LegalizeDecret legislatiu del 26-03-2014 de publicació del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final primera de la Llei 16/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, segons la qual s’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de l’articulat de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, amb la inclusió de totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei;
Vist que, en compliment del que preveu la disposició final primera de la Llei 16/2013, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei 9/2012, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei 16/2013;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final de la Llei 9/2012, i les disposicions derogatòria i finals de la Llei 16/2013 i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les dos lleis esmentades porta causa;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 26 de març del 2014, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Decret
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 26 de març del 2014 Antoni Martí Petit Cap de Govern Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei
Article 1
Àmbit d’aplicació general Aquesta Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.
Article 2
Tractats i acords internacionals Aquesta Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.
Article 3
Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.
Article 4
Personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, que no hi treballa de forma exclusiva Els estrangers membres del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, així com els familiars que convisquin amb ells queden sotmesos a les disposicions d’aquesta Llei si volen exercir al Principat d’Andorra una altra activitat assalariada o no assalariada de caràcter lucratiu.
Títol II. Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions
Article 5
Competències del Govern El Govern, d’acord amb les previsions establertes a la Llei, determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país. A aquest fi, el Govern es dota dels instruments i serveis oportuns per obtenir, tractar i analitzar totes les dades i informacions útils en la matèria i regular els fluxos migratoris.
El Govern estructura, organitza i atribueix competències als serveis administratius que asseguren la gestió administrativa de la immigració.
Article 6
Competències del ministre encarregat d’Interior A més de les competències que aquesta Llei li atribueix de forma expressa, el ministre encarregat d’Interior tutela i coordina el Servei d’Immigració i el Servei Mèdic d’Immigració, així com tots els altres serveis i instruments que puguin ser creats en el futur per col·laborar en la missió de gestió administrativa de la immigració.
Títol III. Del Registre Central d’Immigració
Article 7
Creació del Registre Central d’Immigració Es crea el Registre Central d’Immigració, que centralitza tots els expedients i les dades referents a la situació d’immigració de tots els estrangers al Principat d’Andorra.
El Servei d’Immigració és l’únic servei habilitat per gestionar el Registre Central d’Immigració, sota l’autoritat del ministre encarregat d’Interior.
El Govern ha de regular per via reglamentària el funcionament del Registre Central d’Immigració.
Article 8
Inscripció al Registre Central d’Immigració 1. El Servei d’Immigració ha d’inscriure al Registre Central d’Immigració tots els estrangers, llevat dels que sojornin al Principat d’Andorra en situació de règim turístic.
La situació d’immigració d’un estranger al Principat d’Andorra s’acredita únicament i exclusiva per la informació que figura al Registre Central d’Immigració.
La inscripció en altres registres administratius que depenen de l’Administració general, d’una corporació local o d’un organisme públic o parapúblic no acredita la situació d’immigració d’un estranger.
Quan la inscripció en algun registre administratiu pressuposa una situació d’immigració diferent del règim turístic, l’administració o l’organisme concernit no pot registrar l’estranger sense verificar-ne la inscripció prèvia al Registre Central d’Immigració.
El Govern ha de vetllar per assegurar la coordinació entre el Registre Central d’Immigració i la resta de registres administratius.
El document acreditatiu de la situació d’immigració és la targeta que el Servei d’Immigració lliura en el moment de concedir o renovar una autorització. D’aquest document només se’n pot lliurar una còpia al titular, o al seu representant legal, en cas de pèrdua, robatori o destrucció, degudament acreditats en la forma que s’estableixi per reglament.
Article 9
Protecció de les dades del Registre Central d’Immigració Correspon al Govern adoptar totes les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre Central d’Immigració.
Article 10
Accés a les dades del Registre Central d’Immigració Tot estranger té dret a sol·licitar la comunicació de les dades del Registre Central d’Immigració que l’afecten o que afecten els menors d’edat o els majors incapacitats dels quals és el representant o tutor legal.
El Servei d’Immigració és l’òrgan davant del qual s’exerceixen els drets d’informació, accés i rectificació en relació amb el Registre Central d’Immigració, en els termes previstos en la legislació sobre protecció de dades personals. Davant d’aquest Registre no es poden exercir els drets de supressió i oposició.
El Servei d’Immigració lliura certificats d’inscripció i de baixa del Registre i certificats que acrediten la situació d’immigració d’un estranger al país.
Els membres del Cos de Policia i el personal del Departament de Treball poden sol·licitar la consulta del Registre Central d’Immigració als responsables del dit Registre, d’acord amb les prescripcions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Títol IV. De l’entrada al Principat d’Andorra
Article 11
Documents i visats 1. Llevat de disposició especial prevista per un conveni internacional aprovat pel Consell General i vigent al Principat d’Andorra, per entrar en territori andorrà, un estranger ha d’estar en possessió d’un passaport o d’un document de viatge, reconegut internacionalment, vàlidament expedit pel seu estat d’origen o de procedència o per una organització internacional habilitada a aquest efecte en dret internacional, que acrediti la seva identitat i nacionalitat i que estigui vigent.
Un nacional d’un estat membre de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu pot entrar en territori andorrà si posseeix un document nacional d’identitat en vigor.
Els documents referits no han de presentar cap indici d’haver estat manipulats, alterats o falsificats. Les fotografies que continguin han de correspondre a la semblança de la persona que declara ser-ne titular.
Article 12
Salut pública Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra no poden representar un risc greu per a la salut pública. El Govern determina reglamentàriament les afeccions i malalties que representen un risc per a la salut pública, atenent les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut i d’acord amb les previsions establertes a la legislació sanitària.
Article 13
Seguretat i ordre públic Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic no poden representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 14
Mitjans econòmics Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic han de poder justificar que disposen dels mitjans econòmics suficients per fer front a la durada de l’estada projectada al país. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteri de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics.
Títol V. Del règim turístic
Article 15
Principi de lliure circulació 1. L’estranger en règim turístic no necessita cap tipus d’autorització d’immigració.
L’estranger en règim turístic circula i elegeix lliurement el seu domicili dins el Principat d’Andorra.
Article 16
Durada de l’estada L’estranger en règim turístic no pot sojornar al Principat d’Andorra més de noranta dies a comptar de la data de la seva entrada al país, i dins dels tres-cents seixanta-cinc dies següents a l’entrada.
Article 17
Prohibició de treballar L’estranger en règim turístic no pot treballar al Principat d’Andorra.
Article 18
Ruptura del règim turístic L’estranger que contravé un dels principis establerts als dos articles anteriors es troba en situació irregular i no pot ser considerat en règim turístic.
Títol VI. De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial
Capítol primer. Principis generals
Article 19
Caràcter obligatori de l’autorització d’immigració 1. D’acord amb l’expressat en l’article 16 anterior, cap estranger no pot sojornar més de noranta dies al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
Cap estranger no pot treballar al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
L’estranger que vol sojornar més de noranta dies i/o treballar al Principat d’Andorra ha de sol·licitar i obtenir prop del Servei d’Immigració una autorització d’immigració d’un dels tipus establerts en aquesta Llei.
Article 20
Principi d’unicitat 1. L’estranger no pot ser titular simultàniament de dues o més autoritzacions d’immigració.
Si l’estranger titular d’una autorització d’immigració sol·licita i obté, durant la vigència d’aquesta, una nova autorització d’immigració d’un altre tipus, el Servei d’Immigració anul·la la primera, sense necessitat d’expedient.
Article 21
Principi d’adequació 1. Les autoritzacions d’immigració només es poden concedir de conformitat amb les normes i seguint els procediments establerts en aquesta Llei, especialment a l’article 23.
El tipus de l’autorització concedida ha de ser determinat d’acord amb els criteris establerts al capítol quart del títol VI d’aquesta Llei.
Llevat de disposició particular derogatòria prevista de forma expressa en aquesta Llei, el règim jurídic aplicable al titular d’una autorització d’immigració i la situació real d’estada i/o de treball al Principat d’Andorra d’aquesta persona s’han d’adequar sempre als supòsits i han de ser conformes a les normes del capítol tercer del títol VI d’aquesta Llei aplicables al tipus concret de la seva autorització.
Article 22
Definició dels conceptes de treball i de treballador Als efectes d’aplicació d’aquesta Llei, i excepte per a les autoritzacions d’immigració previstes al títol IX d’aquesta Llei, s’entén per treball tota activitat assalariada o no assalariada, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri, de caràcter lucratiu i que no consisteixi en la gestió del patrimoni propi. S’entén per treballador la persona que exerceix alguna d’aquestes activitats.
Article 22
bis. Obligació d’inscripció al Comú Tota persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball, i tota persona resident per raó de reagrupament, té l’obligació d’inscriure’s al Comú de la parròquia en la qual resideix en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de concessió de l’autorització d’immigració i de justificar aquesta inscripció dins del mateix termini prop del Servei d’Immigració.
Capítol segon. Criteris econòmics i socials orientadors de la política del Govern en matèria d’immigració
Article 23
Política general en matèria d’immigració 1. El Govern analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball. Utilitza a aquest efecte les dades i anàlisis aportades per l’organisme competent en matèria d’ocupació, així com tots els altres instruments d’observació i d’estudi al seu abast.
El Govern completa aquesta anàlisi efectuant totes les consultes que considera oportunes prop de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de les organitzacions empresarials, professionals i sindicals i prop de les associacions d’àmbit nacional que tenen un interès en matèria d’immigració.
A partir d’aquesta anàlisi el Govern defineix la política general en matèria d’immigració, privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.
Quan considera necessari obrir globalment o sectorialment el mercat del treball interior a nous immigrants, el Govern adopta totes les normes i promou totes les mesures necessàries perquè les autoritzacions d’immigració que comporten el dret a treballar es concedeixin seguint els criteris de prioritat establerts a l’article 40 de la present Llei.
Així mateix, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que, sense integrar-se en el mercat de treball del Principat, es considera que el fet que hi resideixin representa un interès per al país, en funció de les activitats que desenvolupen o del seu compromís d’invertir en actius andorrans, per donar així satisfacció a les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i la societat andorranes.
El Govern pren en consideració les anàlisis efectuades i les prioritats establertes en aquest capítol per fixar periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida, les quotes d’autoritzacions d’immigració.
El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa per via reglamentària, i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions destinades a cobrir les necessitats de mà d’obra que no han estat satisfetes pel mercat del treball interior i corresponen a activitats laborals que, per les seves pròpies característiques, només poden ser exercides a Andorra durant una temporada determinada de l’any.
El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa, per via reglamentària i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions per a una activitat professional determinada si constata un dèficit de mà d’obra per aquesta activitat professional en un sector econòmic concret. Aquest dèficit ha de correspondre a un augment conjuntural de l’activitat i no ha de poder ser satisfet pel mercat del treball interior.
Les autoritzacions temporals per a treballadors d’empreses estrangeres poden ser concedides en funció de les sol·licituds presentades, sempre i que s’ajustin als supòsits legals definits a l’article 27 de la present Llei i als criteris econòmics determinats prèviament pel Govern per via reglamentària per a la concessió d’aquest tipus d’autoritzacions.
El nombre d’autoritzacions de residència sense activitat lucrativa per a professionals amb projecció internacional i per raons d’interès científic, cultural i esportiu i per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats que es poden concedir en un temps determinat es fixa periòdicament d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es fa per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en una altra de la mateixa jerarquia. Totes aquestes autoritzacions de residència es computen dins de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident sense activitat lucrativa, d’acord amb les disposicions dels articles 91, 93 i 94. Tampoc no computen les persones que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 97.
El nombre d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra.
El nombre d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra.
Capítol tercer. Tipus d’autoritzacions d’immigració i condició de resident
Secció primera. Autoritzacions de treball per als treballadors fronterers
Article 24
Autorització de treball de fronterer 1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball de fronterer està autoritzat a treballar al país però ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà.
L’autorització de treball de fronterer es lliura per una durada inicial de tres anys i es renova per períodes de la mateixa duració.
Article 25
Autorització de treball temporal de fronterer 1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball temporal de fronterer ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà i està autoritzat a treballar mentre estigui vigent la seva autorització.
La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei.
La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei.
L’autorització de treball temporal de fronterer comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
L’autorització de treball temporal de fronterer té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut com a mínim cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior.
Secció segona. Autoritzacions d’immigració per als actius residents
Article 26
Autorització d’immigració temporal 1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre estigui vigent la seva autorització.
La durada de l’autorització d’immigració temporal s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei.
La durada de l’autorització d’immigració temporal no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei.
L’autorització d’immigració temporal comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
L’autorització d’immigració temporal té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut com a mínim cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior.
Article 27
Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres 1. La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
Els treballadors estrangers dependents de l’empresa estrangera o el treballador autònom estranger que són titulars d’aquest tipus d’autorització han de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra, durant el període d’execució dels treballs, qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària així com la invalidesa derivada d’un accident de treball. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
La concessió d’aquest tipus d’autorització permet al seu titular únicament d’executar els treballs autoritzats i de residir al Principat d’Andorra mentre durin els treballs per als quals ha rebut aquesta autorització.
Aquesta autorització pot ser prorrogada excepcionalment fins a l’acabament efectiu dels treballs que l’havien motivada, sense, però, que la durada total de l’autorització inicial i de les seves pròrrogues pugui excedir sis mesos. Esgotat aquest període màxim, l’empresa no pot tornar a demanar una autorització per a la mateixa persona fins que hagin transcorregut cinc mesos més, com a mínim, des de la data de venciment de l’autorització anterior.
En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos.
Una persona o empresa que desitgi contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per una durada curta, és a dir que en cap cas no excedeixi trenta dies naturals per any natural, no ha de sol·licitar cap autorització d’immigració, tot i que ha de cursar una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració, i si la contractació és igual o superior a cinc dies hàbils, ha de satisfer la taxa corresponent, la forma de pagament de la qual es fixa per via reglamentària.
Article 28
Autorització de residència i treball 1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball està autoritzada a residir i a treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.
L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Durant el primer any, el titular de l’autorització no pot canviar del sector econòmic per al qual ha demanat i obtingut l’autorització. Els sectors econòmics agrupats amb aquesta finalitat es determinen reglamentàriament.
Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 28
bis. Autorització de treball sense residència 1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de treball sense residència està autoritzada a treballar a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra, i ha de residir igualment a l’estranger, en les condicions que determina la Llei.
L’autorització de treball sense residència es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys.
Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 28
ter. Autorització de residència i treball per compte propi 1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball per compte propi està autoritzada a residir i treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.
L’autorització de residència i treball per compte propi es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys.
Una vegada transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 29
Autorització de residència i treball del personal dels centres d’ensenyament 1. L’estranger membre del personal docent o no docent d’un centre d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra concernit per un tractat internacional en virtut del qual el Principat d’Andorra s’hagi obligat, obté, a comptar del seu nomenament, després d’acreditar la seva qualitat, i després de sol·licitar-la, una autorització de residència i treball per la durada del seu nomenament a Andorra.
Quan aquest estranger sigui nomenat per una durada indeterminada, obté una autorització de residència i treball d’una durada de deu anys.
Aquesta autorització és renovable seguint els mateixos criteris mentre es mantenen les condicions inicials de concessió.
Si el titular d’aquesta autorització es jubila i continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització; en aquest cas, la durada de la renovació és la mateixa que la durada de l’autorització inicial, o de la darrera renovació si havia estat renovada. Les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Secció tercera. Autoritzacions d’immigració de residència sense treball
Article 30
Autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca 1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca està autoritzada a estudiar, a realitzar pràctiques formatives, a realitzar entrenaments esportius o a efectuar recerques de caràcter científic o similar i a residir al país únicament mentre durin els estudis, les pràctiques, els entrenaments o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari de les activitats de recerca, de les pràctiques, dels entrenaments o dels estudis que es desitgi efectuar amb una previsió concreta de la finalització.
Pel que fa a l’apartat anterior d’aquest article, s’entén per pràctiques formatives, entrenaments esportius o recerca, l’activitat no remunerada, o remunerada dins el marc d’un conveni atorgat entre el ministeri encarregat de l’educació o d’esports, i el centre docent o esportiu reconegut estranger, segons escaigui, desenvolupada per una empresa situada a Andorra i amb una finalitat exclusivament formativa, esportiva o de recerca. En tot cas, pel que fa a les autoritzacions per pràctiques formatives o recerca, cal que les persones sol·licitants disposin de la titulació acadèmica o professional corresponent, o estiguin fent tràmits per obtenir-la, però no s’hagin integrat en el mercat laboral.
L’autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern o l’autorització d’immigració en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca, pressuposa en tots els casos la justificació d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca a un menor d’edat requereix l’autorització expressa de la persona que en sigui representant o tutora legal, així com l’acreditació que a Andorra estarà sota la guarda d’una institució o entitat legalment constituïda o d’una persona major d’edat. Si la guarda del menor recau en una institució o entitat legalment constituïda, aquesta institució o entitat ha de ser andorrana, i si recau en una persona, ha de ser de nacionalitat andorrana o resident al Principat d’Andorra i ser titular d’una autorització d’immigració vigent almenys per al període de duració dels estudis, de les pràctiques formatives, dels entrenaments esportius o de la recerca projectats.
L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca es pot prorrogar únicament si s’acredita que n’ha estat impossible l’execució dins les previsions i els límits temporals màxims indicats en el calendari adjuntat a la sol·licitud.
L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure al Principat d’Andorra durant el temps dels estudis, les pràctiques, els entrenaments o la recerca, i també d’un habitatge adequat. La suficiència dels mitjans i la de l’habitatge es determinen reglamentàriament.
Article 30 bis
Autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats 1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats està autoritzada a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el títol IX bis d’aquesta Llei.
L’autorització inicial de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats s’atorga per un període d’un any prorrogable. Les renovacions es concedeixen per períodes d’un any.
Article 31
Autorització de residència per raons de reagrupament 1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per raons de reagrupament està autoritzat a residir al Principat d’Andorra amb una persona de nacionalitat andorrana o amb el titular d’una autorització de residència i treball, en el marc del reagrupament familiar, segons les disposicions específiques de la present Llei.
La durada inicial d’una autorització de residència per raons de reagrupament es determina de conformitat amb les disposicions dels articles 107 a 111 de la present Llei.
L’autorització de residència per raons de reagrupament pot ser renovada. En aquest cas, la durada de les renovacions successives es determina de conformitat amb les disposicions de l’article 28 de la present Llei, tenint en compte la durada de l’autorització de residència per raons de reagrupament inicial concedida.
Article 32
Autorització de residència sense activitat lucrativa 1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència sense activitat lucrativa està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX de la present Llei.
L’autorització inicial de residència sense activitat lucrativa s’atorga per un període de dos anys prorrogable. La primera renovació es concedeix per un període de dos anys, i la segona i successives, per un període de tres anys.
La persona estrangera titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència sense activitat lucrativa obté, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
Els nacionals espanyols, francesos i portuguesos obtenen l’autorització inicial de residència sense activitat lucrativa per dos anys prorrogables. La renovació és per un període de tres anys.
Els nacionals espanyols, francesos i portuguesos titulars des de fa almenys cinc anys d’una autorització de residència sense activitat lucrativa obtenen, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
Article 33
Autorització de residència per raons professionals i autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu està autoritzat a residir al Principat d’Andorra d’acord amb les disposicions específiques establertes en els capítols tercer i quart, respectivament, del títol IX d’aquesta Llei.
La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32 d’aquesta Llei.
Secció quarta. Condició de resident
Article 34
Definició La condició de persona resident al Principat d’Andorra i els drets que se’n deriven s’atribueixen a tots els estrangers titulars d’una autorització d’immigració vigent, a excepció dels treballadors fronterers i dels estrangers titulars d’una autorització de treball sense residència.
Capítol quart. Criteris de concessió de les autoritzacions d’immigració
Secció primera. Criteris de concessió generals
Article 35
Principi general de concessió per ordre cronològic El Servei d’Immigració tramita les sol·licituds d’autorització d’immigració i, quan aquestes compleixen els requisits legals, concedeix les autoritzacions d’immigració corresponents, seguint un ordre estricte de prioritat cronològica d’acord amb la data d’entrada de les sol·licituds.
Article 36
Criteris de cohesió social Amb anterioritat a la presentació d’una sol·licitud d’autorització d’immigració, l’empresa sol·licitant ha d’acreditar justificadament que la seva demanda no pot ser satisfeta pel mercat de treball interior i ha d’efectuar, alhora, tots els tràmits requerits per la normativa prop de l’organisme competent en matèria d’ocupació. S’exceptuen d’aquests requisits les autoritzacions d’immigració lliurades per a l’exercici d’una activitat per compte propi i les autoritzacions de treball sense residència.
Article 37
Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de tipus temporal 1. L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei, pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:
Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.
L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei, pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:
Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.
La persona que sol·licita contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger per realitzar uns treballs determinats a Andorra, pot obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres per als estrangers que han de realitzar aquests treballs, seguint les disposicions dels articles 23.9 i 27 de la present Llei.
Article 38
Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball o de fronterer 1. L’estranger que sol·licita residir de forma permanent al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat laboral no afectada per una quota especial vigent pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.
Si aquesta mateixa persona pernocta fora del territori andorrà, pot sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració de fronterer en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.
L’estranger que obté una autorització d’immigració de residència i treball en el marc d’un reagrupament familiar pot exercir qualsevol tipus d’activitat laboral, encara que aquesta activitat estigui afectada per una quota especial vigent.
Article 38 bis
Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència 1. La persona estrangera que sol·licita obtenir una autorització d’immigració de treball sense residència per treballar a l’estranger per compte d’una empresa legalment constituïda a Andorra, tot i residir a l’estranger, pot obtenir una autorització d’immigració de treball sense residència, segons el que exposa l’article 23.11 de la Llei.
En la concessió d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència, cal que la persona estrangera que sol·licita compleixi les condicions següents:
Acreditar documentalment haver estat contractada per una empresa legalment constituïda al Principat d’Andorra amb un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment al Principat d’Andorra durant tot el termini de la relació laboral.
Justificar i tenir en vigència que l’empresa hagi contractat cobertura i assegurança privada per malaltia, per a la persona sol·licitant per tot el temps de vigència de l’autorització d’immigració, així com per als seus familiars a càrrec, en cas que el país en què es presti efectivament el treball no gaudeixi d’un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Article 38 ter
Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi 1. La persona estrangera que sol·licita residir de forma permanent al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat per compte propi pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, segons el que exposa l’article 23.12 de la Llei.
En la concessió d’autoritzacions d’immigració per exercir una activitat per compte propi, cal que la persona estrangera que sol·licita compleixi les condicions següents:
A) En el cas d’un professional liberal:
Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que ha obtingut l’autorització d’exercici de la professió liberal per part del Govern.
Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que ha obtingut la col·legiació prop del col·legi professional corresponent quan escaigui.
Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Mentre no s’acreditin les condicions establertes als punts a i b anteriors, l’autorització d’immigració queda en suspens.
B) En tots els altres casos:
Haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 10% i haver constituït legalment la societat de referència.
Exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la mateixa societat.
Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que la societat legalment constituïda i de referència al punt a és titular d’un comerç degudament registrat i en activitat al Principat d’Andorra.
Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
D’acord amb aquesta Llei, l’activitat comercial prevista al punt c anterior s’ha de demostrar amb els ingressos generats per la societat i pel(s) seu comerç(os).
Article 39
Condicions per a la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca El Govern pot condicionar la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca a l’existència d’acords específics o del principi de reciprocitat amb el país d’origen de la persona sol·licitant.
Article 40
Principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions Les autoritzacions d’immigració de residència i treball, temporal, de fronterer, temporal de fronterer, de residència i treball per compte propi, de treball sense residència i de residència sense treball, es concedeixen en primer lloc als nacionals dels estats que hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, seguidament als nacionals dels estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i finalment als nacionals d’altres estats.
Article 41
Excepcions al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions 1. No obstant el que preveu l’article anterior, el Govern pot establir per reglament, i quota per quota, un nombre d’autoritzacions que poden ser atorgades a nacionals d’altres estats que no es puguin acollir a les seves disposicions, quan concorrin tots els requisits previstos a l’apartat següent i es justifiqui per les necessitats del mercat de treball.
En el supòsit previst a l’apartat anterior, el Servei d’Immigració no lliura cap autorització si la persona sol·licitant no acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar i si no percep un salari en relació amb la qualificació acreditada.
Article 42
Derogació per reagrupament familiar Les autoritzacions d’immigració es concedeixen en el marc del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions del títol X de la present Llei. L’atorgament d’aquestes autoritzacions no queda condicionat a cap criteri de nacionalitat ni es pot denegar per manca de quota disponible.
Secció segona. Criteris personals
Article 43
Seguretat i ordre públic La persona que sol·licita una autorització d’immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic, i ha d’acreditar que no té antecedents penals de resultes de la comissió d’infraccions doloses, ni al Principat d’Andorra, ni als països de residència anteriors.
Article 44
Aptitud per residir i/o treballar La persona que sol·licita una autorització d’immigració ha de ser declarada apta per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració, segons els criteris següents:
No pot representar un risc greu per a la salut pública segons les previsions establertes per la legislació sanitària i les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut.
L’estat de salut de la persona ha de ser adequat al treball que ha de desenvolupar.
No pot representar una càrrega excessiva per al sistema sanitari públic andorrà que pugui posar en perill la seva viabilitat econòmica o hi pugui introduir desequilibris greus.
Article 45
Allotjament L’allotjament de la persona sol·licitant ha de complir les condicions legals mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, si aquesta persona ha d’acreditar un domicili a Andorra.
Article 46
Edat La persona sol·licitant ha de ser major de divuit anys, llevat dels supòsits del reagrupament familiar i de les autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca o d’altres exceptuats expressament per aquesta Llei.
Secció tercera. Criteris laborals
Article 47
Reglament de treball i salari En la concessió d’autoritzacions d’immigració que comporten una autorització de treball, el Govern ha de tenir en compte:
les condicions en què l’empresari que contracta els serveis laborals aplica la reglamentació del treball.
les condicions de treball i de remuneració ofertes al treballador estranger, que en cap cas poden ser de natura inferior a les que gaudeixen els nacionals i els residents.
Capítol cinquè. Denegació d’una autorització d’immigració inicial
Article 48
Autoritat competent El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot denegar una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial.
Article 49
Motius Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de concessió inicial establerts per la present Llei i els reglaments que la desenvolupin.
El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud inicial, sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona sol·licitant.
El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
El fet d’haver estat declarat no apte per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració.
La manca de quota disponible.
Article 50
Autorització d’immigració de substitució Quan una sol·licitud d’immigració inicial no es pot concedir perquè no compleix els requisits i criteris exigits per a un tipus determinat, però reuneix els requisits i compleix les condicions per ser concedida per a un altre tipus, el Servei d’Immigració pot atorgar a la persona estrangera una autorització inicial per a aquest segon tipus, si així ho accepten de forma expressa el sol·licitant, en tots els casos, i el patró, quan es tracta d’una autorització d’immigració amb treball, sense perjudici de les prioritats cronològiques establertes en l’article 35 d’aquesta mateixa Llei.
Article 51
Efectes de la denegació 1. L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial es troba en situació irregular.
Quan la denegació afecta una sol·licitud d’autorització d’immigració que comporta una demanda de treball, el Servei d’Immigració també ha de notificar aquesta resolució al patró.
Títol VII. De la renovació de les autoritzacions d’immigració
Capítol primer. Criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració
Secció primera. Criteris generals
Article 52
Treball permanent i efectiu 1. Llevat de disposició especial de la present Llei, per obtenir la renovació d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar, la persona que n’és titular ha d’haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos.
S’assimila a l’exercici permanent i efectiu d’una activitat professional aquella que es desenvolupa a l’estranger, si la persona que és titular de l’autorització d’immigració que autoritza a treballar resideix de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, en les condicions definides en l’article 53.
Es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional:
les vacances i les baixes temporals per malaltia, accident de treball, maternitat o adopció ocorregudes durant una relació laboral, així com les baixes definitives per invalidesa.
els cicles de formació professional a l’estranger que s’efectuïn per decisió del patró, per temps limitat, i que s’acreditin degudament.
També es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional els períodes durant els quals el titular d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar no acredita que ocupa un lloc de treball amb un màxim de seixanta dies seguits i de noranta dies per any natural, sempre i quant durant aquests períodes la persona interessada s’hagi inscrit en les condicions previstes reglamentàriament prop del servei administratiu encarregat de proposar i gestionar les polítiques d’ocupació i de mediació en el mercat del treball.
També es computa en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional el desenvolupament d’una activitat professional a l’estranger, en les condicions previstes a l’article 28 bis.
Article 53
Residència permanent i efectiva 1. Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular ha d’haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos. Queden exceptuats d’aquesta norma els titulars d’una autorització d’immigració de fronterer i els titulars d’una autorització de treball sense residència.
Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l’estranger conseqüència d’una malaltia o d’un accident, per un cicle de formació a l’estranger en les condicions definides a l’article 52.3, o per un desplaçament laboral a l’estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a dotze mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d’Immigració.
Article 54
Integració, seguretat i ordre públic 1. L’estranger titular d’una autorització de residència i treball que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural del país pot obtenir la renovació de la seva autorització de residència i treball, seguint els requisits establerts per la Llei, però la durada de la renovació de residència i treball és la immediatament següent a la que li correspondria.
Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular no ha de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 55
Obligació de sol·licitar la renovació d’acord amb la situació del sol·licitant i abans del venciment de l’autorització 1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 21 de la present Llei, el titular d’una autorització d’immigració renovable només pot obtenir la renovació d’aquesta autorització, si aquesta s’adequa a la seva situació efectiva de residència i de treball a la data de presentació de la sol·licitud de renovació.
El titular d’una autorització d’immigració renovable n’ha de sol·licitar la renovació abans del venciment.
Tanmateix, si el titular d’una autorització d’immigració renovable que autoritza a treballar no pot acreditar l’exercici d’una activitat professional concreta quan en sol·licita la renovació, pot adequar la seva situació efectiva de treball fins a la data de venciment de la seva autorització.
Secció segona. Criteris de renovació segons el tipus d’autorització d’immigració
Article 56
Renovació de l’autorització de treball de fronterer Per obtenir la renovació d’una autorització de treball de fronterer, la persona que n’és titular ha d’haver treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 57
Renovació de l’autorització d’immigració de residència per raons de reagrupament Per obtenir la renovació d’una autorització d’immigració de residència per raons de reagrupament, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 58
Renovació de l’autorització de residència i treball Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
El Servei d’Immigració denega la primera renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions d’especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41.
Article 58 bis
Renovació de l’autorització de treball sense residència Per obtenir la renovació d’una autorització de treball sense residència, la persona que n’és titular ha d’haver treballat a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra i ha d’haver residit a l’estranger durant tot el període de l’autorització.
El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei o si les condicions de salari, d’assegurança o d’altres han deixat de ser les exposades en els articles 28 bis i 38 bis.
Article 58 ter
Renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball per compte propi, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. Així mateix, en el cas d’una persona professional liberal, per obtenir la renovació de l’autorització cal que hagi complert els requisits establerts a l’article 38 ter.2.A durant la vigència de l’autorització i que els segueixi complint. En els altres casos, la persona estrangera que vulgui obtenir la renovació de la seva autorització de residència i treball per compte propi, cal que hagi complert els requisits establerts a l’article 38 ter.2.B durant la vigència de l’autorització i que els segueixi complint.
El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei o si les condicions exposades als articles 28 ter i 38 ter de la Llei no es compleixen.
Secció tercera. Disposicions particulars
Article 59
Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar
El titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva per obtenir la renovació de la seva autorització.
Article 60
Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es jubila
El titular d’una autorització de residència i treball que es jubila i que continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització.
Article 61
Disposicions particulars per al titular d’una autorització per raons de reagrupament que estudia a l’estranger
Quan el fill d’un resident o el fill del seu cònjuge que és titular d’una autorització de residència per raons de reagrupament i estudia a l’estranger, sol·licita la renovació de la seva autorització, es computen com a residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra els períodes passats a l’estranger per cursar els estudis fins a l’acabament sempre que els estudis constitueixin l’activitat principal de la persona sol·licitant.
Capítol segon. Renovació d’una autorització de residència i treball o de residència per raons de reagrupament concedida des de fa almenys set anys
Article 62
Renovació de l’autorització de residència i treball concedida fa almenys set anys 1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització de residència i treball per una durada de deu anys.
Les renovacions ulteriors d’aquesta autorització es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 63
Renovació de l’autorització de residència i treball, concedida fa almenys set anys, a una persona jubilada 1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que s’ha jubilat i que continua residint al país obté, després de sol·licitar-la, la renovació de la seva autorització de residència i treball per una durada de deu anys.
Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada en l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 64
Renovació de l’autorització de residència i treball concedida a una persona que resideix legalment a Andorra fa almenys set anys i que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar 1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que no pot acreditar que ha treballat de manera permanent i efectiva a Andorra però que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, i que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat durant el darrer període de renovació de la seva autorització, obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització de residència i treball per una durada de deu anys.
Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 65
Renovació de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència per raons de reagrupament si el titular ha residit a Andorra fa almenys set anys 1. En el cas de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència per raons de reagrupament amb el titular d’una autorització de residència i treball, la renovació s’obté per una durada de deu anys quan el sol·licitant ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant set anys sota el règim successiu d’ambdues autoritzacions.
Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 66
Renovació d’una autorització de residència per raons de reagrupament concedida fa almenys set anys 1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència per raons de reagrupament que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys.
Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Capítol tercer. Denegació de renovació d’una autorització d’immigració
Secció primera. Motius de denegació de renovació
Article 67
Supòsits Només és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d’una autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per la present Llei.
El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona sol·licitant.
El fet de canviar de sector econòmic durant el primer any de l’autorització, quan aquesta Llei ho prohibeixi.
El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.
Secció segona. Procediment de denegació de renovació
Article 68
Procediment d’instrucció Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de renovació establerts a l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 69
Resolució El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir motivadament la denegació de la renovació o per arxivar l’expedient.
Article 70
Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 71
Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer 1. El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tanmateix, tenint en compte la situació de la persona interessada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Secció tercera. Efectes de la denegació de renovació
Article 72
Situació irregular i notificació al patró 1. L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 70 de la present Llei.
L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de renovació.
Quan la denegació de renovació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Títol VIII. De l’anul·lació i de la caducitat de les autoritzacions d’immigració
Capítol primer. Anul·lació d’una autorització d’immigració
Secció primera. Anul·lació per via d’expedient
Article 73
Motius És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
Que la persona titular de l’autorització d’immigració vigent no resideixi al Principat d’Andorra de forma permanent i efectiva, excepte per als titulars d’autoritzacions de treball sense residència i de fronterer.
Que la persona titular de l’autorització d’immigració vigent que l’autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra i que no estigui en una de les situacions particulars previstes als articles 59, 60, 62.2, 63, 64, 65 i 28 bis.
Que es constati el falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient que va motivar l’atorgament de l’autorització o la seva renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona titular.
Que la persona titular de l’autorització hagi canviat de sector econòmic durant el primer any de l’autorització, quan la Llei ho prohibeix.
Que es constati que la persona titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 41 deixi de tenir dret a l’excepció del principi de prioritat, abans de la segona renovació, pel fet de no complir les condicions d’especialització o de salari.
Que es constati que la persona titular de l’autorització l’ha obtingut en frau de llei.
Que es constati que la persona titular de l’autorització representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
Que es constati que la persona titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 28 bis resideix al Principat d’Andorra.
Que es constati que la persona titular d’una autorització de residència i treball per compte propi no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits previstos a l’article 38 ter aplicables en cada cas.
Que es constati que la persona titular d’una autorització per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, no consti efectivament ingressada en un centre d’aitals característiques.
Que s’anul·li l’autorització d’immigració o es constati la manca de residència efectiva i permanent de les persones que sol·liciten el reagrupament familiar d’acord amb l’article 102 d’aquesta Llei, o que s’anul·li l’autorització d’immigració de residència sense treball de la persona titular principal descrita al títol IX d’aquesta Llei, per a les persones que han estat objecte del reagrupament previstes a l’article 103 d’aquesta Llei, així com per a les persones a càrrec previstes a l’article 91 d’aquesta Llei.
Article 74
Procediment d’instrucció Quan es constata l’existència d’un dels motius d’anul·lació d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 75
Resolució El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir l’anul·lació o per arxivar l’expedient.
Article 76
Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió d’anul·lació és immediatament executòria.
Article 77
Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer 1. El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 78
Efectes de l’anul·lació per via d’expedient 1. L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma d’anul·lació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 76 de la present Llei.
L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa d’anul·lació de la seva autorització.
Quan l’anul·lació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Secció segona. Anul·lació sense necessitat d’expedient
Article 79
Motius i inscripció de l’anul·lació 1. És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració, sense necessitat d’obrir cap expedient, la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
La baixa voluntària del titular, degudament notificada al Servei d’Immigració.
L’obtenció, per part del titular d’una autorització d’immigració vigent, d’una autorització d’immigració d’una altra categoria.
L’expulsió administrativa ferma del titular.
La condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal.
L’adquisició de la nacionalitat andorrana per part del titular.
El transcurs d’un any des de la data en què caduqui qualsevol autorització d’immigració.
La manca de justificació de la inscripció al Comú on resideix la persona titular d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, d’una autorització de residència per raons professionals, d’una autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, d’una autorització d’immigració de residència i treball o d’una autorització per raó de reagrupament, un cop transcorreguts tres mesos des de l’obtenció de la mateixa autorització.
La manca de justificació de la inversió en actius andorrans en les condicions que es preveuen en l’apartat tercer de l’article 96 d’aquesta Llei.
La defunció del titular d’una autorització d’immigració s’anotarà igualment en el Registre Central d’Immigració.
Article 80
Pèrdua de drets derivada de la baixa voluntària, de l’expulsió administrativa ferma o de la condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal El titular d’una autorització d’immigració anul·lada per baixa voluntària, expulsió administrativa ferma o condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal perd tots els drets que es deriven de l’autorització d’immigració que ha quedat anul·lada. Aquesta persona es troba en situació irregular si no abandona el Principat d’Andorra, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pot incórrer si es troba en una de les situacions esmentades als apartats c) i d) de l’article precedent.
Capítol segon. Caducitat de l’autorització d’immigració
Article 81
Regularització d’una autorització renovable caducada Després de la data de caducitat de l’autorització, la persona titular pot demanar la regularització de la seva situació si justifica, quan escaigui, que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra des de la data en què se li va concedir la darrera autorització i també si compleix tots els altres requisits establerts en aquesta Llei per renovar la seva autorització.
Article 82
Situació de l’estranger 1. El titular d’una autorització que en sol·licita la renovació dins del seu termini de vigència pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització, encara que la renovació sigui efectiva després del termini de caducitat.
El titular d’una autorització renovable caducada de fa menys d’un any, que en sol·liciti la regularització, pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització caducada, fins que recaigui una resolució ferma referent a la seva sol·licitud de regularització.
Article 83
Motius de denegació de la regularització Només és motiu de denegació de la sol·licitud de regularització d’una autorització d’immigració renovable caducada la constatació d’un o més dels supòsits següents:
L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per la present Llei.
El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de regularització, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer el sol·licitant.
El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.
Article 84
Procediment d’instrucció Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de regularització d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 85
Resolució El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir la denegació de la regularització o per arxivar l’expedient.
Article 86
Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de regularització de la seva autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 87
Excepcions al principi de l’efecte suspensiu 1. El recurs presentat contra una decisió de denegació de regularització d’una autorització d’immigració de treball de fronterer i d’una autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 88
Efectes de la denegació de regularització 1. L’estranger que té la condició de resident i és titular d’una autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de regularització de la seva autorització de conformitat amb les disposicions de l’article 86 de la present Llei.
L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o titular d’un altre tipus d’autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de regularització de la seva autorització.
Quan la denegació de regularització afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Títol IX. De les autoritzacions d’immigració de residència sense treball
Capítol primer. Disposicions comunes
Secció primera. Regles generals
Article 89
Àmbit d’aplicació 1. Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball esmentades en els articles 32 i 33 d’aquesta Llei.
En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les restants disposicions d’aquesta Llei.
Article 90
Requisits generals Per obtenir les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, la persona sol·licitant, com a titular principal i inicial, ha de reunir els requisits següents:
Ésser major d’edat o menor emancipat, i no estar incapacitat per resolució judicial ferma.
Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.