LegalizeDecret legislatiu del 17-12-2008 de publicació del text refós del Codi de Procediment penal
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de l'interessat. Les despeses telefòniques o d'una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
Article 225
Els presos beneficiaris d'aquesta situació han de reintegrar-se cada dia al Centre Penitenciari o al seu domicili, després del treball o de l'activitat que justifica la semillibertat, i romandre-hi els dies de festa o els dies durant els quals aquesta activitat no pot realitzar-se.
Article 226
L'interessat ha de portar justificants del treball o de l'activitat que pretén exercir i també una justificació del temps ocupat que permeti el control posterior de la seva situació.
Article 227
Queden exclosos del benefici de la semillibertat els condemnats que han estat objecte d'expulsió.
Article 228
El director de la policia o del Centre Penitenciari, sota la supervisió del tribunal competent, han de controlar el funcionament de la semillibertat.
Qualsevol incompliment del règim de la semillibertat ha de ser assenyalat immediatament al tribunal competent o al batlle de guàrdia.
Article 229
Els tribunals poden acordar la semillibertat, amb o sense control monitoritzat, en el moment de dictar sentència, o en període d'execució d'aquesta quan la pena de presó ferma imposada és inferior o igual a sis mesos, o quan, tenint en compte la presó provisional, el ròssec de la pena de presó ferma és inferior o igual a sis mesos.
Article 230
El condemnat que, en període d'execució de sentència, hagi complert almenys les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d'haver-se aplicat els beneficis de l'article 209 si és el cas, pot sol·licitar acollir-se al règim de semillibertat amb control monitoritzat o sense, per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l'article anterior.
Acordada la semillibertat pel tribunal en mèrits d'aquest article o de l'article anterior, i transcorreguda la meitat del termini previst per la semillibertat, el tribunal, d'ofici o a instància del pres, pot acordar la seva llibertat condicional per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.
Els tribunals poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi estat expulsat o no, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència, o del ròssec resultant després de l'aplicació del benefici establert a l'article 209 i amb independència de si la pena de presó ha estat substituïda per la d'arrest domiciliari prevista a l'article 210.
Aquest benefici és també aplicable a les penes d'arrest.
Article 231
La decisió d'acordar el règim de semillibertat o de llibertat condicional correspon als tribunals, els quals l'adopten després d'haver oït el parer del Ministeri Públic i del director de l'establiment penitenciari, si escau.
Article 232
El tribunal acorda o denega l'acolliment al règim de semillibertat o de llibertat condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de reinserció social del condemnat.
Article 233
El tribunal que acordi el compliment de la pena en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional, pot imposar, oït el Ministeri Fiscal i el condemnat, una o diverses de les obligacions contingudes als números 1 a 13 de l'article 215.
El tribunal ha de comprovar directament o per mitjà del Servei d'Assistents Socials o per mitjà del Servei de Policia que el condemnat respecta les condicions imposades.
Article 234
Si el condemnat en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional no observa bona conducta o no respecta les condicions particulars que li han estat imposades, el tribunal competent, o el batlle de guàrdia, en cas d'urgència, d'ofici o a instància del Ministeri Fiscal, poden decretar la revocació de la semillibertat o de la llibertat condicional i el seu reempresonament durant el temps que li falta encara per complir.
La decisió és adoptada, o reconsiderada si s'ha adoptat en cas d'urgència, pel tribunal competent després d'informe del Ministeri Fiscal i del condemnat en un termini de cinc dies a partir de la petició, de la revocació o del reempresonament d'urgència acordat, amb audiència pública, si escau.
Contra la decisió adoptada només es pot interposar recurs si la semillibertat ha estat atorgada en la sentència.
Contra la decisió de revocar la llibertat condicional no es pot interposar recurs.
Capítol VI. Permís de sortida
Article 235
Excepcionalment, per raons legítimes i justificades, els tribunals poden, després d'informe del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, acordar al pres un permís de sortida d'una durada màxima de cinc dies, amb es limitacions que siguin procedents i amb vigilància o control monitoritzat, si escau.
Capítol VII. Execució de les multes i les despeses judicials
Article 236
El pagament de la multa o les despeses judicials ha de fer-se en el termini de 15 dies a partir de l'endemà de la notificació de la sentència. Quan el condemnat no tingui recursos, el tribunal pot autoritzar-lo a fer el pagament en terminis, que han de ser fixats tenint present la situació del reu.
En cas de defensa d'ofici, el tribunal ha de reintegrar al Govern la suma satisfeta en concepte d'honoraris d'advocat.
Article 237
En cas d'impagament de la multa o de les despeses judicials, el tribunal, procedeix per la via executiva.
Capítol VIII. Fixació de la responsabilitat civil
Article 238
La determinació de la responsabilitat civil en període d'execució de sentència s'ajusta als tràmits següents:
El tribunal requereix, si escau, a les parts que, en el termini que fixi, aportin les proves que estimin oportunes.
El tribunal dóna vista a les parts de les actuacions. A partir d'aquell moment l'acusador particular o l'actor civil gaudeixen d'un termini de 15 dies per formular la seva reclamació i les manifestacions corresponents, i els responsables civils, d'un altre termini de 15 dies per contestar-les.
Transcorregut aquest darrer termini el tribunal decideix.
Títol novè. De l'indult
Capítol únic. Disposició general
Article 239
Salvaguardada la facultat dels Coprínceps establerta a l'article 46.1. a) de la Constitució, els Coprínceps poden transmetre al Consell Superior de la Justícia les sol·licituds de gràcia que els hi són adreçades.
El Consell Superior de la Justícia les sotmet a l'informe del president del Tribunal de Corts i del fiscal general i, en el termini màxim de trenta dies, les actuacions són elevades als Coprínceps; la resolució que recaigui és notificada pel Consell Superior de la Justícia als interessats.
Títol desè. Procediments especials
Capítol I. Del procediment per delictes d'imprudència en accidents de circulació
Article 240
El batlle, quan la naturalesa de l'accident ho requereixi i sempre que pugui, s'ha de traslladar al lloc de l'accident per practicar les diligències d'instrucció. Ha de verificar la identitat de les persones compromeses, de les víctimes i dels testimonis i n'ha de rebre les declaracions; ha d'examinar els vehicles i els documents relatius a llur propietat i assegurança; ha d'escoltar les conclusions del metge referents a la naturalesa de les lesions i l'estat psíquic dels conductors i ha de reconstituir l'accident amb l'ajut del croquis i de les fotografies.
Article 241
El batlle pot acordar:
La detenció o la presó dels presumptes inculpats o la llibertat amb fiança.
La intervenció dels vehicles i dels permisos de conduir i de circulació.
Que no es practiqui l'autòpsia quan es pugui dictaminar la causa de la mort mitjançant un simple examen.
Que es doni la deguda assistència als ferits, fent constar el lloc d'hospitalització.
Article 242
Els encausats en els delictes de circulació de vehicles de motor poden, amb l'autorització prèvia del batlle, absentar-se del Principat, fins i tot si són estrangers, sempre que deixin suficientment garantides les responsabilitats pecuniàries derivades del fet i que designin una persona o una entitat amb domicili al territori del Principat, per tal de rebre les notificacions i les citacions.
Capítol II. De la rebel·lia o contumàcia del processat
Article 243
Després d'audiència prèvia del Ministeri Fiscal, és declarat rebel:
El processat que, citat de forma legal, no comparegui davant l'autoritat judicial.
L'escàpol de la presó, on romangués en règim de presó provisional.
Aquell que, trobant-se en llibertat provisional, no compareix davant l'autoritat judicial el dia assenyalat.
Article 244
L'absència de l'inculpat no paralitza forçosament el sumari ni tampoc el judici davant els tribunals regularment convocats i reunits, els quals poden seguir el procediment en rebel·lia excepte quan hi hagi una impossibilitat absoluta de presentar-s'hi.
Article 245
Les citacions a comparèixer a l'audiència dels tribunals, quan l'inculpat tingui domicili conegut, es fan en la forma que disposa el capítol II del títol sisè, amb l'advertència que, si no ho fa, serà jutjat en rebel·lia.
En cas de parador ignorat, es publica un edicte amb l'advertència que disposa el paràgraf anterior i, si 'inculpat no es presenta, pot ser jutjat en rebel·lia.
Capítol III. De l'extradició
Article 246
L'extradició s'ajusta al que disposin les lleis especials.
Capítol IV. Recurs d'audiència del condemnat en rebel·lia
Article 247
Contra la sentència dictada en rebel·lia, el condemnat pot interposar recurs d'audiència, sempre que concorrin els requisits següents:
Que es presenti o sigui trobat.
Que el recurs s'interposi dins el termini de 15 dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència.
En tot cas s'ha d'informar el rebel del dret a aquest recurs.
Article 248
El recurs també pot ser promogut pel cònjuge o els parents fins al segon grau del condemnat, dintre del termini de dos mesos a partir de l'òbit del condemnat en rebel·lia; també poden interposar recurs el Ministeri Fiscal o el tribunal, d'ofici.
Article 249
El recurs es tramita d'acord amb el que disposa el segon paràgraf de l'article 254.
Article 250
La sentència dictada en rebel·lia s'executa mentre no es resolgui el recurs d'audiència. No obstant això, el tribunal en pot acordar la suspensió total o parcial, ateses les circumstàncies.
Article 251
La sentència que recaigui ha de confirmar o modificar l'anterior en tot allò que afecti exclusivament la persona jutjada en rebel·lia.
Article 252
Si el recurrent no es presenta a l'acte del judici oral, se suspèn aquest i la sentència recorreguda esdevé ferma sense possibilitat de recurs d'audiència posterior.
Capítol V. Del judici de revisió
Article 253
Les sentències fermes dictades pels tribunals poden ser objecte de recurs de revisió en els supòsits següents:
Quan la sentència s'hagi fonamentat en un document o un testimoniatge declarats posteriorment falsos també per sentència ferma.
Quan la sentència sigui contradictòria amb una altra sentència ferma dictada pel mateix fet delictiu, del qual només pugui ser-ne autor una sola persona.
Quan, amb posterioritat a la sentència, s'arribi al coneixement d'algun fet que provi d'una manera incontestable la innocència del condemnat.
Quan una sentència d'un tribunal superior concedeixi reduccions de pena o avantatges dels quals no pot beneficiar-se un condemnat per no haver interposat recurs, malgrat trobar-se en la mateixa situació de fet que el recurrent beneficiat.
Article 254
En els supòsits de l'article anterior, el judici de revisió pot ser promogut pel condemnat, el seu cònjuge o els parents fins al segon grau, i també pel Ministeri Fiscal o pel mateix tribunal que ha jutjat la causa en primera instància.
La petició de revisió es trasllada al fiscal general i, amb l'informe d'aquest, el tribunal que dictà sentència decideix la procedència o la improcedència del judici. En cas afirmatiu, assenyala dia per a la celebració del judici oral i requereix a les parts que proposin i aportin les proves que estimin convenients.
En cas de declarar-se la improcedència de la revisió s'arxiven les actuacions.
Títol onzè. Del registre d'antecedents penals
Capítol I. Objecte del registre
Article 255
L'objecte del Registre d'antecedents Penals és la constatació de les condemnes pronunciades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, pel Tribunal de Corts, pel Tribunal de batlles i pel batlle instructor o de guàrdia pel procediment d'ordenança penal, quan es tracti de delictes menors i de les declaracions de rebel·lia dictades pels mateixos tribunals o pels batlles.
Article 256
El Registre és portat per la Secretaria del Tribunal de Corts.
Capítol II. Llibres del registre
Article 257
El Registre comprèn dos llibres titulats Llibre de Condemnes Penals i Llibre de Processats en Rebel·lia.
Article 258
Al Llibre de Condemnes Penals s'hi registren les resolucions condemnatòries dictades pels tribunals i batlles, i es fan constar en cada anotació els cognoms i el nom del condemnat, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, els noms del pare i de la mare, la data de a sentència o l'ordenança condemnatòria, les penes imposades i el número de la causa.
Les anotacions es formalitzen a la vista de les sentències respectives i són signades pel secretari del tribunal.
No poden ser objecte d'anotació les resolucions dels tribunals en matèria de Jurisdicció de Menors.
Article 259
Al Llibre de Processats en Rebel·lia s'hi registren les persones que es trobin en situació de rebel·lia, i es fan constar en cada anotació, sempre que sigui possible, les mateixes mencions d'identitat expressades a l'article anterior, i també la data de l'aute de processament, la data de la resolució en què es declari la rebel·lia i el número del sumari o de la causa.
Les anotacions es formalitzen a la vista de les comunicacions cursades pels batlles instructors o les resolucions corresponents del tribunal, i són signades pel secretari.
Article 260
Els llibres del Registre són foliats i segellats amb el segell del Tribunal de Corts i van encapçalats amb una diligència signada pel secretari amb el vist-i-plau del president del mateix tribunal. El tancament dels llibres es fa també amb aquestes formalitats.
Capítol III. Cancel·lació d'antecedents
Article 261
Són cancel·lades del Llibre de Condemnes Penals:
Les anotacions referides a persones la mort de les quals s'hagi acreditat.
Les anotacions referides a persones que hagin assolit l'edat de 80 anys.
Les anotacions dels condemnats que obtinguin sentència absolutòria després d'haver interposat el recurs d'audiència del condemnat en rebel·lia o el recurs de revisió.
Les anotacions dimanants de sentències que hagin quedat sense efecte per raó d'amnistia concedida pels Coprínceps.
Les anotacions que siguin objecte de resolució especial de rehabilitació.
Article 262
L'indult no constitueix causa de cancel·lació total ni parcial dels antecedents penals.
Article 263
La sol·licitud de rehabilitació l'ha d'adreçar l'interessat o la persona que el representi degudament al Tribunal de Corts. El tribunal, després de fer les comprovacions oportunes i oït el Ministeri Fiscal, dicta a resolució que correspongui. Si resol a favor de la rehabilitació, el mateix tribunal ha d'ordenar la pràctica de la cancel·lació.
Article 264
La cancel·lació produeix l'anul·lació de l'antecedent a què afecti.
Article 265
Les anotacions de cancel·lació d'antecedents del Llibre de Condemnes Penals es fan en compliment de la decisió judicial corresponent. Excepcionalment, quan la cancel·lació tingui per causa alguna de les previstes als apartats a) o b) de l'article 261, poden fer-se directament pel secretari.
Article 266
Les anotacions d'antecedents del Llibre dels Processats en Rebel·lia són cancel·lades en virtut de les resolucions judicials pertinents.
Article 267
Les cancel·lacions es formalitzen, sempre que sigui possible, al marge de l'anotació d'antecedents respectiva i n'expressen la causa. Són signades pel secretari del Tribunal de Corts.
Capítol IV. Publicitat del registre
Article 268
La publicitat del Registre d'antecedents Penals només pot fer-se per mitjà de certificacions, o de comunicacions adreçades als tribunals o a la Batllia d'acord amb els articles següents.
Article 269
Les certificacions poden ser positives o negatives. Les primeres publiquen antecedents, les segones es limiten a constatar que la persona interessada no té antecedents.
Les certificacions només poden lliurar-se a petició d'un òrgan judicial, de la persona interessada o de la persona autoritzada per ella. Les certificacions positives comprenen tots els antecedents no cancel·lats que s'hi refereixin i constin en qualsevol dels llibres del Registre.
Article 270
Les certificacions poden ser lliurades per qualsevol dels batlles després d'examen previ dels llibres per part de la persona certificadora.
El secretari del Tribunal de Corts comunica, certifica o fa constar en les causes, a requeriment dels tribunals o els batlles, qualsevol anotació dels llibres del Registre.
Article 271
Els certificats d'antecedents penals caduquen al cap de tres mesos de la data de l'expedició. Aquest termini s'ha de fer constar en la certificació.
Capítol V. Rectificació del registre
Article 272
Qualsevol menció errònia que consti en els assentaments dels llibres del Registre d'antecedents Penals pot ser rectificada d'ofici o a instància de part per resolució del Tribunal de Corts, oït prèviament el Ministeri Fiscal. Els defectes merament formals poden ser esmenats directament pel secretari.
Títol dotzè. De la jurisdicció de menors
Capítol únic
Article 273
El procediment per a l'enjudiciament de menors és regulat per les lleis especials corresponents.
Disposició transitòria primera
S'encomana al Govern la redacció, en un termini de sis mesos, del corresponent reglament d'assistència lletrada amb torn d'ofici i amb torn de benefici de pobresa, després de consulta al Col·legi d'advocats i al Consell Superior de la Justícia.
Disposició transitòria segona
S'encomana al Govern la redacció del corresponent reglament relatiu al sistema de vigilància electrònica mitjançant control monitoritzat.
Mentre no s'hagi publicat el reglament, les mesures de control monitoritzat i la substitució de la pena de presó per l'arrest domiciliari amb control monitoritzat prevista a l'article 210 del present Codi, no són d'aplicació.
Disposició final
Es revoca el Decret del Recurs de Suplicació, de 13 de juliol de 1990.
Aquesta Llei entra en vigor a partir del moment de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat, sense perjudici que sigui d'aplicació el Codi de procediment fins ara vigent, si és més favorable al detingut, al processat o al reu pres o condemnat en procediment incoat amb anterioritat a la publicació de la present Llei.
Casa de la Vall, 10 de desembre de 1998
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.