LegalizeDecret legislatiu del 17-12-2008 de publicació del text refós del Codi de Procediment penal
En les causes seguides per delictes de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic il·legal d'armes, de proxenetisme, de terrorisme o de blanqueig de diners o de valors provinents dels dits delictes, així com d'associació per atemptar contra el Principat o l'ordre constitucional, el batlle, mentre duri la tramitació, pot ordenar la incomunicació dels presos durant el temps necessari per aclarir els fets, sense que pugui durar més de vuit dies. En tot cas, la incomunicació s'ha de decretar per resolució motivada.
Article 106
Fins i tot en el cas d'haver-se alçat la incomunicació, el batlle pot decretar-la novament si en la causa apareixen motius per fer-ho. En tal cas, però, la incomunicació no pot excedir tres dies.
Article 107
El pres incomunicat no pot comunicar-se amb cap persona ni rebre ni donar objectes de cap mena, si no és pel conducte o per mitjà del batlle instructor.
Article 108
El termini de presó provisional o d'arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir els quatre mesos.
No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada, prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s'ha d'acordar preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. En el cas de causes seguides pels delictes d'homicidi, d'assassinat, de tortura, d'esclavatge, de violació, de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d'infants, de tràfic il·legal d'armes, de proxenetisme, de terrorisme, de finançament del terrorisme, de blanqueig de diners o valors, d'associació per atemptar contra el Principat o contra l'ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional hi cap una tercera pròrroga i excepcionalment una quarta, sempre que sigui a petició del Ministeri Fiscal, atesa l'especial gravetat dels delictes perseguits.
En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena assenyalada al Codi penal pel delicte o pels delictes pels quals s'ha processat, tenint en compte el sistema d'acumulació de penes, i el termini d'arrest no pot excedir els vuit mesos.
Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir els divuit mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s'ha d'acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.
Si després de la comissió del delicte, i l'encausat es troba en situació de presó o d'arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan s'obtingui l'alta mèdica i havent-ne informat prèviament l'autoritat judicial, per continuar en la mateixa situació processal anterior. L'internament suspèn els terminis establerts per a la presó i l'arrest provisionals, sense perjudici que pugui ser tingut en compte posteriorment per a l'abonament de la pena de presó o d'arrest. Contra la decisió d'internament adoptada pel batlle instructor o el tribunal es pot interposar recurs, d'acord amb el que disposen respectivament els articles 194 i 195 i següents.
Llibertat provisional
Article 109
El batlle pot, en qualsevol moment, decretar d'ofici la llibertat provisional.
Durant el curs de la causa, el processat pres pot, en tot moment, sol·licitar la llibertat provisional sigui al batlle instructor abans de la conclusió del sumari, sigui al tribunal competent després de l'acabament de la instrucció.
D'aquesta sol·licitud, se n'ha de donar vista al Ministeri Fiscal, el qual ha d'informar en el termini de cinc dies. El batlle o el tribunal han de resoldre conforme a dret mitjançant aute que es dicta dins el termini de 10 dies a comptar de la sol·licitud, hagi o no informat el Ministeri Fiscal.
Si malgrat això, i sense perjudici de les responsabilitats en què pugui incórrer el batlle o el tribunal, no han dictat resolució en el referit termini, es pot sol·licitar la mateixa petició al Tribunal d'apel·lació, que ha de resoldre en el termini de 10 dies, transcorregut el qual si no hi hagut resolució, s'ha de deixar preceptivament en llibertat el processat.
Article 110
El batlle pot condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional a la prestació prèvia d'una fiança o a satisfer, excepcionalment, en el termini màxim de 24 hores, i ha de determinar la naturalesa i la quantitat que s'hagi de prestar, atesa la naturalesa del delicte, el quantum del perjudici ocasionat, la solvència i els antecedents del processat, l'interès eventual d'aquest a sostreure's a l'acció de la justícia i la repercussió social del fet.
El batlle pot en tot moment, si ha variat la seva apreciació anterior del fet o de les circumstàncies, modificar l'import de la fiança o deixar sense efecte la llibertat provisional i acordar novament la presó o una altra mesura restrictiva de drets.
El batlle també pot condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional al compliment d'una o més de les obligacions següents:
Justificar l'exercici d'un treball regular.
Presentar-se en terminis prefixats a la Batllia o a l'organisme que el batlle determini.
Abstenir-se de conduir vehicles automòbils, amb entrega del permís de conduir. En el cas que durant la instrucció de la causa es permeti a l'interessat conduir per treballar, cada dia ha de ser comptat com a mig dia de pena de retirada del permís.
Abstenir-se d'assistir a llocs públics determinats o d'atansar-se o entrar en contacte amb una o més persones, o de circular o romandre en una vila o en un radi prop del domicili o el lloc de treball de la víctima o terceres persones.
Romandre al domicili durant els horaris establerts pel batlle, amb o sense control monitoritzat.
Romandre al Principat amb entrega, si escau, de la documentació d'identitat i el passaport, amb o sense control monitoritzat.
Sotmetre's a certes mesures mèdiques d'examen, tractament o cura, fins i tot en règim d'hospitalització.
Abstenir-se de lliurar xecs, amb entrega dels talonaris, si escau.
Justificar el compliment de càrregues familiars imposades legalment.
Abstenir-se de fer ús de cap arma, amb entrega del permís d'armes i d'aquestes armes, si escau.
En cas d'incompliment el batlle pot ordenar la presó o l'arrest immediatament.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de la persona interessada, i les despeses telefòniques o d'una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
Article 111
Si el processat no compleix qualsevol de les condicions imposades, el batlle decreta immediatament l'ordre de presó i dóna a la fiança la destinació legal, comunicant-ho a qui l'hagi dipositat seguidament. Si aquest presenta el processat en un termini de 30 dies el batlle pot acordar el retorn de l'import de la fiança.
Secció tretzena. Fiances, embargaments i provisions per als perjudicats
Article 112
La fiança consisteix en una quantitat en metàl·lic o en una garantia bancària, sense perjudici que el batlle pugui procedir a l'embargament o al segrest d'altres béns, mobles o immobles, o crèdits, per respondre de la possible responsabilitat civil.
Article 113
La fiança prestada per respondre de la compareixença del processat serveix també per satisfer les despeses judicials causades, sense perjudici que respongui també de la responsabilitat civil, a més dels embargaments que es practiquin, d'acord amb l'ordre establert en l'article 176.
Article 114
La fiança pot ser dipositada pel processat o un tercer.
Igualment es pot disposar embargament o segrest per respondre de la responsabilitat civil sobre béns d'un tercer amb el consentiment d'aquest.
Article 115
La fiança o el seu romanent es retorna a qui l'hagi dipositat:
Si s'acorda la presó provisional del processat.
Si es dicta aute de sobreseïment o sentència absolutòria.
Quan s'hagi executat la sentència.
Article 116
Endemés de per garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha d'acordar per aute motivat l'embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són producte, directament o indirectament, del delicte, a l'efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l'article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d'acord amb el que disposen els articles 119 i 120.
A l'efecte d'aquest article, s'entén per fons els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l'electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit.
El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador. Si es tracta de diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària, el batlle o el tribunal poden acordar que siguin dipositats a l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), amb la corresponent liquidació prèvia si es tracta de productes financers. L'INAF ha de posar a disposició de l'autoritat judicial l'import dipositat i els interessos habituals produïts quan sigui requerit per aquesta autoritat.
En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l'originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot acordar que no es procedeixi al segrest o a l'embargament dels béns i drets d'aquests, o diferir-ne l'embargament o el segrest, autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d'un comís ulterior, amb la finalitat d'identificar les persones implicades o d'obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l'interès de la investigació i el perill que l'operació, la transferència o l'alienació o la manca d'embargament o de segrest puguin representar.
Article 117
El batlle pot ordenar a l'administrador dels béns embargats que doni fiança de bon compliment del seu càrrec, quan no sigui el dit administrador de notòria responsabilitat. L'administrador té dret a una retribució, que fixa el batlle.
Article 118
En qualsevol moment del procediment seguit per delictes dolosos o culposos contra la integritat física de les persones o danys o incendis, el batlle o el tribunal, si escau, a instància de part, pot acordar mitjançant aute motivat, després d'haver oït les altres parts i el Ministeri Fiscal, el pagament d'una provisió de fons per atendre la víctima o les persones que en depenguin econòmicament, a càrrec dels processats i responsables civils.
Si cal fer efectives les responsabilitats pecuniàries a les quals es refereix la present secció, es procedeix per a via executiva.
Únicament es pot interposar recurs apel·lació contra l'aute dictat pel batlle en la forma prevista a l'article 194.
Secció catorzena. Responsabilitat de terceres persones
Article 119
El batlle pot decretar embargament o segrest sobre els béns pertanyents a terceres persones susceptibles de ser responsables civilment per raó del delicte.
Article 120
Les persones que es trobin en el cas de l'article precedent i per a les quals s'hagin adoptat mesures cautelars poden al·legar per escrit, durant la tramitació de la causa, les raons que tinguin per oposar-se a la mesura adoptada i proposar amb aquest fi aquelles proves que abonin la seva pretensió així com altres béns sobre els quals es pugui ordenar la mesura cautelar. El batlle, després de practicar les proves esmentades que cregui adequades, resol, mitjançant aute degudament motivat, sobre les pretensions formulades. Contra aquest aute pot interposar-se recurs apel·lació en la forma prevista a l'article 194.
Secció quinzena. Conclusió del sumari
Article 121
Practicades les diligències prèvies o sumarials adequades per a l'esbrinament del fet punible i dels seus autors, còmplices i encobridors, i l'assegurança de la responsabilitat, el batlle dóna vista del sumari al Ministeri Fiscal i a les parts, i n'entrega còpia a qui ho sol·liciti, les quals, dins un termini de quinze dies, poden sol·licitar del batlle la conclusió del sumari o la pràctica de les noves diligències que creguin convenients per completar la instrucció.
Article 122
Realitzades les proves sol·licitades, o desestimades per resolució raonada, el batlle dicta aute de conclusió del sumari, que es notifica a l'acusador particular o privat, a l'actor civil, al processat i a les persones declarades responsables civils. Així mateix, es notifica al Ministeri Fiscal i es trameten els autes al tribunal competent.
Secció setzena. Entrega vigilada d'objectes delictius i agent encobert
Article 122 bis
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar, a demanda del director del Cos de Policia, la circulació o l'entrega de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, municions o explosius, obres d'art, moneda falsa, representacions d'infants dedicats a activitats sexuals o de les seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents d'una operació de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l'originen o dels delictes menors de corrupció o tràfic d'influències. Per adoptar aquestes mesures, s'ha de tenir en compte si són necessàries amb relació a la importància del delicte i amb les possibilitats de vigilància.
La circulació o l'entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la circulació, la sortida o l'entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part de l'autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d'algun delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.
Els funcionaris de policia han de donar compte de llur actuació de forma immediata al batlle competent.
Article 122 ter
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Cos de Policia la participació activa d'un agent encobert en els delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el proxenetisme, el terrorisme, la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia, el tràfic d'òrgans humans i el blanqueig de diners o valors o els delictes subjacents que l'originen o els delictes menors de corrupció o tràfic d'influències.
Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari de policia amb funcions de policia judicial.
Article 122 quater
Per aplicació dels dos articles anteriors, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria, el batlle competent pot condicionar l'acord donat a les autoritats estrangeres al compliment de requisits particulars en relació amb l'organització i el control de la mesura per part de les autoritats andorranes.
En tots els casos, el Servei de Policia i les autoritats judicials andorranes han de ser informats amb la màxima diligència del desenvolupament de la mesura i de tot esdeveniment que pugui tenir transcendència en l'operació.
Títol tercer. Del tribunal de corts i del tribunal de batlles
Capítol I. Actuacions prèvies del tribunal
Article 123
Rebuts els autes, el tribunal els posa de manifest immediatament a la Secretaria del tribunal, al fiscal, a l'actor civil, al querellant, al defensor o als defensors i als tercers responsables, dins un termini conjunt de 15 dies, per tal que puguin proposar:
La pràctica de noves diligències sumarials.
La pràctica d'aquelles proves que no es puguin practicar en el moment de la vista.
El sobreseïment de la causa.
Qualsevol altre pronunciament convenient al seu dret.
L'obertura del judici oral. Quan el fiscal sol·liciti l'obertura del judici oral, en el mateix escrit ha de formular la qualificació provisional dels fets i ha de proposar les proves de les quals intenti valer-se.
Article 124
Les qüestions relatives a cosa jutjada, prescripció i amnistia s'han de resoldre en la mateixa sentència.
Article 125
Transcorregut el termini assenyalat en l'article 123, el tribunal pot acordar:
Procedir al processament sol·licitat en la instrucció de la causa i denegat pel batlle. En aquest cas es revoca sense cap més tràmit l'aute de conclusió, i es retorna el sumari per a la pràctica de les diligències que siguin conseqüència de dita resolució.
Revocar l'aute de conclusió del batlle. En aquest cas, es mana tornar el procés al batlle perquè completi la instrucció de la causa, practicant les diligències que s'indiquin i aquelles altres necessàries a la vista de la pràctica de les primeres.
Celebrar el judici oral.
Sobreseure la causa.
Declarar delicte menor o contravenció penal el fet perseguit, i inhibir-se a favor del tribunal que correspongui, si es tracta del Tribunal de Corts.
Declarar-se incompetent per entendre que la competència correspon al Tribunal de Corts o al Tribunal Unipersonal del batlle, si es tracta del Tribunal de batlles.
Capítol II. Del sobreseïment
Article 126
El tribunal pot acordar el sobreseïment definitiu o provisional, total o parcial.
Article 127
El sobreseïment és definitiu:
Quan resulti evident que el delicte no s'ha comès.
Quan el fet provat no constitueixi delicte.
Quan els processats apareguin exempts de responsabilitat penal.
Article 128
El sobreseïment és provisional:
Quan no resulten del sumari prou mitjans de justificació per demostrar la comissió del delicte.
Quan, comprovat el fet criminal, no apareguin indicis amb abast per determinar-ne els autors, els còmplices o els encobridors.
Quan, posteriorment a la comissió del delicte, sobrevingui la demència de l'encausat o una afecció física greu que li impedeixi comparèixer i exercir el seu dret de defensa, fins que recobri la salut. Si hi ha un altre encausat per raó del mateix delicte, que no es trobi en els supòsits anteriors, continua la causa pel que fa a ell.
Article 129
El sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici.
El sobreseïment provisional deixa el sumari obert fins a l'aparició de noves dades o comprovants, llevat del cas de prescripció.
En cas de sobreseïment provisional o d'extinció de l'acció penal per raó de la mort de l'imputat, sempre que en aquests casos quedi comprovat el fet criminal, els diners o valors que provinguin de delicte major o de delicte menor i els béns adquirits amb aquests o llur contrapartida poden ser objecte de comís d'acord amb el que es disposa a l'article 70 del Codi penal. A aquest efecte, el procediment ha de continuar amb la representació dels hereus o els representants legals del processat, que són considerats responsables civils directes pel que respecta als béns objecte de comís, llevat que aquests renunciïn a la propietat, i s'ha de procedir a la vista de la causa i a dictar sentència declarant o no l'existència del delicte i decretant el comís definitiu o aixecant el comís provisionalment acordat.
Contra la sentència que acordi o aixequi el comís hi cap recurs d'apel·lació en la forma establerta a l'article 195.
Article 130
Si el Ministeri Fiscal demana el sobreseïment i no hi ha hagut constitució en acusació particular, el tribunal ha d'acordar que es faci saber la pretensió del fiscal a les persones que puguin estar interessades a exercir l'acció penal perquè dins el termini de 15 dies puguin exercir-la si ho consideren oportú; si no ho fan, el tribunal acorda el sobreseïment.
En el supòsit que ja hi hagi constitució en acusació particular, o constituïda aquesta en mèrits del que es disposa al paràgraf anterior, s'ha de donar el termini de 15 dies per a què formuli l'escrit sol·licitant l'obertura del judici oral i en el mateix escrit formuli la qualificació provisional dels fets i proposi les proves de les quals pretengui valer-se. La manca de presentació dins el termini referit comporta el desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés penal amb la pèrdua de la qualitat de part.
Capítol III. Del judici oral
Secció primera. Disposicions generals
Article 131
Quan el tribunal mani celebrar el judici oral i la pretensió fiscal sigui revocar el sumari, el tribunal torna la causa al Ministeri Fiscal perquè sigui qualificada.
Article 132
Qualificada la causa pel fiscal, es trasllada a les parts perquè en el termini de 15 dies l'acusació particular o privada i l'actor civil, si és el cas, formulin l'escrit de qualificació. La manca de presentació dins el termini referit comporta el desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés penal amb la pèrdua de la qualitat de part. Transcorregut el termini esmentat, els defensors dels processats i les terceres persones civilment responsables han de formular l'escrit de qualificació corresponent, acompanyat de les còpies corresponents per al Ministeri Fiscal i les altres parts.
Als escrits de qualificació s'han d'esmentar:
Els fets que es considerin provats.
La seva qualificació jurídica.
Les persones que es consideren responsables penals, i el seu grau de participació i les circumstàncies eximents o modificatives de la responsabilitat penal que les afectin.
L'absolució o la pena que se sol·liciti, llevat de l'actor o el responsable civil.
Les persones que es considerin responsables civils del delicte i la proporció interna de responsabilitat de cadascuna.
Les reclamacions civils que s'efectuïn.
Les proves que se sol·licitin. Si se sol·licita la pràctica d'una prova que comporti per part del tribunal la citació de persones perquè compareguin a la vista de la causa, la demanda s'ha de presentar almenys amb una anticipació de deu dies.
Article 133
Fins al moment de l'inici de les sessions del judici oral poden incorporar-se a la causa els documents, els informes i les certificacions que hagin estat sol·licitats per les parts, o enviats espontàniament per les autoritats.
Article 134
El fiscal, l'acusació, la defensa dels processats i del responsable civil poden demanar, abans de la celebració del judici oral, que es practiquin aquelles proves necessàries per conèixer millor els fets i que no puguin practicar-se en l'acte del judici. El tribunal pot denegar la pràctica d'aquelles proves que no consideri estrictament necessàries.
Article 135
El tribunal examina les proves proposades i immediatament admet les que consideri pertinents i rebutja les altres.
Article 136
Observada d'ofici pel tribunal o denunciada per la part abans del judici, l'existència d'obstacles de procedibilitat s'han de resoldre amb caràcter previ i amb audiència de les parts, esmenant tota actuació que s'hagi realitzat amb infracció, abús o frau de les normes processals.
Iniciat el judici sobre el fons, totes les qüestions plantejades han de ser resoltes en el tràmit de dictar sentència.
Article 137
Les actuacions del judici són dirigides pel magistrat que presideix el tribunal.
Aquest disposa el que sigui necessari per a la pràctica de les proves i té totes les facultats necessàries per conservar i restablir l'ordre en les sessions i per mantenir el respecte degut al tribunal i als altres poders públics, sense perjudici de les responsabilitats penals dels infractors.
Article 138
Els debats del judici oral són públics, si bé, per causa de la naturalesa del delicte o per les circumstàncies de les persones afectades, el tribunal pot manar que les sessions se celebrin totalment o parcialment a porta tancada.
Secció segona. De la confessió
Article 139
El tribunal ha d'interrogar sobre la identitat dels encausats, exposar l'acusació o la querella, i invitar els encausats a explicar-se sobre els fets que se'ls recrimina.
Article 140
Si l'encausat o reu pertorba l'ordre de l'audiència i, malgrat les advertències, persisteix en aquesta conducta, el tribunal pot acordar la seva expulsió durant cert temps o per tota la duració del judici, el qual tindrà lloc sense ell; tot això sense perjudici del que es disposa en la secció 6a d'aquest capítol.
Secció tercera. Dels testimonis
Article 141
Després de l'interrogatori de l'encausat i dels perjudicats, s'ha de procedir a la declaració dels testimonis.
Els testimonis que no hagin estat proposats en els escrits de qualificació i no hagin estat demanats d'ofici poden ser refusats pel tribunal.
Article 142
Els testimonis que hagin de declarar han de romandre fins que siguin cridats a prestar declaració, en un lloc per a aquest fi, sense comunicació amb cap altra persona.
Article 143
Tota persona interrogada o que dirigeixi la paraula al tribunal ha de parlar dreta, llevat d'aquelles persones a les quals el tribunal, per raons especials, dispensi d'aquesta obligació.
Article 144
Una vegada el tribunal ha manat que es presenti a declarar un testimoni, li pregunta el nom, els cognoms, l'estat, l'edat i la professió; si coneix o no els inculpats i si hi té parentiu, amistat o qualsevol altra relació. Prestat el jurament o la promesa que se li exigeix, el tribunal i, després les parts, li poden fer les preguntes que considerin més oportunes i pertinents per aclarir els fets sobre els quals declari.
Si el testimoni és un membre del Cos de Policia o del Cos Penitenciari s'ha de mencionar únicament el seu número d'identificació. Les dades personals de l'interessat només es revelen si hi ha interès legítim o causa justificada.
Les mateixes prevencions poden aplicar-se a les víctimes definides a l'article 114 del Codi penal.
Article 145
Quan es consideri necessari, es pot procedir a l'acarament dels testimonis entre ells o amb els processats.
Article 146
Si el testimoni es resisteix a comparèixer o es nega a declarar, ha de ser advertit que aquest fet pot ser constitutiu d'infracció penal. En cas de persistència en la seva negativa a declarar o a comparèixer, pot ser conduït en aquest darrer supòsit davant l'autoritat judicial, sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagi pogut incórrer.
Article 147
Queden dispensats de l'obligació de declarar els sacerdots i els advocats quan coneguin els fets per raó del seu ministeri o la seva professió, els ascendents i descendents en línia directa, el consort o la persona amb qui estigui unit per situació de fet equivalent i els germans del processat. Qualsevol altra dispensa per motiu de secret professional ha de ser apreciada pel tribunal.
En aquests casos el tribunal ha d'advertir els testimonis, que, si volen, poden declarar, prestant promesa o jurament.
Article 148
Quan es consideri d'importància la declaració d'un testimoni i aquest, per impossibilitat, no pugui comparèixer a declarar, el tribunal o algun dels seus membres i les parts es poden traslladar al domicili del testimoni per fer-li les preguntes oportunes.
Article 149
Els membres del tribunal, el Ministeri Fiscal i els advocats poden interrogar i fer preguntes directament a es persones que compareguin davant el tribunal. El tribunal pot, però, decidir que les preguntes es facin per la seva mediació. En tot cas, no ha de permetre que es facin preguntes capcioses que puguin induir a error.
Secció quarta. Informe pericial, prova documental i inspecció ocular
Article 150
Els perits, que poden ser recusats per les mateixes causes determinades a l'article 7, han de ser examinats conjuntament si són diversos i han de declarar sobre els mateixos fets, i, si per dictaminar consideren necessària la pràctica de qualsevol reconeixement, ho han de fer tot seguit al lloc adequat, amb la suspensió consegüent de la sessió durant el temps necessari.
Article 151
El tribunal ha de practicar la prova documental, examinant els llibres, els documents, els papers i les altres peces de convicció que puguin contribuir a l'aclariment dels fets o a una investigació més segura de a veritat.
Els informes i les declaracions que prestin els funcionaris de policia que hagin intervingut en la causa tenen el valor de declaracions testificals en allò que es refereixin a fets de coneixement propi o pericials, si és el cas.
Article 152
El tribunal pot practicar la prova d'inspecció ocular amb citació del Ministeri Fiscal i de les parts.
Secció cinquena. Dels informes de l'acusació i la defensa
Article 153
Practicades totes les proves necessàries, el tribunal demana a les parts que manifestin si eleven a definitives o modifiquen les seves conclusions provisionals, i després dóna la paraula, perquè puguin informar al Ministeri Fiscal i als advocats de l'acusador particular, al de l'actor civil, de les persones civilment responsables i dels processats, per aquest ordre. Acabats els informes, el president del tribunal pregunta als processats si tenen alguna cosa a manifestar i en cas afirmatiu els escolta. Seguidament es declara conclòs el judici per sentència. El secretari estén acta de l'actuació amb la màxima fidelitat possible.
Article 154
Si el tribunal entén que el fet objecte del judici ha estat qualificat pel Ministeri Fiscal o les parts amb error evident, pot formular la tesi i suggerir al fiscal i a les parts que donin el seu parer, que han d'emetre en aquell acte, llevat que sol·licitin l'ajornament de la vista de la causa; en aquest cas, es procedeix novament, d'acord amb el que disposen els articles 123 i següents, a la celebració d'una nova vista, en la qual donen la seva opinió respecte de la qualificació proposada pel tribunal.
En tot cas el tribunal imposa la pena dins els límits de la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal o els acusadors privats o particulars, sense perjudici que pugui qualificar diferentment, si ha formulat tesi.
Secció sisena. Del bon ordre de les sessions
Article 155
El tribunal ha d'impedir que en el curs de la sessió les parts o els seus lletrats, els testimonis o qualsevol altra persona, facin manifestacions extemporànies o impertinents, alienes als fets objecte del delicte o es falti al respecte degut al tribunal, o que s'alteri el bon ordre de la sessió.
Resta, així mateix, prohibida qualsevol mostra d'aprovació o desaprovació del públic assistent, el qual ha de guardar un rigorós silenci i respecte durant les sessions.
Article 156
Queda prohibida l'entrada a la sala del tribunal, sense autorització expressa d'aquest, d'aparells fotogràfics, de cinema, o de televisió, i d'aparells de registre gràfic, sonor o de qualsevol altre tipus.
Queda prohibida igualment la reproducció per imatges de qualsevol persona que aparegui amb les manilles, i això fins que no recaigui sentència ferma condemnatòria.
Article 157
El tribunal pot, en cas d'infracció a les normes dels dos articles anteriors, ordenar l'expulsió de l'infractor o de les persones que d'alguna manera alterin el bon ordre de les sessions, fer evacuar la sala, si escau, i disposar la continuació del judici a porta tancada, sense perjudici de la responsabilitat penal dels infractors.
Article 157 bis
Acabada la vista de la causa, el tribunal, atesa la dificultat de la causa examinada, la gravetat dels delictes objecte de la mateixa causa, i qualsevol altra circumstància digna de consideració, comunica a les parts la data en què es procedirà a la lectura de la sentència. La comunicació té efectes de citació si així ho acorda el tribunal. Excepcionalment, el tribunal pot acordar la posposició de la comunicació, i assenyalar-ne nova data, per causes justificades.
Secció setena. De la discussió i de la sentència
Article 158
El tribunal respecta el principi d'immediació i delibera en secret després de l'acabament de la vista.
Article 159
El tribunal pot, excepcionalment, abans de dictar sentència, acordar la pràctica de noves proves que consideri imprescindibles per a la resolució. En qualsevol cas, les proves practicades estan sotmeses al principi de contradicció.
Article 160
El tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i a defensa, i les manifestacions dels encausats, dicta sentència. El tribunal pot tenir en compte qualsevol circumstància atenuant o eximent que no hagi estat al·legada per les parts.
Article 161
La sentència s'ha d'adoptar per majoria entre els tres membres del tribunal.
Secció vuitena. Suspensió del judici oral
Article 162
El tribunal pot suspendre el judici oral per qualsevol causa que estimi justificada.
Títol quart. La jurisdicció del Batlle
Capítol I. De l'ordenança penal
Article 163
Els delictes menors i les contravencions penals poden ser jutjats pel procediment d'ordenança penal sempre que el procediment no se segueixi, a més, per un delicte major.
També es pot fer ús del procediment d'ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s'ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se'n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d'execució de sentència, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i els quàntums indemnitzatoris. Per garantir el dret a la defensa, s'ha d'atribuir advocat d'ofici al responsable penal, si no n'ha nomenat, i també, sempre que s'aculli al torn de benefici de pobresa, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l'acció civil derivada del delicte.
En cas que es faci ús de l'ordenança penal en el moment en què un detingut és posat a disposició judicial i amb anterioritat a prendre-li declaració, en lloc de l'advocat d'ofici, actua l'advocat de guàrdia.
Article 164
El batlle de guàrdia o el batlle instructor, després de revisar l'expedient policial, en qualsevol moment de la instrucció, fins i tot abans d'haver prestat davant seu declaració escrita l'inculpat, pot acordar, per ordenança penal, verbalment i sense cap altre tràmit llevat de la consulta prèvia al Ministeri Fiscal i al lletrat defensor amb relació als fets, les circumstàncies personals de l'interessat i la pena imposable, que s'han de manifestar també verbalment, la imposició conjunta o alternativa de les penes assenyalades per als delictes menors i les contravencions penals fins a un màxim de la meitat.
Article 165
Notificada l'ordenança a l'interessat, al lletrat que assegura la defensa i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i els interessats, amb consulta prèvia amb el seu lletrat, en aquell mateix acte, poden formular oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.
En defecte d'oposició l'ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es notifica en aquell mateix acte i per escrit l'ordenança penal, que ha de contenir un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada, i es comunica, si escau, al Registre d'Antecedents Penals.
Article 166
Si s'ha formulat oposició, l'ordenança queda sense efecte i la causa ha de ser jutjada per un altre batlle, com a Tribunal Unipersonal, que correspongui per torn o, en cas de delicte menor, després de practicar la instrucció, pel Tribunal de Batlles. El batlle que hagi acordat l'ordenança no pot formar part del tribunal i inicia la instrucció del sumari estenent diligència per fer constar la pena proposada pel Ministeri Fiscal i la defensa, així com la pena acordada i no acceptada, prenent declaració al processat o a l'inculpat i practicant les diligències que convinguin, sense perjudici que posteriorment, si actua com a batlle de guàrdia, trameti l'expedient al batlle instructor que correspongui.
En qualsevol cas, les condicions de naturalesa similar a la pena proposada per ordenança que s'imposin per a la llibertat provisional del processat, han de ser aixecades d'ofici pel batlle instructor o el tribunal, com a molt tard arribat el moment en què s'hauria complert la pena proposada per ordenança, si s'hagués acceptat, tenint en compte les equivalències de penes fixades al Codi penal.
Capítol II. Del Tribunal unipersonal del batlle
Article 167
Les contravencions penals són jutjades pel Tribunal Unipersonal del batlle. Les persones interessades poden tenir en tot moment coneixement i còpia de les actuacions.
Article 168
El batlle competent fixa la data del judici i convoca els inculpats, les altres parts i els testimonis amb una anticipació mínima de 15 dies, i adverteix les parts que hauran de comparèixer a l'acte del judici amb les proves que vulguin aportar. El Ministeri Fiscal ha de ser informat amb la mateixa antelació de la relació dels procediments objecte del judici.
Article 169
El judici és públic i comença amb la lectura de la denúncia o els fonaments que han donat lloc a la seva iniciació; seguidament es procedeix a l'examen dels testimonis convocats i a la pràctica de les altres proves acordades d'ofici o proposades pel Ministeri Fiscal o per les parts que hagin estat acceptades. A continuació, fa ús de la paraula el Ministeri Fiscal, l'acusació privada, l'actor civil i, finalment, l'inculpat, el qual exposa ell mateix o per mitjà del seu advocat el que cregui convenient per a la seva defensa.
Article 170
Si el testimoni es resisteix a comparèixer o es nega a declarar, se l'adverteix que aquest fet pot ser constitutiu d'infracció penal. En cas de persistència en a seva negativa a declarar o a comparèixer, endemés de ser conduït en aquest darrer supòsit davant l'autoritat judicial, s'ordena la instrucció del sumari que correspongui.
Article 171
De cada judici s'ha de redactar una acta que ha de recollir amb la màxima fidelitat possible totes les actuacions, i ha de ser signada pel batlle i el secretari.
Article 172
L'absència de l'inculpat no suspèn la celebració del judici ni la seva resolució, sempre que consti que aquell ha estat citat en la forma deguda.
Article 173
Dins el termini de quinze dies el batlle ha de dictar sentència.
El batlle pot, també, dictar sentència de viva veu. En aquest cas el secretari estén acta de la part dispositiva de la sentència dictada. En el mateix moment se'n lliura còpia a les parts en unitat d'acte; la fonamentació fàctica i jurídica en què s'ha de basar la sentència dictada de viva veu s'ha de realitzar per escrit i ha de ser notificada a les parts en el termini màxim de 15 dies.
En cas de sentència dictada de viva veu el termini fixat per al recurs apel·lació no comença a córrer fins que s'hagi notificat, posteriorment i per escrit, la fonamentació. En cas d'absència de recurs no pot esdevenir ferma ni executòria fins que s'hagi exhaurit aquest termini.
Títol cinquè. De les despeses processals i del destí dels objectes intervinguts
Capítol únic
Article 174
En tots els autes o les sentències cal resoldre sobre el pagament de les despeses processals.
Article 175
Poden fer-se els pronunciaments següents sobre el pagament de les despeses processals:
Declarar-les d'ofici.
Fixar la part que correspongui a cada un dels condemnats, i declarar la solidaritat, si escau.
Condemnar el querellant particular o l'actor civil.
El pagament de les despeses judicials no pot imposar-se als processats que hagin estat absolts.
Article 176
Si els béns del condemnat no són suficients per cobrir totes les responsabilitats pecuniàries, aquestes han de ser satisfetes per l'ordre següent:
La reparació dels danys i la indemnització del perjudici.
Les despeses judicials.
Les multes.
Article 177
Els efectes de comerç il·lícit intervinguts es poden vendre, si d'això no se'n deriva cap perill; altrament, s'han de destruir o inutilitzar.
Quan els efectes intervinguts siguin de comerç lícit s'han de vendre en pública subhasta.
Títol sisè. De les resolucions judicials i altres actuacions
Capítol I. De les providències, els autes i les sentències
Article 178
Les resolucions judicials que poden adoptar-se són providències, autes i sentències.
Article 179
Les providències han de contenir la resolució del batlle o el tribunal, la data en què s'acordin, la rúbrica del batlle o dels magistrats i la signatura del secretari.
Els autes s'han de redactar fonamentats en resultants i considerants concrets i limitats, els uns i els altres, a la qüestió que es decideixi. Els autes susceptibles de recurs han d'indicar el tipus de recurs i el termini en què es pot interposar.
Article 180
Les sentències s'han de dictar d'acord amb les normes següents:
S'ha d'expressar el lloc i la data en què es dicta la resolució, els fets que hagin donat lloc a la formació de la causa, el nom i els cognoms dels processats, consignant els renoms o motius amb els quals hagin estat coneguts, llur estat, nacionalitat, domicili, ofici o professió i altres circumstàncies que hagin figurat en la causa.
S'han de consignar en resultants els fets que es considerin provats i estiguin relacionats amb les qüestions que s'hagin de resoldre en el jutjament.
S'han de consignar en paràgrafs que comencen amb la paraula "Considerant": 1. la qualificació legal dels fets que s'hagin estimat provats; 2. la qualificació legal de la participació que cada un dels processats hagi tingut en aquests fets; 3. la qualificació de les circumstàncies agreujants i atenuants; 4.
la qualificació legal dels fets provats en relació amb la responsabilitat civil en què hagin incorregut el processat o les altres persones que hi estiguin subjectes i la que correspongui a les resolucions que hagin de dictar-se sobre les despeses judicials.
S'han d'esmentar les disposicions legals que es considerin aplicables i pronunciar el jutjament condemnant o absolent el processat o els processats pel delicte o els delictes que hagin estat objecte del procés, i imposant la pena que correspongui.
Article 181
La sentència ha de resoldre igualment:
Sobre les qüestions a què fa referència l'article 124, sobre el comís i les altres conseqüències accessòries, i sobre la responsabilitat civil objecte del judici ordenant, si escau, la restitució i, si no és possible, la indemnització que correspongui, la reparació dels danys i la indemnització pels perjudicis morals i materials.
Sobre la declaració de querella calumniosa en cas que sigui procedent.
Sobre el pagament de despeses processals.
Sobre l'abonament de qualsevol mesura de caràcter personal, adoptada preventivament, per al compliment de la pena imposada, llevat de la presó provisional, que s'abona sempre.
Sobre la dispensa eventual d'inscripció d'antecedents penals o restricció de publicitat dels mateixos antecedents, bé sigui decretada d'ofici o bé sigui decretada a instància de part.
Les sentències que siguin susceptibles de recurs han d'indicar el tipus de recurs i el termini en què es pot interposar.
Article 182
El tribunal pot, dins el termini de cinc dies a partir de la notificació, rectificar qualsevol equivocació material, aclarir conceptes confusos o suplir eventuals omissions que s'observin en la sentència.
Els errors materials manifests i els aritmètics poden ser rectificats en qualsevol moment.
Article 183
Les sentències que es dictin per delictes de circulació han de contenir, a més, els pronunciaments següents: invalidació del permís de conduir, en cas de condemna a la seva retirada definitiva; abonament total pel compliment de la condemna del temps que, durant la substanciació de la causa, hagi estat impedit el processat de l'ús de l'esmentat permís; retenció del permís de conduir pel temps que amb aquest abonament li falti per complir, i devolució del permís de conduir en cas d'absolució.
Article 184
No poden ser objecte de publicació sense l'autorització expressa del tribunal:
Els actes o qualsevol altra actuació processal.
Les deliberacions interiors dels tribunals o les impressions personals de funcionaris de justícia.
En cap cas no poden fer-se comentaris sobre els debats, les actuacions i les resolucions dels tribunals, excepte les de caràcter tecnicojurídic. Tampoc no pot fer-se cap comentari que atempti contra l'honor i la dignitat dels tribunals, dels seus membres o de les parts, o de qualsevol altra persona que hagi intervingut en l'audiència.
Capítol II. De les notificacions i les citacions
Article 185
Els autes i les providències judicials han de ser notificats dins el termini de 15 dies a comptar de la data en què han estat dictats, o abans, si el batlle o el tribunal així ho ordenen.
Article 186
Les notificacions s'efectuen mitjançant el lliurament d'una còpia o una fotocòpia autenticada de la resolució, on ha de constar el dia, l'hora i el lloc en què es practiqui l'esmentada diligència, amb la signatura de la persona que rep la notificació, sota la fe del secretari. Quan la notificació s'efectuï al domicili de les parts, el secretari pot delegar el nunci per portar-la a la pràctica.
La notificació a persones residents a l'estranger es pot efectuar mitjançant la comissió rogatòria corresponent. També és vàlida la notificació si s'ha efectuat per carta certificada amb acusament de recepció per part del mateix interessat si les autoritats del país de residència no s'oposen a aquesta forma de notificació, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria.
La notificació a persones en parador desconegut al Principat, pot efectuar-se igualment mitjançant edicte.
Article 187
Quan no es trobi la persona objecte de la notificació, s'ha de lliurar la còpia de la resolució a qualsevol persona major d'edat de la casa, començant per la més caracteritzada i en defecte d'aquesta la resolució es notifica mitjançant edicte.
Si la persona requerida es nega a signar, se'n fa esment en la mateixa diligència de notificació i se l'adverteix que l'incompliment de l'obligació d'entregar la còpia de la resolució a l'interessat pot comportar responsabilitats penals.
Article 188
En la diligència s'ha de fer constar l'obligació, per part d'aquell que rep la còpia, de lliurar-la a qui havia de ser notificada, tan bon punt retorni al seu domicili, i també que l'incompliment pot comportar responsabilitats penals.
Article 189
Les sentències són notificades pel president o per un membre del tribunal que les ha dictat, o pel batlle, com a Tribunal Unipersonal, respectivament. Per mandat de cada un d'ells la notificació pot ser feta per un secretari del tribunal.
La notificació es fa mitjançant lectura i lliurament de còpies en acte públic, cosa que s'ha de fer constar mitjançant diligència.
Article 190
Les citacions als testimonis, els pèrits i les altres persones que hagin de comparèixer en la causa, la compareixença de les quals es consideri necessària o convenient per a la prossecució de la causa, les fa el secretari o el nunci amb les mateixes formalitats establertes a l'article 185 i següents per a les notificacions.
A la cèdula de citació cal expressar, a més, que en cas de no comparèixer, l'interessat podrà ser conduït per la força pública, sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagi pogut incórrer.
La citació a persones residents a l'estranger pot efectuar-se mitjançant la comissió rogatòria corresponent. També és vàlida la citació, si s'ha efectuat per carta certificada amb acusament de recepció per part del mateix interessat, si les autoritats del país de residència no s'oposen a aquesta forma de notificació, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria.
Article 191
La citació ha de contenir els requisits establerts per a es notificacions, i a més, els següents:
el termini dintre del qual ha de comparèixer.
el motiu pel qual se'l convoca.
l'advertiment que, la incompareixença pot comportar responsabilitats penals.
Article 192
Quan la notificació o la citació no hagi pogut practicar-se, s'ha d'estendre diligència fent constar el motiu pel qual no s'ha pogut practicar.
Article 193
Les persones en parador ignorat són citades mitjançant edicte.
Els edictes són publicats al Butlletí Oficial del Principat i han de contenir:
la designació del batlle o el tribunal que conegui de a causa.
els noms i els cognoms de la persona objecte de la citació.
el termini en què ha de presentar-se, amb advertència que, si no ho fa, serà declarada rebel.
la data d'expedició.
la signatura de l'autoritat judicial que l'expedeixi i del secretari.
Títol setè. Dels recursos
Capítol I. Recursos contra les resolucions dels batlles
Article 194
Contra la resolució del batlle instructor que acorda l'arxiu de les diligències, que desestima la denúncia o la querella, que estima la querella que hagi estat impugnada al·legant vicis de capacitat de la part querellant, que decreta el secret total de les diligències prèvies o del sumari, que decreta el sobreseïment, que acorda o denega la presó o la llibertat provisional, o qualsevol mesura preventiva de caràcter personal o econòmic, o que denega el processament, pot interposar-se recurs apel·lació en el termini dels cinc dies següents a la notificació, davant el president del Tribunal de Corts, el qual l'admet a un sol efecte i, oït per escrit el Ministeri Fiscal i les parts dins el termini de deu dies, resol en un altre termini de deu dies tant si han emès l'informe com si no ho han fet.
Capítol II. Recurs apel·lació contra les resolucions dels tribunals
Article 195
Contra les resolucions del Tribunal Unipersonal del batlle i del Tribunal de batlles, a què fa referència l'article següent, es pot interposar recurs apel·lació, que resol el Tribunal de Corts.
Contra les resolucions dictades en primera instància pel Tribunal de Corts a què fa referència l'article següent, es pot interposar recurs apel·lació que resol la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.
Article 196
Són susceptibles de recurs d'apel·lació:
Les sentències i els acords en matèria de menors que no hagin estat dictats en rebel·lia del condemnat.
Els autes de sobreseïment i les altres decisions que impedeixin la prossecució de la causa.
Els autes que, en període d'execució de sentència, fixin indemnitzacions de qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquest Codi en disposi el contrari.
Les resolucions revocatòries de qualsevol benefici relatiu al compliment de la condemna a què es refereixen els articles 214, 221 i 234.
Les resolucions a què fa referència l'article 78 del Codi penal, així com les resolucions relatives a substitucions de mesures de seguretat, o a deixar sense efectes les suspensions o les substitucions a què fa referència l'article 77 del Codi penal.
Article 197
Estan legitimats per interposar el recurs apel·lació, el Ministeri Fiscal, les parts del procés o, eventualment, els seus drethavents.
Els actors civils només poden interposar recurs en relació amb les resolucions que afectin les seves pretensions.
Article 198
El recurs apel·lació té efectes suspensius respecte a l'objecte del mateix recurs.
Això no obstant, el condemnat continua en la mateixa situació quant a la presó provisional o les condicions que afectin la seva llibertat provisional, o pel que fa a les mesures d'assegurament de la responsabilitat civil, i en tot moment el tribunal competent per entendre del recurs pot modificar aquesta situació, d'ofici o a instància de part, així com adoptar les mesures provisionals adequades per garantir el compliment de les obligacions civils que se'n puguin deduir, i acordar provisions a la víctima d'acord amb el que disposa l'article 118.
En cas de diversos condemnats penalment en una causa, el recurs de l'un no afecta la situació dels altres, els quals no es consideren part recorreguda.
Article 199
El recurs apel·lació ha d'interposar-se dins els 15 dies següents al de la notificació de la resolució contra la qual es recorre, davant el mateix tribunal que l'ha dictat, mitjançant un escrit signat per un advocat i acompanyat de les còpies literals necessàries per al Ministeri Fiscal i per a cada part del procés a qui l'estimació del recurs pugui afectar, que seran considerades part recorreguda.
L'escrit ha de contenir les proves que es proposin, els motius en què el recurrent basa el seu recurs i la súplica que es formuli pel cas que el recurs sigui estimat, dins els límits de les peticions efectuades davant el tribunal de primera instància.
La designació d'advocat, sigui per les parts, sigui d'ofici davant el tribunal que ha dictat la resolució contra la qual es recorre, continua produint efectes durant el recurs, salvat el cas de nova designació.
Article 200
Interposat el recurs, el tribunal que ha dictat la resolució contra la qual es recorre remet la totalitat dels autes al tribunal competent, entrega una còpia del recurs al Ministeri Fiscal i a les altres parts, i les cita perquè en el termini de 15 dies compareguin davant el tribunal competent.
Dins el termini de la citació el Ministeri Fiscal i les altres parts poden oposar-se al recurs i a les proves sol·licitades davant el mateix tribunal competent.
El tribunal competent entrega còpia del nou recurs a les altres parts i al Ministeri Fiscal, que poden oposar-se a aquest recurs i a les proves sol·licitades, en el termini de 15 dies.
Article 201
A la recepció de les actuacions el tribunal competent designa magistrat ponent i, transcorreguts els terminis a què fa referència l'article anterior, dicta l'aute corresponent:
Acordant o denegant la pràctica d'aquelles proves proposades que han de realitzar-se abans de la vista o, si no n'hi ha.
Assenyalant la data i l'hora de celebració de la vista del recurs dins els trenta dies següents, i acordant o denegant, ensems, les proves proposades que han de practicar-se durant la vista.
La notificació de la resolució té efectes de citació a les parts per a la celebració de la vista, si és el cas.
Només poden practicar-se les proves que se sol·licitin i que:
No hagi estat possible proposar en primera instància; b) Hagin estat improcedentment denegades, tot i haver estat proposades; c) S'hagin admès i no s'hagin practicat per causes no atribuïbles al recurrent.
Nogensmenys, excepcionalment, el tribunal pot, si ho considera transcendent per a la resolució de la causa, acordar la reproducció de totes o una part de les proves testificals o d'acarament ja practicades en primera instància i la pràctica d'aquelles altres proves que consideri necessàries, sempre que les hagi sol·licitat almenys una part.
Article 202
El recurrent pot desistir del recurs, ja sigui expressament o ja sigui per incompareixença el dia de la vista. En cas d'haver-hi altres recursos, el procediment d'aquests segueix el seu curs. En cas contrari, la resolució objecte de recurs esdevé ferma i s'imposa el pagament de les costes al particular recurrent.
La vista és pública llevat del cas que el tribunal ordeni que se celebri totalment o parcialment a porta tancada, atesa la naturalesa del delicte.
El condemnat té dret a comparèixer a la vista, i a aquest efecte se l'ha d'informar del dia i l'hora de la celebració; també té dret que se li faciliti un intèrpret, si escau, i a tenir la darrera paraula. La incompareixença del condemnat, llevat que al·legui causa justificada a criteri del tribunal, no suspèn la celebració de la vista ni la resolució del recurs.
La vista comença amb la pràctica de les proves admeses i continua amb els informes, en primer lloc, del fiscal o de l'acusació particular o privada o de l'actor civil si han interposat recurs, o de l'advocat del recurrent en cas contrari.
En cas d'haver estat interposats diversos recursos, el tribunal concedeix un sol torn d'intervenció a cada part, i s'intervé en l'ordre següent: el Ministeri Fiscal, si és recurrent; les acusacions particulars o privades, si són recurrents, per ordre de data d'interposició dels recursos; els actors civils, si són recurrents, per ordre de data d'interposició dels recursos i, en darrer lloc, els advocats dels condemnats recurrents també per ordre de la data d'interposició dels recursos.
Finalment intervenen les parts recorregudes que no hagin formulat recurs.
El tribunal pot fer aclarir o puntualitzar qualsevol punt o qüestió que consideri d'interès per a la decisió.
A la fi es concedeix la paraula al condemnat si hi és present.
Són aplicables les normes dels articles 155 i següents del present Codi pel que fa al bon ordre de les sessions.
Article 203
Les deliberacions del tribunal són secretes i la resolució s'adopta per majoria.
El tribunal resol el recurs o els recursos interposats i admesos dins els límits d'allò demanat pels recurrents. En conseqüència, el tribunal no pot agreujar la decisió recorreguda llevat de petició expressa d'un recurrent.
Contra les resolucions dels recursos apel·lació no s'admeten altres recursos que el d'audiència del condemnat en rebel·lia i del judici de revisió.
Títol vuitè. Execució de sentències
Capítol I. Disposicions generals
Article 204
Tot processat absolt per la sentència ha de ser posat immediatament en llibertat, llevat que es trobi privat de llibertat per raó d'una altra causa.
Article 205
L'execució de les sentències que recaiguin en els judicis per contravencions penals correspon al batlle; pels delictes menors, al ponent del Tribunal de Batlles; i pels delictes majors, al ponent del Tribunal de Corts. Els incidents en període d'execució són resolts pels mateixos tribunals, respectivament.
Article 206
En compliment de la pena d'expulsió d'un estranger, el reu ha de ser lliurat al director del Servei de Policia perquè la porti a efecte.
Capítol II. Execució de les penes privatives i restrictives de llibertat
Article 207
Quan es tracti de compliment de penes privatives de llibertat, s'han d'adoptar les mesures necessàries perquè el condemnat ingressi en un establiment penal del Principat d'Andorra, llevat que, per convenis o acords internacionals, es disposi altrament.
Quan el condemnat compleix la pena en un establiment penitenciari estranger, li són d'aplicació les normes d'aquest centre.
Quan en aplicació d'un conveni o un acord internacional, un nacional andorrà condemnat per un tribunal estranger a una pena privativa de llibertat és traslladat al Principat d'Andorra per complir la part de a pena que li resta, aquesta s'executa d'acord amb les disposicions següents:
Quan el nacional condemnat arriba al territori andorrà, la policia el presenta davant el batlle de guàrdia, que procedeix a l'interrogatori d'identitat en presència de l'advocat que hagi designat o el de guàrdia i ordena el seu empresonament. En cas que no sigui possible efectuar l'interrogatori de forma immediata, el condemnat és conduït al Centre Penitenciari per un termini màxim de 24 hores. Transcorregut aquest termini, el condemnat ha de ser presentat al batlle de guàrdia.
A la vista dels documents de l'acord dels estats sobre el trasllat i del consentiment prestat per l'interessat, així com de l'original o d'una còpia autèntica de la resolució per la qual s'ha condemnat la persona, acompanyats, si escau, d'una traducció oficial, el batlle de guàrdia ordena l'empresonament immediat del condemnat i n'informa el president del Tribunal de Corts i el Ministeri Fiscal.
La condemna pronunciada a l'estranger és, de conformitat amb el conveni o l'acord internacional, directament i immediatament executòria sobre el territori nacional respecte de la part que resta per complir en l'estat estranger.
Malgrat això, quan la pena imposada sigui, per la seva naturalesa o per la seva durada, més rigorosa que la pena prevista per la llei andorrana pels mateixos fets, el Tribunal de Corts pot, d'ofici, a instància del Ministeri Fiscal o de la persona interessada, substituir la sanció per la pena que correspongui d'acord amb la legislació andorrana o reduir aquesta pena al màxim legalment permès.
A aquest efecte, el Tribunal de Corts acorda l'obertura del judici oral, que se celebra de conformitat amb les disposicions del present Codi, i determina la naturalesa dels fets i la durada de la pena a executar.
La resolució del Tribunal de Corts és immediatament executòria, això no obstant, contra aquesta es pot interposar recurs apel·lació que resol la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.
El temps de trasllat s'abona enterament per al compliment de la pena al Principat d'Andorra.
Els incidents en període d'execució de la pena a complir al Principat són resolts pel Tribunal de Corts.
El compliment de la pena al Principat d'Andorra es regeix per les disposicions del present Codi.
No poden ser iniciades ni continuades accions judicials contra el condemnat, ni pot ser executada cap condemna imposada pels tribunals andorrans, pels mateixos fets que hagin motivat el trasllat en aplicació d'un conveni o un acord internacional.
Quan un conveni o un acord internacional exigeix el consentiment del condemnat estranger que compleix al Principat d'Andorra una pena imposada per un tribunal andorrà, per ésser traslladat a l'estat d'execució, correspon al president del Tribunal de Corts o al seu delegat rebre el consentiment de l'interessat en presència del seu lletrat. S'ha d'assegurar del caràcter realment voluntari d'aquesta decisió i de que el condemnat és plenament conscient de les conseqüències jurídiques que se'n deriven.
A la vista d'aquest consentiment, el president del Tribunal de Corts o el seu delegat, dicta un aute que es notifica a les parts i es tramet al Ministeri d'interior i al Ministeri de Relacions Exteriors als efectes oportuns.
Abans d'efectuar qualsevol trasllat, les autoritats andorranes han de permetre a l'estat d'execució de verificar, per mitjà d'un cònsol o de qualsevol funcionari designat a l'efecte, i amb l'acord previ dels dos estats, que el consentiment reuneix els requisits esmentats més amunt.
En tots els casos, un cop adoptada pel Govern la decisió d'autoritzar el trasllat, el president del Tribunal de Corts, a instància del Ministeri Fiscal acorda la sortida de la persona interessada del Centre Penitenciari i el seu lliurament als agents encarregats de traslladar-la. L'organització i la realització del trasllat del condemnat va a càrrec del Ministeri d'interior en col·laboració amb el Ministeri de Relacions Exteriors.
Article 208
El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat s'ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents. En matèria de privació del permís de conduir el tribunal pot fer ús de les facultats que l'article 110, apartat 2, lletra c) atorga al batlle instructor.
S'ha d'abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d'arrest i el temps de privació de permís d'arma o de conduir que s'hagi efectuat durant la instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, el que es disposa a l'article 110, apartat 2, lletra c) i les equivalències següents:
- Un arrest de temps festiu al centre penitenciari equival a dos dies de presó, o a un si s'ha complert al domicili.
- Dos dies d'arrest nocturn o parcial diari al centre penitenciari equivalen a un dia de presó, o a mig si s'ha complert al domicili.
- Dos dies d'arrest domiciliari equivalen a un dia de presó.
Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó o arrest són acumulables dins els límits previstos per la Llei.
Article 209
Quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el tribunal pot, d'ofici o a proposta del director del Centre Penitenciari, després d'informe previ del Ministeri Fiscal, acordar una reducció de pena per bona conducta i col·laboració del pres en les activitats del Centre.
Aquesta reducció no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó o d'arrest complert en centre penitenciari calculats sobre la pena imposada.
Els tribunals poden retirar totalment o parcialment, d'ofici o a demanda del director del Centre Penitenciari o del Ministeri Fiscal, la reducció acordada en cas d'infracció posterior del condemnat a les normes penitenciàries, en cas de mala conducta.
No es pot interposar recurs contra les resolucions dictades en aquesta matèria.
Article 210
El condemnat que, en període d'execució de sentència, i després d'aplicats els beneficis penitenciaris a què fa referència l'article anterior, hagi complert almenys la meitat de la pena de presó ferma, pot sol·licitar la substitució de la resta de la pena de presó que quedi per complir per la pena d'arrest domiciliari amb control monitoritzat, sempre que la presó no hagi estat acordada per raó de delictes majors d'evasió o de comportament sexual, o relatius a la seguretat interior del Principat, a la moneda falsa, al blanqueig de diners o valors, a la salut pública, o a la vida, la integritat i la llibertat de les persones i sempre que l'interessat sigui resident al Principat i no hagi estat expulsat.
Contra la decisió del tribunal d'acordar o denegar la petició no s'hi pot interposar recurs.
En cas de constatació d'una infracció a l'arrest domiciliari amb control monitoritzat, el tribunal, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar a revocació parcial o total de la mesura, després d'audiència prèvia de les parts.
Tanmateix, el tribunal pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre sobre la revocació definitiva en el termini màxim d'un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra la decisió adoptada no es pot interposar recurs.
Article 211
El president del Tribunal de batlles ha de visitar, com a mínim, dues vegades cada mes el Centre Penitenciari, per tal d'assabentar-se de tot el que fa referència a la situació dels detinguts o presos i ha d'adoptar les mesures necessàries per esmenar qualsevol abús o deficiència que hagi observat.
Amb la mateixa finalitat, el fiscal general ha de fer-ho una vegada cada tres mesos i pot fer-ho sempre que ho cregui necessari.
El director del Centre Penitenciari ha d'enviar diàriament al fiscal general la relació de les persones internades al Centre, amb especificació de les altes i baixes produïdes.
Article 212
El condemnat a arrest domiciliari o a arrest domiciliari amb control monitoritzat no pot absentar-se del seu domicili durant tot el termini fixat pel tribunal. El tribunal pot fer controlar en tot moment la presència del condemnat al seu domicili.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de l'interessat i les despeses telefòniques o d'una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
Article 213
En el cas d'arrest de cap de setmana o d'arrest parcial diari en dependència separada del centre penitenciari o al propi domicili, correspon als tribunals fixar els horaris i les condicions particulars d'execució. Quan existeixi control monitoritzat, les despeses van a càrrec de l'interessat llevat que no disposi de recursos econòmics suficients.
Capítol III. De la condemna condicional simple
Article 214
Contra la decisió que adopti el tribunal, en el supòsit de l'article 64.3 del Codi penal, que pot adoptar-se en la mateixa sentència o mitjançant un aute raonat posterior, o en el supòsit de l'article 63, que s'adopta en aute raonat posterior, es pot interposar recurs d'apel·lació.
Capítol IV. De la condemna condicional qualificada
Article 215
(Sense contingut)
Article 216
(Sense contingut)
Article 217
(Sense contingut)
Article 218
El tribunal ha de comprovar, directament o per mitjà dels serveis de policia, que el condemnat respecta la o les condicions imposades per obtenir la seva reforma o per indemnitzar la víctima.
El tribunal pot ordenar la recollida de mostres d'orina i/o de sang a càrrec de personal sanitari, amb la finalitat de controlar el compliment de les condicions imposades.
Article 219
El tribunal, d'ofici o a instància d'una part, d'acord amb el que disposa l'article 63 del Codi penal, pot modificar les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual seran aplicables, després d'informe escrit del fiscal, de la defensa i, si escau, de la part perjudicada.
Article 220
(Sense contingut)
Article 221
En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió o en cas de manca de notificació de canvi de domicili, el tribunal adopta la decisió corresponent d'acord amb el que disposa l'article 64.4 del Codi penal, després d'audiència de les parts. Tanmateix, el tribunal pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre definitivament en el termini màxim d'un mes, si el condemnat ha estat empresonat. Contra les decisions, tant provisionals com definitives, que s'adoptin es pot interposar recurs d'apel·lació.
Article 222
(Sense contingut)
Article 223
(Sense contingut)
Capítol V. De la semillibertat i de la llibertat condicional
Article 224
La semillibertat permet als presos, fora del Centre Penitenciari i sense vigilància contínua durant el dia, de treballar sigui com a assalariats sigui pel seu propi compte, de seguir un tractament mèdic o cursos d'estudis o bé, amb llur acord, d'efectuar treballs d'interès públic, amb obligació de reintegrar-se després del treball o l'activitat al Centre Penitenciari, o al seu domicili, en cas de control monitoritzat, si així ho decideix el tribunal.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.