Legalize / Andorra / Legislació delegada

Decret legislatiu de 12-02-2014 pel que s’aprova el text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà

Rang Legislació delegada

Publicació 2014-02-18

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 169

Decret legislatiu pel que s’aprova el text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;

Vistes les modificacions que la disposició addicional quarta de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, la disposició final tercera de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, i la disposició final primera de la Llei 28/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008, del 15 de maig, i per la Llei 93/2010, del 16 de desembre, realitzen sobre la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;

Vista la delegació a favor del Govern establerta a la disposició final segona de la sisena de 28/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008, del 15 de maig, i per la Llei 93/2010, del 16 de desembre, perquè en el termini màxim de trenta dies a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions complementaries, incloses totes les modificacions i addicions aportades mitjançant aquesta Llei de la de la 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà modificada per la Llei 8/2013, del 9 de maig, la Llei 10/2013, del 23 de maig i la Llei 28/2013, del 19 de desembre.

D’acord amb l’habilitació citada, s’ha procedit ha integrar en un text únic totes les modificacions introduïdes per les normes dalt esmentades a la Llei de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

A proposta del ministre de Finances i Funció Pública, el Govern, en la sessió del 12 de febrer del 2014, ha aprovat el següent Decret

Article únic

S’aprova el text refós de l’articulat i de les disposicions complementaries, de la de la 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, incloent-hi les modificacions realitzades per la disposició addicional quarta de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera; la disposició final tercera de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances; i la disposició final primera de la Llei 28/2013, del 19 de desembre, de modificació de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008, del 15 de maig, i per la Llei 93/2010, del 16 de desembre, que s’insereix a continuació.

Disposició final única

Aquest Decret entrarà en vigor al dia següent de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de febrer del 2014 Antoni Martí Petit Cap de Govern Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà Índex

Títol preliminar. Definicions

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objectiu

Article 2. Definició

Article 3. Àmbit d’aplicació

Títol II. OIC de dret andorrà

Capítol primer. Règim general

Article 4. Forma jurídica

Article 5. Reserva de denominació

Article 6. Tipus

Article 7. Característiques

Article 8. Inscripció

Article 9. Reglament/estatuts

Article 10. Patrimoni

Article 11. Valor liquidatiu/preu

Article 12. Subscripcions i reembossaments

Article 13. Parts

Article 14. Partícips/accionistes

Article 15. Resultats

Capítol segon. SICAV

Article 16. Legislació aplicable

Article 17. Estatuts

Article 18. Administració

Capítol tercer. Política d’inversió

Secció primera. OICVM

Article 19. Definició i àmbit d’aplicació

Article 20. Política d’inversió

Article 21. Control de riscos

Article 22. Diversificació dels riscos

Article 23. Inversions emeses o garantides per organismes públics

Article 24. Inversions en altres organismes d’inversió col·lectiva

Article 25. Inversions prohibides

Article 26. Normes complementàries

Secció segona. Altres OIC de dret andorrà

Article 27. Àmbit d’aplicació

Article 28. Marge d’actuació

Article 29. Inversors qualificats

Article 30. OIC immobiliaris

Article 31. OIC alternatius

Article 32. Altres OI

Capítol quart. Comptabilitat i estats financers

Article 33. Exercici comptable

Article 34. Normes comptables

Article 35. Estats financers reservats

Article 36. Estats financers públics

Article 37. Auditoria externa

Capítol cinquè. Comercialització d’OIC de dret andorrà a l’estranger

Article 38. Comercialització a l’estranger

Article 39. Requisits

Article 40. Règim de les inversions estrangeres

Títol III. OIC de dret estranger

Article 41. Requisits

Títol IV. Constitució, distribució, modificació, dissolució i liquidació

Capítol primer. Constitució i modificació

Article 42. Constitució dels OIC de dret andorrà

Article 43. Documents que cal aportar per obtenir l’autorització prèvia de constitució d’un OIC de dret andorrà

Article 44. Modificacions dels OIC de dret andorrà

Article 45. Documents que cal aportar per obtenir l’autorització prèvia de constitució i/o de modificació d’OIC de dret andorrà

Article 46. Resolució de les sol·licituds d’autorització prèvia de constitució i/o de modificació d’OIC de dret andorrà

Capítol segon. Inscripció, dissolució i liquidació

Article 47. Requisits per a la inscripció als registres de l’INAF

Article 48. Termini per a la resolució de les sol·licituds d’inscripció

Article 49. Refús de l’autorització i/o inscripció

Article 50. Retirada de l’autorització

Article 51. Dissolució i liquidació

Article 52. Registres mantinguts per l’INAF

Article 53. Disposicions de caràcter administratiu

Capítol tercer. Distribució

Article 54. Distribuïdors

Títol V. Informació als inversors

Capítol primer. Informació

Article 55. Obligacions d’informació

Article 56. Prospecte complet i prospecte simplificat

Article 57. Informes

Capítol segon. Publicitat

Article 58. Publicitat dels OIC

Article 59. Contingut dels documents publicitaris

Títol VI. Societats gestores i dipositàries

Capítol primer. Disposicions comunes

Article 60. Societats gestores i dipositàries

Capítol segon. Funcions i obligacions

Article 61. Funcions conjuntes de la societat gestora i dipositària

Article 62. Funcions de la societat gestora

Article 63. Obligacions de la societat gestora

Article 64. Funcions del dipositari

Article 65. Obligacions del dipositari

Article 66. Responsabilitats de la societat gestora i del dipositari

Article 67. Organització de la societat gestora i de la dipositària

Article 68. Contingut del contracte de dipositària

Capítol tercer. Delegacions i substitució

Article 69. Facultats de delegació de la societat gestora

Article 70. Facultats de delegació del dipositari

Article 71. Comunicació i autorització de les delegacions

Article 72. Substitució de la societat gestora i del dipositari

Capítol quart. Remuneració

Article 73. Remuneració de la societat gestora i del dipositari

Capítol cinquè. Constitució i modificació

Article 74. Normes de conducta

Títol VII. Supervisió de l’INAF i règim disciplinari

Capítol primer. Supervisió de l’INAF

Article 75. Responsabilitat

Article 76. Competències

Capítol segon. Règim disciplinari

Article 77. Infraccions molt greus

Article 78. Infraccions greus

Article 79. Infraccions lleus

Article 80. Sancions per infraccions molt greus

Article 81. Sancions per infraccions greus

Article 82. Sancions per infraccions lleus

Article 83. Substitució d’òrgans

Article 84. Mesures cautelars

Disposicions

Disposició transitòria

Disposicions derogatòries

Disposicións finals

Annexos

Annex I. Contingut mínim del prospecte complet

Annex II. Contingut mínim dels informes

Títol preliminar. Definicions

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

INAF: Institut Nacional Andorrà de Finances.

OI: Organisme d’inversió.

OIC: Organisme d’inversió col·lectiva.

OICVM: Organisme d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris.

SICAV: Societat d’inversió de capital variable. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per SICAV l’OIC que adopta la forma de societat anònima de dret andorrà.

Valors negociables:

Les accions i altres valors assimilables a accions - Les obligacions i altres títols de crèdit negociables - Tots els altres valors que atorguen el dret d’adquirir aquests valors negociables per la via de subscripció o d’intercanvi.

Instruments financers:

Valors negociables - Valors negociables - Instruments del mercat monetari - Participacions d’OIC - Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu - Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte) - Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral - Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia - Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit - Contractes financers per diferències - Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.

Mercat reglamentat o regulat: un mercat reglamentat o regulat és:

tot el que figuri en un dels llistats relatius a aquests mercats dels estats membres de la Unió Europea així com de la resta de mercats de negociació de valors i instruments financers de països tercers autoritzats i/o supervisats per una autoritat que operi d’acord amb els estàndards internacionals en matèria de regulació i supervisió de mercats financers; o b) qualsevol mercat o sistema multilateral de negociació de valors o instruments financers que disposi de funcionament regular i que estigui sotmès a unes normes establertes per les autoritats competents relatives al funcionament del mercat i a les condicions d’accés, d’admissió a negociació, de transparència i de protecció similars a les dels mercats als quals es refereix l’apartat anterior i que sigui considerat com a tal per l’INAF.

Mercat OTC: mercat no reglamentat.

10.

Estat membre: estat que pertany a la Unió Europea.

11.

Estat tercer: estat que no pertany a la Unió Europea distint d’Andorra i de l’OCDE.

12.

Grup consolidable: segons normes comptables vigents.

13.

Palanquejament: es denomina palanquejament d’una determinada posició la relació entre el valor monetari de la posició i la inversió necessària per poder prendre la posició.

14.

Conflicte d’interessos: es produeixen conflictes d’interessos quan els interessos dels inversors no són la principa14. Conflicte d’interessos: es produeixen conflictes d’interessos quan els interessos dels inversors no són la principal preocupació del dipositari o del gestor de l’OIC a l’hora de realitzar operacions.

15.

Distribució/comercialització: la captació activa d’inversors no considerats legalment components operatius del sector financer, per compte de l’OIC o la seva societat gestora o qualsevol altra entitat que actuï per compte d’aquestes, perquè inverteixen en accions o participacions de l’OIC. No es considerarà, a aquests efectes, distribució o comercialització la intermediació o transmissió d’ordres relatives a l’adquisició per compte de clients de les accions o participacions de l’OIC.

16.

Parts dels OIC: participacions d’un fons o accions d’una SICAV.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

Objectiu La Llei té com a objectiu protegir els inversors i assegurar la transparència i el bon funcionament del mercat dels OIC.

Article 2

Definició 1. Són OIC els organismes que tenen per objecte invertir els patrimonis dels inversors i gestionar-los en béns, drets, valors negociables o altres instruments, financers o no, d’acord amb l’establert en els prospectes complets respectius i que estableixen sempre el rendiment de l’inversor en funció dels resultats col·lectius de l’organisme.

Tret dels casos previstos en aquesta Llei, la gestió d’un OIC l’ha de dur a terme una societat gestora legalment autoritzada que exerceix les facultats de domini sense ser propietària de l’OIC, amb el concurs d’un dipositari, d’acord amb el que preveu el títol VI d’aquesta Llei.

Els OIC no responen ni de les obligacions de l’entitat gestora ni de les pròpies de l’entitat dipositària ni de les dels partícips; només responen de les obligacions i de les despeses previstes en el seu reglament o en els seus documents constitutius/estatuts (en endavant, reglament).

Article 3

Àmbit d’aplicació La Llei s’aplica:

Als OIC de dret andorrà.

A tots els altres OIC que es distribueixen a Andorra.

A les societats gestores i als dipositaris dels OIC de dret andorrà.

A les societats que distribueixin OIC a Andorra.

A altres entitats/persones que prestin serveis relacionats amb OIC al Principat.

Títol II. OIC de dret andorrà

Capítol primer. Règim general

Article 4

Forma jurídica 1. Els OIC de dret andorrà revesteixen la forma de fons o de societat o de qualsevol altra forma que s’estableixi en la normativa vigent i requereixen la seva inscripció en el registre corresponent de l’INAF en els termes que estableix l’article 42 d’aquesta Llei.

Els OIC que revesteixen la forma de societat o qualsevol altra forma amb personalitat jurídica pròpia es consideren de dret andorrà si la corresponent persona jurídica és de dret andorrà. En cas que la gestió del patrimoni d’aquestes societats es dugui a terme a través d’una societat gestora, aquesta ha de ser de dret andorrà.

Les SICAV només poden gestionar actius pel seu propi compte sense poder, en cap cas, rebre el mandat per gestionar actius en nom de tercers.

Els OIC que revesteixen la forma de fons o qualsevol altra forma sense personalitat jurídica representats per una societat gestora es consideren de dret andorrà si la referida societat gestora és de dret andorrà.

Els OIC estructurats com a fons són patrimonis separats sense personalitat jurídica pròpia que tenen, però, capacitat negocial i legitimació processal a través de la seva societat gestora, i s’atribueix al propi fons i no als seus partícips els drets i les obligacions que resultin de l’activitat contractual d’aquella; els partícips són els propietaris del fons, però no poden exercir cap acció o facultat de domini o disposició sobre el patrimoni del fons i, molt especialment, no tenen acció de divisió del patrimoni comú.

La societat gestora té ple poder de representació i administració sobre el fons i tot el seu patrimoni. Les obligacions de fer a càrrec del fons les ha de complir la societat gestora o l’entitat dipositària en el marc de les seves obligacions conforme a aquesta Llei, les seves normes de desenvolupament i el reglament de cada fons; les obligacions patrimonials s’han de complir amb càrrec al patrimoni del fons.

El centre efectiu d’administració dels OIC andorrans ha d’estar situat al Principat d’Andorra.

Article 5

Reserva de denominació 1. Les denominacions següents i les seves sigles són privatives dels OIC regulats per aquesta Llei, i no poden ser utilitzades, ni aquestes ni altres que indueixin a confusió amb aquestes, en cap altre cas:

“Organisme d’inversió col·lectiva” i la seva sigla “OIC”.

“Organisme d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris” i la seva sigla “OICVM”.

“Fons d’inversió” i la seva sigla “FI”.

“Societat d’inversió de capital variable” i la seva sigla “SICAV”.

Tampoc no poden ser utilitzades cap de les denominacions establertes en aquesta Llei i en les seves posteriors modificacions que puguin fer referència a tipus d’OIC específics com poden ser els OIC garantits, immobiliaris, etc.

Els OIC regulats en aquesta Llei han d’incloure en la seva raó social la denominació literal que els correspongui d’entre les assenyalades anteriorment a les lletres c) o d) (poden ser emprades les seves abreviatures).

En qualsevol cas, la denominació social dels OIC no s’ha de prestar a confusió o induir a error, en particular quant a les inversions realitzades i als rendiments garantits.

Cap persona o entitat no pot actuar com a OIC sense haver obtingut les autoritzacions previstes en aquesta Llei o, en el seu cas, per altres que estableixi la normativa andorrana vigent.

Article 6

Tipus Hi ha dos tipus d’OIC de dret andorrà segons el marge de maniobra de què disposen en matèria d’inversions:

OICVM: OIC que segueixen les disposicions establertes en la secció primera, capítol tercer del títol II d’aquesta Llei quant a les inversions permeses i a la diversificació dels riscos.

Altres OIC: OIC que inverteixen en instruments financers i altres actius que no segueixen les disposicions establertes al punt anterior quant a les inversions i a la diversificació dels riscos.

Article 7

Característiques 1. Cada OIC té associades diverses característiques que el defineixen, d’entre les quals destaquen:

Liquiditat: els OIC han de recomprar o reemborsar les seves accions o participacions a petició dels titulars, directament o indirectament, a càrrec dels seus actius, amb la periodicitat corresponent a la determinació del valor liquidatiu en els termes que estableix l’article 11 d’aquesta Llei. S’assimila a les compres o als reembossaments que l’OIC actuï perquè el valor de les seves accions o participacions, quan aquestes cotitzin en un mercat regulat, no se separi sensiblement del seu valor liquidatiu.

Capitalització/distribució: els OIC que distribueixen els seus resultats totalment o parcialment són OIC de distribució. Tots els altres són de capitalització.

OIC garantits: són OIC garantits tots els que disposen d’una garantia del 100% del capital, en gran part dels casos a venciment.

OIC protegits: són OIC protegits els que disposen d’una garantia de part del capital invertit.

Horitzó d’inversió: els OIC han de tenir un període mínim d’inversió recomanat que ha de correspondre amb el període que es considera mínim perquè les inversions pugin assolir els objectius desitjats.

Benchmark: els objectius dels OIC poden establir-se en termes de rendibilitat absoluta, quan s’estableix una xifra com a objectiu de la inversió a un termini determinat, o en termes relatius, quan es determinen en relació amb una o diverses referències del mercat.

Compartiments: els OIC poden crear compartiments en els quals, sota un únic contracte constitutiu i/o reglament, s’agrupin dos o més compartiments, circumstància que ha de quedar reflectida expressament en els dits documents. Cada compartiment rep una denominació específica que necessàriament ha d’incloure la denominació de l’OIC.

Cada compartiment dóna lloc a l’emissió de les seves pròpies participacions/accions representatives de la part del patrimoni dels OIC que els sigui atribuït.

La part del patrimoni dels OIC que li sigui atribuït a cada compartiment respon exclusivament dels costos, les despeses i altres obligacions expressament atribuïdes a aquest compartiment i dels costos, les despeses i les obligacions que no hagin estat atribuïts expressament a un compartiment en la part proporcional que s’estableixi en el reglament dels OIC. En qualsevol cas, cada compartiment respon exclusivament dels compromisos contrets en l’exercici de la seva activitat i dels riscos derivats dels actius que integren les seves inversions.

Als compartiments els són individualment aplicables totes les disposicions establertes en aquesta Llei. Els compartiments poden tenir un sol partícip.

Tots els compartiments d’un OIC han de pertànyer al mateix tipus d’OIC que regula l’article 6 d’aquesta Llei. Per tant, un OIC que no sigui OICVM no pot tenir compartiments amb la tipologia d’inversions d’aquesta i viceversa.

Formes d’OIC:

OIC estàndards: OIC que inverteixen directament en els actius associats a la seva política d’inversions d’acord amb les disposicions sobre inversions i diversificació de riscos - OIC amb forma de fons de fons: són els OIC que no compleixen les normes sobre diversificació de riscos aplicables als OIC estàndards i inverteixen, en les condicions establertes en aquesta Llei, un percentatge significatiu del seu actiu en altres OIC; les prohibicions i les obligacions contingudes a la secció primera, capítol tercer del títol II s’estableixen en l’àmbit dels fons en què inverteix el fons de fons - OIC mestres/OIC subordinats: els OIC mestres i els OIC subordinats són dues formes d’OIC que només poden existir simultàniament.

Els OIC mestres són els OIC que tenen com a finalitat exclusiva ser distribuïts sota diverses denominacions mitjançant altres OIC que es denominen subordinats.

Els OIC subordinats són els OIC que inverteixen principalment, en les condicions establertes en la seva normativa de desenvolupament, en un OIC mestre i accessòriament en liquiditats, i que es distribueixen sota una denominació diferent de la de l’OIC mestre.

Les prohibicions i obligacions establertes a la secció primera, capítol tercer del títol II s’estableixen en l’àmbit de l’OIC mestre, no del subordinat.

L’INAF, mitjançant un comunicat, pot aclarir les disposicions que estableix aquest article.

Article 8

Inscripció 1. Amb caràcter previ a tota distribució de parts d’OIC a través de qualsevol mitjà, virtual o no, i abans d’iniciar la recollida de subscripcions, els OIC s’han d’inscriure en els registres de l’INAF. L’INAF ha d’adjudicar un número d’inscripció a cada OIC introduït en els registres.

La inscripció esmentada no es pot considerar en cap cas una apreciació positiva de l’INAF sobre la qualitat de les parts emeses.

Article 9

Reglament 1. Tots els OIC han de disposar, per ser inscrits a l’INAF, d’un reglament el contingut del qual descrigui les condicions de desenvolupament de les seves activitats.

Els reglaments dels OIC de dret andorrà són sotmesos a l’aprovació de l’òrgan supervisor en el procés d’autorització i d’inscripció de l’OIC.

Els reglaments han d’incloure com a mínim els apartats següents:

Identificació: denominació, forma jurídica, característiques, existència de compartiments, existència de classes, durada, domicili, naturalesa, patrimoni en el moment de constitució o patrimoni establert com a objectiu i objecte de l’OIC.

Política de distribució o reinversió del producte de l’OIC.

Inversions: normes reguladores de les inversions, especificitats de la política d’inversions.

Identificació de la societat gestora i dipositària així com de les seves funcions i responsabilitats, de les delegacions existents o previstes, de les funcions conjuntes, de les remuneracions i de les revocacions.

Parts: característiques generals, modalitats de subscripció i reembossament (preu, comissions, despeses, terminis, etc.). Condicions que regulen les relacions amb els partícips/accionistes.

Comptabilitat, resultats i informació als inversors: modalitats d’avaluació dels actius, modalitats i freqüència de càlcul del valor liquidatiu, referències comptables, afectació dels resultats, publicitat, informació sobre l’evolució de la gestió.

Aspectes legals: modalitats de modificació del reglament (i de separació dels inversors), dissolució, liquidació i fusió amb altres OIC i arbitratge i jurisdicció.

Article 10

Patrimoni 1. El patrimoni es divideix en parts alíquotes denominades participacions en la participació establerta al seu reglament. El patrimoni de les SICAV és equivalent al seu actiu net i és atribuït a les accions representatives del seu capital en la proporció establerta al seu reglament o estatut.

Sense perjudici del que estableix l’article 42.4, el patrimoni dels OIC no pot ser inferior a 1.250.000 euros. En el cas dels OIC que tinguin personalitat jurídica i no hagin designat societat gestora, aquest patrimoni mínim és de 300.000 euros. Aquests patrimonis s’han de mantenir mentre els OIC estiguin inscrits a l’INAF.

S’acorda que el patrimoni esmentat pugui ser inferior en un 10% al mínim establert sempre que es restableixi el compliment del requisit durant els tres mesos següents a l’incompliment. En qualsevol cas, tota davallada per sota d’aquest mínim s’ha de comunicar a l’INAF. També s’ha de comunicar el retorn del patrimoni als nivells mínims establerts per llei.

En els casos en què en el decurs dels darrers 12 mesos el patrimoni dels OIC hagi estat per sota del mínim establert més de 3 cops, l’entitat gestora ha de procedir a dissoldre’l i posteriorment a liquidar-lo.

En el cas d’OIC amb compartiments, cadascun dels compartiments ha de tenir un patrimoni mínim de 300.000 euros, sense que, en cap cas, el patrimoni total de l’organisme sigui inferior als imports indicats a l’apartat 2 d’aquest article.

Pel que fa als OIC per als quals la divisa de referència no és l’euro, el control de l’adequació del seu patrimoni al mínim establert en el punt precedent es duu a terme emprant els canvis vigents a la data del control de l’adequació, sense que en cap moment pugui ser inferior al mínim establert en més del 5%.

Article 11

Valor liquidatiu/preu 1. Als efectes de fixar el valor liquidatiu, el valor del patrimoni de l’OIC és el resultat de deduir els comptes creditors de la suma de tots els seus actius, valorats amb subjecció a les normes contingudes en aquesta Llei i en les disposicions que la desenvolupen. En els casos que no estiguin previstos en aquestes alguns criteris de valoració, s’han de valorar els actius sempre d’acord amb el seu valor de realització o valor de mercat i segons les normes vigents a escala internacional reconegudes pel sector.

El valor liquidatiu/preu (en endavant, valor liquidatiu) de cada part és el que resulta de dividir el valor del patrimoni dels OIC pel nombre de parts emeses. Quan hi hagi diverses classes de parts, el valor de cada classe és el que resulta de dividir el valor del patrimoni de l’OIC corresponent a la dita classe pel nombre de parts en circulació de la classe corresponent.

El valor liquidatiu de les parts ha de ser calculat per la societat gestora o la societat d’inversió amb la periodicitat establerta al reglament o als estatuts de l’OIC sobre la base de la política d’inversió dels OIC en qüestió i d’acord amb les regles establertes en aquesta Llei.

L’INAF ha d’establir el sistema de tramesa periòdica del valor liquidatiu calculat de cada OIC de dret andorrà per part de l’entitat gestora a l’autoritat supervisora.

L’INAF pot establir mitjançant comunicats tècnics regles addicionals per al càlcul del valor liquidatiu de les parts dels OIC.

Article 12

Subscripcions i reembossaments 1. A l’efecte de les subscripcions i els reembossaments, el valor liquidatiu es calcula com a mínim amb la periodicitat que estableix aquesta Llei i, en qualsevol cas, cada cop que s’admetin subscripcions o reembossaments.

Les subscripcions i els reembossaments s’efectuen sobre el valor liquidatiu sense perjudici de les comissions de subscripció i/o de reembossament i les eventuals despeses que s’hi afegeixen a càrrec de l’inversor. En qualsevol cas, s’ha de diferenciar el valor liquidatiu de les parts, de les comissions en benefici del gestor i/o dipositari i de les altres despeses a favor del distribuïdor i/o intermediari financer que realitza el reembossament.

Les subscripcions de parts s’efectuen mitjançant aportacions al patrimoni comú de l’OIC, en forma de diners, valors negociables cotitzats en mercats reglamentats, o altres que puguin figurar a l’actiu de l’OIC.

Les parts d’un OIC no es poden emetre sense que l’equivalent del preu d’emissió hagi estat abonat a l’actiu dels OIC.

Els reembossaments de parts s’efectuen amb càrrec al patrimoni comú dels OIC en el termini establert al reglament o als estatuts de l’OIC des de la data del valor liquidatiu aplicable a la sol·licitud. La societat gestora o la societat d’inversió pot limitar de manera justificada el reembossament de participacions o accions d’acord amb allò establert al reglament o als estatuts de l’OIC.

Els reglaments dels OIC poden establir certes limitacions als reembossaments de parts de l’inversor. També poden permetre la suspensió provisional del reembossament de parts quan circumstàncies excepcionals ho exigeixin i si la suspensió té com a base vetllar pels interessos legítims dels inversors.

L’INAF pot suspendre temporalment la subscripció o el reembossament de parts quan no sigui possible la determinació del seu valor liquidatiu o per qualsevol altre motiu, vetllant en tot moment pels interessos legítims dels inversors.

Igualment, la societat gestora o la societat d’inversió poden limitar la subscripció de parts d’acord amb allò establert al reglament o als estatuts de l’OIC.

Queda prohibida la subscripció i el reembossament de parts quan:

Els OIC no disposin provisionalment d’entitat gestora i dipositària.

Durant el procés de liquidació de l’OIC o en una altra circumstància de característiques similars que pugui afectar l’activitat dels OIC, de la societat gestora o de la dipositària. L’INAF pot autoritzar excepcionalment el reembossament de les parts durant el procés de liquidació.

Article 13

Parts 1. Les parts d’OIC suposen un dret de propietat sobre una part alíquota del seu patrimoni. Aquestes són de les mateixes característiques en cada OIC o en cada compartiment o cada classe excepte en els casos concrets establerts en aquesta Llei; les participacions de fons no tenen valor nominal.

Les parts són nominatives i poden ser representades mitjançant certificats nominatius (els quals inclouen tota la informació necessària per a la seva correcta identificació) o mitjançant anotacions en compte.

El nombre de parts dels OIC no és limitat i la seva subscripció o reembossament depèn de la demanda i de l’oferta del mercat.

Les participacions d’un fons poden admetre decimals, corresponents a un nombre no sencer de parts en propietat d’un inversor.

Dins d’un mateix OIC o, en el seu cas, d’un mateix compartiment, hi pot haver diverses classes de parts que es poden diferenciar per les comissions, divises o polítiques de distribució de resultats que els són aplicables. Cada classe de parts rep una denominació específica, que inclou la denominació de l’OIC i, en el seu cas, la del compartiment.

Les parts d’un OIC tenen la consideració de valors negociables i poden ser objecte de transmissió i constituir-se sobre aquelles els mateixos drets reals que sobre aquests, i se’ls aplica, en general, excepte el que disposa aquesta Llei, el seu mateix règim jurídic.

El reglament o els estatuts d’un OIC poden establir la prohibició de transmissió de les seves parts sense limitar, però, la recuperació del seu valor mitjançant el seu reembossament al propietari.

La transmissió i el gravamen de les parts d’un OIC s’han de notificar a la societat gestora per part del transmitent i de l’adquirent, tret que la mateixa societat gestora hagi participat en la transmissió per compte d’un d’ells o d’ambdós, cas en el qual es dóna per notificada. Des que es produeix l’anterior notificació, i només des de llavors, la gestora té per nou propietari la persona o entitat a la qual s’hagi notificat com a adquirent de les parts de l’OIC. Això no obstant, en cas de dubte la societat gestora pot sol·licitar a qui notifiqui la transmissió els documents o altres elements de verificació que consideri necessaris per acreditar que aquesta s’ha produït efectivament a favor de l’adquirent. En cap cas cal l’atorgament d’escriptures públiques per a la transmissió o el gravamen de les parts d’un OIC fins i tot en cas que siguin accions.

Quan una SICAV no tingui societat gestora, les transmissions i els gravàmens han de ser intervinguts per un banc, una societat gestora, una entitat de crèdit o formalitzats en escriptura pública, i s’ha de comunicar als administradors de la SICAV que han de registrar la transmissió al llibre de socis. Els administradors de la SICAV tindran les mateixes facultats que s’atribueixen al paràgraf anterior a la societat gestora.

El reglament o els estatuts dels corresponents OIC poden establir condicions per a les transmissions de les parts. En el supòsit que les condicions establertes no es compleixin per part del transmitent i l’adquirent, aquesta no té eficàcia envers la societat gestora, que ha de procedir a l’amortització i al reembossament de les parts a qui tingui per propietari, en la data de determinació del valor liquidatiu immediatament posterior a la data de la notificació de la transmissió.

Article 14

Partícips/accionistes 1. Són partícips/accionistes dels OIC tots els que són titulars de participacions/accions (parts).

La condició de partícip/accionista implica l’acceptació dels reglaments/estatuts de l’OIC i confereix els drets reconeguts en la legislació vigent, i en particular:

El de sol·licitar el reembossament de les parts al valor fixat d’acord amb els termes previstos legalment i en els reglaments/estatuts i el de rebre el valor de la seva participació quan són liquidats.

El de sol·licitar el reembossament del valor de les seves parts sense deducció de cap comissió o despesa en els supòsits establerts en l’article 44 d’aquesta Llei.

El d’obtenir informació sobre els OIC i el valor de les parts a les dates de càlcul del valor liquidatiu de les parts de l’OIC d’acord amb el seu reglament o estatut i aquesta Llei.

El d’exigir responsabilitats a la societat gestora o societat d’inversió i al dipositari per l’incompliment de les seves obligacions legals.

Els partícips/accionistes no responen dels deutes dels OIC; únicament poden perdre la seva aportació. En conseqüència, els creditors dels OIC no poden fer efectius els seus crèdits sobre el patrimoni dels partícips/accionistes.

L’INAF pot fixar un nombre mínim de partícips/accionistes dels OIC.

Article 15

Resultats 1. Els resultats dels OIC s’obtenen deduint de la totalitat dels resultats i rendiments latents i realitzats obtinguts les comissions de la societat gestora i de l’entitat dipositària, les despeses d’auditoria i les altres despeses previstes al reglament dels OIC.

La distribució de resultats s’ha d’ajustar al que estableix el reglament/els estatuts.

Els rendiments dels inversors s’estableixen en funció dels rendiments de l’OIC.

Capítol segon. SICAV

Article 16

Legislació aplicable 1. Les SICAV estan sotmeses a les disposicions aplicables a les societats anònimes en general, mentre aquestes no contradiguin les disposicions establertes en aquesta Llei. En particular, són d’aplicació a les SICAV les disposicions següents:

Els socis no tenen dret de subscripció preferent en cap supòsit d’augment de capital efectuat per atendre les noves subscripcions que efectuïn els inversors; no s’entén que la posada en circulació d’accions en aquests casos suposi una oferta de valors al públic. Tampoc no és possible la introducció de drets d’adquisició preferent en el cas de transmissió d’accions, quan aquesta possibilitat s’estableixi en els estatuts socials.

Les reduccions de capital no donen lloc a cap dret d’oposició o garantia a favor dels creditors socials, ni han d’anunciar-se o comunicar-se formalment a cap tercer, sense perjudici de les comunicacions que hagin de fer-se a l’INAF. Queden exceptuades d’aquesta regla les reduccions de capital per sota del capital mínim legal o, en el seu cas, del capital mínim que poguessin establir els estatuts socials.

Tant els augments de capital deguts a les subscripcions de noves accions per part dels inversors, com les reduccions de capital per causa de reembossaments que efectuïn els socis no requereixen l’acord de la junta general ni la formalització en escriptura pública, sempre que es duguin a terme dins els límits previstos estatutàriament. No obstant això, pel que fa a les reduccions per sota de la xifra de capital mínima estatutària o els augments per sobre de la xifra de capital màxima estatutària s’han de portar a terme conforme a les regles generals de la legislació de societats anònimes.

Les variacions de capital social de les SICAV dins dels límits màxim i mínim establerts estatutàriament no estan sotmeses a les normes d’inscripció al Registre de Societats del Govern. Tampoc no ho estan les transmissions d’accions que es puguin produir entre inversors, les quals no requereixen formalització en escriptura pública. En qualsevol cas, les disposicions aplicables a les societats anònimes en general en relació amb el llibre registre de socis són d’aplicació, a excepció de la disposició que preveu que qualsevol accionista o partícip pot examinar el llibre registre de socis.

Els poders de representació a les juntes generals poden tenir una duració indefinida amb validesa per a totes les juntes que se celebrin abans de la seva revocació, però poden ser, en aquest cas, revocats en qualsevol moment, sense que sigui vàlid qualsevol pacte d’irrevocabilitat.

Les SICAV no estan obligades a dotar cap reserva legal.

No són d’aplicació les regles sobre adquisició d’accions pròpies. Així, no hi ha limitació respecte del límit d’accions pròpies en cartera, sense que sigui necessari l’acord de junta general per autoritzar la compra esmentada, si bé el capital mínim efectivament a mans dels inversors ha de superar en tot moment els mínims establerts en aquesta Llei. Mentre es mantinguin en cartera, han de tenir suspesos els drets polítics i s’han de distribuir els drets econòmics entre la resta de les accions.

Excepte disposició específica dels estatuts a aquest efecte, no és possible la distribució de beneficis en forma de dividends.

Les SICAV estan sotmeses a la supervisió de l’INAF i, per tant, han de comunicar a aquest organisme tota la informació que els sigui requerida.

Les SICAV no poden tenir un objecte social diferent del llistat a l’article 2.

Article 17

Estatuts Als estatuts s’hi ha de fer constar, en tot cas:

La denominació i el domicili de la societat.

L’objecte social.

El capital social mínim i el capital social màxim l’aprovació del qual no requereix acord de la junta general.

Les accions o participacions en què es divideix el capital, amb indicació del seu valor nominal i, quan sigui procedent, de la seva sèrie o classe.

L’estructura de l’òrgan d’administració, amb indicació del poder de representació dels administradors i del sistema que s’ha de seguir per remunerar-los, si escau.

Les diverses categories d’accions o participacions amb diferents drets, si escau.

Les regles sobre convocatòria i quòrums d’assistència i votació a les juntes generals, sense que siguin aplicables els límits establerts a la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

Article 18

Administració 1. Són òrgans d’administració i representació de la societat d’inversió els determinats en els seus estatuts, de conformitat amb les prescripcions de la legislació vigent.

Quan així ho prevegin els estatuts, la junta general o, per delegació, el consell d’administració pot acordar que la gestió dels actius de la societat s’encomani a una societat gestora. L’eventual acord ha d’elevar-se a escriptura pública i inscriure’s en els registres de l’INAF.

L’acord mencionat a l’apartat anterior no relleva els òrgans d’administració de la societat de cap de les obligacions i responsabilitats que la normativa vigent els imposi.

Quan la societat d’inversió no hagi designat una societat gestora per dur a terme la gestió del seu patrimoni, ha de remetre a l’INAF en el moment de ser constituïda tota la informació sol·licitada d’acord amb la normativa vigent a les entitats gestores.

Capítol tercer. Política d’inversió

Secció primera. OICVM

Article 19

Definició i àmbit d’aplicació 1. Són organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OICVM) els OIC l’objectiu dels quals sigui la inversió exclusiva dels patrimonis del públic en valors negociables i/o altres instruments financers dels mencionats a l’article 20.

Queden exclosos d’aquesta secció:

Els OIC que obtinguin capitals sense promoure públicament la venda de les seves parts.

Les categories d’OIC per als quals siguin inadequades les normes previstes en els articles 20 a 26 tenint en compte la seva política d’inversió i d’endeutament.

Les SICAV, els actius de les quals inverteixen a través de societats filials principalment en béns diferents dels valors negociables.

Queda prohibida la transformació d’un OICVM regulat en aquesta secció en un OIC regulat en altres seccions d’aquesta mateixa Llei.

Article 20

Política d’inversió 1. Aquests OIC estan sotmesos a unes determinades normes de funcionament que afecten la seva política d’inversió de manera que garanteixin bàsicament un repartiment adequat dels riscos i una liquiditat adequada.

Cada compartiment o cada OIC, en cas que aquest no tingui compartiments, ha de tenir una única política d’inversió.

Són lliures les inversions dels OICVM en:

Valors negociables i instruments del mercat monetari admesos o negociats en mercats reglamentats.

Valors negociables i instruments del mercat monetari negociats en altres mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic. Quan aquests mercats reglamentats no pertanyin a un estat membre o de l’OCDE, cal que els documents constitutius de l’OICVM ho prevegin.

Valors negociables i instruments del mercat monetari recentment emesos pendents de ser negociats en mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic, i sempre que, d’una banda, les seves condicions d’emissió prevegin que siguin admesos a cotització en el termini màxim d’un any i, d’altra banda, el reglament de l’OIC prevegi aquesta possibilitat.

Accions i participacions d’OICVM d’entre els desglossats en l’article 19 que, des del punt de vista de la regulació, estiguin sotmesos a una regulació assimilable a la dels OICVM autoritzats per les autoritats competents d’estats membres o la normativa andorrana sempre que:

Disposin d’un nivell de protecció dels inversors assimilable a l’atorgat a Andorra.

El reglament dels fons o els estatuts de les SICAV en què es vulgui invertir no autoritzin invertir més d’un 10 per cent del patrimoni de l’OIC en participacions/accions d’altres OIC.

Facilitin informació periòdica (com a mínim semestral) que permeti l’avaluació de l’actiu i del passiu, dels beneficis i de les operacions del període considerat.

Dipòsits bancaris a entitats bancàries amb domicili social en un estat membre, de l’OCDE o a Andorra que siguin a la vista o que tinguin dret de ser retirats amb venciment no superior a 18 mesos. En cas que no disposin de domicili social en un estat membre, de l’OCDE o a Andorra, els dipòsits poden ser constituïts en altres entitats sempre que aquestes estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra.

Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC, a condició que:

L’actiu subjacent sigui un instrument financer, índex financer, tipus d’interès, tipus de canvi o divises en què l’OICVM pugui invertir segons els seus objectius d’inversió declarats en els documents constitutius dels OICVM.

Les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar, i pertanyin a les categories aprovades en els documents constitutius de l’OICVM.

Els derivats OTC que estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa dels OICVM.

Instruments del mercat monetari a excepció dels negociats en un mercat reglamentat, l’emissor dels quals estigui regulat per tal de donar cobertura als inversors i a l’estalvi, i sempre que:

Siguin emesos o estiguin garantits per una administració central, regional o local, el banc central d’un estat membre, d’Andorra o d’algun país de l’OCDE o per algun organisme públic internacional al qual pertanyin alguns d’aquests països (BCE, BEI, etc.).

Siguin emesos per una empresa, els títols de la qual es negocien en un mercat reglamentat.

Siguin emesos o estiguin garantits per una entitat subjecta a supervisió cautelar conforme als criteris definits en la legislació europea o que actuï d’acord amb unes normes cautelars que, a judici de l’INAF, siguin, com a mínim, tan rigoroses com els establerts a Andorra.

Siguin emesos per altres entitats que ofereixin les proteccions per als inversors similars a les llistades prèviament en els tres guions anteriors, i sempre que disposin de l’autorització de l’INAF. L’INAF no dóna la seva autorització tret que les entitats en qüestió disposin d’un capital i reserves de com a mínim 10 milions d’euros i publiquin els seus comptes seguint com a mínim les normes establertes a Andorra.

Sense perjudici del que precedeix, els OICVM poden:

Invertir fins a un màxim del 10% de l’actiu en altres valors negociables diferents dels esmentats al punt 3 precedent.

En el cas de les SICAV, poden adquirir els béns mobles i immobles indispensables per a l’exercici de la seva activitat.

Un OICVM no pot adquirir metalls preciosos ni certificats representatius d’aquests.

Un OICVM pot disposar de liquiditats amb caràcter accessori.

Article 21

Control de riscos 1. Les societats gestores o d’inversió han d’aplicar uns procediments de gestió dels riscos amb els quals puguin controlar i mesurar en tot moment el risc associat a cadascuna de les seves posicions i la contribució d’aquestes al perfil de risc global de la cartera; han d’aplicar uns procediments que permetin una avaluació precisa i independent del valor dels instruments derivats i, principalment, dels derivats OTC. En qualsevol cas, sempre han de valorar que les dites operacions siguin apropiades als objectius de l’OIC d’acord amb el contingut del reglament i han de disposar dels mitjans i l’experiència necessaris per dur a terme tal activitat.

L’INAF requerirà regularment a les societats gestores o d’inversió que inverteixin en aquest tipus d’actius tota la informació que sigui d’utilitat per avaluar els riscos associats a les transaccions en instruments derivats, els riscos subjacents, les restriccions quantitatives i els mètodes utilitzats per cada OICVM que gestiona.

Els OICVM han de garantir que el risc global associat als instruments derivats no superi el valor net total de la seva cartera. Per exposició global al risc s’entén qualsevol obligació actual o potencial que sigui conseqüència de la utilització d’instruments financers derivats, entre els quals s’inclouen les vendes al descobert.

Els OICVM, dins de la seva política d’inversions, poden invertir en derivats sempre que l’exposició al risc dels actius subjacents no sigui superior, en termes agregats, als límits d’inversió establerts a l’article següent.

Quan un OICVM inverteix en derivats basats en un índex, les inversions no s’acumulen als efectes dels límits fixats a l’article següent.

Quan un valor mobiliari o un instrument del mercat monetari inclogui un derivat, aquest es té en compte a l’hora de complir els requisits d’aquest article.

Article 22

Diversificació dels riscos 1. Un OICVM no pot invertir més d’un 10% dels seus actius en cadascun dels valors negociables o instruments del mercat monetari emesos per un mateix organisme. Els OICVM tampoc no poden invertir més del 20% dels seus actius en dipòsits del mateix organisme.

El risc enfront d’una contrapart dels OICVM durant una transacció de derivats OTC no pot ser superior:

Al 10% dels seus actius quan la contrapart sigui una de les entitats de crèdit a què es refereix la lletra e) de l’apartat 3 de l’article 20; o - Al 5% dels seus actius, en altres casos.

El valor total dels valors negociables i els instruments del mercat monetari inclosos a la cartera de l’OICVM emesos per un mateix emissor que individualment superin el 5% dels seus actius no poden superar el 40% del valor dels actius de l’OICVM. Aquest límit no s’aplica als dipòsits i a les transaccions en derivats OTC realitzats amb entitats financeres supeditades a supervisió cautelar.

Sense perjudici dels límits individuals establerts en l’apartat 1, els OICVM no poden acumular:

Inversions en valors negociables o instruments del mercat monetari emesos per un únic organisme.

Dipòsits fets amb aquest únic organisme; i/o - Riscos resultants de transaccions amb derivats OTC amb aquest únic organisme, per un valor superior al 20% dels seus actius.

El límit del 10% previst en la primera frase de l’apartat 1 passa al 35% com a màxim quan els valors negociables o els instruments del mercat monetari siguin emesos o garantits per l’Estat andorrà, un estat de l’OCDE, un estat membre o qualsevol de les seves administracions locals, per un estat tercer o per organismes internacionals de caràcter públic dels quals formin part l’Estat andorrà, un o diversos estats membres o estats membres de l’OCDE.

El límit del 10% establert en la primera frase de l’apartat 1 passa al 25% com a màxim en el cas de determinades obligacions quan aquestes hagin estat emeses per una entitat de crèdit que tingui el seu domicili social a l’Estat andorrà o en un estat membre, o en un estat que pertanyi a l’OCDE i estigui sotmès per norma legal a una supervisió pública especial pensada per protegir els titulars de les obligacions. Particularment, els imports resultants de l’emissió d’aquestes obligacions s’han d’invertir en actius que, durant la totalitat del període de validesa de les obligacions, puguin cobrir les fiances associades a les obligacions, i que, en cas d’insolvència de l’emissor, siguin utilitzades de forma prioritària per reembossar el principal i pagar els interessos acumulats.

Quan un OICVM inverteix més d’un 5% dels seus actius en obligacions de les característiques de les esmentades en el paràgraf anterior, emeses per un únic emissor, el valor total de les inversions no pot ser superior al 80% del valor dels actius de l’OICVM.

Els valors negociables i instruments del mercat monetari inclosos en els paràgrafs 3 i 4 no es tenen en compte a l’hora d’aplicar el límit del 40% fixat a l’apartat 2.

Els límits fixats en els apartats 1, 2, 3 i 4 no poden ser acumulats i, per consegüent, les inversions en valors negociables o instruments del mercat monetari emesos per la mateixa entitat, o en dipòsits o instruments derivats constituïts per aquesta, efectuats d’acord amb els apartats 1, 2, 3 i 4, no poden sota cap concepte sobrepassar en total el 35% dels actius d’un OICVM.

Les empreses incloses en els mateixos estats financers consolidats es consideren pertanyents a un sol grup a efectes del càlcul dels límits previstos en aquest article.

Un mateix OICVM pot acumular inversions en valors negociables i instruments del mercat monetari dins del mateix grup fins a un límit del 20%, sense perjudici del que estableix l’apartat 4 d’aquest mateix article.

Sense perjudici dels límits fixats a l’article 24, els límits previstos en els punts anteriors passen al 20% com a màxim per la inversió en accions i/o obligacions emeses pel mateix organisme quan, segons el reglament de l’OICVM, l’objectiu de la política d’inversions de l’OICVM sigui reproduir o reflectir la composició d’un cert índex d’accions o d’obligacions reconegut per les autoritats competents, en funció del següent:

La composició de l’índex està suficientment diversificada.

L’índex constitueix una referència adequada pel mercat al qual correspon.

És publicat de manera apropiada.

El límit previst en l’apartat 1 passa al 35%, com a màxim, per motius de circumstàncies excepcionals en el mercat, particularment en els mercats reglamentats en els quals predominen determinats valors negociables o instruments de mercat monetari. Només un únic emissor pot realitzar la inversió fins al límit esmentat.

Article 23

Inversions emeses o garantides per organismes públics 1. No obstant el que preveu l’article anterior, els OICVM poden invertir, segons el principi de repartiment de riscos, el 100% dels seus actius en emissions diferents de valors negociables i instruments de mercat monetari emesos o garantits per l’Estat andorrà o per un estat membre o de l’OCDE, pels seus organismes públics territorials, per un estat tercer o per organismes internacionals de caràcter públic dels quals formin part l’Estat andorrà, un o diversos països de l’OCDE o estats membres, sempre que els partícips dels OICVM es beneficiïn d’una protecció equivalent a aquella de la qual es beneficien els partícips en OICVM que respecten els límits de l’article anterior.

Els OICVM esmentats han de posseir valors corresponents com a mínim a sis emissions diferents, sense que els valors d’una mateixa emissió puguin excedir el 30% de l’import total dels seus actius.

Els OICVM previstos en l’apartat 1 han d’esmentar expressament en el reglament els estats, els organismes territorials públics o els organismes internacionals públics, emissors o que garanteixen els valors en els quals tenen la intenció d’invertir més del 35% dels seus actius.

A més, els OICVM previstos en l’apartat 1 han d’incloure, en els prospectes o en qualsevol publicitat, una frase ben visible que cridi l’atenció sobre aquesta autorització i indiqui els estats, els organismes territorials públics i els organismes internacionals de caràcter públic en què tenen la intenció d’invertir o han invertit més del 35% dels seus actius.

Article 24

Inversions en altres organismes d’inversió col·lectiva 1. Un OICVM pot adquirir participacions d’un OICVM i/o d’altres OIC dels mencionats en la lletra d) de l’apartat 3 de l’article 20 a condició que no inverteixi més del 20% dels seus actius en parts d’un sol OICVM o d’un altre OIC.

Les inversions efectuades en participacions d’OIC altres que els OICVM no poden excedir, en total, el 30% dels actius de l’OICVM.

Quan un OICVM hagi adquirit participacions d’altres OICVM i/o d’altres OIC, els actius dels OICVM i dels OIC en qüestió no s’acumulen als efectes del càlcul dels límits fixats a l’article 22.

Quan un OICVM inverteixi en parts d’altres OICVM i/o d’altres OIC gestionats directament o per delegació per la mateixa societat gestora o per qualsevol altra societat a la qual la societat gestora estigui vinculada en el marc d’una gestió comuna o de control, o mitjançant una important participació directa o indirecta, ni la societat gestora ni l’altra societat no poden percebre drets de subscripció o despeses d’amortització de les inversions de l’OICVM en participacions d’aquests altres.

Els OICVM que inverteixin una part important dels seus actius en altres OIC han d’indicar en els seus prospectes el nivell màxim de la comissió de gestió que poden percebre tant de l’OICVM com d’altres OIC en què es proposin invertir. En els seus informes trimestrals, han d’indicar el percentatge màxim de les despeses de gestió percebudes, tant dels mateixos OICVM com dels OICVM i dels altres OIC en què inverteixin.

Article 25

Inversions prohibides 1. Els OICVM no poden:

Adquirir accions que donin dret de vot i que permetin exercir una influència significativa en la gestió d’un emissor. A aquests efectes s’entén per influència significativa el que s’estableix en la normativa comptable vigent.

Contreure préstecs, tot i que queda autoritzada l’adquisició de divises mitjançant un préstec back-to-back.

Atorgar crèdits, ni prestar avals, caucions, garanties o similars a tercers, però és possible l’adquisició de valors negociables, instruments del mercat monetari o altres instruments financers a què fan referència les lletres d), f) i g) de l’apartat 3 de l’article 20 que no hagin estat totalment desemborsades.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, un OICVM no pot:

Endeutar-se per sobre del 10% dels seus actius o del seu patrimoni segons es tracti de SICAV o de fons d’inversió sempre que es tracti de préstecs temporals.

Endeutar-se per sobre del 10% dels seus actius per a les societats d’inversió sempre que es tracti de préstecs per adquirir béns immobles indispensables per a la continuació directa de les seves activitats; en qualsevol cas, aquests préstecs i els permesos en el guió anterior no poden excedir el 15% dels actius de la societat.

Adquirir més del 10% d’accions sense dret de vot d’un mateix emissor.

Adquirir més del 10% d’obligacions d’un mateix emissor.

Adquirir més del 25% de les participacions d’un mateix OICVM i/o d’altres OIC.

Adquirir més del 10% dels instruments del mercat monetari d’un mateix organisme emissor.

Els límits previstos en els guions segon, tercer i quart poden no ser respectats en el moment de l’adquisició si, en aquest moment, no pot calcular-se l’import brut de les obligacions o dels instruments del mercat monetari, o l’import net dels títols emesos.

Els apartats 1, primer guió, i 2, guions tercer, quart, cinquè i sisè, no són d’aplicació pel que fa:

Als valors negociables i als instruments del mercat monetari emesos o garantits per un estat membre o de l’OCDE, per Andorra, o pels seus ens públics territorials.

Als valors negociables i als instruments del mercat monetari emesos o garantits per un estat tercer.

Als valors negociables i als instruments del mercat monetari emesos per organismes internacionals públics dels quals formen part l’Estat andorrà, un estat membre o un estat que pertany a l’OCDE.

Les accions a mans d’un OICVM en el capital d’una societat d’un estat tercer que inverteix els seus actius essencialment en títols d’emissors nacionals d’aquest estat quan, en virtut de la legislació d’aquest, tal participació constitueix per a l’OICVM l’única possibilitat d’invertir en títols d’emissors d’aquest estat. No obstant això, aquesta excepció només s’aplica si la societat de l’estat tercer respecta en la seva política d’inversió els límits establerts pels articles 22 i 24, i els apartats 1, primer guió, i 2, guions tercer, quart, cinquè i sisè, de l’article 25. En cas de superació dels límits previstos en els articles 22 i 24, s’aplica mutatis mutandis l’article 26.

Les accions a mans d’una SICAV en el capital de filials que realitzin només activitats de gestió, assessoria o comercialització al país on la filial es troba situada, respecte a la recompra de participacions a petició dels titulars exclusivament pel seu compte.

Article 26

Normes complementàries 1. Els límits establerts en aquesta secció poden no ser respectats en cas d’exercici de dret de subscripció vinculats a valors negociables que figurin a l’actiu de l’OICVM.

Si es produeix una superació dels límits previstos a l’apartat 1 independent de la voluntat de l’OICVM o posteriorment a l’exercici de drets de subscripció, aquest ha de tenir com a objectiu prioritari regularitzar aquesta situació tenint en compte l’interès dels partícips.

Secció segona. Altres OIC de dret andorrà

Article 27

Àmbit d’aplicació Aquesta secció és d’aplicació per a tots els OIC de dret andorrà que no quedin inclosos dins l’àmbit d’aplicació de la secció anterior.

Article 28

Marge d’actuació 1. Els OIC regits per aquesta secció poden, entre d’altres, i sempre que estigui previst en el reglament de l’OIC i ho permeti la normativa vigent:

Fixar una diversificació més baixa dels seus actius.

Vendre a descobert.

Tenir una freqüència de càlcul del valor liquidatiu més baixa.

Incorporar actius més sofisticats a la seva cartera.

S’habilita l’INAF a establir la regulació específica quant a les normes d’inversió, control i informació, entre altres, dels OIC esmenats així com de les seves entitats gestores.

La comercialització dels OIC regulats en aquesta secció pot ser limitada per l’INAF a inversors qualificats en els casos en què el feble nivell de liquiditat que presenten o l’elevat risc que poden implicar ho justifiquin, vetllant en tot moment per la protecció dels inversors.

Article 29

Inversors qualificats 1. Són inversors qualificats les persones jurídiques o físiques que disposen de les competències i/o dels mitjans necessaris per valorar rigorosament i exhaustivament els riscos de les operacions en instruments financers i que reuneixin les condicions següents:

Es declaren ser inversors qualificats per escrit.

Inverteixen un mínim de 50.000 euros.

Es beneficien d’una valoració satisfactòria per part de l’entitat comercialitzadora de l’OIC quant als seus coneixements, experiència en inversions de característiques similars així com dels riscos que representen.

Es consideren també inversors qualificats les persones jurídiques autoritzades o regulades per operar als mercats financers, incloent-hi: entitats de crèdit, empreses d’inversió, altres entitats financeres autoritzades o regulades, empreses d’assegurances, OI i les seves societats gestores, fons de pensions i les seves societats gestores, distribuïdors autoritzats de derivats de matèries primeres, entitats no autoritzades o regulades l’única activitat corporativa de les quals sigui invertir en valors i, en general, qualsevol entitat que tingui la consideració de component operatiu del sistema financer autoritzat per realitzar inversions. També es consideren inversors qualificats els governs nacionals i regionals, l’INAF, entitats públiques, bancs centrals, institucions internacionals i supranacionals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i altres organitzacions similars.

Els inversors que operin mitjançant la contractació d’un mandat de gestió a través d’entitats que tinguin la condició d’inversor qualificat d’acord amb allò previst al paràgraf anterior es consideren inversors qualificats. En qualsevol cas, la inversió mínima que efectuïn ha de ser de 50.000 euros.

El fet que un OIC vagi dirigit a inversors qualificats no eximeix l’entitat gestora de facilitar tota la informació necessària al client per a la correcta comprensió de l’operativa desenvolupada per l’OIC així com dels resultats obtinguts.

Article 30

OIC immobiliaris 1. Es consideren OIC immobiliaris els que tinguin com a objectiu invertir majoritàriament, directament o indirectament, en béns immobles o drets reals i compromisos i opcions de compra sobre aquests (excloent-ne els préstecs o crèdits hipotecaris o bons de titulització hipotecària).

S’entenen particularment inclosos en el concepte de béns immobles els solars, terrenys, habitatges individuals, apartaments, oficines, naus industrials, locals comercials i aparcaments, en qualsevol estat i amb qualsevol ús que pugui correspondre’ls, així com les concessions administratives que facultin per a l’arrendament d’immobles, entre d’altres.

Aquests OIC es regeixen per les normes següents:

Com a excepció a la norma general prevista a l’article 10, els OIC immobiliaris han de tenir un patrimoni inicial mínim de 6 milions d’euros, amb el règim de desembossament que estableix l’article 42 d’aquesta Llei. En el cas d’OIC per compartiments, cadascun ha de tenir un patrimoni mínim de 2 milions d’euros sense que, en cap cas, el patrimoni total de l’OIC sigui inferior a 6 milions d’euros.

Com a mínim el 90 per cent de la mitjana anual de saldos mensuals del seu patrimoni ha d’estar invertit en béns immobles. A aquests efectes, tenen la consideració d’inversions en béns immobles la part proporcional dels immobles que correspongui a les participacions en societats amb un actiu compost, almenys al 50 per cent, per béns immobles o drets reals sobre aquests.

Cap bé, inclosos els drets sobre el mateix bé, no pot representar més del 35% del patrimoni total en el moment d’adquirir-lo.

Els béns immobles integrats a l’actiu i arrendats a entitats d’un mateix grup (entès com a grup consolidable) no poden representar més del 35% del patrimoni de l’OIC.

Els OIC immobiliaris únicament poden adquirir immobles a entitats del seu mateix grup o del grup de la seva societat gestora quan siguin de nova construcció i sempre que es compleixin els requisits següents:

Que el reglament ho permeti.

Que les compres es realitzin a preus de mercat.

Que la societat gestora o, en el seu cas, la societat d’inversió informi en els prospectes i en la informació periòdica que publiqui dels procediments adoptats per evitar els conflictes d’interessos i sobre les operacions realitzades en la forma i amb el detall que l’INAF determini.

Que no representin més del 25% del patrimoni de l’OIC.

Per garantir una transparència més gran d’aquests OIC, la compra i la venda de qualsevol bé immoble es fan a preu de mercat i se sotmeten a una taxació prèvia per part d’una entitat habilitada per fer-ho, independent de la gestora o de la societat d’inversió i de les entitats vinculades a l’OIC (validesa màxima de 6 mesos).

S’autoritza l’aportació de béns immobles o valors de societats immobiliàries al patrimoni de l’OIC sempre que reuneixi les condicions establertes en els seus documents constitutius i es disposi de la pertinent taxació.

En els casos en què partícips de l’OIC siguin a la vegada arrendataris d’un dels immobles inclosos al patrimoni de l’OIC, s’ha de contractar a preus de mercat i aquests immobles no poden representar més del 40% de l’actiu de l’OIC.

El valor liquidatiu ha de ser fixat com a mínim semestralment per la societat gestora de l’OIC. El valor dels béns immobles pren com a referència el de l’última taxació. Les disminucions i els increments del valor dels immobles s’imputen al mes en què es realitzi la taxació.

Els partícips poden subscriure o sol·licitar el reembossament de les seves participacions com a mínim dos cops l’any.

Article 31

OIC alternatius 1. Són OIC alternatius els OIC que utilitzen tècniques de gestió alternativa i estan sotmesos a les normes d’inversió, diversificació, palanquejament i operativa d’aquest article. Poden ser de dos tipus: els OIC alternatius comuns i els OIC alternatius per a inversors qualificats.

Els OIC alternatius poden invertir en tot tipus d’instruments i actius financers en els termes establerts en aquest article.

Els OIC alternatius comuns poden ser distribuïts a tot tipus d’inversors, si bé els seus documents constitutius o el seus prospectes poden establir limitacions respecte a això. Aquests OIC alternatius estan sotmesos a les normes especials següents:

No poden invertir més del 20% del seu actiu en valors o instruments financers del mateix emissor. Com a excepció a aquesta regla general, els OIC alternatius no estan sotmesos a cap restricció quan inverteixin en altres OIC que estiguin sotmesos a unes normes d’inversió, diversificació, palanquejament i operativa similars o més restrictives que les establertes en aquest apartat i, a més, estiguin sotmesos a supervisió permanent per una autoritat supervisora andorrana, d’un estat membre o de l’OCDE o un estat tercer la supervisió del qual sigui considerada equivalent per l’INAF.

No s’aplica el límit del 20% establert al paràgraf anterior per als valors i instruments financers per als quals les normes aplicables als OICVM fixen un límit superior. En aquest cas, el límit aplicable és el fixat pels OICVM incrementat d’un 20%.

Poden palanquejar-se de forma permanent amb propòsits d’inversió i donar i cedir actius en garantia d’aquestes operacions amb entitats financeres solvents sotmeses a supervisió cautelar a Andorra, als estats membres, de l’OCDE i d’altres tercers estats aprovats per l’INAF. Aquest endeutament es limita al 200% del patrimoni net de l’OIC. Per tant, el valor dels actius de l’OIC no pot en cap cas excedir del 300% del valor del seu patrimoni net. El risc de contrapartida resultant de la diferència entre (i) el valor dels actius cedits per l’OIC a la contrapart com a garantia d’operacions palanquejades i (ii) l’import de la posició creditora amb aquesta contrapart no pot excedir el 20% dels seus actius.

Poden dur a terme vendes al descobert, sempre que es compleixin els requisits següents:

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.