LegalizeDecret legislatiu del 24-02-2016 de publicació del text refós de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final cinquena de la Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995, segons la qual s’encomana al Govern que publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final cinquena de la Llei 34/2014, es refon en aquest Decret legislatiu el contingut de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, on s’inclouen les modificacions que dimanen de les Lleis 14/2004 i 34/2014;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions transitòries i final de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, així com la disposició final segona in fine de la Llei 14/2004 i les disposicions finals quarta, cinquena i sisena de la Llei 34/2014; i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 24 de febrer del 2016 aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 24 de febrer del 2016
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Per la present Llei es crea el Registre Civil del Principat d’Andorra com a institució pública al càrrec de la qual es troba la constatació, la publicació i la prova dels fets i els actes jurídics que afecten l’existència, la identificació i la capacitat de les persones o altres aspectes del seu estat civil, per contribuir en alguns casos a la constitució dels dits actes i proporcionar títols de legitimació d’estat.
El Registre Civil d’Andorra és únic per a tot el Principat, i les seves competències específiques i concretes són les que resulten de la present Llei, el seu Reglament i les disposicions legals posteriors que es dictin sobre aquesta institució.
Article 2
Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets, els actes i les situacions jurídiques relacionats amb l’estat civil de les persones següents:
El naixement i les mencions d’identitat.
La filiació i l’adopció.
Les situacions de guarda legal.
La pàtria potestat i les altres representacions legals.
L’emancipació i l’habilitació d’edat.
Les limitacions a la capacitat de les persones.
Les tutories, les curadories i els altres encàrrecs judicials o extrajudicials que supleixin o completin la capacitat d’altri.
La nacionalitat.
Els matrimonis i les unions civils, així com la seva nul·litat, dissolució o separació.
Les convencions per raó del matrimoni i l’establiment d’alteracions del règim econòmic matrimonial.
Les defuncions, les inhumacions i les incineracions.
Les declaracions judicials de mort i absència.
Article 3
Han de constar obligatòriament al Registre Civil tots els fets i els actes referits a l’article anterior, en els termes que la present Llei especifica, i també els que en determinin la modificació o l’extinció, sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana, sigui quin sigui el lloc on es produeixin, i aquells altres que, encara que afectin estrangers, es produeixin en territori andorrà.
Amb relació a les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement, s’han d’inscriure al Registre els fets i els actes referits a l’article 2 que les afectin, fins i tot els anteriors a l’adquisició de nacionalitat. L’assentament dels fets i els actes anteriors a l’adquisició de la nacionalitat es realitza simultàniament a l’anotació d’aquesta.
Article 4
Simultàniament a tota primera inscripció o anotació concernent un andorrà o un nascut a Andorra, que no sigui la inscripció de naixement, s’han d’aportar els documents necessaris per anotar-ne el naixement en el Registre andorrà.
Els documents que s’han d’aportar són:
certificacions literals de la inscripció de naixement en el Registre oficial corresponent amb totes les notes marginals;
certificació de tota altra inscripció o anotació registral concernent la persona interessada;
declaració escrita complementària en relació amb dades necessàries per a la inscripció.
Aquesta obligació recau sobre:
per als andorrans i els nascuts a Andorra, els actes d’estat civil dels quals hagin estat inscrits als registres eclesiàstics d’Andorra;
per als andorrans i els nascuts a Andorra i els estrangers esdevinguts andorrans, els actes d’estat civil dels quals hagin estat inscrits en registres civils estrangers.
Article 5
Els fets i els actes d’estat civil inscrits a l’estranger, per les autoritats o organismes estrangers competents, que afectin els andorrans, poden ésser assentats al Registre Civil d’Andorra, d’acord amb els documents que els comprovin, d’acord amb la llei respectiva i sempre que no vulnerin els principis d’ordre públic andorrà i no constitueixin frau a la llei, i en el cas en què siguin constituïts per sentències estrangeres, sempre que aquestes hagin estat declarades executòries a Andorra conforme a l’article 9.
Si els fets o els actes estrangers afecten ciutadans estrangers, la seva constància al Registre Civil andorrà, mitjançant la classe d’assentaments que correspongui a cada classe, tan sols es permet quan la persona sol·licitant, a part d’aportar els títols i les proves que corresponguin, hi demostri legítim interès i tingui residència principal i permanent a Andorra.
Article 6
Les inscripcions al Registre Civil constitueixen la prova dels fets o els actes que hi consten inscrits. Únicament poden ésser utilitzats altres mitjans de prova en els casos de manca d’inscripció o bé quan per qualsevol causa no sigui possible certificar un assentament. En aquests casos, perquè siguin admesos altres mitjans de prova, cal que, prèviament o simultàniament, s’insti mitjançant els actes o els procediments corresponents, la inscripció omesa o la reconstrucció de l’assentament.
Article 7
Els fets i els actes que resultin de les inscripcions del Registre no poden ésser impugnats en judici sense que, prèviament o simultàniament, sigui instada la rectificació o la cancel·lació dels corresponents assentaments del Registre.
Article 8
Els fets i els actes susceptibles d’inscripció al Registre Civil només produeixen efectes contra tercers a partir de la data de l’assentament corresponent.
Article 9
Les decisions de tribunals estrangers relatives a l’estat o a la capacitat civil dels andorrans només poden ésser inscrites o anotades al Registre Civil després que els òrgans judicials andorrans els hagin reconegut força executòria a Andorra, salvat el cas de tractats i convencions internacionals contraris.
El mateix requisit, amb la mateixa excepció, és necessari per a les decisions dels tribunals estrangers relatives a l’estat civil o a la capacitat dels estrangers, quan aquests, sense perjudici del compliment de les condicions previstes al present article, pretenguin inscriure-les al Registre Civil d’Andorra.
Article 10
Correspon al registrador, o si és el cas al registrador suplent, la funció de qualificació registral, per determinar, per allò que resulti de les declaracions, dels documents i de les proves aportades, i també dels assentaments del mateix registre, el següent:
Si un fet, un acte o una situació jurídica és o no és susceptible d’accés al Registre Civil i la classe d’assentament que correspongui practicar en cas afirmatiu.
Si l’objecte de l’assentament reuneix o no els requisits substantius i de forma exigits per les lleis aplicables per a la seva validesa i eficàcia.
Si les declaracions i els documents o els mitjans de prova aportats compleixen o no els requisits de forma establerts legalment, i també si s’adapten als efectes registrals pretesos, de la mateixa manera que s’ha d’examinar la seva eficàcia probatòria segons les normes legals i les regles de la sana crítica.
Pel que fa a les declaracions, la qualificació comprèn l’examen de la capacitat i la identitat de la persona declarant. La de les sentències i les resolucions es limita a la comprovació de la competència de l’òrgan que les dicta, la classe de procediment seguit, les formalitats extrínseques dels documents presentats i els assentaments del mateix registre; si són de tribunals o òrgans estrangers, la qualificació s›estén a l›examen de la seva executorietat a Andorra.
Com a conseqüència de la qualificació, el registrador pot admetre o denegar l’assentament sol·licitat en els terminis i en la forma assenyalats a l’article 49 de la present Llei. La denegació ha de fer-se mitjançant resolució motivada, contra la qual es pot interposar recurs en el termini de tretze dies hàbils davant d’un batlle en Tribunal Unipersonal.
Títol II. Organització del Registre Civil
Capítol I. El registrador i el personal del Registre Civil
Article 11
Són òrgans del Registre Civil, les respectives competències dels quals es fixen legalment, l’organisme o el departament de l’Administració central que aquesta determini a l’efecte de la seva relació amb el Registre, el registrador de l’estat civil, el registrador suplent de l’estat civil, la Inspecció del Registre Civil i el Ministeri Fiscal.
De les tasques auxiliars i d’oficina se n’ocupa el personal administratiu.
Sense perjudici de l’adscripció del Registre Civil a l’Administració central i de la relació jeràrquica que els òrgans del Registre Civil o del seu personal puguin tenir respecte d’aquella, el registrador té autonomia en les seves qualificacions i en les seves decisions, encara que la seva actuació sigui objecte de la vigilància de la Inspecció del Registre i que les seves resolucions estiguin subjectes als recursos legalment previstos.
En el compliment de les seves funcions el personal adscrit al Registre Civil no rep ordres d’altra persona que no sigui el Registrador i, si és el cas, del registrador suplent.
Llevat de la Inspecció del Registre i els batlles i els tribunals de l’Administració de Justícia d’Andorra, en l’exercici de les seves funcions, cap persona revestida o no d’autoritat no pot tenir coneixement o trasllat del material documental del Registre, sense perjudici del dret d’obtenir certificacions, segons el previst en el capítol IV, del títol VII.
Article 12
El Registre Civil va a càrrec del registrador de l’estat civil. Aquest càrrec es proveeix per oposició i ha de recaure en una persona titulada en dret. Previ a la convocatòria el Govern fa públiques les proves i la composició del jurat. Així mateix, un cop realitzades les proves i obtinguts els resultats es fa pública la llista dels candidats per ordre decreixent de resultats.
De la mateixa forma es procedeix per al nomenament del registrador suplent de l’estat civil.
Article 13
Mentre actuï el registrador, el suplent fa les funcions i compleix les tasques que el titular li encomani i li està subordinat, però quan estigui cridat a suplir-lo per vacant, absència, delegació, impediment o qualsevol altra causa, el registrador suplent no té cap lligam de subordinació respecte del registrador titular.
Article 14
El Registre Civil, en el seu aspecte de servei administratiu, depèn directament del cap de Govern, o del ministre en què aquest delegui aquesta competència, el qual no pot delegar aquesta responsabilitat en cap altre càrrec o persona.
Article 15
El registrador, i també el registrador suplent, tenen l’estatut de funcionaris mentre estigui en vigor el seu nomenament.
Article 16
El càrrec i la dotació pressupostària del registrador i el registrador suplent han d’ésser inscrits sempre en el pressupost sigui quina sigui la permanència en el càrrec de les persones que l’exerceixin.
Article 17
El Registre només pot disposar de personal eventual no funcionari per a tasques específiques de durada limitada que no excedeixin sis mesos. En cap cas no es pot encarregar al personal eventual la redacció d’actes, inscripcions, anotacions i certificacions, com tampoc no poden rebre declaracions ni actuar en instrucció d’expedients.
Article 18
El personal del Registre queda sotmès a les lleis i els reglaments que regulin successivament la seva funció, tant en l’ordre administratiu general com en la seva específica funció registral, i a la direcció del registrador.
Article 19
El registrador no pot realitzar ni participar en actes o expedients en què intervingui, com a part interessada o com a procurador o representant, ell mateix i quan concorrin els casos previstos en l’article 115 del Codi de l’Administració.
El mateix impediment o incompatibilitat referit al paràgraf precedent d’aquest article afecta el registrador suplent i la resta del personal del Registre Civil.
En el supòsit que els impediments o les incompatibilitats a què es refereixen els paràgrafs 1 i 2 d’aquest article afectin simultàniament el registrador i el registrador suplent, caldrà posar aquests fets en coneixement del cap de Govern o del ministre que tingui encomanades les competències en matèria de justícia amb la finalitat que autoritzi expressament l’un o l’altre a realitzar l’acte o participar en l’expedient.
El personal esmentat als paràgrafs anteriors no pot dedicar-se a la professió d’advocat, gestor, procurador ni, en general, realitzar serveis al públic, remunerats o gratuïts, relacionats amb el dret i el procediment. De la mateixa manera, l’activitat pròpia del personal del Registre Civil és incompatible amb qualsevol altra dins de la funció pública i l’Administració de Justícia, llevat d’altres activitats registrals quan per llei se’ls atribueixi funcions d’aquest tipus.
Article 20
Els òrgans i el personal del Registre Civil que en l’exercici de les seves funcions i missions infringeixin les lleis o no compleixin els deures que els imposa aquesta Llei, són responsables civilment, i si és el cas penalment, dels seus actes.
Article 21
Totes les persones adscrites al Registre Civil o que hi prestin servei estan obligades a guardar secret respecte de tot el que coneguin per raó de la tasca que se’ls ha confiat. A més de les responsabilitats penals i civils que corresponguin, la violació del secret és motiu de pèrdua del càrrec, expulsió del cos de funcionaris, i/o ruptura del contracte de treball sense necessitat de preavís i sense dret a indemnització.
Article 22
El registrador i, si és el cas, el registrador suplent que deliberadament:
ometi de fer un assentament,
el practiqui de manera incompleta, no veraç o falsa.
lliuri certificats o faci declaracions no conformes amb el contingut dels llibres i els arxius, se sanciona d’acord amb el que preveu l’article 72 del Codi de l’Administració.
Capítol II. Les seccions, els llibres i els lligalls del Registre Civil
Article 23
El Registre Civil consta de quatre seccions que són les següents:
Secció Primera: De naixements. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de naixements”, dels fets i els actes que integren l’existència i l’estat civil de les persones físiques, llevat dels assentaments que corresponguin a altres seccions.
Secció Segona: De matrimonis i unions civils. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de matrimonis i unions civils”, dels fets i els actes relatius al matrimoni o unió civil de les persones, a les seves modificacions jurídiques i a la seva dissolució, com també al seu règim econòmic.
Secció Tercera: De defuncions. Té per objecte la constància i la publicitat registral, per mitjà dels seus llibres que s’anomenen “Llibres de defuncions”, dels fets i les circumstàncies de la mort legalment certa de les persones físiques.
Secció Quarta o General: Es fa càrrec, mitjançant llibres auxiliars, dels serveis comuns a la Secció Primera, a la Secció Segona, a la Secció Tercera i a les altres seccions generals del Registre Civil.
Article 24
La Secció Quarta o General s’ocupa de les funcions i els serveis que puguin afectar les altres seccions del Registre i les altres que no hi estiguin específicament atribuïdes, entre elles les inherents a la modificació dels assentaments registrals, a l’auxili registral i les comunicacions, al control d’activitats, als inventaris, al personal, la inspecció, la caixa i la comptabilitat i els mitjans mecànics.
Aquests serveis comuns s’organitzen de la forma i amb els llibres que es determinin al Reglament del Registre Civil i a les disposicions complementàries.
Article 25
Els llibres del Registre Civil s’obren amb una diligència que redacta i signa el registrador en la primera plana de cada llibre. En aquesta diligència s’ha de fer constar a quina secció del Registre correspon el llibre, la quantitat de planes que conté -les quals han d’ésser segellades, numerades i signades pel registrador- així com la data d’obertura del mateix llibre.
Una vegada esgotades les pàgines del llibre o sempre que, per qualsevol causa, s’hagi de tancar, el registrador ha d’estendre dins el termini de 3 dies una altra diligència en què ha de fer constar la causa i la data del tancament, i el nombre d’inscripcions.
Article 26
Els assentaments dels llibres d’inscripcions i els altres assentaments d’estat civil, a què es refereix l’article 23 i que són els principals, s’estenen sense deixar folis o espais en blanc, i si n’hi ha, s’han d’inutilitzar tant en els textos dels impresos encasellats com en qualsevol altre amb els corresponents ratllats, i només s’hi poden utilitzar les abreviatures o els guarismes legalment permesos. Són nul·les les addicions, les postil·les, els interlineats, les raspadures o les esmenes que no se salvin abans de firmar els assentaments.
Article 27
Tot el contingut dels llibres del Registre Civil i els seus índexs ha de ser copiat en un altre suport, fotogràfic, magnètic o òptic, amb la finalitat de permetre, si escau, la reconstrucció o la recerca dels seus assentaments.
Article 28
Els llibres a què es refereixen els articles precedents segueixen els models oficials fixats pel Reglament del Govern.
Capítol III. Reconstitució dels llibres
Article 29
Si, per qualsevol causa, s’extravia o s’inutilitza, totalment o parcialment algun llibre del Registre Civil, s’ha de procedir a la seva reconstitució, sense perjudici de les accions que s’emprenguin contra les persones que hagin pogut incórrer en responsabilitat pels fets que hagin motivat la inutilització o l’extraviament dels llibres. La reconstitució s’ha d’ajustar a les normes reglamentàries i ha de tenir la publicitat prevista en aquestes normes per a coneixement dels possibles interessats.
Article 30
En qualsevol procediment de reconstitució dels llibres del Registre Civil, l’activitat del registrador ha d’ésser supervisada, des del començament del procediment fins al final, per l’inspector del Registre Civil al qual el registrador ha de comunicar, des del mateix moment que en tingui coneixement, els esdeveniments que motiven la reconstitució.
Capítol IV. Arxiu i conservació dels llibres, els lligalls i els documents
Article 31
Es conserven, incorporant-los als lligalls que corresponguin a la seva classe i al seu contingut, i establint-hi la classificació convenient, els documents i els papers següents:
Els expedients del Registre Civil íntegrament.
Els documents, els actes i les declaracions escrites, que serveixin de títols o base als assentaments de l’estat civil.
Els documents relatius a criatures abortives, establerts i comunicats segons el que disposi el reglament del Govern.
Les comunicacions i les ordres d’autoritats, tribunals i òrgans de les administracions públiques, andorranes o estrangeres, menys aquelles la devolució de les quals a la procedència sigui exigida o necessària i les altres comunicacions i els altres escrits que es rebin al Registre Civil. No obstant això, les unes i els altres s’han d’unir als expedients quan es refereixin exclusivament a actuacions que es cursin al Registre Civil del Principat d’Andorra.
Les còpies de les comunicacions que es lliurin per al Registre Civil, amb la mateixa previsió del paràgraf anterior quant a les que es relacionen amb expedients registrals.
Els documents i els comprovants de caixa i comptabilitat i els referents als altres serveis comuns del Registre.
Article 32
Cada secció del Registre disposa del seu propi arxiu, en el qual es dipositen ordenadament i es custodien els llibres, els lligalls i els altres papers que tinguin relació amb les missions o les activitats que s’hi desenvolupen.
El registrador és responsable de la custòdia dels arxius, els llibres, els lligalls i els papers del Registre Civil, sense perjudici de la responsabilitat que per una altra part correspongui als autors directes de la conducta maliciosa o negligent causant de la destrucció, l’extraviament, la sostracció o la deterioració de tot el relacionat.
Els llibres del Registre Civil no poden treure’s del local que en sigui la seu sota cap pretext, llevat dels casos en què es traslladi aquesta seu, o en què hi hagi perill de destrucció.
Les còpies de seguretat dels documents originals s’han de guardar en un lloc segur i diferent del lloc on es conserven els originals.
Capítol V. La inspecció del Registre Civil
Article 33
La Inspecció del Registre Civil correspon a un magistrat de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia o a un batlle adscrit a la Secció Civil, designats l’un o l’altre pel Consell Superior de la Justícia.
Article 34
Anyalment l’inspector visita personalment les oficines del Registre Civil per realitzar-hi una inspecció ordinària. Examina els llibres i els expedients, i també qualsevol altre document que estimi convenient, per constatar el compliment de la legislació vigent.
De la inspecció i del seu resultat se’n redacta una acta que s’estén en el Llibre d’inspeccions i que han de signar l’inspector i el registrador.
Article 35
A més de la inspecció ordinària a què es refereix l’article precedent, l’inspector pot realitzar les inspeccions extraordinàries que consideri necessàries.
Article 36
Si, en qualsevol de les seves inspeccions, l’inspector constata alguna anomalia, l’ha de fer constar en l’acta d’inspecció en què s’han de ressenyar també les instruccions donades al registrador per esmenar-la.
Article 37
En el cas que l’inspector, després de qualsevol inspecció, consideri que de les anomalies constatades es pot derivar responsabilitat del registrador o del seu personal, n’ha de donar coneixement al cap de Govern i, si és el cas, al Ministeri Fiscal, perquè aquests emprenguin les accions que corresponguin.
Títol III. Els actes del registre
Capítol I. Actes del Registre en general
Article 38
Estan legitimats per ésser subjectes actius per intervenir en els actes del Registre Civil:
Les persones a les quals afectin directament o indirectament els fets o els actes inscriptibles o anotables al Registre Civil.
Les persones cridades per les normes legals a formular declaracions sobre fets o actes d’estat civil aliens, o a intervenir en aquests.
Aquelles altres persones del consentiment de les quals depengui la validesa o l’eficàcia del fet o l’acte registrat o registrable.
Les persones no esmentades als paràgrafs anteriors que promoguin davant el Registre i en matèries de la competència d’aquest, qualsevol sol·licitud o expedient, sempre que tinguin interès legítim en el seu objecte.
Article 39
Les persones relacionades a l’article anterior poden ésser representades en l›actuació registral de què es tracti per aquelles altres que posseeixin la seva representació legal, o per un advocat o un procurador que exerceixin legalment la professió a Andorra i disposin de poder especial per a l’acte registral, llevat del cas que la Llei exigeixi la intervenció personal i directa de la persona interessada.
Article 40
A més de les persones autoritzades pel dret en general, també poden intervenir com a testimonis els parents consanguinis i afins als interessats i el personal del Registre Civil.
Article 41
L’idioma que s’ha d’utilitzar en els assentaments i els altres actes i documents del Registre Civil és el català, amb les excepcions legalment autoritzades.
Article 42
Són títols d’inscripció o anotació al Registre Civil andorrà, les manifestacions de persones privades, o les resolucions judicials, administratives o del registrador civil, que segons aquesta Llei o les disposicions reglamentàries, i instrumentalitzades per declaracions verbals o per documents que compleixin els requisits legals, serveixen de base per als assentaments mencionats i donen, d’aquesta manera, accés al Registre a fets i actes d’estat civil.
Les declaracions poden ésser de coneixement o de voluntat. Els documents, per constituir títol d’inscripció han d’ésser públics i autèntics, llevat d’aquells d’un altre tipus que, en els casos respectius, siguin autoritzats per les normes legals amb aquest efecte.
Les declaracions verbals han d’ésser transcrites directament al llibre i a l’assentament que correspongui del Registre Civil, en el cas que el registrador sigui l’òrgan competent per rebre-les i per practicar l’assentament registral. Si no és competent per practicar-lo, s’estén davant el registrador una acta de la declaració per a la transmissió ulterior al Registre Civil estranger o a l’autoritat competent. Si el registrador té competència per a la pràctica de la inscripció o l’assentament, però no en té per rebre la declaració, el destinatari legal d›aquesta última ha d›estendre i firmar acta de la declaració per a la seva transmissió immediata al Registre Civil del Principat d›Andorra.
Als títols documentals s’hi poden adjuntar actes de declaracions verbals i personals dels interessats, fetes davant el registrador civil andorrà, per completar dades omeses en els títols documentals.
Article 43
Les persones declarants o sol·licitants han d’ésser identificades en els assentaments o les actuacions en què intervinguin amb el nom, els cognoms, la filiació, el domicili i la documentació personal.
Els documents establerts a l’estranger, de conformitat amb la llei local, poden servir de base a actes del Registre, sense perjudici de l’excepció d’ordre públic i de la legalització corresponent i sempre que no signifiquin frau de llei. La legalització no és necessària per als documents lliurats o intervinguts per autoritats de països que no exigeixin la legalització dels documents andorrans.
Els documents escrits en llengua estrangera han d’anar acompanyats de la traducció corresponent al català. Les declaracions verbals que es realitzin per ignorància d’aquest idioma en un altre idioma estranger s’han de practicar amb intervenció d’un intèrpret jurat d’acord amb el que disposa la Llei de la traducció i/o interpretació jurades que les tradueixi a la llengua catalana. El registrador, no obstinat això, pot eximir d’aquests requisits quan els documents siguin redactats o les declaracions realitzades en llengua francesa o castellana.
Article 44
A l’efecte del Registre Civil són hàbils tots els dies i totes les hores de l’any. No obstant això, el registrador determina els dies i les hores d’oficina i d’atenció al públic, tenint en compte que fora d’aquests horaris puguin atendre’s, si és necessari, les declaracions i les inscripcions de defunció i llicència de sepultura i incineració a Andorra, o altres actes urgents i inajornables.
Capítol II. De les inscripcions, les anotacions i els altres assentaments
Article 45
Els assentaments del Registre Civil es realitzen per mitjà d’inscripcions, anotacions i notes marginals. A l’efecte de la present Llei, s’entén per:
Inscripció: Assentament destinat a donar publicitat i a servir de prova a fets de l’estat civil, la veracitat o legalitat dels quals hagin estat degudament acreditades, i a la rectificació, la modificació o la cancel·lació d’inscripcions. Les inscripcions són els únics assentaments que gaudeixen de fe pública registral i produeixen els efectes jurídics establerts als articles 6, 7 i 8 d’aquesta Llei.
Anotació: Assentament destinat a informar de l’existència de fets d’estat civil, la realitat o legalitat dels quals no hagi estat degudament comprovada, el contingut dels quals no resulti del mateix Registre, o de fets que només afecten l’estat civil en virtut d’una llei estrangera o no corresponguin pròpiament a l’estat civil o representin situacions provisionals. El seu valor és simplement informatiu i no gaudeixen de l’eficàcia probatòria de la inscripció.
L’anotació també pot practicar-se per obrir foli registral constitutiu de suport d’inscripcions marginals, en els casos en què no sigui possible la pràctica immediata de la inscripció principal i en lloc d’aquesta. En tot cas, l’anotació ha de fer menció del seu caràcter i de la manca de força probatòria pròpia de la inscripció.
Nota marginal: Assentament que constitueix una simple referència a altres assentaments del mateix Registre o d’altres registres i que té una finalitat informativa i de relació entre els diferents assentaments i llibres registrals en què es troben disperses dades relatives a les mateixes persones.
Article 46
Perquè els assentaments d’estat civil, existents en registres civils estrangers o eclesiàstics parroquials andorrans, referents a andorrans i a persones nascudes a Andorra puguin causar inscripció al Registre Civil d’Andorra, cal que, a més dels altres requisits legalment exigibles, produeixin segons la legislació de l’estat on hagin estat practicats els primers o la legislació canònica els segons, els efectes de fe pública i probatoris i d’altres de previstos per a cada assentament per la legislació andorrana. Per constatar aquests efectes, s’actuarà segons el que resulti dels termes de l’assentament que es desitja traslladar a assentament registral andorrà, o del títol documental presentat com a vàlid per al trasllat o, en defecte de tot això, de la prova complementària perquè es practiqui per altres mitjans.
Pel que fa a la inscripció de sentències i resolucions judicials o administratives, la titulació documental que hagi d’ésser la base de l’assentament ha de contenir la indicació que són fermes i executòries, a part de complir la resta dels requisits legals corresponents.
Article 47
Les inscripcions han de contenir, a més dels que siguin específics, els elements següents:
Número d’ordre, dia, mes i any en què es practiquen.
Mencions d’identitat dels interessats i declarants i, si cal, de testimonis, intèrprets i altres intervinents.
Relació dels fets de què fan fe segons la seva classe, i indicació de les seves circumstàncies conegudes de data, hora i lloc on s’esdevenen i les altres exigibles legalment en cada cas.
Menció de la classe d’assentament que s’estén, i també del títol o els títols en virtut dels quals es practica.
Identificació del registrador, titular o suplent.
Signatures dels interessats i declarants, testimonis, intèrprets i funcionaris que estenguin l’assentament, o d’altres intervinents, deixant constància dels que no sàpiguen o no puguin signar, pels quals ho han de fer dos testimonis.
Article 48
Estan obligats a promoure sense retard les inscripcions:
Els designats en cada cas per la llei.
Aquells a qui es refereix el fet inscriptible, o els seus hereus.
El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència.
Poden anotar-se, a petició de qualsevol interessat, ciutadà andorrà o estranger resident a Andorra, o del Ministeri Fiscal en matèria de la seva competència, amb valor simplement informatiu i amb expressió de les seves circumstàncies:
El procediment judicial o administratiu que pugui afectar el contingut del Registre.
El fet la inscripció del qual no pugui practicar-se per no estar acreditat legalment algun dels seus aspectes.
El fet relatiu a andorrans o succeït a Andorra que afecti l’estat civil únicament segons la llei estrangera.
La sentència o la resolució estrangera que afecti l’estat civil mentre no s’obtingui l’exequàtur quan procedeixi.
La sentència o la resolució canònica l’execució de la qual no hagi estat decidida per la jurisdicció civil, en els casos en què tal decisió sigui necessària.
El matrimoni o la unió civil celebrats en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia.
Les resolucions que posin fi a expedients registrals de declaració amb valor de simple presumpció.
Els altres fets l’anotació dels quals sigui permesa per la llei o les disposicions reglamentàries.
Les anotacions queden també sotmeses al principi de legalitat i al control sobre aquesta i sobre la realitat dels fets anotables, que resulten de la funció qualificadora del registrador, que ha de valorar els títols en què pretén basar-se l’anotació i la prova o el principi de prova necessaris en cada cas per poder practicar-la d’acord amb la naturalesa del fet objecte d’aquella.
A l’anotació ha de constar el fet que informa i, per tant, tant a l’assentament com a la seva certificació, el seu caràcter, el seu valor simplement informatiu i que en cap cas no constitueix la prova que proporciona la inscripció. S’apliquen a les anotacions supletòriament les regles de les inscripcions, en tot allò en què siguin compatibles amb la naturalesa d’aquelles.
Article 49
El mateix dia o l’endemà de formular-se les declaracions o de presentar-se els documents, s’han d’estendre els assentaments que corresponguin, o es dictarà pel registrador resolució raonada, en l’exercici de la seva qualitat qualificadora, denegant-lo. Si el registrador té dubtes fonamentats sobre l’exactitud d’aquelles declaracions, sobre l’autenticitat dels documents en general, o sobre els requisits de les unes o dels altres per ésser registrables, ordena i practica, en un termini de quinze dies, els aclariments i les comprovacions pertinents abans de procedir a la denegació de l’assentament.
Els assentaments s’inscriuen a mà o a màquina però sempre utilitzant caràcters ben nítids i materials que garanteixin la inalterabilitat i la duració de l’escriptura.
Article 50
Els assentaments poden ésser estesos pel registrador, o pel personal en el qual delegui ell mateix sota la seva responsabilitat, amb l’excepció prevista en l’article 17. Han d’ésser signats pel registrador o, si escau, pel suplent. A les seves signatures els han de precedir les dels declarants, interessats, intèrprets, testimonis i altres persones que legalment concorrin en la pràctica de l’assentament registral. Si els declarants o altres persones de les indicades no saben o no poden signar, ho han de fer dos testimonis a petició dels declarants i s’ha de fer constar la seva identitat.
Article 51
Una vegada signats, els assentaments no poden ésser alterats. Tota modificació ha de practicar-se d’acord amb les previsions del capítol I del títol VIII de la present Llei.
Article 52
Una vegada realitzat l’assentament, el registrador és responsable de les omissions o les irregularitats que contingui la declaració, excepte en el cas que no hagi estat possible subsanar la deficiència constatada. En aquest cas, s’ha de fer especial menció de la deficiència en el text de l’assentament.
Capítol III. Assentaments marginals
Article 53
En la columna al marge de les inscripcions, s’hi assenten totes les variacions que es produeixin en els seus elements.
Article 54
Al marge de les inscripcions de naixement s’assenten especialment les circumstàncies següents:
El canvi o la rectificació de noms i cognoms.
L’establiment o la modificació de paternitat o de maternitat.
El matrimoni o la unió civil dels pares posterior al naixement o l’adopció del fill inscrit.
L’adopció, la guarda i l’acolliment de menors o altres maneres de protecció d’aquests establertes legalment, així com les decisions judicials recaigudes amb relació a aquestes circumstàncies.
Les modificacions de la pàtria potestat i del seu exercici s’inscriuen tant al marge de la inscripció del naixement dels pares com al marge de la inscripció del naixement del fill.
Emancipació i habilitació d’edat.
Limitacions, declarades judicialment, a la capacitat de les persones: concurs, fallida, suspensió de pagaments sempre que afectin la capacitat, la inhabilitació per fer-se càrrec de curadories, tuteles o administració de béns, i declaracions d’interdicció, d’inhabilitació o d’incapacitat i, en general, qualsevol altra limitació a la capacitat civil.
Tutories, curadories, defenses judicials o altres situacions de substitució o complement de la capacitat d’altres persones.
Les declaracions judicials d’absència i de mort.
Modificacions de la nacionalitat.
El matrimoni o la unió civil, la nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment, com també tota altra circumstància o resolució judicial que afecti el vincle o els seus efectes.
Les cancel·lacions d’assentaments del mateix foli.
La defunció.
En general, qualsevol fet jurídic o circumstància que modifiqui o completi els elements d’identificació, els drets, o l’estat civil de la persona registrada.
Els anteriors assentaments tenen la forma i el caràcter d’inscripcions excepte els assenyalats amb les lletres c), k) i m) que es practiquen com a notes marginals.
Article 55
Al marge de les inscripcions de matrimoni i unions civils s’inscriuen les circumstàncies següents:
La nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment i, en general, tota altra circumstància i fet jurídic que afecti el vincle o els seus efectes.
I són objecte de nota marginal:
La defunció de qualsevol dels cònjuges.
Els matrimonis o les unions civils posteriors dels cònjuges.
Article 56
Al marge de les inscripcions de defunció s’inscriuen totes les variacions que procedeixin respecte al contingut de la inscripció principal i qualsevol element d’identificació del difunt que sigui conegut després de la inscripció.
I són objecte de nota marginal:
El trasllat del cadàver.
L’expedició de permís per incineració o cremació i exhumació.
El trasllat de sepultura de les restes de les persones inhumades.
Títol IV. Secció de naixements
Capítol I. Declaració de naixements
Article 57
Tots els naixements esdevinguts al territori del Principat d’Andorra han d’ésser inscrits al Registre Civil en el termini màxim de quinze dies naturals o trenta dies naturals quan s’acrediti causa justa, que ha d’apreciar el registrador i que ha de constar, si escau, en la inscripció.
Així mateix, s’han d’inscriure al Registre Civil els naixements esdevinguts a l’estranger sempre que almenys un dels progenitors tingui la nacionalitat andorrana o tingui residència principal i permanent a Andorra. En aquests casos, el termini per procedir a la inscripció és de trenta dies naturals.
Article 58
L’obligació de declarar el naixement recau en les persones següents successivament:
Els pares, conjuntament o separadament.
El parent més pròxim que es trobi al lloc on esdevingui el naixement.
El director de l’establiment o el cap de família del domicili on es produeixi el part.
El metge, la llevadora o qualsevol altra persona que hagi assistit a la mare en el part.
La persona a qui el pare o la mare del nascut hagi encarregat d’efectuar la declaració o sigui coneixedora del fet.
La persona declarant ha d’ésser major d’edat, excepte en el cas que es tracti del pare o la mare.
El compliment de l’obligació per part d’una de les persones esmentades n’exonera les altres.
Article 59
Transcorregut el termini legal sense haver-se efectuat la declaració de naixement, qualsevol persona que n’hagi tingut coneixement està obligada a comunicar-lo al Ministeri Fiscal, el qual promou expedient del Registre Civil o bé, en el cas a què es refereix el tercer paràgraf de l’article 61, promou judici civil declaratiu ordinari davant del Tribunal dels Batlles. Tant en l’expedient com en el judici s’han de verificar tots els elements necessaris per procedir a la inscripció del naixement.
Article 60
La declaració espontània de les persones obligades a declarar els naixements segons l’article 58, que tingui lloc després que s’hagin iniciat els procediments civils a què es refereix l’article precedent posa terme a aquests procediments.
Article 61
La declaració voluntària d’un naixement no inscrit en el termini legal només pot ésser realitzada pel pare o la mare i per qui justifiqui que té al seu càrrec l’infant.
Per practicar la inscripció de naixement després que hagi transcorregut el termini legal i abans dels catorze anys posteriors al naixement, cal tramitar expedient registral d’acord amb les disposicions del capítol I del títol VIII de la present Llei.
Si el naixement ha tingut lloc més de catorze anys abans, la inscripció només es pot realitzar per mitjà d’un procediment civil declaratiu seguit davant la jurisdicció civil ordinària amb la intervenció del Ministeri Fiscal.
En l’expedient davant del Registre i en el procediment civil declaratiu al·ludit en els paràgrafs anteriors, hi ha d’intervenir el Ministeri Fiscal i han d’ésser oïts els pares del nadó que no siguin declarants, sempre que sigui possible i sense perjudici que puguin ésser part en l’expedient o en el procediment.
Article 62
A més dels requisits generals previstos a l’article 47, la inscripció de naixement ha d’incloure les mencions següents:
El dia, el mes, l’any i l’hora del naixement.
El lloc de naixement.
El sexe anatòmic.
El nom i els cognoms.
El nom, els cognoms, l’edat, l’estat, la nacionalitat i la residència habitual dels pares, si consten o queden determinats legalment.
El matrimoni dels pares entre si mateixos, en el cas que existeixi, amb expressió del lloc i la data de la celebració.
Les mencions referides les ha d’aportar el declarant i s’exigeix l’exhibició de la documentació acreditativa de la identitat dels pares.
L’exactitud de les declaracions realitzades ha d’ésser comprovada pel registrador mitjançant els documents exhibits, les dades del Registre al seu càrrec, i tota altra informació al seu abast.
El lloc, el dia i l’hora del naixement, el sexe del nadó i la maternitat es proven per document oficial que expedeix el metge o la llevadora que hagi assistit al part. En defecte d’aquest document, s’acredita amb tota classe de proves en expedient registral. Les dades relatives al pare s’acrediten amb certificació o prova del matrimoni dels progenitors, o amb el reconeixement voluntari o la declaració judicial, amb els documents pertinents o les dades del mateix Registre. A manca de la prova del matrimoni, s’ha de fer constar la declaració que es faci sobre el mateix matrimoni per anotació marginal.
Article 63
En cas de part múltiple s’han d’inscriure els nascuts seguint l’ordre de naixement i s’ha de fer constar l’hora i el minut exacte de naixement de cada un, i qualsevol particularitat física de caràcter permanent que individualitzi els que siguin del mateix sexe. Així mateix, queden arxivades al Registre Civil les còpies de les empremtes de les plantes del peu en cas que s’hagin obtingut.
Capítol II. Nom i cognoms
Article 64
Tota persona té dret a un nom des del seu naixement.
Les persones són identificades pel seu nom i els seus cognoms.
La persona declarant del naixement, si és un dels progenitors o el seu representant legal, o si en presenta una autorització en document fefaent, ha d’indicar el nom propi de l’infant i, si no l’indica o no el vol indicar, el registrador imposa un nom d’ús corrent.
Article 65
El nom propi pot ser simple o compost, però en aquest darrer cas no pot contenir més de dos noms simples. Els noms propis estrangers són permesos.
El nom propi és elegit lliurement i només queda subjecte a les limitacions següents, que s’interpreten restrictivament:
No es poden imposar noms que, per si sols o en combinació amb els cognoms, resultin contraris a la dignitat de la persona.
No es poden inscriure noms que facin confusa la designació o que indueixin a error sobre el sexe.
Tampoc s’admeten cognoms com a noms propis.
No es pot imposar al nadó un nom que tingui un dels seus germans amb idèntics cognoms, ni tan sols en el cas de premoriència.
Les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana poden sol·licitar, en el moment d’inscriure el seu naixement al Registre Civil, la catalanització del seu nom propi mitjançant una declaració formal davant del registrador, sense necessitat de procedir als tràmits de l’expedient registral.
Article 66
Els cognoms han de ser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern. S’entén per cognom patern el primer cognom del pare, i per cognom matern el primer cognom de soltera de la mare. Tanmateix, si els pares conjuntament ho sol·liciten, en el moment de la inscripció, es pot invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el patern.
Quan la filiació sigui determinada legalment tan sols respecte d’un dels progenitors, l’infant porta els dos cognoms d’aquest, i el pare o la mare poden decidir lliurement l’ordre dels cognoms.
En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal diferent de l’andorrana, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent a l’establerta anteriorment, aquests designen quin dels cognoms de cadascun d’ells volen transmetre, tot indicant la forma o el gènere del cognom en els casos en què així s’escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar. En aquest supòsit s’admet que els pares designin només un sol cognom.
Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana poden sol·licitar la inversió dels seus cognoms mitjançant una simple declaració davant del registrador. Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita i només es pot efectuar una sola vegada.
El representant legal de l’inscrit pot sol·licitar la inversió dels cognoms quan concorri justa causa que ha d’apreciar el registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar recurs davant el Tribunal Unipersonal del Batlle.
Article 67
Quan no consti la filiació, el registrador ha d’atribuir nom propi i cognoms a l’interessat, que ha d’escollir d’entre els més usuals, tot evitant sempre qualsevol referència a la condició d’abandonat.
S’han de respectar les indicacions escrites que s’hagin trobat en poder de l’infant abandonat, sempre que no comportin l’atribució de paternitat o maternitat.
Quan un dels progenitors hagi estat privat, per sentència ferma, de la pàtria potestat respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar la supressió del cognom que pertany al progenitor privat de la pàtria potestat. En aquests casos s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi la pàtria potestat en l’ordre que es designi.
Aquesta supressió la pot sol·licitar el mateix interessat si és major d’edat o menor emancipat.
Quan es tracti de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents, així com en els supòsits en què la urgència de la situació o les circumstàncies excepcionals així ho requereixin, es pot autoritzar el canvi dels cognoms pels tràmits de l’expedient registral.
Article 68
Només es poden canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i l’audiència de tots els que acreditin un interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular del nom i els cognoms i si hi ha justa causa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb l’aportació d’una certificació o còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar recurs davant del Tribunal Unipersonal del Batlle.
La menció del canvi es fa per inscripció marginal en el foli de naixement i per nota marginal en els fulls de matrimoni o unió civil de l’interessat, i també en els de naixement dels seus fills.
Les resolucions judicials estrangeres relatives als canvis de cognoms o de nom que afectin persones no andorranes no cal que siguin sotmeses a exequàtur si consta al registrador que la resolució és ferma i compleix l’ordenament jurídic del país on s’ha dictat, salvat el cas de reciprocitat.
Article 69
Ultra el que es diu a l’article anterior, els cognoms són canviats d’ofici pel registrador, segons les normes legals, quan es produeixin declaracions de paternitat i maternitat, reconeixement i legitimacions, i adopcions plenes.
Les mencions han de fer-se en tots els llocs previstos a l’article anterior.
Capítol III. Abandonats
Article 70
S’inscriu al Registre Civil el naixement dels abandonats dins del territori andorrà, sempre que no en consti la inscripció en un altre registre civil, cosa que ha de comprovar el registrador amb audiència del Ministeri Fiscal, prèviament a la inscripció. A l’efecte de la present Llei, es consideren abandonats tots aquells nounats de pares desconeguts que siguin trobats en estat d’abandonament en qualsevol lloc d’Andorra i, així mateix, els menors de 10 anys, o els deficients els pares dels quals -coneguts o desconeguts- s’hagin absentat, sense que es conegui el lloc on es troben, i els hagin deixat desemparats.
Article 71
Qualsevol persona que trobi un abandonat l’ha de presentar immediatament al batlle de guàrdia o al Servei de Policia. El batlle a qui s’ha presentat l’abandonat ha de comunicar el fet al Ministeri Fiscal, el qual promou la corresponent inscripció de naixement mitjançant el corresponent procediment regulat en l’article 59.
Article 72
La inscripció del naixement de l’abandonat es realitza d’acord amb les dades resultants de la resolució judicial corresponent, en què s’han de fer constar totes les dades d’identificació de l’abandonat, així com el lloc, el dia i l’hora en què ha estat trobat, i també les altres que exigeix l’article 62, si són coneguts. A l’efecte registral, es considera lloc i data del naixement el lloc, el dia i l’hora en què ha estat trobat, i per any, aquell que correspongui a la seva edat aparent.
Si posteriorment a aquesta inscripció són coneguts el lloc i la data de naixement, i altres dades d’identificació de l’abandonat, que s’han de comprovar en l’expedient registral amb audiència del Ministeri Fiscal, s’han de fer constar al marge de la inscripció del naixement.
Capítol IV. Inscripcions de paternitat i maternitat
Article 73
En la inscripció de naixement es fa constar la identitat de la mare, d’acord amb les dades que resultin del certificat mèdic o del document expedit per qui hagi assistit al part, o de la declaració de la mateixa mare o del pare de l’inscrit.
En defecte d’aquests documents, o de la declaració de la mare o del pare de l’inscrit, o si no consta que la mare és casada, es notifica personalment a la mare la declaració de maternitat, amb apercebiment que, en cas d’incompareixença, en el termini de quinze dies, d’ella o d’un apoderat, davant del Registre Civil per contradir aquella declaració, aquesta romandrà eficaç i només podrà quedar sense efecte per sentència judicial. Tant la notificació com la impossibilitat de fer-la ha de constar per nota marginal.
No és necessària la notificació a què es refereix el paràgraf anterior quan hi hagi reconeixement formal de la maternitat, o hagi estat declarada aquesta judicialment.
La declaració contrària a la maternitat feta per la presumpta mare es fa constar en inscripció al marge de la del naixement.
Article 74
La paternitat del nadó de dona casada s’inscriu quan resulti del matrimoni de la mare amb el pretès pare, resultant de la seva constància al Registre Civil o acreditada documentalment. En defecte d’aquestes proves, es fa constar la declaració que es faci sobre el matrimoni, i les dades aportades, per anotació marginal a la inscripció del naixement.
Article 75
Es presumeix que l’infant concebut durant el matrimoni té per pare el marit de la mare. Nogensmenys, el marit pot recórrer als tribunals civils per instar una acció en impugnació de paternitat, sempre que acrediti fets de naturalesa a demostrar que no pot ser-ne el pare.
Si l’infant ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot recórrer als tribunals civils en el termini dels sis mesos següents al naixement, per instar una acció en impugnació de paternitat, amb la sola prova de la data del part. No obstant això, no hi podrà haver lloc a impugnació de paternitat si el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o si coneixia l’embaràs abans de la celebració del matrimoni, o si s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.
Article 76
Quan el naixement ha tingut lloc després dels 300 dies següents a la separació conjugal, sigui de fet, provada documentalment o per testimonis en expedient registral, sigui judicial, provisional o per sentència ferma, sense que hi hagi hagut reconciliació posterior, únicament es pot inscriure la paternitat del marit de la mare si resulta del consentiment o el reconeixement d’aquest sense oposició de l’esposa, a la qual s’ha de notificar, si és el cas, el dit reconeixement.
La constància de la separació dels cònjuges, del reconeixement o del consentiment del marit i de la notificació a l’esposa, mare de l’inscrit, s’efectua per expedient registral.
A manca del consentiment o el reconeixement del marit, a què es refereix el paràgraf anterior, únicament és inscriptible la paternitat resultant de declaració judicial.
Per determinar la paternitat del nadó d’una dona casada, quan, a la data del naixement, fa menys de tres-cents dies que aquesta estava casada amb una persona altra que el seu espòs actual, preval la presumpció de paternitat de l’anterior espòs.
Nogensmenys, si s’estableix, mitjançant expedient registral, la prova de l’existència d’una separació de cossos amb l’anterior espòs, per qualsevol motiu que sigui i durant almenys els tres-cents dies anteriors al naixement, preval la presumpció de paternitat del marit actual.
En tot cas es pot recórrer als tribunals civils per instar una acció en impugnació d’aquella paternitat que, en aplicació de la presumpció legal, hagi prevalgut a nivell registral.
Article 77
Si el matrimoni dels progenitors se celebra després del naixement de l’inscrit, s’ha de fer constar per nota marginal de referència, una vegada quedi determinada la maternitat i la paternitat d’aquell d’acord amb les normes respectives de la filiació no matrimonial.
Article 78
La paternitat no matrimonial només pot inscriure’s en virtut de la sentència judicial ferma, o de reconeixement solemne realitzat:
en acta de naixement;
en testament vàlid;
en document públic;
mitjançant expedient registral, a instància del reconeixedor i amb intervenció del Ministeri Fiscal, del reconegut si és major d’edat, o del seu representant si és menor o incapacitat.
El reconeixement fet en acta de naixement, en document públic o en expedient registral, un cop finalitzat el termini legal per declarar el naixement, requereix per a la seva eficàcia i la seva inscripció al Registre Civil: a) el consentiment del fill major d’edat o, b) de la mare si el reconegut és menor d’edat o, c) aprovació judicial del batlle en Tribunal Unipersonal en procediment de jurisdicció voluntària, si és incapacitat.
No és inscriptible el reconeixement fet en testament fins a la mort del reconeixedor, acreditada amb la certificació corresponent.
A manca dels consentiments o l’aprovació mencionats en l’apartat 2 únicament és possible la inscripció de la paternitat que queda determinada per declaració judicial en el procediment corresponent.
Article 79
La paternitat o la maternitat determinada per sentència judicial ferma o aquella per a la determinació o l’eficàcia de la qual s’hagi seguit expedient registral, s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement i d’acord amb el que resulti de la sentència o de la resolució pertinents, que queden arxivades al Registre Civil.
Article 80
No es poden inscriure la maternitat o la paternitat que estiguin en contradicció amb la filiació materna o paterna resultant d’inscripcions anteriors o de la paternitat resultant de la presumpció legal pertinent.
Per poder inscriure una maternitat o una paternitat incompatibles amb una altra ja inscrita, o legalment presumpta, ha de recaure prèviament sentència judicial que deixi sense efecte la inscripció anterior o la presumpta.
Capítol V. Declaració judicial d’absència
Article 81
Les declaracions judicials d’absència s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement, i s’hi han de fer constar totes les dades compreses en aquelles i que tinguin relació amb fets inscriptibles al Registre, i particularment la identitat del representant de l’absent, les seves facultats específiques, les limitacions en l’exercici del càrrec, i la fiança que hagi de prestar si escau.
La declaració judicial de la terminació de la situació d’absència, amb expressió de la seva causa, i la resta dels fets que la determinin, s’han de fer constar al marge de la inscripció del naixement i a continuació de la d’absència.
Article 82
L’autoritat judicial andorrana que dicti resolució ferma de declaració d’absència, o de la seva terminació, remet d’ofici al Registre certificació d’aquella resolució per a la seva inscripció.
Estan obligats a instar la inscripció de la declaració d’absència l’anomenat representant de l’absent i les persones legitimades legalment per demanar l’esmentada declaració d’absència.
Poden sol.licitar la inscripció tots els interessats en la mateixa que acreditin estar-hi; l’interès és apreciat pel registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar recurs davant del batlle.
Capítol VI. Adopció
Article 83
Al marge de la inscripció de naixement s’inscriu l’adopció, mitjançant certificació o còpia autèntica de la resolució judicial o administrativa que la constituïa, a la qual s’ha de fer menció expressa.
De la preadopció es realitza anotació marginal, que queda cancel·lada quan es converteix en adopció o quan queda sense efecte per qualsevol altre motiu.
Article 84
S’han d’inscriure al Registre Civil:
Les adopcions d’andorrans i persones nascudes a Andorra realitzades al Principat, sigui quina sigui la nacionalitat i el domicili de l’adoptant.
Les adopcions d’andorrans i persones nascudes a Andorra realitzades a l’estranger, amb independència, igualment, de la nacionalitat i el domicili de l’adoptant.
Les adopcions d’estrangers realitzades a Andorra, també amb independència de la nacionalitat i el domicili de l’adoptant.
Les adopcions d’estrangers realitzades a l’estranger, sempre que l’adoptant sigui de nacionalitat andorrana o resident a Andorra.
Article 85
Quan el naixement de l’adoptat no sigui inscrit al Registre Civil d’Andorra, a més dels documents referits a l’article precedent, cal aportar un certificat literal de naixement del registre estranger on hagi estat inscrit. Prenent per base aquest certificat, es procedeix a transcriure al Registre d’Andorra el seu naixement. En el cas que no es pugui aportar certificació literal del naixement, es practica una anotació de suport fent constar que aquesta s’ha practicat a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció d’adopció.
Capítol VII. Emancipació
Article 86
Al marge de la inscripció de naixement s’inscriu l’emancipació d’andorrans, de persones nascudes a Andorra o d’estrangers residents que hagin estat emancipats a Andorra d’acord amb la seva llei personal o la legislació andorrana, mitjançant certificat o còpia autenticada de l’escriptura notarial o la resolució judicial corresponents.
També és inscriptible l’emancipació dels estrangers residents a Andorra, efectuada en un país diferent, aportant certificat de l’acta o la resolució mitjançant la qual s’hagi obtingut.
Article 87
Estan obligats a promoure la inscripció de l’emancipació l’emancipat i l’emancipador.
Pot instar la inscripció de l’emancipació qualsevol persona que al·legui tenir-hi interès legítim, interès que ha de justificar davant del registrador. La negativa d’aquest a la inscripció instada així és recurrible davant del batlle.
L’emancipació no produeix efectes enfront de tercers fins que no hagi estat inscrita al Registre Civil.
Article 88
Quan es tracta de l’emancipació d’estrangers residents a Andorra, el naixement dels quals no consta inscrit al Registre Civil, cal aportar, a més de la còpia corresponent de l’escriptura, un certificat literal de naixement, i s’ha de procedir a la inscripció del naixement observant-se el previst en l’article 46 de la present Llei. En el cas que no es pugui aportar certificació literal del naixement, s’ha de practicar una anotació de suport fent constar que és a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció d’emancipació.
Capítol VIII. Limitacions de la capacitat i representacions legals
Article 89
Totes les resolucions judicials dictades per òrgans jurisdiccionals andorrans que declarin qualsevol limitació a la capacitat general d’obrar d’una persona, i també les dictades per jutges o tribunals estrangers sempre que afectin persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra, han d’ésser inscrites al marge de la inscripció de naixement de la persona afectada.
Article 90
Quan es tracti d’òrgans jurisdiccionals nacionals, el jutge o el tribunal que hagi dictat la resolució n’ha d’enviar, una vegada sigui ferma, al registrador, una còpia autèntica amb menció de la seva fermesa, perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. La resolució judicial ha de contenir totes les dades d’identificació de la persona o les persones afectades a l’efecte, si és necessari, es pugui procedir a una anotació del naixement que serveixi de suport per a la inscripció de la incapacitació.
Article 91
Si es tracta de resolucions dictades per òrgans jurisdiccionals estrangers, estan obligats a promoure la inscripció el tutor o el curador de la incapacitat sense dilació des del moment de prendre possessió del càrrec, salvat que hi hagi convencions internacionals contràries. També poden promoure la inscripció d’aquestes resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir interès legítim en la inscripció.
Article 92
En la inscripció de la limitació de la capacitat s’ha d’expressar l’àmbit de la capacitació afectada per la limitació i el seu abast, i si és el cas, el nomenament de tutor o curador de la incapacitat amb expressió de les facultats i les limitacions que afectin el nomenament, si són diferents de les legals d’aquests càrrecs. S’hi ha de fer constar també l’òrgan jurisdiccional que hagi dictat la resolució i la data d’aquesta resolució.
Article 93
Al marge de la inscripció del naixement del fill i dels pares s’inscriu la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de la pàtria potestat, amb expressió del fet que la motiva, així com la resolució judicial i el procediment en què s’hagi acordat.
Article 94
S’ha d’inscriure al marge de la inscripció de naixement, amb expressió del fet o l’acte que la motiva, la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de la pàtria potestat que afecti, de forma activa o passiva, persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat, així com totes aquelles que, afectant persones estrangeres no residents, siguin declarades pels òrgans jurisdiccionals andorrans.
Article 95
En el cas que el naixement dels pares o del fill, o si escau, de tots ells, no consti inscrit al Registre Civil d’Andorra, es procedeix a anotar-ne el naixement, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció de la limitació o la recuperació de la pàtria potestat.
Article 96
L’òrgan jurisdiccional que declari la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació o la recuperació de la pàtria potestat està obligat a enviar una còpia autèntica de la resolució ferma al Registre Civil perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. En aquesta resolució judicial hi han de constar les dades necessàries per procedir, quan calgui, a l’anotació del naixement de les persones afectades.
Article 97
Quan les resolucions judicials a què es refereix l’article anterior siguin dictades per un òrgan jurisdiccional estranger, la persona que exerceix la pàtria potestat, o la persona afectada per aquelles resolucions, estan obligades a promoure, sense dilació, la inscripció.
Poden promoure també la inscripció d’aquesta resolució les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir interès legítim en la inscripció.
Article 98
Les tutories, les curadories, els encàrrecs i les representacions legals, i qualsevol càrrec, judicial o no, que tingui per objecte suplir o completar la capacitat d’una persona, s’han d’inscriure al marge de la inscripció de naixement de la persona la capacitat de la qual se supleixi o es completi i de la persona a favor de la qual es discerneixi el càrrec.
Són d’aplicació a les inscripcions marginals a què es refereix aquest precepte les normes contingudes en el capítol VIII del títol IV.
Capítol IX. Nacionalitat
Article 99
S’han de fer constar per anotació marginal, en la inscripció de naixement, les resolucions administratives i judicials andorranes dictades per l’Administració i pels tribunals andorrans relatives a l’adquisició, la pèrdua o la recuperació de la nacionalitat de persones de nacionalitat andorrana o de residents a Andorra, així com les dictades per autoritats o tribunals estrangers relatives a la mateixa matèria i les mateixes persones.
Amb aquesta finalitat, les autoritats i els òrgans jurisdiccionals andorrans que dictin les resolucions a què fa referència l’apartat 1 han de trametre d’ofici al Registre Civil una certificació o una còpia autèntica d’aquestes resolucions i de la seva fermesa, amb expressió de les dades personals de la persona afectada per procedir, si és necessària, a una anotació del naixement que serveixi de suport per a l’anotació marginal relativa a la nacionalitat.
Si es tracta de resolucions dictades per autoritats o tribunals estrangers, estan obligades a promoure l’anotació marginal les persones afectades en la seva nacionalitat o els seus representants legals. Poden promoure l’anotació d’aquestes resolucions les persones que en tinguin coneixement i acreditin tenir interès legítim en l’anotació.
Les mencions de nacionalitat que es facin en virtut del present article i, en general, les que es facin en qualsevol assentament, no tenen caràcter constitutiu i no són, per si mateixes, prova de nacionalitat.
Títol V. Secció de matrimonis i unions civils
Capítol I. Expedient civil de matrimoni o d’unió civil, i proclames
Article 100
Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del matrimoni civil o la unió civil a Andorra, ambdós contraents, almenys un d’ells resident al Principat, han de comparèixer davant del Registre Civil d’Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent, que ha de contenir la declaració circumstanciada, segons el model establert pel Reglament del matrimoni o la unió civil que desitgi contreure, i ha d’anar acompanyada de la certificació literal del naixement, el certificat o la justificació documental de l’estat civil i la certificació de la residència, i en què s’ha de demanar, així mateix, que es faci la publicació de proclames o se’n dispensi. Una vegada rebuda la declaració, el registrador n’examina la suficiència i també la procedibilitat del matrimoni o la unió civil celebradors, tot examinant tant els requisits de validesa com els requisits de licitud, i pren una de les decisions següents:
Suspendre la tramitació de l’expedient per insuficiència de les dades o per improcedència.
Denegar motivadament la continuació de l’expedient.
Continuar l’expedient.
En els supòsits assenyalats amb les lletres a) i b), la decisió del registrador és recurrible per la via establerta en el tercer paràgraf de l’article següent.
En el supòsit assenyalat amb la lletra c), el registrador disposa que es facin les proclames d’acord amb el Reglament del Govern.
Article 101
Cinc dies després d’haver-se esgotat el temps d’exhibició de les proclames i a la vista de les eventuals denúncies d’impediments i de la formalització de les oposicions al matrimoni o la unió civil, el registrador pren una de les decisions següents:
Declara que autoritza la celebració en el cas que es compleixin cumulativament les dues condicions següents: que no hi hagi cap element que el registrador en la seva funció qualificadora estimi que s’oposa a la validesa i la licitud del matrimoni o la unió civil projectats, i que no hi hagi cap denúncia ni oposició.
En el cas que hi hagi denúncies d’impediments o bé la formalització d’oposició al matrimoni o la unió civil, el registrador ha d’oir els contraents i els opositors per valorar-ne la veracitat i els fets en què es basen, i practica les diligències de prova que estimi pertinents, tot plegat en el termini màxim de trenta dies transcorreguts els quals, després d’audiència del Ministeri Fiscal, dicta resolució motivada autoritzant o denegant la celebració del matrimoni o la unió civil. Contra aquesta resolució qualsevol dels contraents o de les persones que formulen l’oposició, o el Ministeri Fiscal, poden recórrer en alçada en el termini de deu dies des de la seva notificació davant la Secció Civil del Tribunal dels Batlles. En aquest cas la celebració del matrimoni o la unió civil queda en suspens fins a la resolució del recurs.
Article 102
En el cas que el matrimoni, la unió civil o una institució anàloga siguin celebradors a l’estranger entre futurs contraents, un dels quals sigui andorrà o resident a Andorra, el registrador fa les proclames en la forma assenyalada als articles anteriors, a petició dels contraents o a petició de l’òrgan estranger que les demani.
En el cas que l’òrgan estranger demani la pràctica de les proclames a Andorra a un cònsol o a un òrgan judicial andorrà, aquests darrers han de trametre la petició, l’exhort o la comissió rogatòria rebuts sense proveir res al registrador, encara que provingui d’un òrgan judicial estranger, i el registrador ha de qualificar la petició i donar-li el curs oportú. Les respostes a les comissions rogatòries, els exhorts i les peticions les adreça el registrador pel canal que es fixi per reglament del Govern.
Article 103
Si arran de les proclames fetes en virtut de l’article anterior, el Registre Civil d’Andorra rep denúncies d’impediment o es formalitzen oposicions a Andorra, les lleis aplicables per entendre dels impediments i les oposicions són:
La llei andorrana quan ambdós contraents siguin andorrans.
La llei nacional comuna quan ambdós contraents siguin de la mateixa nacionalitat estrangera.
Les lleis nacionals respectives quan ambdós contraents siguin de nacionalitats diferents.
El registrador notifica la decisió a l’òrgan estranger que hagi sol·licitat les proclames, tot fent esment explícit d’aquest capítol. En cap cas es poden fer proclames a Andorra quan aquestes proclames o el matrimoni, la unió civil o una institució anàloga que s’ha de celebrar constitueixin frau a la llei andorrana o contravinguin l’ordre públic intern.
Article 104
Les dispenses d’impediments i les dispenses de proclames són acordades per un batlle adscrit a la Secció Civil, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal i el registrador. Les dispenses s’anoten en la inscripció de matrimoni o la unió civil en el mateix moment d’estendre-la.
Article 105
Un cop sigui ferma la resolució que aprovi el matrimoni o la unió civil, es pot celebrar davant del cònsol legalment autoritzat durant un termini màxim de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagi tingut lloc la prestació en forma legal del consentiment matrimonial o del consentiment a la unió civil, caduquen els efectes de la resolució.
Article 106
No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració dels matrimonis o les unions civils següents:
Els matrimonis o les unions civils de qui es troba en perill de mort.
El matrimoni canònic que se celebra a Andorra.
Els matrimonis o les unions civils que als efectes d’aquest article siguin assenyalats per les normes legals.
Capítol II. Inscripció dels matrimonis i de les unions civils
Article 107
S’inscriuen en el Registre Civil els matrimonis i les unions civils celebrats a Andorra d’acord amb les lleis andorranes sobre el matrimoni i les unions civils, i els matrimonis celebrats d’acord amb la llei canònica. També s’hi inscriuen els matrimonis civils i canònics, i els altres establerts en les lleis andorranes sobre matrimonis, i les unions civils i les institucions anàlogues, celebrats a l’estranger entre cònjuges almenys un dels quals és andorrà o resident a Andorra.
Els efectes produïts per la celebració del matrimoni i la unió civil tenen reconeixement ple, legitimació i fe pública amb la pràctica de la seva inscripció. No obstant això, fins al moment de la inscripció al Registre Civil, el matrimoni o la unió civil no inscrits no poden perjudicar els drets adquirits de bona fe per tercers.
Article 108
La inscripció dels matrimonis i les unions civils celebrats a Andorra s’ha de fer com segueix:
Per als matrimonis i les unions civils que se celebren a Andorra, el cònsol autoritzant estén una acta de la celebració del matrimoni o la unió civil en dos exemplars segons el model fixat pel Reglament, i la signa juntament amb els cònjuges i dos testimonis hàbils. Un exemplar de l’acta resta a la casa comuna, a l’efecte únic d’arxiu, sense que es pugui lliurar cap certificació a partir d’aquesta acta. L’altre exemplar es tramet al Registre el mateix dia o el dia hàbil següent en els termes de l’article 131 del Codi de l’Administració, i dins un altre termini igual al de la recepció, l’acta s’ha d’inscriure amb la signatura exclusiva del registrador i s’ha d’arxivar en el lligall corresponent. El registrador acusa recepció de l’acta al cònsol remitent.
Per als matrimonis canònics celebrats a Andorra, el rector de la parròquia en què s’inscrigui, o la persona que segons les disposicions canòniques tingui facultats per estendre l’acta sagramental, lliura la certificació literal de cada assentament practicat, que tramet al Registre Civil el mateix dia o el dia hàbil següent en els termes de l’article 131 del Codi de l’Administració. D’acord amb aquest document, en un altre termini igual a comptar al de la recepció, es procedeix a fer la inscripció civil del matrimoni, amb l’acta signada exclusivament pel registrador. S’arxiva i se n’acusa recepció conforme s’assenyala a la lletra a) anterior.
Per la resta de matrimonis que tingui en compte la legislació andorrana, la inscripció es fa seguint el que disposa aquesta legislació.
Article 109
La inscripció dels matrimonis i les unions civils o una institució anàloga celebrats a l’estranger entre cònjuges, un dels quals almenys és andorrà o resident a Andorra, ha de ser promoguda pel cònjuge andorrà o resident, i:
Si el matrimoni és civil, es pot inscriure mitjançant la certificació literal legalitzada de la inscripció al Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni;
Si el matrimoni és canònic s’ha d’inscriure la certificació literal canònica lliurada per l’òrgan canònic competent, notificada a través de l’ordinari d’Andorra;
Si es tracta d’una unió civil o una institució anàloga, es pot inscriure mitjançant la certificació literal legalitzada de la inscripció al Registre Civil del país on s’hagi celebrat;
Si el matrimoni és d’una altra classe diferent del canònic o el civil, segons la llei del lloc de celebració, s’ha d’inscriure al Registre Civil d’Andorra la certificació literal legalitzada de la inscripció del matrimoni en qüestió al Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni. En defecte d’inscripció en un Registre Civil, per poder fer inscriure el matrimoni els dos cònjuges s’han d’adreçar a la jurisdicció civil per obtenir una resolució judicial que declari l’existència, la validesa i la licitud del matrimoni i, en especial, l’absència de frau a la llei nacional i la conformitat de l’ordre públic, així com la seva eficàcia a Andorra. El Ministeri Fiscal ha de ser part en el procés.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.