Decret legislatiu de 12-02-2014 pel que s’aprova el text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà

Els OIC alternatius per a inversors qualificats només es poden oferir a inversors qualificats. Aquests OIC alternatius poden invertir, sense més limitacions que les que s’estableixin al prospecte complet, en tot tipus d’instruments financers i altres actius financers, palanquejar-se, endeutar-se, pignorar o cedir en garantia els seus actius, dur a terme préstecs de valors, cessions temporals d’actius, i qualsevol altra operació d’índole financera, sempre que així ho indiquin en el seu prospecte complet. Estan sotmesos únicament a les restriccions a la seva inversió, l’endeutament, el palanquejament, la pignoració i la cessió en garantia d’actius i la realització d’operacions contingudes en el seu prospecte complet o reglament. En particular, el prospecte complet ha de reflectir especialment amb claredat si hi ha límits a l’endeutament, el palanquejament, la pignoració i la cessió d’actius o a la realització d’operacions palanquejades i, si escau, l’import i la fórmula de càlcul.

El valor liquidatiu d’aquests OIC s’ha de calcular, com a mínim, anualment.

Aquests OIC o les seves gestores han de:

L’INAF pot establir, entre d’altres, exigències addicionals de recursos propis a les societats gestores que gestionen aquest tipus d’OIC.

S’habilita l’INAF a limitar l’àmbit de distribució dels OIC esmentats d’acord amb les seves característiques i sempre vetllant per la protecció dels inversors.

En cas que s’iniciïn les activitats durant l’últim trimestre de l’any, l’exercici comptable comença a la data de constitució i s’acaba el 31 de desembre de l’any següent.

Han d’anar a càrrec dels OIC les despeses associades a la seva gestió i dipositaria, així com aquelles relacionades amb l’auditoria dels seus comptes, l’emissió d’altres informes necessaris per a la seva activitat, els honoraris que origini la defensa dels seus interessos i els tributs que els siguin directament aplicables. També han d’anar a càrrec dels OIC els tributs i els arbitris dels actius que l’integren, d’acord amb les legislacions que els siguin d’aplicació.

S’han de tenir en compte, per a la determinació del valor liquidatiu, totes les despeses de funcionament de l’OIC.

No es poden carregar als OIC despeses de publicitat ni despeses associades a l’elaboració i/o la difusió obligatòria de dades en aplicació de la legislació vigent.

Les despeses a càrrec de l’OIC es periodifiquen mitjançant comptes creditors.

En el càlcul del valor liquidatiu s’inclouen els actius a partir del moment en què són contractats, prèvia liquidació, seguint el criteri de data operació.

El criteri general de valoració dels actius dels OIC és el valor de mercat. Els actius cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial del mercat en què cotitzen a l’hora establerta en el prospecte de l’OIC.

Els actius que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació. Els criteris emprats per a la seva valoració han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els estàndards internacionals de valoració d’actius no cotitzats àmpliament reconeguts per a cada tipologia d’actiu.

Les societats i els fons d’inversió amb compartiments i/o classes porten la seva comptabilitat de forma separada diferenciant entre els ingressos i les despeses imputables estrictament a cada compartiment i/o classe.

Les despeses de constitució d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i la taxa d’inscripció per a la creació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, així com totes aquelles despeses directament vinculades a la seva creació, poden capitalitzar-se i han d’amortitzar-se de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys de l’OIC, sense excedir la vida útil del compartiment i/o de l’OIC amb el límit màxim de 5 anys.

Les despeses de modificació d’un OIC de dret andorrà, enteses com la taxa d’autorització i/o la taxa d’inscripció per a la modificació d’un OIC i/o d’un compartiment de dret andorrà, han de ser a càrrec de l’OIC i/o del compartiment modificat.

Sense perjudici de demandes puntuals que l’INAF pugui efectuar, aquest organisme ha de rebre els estats financers reservats dels OIC de dret andorrà corresponents a l’últim dia de cada trimestre durant el mes següent a la finalització del trimestre.

Els estats financers reservats dels OIC són els establerts en les normes comptables vigents a cada moment. Els estats financers reservats han de contenir com a mínim el mateix contingut que els estats financers públics mentre aquests no es defineixen.

En el cas dels OIC, la formulació i l’aprovació dels seus comptes anuals correspon al consell d’administració de la societat gestora/societat d’inversió.

Sense perjudici de les demandes puntuals, l’INAF ha de rebre els estats financers públics corresponents a cada exercici durant els tres mesos següents al tancament de l’exercici en qüestió i, en cas que s’elaborin amb una periodicitat superior a l’any, en el decurs dels tres mesos següents al tancament de l’auditoria.

L’INAF estableix el contingut mínim dels estats financers públics dels OIC de dret andorrà.

Els OIC han de tenir contractada en tot moment una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la junta general d’accionistes de l’OIC que revesteix la forma de societat o de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, segons escaigui, responsables del nomenament dels auditors externs, a partir d’una proposta de l’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, i prèvia autorització de l’INAF. Per tal de donar compliment als preceptes establerts en aquesta Llei, el nomenament d’auditors ha de garantir que una entitat auditora és en tot moment responsable de l’auditoria de l’OIC.

L’auditor extern i/o l’entitat auditora han d’ésser independents de l’OIC auditat i no participar en la presa de decisions d’aquest últim. En aquest sentit, l’entitat auditora i/o l’auditor extern no poden mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirecta, amb l’OIC auditat, sobre la base de la qual una tercera part objectivament, raonablement i adequadament informada, pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veiés compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.

Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC).

L’entitat auditora és nomenada per un període inicial màxim de 5 anys renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament pugi excedir els 10 anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, l’òrgan d’administració de l’OIC que revesteix la forma de societat o el consell d’administració de la societat gestora de l’OIC que revesteix la forma de fons, ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar la conveniència o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre avaluar si l’auditor ha complert amb les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. L’òrgan d’administració de l’OIC o el consell d’administració de la societat gestora, segons correspongui, ha d’informar l’INAF dels criteris emprats per a aquesta avaluació i la seva conclusió i, en el seu cas, sol·licitar la corresponent autorització prèvia i, posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins passats dos anys des de la finalització del darrer contracte.

Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat el fet que pertanyi a una filial d’un altre país, no es considera compliment del que es disposa en els apartats anteriors.

La resolució de la sol·licitud d’autorització prèvia per al nomenament d’una entitat auditora s’ha de regir pel règim previst a l’article 46. En tot cas, l’entitat auditora d’un OIC que revesteixi la forma de fons d’inversió ha de ser la mateixa que l’entitat auditora de la societat gestora. En el cas de les SICAV l’auditor pot ser diferent del que hagi estat nomenat per la societat gestora. El nomenament efectiu de l’entitat auditora s’ha d’inscriure en els registres de l’INAF en el termini màxim de 20 dies hàbils a comptar de la data en què es produeix el nomenament. L’INAF ha de resoldre la sol·licitud d’inscripció en el termini previst a l’article 48.

L’informe d’auditoria ha de fer menció de la validació de la valoració de les aportacions a l’OIC que no hagin estat dineràries.

En el cas de societats i fons amb compartiments, l’auditoria de comptes ha de referir-se a cadascun dels compartiments i classes.

La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’OIC auditat. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.

En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat dels OIC, n’han d’emetre un informe amb caràcter immediat, i l’OIC auditat o la seva societat gestora té l’obligació de remetre’n una còpia a l’INAF. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’INAF. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requeriment és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.

L’entitat auditora externa o els auditors han de facilitar a l’INAF, a part de la informació i els informes complementaris establerts en la legislació vigent i en les normes tècniques instrumentals de l’INAF, tota la informació sol·licitada per l’INAF en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor en un OIC.

L’auditoria dels comptes anuals individuals dels OIC s’ha de realitzar d’acord amb l’establert a les Normes Internacionals d’Auditoria emeses per la International Auditing and Assurance Standards Board. S’habilita l’INAF a establir normes complementàries a les esmentades en el punt anterior sempre que ho consideri oportú.

Les entitats d’auditoria i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions en OIC de dret andorrà, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional.

Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’INAF establerts en els mitjans de supervisió i control referits en el règim disciplinari del sistema financer, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.

Per a la graduació de les sancions a les entitats d’auditoria o als auditors, dins dels límits establerts en el punt precedent, s’ha de tenir en compte la gravetat del perill creat i/o dels perjudicis ocasionats i les sancions fermes que els hagin estat imposades durant els últims cinc anys.

Prèviament a la comercialització esmentada, l’entitat gestora o la societat d’inversió ha de comunicar-ho a l’INAF.

La distribució ha de ser duta a terme mitjançant els distribuïdors autoritzats en els termes que estableix el títol III d’aquesta Llei.

L’INAF pot exigir a l’intermediari en qüestió la informació periòdica que consideri necessària sobre els OIC distribuïts a Andorra pel compliment de les seves obligacions.

L’INAF pot establir la qualificació d’intermediació per comunicat tècnic.

El fons o SICAV adquireix la condició d’OIC quan es produeix la inscripció en el registre corresponent de l’INAF.

Un fons només pot ser autoritzat quan l’INAF aprovi, d’una banda, la societat gestora i, d’altra banda, el reglament i l’elecció del dipositari. Una societat d’inversió només és autoritzada si les autoritats competents aproven, per una part, els seus documents constitutius, així com la societat gestora/societat d’inversió i, per altra part, l’elecció del dipositari.

En la data de constitució, l’OIC i, en el seu cas, cada un dels compartiments ha de tenir cobert com a mínim el 10% del patrimoni mínim establert a l’article 10. A aquest efecte, s’entén com a data d’inici d’activitat aquella en la qual es produeixi per primera vegada, ja sigui la gestió i inversió dels actius, ja sigui l’assumpció de compromisos, obligacions o passius per l’OIC o bé la imputació d’ingressos i despeses a l’OIC (amb exclusió de les despeses derivades de la seva constitució i autorització o registre per l’INAF).

Per als fons amb compartiments, les informacions referides al punt precedent que poden variar d’un compartiment a un altre s’han de presentar per a cada compartiment.

L’INAF pot sol·licitar la informació complementària que consideri necessària per resoldre les sol·licituds esmentades.

Un cop l’entitat gestora/la societat d’inversió i el dipositari disposin de l’autorització prèvia de l’INAF, han de comunicar les modificacions que es preveuen dur a terme als partícips de l’OIC en el termini de 10 dies hàbils a comptar de la data en què l’INAF ha concedit l’autorització prèvia. S’han d’emprar els mitjans de comunicació habituals entre l’inversor i l’entitat comercialitzadora. L’INAF pot establir en l’autorització requisits addicionals de publicitat com ara un nombre determinat d’anuncis en la premsa nacional.

Les operacions de transformació s’han de formalitzar en document públic per part de la societat gestora/societat d’inversió i el dipositari i han de donar lloc a l’actualització del reglament i dels prospectes.

Quan la modificació del reglament afecti la política d’inversió, la política de distribució de resultats, la substitució de la societat gestora o del dipositari, la delegació de la gestió de la cartera de la institució en una altra entitat, el canvi de control de la societat gestora, la transformació, fusió o escissió de l’OIC o del compartiment, l’establiment o elevació de les comissions, aquesta ha de ser comunicada als partícips amb caràcter previ a la seva entrada en vigor, amb una antelació mínima d’un mes.

Quan les modificacions en qüestió no afectin cap dels punts esmentats prèviament, l’entrada en vigor de les dites modificacions es produeix en el moment de la inscripció de les modificacions a l’INAF. En cas contrari, l’entrada en vigor de les dites modificacions es produeix un cop transcorregut el termini d’un mes establert en el punt anterior durant el qual els partícips poden sortir sense costos.

En els casos en què les modificacions consisteixin en una fusió entre dos o més OIC o, en el seu cas, entre dos o més compartiments d’un mateix OIC, el projecte a presentar a l’INAF ha de tenir el contingut mínim següent:

En els casos en què les modificacions consisteixin en una escissió d’un OIC o, en el seu cas, d’un compartiment, el projecte a presentar a l’INAF ha de tenir, a més dels punts de l’apartat 2 anterior, els punts següents:

L’INAF pot sol·licitar la informació complementària que consideri necessària per resoldre les sol·licituds esmentades.

L’INAF, mitjançant resolució motivada, denega les sol·licituds quan no es compleixen els requisits previstos en la normativa vigent. Contra les resolucions de l’INAF es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució de la sol·licitud.

En el cas de les inscripcions de modificacions d’OIC, la demanda d’inscripció ha d’efectuar-se en el termini de 20 dies hàbils a comptar de la data de la notificació als partícips.

Per als OIC estrangers, la sol·licitud d’inscripció és a càrrec de l’entitat de dret andorrà que desitgi distribuir-los, degudament autoritzada per realitzar aquesta distribució.

Per a la inscripció dels OIC estrangers es requereix la documentació següent en català, francès, castellà o anglès:

La supervisió dels OIC estrangers distribuïts a Andorra recau en l’autoritat supervisora del país en què ha estat constituït. En qualsevol cas, els OIC esmentats no poden vulnerar les normes vigents al Principat.

Per als OIC estrangers que inverteixen els seus actius indirectament mitjançant altres OIC (subordinats, fons de fons), si l’INAF considera que no hi ha les mateixes garanties per als inversors que les existents amb els organismes d’inversió andorrans, refusa l’autorització de distribució a Andorra d’aquests organismes d’inversió.

Les SICAV queden dissoltes i s’obre el període de liquidació:

Els acords de dissolució/liquidació han de ser notificats de forma immediata a l’INAF i als partícips mitjançant els procediments de publicitat habituals.

En el cas d’OIC que adoptin la forma de fons i que es trobin en situació de falta de liquiditat, el patrimoni net dels quals, però, sigui positiu, la societat gestora ha de decidir si procedeix a la liquidació del fons o si aquest pot continuar operant, per la qual cosa ha d’arribar als acords pertinents amb els creditors, siguin tercers o partícips que hagin sol·licitat el reembossament de les seves participacions, a fi de resoldre la situació d’il·liquiditat, efectuant les compensacions que corresponguin.

L’INAF ha d’incoar l’expedient corresponent seguint el procediment establert en aquesta Llei quan es donin les circumstàncies per a la liquidació de l’OIC i la societat gestora/societat d’inversió no hagi iniciat el procediment corresponent.

Un cop dissolt l’organisme d’inversió s’obre un període de liquidació de l’OIC i queda suspès el dret de reembossament i de subscripció de participacions.

La liquidació de l’OIC és realitzada per la societat gestora/societat d’inversió amb el concurs del dipositari i havent complert els requisits de publicitat als partícips i les garanties que el reglament i aquesta Llei estableixin. Han d’actuar amb la major diligència i al més ràpidament possible.

El procés de liquidació ha de ser supervisat per l’entitat auditora, que n’ha de trametre un informe complet a l’INAF.

La dissolució i la liquidació d’un o diversos compartiments d’un OIC es regeixen pel que estableixen els apartats anteriors. A aquest efecte, les referències a l’OIC s’entenen realitzades al compartiment.

Un cop dissolt i liquidat l’OIC, l’entitat gestora, conjuntament amb el dipositari, ha de comunicar a l’INAF el fet esmentat per tal que aquest doni de baixa l’OIC del registre corresponent.

Registre de societats gestores i d’entitats que actuïn com a dipositàries.

Registre d’OICVM creats d’acord amb la secció primera del capítol tercer del títol II d’aquesta Llei.

Registre d’altres OIC diferenciant segons si es tracta:

Registre d’OIC de dret estranger distribuïts a Andorra.

Registre dels prospectes.

Registre de les entitats distribuïdores.

Registre d’intermediaris agents comercials.

Les entitats que contractin els serveis d’intermediaris/agents comercials que donen a conèixer els seus OIC, la societat gestora, la dipositària o bé la distribuïdora amb l’objecte de promocionar la venda d’OIC, han de notificar a l’INAF, amb caràcter previ, el contracte que els inscriurà al registre corresponent. Aquests intermediaris i agents han de complir tota la normativa andorrana que els sigui d’aplicació.

L’entitat que hagi contractat els serveis d’aquests intermediaris/agents comercials ha de facilitar tota la informació que requereixi l’INAF en relació amb les activitats relacionades amb l’entitat dutes a terme per aquests.

En el cas dels altres OIC de dret andorrà regulats a la secció segona del capítol tercer del títol II d’aquesta Llei, s’habilita l’INAF perquè pugui autoritzar que els informes a què es refereix l’apartat anterior tinguin una periodicitat distinta de la trimestral.

Els informes han de publicar-se durant el mes següent a partir de l’acabament del període corresponent.

La publicació dels comptes anuals auditats s’efectua de manera separada a la relativa a l’informe corresponent al tancament de l’exercici.

Els prospectes complets han d’estar a disposició dels inversors abans de la celebració dels contractes. El prospecte simplificat que hagi estat publicat per la societat gestora o l’OIC ha d’oferir-se gratuïtament als inversors abans de la celebració del contracte. Així mateix, s’han de facilitar gratuïtament als inversors, prèvia sol·licitud, els últims informes publicats.

En qualsevol cas, els informes esmentats han d’estar a disposició del públic en els llocs que s’indiquin en els prospectes.

S’habilita l’INAF ha actualitzar el contingut mínim del prospecte complet així com dels informes en cas que ho consideri oportú d’acord amb l’evolució del sector sempre vetllant per dotar-lo de la màxima transparència possible.

En el cas dels fons subordinats, la societat gestora ha de disposar de tota la informació que sigui necessària perquè aquesta pugui complir en el prospecte les seves obligacions en matèria d’informació i ha d’incloure la informació continguda a l’annex I, relativa al fons principal, que sigui rellevant per a l’inversor.

El reglament de l’OIC forma part íntegra del prospecte complet, al qual han d’anar annexat, llevat que s’informi l’inversor del lloc on pot ser consultat.

Addicionalment, les societats gestores i els OIC han de publicar un prospecte simplificat. Aquest prospecte simplificat, que ha de ser breu i redactat en un llenguatge no tècnic, ha de contenir de forma resumida la informació sobre l’OIC, sobre la política d’inversió amb una breu avaluació del perfil de risc, sobre l’evolució històrica de la seva rendibilitat, sobre el perfil del tipus d’inversor a qui va dirigit, i informació econòmica i comercial. El prospecte simplificat ha de ser coherent amb allò contingut al prospecte complet i ha de contenir una advertència sobre l’existència d’aquest i els llocs i la forma en què el públic pot obtenir-ho o tenir-hi accés. L’INAF ha d’establir el contingut mínim del prospecte simplificat.

Els prospectes complets i simplificats han de mantenir-se actualitzats en els seus aspectes essencials. A aquests efectes s’entén per modificacions dels elements essencials les següents:

Les societats gestores o els OIC han d’actualitzar els prospectes complets i simplificats en els seus aspectes no essencials només quan publiquin un nou prospecte complet o simplificat o transcorregut un any des de la primera modificació d’un element no essencial.

Han d’incloure com a mínim la informació prevista en l’annex II d’aquesta Llei i s’han de trametre gratuïtament als partícips que ho sol·licitin.

Els informes s’han de posar a disposició del públic mitjançant suport físic o virtual en els llocs que s’indiquin en els prospectes.

En els casos en què el valor liquidatiu sigui calculat semestralment, l’entitat gestora pot reduir la freqüència anyal de les publicacions a dos, corresponents a la dels 6 primers mesos i a la del tancament de l’exercici.

La publicitat dels OIC ha de complir les normes específiques que pugui dictar l’INAF i, en el seu cas, la normativa sobre publicitat dels estats en què es comercialitzin.

Queda prohibida la publicitat dels OIC dirigits a inversors qualificats en suports i mitjans de divulgació d’abast general, no adreçats particularment a aquest tipus d’inversor.

Igualment, queda prohibida la publicitat que no inclogui el número de registre que li hagi estat concedit en el moment de la seva inscripció a l’INAF.

La publicitat relativa als OIC ha de ser transparent, clara i no enganyosa. Ha d’incloure informació rellevant sobre les característiques principals del producte en qüestió i no donar lloc a dubtes sobre el seu contingut.

Tota publicitat on s’inclogui un rendiment passat de l’OIC ha de preveure la menció rendiments passats no condicionen rendiments futurs o qualsevol menció alternativa sobre aquest fet, i indicar com es pot accedir als estats financers trimestrals i anyals.

No es permet fer publicitat comparativa ni d’acord amb estimacions.

Pel que fa a la publicitat a través d’Internet, cal organitzar-la de tal manera que el possible inversor tingui accés, prèviament a la seva subscripció, al prospecte complet de l’OIC.

En qualsevol cas, no s’autoritza cap publicitat que pugui fer perillar la bona reputació del sistema financer andorrà.

Els informes previstos en aquesta Llei no són considerats publicitat de l’OIC.

Només poden ser dipositaris d’organismes d’inversió de dret andorrà les entitats bancàries de dret andorrà i les entitats de crèdit o autoritzades dels estats membres, de l’OCDE o d’altres estats tercers amb unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra que estiguin en disposició de prestar els serveis que són de la competència de les entitats dipositàries i assumir les responsabilitats derivades segons aquesta Llei i que siguin autoritzades a desenvolupar aquesta funció per l’organisme supervisor del seu país.

Ambdues entitats han de vetllar perquè no es produeixin conflictes d’interessos i, en cas que es produeixin, reconduir la situació per tal de no malmetre els interessos dels inversors.

Les funcions de la societat gestora i del dipositari no poden ser exercides per la mateixa societat.

La societat gestora i el dipositari han d’actuar, en l’exercici de les seves funcions, de forma independent i exclusivament en interès dels partícips.

La societat gestora i l’entitat dipositària estableixen conjuntament el contracte escrit de dipositària.

La societat gestora i la dipositària elaboren, emeten, distribueixen i suprimeixen conjuntament els certificats de participació.

La gestió de l’actiu, que inclou:

Les activitats de gestió administrativa, que inclouen:

La gestió del passiu, que inclou:

Les activitats relacionades amb la distribució, que inclouen:

Les activitats incloses a l’article 5 de la Llei de regulació del règim administratiu, de les facultats operatives i del capital social mínim de les entitats financeres d’inversió de dret andorrà i, en particular, l’assessorament a altres societats gestores i l’exercici de funcions delegades que preveu l’article 69 d’aquesta Llei.

La societat gestora ha de donar seguiment a les ordres dels inversors relatives a subscripcions i reembossaments de parts d’OIC a la seva demanda en els terminis i les condicions establerts en el reglament.

Per derogació al que procedeix, un OIC pot suspendre provisionalment, en el cas i segons les modalitats previstes per la Llei i el reglament de l’OIC, la subscripció o el reembossament de les seves parts. La suspensió no pot ser prevista llevat de casos excepcionals en què les circumstàncies ho exigeixen i/o si la suspensió està justificada tenint en compte els interessos dels inversors.

La societat gestora ha de notificar a l’INAF immediatament la suspensió dels reembossaments i els motius que la provoquen.

Les aportacions a l’OIC que no siguin dineràries han de ser valorades i autoritzades per la societat gestora. Posteriorment, han de ser verificades pels auditors, que han de fer menció d’aquesta verificació a l’auditoria anyal.

La societat gestora ha de facilitar tota la informació rellevant que els inversors de l’OIC li sol·licitin a més de la que estableix el reglament i la legislació vigent.

En el marc de les seves funcions, la societat gestora ha d’escollir les inversions i els intermediaris amb total independència, vetllant sempre pels interessos dels inversors. En cap cas, l’entitat gestora no pot invertir en actius emesos per entitats del grup consolidable per compte de l’OIC oblidant els criteris estrictes d’inversió.

L’entitat gestora ha de mantenir uns registres detallats de les operacions realitzades en nom dels OIC que gestiona a l’efecte de poder reconstituir l’historial de totes les operacions.

Mantenir i custodiar els actius de l’OIC, si bé pot encomanar la subcustòdia dels actius a un tercer o a un dipositari central de títols a Andorra o a l’estranger.

Liquidar les operacions sobre instruments financers i altres actius de l’OIC i les operacions passives de l’OIC.

Vetllar perquè la societat gestora o l’OIC compleixi les normes previstes a la llei, el reglament i el prospecte, en relació amb els aspectes següents:

El dipositari ha d’indicar a la societat gestora les rectificacions sobre els procediments que empra que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les seves funcions.

El dipositari ha de comunicar a l’INAF les actuacions i els procediments de la societat gestora que no consideri adequats, i que aquesta no hagi considerat oportú revisar.

La societat gestora i el dipositari són responsables, envers els partícips, de tot perjudici patit per ells a causa de la no-execució o de la mala execució de les seves obligacions.

La responsabilitat del dipositari o de la societat gestora no es veu afectada pel fet de delegar part de les seves funcions.

L’entitat gestora i el dipositari poden compartir recursos amb exclusió del personal, sempre que, d’una banda, es reuneixen les condicions per protegir els inversors i evitar conflictes d’interessos i, d’altra banda, se sol·liciti autorització prèvia a l’INAF.

Les entitats gestores que inverteixin en derivats han de disposar de sistemes de gestió que garanteixin una valoració quotidiana dels contractes, una anàlisi dels riscos realitzada per àrees o departaments separats i un desglossament de les estratègies desenvolupades.

No és possible la delegació simultània de les funcions previstes en els punts a) i b).

La delegació de la gestió del passiu només s’autoritza en cas que es delegui al dipositari.

Quan es delega qualsevol funció al dipositari, cal que les funcions delegades siguin exercides amb total independència de les funcions pròpies del dipositari.

Les delegacions no eximeixen la societat gestora de les responsabilitats que li corresponen en aplicació d’aquesta Llei.

El reglament de l’OIC ha de recollir les facultats de delegació efectives.

Aquesta delegació no eximeix l’entitat dipositària de les responsabilitats que li corresponen en aplicació d’aquesta Llei.

En cap cas no s’autoritza el dipositari a delegar la dipositària dels OIC.

El reglament ha de recollir les facultats de delegació efectives.

Com excepció a l’apartat anterior, les delegacions de funcions han de ser autoritzades per l’INAF quan el beneficiari de la delegació sigui una entitat resident en un estat tercer o quan la delegació es refereixi a funcions de compliment normatiu, càlcul de valor liquidatiu o comptabilitat.

L’INAF només autoritza les delegacions de l’apartat anterior en els casos següents:

L’INAF pot sol·licitar a l’entitat que delega, segons les funcions delegades, un programa d’activitats que reflecteixi una exposició dels treballs que s’efectuaran i l’organització interna que hi ha, en particular en l’àrea de control.

La resolució de les sol·licituds d’autorització s’ha de regir pel règim previst a l’article 46 d’aquesta Llei.

L’INAF pot anul·lar qualsevol autorització de delegació que hagi estat atorgada segons informació falsa o que hagi estat autoritzada perquè es donaven unes condicions que han deixat de donar-se.

En el cas que les delegacions que hagin estat objecte de comunicació generin l’incompliment de les condicions previstes a l’apartat anterior per les delegacions que requereixen autorització, l’INAF pot requerir justificadament l’acabament de la delegació.

El dipositari pot sol·licitar la seva substitució com a tal, quan així ho estimi pertinent, mitjançant escrit presentat a l’INAF per la societat gestora o l’OIC, l’antic dipositari i el nou dipositari, el qual s’ha de declarar disposat a acceptar aquestes funcions, amb l’autorització corresponent. Així mateix, el dipositari pot sol·licitar unilateralment la seva substitució com a tal en els casos expressament previstos al reglament o als estatuts de l’OIC. El dipositari que pretengui ser substituït no pot, en cap cas, cessar en l’exercici de les seves funcions mentre no s’hagin complert els requisits i els tràmits per a la designació de la seva substituta i aquesta n’hagi assumit les funcions.

La declaració d’insolvència de la societat gestora o el dipositari per actuar amb OIC no produeix la dissolució de l’OIC gestionat o dipositat. L’afectat per la insolvència ha de cessar en les seves funcions, i iniciar els tràmits per a la seva substitució, a iniciativa ja sigui de la societat gestora, ja sigui del dipositari. A aquests efectes, la societat gestora o el dipositari han de notificar a l’INAF la seva pròpia insolvència o la de l’altra entitat, acompanyant acreditació suficient d’aquesta situació i proposant el nom de l’entitat substituta, la qual s’ha de declarar disposada a acceptar aquestes funcions, interessant la corresponent autorització.

Si en els supòsits establerts a l’apartat 3 anterior no s’instés la substitució en el termini d’un (1) mes des de la declaració d’insolvència, o quan els OIC, les societats gestores o els dipositaris es trobin en una situació de gravetat excepcional que posi en greu perill el seu equilibri patrimonial, el patrimoni dels seus clients o que afecti l’estabilitat del sistema financer andorrà o l’interès general posant-se en relleu la necessitat d’adoptar mesures cautelars, l’INAF pot instar d’ofici la substitució de la societat gestora o del dipositari dictant el corresponent acte administratiu pel qual cessi l’entitat, sigui la societat gestora o el dipositari, i nomenar al mateix acte l’entitat substituta que ha d’assumir aquestes funcions immediatament.

La revocació de les autoritzacions de la societat gestora o el dipositari per actuar amb OIC tampoc no produeix la dissolució de l’OIC gestionat o dipositat. En cas de revocació de les autoritzacions de la societat gestora o el dipositari per actuar amb OIC, o d’adopció de mesures cautelars per part de l’INAF, l’INAF ha d’instar d’ofici la substitució de la societat gestora o del dipositari dictant el corresponent acte administratiu i nomenant al mateix acte l’entitat substituta que ha d’assumir aquestes funcions immediatament.

Una societat gestora no pot rebre comissions de subscripcions i reembossaments dels OIC en els quals inverteixin quan estiguin gestionats per la mateixa societat gestora o per qualsevol altra vinculada per relacions de gestió o per relacions de capital.

El reglament pot preveure comissions de reembossament més elevades per a partícips que procedeixin a reembossar les seves parts abans dels 5 dies després de la seva subscripció sempre que s’observi un comportament especulatiu en aquesta operativa. En qualsevol cas, el reglament ha de determinar els percentatges màxims establerts per aquests conceptes.

En els casos dels fons garantits, ni l’entitat gestora ni la comercialitzadora no poden carregar als partícips comissions de reembossament a venciment en cas que l’OIC no hagi generat guanys.

L’entitat dipositària de l’OIC pot percebre en concepte de remuneració dels serveis que presta una comissió de dipositària calculada sobre el patrimoni mitjà custodiat o segons els tipus d’actius custodiats.

En el cas que l’entitat dipositària percebi una comissió de dipositària, no pot carregar despeses de custòdia i/o de liquidació de cupons o dividends, entre d’altres, que no impliquin l’execució d’ordres de contractació d’instruments financers. Al contrari, els dipositaris poden rebre comissions per operacions de contractació d’instruments financers que executin en compliment de les instruccions de l’entitat gestora, en les condicions establertes a les normes generals reguladores de les tarifes corresponents.

El reglament i el prospecte complet han de determinar els percentatges i/o imports màxims que es carreguen a l’OIC per aquests conceptes, la forma de càlcul, així com la periodicitat de les liquidacions corresponents.

Els OIC sempre han de ser els beneficiaris de les retrocessions de comissions que pugui rebre l’entitat gestora relacionades amb la gestió de l’OIC en la mesura que aquestes siguin atribuïbles a la inversió o operacions realitzades per compte de l’OIC.

En escollir les entitats que col·laboren amb l’entitat gestora a l’hora de gestionar els OIC, l’entitat gestora ha de tenir en compte criteris objectius basats en la qualitat del servei ofert per l’intermediari (preus, rapidesa de l’execució, entre d’altres) sense que entrin en consideració els possibles avantatges dels quals directament aquesta entitat es podria beneficiar.

Posseeixen càrrecs d’administració o de direcció en les entitats a què es refereix l’apartat anterior, a l’efecte d’allò que disposa aquest capítol, els seus administradors o membres dels seus òrgans d’administració, les persones que desenvolupen en l’entitat funcions d’alta direcció (quan les infraccions greus o molt greus siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent) i que estan sota la dependència directa del seu òrgan d’administració o de les seves comissions executives o consellers delegats.

No obstant això, són considerats responsables de les infraccions molt greus o greus comeses pels OIC els seus gestors o administradors o membres dels seus òrgans d’administració, llevat dels casos següents:

L’INAF pot d’igual manera privar parcialment o totalment del seu dret a disposar dels seus actius un OIC que no hagi complert tots els requisits establerts en la legislació vigent.

Per a l’exercici de les funcions previstes en aquesta Llei, l’INAF pot recollir, puntualment o sistemàticament mitjançant l’emissió dels comunicats tècnics oportuns, de les persones físiques o entitats assenyalades en l’article anterior, les informacions que consideri necessàries relacionades amb les matèries objecte d’aquesta Llei. Amb la finalitat de recollir aquesta informació, o de confirmar-ne la veracitat, l’INAF pot sol·licitar aquesta informació i els treballs que consideri necessaris, ja sigui directament o mitjançant auditors externs, i/o realitzant inspeccions in situ.

Els subjectes supervisats estan obligats a posar a disposició de l’INAF els llibres, els registres i els documents que l’INAF sol·liciti.

Les despeses derivades dels treballs efectuats pels auditors externs a demanda de l’INAF són a càrrec de la societat gestora o d’inversió.

L’autoritat supervisora pot declarar altres disposicions a més de les previstes en aquesta Llei sempre que tinguin com a objectiu perseguir la protecció dels inversors i del sistema financer.