Decret legislatiu del 12-09-2012 de publicació del text refós de l’articulat i de les disposicions transitòria, derogatòria i finals de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, de

Rang Legislació delegada
Publicació 2012-09-18
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 161
Historial de reformes JSON API
2.

Una volta obtinguda expressament o tàcitament l’aprovació del Govern en els termes de l’article 99, el comú l’aprova definitivament i el publica al Butlletí Oficial.

Títol VI. Actuació urbanística i posada en execució de la planificació

Article 107

Plans parcials 1. El Pla parcial és l’instrument que materialitza la fase de posada en execució de l’actuació urbanística promoguda pel sector privat.

2.

La redacció i l’execució dels plans parcials correspon als propietaris dels terrenys.

3.

Per facilitar la posada en execució de la planificació, a petició dels propietaris interessats en el Pla parcial, el comú pot intervenir per assessorar i coadjuvar amb vista a trobar les solucions i arribar als acords, tècnics i jurídics, que en permetin l’aprovació.

Article 108

Obligacions dels propietaris en un Pla parcial Els propietaris de terrenys compresos dins d’un Pla parcial queden subjectes a les obligacions següents:

a)

Participar en el procediment de redacció, reparcel·lació -si és necessària- i aprovació del Pla parcial, quan, en defecte d’acord unànime d’actuació voluntària, sigui acordat així per un nombre de propietaris que representi almenys les tres quartes parts de la propietat de la superfície dels terrenys compresos en el Pla parcial.

b)

Efectuar la cessió gratuïta dels vials i dels terrenys destinats a infraestructures, equipaments i serveis col·lectius, segons les previsions d’aquesta Llei, dels quals el comú prendrà possessió efectiva una volta s’hagin executat degudament tots els treballs d’urbanització, en el qual el comú participa, únicament si és titular de terrenys patrimonials destinats a usos diferents dels mencionats en l’article 33, en el percentatge que li correspongui.

c)

Sufragar totes les despeses d’urbanització i execució del Pla parcial de conformitat amb el projecte i les condicions que resultin de la seva aprovació, i en proporció a la propietat i l’aprofitament respectius.

Article 109

Contingut dels plans parcials Amb subjecció a les previsions específiques de cada unitat d’actuació, el Pla parcial ha de contenir el grau d’informació amb la precisió suficient per permetre’n l’aprovació i l’execució posterior i, en tot cas, la documentació següent:

1.

Plànol de delimitació de l’ocupació, total o parcial, dins de la unitat d’actuació.

2.

Estudi geològic i geotècnic i/o hidràulic del terreny afectat quan, per la seva situació, característiques, morfologia o riscos, sigui imposat per llei, per reglament o per les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària.

3.

Plànols dels traçats i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia del sector i del seu enllaç amb el sistema general previst al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

4.

Plànols amb indicació de les alineacions, les rasants, les proteccions de la xarxa viària, els itineraris pedestres lliures de barreres arquitectòniques i les zones d’aparcament.

5.

Plànols i memòria tècnica dels traçats i característiques de les galeries tècniques i de les xarxes de subministrament d’aigua, depuració, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i tots els altres serveis previstos en el Pla.

6.

Plànol amb indicació dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta al comú, destinats a equipaments públics i col·lectius, segons els percentatges establerts en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

7.

Quadern que defineixi la densitat d’habitatges, l’assignació dels usos, l’ocupació i l’aprofitament del terreny i les tipologies de les edificacions, de conformitat amb les previsions fetes per a la unitat d’actuació.

8.

Plànols de la situació anterior de les finques amb indicació dels diferents propietaris i de la nova situació resultant de l’equidistribució, la reparcel·lació i la urbanització.

9.

Conveni d’urbanització, signat pels propietaris, que reflecteixi el procés urbanístic i el compliment de les prescripcions dels apartats anteriors.

10.

Avaluació econòmica estimativa de l’execució de les obres d’urbanització i pla o calendari de les etapes d’execució projectades.

Article 110

Obtenció de la garantia urbanística amb execució aplaçada Si els propietaris no tenen la intenció de portar a execució immediata, sigui en tot o en part, el Pla parcial, però sí que estan interessats en l’aprovació del projecte a l’efecte d’obtenir la garantia d’aprofitament urbanístic prevista als articles 34 a 36, es poden estalviar la presentació dels documents mencionats als apartats 5 i 10 de l’article precedent. Els propietaris han de presentar aquests documents a l’aprovació comunal, sempre condicionats a eventuals revisions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial d’acord amb l’establert a l’article 8 d’aquesta Llei, quan decideixin l’execució efectiva del Pla.

Article 111

Redacció i aprovació dels plans parcials Amb el contingut documental necessari prescrit en un o altre dels dos articles precedents, els propietaris dels terrenys redacten el projecte de Pla parcial, l’aproven i el signen, i el sotmeten a l’aprovació administrativa del comú.

Article 112

Requisits per a l’aprovació 1. El comú verifica en un termini màxim de tres (3) mesos la conformitat del projecte de Pla parcial amb les previsions d’aquesta Llei, les generals del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les específiques de la unitat d’actuació afectada.

2.

Si el projecte obté la conformitat, el fa públic durant un termini de vint (20) dies. Si no obté la conformitat, sense perjudici de proposar als propietaris les rectificacions o les esmenes pertinents, en denega l’aprovació.

3.

Durant el termini d’informació pública, tots els administrats poden consultar el projecte i eventualment, formular al·legacions i observacions.

4.

Abans d’aprovar el Pla parcial el comú ha de demanar i obtenir un informe favorable dels ministeris amb competències sectorials per raó de la matèria. Els ministeris disposen d’un termini d’un mes per emetre els informes.

5.

En el cas de participació obligada de propietaris en el Pla parcial, abans d’aprovar-lo el comú ha de demanar i obtenir un informe favorable de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, en els termes de l’article 121.

6.

En un termini màxim de tres (3) mesos comptats a partir del final del període d’informació pública, el comú analitza les al·legacions i les observacions rebudes i, sense perjudici de proposar als propietaris les rectificacions o les esmenes que consideri pertinents, dicta el decret d’aprovació o bé de denegació.

7.

El projecte se considera aprovat en cas que no s’adopti una resolució en el termini màxim de set (7) mesos des de la presentació de la sol·licitud, o de nou (9) mesos si es compleixen els requeriments de l’apartat 5.

Article 113

Publicació del decret d’aprovació del Pla parcial El comú publica el decret d’aprovació del Pla parcial. El decret ha de contenir la informació suficient que permeti conèixer la ubicació del Pla parcial i la seva unitat d’actuació dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, i la identificació dels propietaris interessats.

Article 114

Execució en fases dels plans parcials L’execució d’un Pla parcial es pot fer en una sola actuació o bé en fases, mitjançant la presentació i l’aprovació de projectes d’urbanització.

La presentació i aprovació del projecte d’urbanització pot ser simultània a l’aprovació del pla parcial o especial, en la forma establerta reglamentàriament.

Article 115

Plans especials 1. El Pla especial és l’instrument que materialitza la fase de posada en marxa de l’actuació urbanística promoguda pel sector públic i justificada per l’interès públic, quan els propietaris no manifesten un interès urbanístic immediat.

2.

Els plans especials tenen per objecte el desenvolupament del sistema general de comunicacions, d’espais lliures, d’equipaments, proteccions, serveis i subministraments col·lectius.

3.

La redacció d’un Pla especial, després d’haver adoptat i publicat l’acord motivat de dur endavant tal projecte, correspon al comú.

4.

També correspon al comú l’execució del Pla especial en tot allò que afecta les obres que justifiquen el mateix Pla. L’execució de tots els treballs d’urbanització restants correspon als propietaris.

Article 116

Obligacions dels propietaris en un Pla especial Els propietaris de terrenys compresos dins d’un Pla especial queden subjectes a les obligacions següents:

a)

Col·laborar i participar amb el comú en el procediment de redacció, reparcel·lació, si és necessària, i aprovació del Pla, per tal d’establir i delimitar el pas dels vials necessaris i els terrenys de cessió obligatòria.

b)

Cedir gratuïtament i fer entrega al comú dels terrenys destinats a vials i els de cessió obligatòria, perquè aquest executi les obres que justifiquen el mateix Pla especial.

c)

Sufragar totes les despeses d’urbanització, així com la part que els pertoqui per aquelles que, en profit seu, ja hagi realitzat el comú, quan manifestin interès d’executar, sigui totalment o sigui en part, els treballs d’urbanització restants previstos al Pla. Aquestes despeses s’apliquen al preu de cost incrementat amb l’IPC anual.

Article 117

Contingut, redacció i aprovació dels plans especials 1. Els plans especials han de contenir la justificació, la precisió i la informació documental que en permetin l’aprovació i l’execució posterior, i en tot cas la mateixa que és exigida per als plans parcials.

2.

Per a la redacció i l’aprovació se segueix el mateix procediment de publicació previst per als plans parcials.

Article 118

Compatibilitat entre plans parcials i especials Els plans parcials i els plans especials són compatibles, admeten propostes d’iniciativa pública i privada i poden coexistir en una mateixa unitat d’actuació.

Article 119

Reparcel·lació 1. S’entén per reparcel·lació l’agrupació de finques compreses en un Pla parcial o en un Pla especial, la seva nova divisió ajustada a les previsions de la planificació i l’adjudicació de les parcel·les resultants als propietaris interessats en proporció als drets respectius.

2.

La reparcel·lació té per objecte distribuir justament i equitativa entre els propietaris els beneficis i les càrregues de l’ordenació urbanística, regularitzar la configuració de les finques i situar els terrenys de cessió obligatòria destinats a l’aprofitament públic que, en cada cas, corresponguin a l’Administració.

3.

No es poden adjudicar com a finques independents superfícies de terrenys que siguin inferiors a la parcel·la mínima edificable o que no tinguin la configuració i característiques adequades per a la seva edificació de conformitat amb la planificació. Si és el cas, per tal que la parcel·la pugui ser edificada, i sense perjudici d’altres arranjaments convencionals, els propietaris restants han de cedir proporcionalment el terreny necessari fins que la parcel·la assoleixi la superfície mínima exigida. El propietari cessionari ha d’abonar als cedents la compensació econòmica pertinent.

4.

La reparcel·lació econòmica inclou l’equivalent econòmic del valor del sòl de cessió obligatòria i gratuïta, en els termes establerts a l’article 33 d’aquesta Llei.

Article 120

Criteris de valoració 1. El procediment i els criteris de valoració amb vista a les compensacions necessàries, de terrenys o econòmiques, per les reparcel·lacions, s’han d’establir a partir del reglament general aprovat al respecte. Mitjançant aquest reglament s’han d’evitar actuacions especulatives i posicions abusives entre tots els propietaris.

2.

El reglament ha d’incloure i desenvolupar, a efectes de valoració, els criteris següents:

a)

Els accessos i les dotacions de serveis existents.

b)

La possibilitat d’edificar en funció de la morfologia del terreny.

c)

Els diferents coeficients d’edificabilitat de cada finca.

d)

Els eventuals convenis amb l’Administració atorgats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present Llei.

e)

Els eventuals convenis atorgats entre particulars documentats mitjançant escriptura pública o bé aprovats mitjançant decret comunal o del Govern amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present Llei.

f)

Les servituds urbanístiques existents.

g)

Les servituds privades existents.

h)

Les característiques de topografia i orientació.

3.

Si una revisió futura del Pla afecta d’alguna forma els terrenys amb garantia urbanística, els paràmetres fixats han de ser el criteri de valoració econòmica a tots els efectes de permuta, expropiació o qualsevol altre.

Article 121

Participació obligatòria en la redacció i l’aprovació d’un Pla parcial o especial La participació obligatòria dels propietaris dels terrenys en el procés de redacció i aprovació d’un Pla parcial o d’un Pla especial, segons les disposicions d’aquesta Llei, comporta l’aplicació de les condicions de procediment següents:

a)

Si es tracta d’un Pla especial, l’oposició dels propietaris no impedeix que el comú en faci la redacció, amb l’abast que sigui necessari per a l’execució del Pla especial i l’aprovació posterior en les condicions de procediment previstes en aquest article.

b)

Si es tracta d’un pla parcial, un cop els propietaris de les tres quartes parts de la superfície dels terrenys hagin adoptat l’acord d’actuació, l’oposició de la resta de propietaris no impedeix que la majoria en faci la redacció, la reparcel·lació -si és necessària- i la proposta d’aprovació al comú.

c)

En ambdós supòsits dels apartats a) i b), quan el Pla parcial o especial hagi estat redactat, una vegada clos el termini d’informació pública i abans de la seva aprovació definitiva, el comú el remet a la Comissió Tècnica d’Urbanisme, la qual verifica la justa distribució de càrregues i beneficis entre la totalitat dels propietaris, la conformitat del procediment amb aquesta Llei i, dins el termini de dos (2) mesos, lliura un informe favorable o desfavorable motivat.

d)

Una volta obtingut l’informe favorable de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, el comú aprova el Pla parcial o especial i el publica al Butlletí Oficial. Els propietaris opositors, en defensa de llurs drets, poden interposar-hi recurs d’alçada davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme.

Article 122

Elevació a escriptura pública Als efectes civils pertinents, en un termini màxim de tres mesos des de l’aprovació d’un pla, els propietaris promotors del pla, aquells altres que s’hi adhereixin posteriorment i el comú eleven a escriptura pública el conveni d’urbanització, acompanyat d’una còpia del decret d’aprovació i dels plànols descriptius que configuren la nova situació i la titularitat de les finques que resulti del procés urbanístic i dels terrenys de cessió obligatòria a favor del comú.

Article 123

Programes de reforma interior, de protecció i de sanejament Els programes de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament són instruments d’actuació urbanística d’iniciativa pública l’abast dels quals es defineix als apartats 2, 3 i 4 de l’article 87.

Article 124

Redacció, aprovació i execució dels programes 1. Els projectes de programes de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament han de contenir la justificació, la precisió i la informació documental suficients que en permetin l’aprovació i l’execució posterior.

2.

Han de fer referència expressa a les ordinacions que els siguin d’aplicació i a les càrregues eventuals que hagin de suportar els propietaris afectats pel projecte.

3.

Els programes són redactats, aprovats i executats pel comú, després d’haver posat el projecte a informació pública tal com és previst pels plans parcials i plans especials.

Article 125

Expropiació Més enllà dels terrenys de cessió obligatòria previstos en aquesta Llei i de conformitat amb la Llei d’expropiació vigent, el comú posarà en marxa un procediment d’expropiació pel terreny addicional que sigui necessari quan l’execució d’un Pla especial o d’un programa de reforma interior urbana, de protecció o de sanejament així ho requereixi.

Títol VII. Deures d’ús i conservació, estat de ruïna i edificacions i instal·lacions fora d’ordenació

Article 126

Règim de “fora d’ordenació” La qualificació de “fora d’ordenació” es fa a partir dels dos supòsits següents:

1.

Edificacions o instal·lacions no conformes per no estar alineades amb el traçat viari de la planificació: En aquests casos no s’atorguen llicències d’obres de consolidació, d’augment de volum o de superfície, ni de canvi d’ús. Només es poden autoritzar les reparacions necessàries per a la conservació de l’edifici i les que siguin exigides per a la seguretat, la salubritat i l’adequació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat.

En el cas que la disconformitat amb l’alineació de vial sigui inferior a 30 centímetres, poden ser atorgades llicències d’obres excepte per a reforma integral de l’edifici, augment de volum o de superfície 2. Edificacions o instal·lacions alineades però no conformes amb la planificació per altres raons:

a)

En aquests casos, d’acord amb les ordinacions de rehabilitació i amb els límits dels coeficients d’edificabilitat fixats a la planificació, es poden atorgar llicències d’obres en general. Si l’aprofitament urbanístic ja era superior al previst a la unitat d’actuació en qualsevol dels paràmetres, inclosa la manca d’aparcament per a vehicles, els propietaris d’aquests edificis poden ser sotmesos a una contribució econòmica compensatòria de conformitat amb les previsions d’un Pla especial degudament aprovat.

b)

El comú queda obligat a destinar el producte de tota contribució compensatòria a pal·liar els dèficits estructurals directament relacionats amb el concepte objecte de la imposició previst en el Pla especial.

Article 127

Deures d’ús i conservació 1. Els propietaris de parcel·les, edificis i instal·lacions de tota mena tenen l’obligació de destinar-los efectivament als usos establerts en la planificació i a conservar-los en tot moment en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene.

2.

Els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l’edifici executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny. Aquesta responsabilitat ha de constar en totes les escriptures de transmissió de domini.

3.

Els comuns, en assabentar-se de qualsevol irregularitat d’ús o de conservació a què fan referència els apartats 1 i 2 d’aquest article, han d’ordenar al propietari l’execució de les obres necessàries per tal de conservar les condicions de seguretat, salubritat i higiene, amb indicació del termini d’execució.

4.

Si, dins del termini fixat, el propietari no executa el que ordena el comú, ho fa el mateix comú per compte i a càrrec del propietari.

Article 128

Ordres d’execució 1. Per motius de seguretat i higiene, els comuns poden ordenar als propietaris l’execució de treballs de conservació i neteja en façanes, patis o espais que siguin visibles des de la via pública, sense que necessàriament figurin inclosos en la planificació ni en un programa de rehabilitació.

2.

Els treballs s’executen a càrrec dels propietaris dins els límits de llurs obligacions de conservació.

3.

Si es tracta de treballs inclosos en un programa de rehabilitació urbana destinat a millores d’interès públic, els treballs s’executen a càrrec del comú en tot allò que excedeixi els límits del deure de conservació que té la propietat. S’aplica el mateix criteri si es tracta de béns de propietat privada inclosos en el catàleg del patrimoni nacional, essent en aquest cas els treballs executats a càrrec del Govern.

Article 129

Declaració d’estat de ruïna 1. Si una edificació, totalment o en part, es troba en estat ruïnós, el comú, d’ofici o a instància de qualsevol interessat, amb l’informe previ lliurat per un tècnic qualificat i després d’oir la propietat i els estadants, declara aquesta situació, disposa les mesures de seguretat que calgui adoptar i n’acorda la demolició total o parcial en els supòsits següents:

a)

Si el cost de les obres necessàries per a la deguda rehabilitació és superior al cinquanta per cent del valor actual de l’edifici o de les plantes afectades, sense comptar el valor del terreny.

b)

Si l’edifici presenta una situació de feblesa generalitzada en els elements estructurals o en els fonaments.

c)

Si és necessària la realització d’obres que no poden ser autoritzades perquè l’edifici s’ha declarat “fora d’ordenació”.

2.

Si, dins del termini fixat, el propietari no executa allò acordat pel comú, ho fa aquest per compte i a càrrec de l’obligat.

3.

En tot supòsit d’urgència per causa de perill, el cònsol major disposa allò que estima necessari respecte a l’habitabilitat i al desallotjament per tal d’assegurar la integritat dels ocupants i de terceres persones.

Títol VIII. La Comissió Tècnica d’Urbanisme

Article 130

Comissió Tècnica d’Urbanisme Es crea la Comissió Tècnica d’Urbanisme com a òrgan consultiu i executiu en matèria d’ordenació del territori, l’urbanisme i la construcció.

Article 131

Composició 1. La Comissió Tècnica d’Urbanisme és composta d’onze membres:

a)

El ministre responsable de l’ordenament territorial o el director responsable d’urbanisme del ministeri, per delegació del primer, i un tècnic amb titulació d’arquitectura superior o enginyeria de camins, canals i ports (o titulació superior amb competències en matèria d’urbanisme homologada per la Unió Europea) del ministeri responsable de l’ordenament territorial designat pel mateix ministre.

b)

Un tècnic amb titulació d’arquitectura superior o enginyeria de camins, canals i ports (o titulació superior amb competències en matèria d’urbanisme homologada per la Unió Europea) i un jurista coneixedor del dret urbanístic, ambdós designats pel ministre.

c)

Un representant de cada comú. Els set representants comunals també han de ser tècnics amb titulació d’arquitectura superior o enginyeria de camins, canals i ports (o titulació superior amb competències en matèria d’urbanisme homologada per la Unió Europea).

2.

Cada un dels comuns nomena el seu representant i comunica el nomenament al ministre responsable de l’ordenament territorial. El nomenament es fa per a una durada igual a la del mandat comunal. No obstant això, en cessar el comú que l’ha nomenat, el representant queda en funcions fins que el nou comú no el confirmi o el substitueixi. Els comuns remuneren llurs representants, i el Govern, els dos representants designats pel ministre esmentats a l’apartat 1.b) 3. El representant comunal pot ser separat del càrrec per acord motivat del comú que el va designar o acord motivat adoptat per majoria absoluta de la mateixa Comissió Tècnica d’Urbanisme. En aquests supòsits, així com en el supòsit que cessi voluntàriament per la causa que sigui, el comú en nomena un altre.

Article 132

Funcions i competències Sense perjudici d’altres competències per a les quals la pugui delegar el Govern, la Comissió Tècnica d’Urbanisme té les funcions consultives i d’assessorament i les competències decisòries següents:

1.

Funcions consultives i d’assessorament:

a)

Amb caràcter preceptiu, no vinculant i previ a l’aprovació del Govern, informar respecte als plans d’ordenació i urbanisme parroquial dels comuns i les seves revisions, modificacions i canvis per ajustaments tècnics i rectificacions d’errors; els plans i projectes sectorials amb incidència supracomunal, les directrius d’ordenació i la reglamentació urbanística, d’urbanització i de la construcció proposats pel ministeri encarregat de l’ordenament territorial.

b)

Amb caràcter preceptiu i no vinculant, emetre informe sobre els recursos de reposició que siguin formulats davant del Govern contra actes de l’Administració central en les matèries que són objecte de la present Llei.

c)

A petició del Consell General, del Govern o dels comuns, facilitar assessorament o opinió sobre l’ordenació del territori, l’urbanisme i la construcció.

2.

Competències decisòries:

a)

Resoldre decisòriament tots els recursos d’alçada que s’interposin contra actes de l’Administració comunal en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i construcció i els de reposició contra els actes de la mateixa Comissió.

b)

Verificar i informar, amb caràcter preceptiu i vinculant, en els supòsits de participació obligatòria en la redacció d’un Pla especial o d’un Pla parcial previstos a l’article 121 d’aquesta Llei.

c)

Decretar la suspensió de llicències d’urbanització i de construcció i l’aturada d’obres i treballs en curs en els termes de l’article 147.

Article 133

Funcionament 1. La Comissió Tècnica d’Urbanisme és presidida pel ministre responsable de l’ordenament territorial o, per delegació, pel director responsable d’urbanisme del ministeri, o encara, en absència d’ambdós, per un membre de la Comissió Tècnica d’Urbanisme designat pel ministre.

2.

El secretariat de la Comissió és assegurat pel membre jurista designat pel ministre.

3.

La Comissió es reuneix sempre que sigui necessari a criteri del president i també a petició d’un mínim de tres membres. El president convoca les reunions. El quòrum necessari per poder mantenir la reunió i adoptar vàlidament acords és de set membres, entre els quals cal la presència obligatòria d’almenys tres representants del Govern.

4.

La Comissió adopta els acords per majoria. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

5.

La Comissió redacta i aprova el reglament de funcionament intern de conformitat amb les disposicions del present títol, i el sotmet a l’aprovació definitiva del Govern. El reglament ha de preveure el règim d’incompatibilitats dels membres de la Comissió.

Títol IX. Règim d’atorgament de llicències

Article 134

Actes subjectes a llicència Sense perjudici d’altres autoritzacions que siguin necessàries segons es disposa en aquesta Llei i en la resta de la legislació específica aplicable, queden subjectes a llicència prèvia les actuacions següents:

1.

Obres de nova planta d’edificacions i instal·lacions de tota mena.

2.

Obres d’ampliació d’edificis.

3.

Obres de modificació o reforma que afectin l’estructura o les obertures exteriors d’edificis.

4.

Obres destinades a usos de caràcter provisional i temporals. Són usos de caràcter provisional els admissibles en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable que encara no ha adquirit la classificació de sòl urbà consolidat. Són usos temporals els autoritzats per un termini breu i limitat, d’acord amb els criteris establerts reglamentàriament.

5.

Parcel·lacions, segregacions, divisions de finques i treballs d’urbanització.

6.

Moviments de terres en general, excavacions, desmunts, esplanacions i terraplens, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o edificació corresponents inclosos en els punts 1, 2, 3, 4 i 5 anteriors.

7.

Demolició d’edificis, fora dels supòsits de declaració de ruïna.

8.

Obres, instal·lacions i equipaments que afectin el subsòl, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o edificació corresponents inclosos en els punts 1, 2, 3, 4 i 5 anteriors.

9.

Instal·lació de rètols i cartells visibles des de la via pública quan no es trobin en locals tancats, segons les especificacions del Reglament de construcció.

10.

Tancament de finques i propietats.

11.

Tala d’arbres o de vegetació arbustiva quan constitueixin massa arbòria, espai de bosc o parc.

12.

Construcció de preses, basses, ponts, obres de defensa i correcció de torrents públics i cursos d’aigua.

13.

Extracció d’àrids i explotació de tarteres i lloseres.

14.

En general, totes les actuacions que s’assenyalin reglamentàriament.

Article 135

Obres menors Les obres menors estan subjectes a un procediment simplificat d’autorització, i també a les condicions definides i especificades en el Reglament de construcció.

S’entén per obra menor, tots aquells treballs a efectuar en una edificació ja existent, o en part d’aquesta, sempre que aquests treballs:

1.

No comportin una variació de la superfície o del volum construït respecte al ja existent.

2.

No comportin una reforma o modificació dels elements que formen l’estructura de l’edifici, incloent-ne la fonamentació i la coberta.

3.

No comportin transformació o modificació de la composició de les façanes, la mida o disposició de les obertures, llevat dels aparadors dels locals comercials.

4.

No vulnerin els reglaments vigents de seguretat, instal·lacions i construcció.

5.

No comportin disminució de la mida de les unitats en què es troba dividida l’edificació originalment, ni n’augmenti el nombre.

6.

De forma general es tracti, a criteri del servei tècnic comunal i sota la seva responsabilitat urbanística, de treballs d’abast i transcendència mínims en relació amb el conjunt de l’edificació objecte de la sol·licitud.

7.

Altres obres d’escassa rellevància, no necessàriament situades en una edificació, tal com es detalla en el Reglament de construcció.

Article 136

Competència per atorgar llicències 1. Llevat que no s’estableixi altrament en la present Llei o en la resta de la legislació específica, la competència per atorgar les llicències per a les actuacions previstes als articles 134 i 135 correspon als comuns.

2.

Per a les actuacions previstes a l’article 134, abans d’atorgar la llicència el comú ha de demanar i obtenir un informe favorable dels ministeris amb competències sectorials per raó de la matèria, excepte en els supòsits previstos a l’apartat 4 de l’article 137.

Article 137

Conformitat amb la legalitat urbanística 1. Si l’actuació sol·licitada és conforme amb les previsions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el Pla parcial o especial afectat, els reglaments urbanístic, d’urbanització i el de la construcció, i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària:

a)

El responsable tècnic de la corporació lliura informe favorable des dels punts de vista tècnic, urbanístic, constructiu i reglamentari.

Als efectes de verificar les sol·licituds de llicències urbanístiques i d’informar-ne, dos o més comuns poden mancomunar serveis tècnics.

b)

El secretari de la corporació lliura un certificat de conformitat amb la legalitat urbanística.

c)

El comú, mitjançant resolució, atorga la llicència.

2.

Si l’actuació sol·licitada no és conforme amb les previsions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, amb el Pla parcial o especial o amb la resta de la reglamentació i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, el comú, mitjançant resolució motivada, denega la llicència. El silenci de dos mesos comporta denegació tàcita en els termes del Codi de l’Administració.

3.

En les actuacions relatives a edificacions de nova planta destinades a habitatges plurifamiliars, d’un nombre inferior a quinze (15) habitatges; o a la construcció d’habitatges unifamiliars adossats, d’un nombre inferior a sis (6), la llicència es considera atorgada si, en el termini de tres (3) mesos, no es denega expressament.

4.

En les actuacions relatives a obres menors, a obres majors de reforma i rehabilitació d’edificis, a les derivades de canvis d’ús o a la construcció, provisional o definitiva, d’edificis unifamiliars de nova planta en zones que no requereixin proteccions contra riscos naturals, les llicències se substitueixen per declaracions jurades, de conformitat amb la normativa vigent, signades per l’arquitecte i/o tècnic autoritzat, com a autor del projecte, sota la seva responsabilitat. La persona sol·licitant ha de presentar les declaracions jurades davant del comú.

En aquests casos, l’atorgament de la llicència és immediat. El comú i el Govern disposen d’un termini de tres (3) mesos, a comptar de la data d’atorgament de la llicència, per revisar, potestativament, la sol·licitud. La llicència es considera revisada favorablement si, en el termini de tres (3) mesos, no es denega expressament. A l’efecte de possibilitar la revisió eventual de la sol·licitud, el comú ha d’informar immediatament el Govern de l’atorgament de la llicència.

En cas de detectar contravencions a la normativa, les obres s’han d’aturar immediatament i el projecte constructiu i la llicència han de ser modificades a càrrec del seu titular.

Si les actuacions són parcialment incompatibles amb la normativa urbanística aplicable, la persona titular de la llicència està obligada a procedir a les obres de reforma en el termini que li indiqui el comú. Un cop transcorregut aquest termini, s’ha d’actuar segons el que preveu el paràgraf següent.

Si les actuacions són incompatibles amb la normativa urbanística aplicable, el comú decreta la nul·litat de la llicència, i ordena la demolició i el retorn de les coses a l’estat anterior.

Article 138

Projectes d’edificació en general 1. El contingut dels projectes d’edificació d’obres de nova planta, de reforma, ampliació o rehabilitació d’edificis ja existents, sigui quin sigui l’ús, així com la documentació que s’ha de presentar juntament amb la sol·licitud per tramitar la llicència, són regulats al Reglament de la construcció.

2.

El Reglament de la construcció també preveu:

a)

Els terminis d’execució de les obres, les condicions per a la suspensió dels treballs, la caducitat de les llicències, les condicions per a la renovació de les llicències i, en general, totes les mesures que cal adoptar durant el curs dels treballs.

b)

El procediment per a les revisions i inspeccions tècniques imposades pels distints reglaments, per tal d’obtenir del Govern la cèdula d’habitabilitat preceptiva.

Article 139

Procediment d’autorització per a actuacions en sòl no urbanitzable El procediment d’autorització per a les actuacions i usos d’excepció en sòl no urbanitzable previstos a l’article 51, s’ha d’ajustar als tràmits següents:

1.

La persona interessada presenta al comú del terme parroquial on pretén l’actuació una sol·licitud amb exposició de les característiques del projecte, activitat i usos, límits i accessos del terreny afectat, acompanyada dels plànols i documents acreditatius, de l’estudi d’impacte mediambiental, si és el cas, i dels mitjans de protecció de l’entorn, i amb el termini màxim d’execució previst.

2.

El comú verifica la conformitat de la sol·licitud i del projecte amb les previsions específiques per a la zona regulada en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si no és conforme, el comú resol per denegació motivada. Si és conforme a les previsions de la planificació, el comú incorpora a l’expedient un informe favorable en aquest sentit i seguidament el remet al ministeri corresponent.

3.

El ministeri corresponent informa motivadament i amb caràcter vinculant respecte a la procedència o no d’atorgar l’autorització; imposa, si és el cas, determinades condicions o mesures correctores, i retorna l’expedient al comú per a la resolució definitiva.

4.

El silenci de dos (2) mesos per part del ministeri corresponent en pressuposa la conformitat tàcita i faculta el comú per resoldre la sol·licitud en el sentit que consideri més conforme al seu pla parroquial. El silenci de tres (3) mesos comptats des de la presentació de la sol·licitud al comú té caràcter positiu i en suposa l’aprovació tàcita.

5.

L’actuació autoritzada s’ha d’executar dins del termini màxim previst en el decret d’autorització, que no pot ser superior a dos anys. En defecte d’execució, la llicència queda caducada, i per prorrogar-la cal refer el procediment establert en aquest article.

6.

Quan les actuacions d’excepció previstes en sòl no urbanitzable siguin portades a terme pel mateix comú, una volta redactat l’avantprojecte i també posteriorment el projecte d’execució, els remet al Govern perquè n’emeti els informes corresponents.

Article 140

Nul·litat de llicències Són nul·les de ple dret les llicències per a actuacions urbanístiques o de construcció que hagin estat atorgades amb infracció de les disposicions sobre classificació i règim del sòl previstes al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

Article 141

Notificació de les llicències al Govern Pel bon seguiment de la política urbanística, l’estudi de les directrius d’ordenació, les estadístiques generals i la inspecció tècnica de les edificacions abans del lliurament de la cèdula d’habitabilitat, els comuns trameten mensualment al Govern una notificació -amb còpies dels decrets- de les llicències atorgades.

Títol X. Procediment contenciós

Article 142

Competència de la jurisdicció administrativa Totes les qüestions que es puguin plantejar entre els propietaris i l’Administració derivades de l’aplicació, la interpretació o l’execució dels convenis d’urbanització previstos a l’apartat 9 de l’article 109, una volta el conveni hagi estat inclòs en un Pla parcial o especial aprovat, són de la competència de la jurisdicció administrativa.

Article 143

Acció pública i termini 1. És pública l’acció per exigir el compliment de les disposicions urbanístiques i de l’edificació en general.

2.

Si l’acció és instada per l’execució d’obres considerades contràries a les disposicions urbanístiques o de la construcció, es pot exercir durant tot el temps de l’execució de les dites obres i fins a un any després de l’acabament, a partir de la data del certificat final d’obra lliurat per la direcció facultativa.

Article 144

Revisió d’ofici Els òrgans de l’ordenació de la planificació, l’urbanisme i la construcció poden revisar d’ofici els seus actes i acords, de conformitat amb les disposicions del Codi de l’Administració pel que fa a la revisió dels actes administratius.

Article 145

Competència de la jurisdicció civil Sense perjudici d’allò previst a l’article 142, els litigis entre particulars que resultin dels convenis d’urbanització previstos a l’apartat 9 de l’article 109, així com les qüestions relatives a la demolició d’obres i instal·lacions que vulnerin les disposicions urbanístiques pel que fa a la distància mínima entre edificacions, pous, cisternes, fosses i elements constructius comunitaris i usos perillosos o insalubres, són competència de la jurisdicció civil.

Article 146

Procediment general 1. Contra els actes, expressos o tàcits, de l’Administració comunal en matèria d’urbanisme i construcció, i contra els instruments comunals d’ordenació definits en aquesta Llei, es pot interposar recurs d’alçada davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme.

2.

Contra els actes de la Comissió Tècnica d’Urbanisme es pot interposar recurs de reposició.

3.

Contra els actes i els instruments d’ordenació del Govern es pot interposar recurs de reposició.

4.

El termini per a la interposició de qualsevol recurs és de tretze dies hàbils a comptar des de la data de la notificació o de la publicació de l’acte o l’instrument normatiu.

Article 147

Procediment especial 1. En situacions d’urgència, sigui per causa de perill públic, per contravenció manifesta de la legalitat urbanística o per evitar fets consumats o perjudicis a tercers, el ministre responsable de l’ordenament territorial, president de la Comissió Tècnica d’Urbanisme i per delegació d’aquesta, pot decretar amb caràcter executiu l’aturada immediata de les obres o treballs i ordenar l’execució de totes les mesures que siguin necessàries. Contra aquesta decisió, la persona interessada pot interposar recurs de reposició davant la Comissió.

2.

Si es tracta d’obres, treballs o activitats que s’estiguin executant sense llicència o en contravenció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials o especials, Reglament urbanístic, d’urbanització o de la construcció, o de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació, i el comú no ha adoptat les disposicions pertinents dins el termini de les quaranta-vuit hores següents després de prendre coneixement dels fets, es pot formular denúncia davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme.

Article 148

Resolucions de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Les resolucions de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, quan comportin decisió sobre recursos d’alçada formulats contra actes dels comuns i sobre recursos de reposició contra actes de la mateixa Comissió, constitueixen actes administratius definitius. Aquestes resolucions exhaureixen la via administrativa i deixen expedita la via jurisdiccional.

Títol XI. Protecció de la legalitat urbanística

Article 149

Inspecció urbanística i potestat sancionadora 1. L’exercici de la competència d’inspecció i de la potestat sancionadora a efectes de protegir la legalitat urbanística i de la construcció correspon als comuns.

2.

No obstant això, el ministeri encarregat de l’ordenament territorial exerceix tal competència i potestat quan el comú, informat d’accions o omissions contràries a la legalitat urbanística o de la construcció, no hagi adoptat les mesures pertinents i incoat l’expedient sancionador corresponent durant els vuit dies següents o quan, una volta incoat l’expedient, el mantingui paralitzat durant més de dos mesos.

Article 150

Procediment La instrucció d’expedients i la imposició de sancions per infracció a les disposicions d’aquesta Llei, s’efectua de conformitat amb el procediment administratiu sancionador vigent.

Article 151

Mesures contra les actuacions sense llicència Si s’executen obres, instal·lacions o activitats sense llicència, el comú en disposa l’aturada immediata i, feta la instrucció de l’expedient pertinent, adopta, segons escaigui, les resolucions següents:

a)

Si les actuacions són incompatibles amb la normativa urbanística aplicable, ordena la demolició o la cessació definitiva i el retorn de les coses al seu estat anterior, a càrrec del propietari.

b)

Si les actuacions són compatibles amb la normativa urbanística aplicable, requereix del propietari que, en el termini màxim de seixanta dies, sol·liciti la llicència preceptiva. Si, un cop transcorregut aquest termini, no ha sol·licitat la llicència, el comú adopta la resolució de demolició o de cessació definitiva previstes a l’apartat anterior.

Article 152

Mesures contra les actuacions en contravenció de llicència Si s’executen obres, instal·lacions o activitats que contravenen les condicions d’atorgament de la llicència, el comú en disposa l’aturada immediata i requereix de l’interessat que, dins del termini que li assenyali, posi les actuacions de conformitat amb la llicència. Si no ho fa, el comú acorda la no habitabilitat, no explotació o no ús de les obres o instal·lacions fins que s’ajustin a la llicència i, als efectes de la no habitabilitat, en tramet notificació al Govern.

Article 153

Atur d’obres i activitats La competència comunal per ordenar l’aturada d’obres, instal·lacions o activitats constitutives d’infracció urbanística, sense perjudici d’allò disposat a l’article 147, l’exerceix el cònsol major.

Article 154

Infracció urbanística 1. Constitueix infracció urbanística tota vulneració, per acció o omissió, de les disposicions contingudes en aquesta Llei o en els instruments d’ordenació urbanística i de la construcció, del Govern i dels comuns, inclosos els reglaments i les normes tecnològiques respectius.

2.

Amb independència de les mesures per restaurar la legalitat vulnerada previstes als articles 151 i 152 precedents, tota infracció urbanística comporta la imposició de sancions als responsables.

3.

Qui pateixi dany o perjudici com a conseqüència d’una infracció urbanística, pot exigir de qualsevol dels infractors, amb caràcter solidari, rescabalament i indemnització.

Article 155

Classes d’infraccions 1. Les infraccions urbanístiques es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

2.

Són infraccions molt greus les accions o omissions que constitueixin incompliment de les disposicions relatives a parcel·lacions urbanístiques, obres d’urbanització o d’edificació que siguin contràries a la planificació i que afectin superfície destinada a domini públic, infraestructures, equipaments socials, serveis públics, zones verdes o llocs, espais i béns protegits.

3.

Són infraccions greus les accions o omissions que constitueixin incompliment de les disposicions relatives a parcel·lacions urbanístiques o obres d’urbanització, a l’ús del sòl i, a la situació, el volum, l’ocupació i l’alçada de les edificacions.

4.

Són infraccions lleus totes les que no tinguin el caràcter de molt greu o de greu. En qualsevol cas, constitueix sempre infracció lleu, sense perjudici de poder-la qualificar de greu o de molt greu en aplicació dels dos apartats anteriors, l’execució o la realització d’obres, treballs o activitats a què es refereix aquesta Llei sense disposar de la llicència preceptiva.

5.

En el marc del procediment regulat a l’apartat 3 de l’article 137, la signatura de la declaració jurada de conformitat amb la normativa vigent que incorri en falsedat, té la consideració d’infracció urbanística molt greu, greu o lleu en funció de la classificació de la infracció.

Article 156

Infraccions constitutives d’il·lícit penal 1. Si en instruir un expedient sancionador per infracció urbanística apareixen indicis d’infracció penal en relació amb els fets que motiven la instrucció, l’Administració ha de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal als efectes pertinents. Mentrestant, fins que hi hagi resolució de l’autoritat judicial, s’atura el procediment sancionador.

2.

La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa, sense perjudici, però, de les mesures a adoptar a càrrec de l’infractor per tal de restaurar la legalitat urbanística.

Article 157

Persones responsables 1. Per les obres que s’executin sense llicència o amb contravenció de les condicions del seu atorgament, són sancionats per infracció urbanística el propietari i els agents responsables d’aquesta.

2.

Si les obres s’executen sobre la base d’una llicència de contingut manifestament constitutiu d’una infracció urbanística qualificada de molt greu o de greu, a més dels agents assenyalats a l’apartat anterior, també són sancionats el facultatiu i el secretari que hagin emès informe favorable del projecte. Altrament, la responsabilitat recau en la corporació que hagi atorgat la llicència.

3.

Les persones jurídiques són sancionades per les infraccions comeses pels seus òrgans o agents i assumeixen el cost de les mesures de restauració de l’ordre urbanístic vulnerat, sense perjudici de fer-se càrrec també de les indemnitzacions eventuals pels danys i perjudicis causats a tercers.

4.

En el supòsit previst a l’apartat 5 de l’article 155, és sancionat per infracció urbanística l’arquitecte i/o tècnic autoritzat, com a autor signatari de la declaració jurada, que incorri en falsedat.

Article 158

Sancions Les infraccions són sancionades amb les multes següents:

a)

Infraccions molt greus, multa des de 50.001 € fins a 100.000 €.

b)

Infraccions greus, multa des de 5.001 € fins a 50.000 €.

c)

Infraccions lleus, multa des de 1.000 € fins a 5.000 €.

En el supòsit previst a l’apartat 5 de l’article 155, ultra la imposició de la sanció econòmica corresponent, l’arquitecte i/o tècnic autoritzat, com a autor signatari del projecte, serà inhabilitat per exercir la professió liberal durant dos (2) anys en el cas que la declaració jurada que incorri en falsedat constitueixi una infracció molt greu, i durant un (1) any si constitueix una infracció greu. L’expedient serà incoat i resolt pel Govern.

Article 159

Criteris de graduació de les sancions 1. Per graduar les sancions es pren en consideració la gravetat de la matèria, la importància econòmica dels fets constitutius de la infracció, les circumstàncies eventuals que poden agreujar o atenuar la responsabilitat, si hi ha reiteració per part de la persona responsable i el grau de culpabilitat de cada un dels infractors.

2.

Si s’instrueix expedient sancionador per dues o més infraccions que tenen connexió de causa-efecte, s’imposa una sola sanció tenint en compte les actuacions encaminades al resultat final perseguit per l’infractor.

3.

La infracció urbanística no pot comportar, en cap supòsit, un benefici econòmic per a l’infractor. Si la suma de la sanció imposada i el cost de les actuacions per restaurar la legalitat urbanística és inferior al benefici resultant de la infracció, s’incrementa la quantitat de la sanció fins a assolir l’import del dit benefici.

4.

Les sancions que s’imposin a distintes persones per una mateixa infracció tenen caràcter independent.

Article 160

Prescripció de les infraccions 1. Les infraccions urbanístiques qualificades de molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus al cap d’un any, a comptar de la data en què s’hagin comès o, si aquesta és desconeguda, des de la data en què s’hagi pogut incoar el procediment sancionador en aparèixer signes externs que hagin permès conèixer els fets constitutius de la infracció.

2.

Si es tracta d’infraccions resultants d’una activitat continuada, la data d’inici per al còmput és aquella en què finalitza l’activitat o la del darrer acte amb què la infracció és consumada.

Disposició transitòria única

Durant un termini d’un (1) mes a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els comuns poden decretar en sòl urbà consolidat la reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria de sòl per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, i del seu equivalent econòmic, fins a un zero per cent (0%).

S’acullen a la reducció les llicències de construcció que compleixin tots els requisits que s’indiquen a continuació:

a)

Que les sol·licituds de construcció es presentin al comú dins del termini de nou (9) mesos a comptar de la data de publicació al BOPA del decret comunal que estableix la reducció, o bé que estiguin en curs de tramitació administrativa en el moment de la data de publicació al BOPA del decret comunal que estableix la reducció.

b)

Que les llicències s’atorguin dins del termini de tres (3) mesos a comptar de la data de presentació al comú de la sol·licitud de construcció.

c)

Que les obres s’iniciïn en un termini màxim de tres (3) mesos a comptar de la data d’atorgament de la llicència.

d)

Que les obres es duguin a terme en els terminis d’execució previstos en la llicència, sense dret de pròrroga i que en cap cas superin el termini de tres anys.

En el cas que una llicència s’hagi acollit a la reducció del percentatge de cessió obligatòria de sòl i l’execució de l’obra incompleixi els punts c) o d), el comú ha de decretar la suspensió de la llicència fins que el titular efectuï la cessió obligatòria del sòl al comú, o aboni l’equivalent econòmic, sense reducció.

Per a les sol·licituds de construcció presentades en els terminis fixats a l’apartat a), la llicència es considera atorgada si en el termini de tres (3) mesos no és denegada expressament.

Disposició derogatòria

Es deroga la disposició final primera de la Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny de 1998, així com totes les normes o disposicions de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera

S’encarrega al Govern que, en el termini màxim d’un (1) mes a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions transitòries de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.

Disposició final segona

El Govern ha d’aprovar en el termini màxim d’un (1) mes, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, les modificacions del Reglament urbanístic, del Reglament de construcció i del Reglament d’urbanització que siguin necessàries per adaptar-los a la Llei.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.