LegalizeDecret legislatiu del 12-09-2012 de publicació del text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòria i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, de
Decret legislatiu de publicació del text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòria i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, que estableix que, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa al Govern;
Vista la disposició final primera de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, i per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, que estableix una delegació legislativa a favor del Govern perquè en el termini d’un (1) mes a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions transitòries de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, i per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de l’esmentada Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
A proposta del ministre d’Economia i Territori el Govern, en la sessió del 12 de setembre del 2012, ha aprovat el Decret següent:
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòria i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol.
Disposició final
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 12 de setembre del 2012 Antoni Martí Petit Cap de Govern Text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòries i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei La present Llei té per objecte la regulació de l’ordenació del territori i el règim del sòl, l’urbanisme i l’edificació en tot el territori nacional, de conformitat amb els principis reconeguts en l’article 27 de la Constitució.
Article 2
Definició d’ordenació del territori S’entén per ordenació del territori, als efectes d’aquesta Llei, el conjunt de criteris que hi són expressament formulats, i les normes, els plans i les disposicions sobre el sòl, l’urbanisme i la construcció, amb vista a aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i infraestructures.
Article 3
Abast de l’activitat d’ordenació L’activitat d’ordenació abasta tota la planificació urbanística i la seva gestió, el règim del sòl, l’execució de les obres d’urbanització i d’infraestructures de serveis, la intervenció en l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i la protecció de la legalitat urbanística.
Article 4
Facultats de l’activitat d’ordenació L’activitat d’ordenació, atesos els fins que la justifiquen, comporta les facultats següents:
En relació amb la planificació urbanística i la seva gestió:
Redactar les directrius d’ordenació, i establir la planificació supracomunal, els reglaments generals, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i llurs unitats d’actuació, els plans parcials d’urbanisme, els plans especials i les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació.
Emplaçar els llocs de producció i de residència per distribuir-los millor dins el territori. Classificar el territori en zones de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, establir els percentatges de terreny que pot ser ocupat per construccions, el volum, la forma, el nombre de plantes, el tipus i el destí dels edificis amb criteris generals d’ordenació per unitats d’actuació.
Establir el traçat de les vies públiques, dels mitjans de transport, de comunicació i d’infraestructures de serveis, l’emplaçament i les característiques dels centres i serveis d’interès públic i social i dels espais lliures en proporció adequada a les necessitats col·lectives, a la configuració de les parcel·les edificables i a llurs condicions estètiques.
En relació amb el règim del sòl:
Vetllar per la utilització racional del sòl en congruència amb l’interès públic i la funció social de la propietat, amb vista al manteniment d’una densitat i unes condicions d’habitatge que siguin compatibles amb el benestar general.
Imposar entre els propietaris afectats la distribució justa dels beneficis i les càrregues derivats de la planificació.
En relació amb l’execució de les obres d’urbanització i construcció: Autoritzar, verificar, suspendre, sancionar -si és el cas- i realitzar, quan sigui procedent, l’execució de les obres d’urbanització i de construcció.
En relació amb la intervenció en l’exercici de les facultats dominicals: Intervenir en la parcel·lació i en la construcció, establir les tipologies de l’edificació i prohibir les actuacions i els usos que no s’ajustin a les previsions de la planificació.
En relació amb la protecció de la legalitat urbanística: Inspeccionar, revisar, suspendre obres i treballs, establir i imposar sancions i, si és el cas, adoptar totes les mesures pertinents per tal de restablir la legalitat urbanística.
Les facultats enumerades als apartats precedents tenen caràcter enunciatiu i no limitatiu. S’hi entenen compreses qualssevol altres que hi siguin congruents i puguin ser exercides d’acord amb la present Llei i la resta de disposicions que siguin aplicables.
Article 5
Obligatorietat Les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, els reglaments del Govern, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i totes les altres disposicions aprovades de conformitat amb la present Llei, són obligatòries per als administrats i per a l’Administració.
Article 6
Principi de no indemnització Les limitacions d’aprofitament i d’ús dels terrenys i de les edificacions, derivades de l’ordenació del sòl i l’urbanisme de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei, no confereixen drets d’indemnització de cap mena.
Article 7
Principi de publicitat Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials, plans especials, programes i catàlegs tenen el caràcter de documents públics, i tothom i en tot moment pot consultar-los.
Article 8
Dret d’informació urbanística Tots els administrats tenen el dret d’obtenir de l’Administració, tant del Govern com dels comuns, dins del termini de quinze dies comptats des de la petició i sota forma de certificació facilitada per un funcionari habilitat, informació escrita i concreta en relació amb el règim urbanístic aplicable a una finca o un sector.
Article 9
Òrgans de l’ordenació Són òrgans de l’ordenació de la planificació, l’urbanisme i la construcció: el Govern, els comuns i la Comissió Tècnica d’Urbanisme.
Article 10
Competències del Govern A l’efecte d’assolir els objectius de política territorial definits en la present Llei i tots els altres establerts pel Consell General, correspon al Govern redactar les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, la reglamentació general urbanística, d’urbanització i de la construcció, de la classificació i protecció de les edificacions incloses en el catàleg del patrimoni nacional i la inspecció de les edificacions, el lliurament de la cèdula d’habitabilitat i l’aprovació prèvia, per a la conformitat amb aquesta Llei, dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Article 11
Competències dels comuns D’acord amb la present Llei i els instruments d’ordenació del Govern, correspon als comuns redactar, aprovar i publicar llurs plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament, i alhora, assessorar els propietaris i coadjuvar amb ells en la redacció i aprovació dels plans parcials, i atorgar les llicències d’obres segons el previst en l’article 136.
Article 12
Competències de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Correspon a la Comissió Tècnica d’Urbanisme exercir les funcions i les competències que li són atorgades al títol VIII d’aquesta Llei.
Article 13
Competències reservades Sense perjudici del que disposen els articles anteriors i amb relació a la matèria de la present Llei, són competències exclusives i reservades al Govern totes les referides als sistemes nacionals d’infraestructures viàries, de comunicacions i serveis, al subsòl i a l’espai aeri, i totes les actuacions que resulten de l’exercici de les competències que són pròpies de l’Estat.
Article 14
Competències subsidiàries 1. En cas d’inactivitat injustificada de l’Administració comunal en el compliment de les obligacions imposades per aquesta Llei i sense perjudici de la responsabilitat administrativa parroquial, el Govern pot adoptar totes les mesures necessàries en substitució i per compte del comú de la parròquia del lloc afectat per la inactivitat.
Aquesta facultat l’ha d’exercir el Govern després d’haver tramès, sense resultat, una notificació al comú en la qual es faci constar la inactivitat de què es tracti i atorgui un termini prudencial per al compliment de l’obligació.
Article 15
Iniciativa de l’activitat urbanística 1. La iniciativa i la direcció de l’ordenació del territori, la seva planificació i la formulació dels instruments urbanístics, corresponen a l’Administració pública.
La gestió del desenvolupament i l’execució de l’activitat urbanística és promoguda de manera prioritària per la iniciativa privada, sense perjudici de l’exercici de les potestats i les facultats públiques establertes per l’article 4 d’aquesta Llei.
La iniciativa pública té sempre el caràcter de subsidiària i, si escau, es justifica per la inacció de la iniciativa privada davant de l’interès general.
Article 16
Contingut urbanístic de la propietat El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació i queda integrat per l’adquisició successiva o, en determinats supòsits i condicions, simultània, del dret a urbanitzar i del dret a edificar.
Article 17
Dret d’urbanitzar L’obtenció del dret d’urbanitzar requereix l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i del Pla parcial o Pla especial corresponent.
Article 18
Dret d’edificar El dret d’edificar s’obté amb la llicència d’edificació.
Article 19
Garantia urbanística La redacció i l’aprovació d’un pla parcial o d’un pla especial, amb les cessions pertinents i el lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria segons les previsions de la present Llei, constitueixen garantia d’aprofitament urbanístic per als propietaris interessats, en les condicions que es regulen als articles 34 a 37, encara que no s’executin els treballs d’urbanització.
Article 20
Alienació de terrenys Qui alieni terrenys ha de fer constar expressament en el títol d’alienació la seva qualificació i la unitat d’actuació en la qual s’ubiquen dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Article 21
Alienació de terrenys en urbanitzacions o en plans aprovats Si es tracta de l’alienació de terrenys o de parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions, ja aprovats, s’han de fer constar en el títol d’alienació la data de l’acte de l’aprovació i totes les clàusules, condicions i compromisos que afectin el propietari i l’adquirent, i si fos el cas, els eventuals recursos pendents.
Article 22
Infracció en l’alienació de terrenys La infracció de les disposicions dels dos articles anteriors faculta l’adquirent, dins del termini d’un any comptat des de la data de l’atorgament, per instar la rescissió del contracte i poder exigir, a més, indemnització pels danys i perjudicis que hagi sofert.
Títol II. Règim del sòl
Article 23
Edificabilitat global de la planificació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial fixen l’edificabilitat global en cada parròquia. Aquesta edificabilitat global no pot ser superior a la que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l’entrada en vigor de la present Llei.
Aquesta edificabilitat global, que és equivalent a la rendibilitat màxima dels terrenys en metres quadrats edificats, es calcula després d’haver fet la deducció de les superfícies destinades a infraestructura viària segons les previsions de la planificació.
Article 24
Classificació del sòl 1. El règim urbanístic del sòl es regula a partir de la seva qualificació en una de les tres classes següents: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.
Els terrenys ja existents destinats a espais públics, equipaments o infraestructures, i els adquirits o els rebuts a aquest efecte, no han de ser objecte de classificació específica, però sí que cal fer constar expressament aquesta destinació en la planificació.
Dins del sòl urbà, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de distingir entre sòl urbà consolidat i no consolidat. L’ordenació detallada del sòl urbà no consolidat es realitza de forma ordinària mitjançant el corresponent pla parcial o pla especial.
Article 25
Sòl urbà consolidat Constitueixen sòl urbà consolidat, i han de ser qualificats així pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots els terrenys que disposin almenys d’accés rodat, conforme el Reglament d’urbanització i dels serveis d’aigua potable, d’evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i d’enllumenat públic i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o les instal·lacions previstes pel planejament.
Article 26
Sòl urbà no consolidat Constitueixen sòl urbà no consolidat els terrenys situats en unitats d’actuació qualificades com a sòl urbà, però encara pendents d’urbanitzar. Aquest sòl urbà es qualificarà com a consolidat quan s’hagin executat els treballs d’urbanització de conformitat amb el Pla parcial o especial d’urbanisme, i disposi efectivament, i com a mínim, de tots els serveis referits a l’article anterior.
Article 27
Règim del sòl urbà 1. Els terrenys qualificats de sòl urbà, els treballs d’urbanització dels quals ja hagin estat executats i que disposin efectivament de tots els serveis enumerats a l’article 25, són immediatament edificables, de conformitat amb les condicions i la normativa establertes per a la unitat d’actuació respectiva, una vegada s’hagi obtingut el dret a edificar materialitzat per la llicència d’edificació.
Mentre el sòl urbà no consolidat no hagi obtingut la qualificació d’urbà consolidat, hi són permesos, en règim d’obres i actuacions provisionals, d’acord amb la normativa sectorial vigent, els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, i a les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions següents:
Sempre que no es modifiqui el perfil natural del terreny als efectes de la rasant des de la qual s’aplica l’alçada reguladora.
Sempre que es tracti d’edificacions compostes com a màxim de planta baixa, planta primera i sotacoberta.
Sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta, en obres de nova construcció i 400 metres quadrats per planta en construccions ja existents anteriors a l’entrada en vigor de la present Llei.
Sempre que es tracti d’edificacions de caràcter rústic tradicional i que s’integrin en el paisatge.
No són permesos els projectes que puguin dificultar el desenvolupament urbanístic posterior de la unitat d’actuació.
Cada edificació ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny.
No es permet construir nous accessos a través de terreny comunal.
La llicència inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar l’edificació i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la.
Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús de l’immoble obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació.
Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.
També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions a l’aire lliure destinades a ús esportiu, esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament lligat als anteriors.
Article 28
Sòl urbanitzable: definició general Constitueixen sòl urbanitzable tots els terrenys situats en unitats d’actuació que no siguin qualificades de sòl urbà de conformitat amb l’article anterior, ni de sòl no urbanitzable de conformitat amb l’article 38.
Article 29
Altres supòsits de sòl urbanitzable També constitueixen sòl urbanitzable els terrenys que requereixin obres d’urbanització que afectin més del seixanta per cent de la superfície de la seva unitat d’actuació, independentment de la qualificació que tinguin en virtut de la zonificació vigent anteriorment.
Article 30
Règim del sòl urbanitzable 1. Els terrenys en sòl urbanitzable obtenen la qualificació d’urbans quan han estat elaborats i aprovats llurs plans parcials o especials de conformitat amb les previsions referides a la unitat d’actuació on es troben situats, i poden obtenir la llicència d’edificació després que hagin estat degudament executats tots els treballs d’urbanització.
Mentre el sòl urbanitzable no hagi obtingut la qualificació d’urbà consolidat s’hi permeten les mateixes actuacions d’excepció i en les mateixes condicions que en el sòl no urbanitzable.
Igualment hi són permeses, en règim d’obres i actuacions provisionals, i en les mateixes condicions, les obres i les actuacions indicades a l’apartat 2 de l’article 27.
Article 31
Urbanització i edificació simultànies Quan motivacions tècniques o econòmiques ho aconsellin, el comú pot atorgar la llicència d’edificació simultàniament amb l’aprovació dels treballs d’urbanització, sempre que els interessats prestin aval bancari suficient per garantir l’execució total d’aquests treballs.
Article 32
Aprofitament del sòl urbà i urbanitzable 1. L’aprofitament del sòl urbà i urbanitzable és com a mínim del vuitanta-cinc per cent (85%) de la superfície de cada unitat d’actuació després d’haver-ne deduït tota la superfície destinada a infraestructura viària segons les previsions de la planificació, excepte en els supòsits establerts al paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 33.
El percentatge restant de terreny, destinat necessàriament a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, és de cessió obligatòria i gratuïta a càrrec dels propietaris i a favor del comú.
Article 33
Cessió obligatòria i gratuïta 1. En funció de les necessitats d’equipaments col·lectius i de serveis, de futur o per dèficits ja existents, els comuns estableixen als plans d’ordenació i urbanisme parroquial els percentatges de terreny de cessió obligatòria, que no poden ser inferiors al cinc per cent (5%) ni superiors al quinze per cent (15%) de les propietats, un cop descomptada la cessió obligatòria i gratuïta de sòl per a vialitat.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot fixar de manera motivada en una unitat d’actuació un percentatge de cessió obligatòria de sòl per a equipaments, serveis col·lectius i habitatges de protecció pública superior al quinze per cent (15%), fins a un màxim del trenta per cent (30%). El Pla compensa als propietaris de la unitat l’escreix de cessió de sòl per sobre del quinze per cent (15%) en forma d’aprofitament urbanístic, en la mateixa unitat.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’imputar necessàriament els percentatges de terreny de cessió obligatòria dins de les propietats privades que en l’actualitat, sigui pel títol que sigui, ja estan ocupades per equipaments col·lectius o zones verdes urbanes.
Els comuns poden acceptar de forma justificada la cessió de terrenys en una unitat d’actuació distinta i la cessió de béns immobles altres que terrenys situats en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació distinta, sempre que tinguin un valor equivalent al del terreny objecte de cessió obligatòria.
En unitats d’actuació de sòl urbà consolidat els comuns poden acceptar com a cessió de sòl l’equivalent econòmic del valor del terreny objecte de cessió obligatòria.
Els comuns han d’aprovar i fer públic, com a mínim un cop cada any, el valor del terreny de cada unitat d’actuació, amb l’especificació de les regles d’aplicació per determinar l’equivalent econòmic del valor del terreny objecte de cessió obligatòria per cada unitat d’actuació.
Si es tracta de la substitució d’edificacions ja existents en zones urbanes consolidades i barris antics, es manté l’aprofitament del sòl al cent per cent (100%).
Els terrenys cedits als comuns arran de la cessió obligatòria prevista en aquesta Llei s’integren dins dels béns patrimonials de les corporacions locals, salvat que el planejament en prevegi la destinació com a equipament col·lectiu, habitatge de protecció pública o servei públic col·lectiu.
En aquest darrer supòsit, i en altres en què, per decisió posterior expressa o tàcita, el terreny cedit sigui afectat a un ús públic o a un servei públic, aquests terrenys s’integren dins dels béns de domini públic parroquial però només poden ser destinats a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics.
Amb la prèvia sol·licitud dels particulars afectats, els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica quan aquesta darrera substitueixi la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a infraestructures, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics.
L’ajornament o el fraccionament de l’import esmentat s’atorga sota les condicions, mínimes, següents:
La liquidació de l’import no pot superar el termini d’un any posterior a la data d’acabament de les obres.
Se sol·licitarà la formalització d’un aval bancari a primer requeriment, o una garantia equivalent, sobre la totalitat de l’import degut, que serà retornat sempre que s’hagi liquidat l’import en el termini i en les condicions previstes.
Els comuns poden completar per ordinació els requisits exigibles en aquests supòsits.
Si en sòl urbà consolidat s’opta per fer cessió econòmica, el valor de la cessió es computa en funció de l’aprofitament que es desitja materialitzar d’acord amb la sol·licitud de llicència d’edificació. En cas de futures sol·licituds de llicència d’edificació que n’ampliïn l’aprofitament, el valor de la cessió econòmica correspon a l’aprofitament ampliat.
Els comuns han de destinar els imports obtinguts en concepte de cessió econòmica a l’adquisició de terrenys per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, i a la construcció d’equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics.
El comú pot cedir, durant un termini màxim de cinquanta (50) anys, l’ús del sòl de cessió obligatòria a un particular perquè construeixi i exploti un equipament d’interès públic, en les condicions previstes per a la utilització privativa de béns de domini públic, sempre seguint les regles de publicitat i de concurrència.
Article 34
Termini de la garantia d’aprofitament urbanístic El termini màxim per adquirir el dret d’aprofitament urbanístic amb garantia és de 6 anys comptadors des de la data de la publicació al Butlletí Oficial de l’acord d’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Article 35
Abast de la garantia d’aprofitament urbanístic 1. Tots els terrenys inclosos en un Pla parcial d’urbanisme o en un Pla especial degudament aprovat, un cop formalitzada la cessió obligatòria i fet el lliurament al comú, gaudeixen de garantia d’aprofitament urbanístic en els termes de la seva aprovació.
La garantia d’aprofitament urbanístic queda condicionada a l’execució efectiva del Pla parcial o especial dins el termini de vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si aquesta circumstància no es produeix, l’aprofitament urbanístic quedarà definit segons els termes que estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme revisat.
Les revisions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no podran reduir els paràmetres urbanístics i d’edificació per sota de l’aplicació d’un índex d’edificabilitat net de 0,8 metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl i una ocupació màxima del 33% de la superfície neta de la parcel·la, en aquells terrenys que hagin obtingut la garantia d’aprofitament urbanístic.
Article 36
Atorgament de la llicència d’edificació La garantia d’aprofitament urbanístic suposa la fixació dels paràmetres urbanístics i d’edificació i comporta que, una volta s’hagin realitzat totes les obres i treballs d’urbanització i sempre que el projecte de construcció s’ajusti a les previsions del Pla parcial o del Pla especial que fou aprovat, el comú atorga la llicència d’edificació.
Article 37
No obtenció de la garantia d’aprofitament urbanístic dins el termini establert Per als terrenys que no hagin obtingut la garantia d’aprofitament urbanístic dins del termini establert, el dit aprofitament urbanístic queda supeditat a les revisions o modificacions posteriors dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Article 38
Sòl no urbanitzable 1. Constitueixen sòl no urbanitzable, i així han de ser qualificats pels plans d’ordenació i urbanisme parroquials, els terrenys situats en zones afectades per riscos naturals.
Constitueixen sòl no urbanitzable tots els terrenys dels comuns i dels quarts.
El Govern estableix reglamentàriament, sempre que el nivell de risc ho permeti, els treballs de protecció que s’han de dur a terme necessàriament per tal de fer compatible l’edificabilitat en un terreny afectat amb determinades edificacions protegides destinades a usos específics, així com les condicions i característiques constructives d’aquestes edificacions. Aquestes actuacions sempre queden subjectes a un informe favorable previ del Govern.
Article 39
Prohibicions generals en sòl no urbanitzable Llevat de les excepcions regulades específicament als articles 51 i 52, cap mena de treball o activitat que comporti modificació de l’estat natural del terreny, moviment de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins, construcció o instal·lació de cap mena, no són autoritzats en terrenys qualificats de sòl no urbanitzable.
Article 40
Altres prohibicions en sòl no urbanitzable És prohibit, fora dels llocs expressament destinats a aquests efectes, l’abocament, l’abandó o la crema d’objectes, residus sòlids o líquids i tota altra mena de deixalles que puguin degradar o contaminar la natura, el paisatge, les fonts o els cursos d’aigua.
Article 41
Naturalesa de les prohibicions Les limitacions i prohibicions precedents tenen el caràcter de mínimes. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden establir condicions de més protecció per a determinades categories de sòl no urbanitzable, en funció de les característiques particulars dels llocs afectats.
Article 42
Divisió del sòl no urbanitzable Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial distingeixen i qualifiquen el sòl no urbanitzable en totes o algunes de les divisions següents: sòl forestal, sòl agrícola i ramader, zones de protecció d’aigües, zones de protecció natural, entorns de béns d’interès històric i cultural, itineraris d’interès, zones exposades a riscos naturals i sòl sense designació específica.
Article 43
Sòl forestal Es qualifiquen de sòl forestal els terrenys que, per ser suport de masses arbòries, s’han de preservar per tal d’assegurar-ne el manteniment en superfície i qualitat de tal forma que conservin llurs funcions ecològiques, protectores, productores i de creació de paisatge.
Article 44
Sòl agrícola i ramader Es qualifiquen de sòl agrícola i ramader els terrenys de qualitat agrícola, avalada per llurs característiques edàfiques o pel fet d’haver-hi prats i pastures aprofitables per a la ramaderia.
Article 45
Zones de protecció d’aigües 1. Es qualifiquen de zones de protecció d’aigües els indrets i espais ocupats per brolladors o captacions d’aigües superficials o subterrànies, marges i riberes de rius, torrents o corrents d’aigua continus o discontinus, llits i fons de llacs, estanys, embassaments i aiguamolls.
Per a aquestes zones d’aigües s’estableix un perímetre de protecció obligatòria i, sense perjudici d’allò regulat en la present Llei, hi són aplicables les disposicions específiques contingudes a la Llei de policia i protecció de les aigües.
Article 46
Zones de protecció natural 1. Es qualifiquen de zones de protecció natural els terrenys i llocs naturals que, constituïts per formacions físiques, geològiques, biològiques o bé grups d’aquestes formacions, tenen un valor universal des del punt de vista estètic o científic, i tots els que per les seves condicions fisiogràfiques constitueixen l’hàbitat d’espècies animals o vegetals mereixedores de protecció.
Són béns de protecció natural o espais naturals tots els que estiguin qualificats així en el catàleg del patrimoni nacional.
Article 47
Entorns de béns d’interès històric i cultural 1. Es qualifiquen d’entorns de béns d’interès històric i cultural els terrenys que, per ser contigus a béns immobles declarats d’interès històric i cultural, s’han de preservar per no perjudicar el valor dels béns que són objecte de protecció.
Són béns d’interès històric i cultural tots els qualificats així en el catàleg del patrimoni nacional.
Article 48
Itineraris d’interès Es qualifiquen d’itineraris d’interès els espais ocupats per recs i llurs voreres agençades com a passeig, els camins i senders de muntanya aptes per a l’excursionisme, els camins ramaders i els passos de pescador de les vores dels rius.
Article 49
Zones exposades a riscos naturals 1. Són zones exposades a riscos naturals totes les qualificades així pels estudis geològics i geotècnics, i per la cartografia d’allaus, de despreniments i d’altres riscos naturals que aprovi i publiqui el Govern, previ el tràmit d’informació pública corresponent. Aquests estudis poden diferenciar nivells de perillositat del risc.
Constitueixen sòl no urbanitzable els terrenys situats en zones afectades per riscos naturals de perillositat alta que el Govern ha de qualificar mitjançant els instruments tècnics escaients. Els restants terrenys constitueixen sòl urbanitzable segons el nivell de perillositat establert pel Govern i les proteccions que, en el seu cas, siguin necessàries.
Article 50
Sòl sense designació específica Constitueixen sòl sense designació específica els terrenys dels comuns i quarts no inclosos en les subcategories anteriors.
Article 51
Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable 1. Constitueixen excepcions a les prohibicions de caràcter general establertes en el règim del sòl no urbanitzable, previst a l’article 39, l’execució de projectes d’interès nacional definits a l’article 61, i els treballs necessaris per dotar d’accés i serveis al sòl que la planificació hagi qualificat d’urbanitzable.
També constitueixen excepcions, conforme a les condicions regulades en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial corresponents, i en el cas de la propietat privada, un cop obtinguda l’autorització pertinent segons el procediment fixat al títol IX, les actuacions següents:
En sòls forestal i agrícola i ramader, l’obertura de noves pistes o camins de muntanya, la tala d’arbres i l’obertura dels tallafocs necessaris per a la seguretat del bosc; la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent i les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles); l’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris; l’agençament d’indrets per a excursions o per practicar-hi l’escalada, i l’habilitació d’instal·lacions esportives, refugis de muntanya i tots els equipaments tècnics destinats als serveis públics.
En zones de protecció d’aigües i llurs perímetres de protecció, les instal·lacions, els murs, les tanques, les canalitzacions i els treballs propis i necessaris per a l’execució i el manteniment d’aquestes zones i els seus equipaments i serveis.
En zones de patrimoni natural i entorn de béns d’interès històric i cultural, la crema de vegetació i l’aprofitament de llenya, i els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació, la millora i el gaudi de l’hàbitat propi i la rehabilitació i conservació de les bordes i edificis agrícoles que inclogui el perímetre de la zona, o el monument objecte de protecció i llurs entorns.
En zones d’itineraris d’interès, els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora.
En zones exposades a riscos naturals, les instal·lacions o els equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els béns, i a la limitació del mateix risc, i les modificacions del terreny, les edificacions i les instal·lacions destinades a ús agrícola, ramader i forestal o a ús de magatzem, sempre que un estudi detallat del risc n’avaluï la vulnerabilitat i garanteixi que és assumible, d’acord amb criteris fixats reglamentàriament.
En zones de sòl sense designació específica, es pot utilitzar per ampliar sòl destinat a equipaments, espais públics i infraestructures quan llindi amb aquest darrer, amb una proporció o ràtio no superior al cent per cent.
La construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent contemplades a la lletra a) de l’apartat 2 es permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, en les mateixes condicions indicades en les lletres a), b), c), d), f), g), h) i i) de l’apartat 2 de l’article 27.
Les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles), contemplades a la lletra a) de l’apartat 2 es permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, en les mateixes condicions indicades en les lletres a), b), d), f), g), h) i i) de l’apartat 2 de l’article 27, sempre que no superin els 400 metres quadrats per planta.
Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.
Article 52
Actuacions no sotmeses a autorització en sòls forestal i agrícola i ramader Són actuacions permeses en sòls forestal i agrícola i ramader, sense necessitat d’obtenir autorització prèvia, la crema de vegetació i el desbrossament per aprofitar la llenya que no comporti la tala d’arbres. La crema de vegetació s’ha d’ajustar a les condicions establertes en la reglamentació reguladora de la matèria.
Títol III. Instruments d’ordenació del Govern
Article 53
Enumeració dels instruments d’ordenació del Govern Són instruments d’ordenació del Govern:
Les directrius d’ordenació.
Els projectes d’interès nacional i els plans sectorials amb incidència supracomunal.
El Reglament urbanístic, el Reglament d’urbanització i el Reglament de construcció i normes tecnològiques.
Article 54
Caràcter executiu Els instruments d’ordenació del Govern, a proposta del ministeri responsable de l’ordenament territorial, i amb un informe del ministeri responsable del medi ambient quan per competència sigui procedent, són executius a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oficial, i les disposicions i previsions que hi són contingudes queden integrades a la planificació comunal i la vinculen amb efectes immediats.
Article 55
Funció de les directrius d’ordenació Les directrius d’ordenació són disposicions de rang reglamentari que, com a desenvolupament de la present Llei, tenen per funció:
Formular, amb caràcter general i d’acord amb la política territorial, social i econòmica del Govern, el conjunt de criteris i normes orientadores i reguladores dels processos d’assentament al territori de les diverses activitats socials i econòmiques.
Fixar el marc de referència per a la formació de les polítiques urbanístiques comunals, per tal d’establir una coordinació adequada entre les actuacions parroquials i la política urbanística nacional i fer que siguin compatibles.
Subministrar i obtenir les informacions pertinents amb vista a establir els criteris bàsics per aplicar els recursos de l’Administració de l’Estat.
Article 56
Contingut de les directrius d’ordenació Les directrius d’ordenació són motivades i contenen necessàriament la informació que les justifica i la diagnosi de la causa dels problemes a resoldre i de les necessitats a cobrir, a partir de les anàlisis i els estudis efectuats, dels criteris adoptats i dels eventuals treballs estadístics. Inclouen també, si escau, els documents escrits i els gràfics necessaris per reflectir llur justificació.
Article 57
Reglament urbanístic, d’urbanització i de la construcció Sense perjudici que les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària comunal puguin establir condicions més restrictives, els reglaments urbanístic, d’urbanització i de la construcció tenen el caràcter de mínim obligatori d’aplicació general.
Article 58
Reglament urbanístic El Reglament urbanístic conté el conjunt de disposicions tècniques destinades a definir els criteris de valoració dels terrenys, de la seva reparcel·lació, de la justa compensació, de l’equidistribució de les càrregues urbanístiques i, en general, de tota la normativa necessària per a l’execució de la planificació.
Article 59
Reglament d’urbanització El Reglament d’urbanització conté el conjunt de disposicions tècniques destinades a definir els traçats, els dissenys i les dimensions mínimes de les infraestructures, els serveis i les seves interrelacions.
Article 60
Reglament de la construcció El Reglament de la construcció conté les condicions generals d’aplicació a qualsevol tipus d’edificació, les normes tecnològiques de construcció i les relatives al procediment de presentació de sol·licituds i a llur autorització.
Article 61
Projectes d’interès nacional Són projectes d’interès nacional tots aquells destinats a la construcció d’infraestructures viàries i de comunicació, a l’execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari, assistencial, educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i protecció civil.
Les edificacions pròpies dels projectes d’interès nacional no estan sotmeses a l’autorització dels comuns.
Article 62
Plans sectorials S’entén per pla sectorial tot projecte d’interès nacional l’execució del qual afecti els termes de dues o més parròquies.
Article 63
Competències en projectes d’interès nacional i plans sectorials Sense perjudici de les competències dels comuns per redactar, aprovar i executar conjuntament plans especials o programes d’interès interparroquial de conformitat amb aquesta Llei, els plans sectorials i els projectes d’interès nacional són redactats i aprovats pel Govern, després de l’informe preceptiu i no vinculant dels comuns el terme parroquial dels quals sigui afectat pel projecte.
Article 64
Contingut dels plans sectorials Els plans sectorials contenen, almenys, les determinacions documentals i gràfiques següents:
Situació i espai d’assentament i ocupació de la infraestructura, dotació o instal·lació.
Justificació de l’interès nacional.
Descripció suficientment especificada de les característiques generals i tècniques del projecte, dels recursos econòmics afectats i del termini estimat d’execució.
Si escau, les referències a la planificació, a l’aprofitament urbanístic anterior i a les resultes de l’execució del Pla sectorial.
Article 65
Aprovació dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials 1. El Govern, després d’aprovar el Pla sectorial o el Projecte d’interès nacional, el publica al Butlletí Oficial. En aprovar-lo, el Govern pot acordar demanar al Consell General la declaració d’utilitat pública de determinats terrenys que sigui necessari expropiar per a l’execució del projecte.
Les previsions i disposicions contingudes en els projectes d’interès nacional i en els plans sectorials, una volta aprovats i publicats, vinculen, en allò que els pugui afectar, els plans d’ordenació i urbanisme de les parròquies concernides.
Article 66
Execució dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials 1. L’execució per part del Govern de les obres i els treballs relatius a projectes d’interès nacional i plans sectorials, un cop aprovats i publicats, no queda subjecta a llicència ni control de l’autoritat comunal.
Sempre que en l’execució d’obres relatives a Projectes d’Interès Nacional definits a l’article 61 la inversió del Govern superi el cinquanta per cent (50%) del cost de les obres, després de l’aprovació del projecte definitiu i abans de l’inici de les obres, cal que s’hagi formalitzat la cessió del terreny a favor del Govern.
Títol IV. Instruments d’ordenació dels comuns
Article 67
Enumeració dels instruments d’ordenació dels comuns Són instruments d’ordenació dels comuns:
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Els plans parcials i els plans especials.
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació, i les dels programes de reforma interior i de protecció i sanejament.
Article 68
Abast dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, com a projectes d’ordenació integral, comprenen la totalitat del territori de cadascuna de les parròquies i constitueixen l’instrument essencial de l’activitat comunal d’ordenació i planificació urbanística i de la seva gestió.
Article 69
Objecte dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte establir l’estructura general i els elements fonamentals de l’ordenació urbanística del territori parroquial, regular els diferents usos, intensitats i aprofitaments segons la classificació del sòl i les unitats d’actuació, i fixar les previsions dels serveis públics necessaris.
A més, han de completar l’ordenació del sòl urbà consolidat i assenyalar les renovacions i les rehabilitacions que s’hi considerin necessàries. També han de regular les condicions d’incorporació del sòl urbanitzable al desenvolupament urbà.
Article 70
Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Si existeixen projectes d’interès nacional o plans sectorials de competència estatal ja aprovats anteriorment, els plans parroquials han de tenir en compte les previsions que s’hi estableixen.
Article 71
Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents:
Objectius del Pla referits a la parròquia.
Qualificació urbanística del sòl, amb indicació gràfica i numèrica de les superfícies assignades a cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable) i la divisió dels sòls urbà i urbanitzable en unitats d’actuació.
Estudi justificat de l’edificabilitat global de la parròquia, calculat en aplicació de les disposicions vigents abans de la publicació de la present Llei, segons s’estableix a l’article 23, i de l’edificabilitat resultant del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Estructura general del territori integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà projectat i pels sistemes generals de comunicació, les zones de protecció, els equipaments comunitaris per a serveis públics i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic.
Situació actual i previsions de futur amb relació a la captació i la distribució d’aigua potable i el tractament de depuració de les aigües residuals.
Mesures de protecció que s’adopten amb relació als edificis, espais o elements d’interès històric, monumental o cultural.
Descripció, en cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), de les edificacions i instal·lacions bastides abans de la vigència del Pla i que, pel fet de ser incompatibles o disconformes amb les seves previsions, queden expressament qualificades de fora d’ordenació en els termes de l’article 126.
Mesures de protecció que s’adopten amb relació al paisatge, el medi ambient, la conservació de la natura, la fauna i els ecosistemes.
Indicació de les circumstàncies segons les quals serà procedent, quan escaigui, fer la revisió del Pla d’ordenació en funció dels paràmetres de població, l’índex de creixement demogràfic, la previsió de l’increment de l’activitat econòmica, l’aigua i la resta de recursos naturals, les infraestructures existents i planificades, els equipaments existents i planificats, els requeriments de mobilitat, el paisatge, la imatge de la parròquia i altres factors que hi incideixin.
Article 72
Contingut específic dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial A més de les determinacions generals establertes a l’article precedent, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les de caràcter específic següents:
En sòl urbà:
Delimitació del perímetre i divisió en unitats d’actuació en funció dels nuclis de població, barris, poblats i nuclis consolidats o aprovats.
Assignació, a cada unitat d’actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l’aprofitament urbanístic i el percentatge de terreny de cessió obligatòria, amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns.
Delimitació dels espais lliures i zones destinades a parcs i jardins públics, a l’esport i al lleure.
Emplaçaments reservats per a equipaments públics, sanitaris i socials, educatius i culturals, esportius, administratius, aparcaments i altres serveis urbans comunitaris.
Traçat i característiques de la xarxa viària i les seves servituds, fixació d’alineacions i rasants i dels traçats de les galeries i xarxes de distribució d’aigües, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i altres serveis previstos al Pla.
Previsions per a la supressió de barreres arquitectòniques, físiques i sensorials, en aplicació de la Llei d’accessibilitat.
En sòl urbanitzable:
Delimitació del perímetre i divisió en unitats d’actuació en funció de les previsions de desenvolupament per zones, sectors o agrupament de finques amb vocació d’obtenir la qualificació de sòl urbà.
Assignació a cada unitat d’actuació d’usos, tipologies de construcció, aprofitament urbanístic i percentatge de terreny de cessió obligatòria, amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns.
Previsió del desenvolupament dels sistemes de l’estructura general d’ordenació urbanística i del traçat de les vies i de les xarxes de subministrament de tots els serveis necessaris.
Previsió dels emplaçaments per a equipaments i serveis públics en general, amb vista a les necessitats futures i en la mesura que el sòl urbanitzable podrà obtenir la qualificació d’urbà.
En sòl no urbanitzable:
Divisió en totes o algunes de les classes de sòl no urbanitzable previstes en aquesta Llei, amb especificació dels règims de protecció respectius.
Característiques, normativa i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions d’excepció per poder ser autoritzades, d’acord amb el règim previst a l’apartat 2 de l’article 51.
Article 73
Unitats d’actuació 1. Els sòls urbà i urbanitzable són dividits en unitats d’actuació.
Cada unitat d’actuació té assignat, de forma específica i concreta, un tractament urbanístic, constructiu, d’aprofitament i d’usos de caràcter unitari, amb l’excepció de l’apartat següent.
Pel que fa a la previsió d’edificacions destinades a serveis i equipaments públics dins de cada unitat d’actuació i en consideració al seu entorn immediat, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de precisar les volumetries, les alçades i el tractament exterior.
A més, les unitats d’actuació podran incorporar terrenys situats en zones afectades per riscos naturals, sempre i quan incloguin un estudi de detall que justifiqui les mesures de protecció suficients per garantir-ne l’edificabilitat.
Article 74
Unitats d’actuació en sòl urbà La divisió del sòl urbà en unitats d’actuació té en compte obligatòriament la trama urbana ja consolidada o aprovada, els nuclis de població, els barris i les urbanitzacions existents.
Article 75
Unitats d’actuació en sòl urbanitzable La divisió del sòl urbanitzable en unitats d’actuació té en compte la previsió de zones, sectors o agrupaments de finques de tipologies similars amb disposició de ser urbanitzades.
Article 76
Criteri en la constitució de les unitats d’actuació Les unitats d’actuació, sense perjudici del nombre de plans parcials necessaris perquè es puguin desenvolupar, es constitueixen de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i dels drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície, i es delimiten de tal forma que se’n faciliti el desenvolupament urbanístic o que responguin a objectius d’interès general definits en instruments d’ordenació del Govern o dels comuns.
Article 77
Catàleg comunal d’edificis, espais o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental 1. A l’efecte d’adoptar les mesures de protecció pertinents, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir la relació dels edificis, els espais i els elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia.
El grau de protecció dels diferents béns inscrits al Catàleg del patrimoni nacional és fixat reglamentàriament pel Govern. En el cas que un comú inclogui en la relació continguda al pla d’ordenació i urbanisme altres béns que els del Catàleg, el mateix comú definirà el grau de protecció que han de merèixer.
En qualsevol cas, les disposicions de la planificació han d’impedir que a l’entorn dels edificis, espais o elements catalogats, s’hi facin construccions o instal·lacions que en puguin perjudicar la integració a la trama urbana.
Article 78
Definició de les activitats i usos Dins de cada una de les unitats d’actuació en què es divideixen el sòl urbà i el sòl urbanitzable, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial estableixen les activitats i els usos, existents i previsibles, permesos i prohibits, de caràcter residencial, comercial, industrial, per a serveis i espais lliures, així com la compatibilitat o incompatibilitat entre ells i les mesures i les condicions de regulació o, si escau, de correcció.
Article 79
Previsió de creixement El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial preveu el creixement estimat o necessari per completar-ne la trama urbana i resoldre el desenvolupament del sòl urbanitzable segons les especificitats i la vocació intrínseca de cada parròquia.
Article 80
Protecció de la trama urbana existent 1. La planificació ha de contenir en la seva normativa les previsions necessàries respecte a la trama urbana existent, les tipologies d’edificació, els tractaments d’elements i llocs singulars i les activitats i els usos que permetin assegurar la protecció del patrimoni edificat i que evitin el deteriorament ambiental.
La planificació ha d’evitar operacions de modificació substancial d’alineacions i rasants preexistents en nuclis o indrets d’interès històric o ambiental. Si escau, ha de preveure i definir, amb total precisió, l’abast i les condicions de les rehabilitacions eventuals.
Article 81
Reserva de sòl per a equipaments, aparcaments i espais públics i habitatges de protecció pública La planificació ha de preveure, en funció de la piràmide d’edat i la previsió de creixement de la població, les característiques dels sectors d’activitat econòmica i la seva implantació al territori parroquial, i tenint en compte els dèficits existents en l’actualitat, les reserves de sòl següents:
Reserva de sòl per a zones verdes, parcs, jardins i espais lliures en la proporció suficient per habitant i prop de les zones amb més densitat d’habitatges. No obstant això, la proximitat a terrenys comunals no urbanitzables destinats a espais naturals accessibles pot incidir en la magnitud d’aquesta reserva de forma justificada.
Centres culturals, docents i sanitaris en una proporció adequada a la població, i agrupats segons els mòduls necessaris per formar unitats completes. Es computen els centres públics i privats indistintament, i a l’hora de situar-los s’ha de tenir en compte la seva facilitat de comunicació amb els nuclis d’habitatges.
Aparcaments públics per a vehicles en una proporció adequada per resoldre l’estacionament i la rotació en funció de la vocació de cada unitat d’actuació, i atenent el seu caràcter residencial, comercial, turístic, industrial o d’un altre tipus. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de tenir cura de cobrir els dèficits estructurals existents a les zones d’edificació consolidada. En zones específicament destinades a usos industrials o de serveis, i en funció de les necessitats derivades d’aquests usos, el Govern, per directriu d’ordenació, pot establir reserves superiors.
Habitatges de protecció pública, destinats únicament al lloguer, en funció de les necessitats socials detectades i de la programació prevista en aquest sector.
Article 82
Plans d’execució L’execució de l’ordenació urbanística de cada una de les unitats d’actuació en què es divideixen els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, llevada la possibilitat de gestió directa prevista a l’article següent, es materialitza mitjançant la redacció i l’aprovació de plans parcials, plans especials i programes de rehabilitació, protecció i sanejament.
Article 83
Excepcions de gestió directa Amb l’objecte de simplificar el procés urbanístic, i si es tracta de poblats, urbanitzacions ja existents o aprovades o zones urbanes consolidades, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial els pot incloure en una sola unitat d’actuació i regular l’ordenació d’aquesta unitat de manera directa, si bé amb la precisió i el detall suficients, de tal forma que faci innecessaris plans parcials d’urbanisme posteriors.
Article 84
Nombre de plans a cada unitat d’actuació 1. En funció de la superfície i la configuració topogràfica de cada unitat d’actuació i de les previsions viàries i d’equipaments que s’hi continguin, per tal de facilitar la gestió urbanística privada, el comú ha d’incloure en la planificació, o bé ha de fer posteriorment, una proposta relativa al nombre de plans parcials i llur configuració, estimats suficients o convenients per al seu desenvolupament.
Aquesta proposta la formula el comú sense perjudici de les decisions que vulguin adoptar majoritàriament sobre aquesta qüestió els propietaris dels terrenys inclosos en cada unitat d’actuació.
Article 85
Normativa subsidiària i complementària comunal Per tal de desenvolupar i complementar les previsions establertes al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el comú aprova i publica les seves ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació, les de rehabilitació d’edificis i les destinades als programes de reforma interior urbana i als de protecció i sanejament.
Article 86
Ordinacions de normativa subsidiària Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació defineixen, amb el grau de precisió necessari perquè es puguin executar, tots els paràmetres relatius a l’ocupació del sòl, percentatges de terreny de cessió obligatòria, superfície mínima de les parcel·les, coeficients d’edificabilitat, alçades i volums màxims dels edificis, voladissos, cobertes i tractaments de façanes.
Article 87
Ordinacions de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament 1. Les ordinacions de rehabilitació contenen les condicions particulars a les quals queden sotmesos els projectes de reforma, refecció o manteniment d’edificis ja construïts i consolidats dins dels nuclis urbans. Llur contingut queda restringit a l’ordenació de volums i acabats, adaptació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat i aspecte exterior dels edificis.
Les ordinacions de reforma interior contenen les condicions particulars a les quals queden sotmesos els programes de reforma del sòl urbà ja consolidat. Llur contingut queda restringit a l’assenyalament d’alineacions i rasants que no afectin l’estructura i configuració previstos pels sistemes generals.
Les ordinacions de protecció contenen les prescripcions a les quals s’han de sotmetre els programes destinats a la protecció i l’ordenació de recintes, conjunts i llocs d’interès històric, arquitectònic, artístic, cultural, paisatgístic, vies de comunicació i, en general, la millora i la conservació dels medis urbà, rural i natural.
Les ordinacions de sanejament contenen les prescripcions a les quals s’han de sotmetre els programes destinats a millorar les condicions de seguretat, salubritat i higiene. Dins dels programes de sanejament s’hi comprenen tots aquells relatius al subministrament d’aigua potable, recollida, tractament i depuració d’aigües residuals i pluvials i la recollida i el tractament de deixalles i escombraries.
Article 88
Límits de la normativa comunal subsidiària i complementària Les ordinacions de normativa comunal subsidiària i complementària no poden contenir disposicions que, de qualsevol manera, comportin un increment de l’aprofitament urbanístic que en cada cas resulti del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Títol V. Redacció i aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Article 89
Competències comunals El comú de cada parròquia redacta, aprova i publica el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial respectiu.
Article 90
Suspensió temporal de llicències 1. En iniciar el procediment d’estudi i redacció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o durant el seu curs, el comú pot acordar la suspensió temporal d’atorgament de noves llicències de parcel·lació de terrenys i noves urbanitzacions, de la qual queden exceptuats els vials d’iniciativa pública.
La suspensió temporal, com a mesura de precaució en interès de la viabilitat de la planificació, ha de ser sectorial en funció dels estudis preliminars, de les previsions i dels objectius fixats pel comú. En cap cas queden afectats per la suspensió els edificis d’equipaments i dotacions d’iniciativa pública o privada, ni les llicències d’edificació, que s’han d’atorgar als terrenys que disposin almenys d’accés rodat, dels serveis d’aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i de subministrament d’energia elèctrica segons la normativa vigent amb anterioritat a la present Llei.
L’acord comunal de la suspensió temporal ha de contenir la justificació i els detalls suficients, i s’ha de publicar al Butlletí Oficial.
Article 91
Suspensió necessària de les llicències 1. Sense perjudici de la suspensió prevista a l’article anterior, l’adopció de l’acord comunal d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial comporta per si mateix i necessàriament la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació, d’urbanitzacions noves i d’edificació d’obres de nova planta i consolidació de les ja existents, en tots aquells sectors en què la planificació comporti qualsevol modificació del règim urbanístic anterior.
L’acord comunal d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial s’ha de publicar al Butlletí Oficial.
Article 92
Durada i limitació de les suspensions temporals 1. La suspensió temporal a què es refereix l’article 90 no pot ser de durada superior a un any comptat des de la data de publicació de l’acord.
La suspensió a què es refereix l’article 91 es mantindrà fins a l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, sense que el termini pugui ser superior a un any comptat des de la data de publicació de l’acord d’aprovació provisional.
El període de suspensió total, considerats els dos supòsits dels apartats anteriors, no pot excedir els dos anys. En tot cas, la suspensió s’extingeix amb l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
El comú no pot acordar noves suspensions de llicències fins que hagin transcorregut almenys quatre anys, comptats des de l’extinció dels efectes de la suspensió anterior.
Article 93
Procediment per sol·licituds anteriors 1. Quan es fa efectiva la suspensió de llicències, el comú publica la relació de totes les sol·licituds referents a avantprojectes i projectes d’urbanització o construcció, plans parcials o especials i convenis que tingui registrades amb anterioritat a la data de publicació de l’acord de suspensió o, en defecte d’aquest, de l’acord d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Aquesta relació ha de contenir el nom del sol·licitant, la situació d’allò projectat o convingut de l’obra projectada i la seva tipologia.
El comú examina les sol·licituds i les resol dins del termini màxim de trenta dies comptats des de la data de publicació de l’acord de suspensió o, si és el cas, de l’acord d’aprovació provisional de la planificació.
Si la suspensió fou acordada pel comú en els termes de l’article 90, abans de l’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, la corporació atorga la llicència per a aquells projectes que, pel seu emplaçament, no puguin afectar les infraestructures de la trama viària prevista en la planificació; denega motivadament la llicència en cas contrari i publica totes les resolucions adoptades.
Si la suspensió és motivada per l’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tal com preveu l’article 91, el comú atorga la llicència per a aquells projectes que s’ajustin a les previsions de la planificació provisionalment aprovada; denega motivadament la llicència en cas contrari, i publica totes les resolucions adoptades.
Article 94
Dret a indemnització de despeses Sense perjudici del dret a formular recurs, els sol·licitants a qui s’hagi denegat la petició en qualsevol dels dos supòsits previstos a l’article anterior, tenen dret a ser indemnitzats pel comú pel cost de redacció del projecte (taxat pels col·legis professionals corresponents) i al reembossament de qualsevol taxa comunal ja abonada.
Article 95
Procediment de redacció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Quan disposa dels estudis preliminars i de tota la informació necessària per a la planificació, de conformitat amb les previsions de contingut establertes al títol precedent d’aquesta Llei, el comú redacta el projecte de Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les seves ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació.
Article 96
Posada a informació pública El comú fa pública tota la documentació que compon el projecte de Pla d’ordenació i urbanisme parroquial durant un termini de seixanta dies. Tots els administrats, en dies i hores hàbils d’oficina, poden consultar la documentació general del Pla i obtenir, per simple petició verbal, qualsevol informació complementària que els sigui d’interès.
Article 97
Presentació d’al·legacions Durant el període d’informació pública, i sense cap altre requisit de forma que la identificació de la persona compareixent, tots els administrats poden presentar al comú llurs al·legacions, observacions i propostes respecte al projecte de Pla i a les previsions contingudes.
Article 98
Aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Un cop exhaurit el termini d’informació pública, el comú analitza totes les al·legacions, les observacions i les propostes presentades, estudia l’oportunitat i l’interès general que poden merèixer, i practica les esmenes que estima pertinents. Si s’acorden modificacions substancials del projecte inicial, el comú obre un segon tràmit d’informació pública durant trenta (30) dies. Un cop efectuat el tràmit d’informació pública corresponent, el comú fa l’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, i el remet al Govern per a l’aprovació prèvia prevista a l’article 10.
Article 99
Aprovació prèvia del Govern 1. El Govern aprova la conformitat del projecte de Pla d’ordenació i urbanisme parroquial amb les disposicions de la present Llei, i lliura un informe favorable o bé proposa al comú les modificacions necessàries, degudament justificades en motius de legalitat o de coordinació territorial supracomunal.
En tot cas, el silenci de seixanta dies per part del Govern té caràcter positiu i suposa l’aprovació tàcita.
Article 100
Aprovació definitiva i publicació Una volta obtingut l’informe favorable del Govern, exprés o tàcit, el comú procedeix a l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i el publica al Butlletí Oficial.
Article 101
Actes administratius preparatoris i decisoris Les actuacions previstes als articles 95, 96 i 97 són constitutives d’actes administratius preparatoris. L’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial per part del comú prevista a l’article 98 constitueix un acte administratiu decisori.
Article 102
Vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària tenen una vigència indefinida. Es poden revisar d’acord amb el procediment previst a l’article següent.
Article 103
Revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial 1. L’alteració de qualsevol dels continguts essencials del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial solament es pot portar a terme mitjançant el procediment de revisió.
La primera revisió del Pla només es pot practicar al cap de sis (6) anys, comptats des de la data de publicació de l’aprovació definitiva inicial. Les revisions següents es poden practicar cada sis (6) anys, comptats des de la data de la publicació de la revisió anterior.
Excepcionalment, es pot revisar el Pla abans dels terminis fixats en el paràgraf anterior, sempre que hi hagi causes d’interès públic degudament justificades. Es requereix que la justificació de l’interès públic sigui validada pel Govern.
Als efectes del present article, són continguts essencials del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial: els sistemes generals de comunicació, la classificació del sòl i les reserves de sòl destinades a infraestructures, equipaments i serveis públics.
En tot cas, la revisió no pot tenir mai com a resultat la superació de l’edificabilitat de cada parròquia segons queda establert a l’article 23, i definit a l’article 71 apartat c).
Article 104
Procediment de revisió La revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial comporta l’elaboració d’un expedient que ha de contenir tots els estudis i documents que la justifiquen, i el procediment s’ha de subjectar a les mateixes disposicions establertes per a la redacció i l’aprovació inicial.
Article 105
Modificacions al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial 1. Els canvis de contingut del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial que no suposin alteració de cap dels continguts essencials es poden portar a terme pel procediment de modificació, que el comú pot iniciar en qualsevol moment.
Els ajustaments entre unitats d’actuació, ajustaments de l’alineació de vials, i les rectificacions d’errors materials i aritmètics advertits, sempre que no suposin alteració de cap dels continguts essencials, no requereix seguir el procediment de modificació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. El Comú pot publicar en qualsevol moment els ajustaments entre unitats d’actuació, els ajustaments de l’alineació de vials i les rectificacions d’errors, previ informe preceptiu de la Comissió Tècnica d’Urbanisme.
Les adaptacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial a projectes d’interès nacional, plans sectorials d’incidència supracomunal, entorns de protecció de béns d’interès cultural o a altre instrument fixat per la legislació que comporti necessàriament l’adaptació del Pla, seguiran el procediment de modificació, encara que variïn continguts essencials.
Article 106
Procediment de modificació 1. En aprovar provisionalment una modificació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el comú ha de publicar l’acord provisional i la justificació que el sustenta, i ha d’enviar-ho al Govern per a l’aprovació prèvia. La Comissió Tècnica d’Urbanisme emetrà informe preceptiu sobre la modificació.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.