaços prostituïts Qui s'aprofiti sexualment de la prostitució d'un menor o d'un incapaç ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys.
La temptativa és punible.
Capítol quart. Delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació
sexual
Article 155
Utilització de menors i incapaços per a la pornografia 1. Qui capti imatges d'un menor d'edat o d'un incapaç amb la intenció de produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
La temptativa és punible.
Qui utilitzi un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes i qui produeixi, vengui, distribueixi, difongui, cedeixi o exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors, reals o amb aparença de realitat, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.
La temptativa és punible.
Qui posseeixi material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors, reals o amb aparença de realitat, ha de ser castigat amb pena d'arrest. Si es posseeix amb la finalitat de vendre'l o divulgar-lo, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s'ha d'imposar multa fins a 30.000 euros.
Article 156
Exhibicionisme El qui executi o faci executar a una altra persona actes d'exhibició sexual davant de menors d'edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 6.000 euros.
La temptativa és punible.
Article 157
Difusió de pornografia entre menors d'edat 1. El qui directament vengui, difongui o exhibeixi material pornogràfic a menors d'edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 euros o del tant al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
La temptativa és punible.
Si es tracta de material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors d'edat, reals o amb aparença de realitat, s'ha d'imposar pena de presó d'un a quatre anys.
Capítol cinquè. Disposicions comunes
Article 158
Règim de perseguibilitat Els delictes d'agressió i d'abús sexual només poden ser perseguits mitjançant denúncia de la persona ofesa, del seu representant legal o del Ministeri Fiscal, que ha de ponderar els interessos concurrents.
En aquests delictes el perdó de l'ofès no extingeix l'acció ni la responsabilitat penal.
Article 159
Penes privatives de drets El tribunal pot imposar, raonant-ho en la sentència, a més de les penes previstes per a cada delicte, la pena d'inhabilitació per a l'exercici dels drets de família o la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic o per a l'exercici de l'ofici o el càrrec, quan el culpable sigui ascendent, tutor, mestre o qualsevol persona encarregada de fet o de dret del menor o incapaç, per un període fins a sis anys.
També pot imposar pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys quan el culpable sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús del seu càrrec.
Article 160
Clàusula de concurs Les penes previstes als capítols III i IV d'aquest títol s'han d'imposar sense perjudici de castigar, a més, les agressions o els abusos sexuals que s'hagin comès.
Article 161
Conseqüències accessòries En els supòsits tipificats en els capítols III i IV d'aquest títol, si en la realització del fet delictiu s'han utilitzat establiments o locals oberts al públic, el tribunal pot acordar-ne, raonant-ho en la sentència, el tancament temporal o definitiu.
També en pot acordar el tancament temporal com a mesura cautelar.
Títol VIII. Delictes contra les relacions familiars
Capítol primer. Delictes contra les institucions protectores dels menors i
incapaços
Article 162
Sostracció de menors 1. El qui sostreu un menor de catorze anys o un incapaç, impedint de manera prolongada l'exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, llevat que el fet sigui constitutiu d'un delicte de segrest o detenció il·legal.
En cas que la sostracció sigui realitzada per un ascendent, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53.
La temptativa és punible.
Article 163
Inducció a abandonar la llar familiar 1. El qui indueixi un menor d'edat o un incapaç a abandonar la llar familiar o el lloc on resideixi impedint l'exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui cooperi a l'abandó ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest.
Article 164
Tràfic d'infants per alterar-ne la filiació 1. El qui lliuri un menor per alterar-ne la filiació ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui, amb la mateixa finalitat, rebi el menor i el qui actuï com a intermediari.
Si en les conductes anteriors hi concorre ànim lucratiu la pena a imposar ha de ser de presó de dos a cinc anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui rep el menor si ofereix o dóna compensació econòmica.
La temptativa és punible.
Article 165
Grup organitzat Les penes previstes en els articles anteriors d'aquest capítol poden ser augmentades fins a la meitat del seu màxim si els fets es realitzen en el marc d'un grup organitzat.
Article 166
Penes d'inhabilitació i conseqüències accessòries 1. L'autoritat, el funcionari o l'educador que en l'exercici del seu càrrec o professió cometi un dels delictes previstos en aquest capítol ha de ser castigat, a més de les penes previstes, amb inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic, ofici o càrrec fins a deu anys.
El tribunal pot imposar a l'ascendent o al tutor que cometi algun dels delictes prevists en els articles anteriors d'aquest capítol la pena d'inhabilitació per a l'exercici dels drets de família fins a deu anys.
Si els fets s'han comès utilitzant un centre docent o establiment dedicat a la guarda o cura d'infants o d'incapaços, el tribunal pot acordar el tancament temporal o definitiu de l'establiment.
Capítol segon. Delictes comesos en l'exercici de les funcions de protecció
Article 167
Abandó de menors i incapaços 1. L'abandó d'un menor d'edat o d'un incapaç per part de la persona encarregada de guardar-lo ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
Si el fet és comès pels titulars de les funcions de guarda, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
Si per les circumstàncies de l'abandó es posa en perill la vida o la salut del menor o de l'incapaç la pena ha de ser de dos a cinc anys de presó.
Article 168
Omissió del deure d'assistència en cas de necessitat El qui deixi de prestar l'assistència legalment establerta per al manteniment dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es trobin en situació de necessitat ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest. La mateixa pena s'ha d'imposar al tutor o curador respecte al menor o incapaç subjecte a tutela o curatela.
Aquest delicte només és perseguible amb denúncia prèvia de la persona ofesa o de qui en tingui la representació legal. Si es tracta d'un menor d'edat, incapaç o persona desvalguda, pot denunciar el fet el Ministeri Fiscal.
Article 169
Utilització de menors o incapaços per a la mendicitat 1. El qui utilitzi un menor d'edat o incapaç per practicar la mendicitat o n'obtingui un profit ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest.
La temptativa és punible.
Si el fet es comet en el marc d'un grup organitzat, el culpable que hi pertanyi ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 170
Penes d'inhabilitació El tribunal pot imposar als responsables dels delictes compresos en aquest
capítol la pena d'inhabilitació dels drets de família i/o d'inhabilitació per a
l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a deu anys.
Capítol tercer. Bigàmia
Article 171
Bigàmia El qui contregui ulterior matrimoni sense que es trobi dissolt legítimament l'anterior ha de ser castigat amb pena d'arrest o de presó fins a un any.
Títol IX. Delictes contra l'honor
Article 172
Calúmnia La imputació d'un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat ha de ser castigada com a calúmnia amb pena d'arrest. Si es propaga amb publicitat, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.
L'acusat per delicte de calúmnia queda exempt de tota responsabilitat si prova el fet criminal que hagi imputat, tret que aquest fet hagi prescrit, que hagi estat amnistiat o que s'hagin cancel·lat els antecedents.
Article 173
Difamació 1. La imputació d'un fet precís que atempti greument contra l'autoestima o la reputació d'una persona, feta amb publicitat i amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari de la veritat, ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any o d'arrest.
Si la difamació es dirigeix contra autoritats o funcionaris públics sobre fets referents a l'exercici dels seus càrrecs, ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d'arrest si la difamació no és greu.
L'acusat de difamació queda exempt de tota responsabilitat provant la veritat de les imputacions.
Article 174
Injúria Qui injuriï una persona greument o amb publicitat o qui injuriï lleument o greument una autoritat o un funcionari per raó o en ocasió de l'exercici del seu càrrec ha de ser castigat amb pena d'arrest.
És injúria l'acció executada o l'expressió proferida amb menyspreu d'una persona.
Article 175
Concepte de publicitat La calúmnia, la difamació i la injúria es consideren comeses amb publicitat quan es propaguen per mitjà de la impremta, la radiodifusió o de qualsevol altre mitjà d'eficàcia similar.
Article 176
Responsabilitat civil solidària En els casos a què fa referència l'article anterior, és responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s'hagi propagat la calúmnia, la difamació o la injúria.
Article 177
Retractació Si l'acusat de calúmnia o difamació reconeix davant l'autoritat judicial la falsedat o la incertesa de les imputacions i se'n retracta, el tribunal ha de reduir la pena o, si ho creu convenient, dispensar-la.
El tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d'ordenar que es lliuri testimoniatge de retractació a l'ofès i, si aquest ho sol·licita, ha d'ordenar la publicació en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia o la difamació, en espai idèntic o similar a aquell en què es produí la difusió i en el termini que assenyali.
Article 178
Publicació de la sentència El tribunal en tot cas ha d'ordenar la publicació o divulgació de la sentència condemnatòria en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia, la difamació o la injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la seva difusió, en el temps que el tribunal consideri més adequat. La publicació o la divulgació de la sentència condemnatòria s'ha de fer a costa del condemnat.
Article 179
Perseguibilitat 1. Ningú no pot ser penat per calúmnia, difamació o injúria més que en virtut de querella de la persona ofesa o del seu representant legal o, en cas de mort de l'ofès, del seu cònjuge, dels seus ascendents, descendents o hereus.
És suficient la denúncia quan l'ofensa es dirigeixi contra funcionari o autoritat sobre fets referents a l'exercici dels seus càrrecs.
Article 180
Calúmnia i difamació en judici Ningú no pot deduir acció de calúmnia o difamació proferides en judici sense llicència prèvia del tribunal que en conegui o n'hagi conegut.
Article 181
Perdó El responsable de calúmnia, difamació o injúria queda exempt de responsabilitat criminal pel perdó de la persona ofesa o del seu representant legal.
El perdó ha d'atorgar-se de forma expressa abans de dictar-se sentència.
En les difamacions, les injúries o les calúmnies contra menors o incapacitats, el batlle o el tribunal, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, pot refusar l'eficàcia del perdó atorgat pel representant legal d'aquells i ordenar la continuació del procediment.
Per refusar el perdó al qual es refereix el paràgraf anterior, el batlle o el tribunal han d'escoltar novament el representant del menor o l'incapaç amb caràcter previ.
Títol X. Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili
Capítol primer. Descobriment i revelació de secrets
Article 182
Descobriment de secrets documentals El qui per descobrir la intimitat d'un altre sense el seu consentiment s'apoderi de papers, cartes o altres documents qualssevol o efectes personals ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
La temptativa és punible.
Article 183
Escoltes il·legals i conductes afins El qui per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, consulta electrònica, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.
La temptativa és punible.
Article 184
Obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades Ha de ser castigat amb pena de dos a cinc anys de presó el qui, sense autorització i en perjudici de tercer, realitzi una de les actuacions següents:
Crear o utilitzar fitxers clandestins de dades personals automatitzats electrònicament en infracció d'allò que es disposa en les normes legals de protecció de dades personals.
Recollir dades personals amb fins d'automatització electrònica o automatitzar-les contravenint les normes legals de protecció de dades personals.
Modificar, alterar o creuar dades personals automatitzades contravenint les normes legals de protecció de dades personals.
La temptativa és punible.
Article 185
Qualificació per la revelació 1. S'ha d'imposar pena d'un a quatre anys de presó si es revelen a tercers les dades o els fets descoberts a què fa referència l'article 182.
S'ha d'imposar pena de dos a cinc anys de presó si es revelen o se cedeixen a tercers les dades o els fets descoberts o les imatges captades a què fa referència l'article 183.
S'ha d'imposar pena de tres a sis anys de presó si es revelen, se cedeixen o es transmeten a tercers les dades personals automatitzades a què fa referència l'article 184.
La temptativa és punible.
Article 186
Dades especialment protegides Quan els fets descrits en els articles 184 i 185.3 afectin dades de caràcter personal, referents a la ideologia, la religió, la salut, l'origen social, l'orientació o el comportament sexual, s'han d'imposar les penes previstes en la seva meitat superior.
Article 187
Qualificació per organització Si els fets previstos en aquest capítol es realitzen amb fins lucratius per mitjà d'un grup organitzat, les penes s'han d'imposar en la seva meitat superior.
Article 188
Delicte de revelació Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui, amb coneixement d'un origen il·lícit, i sense haver pres part en les conductes descrites en els articles 182, 183 i 184, reveli a tercers les dades o fets descoberts, les imatges captades, o les dades personals.
Article 189
Qualificació per a funcionari o autoritat L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei, sense haver- hi motiu legal inicial referit a la persecució d'un delicte i prevalent-se del seu càrrec, realitzi qualsevol de les conductes descrites en els articles anteriors d'aquest capítol, ha de ser castigat amb les penes respectivament previstes en els mateixos articles en la seva meitat superior i, a més, amb la pena d'inhabilitació de drets públics fins a sis anys si el límit màxim de la pena no supera els tres anys de presó i fins a nou anys si és superior.
Article 190
Violació de secrets en l'àmbit laboral Qui reveli secrets aliens de caràcter personal, dels quals tingui coneixement per raó d'ofici o de les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
No queda compresa en aquest article la comunicació d'informació d'acord amb les obligacions legalment previstes, ni la informació privada facilitada amb finalitat de garantia entre els administradors d'establiments bancaris o financers del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o als riscos assumits a un dels seus clients.
Article 191
Violació del secret professional El professional que, amb incompliment de l'obligació de secret o reserva, reveli secrets d'una altra persona, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 192
Continuació de l'obligació de secret La violació de secrets tipificada als articles 190 i 191 continua essent punible malgrat que la persona hagi deixat d'exercir la professió o l'ofici, o hagi cessat la seva relació contractual.
Article 193
Règim de perseguibilitat 1. Per procedir pels delictes previstos en aquest capítol és necessària la denúncia de la persona ofesa, d'un representant legal o de l'encarregat o responsable dels fitxers de dades personals.
Quan la persona ofesa sigui menor d'edat, incapaç o persona desvalguda, també pot denunciar el Ministeri Fiscal, que ha de ponderar els interessos en presència.
No es requereix la denúncia exigida en l'apartat anterior per procedir pels fets descrits en els articles 185 i 189, ni quan el delicte afecti una pluralitat de persones.
Capítol segon. Violació de domicili o establiment
Article 194
Violació de domicili 1. El qui, sense habitar-hi, entri en el domicili d'un altre o s'hi mantingui contra la voluntat de qui hi habita, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
La temptativa és punible.
Si el fet s'executa amb violència o intimidació la pena ha de ser de presó d'un a quatre anys.
Article 195
Violació de determinats domicilis o establiments 1. Ha de ser castigat amb pena d'arrest el qui entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d'una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic fora de les hores d'obertura.
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui amb violència o intimidació entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d'una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic.
La temptativa és punible.
Article 196
Qualificació per al funcionari o autoritat L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos permesos per la llei i sense haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d'un delicte, cometi qualsevol dels fets descrits en els dos articles anteriors, ha de ser castigat amb la pena prevista respectivament en els mateixos en la seva meitat superior, i inhabilitació de drets públics fins a sis anys.
Títol XI. Delictes contra el patrimoni
Capítol primer. Delictes patrimonials d'apoderament
Article 197
Furt Comet furt el qui, amb ànim de lucre i sense violència o intimidació, pren una cosa moble aliena sense el consentiment del seu propietari.
El culpable de furt per valor superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.
La temptativa és punible.
Article 198
Furt qualificat El delicte de furt ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Que la cosa sostreta tingui valor històric, artístic o cultural o especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic.
Que el valor de la cosa sigui superior a 6.000 euros.
Que es cometi aprofitant-se del desemparament de la víctima.
Que posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats o les de la seva família.
Que es cometi amb abús de confiança.
La temptativa és punible.
Article 199
Furt amb força en les coses o en casa habitada 1. Amb independència del valor de la cosa furtada, el furt ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Forçament de porta, finestra, objecte que contingui la cosa o dels mitjans instal·lats pel propietari per evitar o dificultar l'accés a la cosa, inutilització de sistemes d'alarma o guarda o ús de claus falses o de possessió il·legítima o de codis de coneixement il·lícit.
Escalament per accedir al lloc on es troba la cosa.
Si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del valor de la cosa furtada, s'ha d'imposar pena de presó de dos a sis anys.
La temptativa és punible.
Article 200
Concepte de claus falses A l'efecte del que disposa l'article anterior es consideren claus les targetes magnètiques, perforades o d'un altre tipus, i els comandaments o mitjans d'obertura a distància. Al mateix efecte es consideren claus falses els instruments no destinats pel propietari o persona autoritzada a obrir el pany.
Article 201
Concepte de casa habitada Es considera casa habitada tot lloc que constitueixi l'habitatge temporal o permanent d'una o més persones, encara que es trobin absents quan el furt es produeixi.
Article 202
Robatori Comet robatori el qui, amb ànim de lucre, s'apodera d'una cosa moble aliena amb violència o intimidació en les persones.
El culpable de robatori ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys.
El tribunal ha d'imposar pena de presó d'un a quatre anys quan la violència o intimidació exercida tingui escassa significació.
La temptativa és punible.
Article 203
Robatori qualificat 1. El robatori ha de ser castigat amb pena de presó de tres a nou anys:
Quan el culpable faci ús d'una arma o de mitjans perillosos de manera que pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones.
Quan s'executi en grup organitzat de tres o més persones de les quals almenys una porti una arma.
La temptativa és punible.
Article 204
Furt d'ús de vehicles Qui, sense autorització del propietari, sostreu o utilitza un vehicle automòbil de valor superior a 2.000 euros, sense ànim d'apropiar-se'l, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros.
El tribunal pot dispensar la pena anterior si el culpable ha restituït el vehicle en el termini de 24 hores després de la sostracció o la utilització, tenint en compte els mòbils i les altres circumstàncies del fet.
Article 205
Furt impropi Qui, amb ànim de lucre i sent-ne el propietari o amb el seu consentiment, sostreu una cosa moble de valor superior a 600 euros de qui la té legítimament en penyora o com a dipositari per raó d'embargament o administració judicial, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa.
Article 206
Tipus qualificats En el cas que els fets previstos en els dos articles anteriors es cometin amb violència o intimidació en les persones, s'han de castigar amb la pena prevista per al robatori.
La temptativa és punible.
Capítol segon. Extorsió
Article 207
Extorsió El qui amb ànim de lucre obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d'un tercer, ha de ser castigat, segons les circumstàncies que hi concorrin, amb les penes previstes per al robatori o per al robatori qualificat.
La temptativa és punible.
Capítol tercer. Defraudacions
Article 208
Estafa Comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d'aquesta manera la indueix a realitzar un acte de
disposició patrimonial en perjudici propi o aliè.
El culpable d'estafa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, si el perjudici patrimonial és superior a 600 euros.
La temptativa és punible.
Article 209
Estafa qualificada 1. El delicte d'estafa ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys en els casos següents:
Que tingui com a objecte l'habitatge o altres béns de primera necessitat o d'utilitat social reconeguda.
Que es faci amb simulació de plet o ús d'un altre frau processal.
Que es faci mitjançant xec, targeta de crèdit o de dèbit, pagaré, lletra de canvi en blanc o negoci canviari fictici.
Que es realitzi demanant fons amb finalitats humanitàries o caritatives.
Que el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros.
Que la defraudació posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats i les de la seva família.
El tribunal pot imposar a més en aquests supòsits, tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, una pena de multa fins al quàdruple del perjudici patrimonial causat.
La temptativa és punible.
Article 210
Estafa informàtica El qui, amb ànim de lucre i valent-se d'alguna manipulació informàtica o artifici semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a una persona un perjudici patrimonial superior a 600 euros, ha de ser castigat amb les penes previstes per a l'estafa o per a l'estafa qualificada si es dóna algun dels supòsits dels apartats e) o f) del punt 1 de l'article anterior.
La temptativa és punible.
Article 211
Estafes privilegiades El qui, tenint intenció de no satisfer el seu import, disposi dels serveis d'hoteleria o restauració, mitjans de transport o estacions de servei, causant un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena d'arrest.
Article 212
Defraudacions en l'ús de fluids o sistemes de telecomunicació El qui, alterant les indicacions, els aparells comptadors o emprant mecanismes clandestins o codis secrets, cometi defraudació per un valor superior a 600 euros en la utilització d'energia elèctrica, gas, aigua o altres formes d'energia o fluids aliens, o de sistemes de telecomunicació, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al triple del perjudici causat.
Article 213
Apropiació indeguda El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d'altri, s'apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l'obligació de lliurar-los o retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l'estafa o amb la pena prevista per a l'estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l'article 209.
La temptativa és punible.
Article 214
Apropiació privilegiada El qui, amb ànim de lucre, s'apropia d'una cosa moble aliena perduda, o de propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si aquest és superior a 600 euros.
Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de presó fins a dos anys o d'arrest.
Article 215
Administració deslleial El qui, havent-li estat confiada l'administració o la cura d'interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d'un tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Capítol quart. Receptació
Article 216
Receptació de delictes El qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d'un delicte contra el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, adquireix o transmet a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. En cap cas la pena imposable al receptador no pot excedir de la que la llei preveu per als autors del delicte aprofitat.
El qui de manera habitual es dedica a la receptació de delictes ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys. El tribunal pot imposar-li a més pena de multa fins al quàdruple del benefici obtingut amb aquesta activitat.
Article 217
Receptació habitual de contravencions penals Qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra el patrimoni, habitualment adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena d'arrest.
Article 218
Comissió del fet en un establiment comercial o industrial Si la receptació es realitza utilitzant un establiment comercial o industrial, el tribunal pot imposar, a més de les penes previstes en els dos articles anteriors, i tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a cinc anys i acordar el tancament temporal o definitiu de l'establiment.
Article 219
Disposició comuna
Les penes previstes en aquest capítol han d'aplicar-se encara que l'autor o el còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena.
Capítol cinquè. Insolvències punibles
Article 220
Frustració de procediments executius de cobrament S'ha de castigar amb pena de presó de tres mesos a tres anys:
El deutor que, conscient de les obligacions de pagament que tingui, qualsevol que en sigui l'origen, amagui els seus béns o realitzi actes de
disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot
o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació.
Si, endemés de la conducta anterior, es produís voluntàriament la fallida, aquesta darrera s'ha de considerar delictiva.
En relació amb allò disposat a la lletra a) té la consideració de deutor el responsable penal o civil de qualsevol fet delictiu que, amb posterioritat a la seva comissió i amb la finalitat d'eludir el compliment de les responsabilitats civils derivades del mateix fet, realitzi actes de disposició o contragui obligacions que disminueixin el seu patrimoni, per fer-se totalment o parcialment insolvent.
Article 221
Fallida delictiva 1. Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys el qui, personalment o com a administrador d'una persona jurídica, conscient d'un increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d'un procediment concursal:
Realitzi alguna de les conductes descrites a l'article anterior.
Falsegi el balanç a fi de dificultar la comprovació de la situació patrimonial.
Distregui, en benefici propi, béns destinats a la massa de creditors.
Doni, destrueixi o deteriori béns que haurien pogut incorporar-se a la massa.
Contragui obligacions infringint les regles del comportament comercial normal.
Alieni béns o valors propis o de l'empresa a preu inferior a l'establert en el seu moment al mercat.
Destrueixi, danyi, oculti o falsegi els llibres de comerç a fi d'impossibilitar o dificultar la comprovació dels crèdits pendents de satisfacció.
Queda exempt de pena el deutor que restauri el seu patrimoni abans de la conclusió del procés concursal, sense perjudici de les responsabilitats civils en què hagi pogut incórrer.
Si la fallida, en qualsevol d'aquelles circumstàncies, ha suposat la pèrdua dels estalvis de grans grups de persones o de persones que hagin confiat en el fallit des d'una situació de penúria econòmica, la pena s'ha d'imposar en la seva meitat superior.
No pot ser tingut en consideració per integrar aquest delicte cap dels supòsits indicats si ja han estat objecte d'un procés penal propi i separat.
Capítol sisè. Danys
Article 222
Concepte de dany Als efectes del present capítol es considera dany la deterioració, la destrucció o la desaparició d'una cosa d'altri.
Article 223
Tipus bàsic 1. El qui causa un dany d'un import superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
La pena ha de ser de presó fins a dos anys quan la infracció es cometi:
Contra béns d'una autoritat, funcionari, perit o advocat per influenciar el seu comportament en l'exercici de les seves funcions o de la seva comesa.
Contra béns d'un tercer, sigui per impedir-li declarar o denunciar una infracció, o a causa de la seva denúncia o declaració.
Posant la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats o les de la seva família.
Contra béns de domini o utilitat pública.
Mitjançant incendi, explosió o mitjà que comporti un risc d'extensió dels efectes del delicte, llevat que el fet constitueixi un delicte d'estralls. Si del fet en pot derivar un risc per a la vida o la salut de les persones, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.
Article 224
Tipus privilegiat Qui causa un dany d'un import superior a 600 euros i que no excedeixi de 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al triple del dany causat i/o amb pena de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a quatre mesos.
En cas de concórrer alguna de les circumstàncies previstes al punt 2 de l'article anterior, s'ha d'imposar pena d'arrest o treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
Article 225
Danys informàtics El qui per qualsevol mitjà altera o destrueix dades o programes d'un sistema informàtic aliè ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.
En els casos menys greus, la pena ha de ser d'arrest o treballs en benefici de la comunitat fins a un màxim d'un any.
Article 226
Temptativa La temptativa dels delictes compresos en aquest capítol és punible.
Capítol setè. Disposicions comunes
Article 227
Excusa absolutòria en cas de parentiu Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels delictes previstos en aquest títol que cometin entre ells, fora dels casos en què concorri violència o intimidació i del delicte d'administració deslleial:
Els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del matrimoni i les persones unides per situació de fet equivalent.
Els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció.
El cònjuge vidu en relació amb els béns mobles del consort difunt mentre en tingui la possessió.
Títol XII. Delictes contra l'ordre socioeconòmic
Capítol primer. Delictes relatius als concursos i subhastes públics
Article 228
Concursos i subhastes públics 1. Han de ser castigats amb pena de presó d'un a quatre anys i inhabilitació especial fins a sis anys per licitar en una subhasta o concurs públic, ja sigui judicial ja sigui d'entitats públiques:
Qui demani premi o promeses per no prendre part en un concurs o subhasta públic.
Qui mitjançant amenaces, premis, promeses o qualsevol altre mitjà intenti que un tercer no prengui part en una subhasta o concurs públic.
Els que es posin d'acord per alterar el preu d'adjudicació o perquè la subhasta o concurs quedi desert.
Si es tracta d'una subhasta o concurs de qualsevol entitat pública, es pot imposar, a més, la privació del dret de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys a l'autor o a la persona física o jurídica que representa.
Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial
Article 229
Delictes contra la propietat intel·lectual Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple del benefici obtingut qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, reprodueixi, copiï, distribueixi o comuniqui públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística, científica o qualsevol altra protegida per la llei, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l'autorització del titular o el cessionari de qualsevol dret de propietat intel·lectual.
En els supòsits de gravetat especial el tribunal pot imposar la pena d'un a quatre anys de presó i, endemés, el tancament temporal o definitiu de l'establiment del condemnat i/o la publicació de la sentència.
Article 230
Delictes contra els drets de patent o models d'utilitat Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l'article anterior el qui amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d'una patent o model d'utilitat i amb coneixement del seu registre:
Fabriqui, importi, posseeixi, faci ús, ofereixi o introdueixi en el comerç objectes emparats per aquests drets.
Faci ús o ofereixi la utilització d'un procediment objecte d'una patent, o posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç, o faci ús del producte directament obtingut del procediment patentat.
Article 231
Delictes contra els drets de marca Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l'article 229 el qui, amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d'un dret de propietat industrial o comercial registrat d'acord amb la legislació de marques i amb coneixement del seu registre:
Reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altra manera faci ús d'un signe distintiu idèntic o similar, per als mateixos o similars productes o serveis per als que el dret es troba registrat.
Posseeixi per a la seva comercialització, importi o introdueixi en el comerç productes o serveis amb signes distintius que suposin una infracció als drets exclusius del titular.
Article 232
Disposició comuna
Per a la persecució dels delictes contra la propietat intel·lectual i industrial és necessària la presentació prèvia de querella del perjudicat. No obstant això els fets poden ser perseguibles a instància del Ministeri Fiscal si considera que poden atemptar contra el prestigi del Principat.
Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors
Article 233
Descobriment de secret d'empresa El qui, sense estar-hi autoritzat, obtingui dades o s'apoderi de documents o objectes que constitueixin o continguin un secret rellevant per a la competitivitat d'una empresa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si en el supòsit anterior es revela el secret o se cedeix a un tercer, la pena ha de ser d'un a quatre anys de presó.
La temptativa és punible.
Article 234
Infracció del deure de reserva El qui, tenint l'obligació legal o contractual de guardar secret, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l'article anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 235
Revelació de secret d'empresa El qui, amb coneixement del seu origen il·lícit i sense haver pres part en el seu descobriment, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l'article 233 ha de ser castigat amb pena d'arrest.
Article 236
Indicacions enganyoses El fabricant, distribuïdor o comerciant que ofereixi en el mercat productes o serveis amb indicacions o representacions falses, enganyoses o que puguin produir error sobre la naturalesa, la composició o la qualitat substancial dels productes o serveis oferts ha de ser castigat amb pena d'arrest. El tribunal pot imposar així mateix la pena de multa fins a 12.000 euros.
Article 237
Engany al consumidor Qui cobri al consumidor quantitats superiors a les que corresponen pels productes o pels serveis oferts, mitjançant l'alteració o la manipulació d'aparells automàtics de mesura, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest. El tribunal pot imposar així mateix la pena de multa fins a 12.000 euros.
Capítol quart. Delictes contra l'activitat mercantil de les empreses
Article 238
Falsejament de comptes socials Els administradors de fet o de dret que falsegin els comptes anuals o altres documents que reflecteixin la situació jurídica o econòmica d'una societat o empresa, de manera idònia per causar un perjudici a la mateixa societat o empresa, a un dels socis o a un tercer, han de ser castigats amb pena de presó d'un a quatre anys.
Article 239
Abús de posició dominant El qui, prevalent-se de la seva situació majoritària en l'assemblea o junta general d'accionistes o de qualsevol altre òrgan d'administració d'una societat o empresa, imposi acords abusius amb ànim de lucre propi o aliè, en perjudici dels altres socis i sense que reporti beneficis a la societat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 240
Administració deslleial d'una empresa Els administradors de fet o de dret de qualsevol societat o empresa que en benefici propi o d'un tercer, aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec, realitzin operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o empresa, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan els fets anteriors hagin estat comesos com a conseqüència d'haver demanat o rebut, personalment o per persona interposada, avantatges avaluables econòmicament, o de l'acceptació, oferiment o promesa per part de l'administrador de fet o de dret, en benefici propi o d'un tercer, en el marc de l'activitat ordinària de la societat o empresa, la pena prevista s'ha d'imposar en la seva meitat superior.
Article 241
Empresa fictícia El qui constitueixi amb qualsevol finalitat il·lícita o en perjudici de tercers una societat o empresa fictícia, sense objecte o amb objecte simulat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 242
Xec sense provisió 1. Ha de ser castigat amb pena d'arrest i prohibició d'emetre xecs fins a sis anys:
Qui doni o lliuri per qualsevol concepte un xec per import superior a 3.000 euros sabent que no té provisió de fons suficients i disponibles o autorització per girar en descobert o que, al moment de la presentació, no podrà ser pagat.
Qui, havent lliurat el xec, retiri o bloquegi tota o una part de la provisió de fons, o doni contraordre impedint el pagament, llevat que el xec hagi estat perdut o sostret.
Queda exempt de pena qui satisfà l'import del xec dins els deu dies següents a la data en què li hagi estat comunicada la presentació de querella.
Per a la persecució d'aquest delicte és necessària la interposició de querella del perjudicat.
La responsabilitat civil comprèn la condemna al pagament de l'import del taló, tret que el tribunal opti perquè aquesta qüestió sigui resolta, si escau, pels tribunals civils.
Article 243
Ús fraudulent de targeta de crèdit El qui faci ús, sense autorització, d'una targeta de crèdit o de dèbit ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, llevat que els fets no siguin constitutius del tipus de l'article 488.
El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici causat amb l'ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui resolta pels tribunals civils.
Capítol cinquè. Delictes contra la seguretat social
Article 244
Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social L'administrador de fet o de dret d'una empresa o societat o l'empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors, respecte dels que hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d'eludir el pagament de les cotitzacions ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si l'import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 30.000 euros.
El consentiment del treballador és irrellevant.
Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, mitjançant el corresponent aute de processament.
Capítol sisè. Delictes de contraban
Article 245
Mercaderies sensibles 1. El qui importi o exporti il·lícitament tabac en les formes definides com a mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999, per un valor igual o superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la mercaderia.
De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la franja duanera, definida a la Llei contra el frau en matèria duanera, del 4 de març de 1999, sense l'autorització corresponent, detenint o circulant amb la mercaderia sensible esmentada al punt 1 per un valor igual o superior a 18.000 euros.
El qui realitzi qualsevol dels delictes esmentats als punts 1 i 2 per un valor superior a 60.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al doble del valor de la mercaderia.
La modificació o l'alteració de parts o de l'estructura d'un vehicle per crear cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar mercaderia ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any.
En els supòsits previstos en el present article el tribunal pot imposar, endemés de les penes complementàries i les conseqüències accessòries que cregui oportunes, la pena d'inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles fins a quatre anys.
Capítol setè. Delictes contra el sistema bancari i financer
Article 246
Activitat bancària o financera il·legals El qui desenvolupi activitats pròpies del sistema financer sense tenir-ne la facultat legal, d'acord amb les disposicions vigents, ha de ser castigat amb pena d'un a quatre anys de presó i multa fins a 150.000 euros. El tribunal pot imposar raonadament qualsevol de les mesures previstes a l'article 71.
Article 247
Préstec usurari El qui realitzi habitualment préstecs usuraris ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
A efectes penals, es considera préstec usurari el que tingui un tipus d'interès que superi en més del doble el tipus d'interès que correspondria, segons la pràctica bancària al Principat, per la mateixa classe d'operació.
Capítol vuitè. Delictes fiscals
Article 248
Frau fiscal en l'impost sobre les rendes de l'estalvi El qui, amb engany i ànim de lucre, defrauda l'Administració en matèria de l'impost sobre les rendes de l'estalvi, falsejant documents o servint-se de títols falsos o inexactes quant al seu contingut, ha de ser castigat amb pena de tres mesos a tres anys de presó.
No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, queda exempt de responsabilitat penal el qui doni compliment espontani a les obligacions i deures tributaris fora dels terminis preceptius, sense que s'hagi produït un requeriment previ de l'Administració i, en tot cas, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell. L'exempció de responsabilitat s'estén a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació.
Títol XIII. Delictes contra els drets dels treballadors
Article 249
Condicions degradants o perilloses de treball El qui imposi, amb abús de vulnerabilitat o necessitat, condicions de treball incompatibles amb la dignitat humana o perilloses per a la salut, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.
Si les condicions degradants o perilloses s'imposen a menors, les penes s'han d'imposar en la seva meitat superior.
Article 250
Condicions abusives de treball El qui, mitjançant engany o abús de necessitat, imposi als treballadors que tingui al seu servei condicions de treball o de seguretat que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals especials o normativa de caràcter general, o els mantingui en aquestes condicions, ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a tres anys.
El qui realitzi les conductes anteriorment descrites amb violència o intimidació ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 251
Omissió de mesures de seguretat en el treball El qui, estant normativament obligat i amb infracció de les normes de seguretat en el treball, no proveeixi dels mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que es pugui posar en perill greu la vida, la salut o la integritat física d'aquests, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o multa fins a 30.000 euros, així com inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 252
Tràfic de persones per a la seva explotació laboral 1. El qui, amb ànim de lucre, promogui o intervingui en el reclutament o en el transport d'immigrants clandestins en trànsit pel Principat d'Andorra o que hi tingui el seu origen o destinació, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 60.000 euros, sense perjudici de les responsabilitats penals en les quals pugui incórrer per la comissió d'altres delictes.
Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys i multa fins a 180.000 euros el qui realitzi aquestes conductes concorrent-hi alguna d'aquestes circumstàncies:
Que pertanyi a una organització dedicada, entre altres, eventualment o permanentment, a aquesta activitat, o actuï en relació amb ella.
Que empri engany.
Que empri violència o intimidació.
Que posi en perill la vida, o que generi un risc greu per a la salut o la integritat física de les víctimes.
Que les víctimes siguin menors de divuit anys o incapaces.
La pena privativa de llibertat corresponent als punts 1 i 2 d'aquest article s'ha d'imposar en la seva meitat superior, respectivament, al qui realitzi les conductes previstes en algun d'aquests punts concorrent-hi alguna de les circumstàncies següents:
Que l'autor sigui funcionari i actuï en exercici de les seves funcions. En aquest cas, a més de les penes previstes anteriorment, s'ha d'imposar la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Que l'autor sigui el cap, l'administrador o l'encarregat de l'organització delictiva.
Títol XIV. Delictes contra la seguretat col·lectiva
Capítol primer. L'energia nuclear i els grans estralls
Article 253
Possessió il·lícita El qui per qualsevol mitjà posseeix il·lícitament material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys.
Si el material nuclear o els productes radioactius han estat sostrets amb violència o intimidació, o mitjançant grup organitzat, s'ha d'imposar pena de presó de tres a vuit anys.
Article 254
Transport i dipòsit il·lícits El qui, sense estar-hi autoritzat, importi, exporti, transporti o estableixi un dipòsit de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 255
Exposició a radiacions El qui il·lícitament exposi algú a radiacions ionitzants de manera que pugui posar en perill la seva vida o la seva salut ha de ser castigat amb pena de cinc a deu anys de presó i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a dotze anys.
La temptativa és punible.
Article 256
Pertorbació d'establiments, instal·lacions o serveis El qui pertorbi el funcionament d'un establiment, d'una instal·lació o d'un servei en el qual s'utilitzin material nuclear o productes radioactius, de manera que es pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys.
La temptativa és punible.
Article 257
Pèrdua per imprudència El qui, per imprudència, hagi permès la sostracció o la pèrdua de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 60.000 euros.
Article 258
Propagació de radiacions per imprudència El qui, per imprudència, hagi permès la propagació de radiacions ionitzants que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 60.000 euros.
Capítol segon. Estralls i delictes de risc catastròfic
Article 259
Estralls El qui, per explosió, incendi o utilitzant qualsevol altre mitjà de potència destructiva similar, provoqui la destrucció o un deteriorament greu d'un edifici, d'un local públic o d'una obra pública, instal·lació industrial, pont, presa, mitjà de transport col·lectiu o sistema de comunicacions o de subministrament o infraestructures assimilables, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Si del fet se'n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la pena ha de ser de presó de tres a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 260
Estralls per imprudència El qui per imprudència greu provoqui estralls ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 30.000 euros. Si del fet se'n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones ha d'imposar-se pena d'arrest.
Article 261
Col·locació o enviament d'explosius El qui col·loqui o enviï un artefacte explosiu de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.
Article 262
Infracció de normes de seguretat amb perill concret per a les persones El qui en la fabricació, la manipulació, el transport, la tinença o la comercialització de matèries, residus, artificis, organismes o substàncies perilloses infringeixi les normes de seguretat establertes de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.
En tot cas s'ha d'imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec o la de privació del permís de conduir fins a sis anys.
Les mateixes penes s'han d'imposar al qui en la construcció o la demolició d'un dels béns o en l'execució d'una de les obres descrites a l'article 259 infringeixi les normes de seguretat establertes i pugui posar en perill la vida o la salut de les persones.
Capítol tercer. Tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius
Article 263
Tinença i port il·legal d'armes 1. El qui il·legítimament posseeixi o porti una o més armes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
S'ha d'imposar pena de presó de tres mesos a tres anys quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Que es tracti d'arma curta de foc.
Que hi manquin les marques de fàbrica o de nombre, o les tinguin alterades o esborrades.
Que hagin estat introduïdes il·legalment en territori andorrà.
Quan es tracti de tinença d'armes de foc prohibides o que siguin el resultat de la modificació substancial de les característiques originals de fabricació d'armes de foc reglamentades, la pena ha de ser d'un a quatre anys de presó.
El port ha de ser castigat en la seva meitat superior.
El tribunal pot aplicar la pena d'arrest sempre que per les circumstàncies del fet i del culpable es dedueixi la manca d'intenció d'usar les armes amb finalitats il·lícites.
Article 264
Tràfic i dipòsit d'armes de foc 1. La fabricació, la comercialització, la cessió o el dipòsit sense autorització d'armes de foc reglamentades o prohibides, o llurs municions, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.
Es considera dipòsit d'armes de foc la reunió de cinc o més d'aquestes armes, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La comercialització comprèn tant l'adquisició com la venda, la importació o l'exportació.
Respecte de les municions, el tribunal, tenint-ne en compte la quantitat i la classe, declararà si constitueixen o no dipòsit a efectes d'aquest delicte.
Malgrat el que disposen els apartats anteriors d'aquest article, quan tenint en compte la classe, la qualitat, l'estat, el valor històric o de col·lecció de les armes i la finalitat de la seva conservació, se'n dedueixi escassa perillositat, el tribunal pot considerar els fets com a merament constitutius de tinença il·legal i, endemés, aplicar la reducció de pena de l'article 53.
La temptativa és punible.
Article 265
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.