LegalizeDecret legislatiu del 26-03-2014 de publicació del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la mateixa, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident sense activitat lucrativa, un resident en concepte de professional amb projecció internacional o un resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu, també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.
La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita l’autorització de residència, d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).
Secció segona. Autorització de residència de persones a càrrec
Article 91
Condició de resident a càrrec 1. Poden accedir a la condició legal de resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, a més de la persona que la sol·liciti per a ella mateixa com a titular principal i inicial i amb les mateixes condicions i terminis que aquesta:
El consort del resident, sempre que no estigui separat judicialment o de fet en el moment de sol·licitar la condició de resident, sense que es pugui agrupar més d’un cònjuge, encara que la llei personal de l’estranger permeti aquesta modalitat de matrimoni.
La persona que hagi format una unió estable de parella amb el resident, sempre que s’hagi constituït d’acord amb els requisits establerts per la llei que la reguli i que no s’hagi extingit per qualsevol de les causes previstes legalment.
Els ascendents del resident o del seu cònjuge o parella estable sempre que estiguin al seu càrrec.
Els fills menors d’edat no emancipats del resident i els del seu cònjuge o parella estable en les mateixes condicions. En el cas de fills adoptius serà necessari acreditar que la constitució de l’adopció s’ha fet d’acord amb els requisits necessaris per ser reconeguda al Principat d’Andorra.
Els fills majors d’edat incapacitats d’acord amb les prescripcions de la seva llei personal, dels que el resident o el seu cònjuge o parella estable sigui representant legal, o que es considerin discapacitats d’acord amb les disposicions de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i estiguin a càrrec del resident o del seu cònjuge o parella estable, o que tinguin legalment dret a rebre aliments de qualsevol d’ells d’acord amb la seva llei personal.
Els fills majors d’edat, però menors de 25 anys, del resident o del seu cònjuge o parella estable que tinguin com activitat principal o única cursar o ampliar estudis.
Els altres descendents del resident o del seu cònjuge o parella estable, en les mateixes condicions que els fills, quan estiguin a càrrec de qualsevol d’ells.
Els tutelats legalment o que estiguin sota la protecció d’un resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, del seu cònjuge o parella estable en el marc d’una institució similar a la reconeguda en l’ordenament andorrà i no contrària a l’ordre públic nacional.
Als efectes de la present Llei s’entén com persona a càrrec aquella que depèn econòmicament o personalment del sol·licitant de residència sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu o del resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, d’acord amb la seva llei personal.
Article 92
Concessió per reagrupament 1. Les persones esmentades en l’article anterior poden accedir a la condició de resident sense activitat lucrativa, de resident en concepte de professional amb projecció internacional o de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu en el moment que el titular principal sol·liciti la residència o, posteriorment, per reagrupament familiar, sempre que el titular de la residència acrediti que disposa dels mitjans suficients per fer-se càrrec d’aquestes persones i que disposa d’un allotjament amb les condicions legals d’habitabilitat suficients, i que la persona que vol adquirir la condició de resident no representa un risc per a la seguretat de l’Estat, les persones, els béns o l’ordre públic, disposa d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària, i no suposa un risc per a la salut pública. El compliment d’aquest darrer requisit s’acredita mitjançant un certificat mèdic expedit pel Servei de Medicina Legal i Forense, en el cas de menors fins 14 anys, o pel fet d’haver estat declarat apte per residir pel Servei Mèdic d’Immigració, en el cas de majors d’aquesta edat.
Als efectes d’aplicació de l’article anterior les unions estables de parella s’equiparen al matrimoni, amb les salvetats següents:
La persona que hagi donat dret al reagrupament familiar de la seva parella no pot donar dret al reagrupament familiar d’una nova parella fins que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’anterior inscripció al Registre d’unions estables de parella.
Si s’extingeix la unió estable de parella d’una persona que hagi obtingut una autorització d’immigració de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu en el marc del reagrupament familiar, l’eventual nova unió estable de parella d’aquesta persona no pot donar lloc al reagrupament familiar de la nova parella fins que hagin transcorregut almenys cinc anys des de la cancel·lació, al Registre d’unions estables de parella, de la unió estable anterior.
Article 93
Extinció de l’autorització principal 1. En cas de defunció del titular principal, si una de les persones al seu càrrec vol optar a la titularitat de la residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu que ostentava el difunt pot sol·licitar que se li mantingui la mateixa autorització d’aquest sempre que reuneixi els requisits que aquesta Llei exigeix per als titulars principals i aporti els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.
L’esmentada sol·licitud, que comportarà el pagament de la taxa corresponent a una renovació, s’haurà de presentar en el termini d’un any a comptar de la defunció del titular principal. El termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització.
Article 94
Extinció de la situació de dependència Tota persona que ostenti una residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, a càrrec d’un titular principal i deixi d’estar a càrrec d’aquest, haurà de sol·licitar, si vol continuar ostentant aquesta condició, una nova autorització de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu com a titular principal, d’acord amb els requisits d’aquesta Llei. No obstant, si ho sol·licita en un termini màxim d’un any, el pagament de taxes i el termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització i sols li seran requerits els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.
Capítol segon. De les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa
Article 95
Concepte de resident sense activitat lucrativa 1. Es considera resident sense activitat lucrativa als efectes d’aquesta Llei la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.
No obstant això, el resident sense activitat lucrativa pot desenvolupar les activitats necessàries per a la gestió del seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que li corresponguin com a administrador de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al cinquanta per cent, i sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat.
Article 96
Inversió en actius andorrans 1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys quatre-cents mil euros (400.000 euros) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:
Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra.
Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra.
Instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra.
Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra.
Dipòsits no remunerats en l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha de fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances l’import de cinquanta mil euros (50.000 euros) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de deu mil euros (10.000 euros) no remunerats per cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests imports seran objecte de deducció respecte de la quantitat referida a l’apartat 1 del present article. En cas que es doni de baixa, que s’anul·li o que no es renovi l’autorització de residència, es restitueix el dipòsit, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions davant de l’Administració.
El sol·licitant d’una autorització de residència sense activitat lucrativa ha de manifestar, en el moment de formalitzar la seva sol·licitud, el seu compromís de fer efectiva la inversió esmentada a l’apartat 1 del present article en un termini màxim de sis mesos. Un cop transcorregut aquest període de temps, el resident ha d’aportar, en les condicions que es determinin reglamentàriament, els documents acreditatius de la inversió descrita a l’apartat anterior d’aquest article. En el supòsit que el resident sense activitat lucrativa no aporti, en els termes establerts reglamentàriament, els documents justificatius de la seva inversió, l’autorització de residència sense activitat lucrativa restarà anul·lada.
Article 97
Persones exemptes Als efectes d’aquesta Llei no es consideren residents sense activitat lucrativa i, per tant, queden exceptuades de les condicions necessàries per accedir a aquesta condició les persones següents:
La persona que estableixi la seva residència al Principat d’Andorra per reagrupament familiar, com a persona a càrrec del titular d’una autorització de residència i treball o d’una persona de nacionalitat andorrana.
La persona titular d’una autorització de residència i treball que es jubila, el seu cònjuge o parella estable i les persones a càrrec.
La persona que sol·liciti i obtingui una autorització d’immigració per cursar o ampliar estudis o realitzar treballs d’investigació o de formació o entrenaments esportius, en qualsevol centre públic o privat andorrà, sempre que compleixi els requisits que exigeix aquesta Llei.
La persona que resideixi temporalment i per una durada inferior a 90 dies al Principat d’Andorra per seguir tractaments mèdics, sempre que acrediti aquest fet i limiti la seva estada a la durada del tractament.
La persona que sol·liciti i obtingui una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, sempre que compleixi els requisits que exigeix aquesta Llei, i que se sotmeti concretament a les especificitats del títol IX bis de la Llei.
Capítol tercer. De les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional
Article 98
Concepte de professional amb projecció internacional 1. Es considera professional amb projecció internacional la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva en el Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural, per desenvolupar una activitat professional en els termes següents:
La seu o base des de la qual es desenvolupa l’activitat professional està situada en el territori del Principat d’Andorra.
En el desenvolupament de la seva activitat professional en el Principat d’Andorra, el professional amb projecció internacional compta com a màxim amb una persona contractada en règim laboral.
Els serveis prestats pel professional amb projecció internacional tenen com a destinataris principalment persones o entitats no residents en el Principat d’Andorra. S’entén complert aquest requisit sempre que almenys el 85% dels serveis prestats pel professional amb projecció internacional siguin utilitzats en qualsevol altre país o territori diferent de l’andorrà.
Els professionals amb projecció internacional només poden desenvolupar activitats lucratives en el territori andorrà en els termes indicats a l’apartat anterior d’aquest article. Qualsevol altra activitat, assalariada o no, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri i de caràcter lucratiu, requereix l’obtenció de la corresponent autorització d’immigració en els termes d’aquesta Llei.
Article 99
Règim aplicable La concessió i extinció de les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional es regeixen íntegrament pel que s’estableix en el capítol segon del títol IX d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:
A l’efecte d’acomplir el requisit previst a l’apartat b) de l’article 90, el sol·licitant ha d’acreditar la viabilitat econòmica del projecte que pretén iniciar i demostrar que aquest projecte generarà els recursos econòmics suficients que li permetin, tant a ell com a les persones a càrrec seu, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència per raons professionals.
El Govern determina reglamentàriament els requisits que s’han de complir per a l’acreditació de l’existència de mitjans econòmics suficients en els termes indicats.
L’activitat professional que desenvolupi la persona sol·licitant s’ha d’emmarcar en algun dels sectors on el Govern, atesa la seva anàlisi de la situació i de les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia andorrana, consideri convenient donar entrada en el territori andorrà a professionals que permetin satisfer les necessitats esmentades.
El Govern determina reglamentàriament, en el marc de la fixació de la quota d’autoritzacions prevista a l’article 23, apartat 10 d’aquesta Llei, els sectors professionals que, d’acord amb l’anàlisi indicada en el paràgraf anterior, requereixen l’entrada en el Principat d’Andorra de professionals de nacionalitat estrangera.
L’òrgan competent concedeix les autoritzacions per a professionals amb projecció internacional, tenint en compte, a més de les circumstàncies indicades en els apartats a) i b) anteriors, el nivell de qualificació i d’experiència professional del sol·licitant en el sector en el qual s’emmarqui l’activitat que desenvolupi, de manera que es puguin satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia andorrana, d’acord amb el que disposa l’apartat b) anterior.
El Govern determina reglamentàriament els requisits de qualificació i experiència professional que han de satisfer els sol·licitants per obtenir l’autorització de residència per a professionals amb projecció internacional.
El titular principal d’una autorització de residència per a professionals amb projecció internacional ha de fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances l’import de cinquanta mil euros (50.000 euros) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de deu mil euros (10.000 euros) no remunerats per cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident en concepte de professional amb projecció internacional. En cas que es doni de baixa, que s’anul·li o que no es renovi l’autorització de residència, es restitueix el dipòsit, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions davant de l’Administració.
Capítol quart. De les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu
Article 100
Concepte de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu 1. Es considera resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu la persona física estrangera que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports, i que estableix la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural.
Les persones que obtinguin l’autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu poden continuar desenvolupant les activitats professionals que els siguin pròpies, sempre que tinguin com a destinataris principals persones o entitats no residents al Principat d’Andorra. S’entén complert aquest requisit si almenys el 85% dels serveis prestats pel resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu són utilitzats en qualsevol altre país o territori diferent de l’andorrà.
Sense perjudici del compliment dels requisits esmentats a l’article següent d’aquesta Llei, el Govern concedeix les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu valorant les necessitats i la situació del Principat d’Andorra en l’àmbit en el qual s’inscrigui l’activitat de la persona sol·licitant. A aquests efectes, el Govern té plena discrecionalitat per apreciar si la persona sol·licitant de l’autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu compleix les condicions per entendre que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports.
Article 101
Règim aplicable La concessió i l’extinció de les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu es regeixen íntegrament pel que s’estableix en el capítol segon del títol IX d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:
A l’efecte d’acomplir el requisit previst a l’apartat b) de l’article 90, el sol·licitant ha d’acreditar que l’activitat que desenvolupa en el camp de la ciència, la cultura o l’esport li permet generar els recursos econòmics suficients perquè tant ell com les persones a càrrec seu puguin residir al Principat d’Andorra durant tot el temps de vigència de la residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu. El Govern determina reglamentàriament els requisits que han de complir-se per a l’acreditació de l’existència de mitjans econòmics suficients en els termes indicats.
El titular principal d’una autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu ha de fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances l’import de cinquanta mil euros (50.000 euros) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de deu mil euros (10.000 euros) no remunerats per cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu. En cas que es doni de baixa, que s’anul·li o que no es renovi l’autorització de residència, es restitueix el dipòsit, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions davant de l’Administració.
Títol IX bis. Autoritzacions d’immigració de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats
Article 101 bis
Concepte de persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats 1. Es considera persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, d’acord amb aquesta Llei, la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat durant almenys 90 dies per any natural, sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.
No obstant això, la persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats pot desenvolupar les activitats necessàries per a la gestió del seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que li corresponguin com a administradora de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al 50%, i sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat.
Article 101 ter
Règim aplicable Per obtenir una autorització d’immigració de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
Ser major d’edat o menor emancipat, o menor o incapacitat amb l’autorització expressa de qui en sigui representant o tutor legal.
Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
Justificar i tenir en vigència per al Principat d’Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per a la persona sol·licitant per tot el temps de vigència de l’autorització, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per al Principat d’Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
Demostrar documentalment que ha estat admesa per ingressar en un centre geriàtric o per ingressar en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat.
La signatura de la persona sol·licitant d’un compromís d’estar ingressada de forma permanent i efectiva en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat.
Títol X. Del reagrupament familiar
Capítol primer. Principis generals
Article 102
Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar 1. Poden sol·licitar el reagrupament familiar segons les especificacions de la present Llei, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o l’estranger titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra el darrer any.
La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions establertes en el títol IX de la present Llei.
Article 103
Persones que es poden reagrupar 1. Una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o una estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que resideix al Principat d’Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb:
El cònjuge o el membre de la unió estable de parella.
Els seus fills menors d’edat, i els fills menors d’edat del cònjuge dels quals en tinguin la guàrdia i custòdia legals.
Els seus fills majors d’edat, i els fills majors d’edat del cònjuge, a càrrec i dels quals n’exerceixin la tutela legal o que tinguin sota la seva protecció en el marc d’una institució similar.
Els ascendents a càrrec que tinguin com a mínim 65 anys o que estiguin jubilats.
Altres persones que les esmentades en les lletres anteriors quan el sol·licitant n’exerceixi la tutela legal o les tingui sota la seva protecció en el marc d’una altra institució similar reconeguda per l’ordenament jurídic andorrà i no contrària a l’ordre públic nacional, sempre que ambdós progenitors hagin perdut o els hagi quedat extingida la pàtria potestat.
Quan es tracti dels fills referits als apartats b) i c) anteriors, el reagrupament serà immediat, si el cònjuge que podia reagrupar-se amb l’altre obté, al seu torn, una autorització de residència i treball, tot complint els altres requisits.
Als efectes d’aquest títol, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.
Article 104
Requisits generals de seguretat i d’ordre públic per a l’atorgament de l’autorització 1. La sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
Es prohibeix qualsevol tipus de reagrupament familiar assimilat a una pràctica poligàmica o equivalent. Les autoritzacions lliurades són anul·lades per a tot el nucli familiar en cas de constatació d’una de les pràctiques esmentades.
Article 105
Requisits per acreditar el matrimoni, la unió estable de parella, la filiació o la tutela El matrimoni, la unió estable de parella, la filiació o la tutela invocats per sol·licitar el reagrupament familiar han de ser degudament acreditats. Les condicions per a l’acreditació són fixades per reglament i el Servei d’Immigració pot dur a terme les verificacions oportunes en aquest sentit.
Article 106
Requisits per al reagrupament 1. El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei, ha d’acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L’allotjament ha de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.
La persona a càrrec o que es troba sota la tutela del sol·licitant ha de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
L’allotjament del cònjuge i dels fills menors de 16 anys a càrrec de la persona sol·licitant és únicament la llar del mateix sol·licitant. La suficiència de la llar familiar es determina reglamentàriament. Si la situació de convivència de la parella canvia després de l’obtenció del dret al reagrupament, el domicili de cada cònjuge pot ser diferent, sempre que també sigui suficient, d’acord amb les disposicions reglamentàries.
Capítol segon. Autoritzacions d’immigració concedides en el marc del reagrupament familiar
Secció primera. Reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana
Article 107
Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers d’una persona de nacionalitat andorrana i dels fills del seu cònjuge 1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en la present Llei, el cònjuge, els fills estrangers i els fills estrangers del cònjuge d’una persona de nacionalitat andorrana obtenen una autorització de residència per raons de reagrupament. Obtenen una autorització de residència i treball si també acrediten una contractació laboral.
Aquestes autoritzacions es concedeixen per una durada de deu anys.
Article 108
Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb una persona de nacionalitat andorrana 1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència per raons de reagrupament d’una durada de deu anys.
Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 42 i 112.2 de la present Llei. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.
Secció segona. Reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball
Article 109
Principi general de concessió d’una autorització d’immigració per raons de reagrupament La persona que reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball obté una autorització de residència per raons de reagrupament. L’autorització de residència per raons de reagrupament es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes de deu anys.
Article 110
Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers del titular d’una autorització de residència i treball i dels fills del seu cònjuge 1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en aquesta Llei i acrediten una contractació laboral, el cònjuge, els fills, i els fills del cònjuge del titular d’una autorització de residència i treball obtenen una autorització de residència i treball.
La durada d’aquestes autoritzacions és la mateixa que preveu l’article anterior.
Article 111
Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb el titular d’una autorització de residència i treball 1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència per raons de reagrupament. El període de la durada d’aquesta autorització és el previst en l’article 109.
Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 42 i 112.2. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.
Capítol tercer. Denegació de concessió d’una autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar
Article 112
Condicions i motius de denegació 1. La sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar només pot ser denegada en les mateixes condicions i pels mateixos motius que qualsevol altra sol·licitud d’autorització d’immigració inicial, o per manca d’un dels requisits específics previstos per al reagrupament familiar en el present títol.
Tanmateix, aquesta sol·licitud no pot ser denegada per motius de salut pública o d’ineptitud al treball o a la residència per causes mèdiques.
Article 113
Efectes de la denegació L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar es troba en situació irregular.
Títol XI. De la situació irregular en matèria d’immigració
Article 114
Principi general d’abandó del territori Tot estranger que es troba en situació irregular segons les disposicions de la present Llei ha d’abandonar el territori andorrà.
Article 115
Excepcions al principi general d’abandó del territori No s’aplica el principi general d’obligació d’abandó del territori andorrà a les persones que es troben en un dels supòsits següents:
L’estranger que sojorna al Principat d’Andorra més de noranta dies i per al qual s’ha presentat una sol·licitud d’autorització d’immigració en el marc del reagrupament familiar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball. Aquesta persona pot sojornar al país fins que recaigui resolució administrativa referent a la seva sol·licitud de reagrupament.
El titular d’una autorització d’immigració que li permet exclusivament residir al Principat d’Andorra i hi treballa sense disposar de l’autorització corresponent. Si aquesta persona cessa immediatament de treballar, pot continuar residint-hi sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
El titular d’una autorització de fronterer que pernocta de forma habitual al Principat d’Andorra. Si aquesta persona torna a pernoctar fora del territori andorrà, pot continuar treballant-hi d’acord amb les modalitats que li permet la seva autorització, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
El titular d’una autorització d’immigració temporal o d’una autorització d’immigració temporal de fronterer que li permet treballar en certes modalitats o amb determinades limitacions i que treballa sense respectar-les. Si aquesta persona cessa immediatament de treballar en la modalitat no autoritzada i respecta les limitacions imposades, pot continuar treballant, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
La persona titular d’una autorització de treball sense residència que resideix de forma habitual al Principat d’Andorra. Si aquesta persona torna a residir fora del territori andorrà, pot continuar treballant a l’estranger, en els termes de la seva autorització, sense perjudici de les sancions que se li puguin imposar.
Article 116
Desobediència a l’ordre d’abandó del territori A qualsevol persona en situació irregular a qui s’ha notificat que ha d’abandonar el país i que no ho fa en el termini fixat, se li pot aplicar la mesura de policia administrativa corresponent establerta en la present Llei.
Títol XII. De les mesures de policia administrativa destinades a fer cessar una situació irregular i dels seus procediments
Capítol primer. Denegació d’accés
Article 117
Definició de la denegació d’accés 1. La denegació d’accés és una mesura de policia administrativa destinada a prohibir l’entrada al territori andorrà de l’estranger que no compleix almenys un dels requisits establerts per entrar al Principat d’Andorra.
L’estranger titular d’una autorització d’immigració vigent no pot ésser objecte de denegació d’accés per motius de salut pública, de seguretat i d’ordre públic o per insuficiència de mitjans econòmics suficients.
La denegació d’accés no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.
Article 118
Competència en matèria de denegació d’accés Són competents per denegar l’accés al Principat d’Andorra els funcionaris del Cos de Policia d’Andorra.
Capítol segon. Foragitament
Article 119
Definició del foragitament 1. El foragitament és una mesura de policia administrativa destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l’estranger que ha entrat de forma irregular en territori andorrà, o que es troba en règim turístic i en una de les situacions detallades a continuació:
No posseeix els documents ni, si escau, els visats establerts legalment per entrar al Principat d’Andorra.
Representa un risc greu per a la salut pública. Aquest risc s’avalua seguint els criteris definits a l’article 12.
Representa un risc greu i constatat per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, o per a l’ordre públic.
No disposa notòriament dels mitjans econòmics suficients per continuar sojornant a Andorra.
Se li ha notificat o advertit que es troba en una de les situacions previstes en els apartats a) a d) i no ha abandonat el Principat d’Andorra en el termini fixat.
S’entén per entrada irregular la de l’estranger que ha entrat en territori andorrà per un pas fronterer no habilitat, o bé que hi ha entrat tot i haver estat objecte d’una denegació d’accés.
El foragitament no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.
Article 120
Competència en matèria de foragitament 1. Respectant estrictament les instruccions i les directrius generals rebudes del ministre encarregat d’Interior, el director o un comissari del Cos de Policia poden decidir foragitar un estranger que es troba en una de les situacions previstes a l’article anterior.
El director del Cos de Policia notifica al ministre encarregat d’Interior, en el termini més breu possible, qualsevol decisió de foragitament i precisa de manera detallada els motius que l’han fonamentada.
Capítol tercer. Expulsió administrativa
Secció primera. Principis generals
Article 121
Definició general de l’expulsió administrativa 1. L’expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l’estada i/o a prohibir l’accés d’un estranger al territori andorrà.
L’expulsió administrativa no s’ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d’expulsió que pot pronunciar un tribunal penal.
Article 122
Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d’ordre públic 1. Com a mesura de prevenció, l’expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d’elements contrastats, del risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic que representa l’entrada o la presència, al Principat d’Andorra, de la persona objecte de la mesura.
L’expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l’enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.
La durada de la mesura d’expulsió com a mesura de prevenció s’estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys.
Article 123
Expulsió administrativa com a mesura d’execució forçosa 1. Com a mesura d’execució forçosa, l’expulsió administrativa s’aplica a l’estranger al qual s’ha notificat que es trobava en situació irregular i que no ha abandonat el Principat d’Andorra en el termini fixat.
En aquest cas, la durada de l’expulsió administrativa no pot excedir un termini màxim de dos anys.
Article 124
Limitacions a la mesura d’expulsió administrativa No poden ser objecte d’una mesura administrativa d’expulsió:
L’estranger menor d’edat.
L’estranger major d’edat que ha nascut a Andorra i que hi resideix des del seu naixement de manera ininterrompuda.
L’estranger que resideix legalment a Andorra de manera ininterrompuda des de fa almenys vint anys, excepte en cas de necessitat imperiosa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
Secció segona. Procediment d’expulsió administrativa
Article 125
Instrucció de l’expedient 1. Seguint instruccions del ministre encarregat d’Interior o a iniciativa pròpia, el director del Cos de Policia incoa i fa instruir pels seus serveis l’expedient d’expulsió administrativa.
Un cop instruït l’expedient, el director del Cos de Policia fa notificar pels seus serveis a la persona afectada la proposta d’expulsió administrativa així com els motius que la justifiquen.
La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del Cos de Policia.
El director del Cos de Policia pot arxivar l’expedient o trametre la proposta d’expulsió administrativa al ministre encarregat d’Interior.
Article 126
Competència en matèria d’expulsió administrativa El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’expulsió i fixar-ne la durada, per substituir aquesta mesura per una advertència d’expulsió o per arxivar l’expedient.
Article 127
Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident 1. El recurs presentat per un estranger resident contra una mesura d’expulsió administrativa que l’afecta té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la mesura d’expulsió esdevé immediatament executòria.
No obstant això, l’estranger que, prèviament al recurs, ha perdut la seva condició de resident, no pot invocar els efectes suspensius previstos en l’apartat anterior.
Article 128
Excepció al principi de l’efecte suspensiu per a l’estranger no resident 1. El recurs contra una decisió d’expulsió administrativa presentat per un estranger no resident no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals per abandonar el territori a comptar de l’endemà de la data de la notificació de la resolució.
Secció tercera. Efectes de la decisió d’expulsió administrativa
Article 129
Prohibició d’entrada al territori La persona expulsada no pot entrar en el territori andorrà, ni que sigui en règim turístic, durant la vigència de l’expulsió administrativa.
Article 130
Desobediència a una mesura d’expulsió administrativa El Cos de Policia deté i posa a disposició judicial tota persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que infringeix la prohibició esmentada a l’article anterior per la presumpta comissió d’un delicte de desobediència a una ordre d’expulsió administrativa en virtut de les disposicions del Codi penal vigent.
Secció quarta. Suspensió temporal i revocació de l’expulsió
Article 131
Suspensió temporal sense necessitat d’autorització prèvia La persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que ha estat citada a comparèixer a una vista penal o en el decurs d’una instrucció penal, en qualitat d’imputada, de processada, de part perjudicada o com a testimoni, pot entrar i sojornar al Principat d’Andorra durant el temps estrictament necessari per a la compareixença. En aquest cas, la persona expulsada no necessita una autorització prèvia però ha de poder acreditar la seva citació a judici en cas de ser controlada per un funcionari de policia.
Article 132
Autorització administrativa de suspensió temporal 1. Llevat del cas previst en l’article anterior, la persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que desitja entrar i/o sojornar al Principat d’Andorra per motius justificats ha d’adreçar, amb caràcter previ, una sol·licitud motivada al ministre encarregat d’Interior.
El ministre encarregat d’Interior, o la persona delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar una suspensió temporal de la mesura d’expulsió.
Article 133
Revocació de l’expulsió administrativa 1. La persona objecte d’una expulsió administrativa pot sol·licitar al ministre encarregat d’Interior la revocació d’aquesta mesura mitjançant un escrit motivat.
El ministre encarregat d’Interior, si ho considera oportú, pot decidir la revocació sol·licitada o, de forma alternativa, reduir la durada de l’expulsió inicialment prevista o suspendre-la de forma condicional per un període determinat.
Secció cinquena. Advertència d’expulsió
Article 134
Definició, procediment i efectes 1. L’advertència d’expulsió és una mesura destinada a advertir un estranger del fet que, si la seva conducta s’agreugés, comportaria un risc per a l’ordre públic o la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns.
L’advertència d’expulsió segueix els mateixos tràmits d’instrucció, d’al·legacions i de proposta que l’expulsió.
El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’advertència d’expulsió.
L’advertència d’expulsió no afecta la situació d’immigració ni els drets de la persona objecte de la mesura.
L’advertència d’expulsió és un requisit necessari previ a la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa contra un estranger que té la condició de resident excepte quan s’aplica com a mesura d’execució forçosa o en cas de risc greu per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
Títol XIII. Obligacions del patró o de la persona beneficiària de la prestació de serveis o de la persona titular del centre geriàtric o del centre de cures mèdiques o terapèutiques privats
Capítol primer. Obligacions del patró
Article 135
Definició del concepte de patró Als efectes d’aplicació de la present Llei, s’entén com a patró la persona física o jurídica per a qui l’estranger treballa.
Article 136
Obligacions del patró en el moment de la contractació laboral 1. Qualsevol patró que desitgi contractar els serveis laborals d’una persona estrangera ha de comprovar que aquesta persona disposa d’una autorització d’immigració vigent adequada al lloc de treball objecte de la contractació. El patró té l’obligació de comunicar al Servei d’Immigració la contractació del treballador i la finalització de la relació laboral.
Si un patró desitja contractar els serveis laborals d’una persona estrangera que no disposa d’una autorització d’immigració adequada, ha de signar conjuntament amb aquesta persona la sol·licitud d’autorització prop del Servei d’Immigració.
El Govern fixa per la via reglamentària les situacions en les quals el patró que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, o d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador estranger al seu país d’origen.
El patró té prohibit fer treballar una persona estrangera fins a l’obtenció efectiva d’una autorització d’immigració adequada.
Article 137
Obligacions del patró durant la relació laboral El patró té l’obligació de fer cessar immediatament l’activitat laboral al seu empleat quan el Servei d’Immigració li notifica l’anul·lació, la denegació de la renovació o de la regularització de l’autorització d’immigració o la baixa voluntària del treballador.
Article 138
Obligacions del patró al venciment d’una autorització temporal 1. El patró que contracta els serveis d’un estranger titular d’una autorització d’immigració temporal té l’obligació de fer cessar immediatament l’activitat laboral del treballador al venciment de la seva autorització.
El patró que contracta els serveis d’una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració temporal té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració la cessació de l’activitat laboral del treballador.
Capítol segon. Obligacions del beneficiari de serveis prestats pel titular d’una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres
Article 139
Detall de les obligacions La persona que desitja contractar els serveis de treballadors dependents d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger, té les obligacions següents:
Ha de sol·licitar una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
No pot deixar treballar aquests estrangers fins a l’obtenció efectiva de l’autorització.
Ha de deixar treballar els estrangers únicament per realitzar els treballs per als quals han estat degudament autoritzats.
Ha de fer cessar immediatament l’activitat dels estrangers al venciment de l’autorització.
Capítol tercer. Obligacions de la persona titular del centre geriàtric privat o del centre de cures mèdiques o terapèutiques privats
Article 139 bis
Detall de les obligacions La persona titular d’un centre geriàtric privat o d’un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració qualsevol alta definitiva del centre de qualsevol persona titular d’una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats en el termini màxim de quinze dies naturals a comptar de la data d’alta definitiva de la persona titular de l’autorització d’immigració.
Títol XIV. De les infraccions i de les sancions
Capítol primer. Infraccions
Article 140
Infraccions lleus Comet una infracció lleu:
Qui treballi al Principat d’Andorra sense ser titular de cap autorització d’immigració.
Qui treballi al Principat d’Andorra amb unes modalitats i condicions altres que les que queden especificades en l’autorització d’immigració.
Qui treballi al Principat d’Andorra després del venciment d’una autorització temporal.
Qui treballi al Principat d’Andorra malgrat haver-se donat de baixa voluntària prop del Registre Central d’Immigració.
Qui pernocti de forma habitual al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de fronterer.
Qui pernocti de forma habitual al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització temporal de fronterer.
Qui sigui titular d’una autorització d’immigració renovable caducada.
El patró que incompleixi l’obligació de comunicar la contractació d’un treballador i/o l’acabament de l’activitat laboral d’aquest, d’acord amb els articles 136 i 138.
Qui pernocti o resideixi de forma habitual o treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de treball sense residència.
Qui consti com a persona ingressada en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat al Principat d’Andorra després del venciment de la seva autorització d’immigració.
La persona titular d’un centre geriàtric privat o d’un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat que incompleixi l’obligació de notificar en el termini fixat al Servei d’Immigració qualsevol alta definitiva del centre de qualsevol titular d’una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, d’acord amb l’article 139 bis.
Qui hagi complert amb retard l’obligació d’inscriure’s al Comú de la parròquia en la qual resideix.
Article 141
Infraccions greus Comet una infracció greu:
El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball o de residència per raons de reagrupament.
El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera en unes condicions i modalitats inadequades a la seva autorització d’immigració.
Queda comprès en aquest supòsit el del patró que paga al treballador un salari inferior o modifica la jornada de treball que consta en la sol·licitud d’autorització d’immigració presentada al Servei d’Immigració.
El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera després del venciment de la seva autorització temporal.
El patró que es rescabali d’un treballador estranger, de qualsevol classe de despesa que hagi satisfet pel seu desplaçament a Andorra, i també el que efectuï retencions sobre el salari per qualsevol despesa de trasllat de la persona treballadora o de la seva família o pels conceptes o les taxes que li correspongui satisfer com a patró.
La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixi fer els treballs abans d’obtenir l’autorització d’immigració temporal per als treballadors d’empreses estrangeres o que deixi fer els treballs de curta durada sense haver efectuat la comunicació prèvia al Servei d’Immigració o sense haver satisfet la taxa prevista a l’article 27.6.
La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa efectuar treballs que no han estat autoritzats.
La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa continuar l’execució dels treballs després del venciment de l’autorització sense haver obtingut la pròrroga corresponent.
Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la renovació de l’autorització que li permetia treballar.
Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la regularització de l’autorització caducada que li permetia treballar.
Qui treballi al Principat d’Andorra amb una autorització d’una categoria que permetia treballar però que ha estat anul·lada.
Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de residència per raons de reagrupament.
Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball o de treball sense residència.
Article 142
Infraccions molt greus Comet una infracció molt greu:
El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera sense autorització d’immigració.
El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera que es troba en situació irregular en els supòsits previstos als articles 72, 78, 79 a), c) i d), 80 i 82, a partir de la notificació del Servei d’Immigració al patró.
Qualsevol persona que indueixi, promogui, afavoreixi o faciliti, directament o indirectament, de forma individual o pertanyent a una organització, la immigració clandestina, o l’estada irregular de persones al Principat d’Andorra, sempre que el fet no constitueixi un delicte.
Article 143
Prescripció de les infraccions Les infraccions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data de comissió.
Capítol segon. Sancions
Article 144
Principi general Només es pot sancionar la comissió de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol.
Article 145
Sancions corresponents a les infraccions lleus 1. Les infraccions tipificades a l’article 140 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 50 a 200 euros.
L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 146
Sancions corresponents a les infraccions greus 1. Les infraccions tipificades als apartats a), b), c), d), f), g), h), i), j), k i l) de l’article 141 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 1.000 a 3.000 euros. La infracció tipificada a l’apartat e) de l’article 141 dóna lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 300 a 1.000 euros.
L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 147
Sancions corresponents a les infraccions molt greus 1. Les infraccions tipificades a l’article 142 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 3.000 a 6.000 euros.
L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 148
Prescripció de les sancions Les sancions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data en què esdevenen fermes.
Article 149
Reincidència 1. Als efectes de les disposicions contingudes en aquest capítol, es considera que hi ha reincidència si una mateixa persona ha estat sancionada pel mateix tipus d’infracció en un període de dos anys.
En el cas que existeixi reincidència la sanció a imposar és del doble que la vegada anterior, sense poder excedir en cap cas el doble de l’import màxim establert per al tipus d’infracció.
Capítol tercer. Procediment sancionador
Article 150
Instrucció de l’expedient 1. Quan es constata l’existència d’una de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient de sanció administrativa, tenint en compte que:
S’incoa un expedient sancionador contra el patró en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes als articles 140, 141 o 142, treballador per treballador.
S’incoa un expedient sancionador contra el beneficiari de la prestació de serveis feta en el marc d’una autorització temporal per a treballadors d’empreses estrangeres en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes a l’article 141.
S’incoa un expedient sancionador contra cada persona que hagi comès una infracció molt greu, de les tipificades en l’article 142 apartat c), en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions comeses.
S’incoa un expedient sancionador contra la persona titular d’una autorització d’immigració renovable caducada que hagi comès la infracció lleu tipificada en l’article 140 apartat g).
Un cop instruït l’expedient, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte fa notificar a la persona afectada la proposta de sanció administrativa, així com els motius que la justifiquen.
La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte.
El responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte pot arxivar l’expedient o trametre la proposta de sanció administrativa al ministre encarregat de l’Interior.
Article 151
Competència en matèria de sanció administrativa El ministre encarregat de l’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, decidir motivadament la sanció i fixar-ne l’import, o per arxivar l’expedient.
Títol XV. De les taxes en matèria d’immigració
Article 152
Concepte i fet generador de les taxes En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que són generats per la prestació d’una de les funcions administratives següents:
Lliurament del rebut de sol·licitud.
Lliurament del rebut de sol·licitud d’autorització d’immigració de residència sense treball.
Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial).
Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació).
Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer.
Lliurament d’autorització d’immigració temporal.
Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
Lliurament d’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca.
Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial).
Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar).
Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació).
Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial per reagrupament familiar).
Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació per reagrupament familiar).
Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial).
Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació).
Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial).
Lliurament de certificat d’inscripció.
Lliurament de certificat d’inscripció d’autorització d’immigració de residència sense treball.
Lliurament de certificat de baixa.
Lliurament de certificat de baixa d’autorització d’immigració de residència sense treball.
Lliurament de duplicat de targeta.
Lliurament de duplicat de targeta d’autorització d’immigració de residència sense treball.
Lliurament d’autorització de treball sense residència (inicial).
Lliurament d’autorització de treball sense residència (renovació).
Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial).
Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial per reagrupament familiar).
Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (renovació).
Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (inicial).
Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (renovació).
Taxa per treballs de curta durada.
Article 153
Obligats tributaris 1. El patró és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d’un dels serveis administratius esmentats als apartats 3, 5, 6, 7, 9 i 23 de l’article anterior.
La persona que sol·licita el reagrupament familiar és obligada tributària per als serveis administratius enunciats als apartats 10, 12, 13, 16 i 26 de l’article anterior.
La persona estrangera que sol·licita una autorització de treball per compte propi és obligada tributària per als serveis administratius enunciats a l’apartat 25 de l’article anterior.
La persona estrangera que sol·licita una autorització de treball de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats és obligada tributària per als serveis administratius enunciats a l’apartat 28 de l’article anterior.
La persona o empresa que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per curta durada és l’obligada tributària de la taxa generada per la prestació del servei administratiu esmentat en l’apartat 30 de l’article anterior.
La persona física de nacionalitat estrangera que sol·licita la prestació del servei administratiu és obligada tributària de la taxa generada per la prestació d’un dels altres serveis administratius esmentats a l’article anterior.
Article 154
Quota tributària i deute tributari Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents:
Descripció Euros 1. Lliurament del rebut de sol·licitud5,40 2. Lliurament del rebut de sol·licitud d’autorització d’immigració de residència sense treball6,40 3. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial)179,90 4. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació)21,30 5. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer179,90 6. Lliurament d’autorització d’immigració temporal179,90 7. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres179,90 8. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca21,30 9. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial)179,90 10. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar)21,30 11. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació)21,30 12. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial per reagrupament familiar) 21,30 13. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació per reagrupament familiar)21,30 14. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial)211,60 15. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació) 52,90 16. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial) 179,90 17. Lliurament de certificat d’inscripció5,40 18. Lliurament de certificat d’inscripció d’autorització d’immigració de residència sense treball6,40 19. Lliurament de certificat de baixa 2,20 20. Lliurament de certificat de baixa d’autorització d’immigració de residència sense treball3,20 21. Lliurament de duplicat de targeta21,30 22. Lliurament de duplicat de targeta d’autorització d’immigració de residència sense treball52,90 23. Lliurament d’autorització de treball sense residència (inicia)179,90 24. Lliurament d’autorització de treball sense residència (renovació)21,30 25. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial)179,90 26. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial per reagrupament familiar)21,30 27. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (renovació)21,30 28. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (inicial)179,90 29. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (renovació)21,30 30. Taxa per treballs de curta durada179,90 Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost.
Article 155
Meritament 1. Les taxes en matèria d’immigració es meriten el dia de la presentació de la sol·licitud o bé el dia del lliurament del certificat, del rebut o de l’autorització d’immigració.
En el cas que la persona obligada tributària de la taxa generada per la prestació d’un dels serveis administratius esmentats als apartats 3, 5, 6, 7, 9 i 23 de l’article 152 pagui la taxa i, en un termini màxim d’un mes, acrediti en la forma prevista reglamentàriament que la persona estrangera per la contractació de la qual ha satisfet la taxa ha desistit unilateralment del seu lloc de treball, pot sol·licitar una segona i única autorització d’immigració de les mateixes característiques que l’anterior, sense haver de tornar a abonar la taxa, i ha de respectar, però, els criteris de cohesió social previstos a l’article 36, així com els demés requisits que fixi la llei i els reglaments vigents.
Article 156
Temps de pagament El pagament de les taxes en matèria d’immigració es realitza en el moment en què es meriten.
No es lliura el certificat, el rebut o l’autorització d’immigració sense el pagament de la taxa corresponent.
Títol XVI. Del procediment especial abreujat en matèria d’immigració
Article 157
Àmbit d’aplicació del procediment especial abreujat Llevat de les accions que s’exerceixen per recórrer contra les taxes en matèria d’immigració, que es regeixen per la normativa general que els sigui aplicable, totes les altres accions que s’exerceixen per recórrer contra actes i resolucions administratius en matèria d’immigració previstos en aquesta Llei se substancien de conformitat amb les normes del procediment especial abreujat previst en aquest títol.
Article 158
Recursos administratius Els actes o les resolucions de l’Administració en matèria d’immigració són susceptibles de recurs davant del Govern segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicable als recursos administratius, excepte pel que fa als terminis següents:
El termini per formular recurs de reposició contra un acte desfavorable de l’Administració en matèria d’immigració és de vuit dies hàbils a comptar de la notificació de l’acte contra el qual es recorre.
El Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils a comptar de la data d’interposició del recurs de reposició per resoldre’l. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional.
El termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició és de vuit dies hàbils.
Article 159
Procediment en primera instància Les demandes contra actes o resolucions de l’Administració en matèria d’immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents:
- Si la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles accepta la demanda, el batlle ponent cita la part demandada perquè contesti a la demanda i proposi la pràctica de les proves que estimi pertinents en un termini de vuit dies hàbils.
- Contestada la demanda o transcorregut el termini de vuit dies hàbils previst a l’apartat anterior, el batlle ponent disposa d’un termini de 30 dies naturals per decidir sobre l’admissió o el refús de cada una de les proves proposades i per a la pràctica de les proves admeses.
- Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent atorga a les parts un termini de vuit dies hàbils per examinar els autes, demanar-ne còpies, si escau, i formular els escrits de conclusions respectius. Es pot prescindir del tràmit de conclusions si en els autes hi figuren solament els escrits de demanda i de contesta o si les parts renuncien expressament a aquest tràmit.
- Quan s’hagin presentat les conclusions o s’hagi prescindit del tràmit o exhaurit el termini per fer-ho, el Tribunal de Batlles dicta sentència en el termini improrrogable de vuit dies hàbils.
Article 160
Procediment en segona instància Contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d’apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència.
El mateix batlle ponent trasllada l’escrit d’apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils.
En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l’apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
El magistrat ponent de la Sala Administrativa ha de resoldre en els cinc dies naturals següents sobre l’eventual pràctica de proves, segons les modalitats i les limitacions previstes en el procediment administratiu de dret comú. La pràctica de les proves no pot, però, excedir el termini de quinze dies naturals a comptar de la decisió del ponent.
En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n’hi ha, de la recepció dels autes.
Disposició addicional primera (Llei 9/2012)
A petició de la persona interessada o per iniciativa pròpia i després de les comprovacions oportunes, el Servei d’Immigració regularitza la situació dels estrangers que es van reagrupar quan eren menors d’edat en un dels supòsits previstos en la present Llei, i que, tot i no haver estat inscrits al Servei d’Immigració, han residit de forma permanent i efectiva a Andorra des de la data del reagrupament familiar.
El Servei d’Immigració concedeix a les persones interessades una autorització de residència per raons de reagrupament o una autorització de residència i treball seguint les disposicions previstes a aquest efecte en la present Llei en cas de reagrupament familiar.
Es considera com a data d’inici de la nova autorització la data efectiva del reagrupament del menor que hagi determinat el Servei d’Immigració basant-se en les seves comprovacions.
Disposició addicional segona (Llei 9/2012)
El Decret de creació del Servei Mèdic d’Immigració queda vigent en tot el que no contradiu la present Llei. El Servei és el responsable del fitxer mèdic d’immigració i és l’òrgan davant del qual es pot exercir el dret d’informació, accés i rectificació en els termes previstos en la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, sense que s’hi puguin exercir els drets d’oposició i de supressió.
Disposició transitòria primera (Llei 9/2012)
Mentre no s’hagin regulat per llei qualificada el contingut, els requisits i les característiques generals d’expedició de visats que han de lliurar les autoritats andorranes per entrar en territori andorrà, un estranger que no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu ha de posseir almenys els visats requerits per entrar i circular legalment a França o a Espanya i per tornar a entrar-hi des del territori andorrà. Aquesta disposició no s’aplica a les persones que resideixen legalment al Principat d’Andorra.
Disposició transitòria segona (Llei 9/2012)
Continua vigent la Llei 21/2004, del 14 de desembre del 2004, qualificada de mesures d’adaptació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, al règim transitori d’accés al mercat de treball establert entre la Unió Europea i els nous estats membres.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.