LegalizeDecret legislatiu del 24-02-2016 de publicació del text refós de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996
En els quatre casos la petició d’inscripció ha de ser signada pels dos contraents o els seus apoderats, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el registrador.
Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i altres convenis que afecten el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils, i de resolucions judicials que afecten el matrimoni i les unions civils
Article 110
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils efectuades per escriptura pública autoritzada per un dels notaris d’Andorra, han de ser notificades per aquests notaris al Registre Civil dins els tres dies següents al dia en què s’atorguin. La comunicació només comprèn el tipus o la denominació de l’instrument, la data de l’atorgament, el número del protocol i el nom dels atorgants i del notari que l’autoritza, i se n’exclou qualsevol referència al contingut de les convencions. La menció de la comunicació s’ha d’inscriure al marge de la inscripció del matrimoni o la unió civil dels atorgants i de la inscripció del naixement de cadascun dels cònjuges.
Article 111
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils entre cònjuges un dels quals almenys és andorrà, i dels estrangers que hagin contret matrimoni o unió civil a Andorra, que siguin autoritzades fora d’Andorra, han de ser inscrites a diligència d’ambdós cònjuges o d’un d’ells, sense dilació, mitjançant la presentació al registrador d’un testimoni o una còpia fefaents de l’instrument públic en virtut del qual s’ha atorgat el conveni, expedits en les condicions de fons i de forma exigides al país on hagi tingut lloc l’atorgament.
La inscripció conté les dades que identifiquen el títol d’inscripció i, pel que fa al contingut d’aquest títol, la seva part essencial i adequada al caràcter i la finalitat de l’assentament.
Article 112
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils entre estrangers residents a Andorra, el matrimoni dels quals s’hagi celebrat fora d’Andorra, són inscriptibles a petició dels interessats, amb els mateixos requisits i en la forma establerts en l’article anterior.
Article 113
Les inscripcions practicades a l’empara dels precedents articles 110 i següents només donen fe i prova del fet que ha motivat l’atorgament de l’instrument públic i de la data d’aquest, i també de la resta de dades identificatòries del títol, i solament poden perjudicar tercers a partir del moment en que es facin les inscripcions.
Article 114
Les sentències dels tribunals civils o canònics, andorrans o estrangers, que afectin vàlidament matrimonis o unions civils inscriptibles o inscrits al Registre Civil d’Andorra, es porten al foli registral en què es trobi l’assentament del matrimoni o la unió civil corresponent, o ha de practicar-se, si escau, una anotació de suport, i s’inscriu marginalment. Igualment s’inscriuen en el foli de naixement dels fills menors d’edat tinguts o adoptats en el matrimoni o la unió civil. Aquestes inscripcions exigeixen que les sentències reuneixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions nacionals o estrangeres o canòniques, segons el cas.
Títol VI. Secció de defuncions
Capítol I. Inscripció de defuncions
Article 115
La defunció de qualsevol persona, esdevinguda a Andorra, ha d’ésser declarada al Registre Civil immediatament després de produir-se la mort, a partir del moment en què sigui trobat el cadàver, o a partir del moment en què es practiqui o es dispensi l’autòpsia.
Article 116
També s’inscriu la defunció dels andorrans o els residents a Andorra quan aquesta s’hagi produït a l’estranger o el cadàver hagi estat trobat a l’estranger. Les persones que, d’acord amb el que preveu l’article 117, estan obligades a fer la declaració, l’han de prestar sense dilació.
Article 117
Estan obligades a prestar la declaració de defunció, successivament, les persones següents:
El cap de casa on s’esdevingui la defunció.
El parent més pròxim del difunt, que sigui present.
La resta dels parents del difunt.
El responsable de l’establiment, públic o privat, on s’hagi produït la defunció.
Els ministres del culte presents en el moment de la mort.
Les autoritats administratives o policials, en els casos de cadàvers trobats.
Els veïns del lloc on es produeixi la mort o sigui trobat el cadàver, o la persona o l’entitat encarregades del funeral, de la inhumació o de la incineració.
Article 118
En el moment de la declaració s’ha de presentar el certificat mèdic de defunció lliurat per un metge en exercici legal de la professió on hagi esdevingut la defunció. Dit certificat ha d’ésser estès mecanogràficament o en lletres majúscules clarament llegibles, i ha de restar arxivat. En el certificat ha de constar l’existència de senyals inequívoques de mort.
Article 119
Quan no es presenti el corresponent certificat mèdic de defunció, el registrador requereix del metge forense, o d’un altre metge en defecte del forense, que comprovi la defunció i en lliuri el certificat.
Article 120
Si hi ha indicis de mort violenta o sospites de crim, o si el metge certificant declara que ignora la causa de la mort, el registrador ha de comunicar al batlle de guàrdia i al Ministeri Fiscal els fets perquè es promoguin les diligències necessàries per a la investigació de les causes i les circumstàncies de la mort i, si és el cas, perquè es realitzi l’autòpsia. El resultat d’aquestes diligències es comunica al Registre Civil i les indicacions donades s’han d’incloure en la inscripció.
Article 121
Si en el termini de 48 hores no s’ha declarat la defunció, és d’aplicació, amb les adaptacions necessàries, el previst a l’article 59 amb relació a la declaració de naixement.
Article 122
La declaració espontània de les persones obligades a declarar la mort, que tingui lloc un cop iniciats els procediments civils a què es refereix l’article precedent, posa fi a aquests procediments.
Article 123
La inscripció de defunció ha d’incloure, a més de les generals, les mencions següents:
El nom i els cognoms, el sexe, l’edat, l’estat civil, la nacionalitat i el domicili del difunt.
El nom i els cognoms dels pares i del cònjuge, si és el cas.
El lloc, la data i l’hora en què ha tingut lloc la mort o ha estat trobat el cadàver.
Les causes, antecedents i immediates, de la mort
La referència al certificat, acreditatiu de la defunció i de les seves causes, així com les mencions d’identitat del metge.
El cementiri o el lloc on hagi d’ésser inhumat o incinerat.
Article 124
En el cas de defunció de persones desconegudes, a la inscripció, a més d’aquelles mencions referides a l’anterior article que es coneguin, s’ha de fer constar l’edat aparent, la descripció del vestit, els documents i els objectes que portava, fotografies del cadàver i tota altra circumstància que pugui facilitar-ne la identificació.
Article 125
Practicada la inscripció de defunció, se’n fa una nota marginal de referència al marge de les inscripcions de naixement i, si és el cas, de matrimoni o unió civil del difunt.
La inscripció fa fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on ha ocorregut.
Capítol II. Inhumacions i incineracions
Article 126
Per procedir a la inhumació o la incineració d’un cadàver, s’ha d’obtenir la llicència corresponent lliurada pel registrador en els casos en què s’hagi procedit a la inscripció, o bé per un dels batlles en els casos en què no hagi estat possible, per qualsevol causa, la inscripció prèvia de la defunció al Registre.
No es pot procedir a la inhumació a la incineració del cos o les restes de la persona difunta, i més especialment si la mort ha estat sobtada, fins després d’haver transcorregut un interval de temps que no pot ésser inferior a dotze hores ni superior a quaranta-vuit, comptades des de la defunció o el trobament del cadàver, llevat que l’autoritat judicial disposi un altra cosa.
Article 127
Els trasllats de sepultura no poden ésser duts a terme sense, prèviament, haver comunicat al Registre Civil l’obtenció de l’autorització judicial d’exhumació i trasllat i el lloc de la nova sepultura. Aquestes mencions s’inscriuen al marge de la inscripció de defunció.
Capítol III. Declaració judicial de mort
Article 128
Les declaracions judicials fermes de mort fetes en aplicació de la legislació vigent s’inscriuen al marge de la inscripció de naixement, i s’hi ha de fer constar totes les dades que continguin aquestes relatives a la identitat de la persona declarada morta i les circumstàncies de la seva desaparició, així com la data a partir de la qual s’entén ocorreguda la mort, salvat que hi hagi prova contrària.
Igualment són inscriptibles les resolucions judicials que deixin sense efecte les declaracions de mort, amb expressió de la seva causa; si es deu a l’aparició del cadàver de la persona declarada morta, s’expressen totes les dades que hi hagi en la seva inscripció de defunció, si és possible, i el lloc d’inhumació o d’incineració.
Article 129
L’òrgan judicial que hagi dictat la declaració de mort o la resolució que l’hagi deixat sense efecte, tramet d’ofici al Registre Civil la certificació d’aquestes resolucions per a la seva inscripció marginal en la del naixement de la persona declarada morta.
Estan obligades a instar la inscripció de la declaració de mort les persones que l’hagin sol·licitat i el Ministeri Fiscal que hagi intervingut en el procediment corresponent.
Poden sol·licitar aquesta inscripció, o en acabar aquesta situació, les persones que acreditin tenir-hi interès legítim.
Article 130
Abans que hagi recaigut la resolució judicial ferma declarant la mort, els instants, el Ministeri Fiscal o els òrgans jurisdiccionals, poden promoure l’anotació d’una referència del procediment incoat, amb efecte simplement informatiu, aportant una còpia, autenticada per l’òrgan jurisdiccional que l’ha rebut, de l’escrit en el qual s’exercita l’acció. Els desistiments, les prescripcions i la caducitat esdevinguts abans de la resolució judicial han d’ésser comunicats immediatament per l’òrgan jurisdiccional al Registre Civil.
Títol VII. Funcionament i règim econòmic del registre civil
Capítol I. Funcionament
Article 131
Per Reglament del Govern s’ha de fixar el funcionament del Registre Civil, en els camps següents:
Explotació manual i mecànica del Registre Civil.
Seguretat i conservació dels llibres i els documents del Registre Civil.
Les altres particularitats del servei no previstes en aquesta Llei.
Capítol II. Règim econòmic
Article 132
Les despeses d’inversió i funcionament del Registre Civil s’inclouen al pressupost nacional.
Article 133
Els expedients registrals són gratuïts i sense costes, llevat de la repercussió de les despeses dels peritatges i les comunicacions sobre qui els sol·liciti. Els procediments judicials es regeixen pel que disposin les normes aplicables a la matèria.
Article 134
El Reglament del Govern, tot salvaguardant el principi general de gratuïtat dels actes del Registre Civil, ha de fixar la tarifació del que cal percebre pel lliurament de certificats i còpies, i pel reembossament de les despeses fetes a demanda i en interès de les parts.
Capítol III. Estadístiques
Article 135
La Llei ha de fixar les condicions d’accés a les dades del Registre amb finalitat estadística i científica - preservant la privacitat i la confidencialitat-, i la forma, el contingut i la periodicitat de les publicacions estadístiques.
Capítol IV. Publicitat i certificacions
Article 136
El Registre Civil és públic per a les persones que tinguin interès legítim per conèixer els assentaments. Aquest interès es presumeix en la persona que sol·licita la certificació.
No obstant això, la publicitat per exhibició i examen de llibres i documents ha de realitzar-se després d’autorització prèvia del registrador. Han d’observar-se, també, les altres restriccions de publicitat establertes en la Llei o en el Reglament.
Els fets subjectes al registre i a l’estat civil de les persones es prova mitjançant certificacions lliurades pel Registre Civil.
L’expedició de certificat ha de realitzar-se per referència exclusiva als llibres manuals i als documents originals del Registre i d’acord amb les dades que s’hi contenen. Les dades que apareixen en aquests prevalen en tot cas sobre les dades resultants dels ordinadors.
Article 137
El Registre Civil expedeix dues classes de certificacions:
La certificació en extracte.
La certificació literal.
Per Reglament del Govern s’han d’especificar les mencions que han de tenir cada una d’aquestes certificacions i els models de document.
Article 138
En les certificacions en extracte es mencionen els elements corresponents a cada assentament en els termes que resultin de l’assentament que correspongui, completats i modificats amb les notes marginals i els altres assentaments complementaris de l’assentament principal del qual es lliuri certificació, llevat de les mencions secretes.
Article 139
En les certificacions en extracte del Registre de naixement dels fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació dels pares adoptius.
La filiació biològica de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte, si la persona adoptada així ho indica. No obstant això, en totes les certificacions que es lliuren per ser aportades als expedients de celebració de matrimoni o unió civil de la persona inscrita, s’ha de mencionar sempre la filiació adoptiva, i la biològica quan es conegui.
Les certificacions en extracte del fet del naixement només fan fe del mateix naixement, de la seva data i del lloc i del sexe de la persona inscrita.
Article 140
En les certificacions literals es transcriu íntegrament l’assentament del punt sobre el qual se sol·licita la certificació i el text de tots els altres assentaments de qualsevol classe que integrin el foli registral.
Si les necessitats dels serveis ho aconsellen, els certificats sobre assentaments dels llibres de naixements, matrimonis i unions civils i defuncions poden efectuar-se mitjançant fotocòpies de la totalitat del foli registral, certificades per diligència estesa i signada sobre les fotocòpies pel registrador. Aquestes fotocòpies així autenticades tenen el caràcter i els efectes de les certificacions literals.
El registrador titular, o si és el cas, el registrador suplent, poden delegar la seva signatura per al lliurament de les certificacions literals o en extracte.
Aquesta delegació ha de recaure en un funcionari del Registre Civil i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 141
Quan es lliurin certificacions d’un assentament que contingui irregularitats, deficiències o llacunes no rectificades, s’ha de fer menció expressa en les certificacions i ben visible de les dites irregularitats, deficiències i llacunes.
Article 142
Tota persona està legitimada per demanar certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni, unió civil i defunció, de conformitat amb allò establert a l’article 136, amb les limitacions que s’hi estableixen o les que resultin del Reglament del Govern.
Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense l’autorització del batlle competent i sense la petició expressa de les persones especialment legitimades, quan per la seva pròpia natura hagin de donar publicitat dels extrems i les circumstàncies següents:
La filiació extramatrimonial o adoptiva i la legitimació.
Les causes de nul·litat o separació d’un matrimoni o unió civil, o de privació o suspensió de la pàtria potestat.
El matrimoni o la unió civil celebrats sense la publicació de proclames.
El lligall de criatures abortives.
Qualsevol altra circumstància que es consideri que pugui vulnerar el dret a la intimitat o a l’honor.
Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les certificacions literals mencionades les persones inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les persones inscrites, i l’autoritat judicial.
Article 143
L’autoritat eclesiàstica pot requerir lliurament de certificacions integrals de matrimoni i de naixement, fins i tot de fills fora de matrimoni i adoptius després de presentació prèvia d’un certificat emanat de la mateixa autoritat eclesiàstica que provi que s’està instruint un expedient de matrimoni canònic o s’està substanciant una causa sobre nul·litat, dispensa o separació canòniques sempre que n’hagi donat coneixement previ als interessats.
Article 144
Els mateixos requisits i les mateixes limitacions establertes en l’article 142, són aplicables al lliurament de certificacions o còpies autèntiques dels documents arxivats o que es troben en actuacions i expedients del Registre.
Fora d’aquests casos les certificacions o les còpies poden lliurar-se ajustant-se a la norma de l’article 142 de la present Llei.
Article 145
Els òrgans judicials poden tenir comunicació del material documental com segueix:
En el cas en què se segueixin els procediments previstos en els capítols I i II del títol VIII, sol·liciten mitjançant ofici les dades, les certificacions i les còpies que siguin necessàries per a la instrucció dels recursos i poden compulsar els originals en el Registre, sense necessitat de desplaçar-los.
En el cas en què se segueixin procediments previstos en el capítol III del títol VIII, els òrgans judicials d’instrucció i de decisió poden sol·licitar les mateixes dades i els mateixos documents previstos en l’article anterior i compulsar els originals en el Registre, i poden desplaçar el material documental únicament a l’efecte de les necessitats de la prova judicial.
Cap òrgan judicial no pot ordenar el comís ni la destrucció del material documental, ni tan sols del que resulti anul·lat per Sentència ferma o que constitueixi el cos del delicte.
Títol VIII. La modificació del registre
Capítol I. Competència i procediments
Article 146
És, en general, competència del registrador de l›estat civil, la modificació del Registre Civil, pels tràmits de l’expedient registral, en primera instància i pel procediment establert per la present Llei i en les disposicions reglamentàries.
En canvi, correspon a la jurisdicció civil, a través dels batlles i els tribunals que la integren i pels tràmits del procediment declaratiu ordinari:
el coneixement de les accions civils que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat o la ineficàcia de les inscripcions que es troben en el Registre civil andorrà i dels corresponents títols que li serveixen de base;
la modificació d’assentaments que canviï el contingut de sentències judicials en virtut de les quals s’hagin practicat;
la modificació de sexe que s’admeti per llei i sigui posterior al naixement d’una persona;
els recursos contra les resolucions del registrador en els expedients de la seva competència en els casos assenyalats legalment;
la resta de matèries excepcionalment reservades per aquesta Llei.
Article 147
Les modificacions del Registre Civil que han de portar-se a cap mitjançant expedient registral en el mateix Registre, són les següents:
Rectificació d’errors en les dades contingudes en els assentaments, per substituir les dades falses per altres de veritables.
Supressió total d’assentaments per referir-se a fets inexactes, a fets o situacions extingits, o a títols manifestament il·legals.
Addició o supressió de dades o circumstàncies d’assentaments, que no hi constaven inicialment i en són pròpies, o que hi figuren indegudament.
Correcció de defectes formals que no afectin el fons de la inscripció, sinó al compliment de les regles registrals establertes per al bon ordre del Registre i la garantia dels seus assentaments.
Pràctica de nous assentaments substantius de fets i actes no inscrits, incloses la inscripció fora de termini i la reinscripció per reconstitució.
Qualsevol altra actuació del Registre Civil per adequar-lo a la realitat, que no tingui tractament competencial i procedimental específic per aquesta Llei o altres normes vigents.
Tots els expedients registrals sobre qualsevol de les matèries que s’han relacionat, així com els recursos que s’interposin contra la resolució del registrador que posi fi a aquells expedients es tramiten amb la intervenció del Ministeri Fiscal.
Article 148
Per al coneixement i la resolució dels expedients registrals de modificació del Registre Civil d’Andorra, és competent el registrador de l’estat civil al càrrec del qual es trobi l’oficina, o si és el cas, el registrador suplent de l’estat civil, sigui quina sigui la matèria objecte del procediment d’entre els assenyalats en l’article precedent.
Estan legitimades per promoure i intervenir com a interessades en el procediment registral, la persona o les persones a què es refereix o s’hagi de referir la inscripció objecte de l’expedient, i totes aquelles que acreditin segons el parer del registrador, tenir-hi interès legítim, sempre que les unes i les altres tinguin la capacitat processal corresponent segons les lleis. Per aquelles persones que no es trobin en aquest últim cas, i salvat el cas de prohibició legal, hi poden intervenir els seus representants legals.
Article 149
El procediment especial i abreujat s’inicia davant del registrador amb la sol·licitud presentada per l’interessat o el Ministeri Fiscal. En el primer cas, abans de tot, el registrador trasllada la sol·licitud al Ministeri Fiscal perquè aquest manifesti, en un termini de sis dies, la seva conformitat o la seva oposició respecte de allò sol·licitat. Transcorregut el termini indicat, el registrador publica una notificació general de la substanciació, dels subjectes i de l’objecte de l’expedient, mitjançant edictes que s’han d’exhibir al tauler públic i que s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en què s’estableix un termini de quinze dies naturals per a la compareixença en les actuacions dels tercers que tinguin legítim interès en l’assumpte debatut. Al mateix temps es fixa el dia d’iniciació del període de prova que s’ha d’expressar igualment en els edictes, per després que hagi transcorregut el termini mencionat.
La proposició i la pràctica de la prova, a través de qualsevol dels mitjans admesos en dret, té lloc en el termini comú d’un màxim de trenta dies. Una vegada practicada la prova o transcorregut el termini, el registrador pot acordar altres proves per millor proveir a practicar en el termini de trenta dies hàbils. Transcorreguts els terminis o practicades les proves, el registrador posa de manifest els autes als interessats i al Ministeri Fiscal, els quals podran adreçar escrits de conclusions en el termini de 10 dies hàbils. Esgotat el termini o presentades les conclusions, el registrador dicta la resolució motivada que posi fi a l’expedient, la qual no serà executiva si en el termini de tretze dies hàbils següents a la seva notificació s’hi formula en contra el recurs que correspongui.
Article 150
Contra l’anterior resolució es pot interposar recurs, a ambdós efectes, o bé davant un batlle constituït en Tribunal Unipersonal, o bé davant la Secció Civil del Tribunal de Batlles. Davant el batlle, quan l’expedient i la resolució recorreguda es refereixin a la matèria indicada en els apartats a), c) i d) de l’article 147 de la present Llei; i davant el Tribunal dels Batlles quan la matèria sigui la que està continguda en els apartats b) e) i f) del mateix precepte. La substanciació del recurs és la mateixa en tots els casos. El termini per formular el recurs és de tretze dies hàbils a comptar de la notificació de la resolució del registrador. S’ha d’anunciar el recurs al registrador i, simultàniament, s’ha d’adreçar l’apel·lació directament al batlle o al Tribunal dels Batlles exposant, en el mateix escrit, els greuges contra la resolució recorreguda. El batlle o el Tribunal dels Batlles trasllada els greuges al registrador i al Ministeri Fiscal, els quals poden al·legar el que estimin procedent en el termini d’uns altres tretze dies hàbils, transcorreguts els quals, hagin o no hagin fet ús el registrador i el Ministeri Fiscal de la facultat de formular al·legacions, el batlle o el Tribunal dels Batlles dicten aute motivat en el termini màxim de tretze dies hàbils.
Article 151
L’aute és notificat al registrador mitjançant ofici i a la persona interessada per compareixença. La resolució produeix efectes a partir del moment en què és comunicada al registrador, independentment que hagi estat o no notificada a la persona interessada.
Contra l’aute del batlle o del Tribunal dels Batlles es poden interposar els recursos ordinaris previstos per les lleis.
Article 152
Totes les costes derivades del procediment especial i abreujat registral són d’ofici, sense que es pugui percebre res ni per honoraris, ni per despeses, ni per accessoris.
Capítol II. Procediments civils ordinaris
Article 153
Les accions destinades a l’obtenció d’un títol apte per la inscripció o per la pràctica d’un altre assentament registral relatiu a l’estat civil o a fets inscriptibles o anotables en el Registre s’exerciten davant dels tribunals i es tramiten conforme a les lleis processals.
Article 154
En els procediments seguits per a l’exercici de les accions a què es refereix l’article anterior intervé, a més de les parts legitimades en cada cas, el Ministeri Fiscal sempre que la resolució que recaigui pugui afectar menors o incapacitats.
Intervé, també, el Ministeri Fiscal, com part processal o com a informador, en tots els altres casos en què ho estableixin les lleis substantives o processals.
Capítol III. Procediments penals i disciplinaris
Article 155
Els delictes i les faltes relatives a l’estat civil comesos pel registrador i per altre personal del Registre, o per persones alienes, són competència de la jurisdicció penal d’acord amb l’establert en la legislació penal i processal.
Les sancions disciplinàries que es poden imposar al registrador i al personal del Registre en aplicació del capítol I del títol II ho són sense perjudici de la responsabilitat penal en què hagin pogut incórrer.
Article 156
La comissió de delicte o falta relatius a l’estat civil, o les sancions disciplinàries a què es refereix l’article anterior, no afecten per si soles l’eficàcia probatòria i la publicitat material dels assentaments del Registre afectats per aquells fets mentre no es dicti resolució judicial que n›acordi la nul.litat o un altre tipus d›ineficàcia, o la seva modificació en el sentit pertinent.
Article 157
Si no hi ha hagut un pronunciament en aquest sentit en la causa penal oportuna, i no és possible anul·lar, declarar ineficaç o modificar l’assentament afectat per un dels procediments establerts en la present Llei o en una altra norma processal, el Ministeri Fiscal ha d’instar, en procediment civil, la nul·litat, la ineficàcia o la modificació dels assentaments afectats per un delicte o una falta contra l’estat civil, o per irregularitat registral motivadora de sanció disciplinària.
Estan legitimades per instar en procediment civil la nul·litat, la ineficàcia o la modificació al·ludides en l’apartat anterior, les persones a què es refereix l’assentament afectat, i qualsevol altra persona que acrediti tenir-hi un interès legítim.
Disposició transitòria primera (Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996)
S’han d’inscriure tots els fets i els actes d’estat civil esdevinguts a partir de les 0 hores del 180è dia comptat des de l’entrada en vigor de la present Llei.
Disposició transitòria segona (Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996)
Els actes d’estat civil inscrits en els registres eclesiàstics d’Andorra fins a les 24 hores del dia anterior a aquell expressat en la disposició transitòria primera, podran ésser certificats pels encarregats dels dits registres eclesiàstics, segons les normes vigents del dret canònic.
El Govern, en el termini màxim de sis mesos iniciarà negociacions amb les autoritats eclesiàstiques competents per facilitar la transcripció al Registre Civil dels actes d’estat civil inscrits en els registres eclesiàstics d’Andorra especificats en el paràgraf precedent.
Quan en virtut de la present llei s’hagin transcrit en el Registre Civil les inscripcions contingudes en els registres eclesiàstics o en els registres civils estrangers, el Registre Civil podrà lliurar certificacions de les transcripcions fent menció expressa que es tracta d’una transcripció i de la seva data.
Disposició transitòria tercera (Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996)
Aquesta Llei regeix respecte dels fets ocorreguts a partir del dia expressat en la disposició transitòria primera, i quant als anteriors, subjectes a inscripció, una vegada tinguin accés al Registre en la forma i amb el tipus d’assentament que la mateixa Llei estableixi.
Disposició final (Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996)
La present Llei entrarà en vigor el dia mateix de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final segona in fine (Llei 14/2004)
[…] Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la data de publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final quarta (Llei 34/2014)
En el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, quedarà tancat el llibre del Registre Civil relatiu a matrimonis i s’obrirà un llibre relatiu a matrimonis i unions civils que seguirà la numeració correlativa que li correspongui.
Disposició final cinquena (Llei 34/2014)
S’encomana al Govern que en el termini de tres mesos des de la data d’entrada en vigor de la present Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei del Registre Civil, amb totes les modificacions i addicions aprovades fins avui.
Disposició final sisena (Llei 34/2014)
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.