LegalizeDecret legislatiu del 6-9-2017 de publicació del text refós de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari
Els membres del Cos Penitenciari també poden demanar el trasllat a una plaça que pertanyi a una escala inferior o a un grau inferior de la mateixa escala en relació amb la plaça que el membre del Cos concernit ocupava amb anterioritat al trasllat. Aquest trasllat comporta que la retribució es correspongui amb la de la nova plaça i se situï a la banda mitjana, i que el membre del Cos concernit renunciï a la part salarial que sobrepassi.
Correspon al ministre competent en matèria de justícia decidir sobre el trasllat, a proposta del director del Cos Penitenciari, d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’organització i del servei del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.
Capítol cinquè. Seguretat social, jubilació i assegurança
Article 50. Seguretat social i jubilació
Els membres del Cos Penitenciari s’acullen al règim general de la seguretat social. A més, han de disposar del sistema de protecció social adequat en cas de mort, invalidesa, malaltia, accident laboral i incapacitat temporal, d’acord amb la normativa aplicable.
La jubilació dels membres del Cos Penitenciari es regeix per les disposicions de la Llei de la funció pública i de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.
Article 51. Assegurança
Els membres del Cos Penitenciari han d’estar emparats per una pòlissa d’assegurança complementària a càrrec del Govern que cobreixi tots els riscos que dimanen de la seva professió.
La cobertura de responsabilitat civil professional no inclou la responsabilitat derivada d’accions o omissions per les quals els membres del Cos Penitenciari hagin estat sancionats penalment o disciplinàriament.
Capítol sisè. Drets sindicals
Article 52. Llibertat i activitats sindicals i drets de vaga i de manifestació
Els membres del Cos Penitenciari tenen dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus interessos laborals i afiliar-s’hi i participar-hi activament.
Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen dret a formular propostes, elevar informes i/o dirigir peticions als òrgans competents de l’Estat, així com exercir la representació de llurs afiliats davant els òrgans competents de l’Administració pública.
Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per a l’exercici de les seves activitats, a les dependències que determini el director del Cos Penitenciari. Els representants sindicals han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i l’abast que s’estableixin per la Llei de la funció pública o per la via reglamentària, sense perjudici del bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.
D’acord amb l’objectiu d’assegurar la prestació continuada dels serveis del Cos Penitenciari que no admeten interrupció i són essencials per la comunitat, els membres del Cos Penitenciari no poden exercir en cap cas el dret de vaga, ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal dels serveis.
Els membres del Cos Penitenciari tenen prohibit manifestar-se i defensar públicament els seus drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, l’uniforme i les divises reglamentaris, i el material operatiu i de transport.
Article 52 bis. Normativa aplicable
En tot el que no estableixin l’article 52 i les normes que el desenvolupin, la constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme es regeixen per la Llei qualificada de llibertat sindical.
Títol IV. Règim disciplinari
Capítol primer. Disposicions generals
Article 53. Responsabilitat disciplinària
Els membres del Cos Penitenciari en servei actiu o, si escau, suspesos, estan sotmesos a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment de la Llei i de les normes que la desenvolupen.
La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els membres del Cos Penitenciari pels mateixos fets.
Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi un incompliment dels principis d’actuació, les obligacions i els deures als quals estan sotmesos els membres del Cos Penitenciari.
La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que escaigui en funció de la tipificació i el procediment establerts en la Llei.
És responsable disciplinàriament el membre del Cos Penitenciari que sigui autor de la falta i els altres membres del Cos que n’hagin induït, consentit o encobert la comissió:
Es considera autor qui comet la falta personalment, conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o a cooperar-hi amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement de la comissió d’una falta i tenint l’obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.
Es considera encobridor qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, ajudi l’autor a aprofitar-se’n.
Als efectes dels articles 55, 56 i 57, s’entén per reiteració que s’hagin comès en dos ocasions els fets de què es tracti en el termini d’un any.
Article 53 bis. Drets
Els membres del Cos Penitenciari que són objecte d’un procediment disciplinari tenen els drets següents:
Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de la persona o l’òrgan competent per imposar la sanció.
Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.
Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.
Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos.
Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part dels membres del Cos i a càrrec seu.
Dret a obtenir una resolució motivada.
Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis
Capítol segon. Faltes
Article 54. Classificació
Les faltes disciplinàries comeses pels membres del Cos Penitenciari es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 55. Faltes molt greus
Es consideren faltes molt greus:
L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei reiterats i sense causa justificada.
La qualificació d’insuficiència reiterada en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.
L’exercici d’activitats professionals públiques o privades que impedeixin el compliment de les funcions encomanades o comprometin la imparcialitat i la independència.
L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis.
L’actuació sense la decisió necessària i amb retard, quan en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable.
La denegació d’auxili i la manca d’intervenció urgent en qualsevol situació en què l’actuació sigui obligada o convenient.
El refús d’exercir les funcions inherents al lloc de treball en situacions d’emergència, de necessitat o en ocasió de serveis excepcionals, encara que no s’estigui de servei.
L’abandonament o la pertorbació greu del servei.
L’emissió d’informes i acords i qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
El falsejament voluntari de les dades i la informació relatives al servei.
La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.
L’ocultació o l’alteració d’una prova amb la finalitat de perjudicar o beneficiar un intern.
El fet de causar danys dolosos als locals i al material de servei i, en general, al patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.
L’apropiació de béns que pertanyen a l’Administració general o a tercers.
El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal.
L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades.
La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn.
El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa i de consumir o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei, llevat de prescripció mèdica comunicada degudament a la Direcció del Cos, i el fet de negar-se a les comprovacions pertinents.
Qualsevol conducta constitutiva de delicte.
La conculcació dels drets i la dignitat de les persones internes i que tinguin sota custòdia i, en concret, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que en comporti la violència física o moral.
La inflicció de tortures o tractaments inhumans o degradants a les persones internes i que tinguin sota custòdia.
L’incompliment de les normes aplicables en l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.
El fet de subministrar a les persones internes i que tinguin sota custòdia begudes alcohòliques, drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes, llevat que els hagi estat prescrit pels facultatius mèdics autoritzats a aquest efecte.
El fet de permetre o facilitar la fuga dels interns del Centre Penitenciari.
Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.
aa) La vaga, l’exercici d’accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar la prestació continuada i ininterrompuda dels serveis essencials.
bb) La manifestació o la defensa pública dels drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, l’uniforme i les divises reglamentaris, i el material operatiu i de transport.
cc) L’incompliment del deure de secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
dd) Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, quan en resulti un perjudici a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
ee) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris o els agents de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge del Cos Penitenciari.
ff) No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts.
gg) La comissió de dos faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.
hh) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta molt greu
Article 56. Faltes greus
Es consideren faltes greus:
L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei sense causa justificada.
Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball.
L’exercici d’activitats de qualsevol mena durant una situació de baixa mèdica que siguin incompatibles amb les causes o els motius que han motivat aquesta baixa.
La no-assistència a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.
La qualificació d’insuficiència en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.
El refús de sotmetre’s als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball.
No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball que són exigibles d’acord amb el lloc de treball.
No dur l’uniforme i les divises reglamentaris, o el distintiu d’identificació, quan sigui exigible, llevat que concorri una causa justificada.
El refús d’identificar-se com a membre del Cos Penitenciari amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.
L’ostentació de les credencials o de la condició d’agent de l’autoritat i l’ús del carnet professional sense cap causa que ho justifiqui.
La pèrdua de les credencials o del carnet professional i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència inexcusable, quan se’n derivin perjudicis.
La pèrdua de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència inexcusable.
L’incompliment de les obligacions de registre i informe en relació amb l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.
No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, després d’haver estat advertit d’aquesta circumstància i un cop transcorregut el termini necessari per renovar-los, excepte en cas d’impossibilitat justificada.
No mantenir la residència i el domicili efectius i permanents al Principat d’Andorra.
L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes a la Llei de la funció pública i en aquesta Llei.
La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada.
El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si en resulten danys o perjudicis.
L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si en resulten danys o perjudicis.
L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les funcions o que requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis.
La desobediència als caps o els superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o les instruccions legítimes rebudes.
Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes amb els ciutadans, els interns, els superiors, els subordinats o els companys.
La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades.
La incorrecció manifesta amb les persones internes o que tinguin sota custòdia, i el fet de no proporcionar-los la informació necessària sobre l’abast i l’execució de les penes o les mesures que els hagin estat imposades.
L’actuació amb abús d’atribucions quan en resultin danys per a terceres persones, si no constitueix una falta molt greu.
L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes.
aa) L’emissió d’informes i acords que amb motiu d’una actuació negligent causin un perjudici greu a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
bb) L’ús del material operatiu i de transport per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions, sense disposar de l’autorització escaient.
cc) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si en resulten danys o perjudicis.
dd) Causar danys per negligència manifesta en el patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.
ee) El consum de begudes alcohòliques estant de servei.
ff) Qualsevol conducta dolosa que sigui constitutiva d’una contravenció penal.
gg) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu.
hh) Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, si no constitueix una falta molt greu.
ii) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions.
jj) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta greu.
kk) La comissió de dos faltes lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.
ll) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies
Article 57. Faltes lleus
Es consideren faltes lleus:
L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada.
La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.
L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic.
La no-assistència als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball sense causa justificada.
Dur l’uniforme o les divises reglamentaris de manera incorrecta o descurada i, en general, la descurança en la presentació personal.
No identificar-se com a membre del Cos Penitenciari amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.
La pèrdua de les credencials o del carnet professional i el fet de permetre’n la sostracció per negligència inexcusable, quan no se’n derivin perjudicis.
La pèrdua de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència simple.
No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, excepte en cas d’impossibilitat justificada.
No respectar els terminis de lliurament dels documents justificatius escaients que estableixi la normativa aplicable.
El fet de prescindir del procediment establert per formular qualsevol petició, excepte en cas d’urgència o d’impossibilitat justificades.
La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada.
El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si no en resulten danys o perjudicis.
L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si no en resulten danys o perjudicis.
No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats per l’Administració general.
La incorrecció amb els ciutadans, els interns, els superiors, els subordinats i els companys, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.
La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.
La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si no en resulten danys o perjudicis.
Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta lleu.
En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.
Article 57 bis. Prescripció
Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Cos Penitenciari interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.
La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Cos Penitenciari interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.
En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el director del Cos Penitenciari tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.
Capítol tercer. Sancions
Article 58. Sancions
Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a); b) i d), i c) i d), alguna de les sancions següents:
Acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.
Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos Penitenciari o del Departament d’Institucions Penitenciàries, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de dos anys, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.
Per la comissió de faltes greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i d), i b) i d), alguna de les sancions següents:
Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos Penitenciari o del Departament d’Institucions Penitenciàries, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.
Per la comissió de faltes lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i b), alguna de les sancions següents:
Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de catorze dies, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.
Deducció proporcional de les retribucions per les faltes de puntualitat i assistència.
Amonestació escrita.
Conjuntament amb la imposició d’alguna de les sancions esmentades en els apartats anteriors, també es pot imposar l’obligació d’abonar el valor del material perdut o deteriorat o de restituir els diners avançats.
No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans dels membres del Cos Penitenciari. La sanció no pot comportar en cap cas la violació del dret a la dignitat del membre del Cos sancionat.
Article 58 bis. Suspensió temporal de les funcions i reubicació obligatòria en un altre lloc de treball
La sanció de suspensió temporal de les funcions comporta temporalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la pèrdua de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos Penitenciari sense l’autorització del director del Cos.
La sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos Penitenciari comporta definitivament la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; l’adaptació de l’estructura salarial al nou lloc de treball, la qual cosa pot suposar una minoració de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos sense l’autorització del director del Cos.
Article 59. Graduació
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:
Expedient personal.
Responsabilitat del lloc de treball.
Intencionalitat.
Pertorbació del servei o transcendència per a la seguretat pública.
Danys i perjudicis causats.
Antecedents i reiteració o reincidència.
Grau de participació.
Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.
Article 60. Prescripció
Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les sancions per faltes greus, al cap de dos anys, i les sancions per faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que imposa la sanció.
El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement formal del membre del Cos Penitenciari sancionat, de l’execució de la sanció.
La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable al membre del Cos Penitenciari sancionat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Capítol quart. Procediment sancionador
Article 61. Inici del procediment
El procediment disciplinari contra un membre del Cos Penitenciari s’inicia, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació, en virtut de la incoació d’un expedient disciplinari, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
La competència per incoar un expedient disciplinari contra un membre del Cos Penitenciari correspon a qualsevol dels caps dels serveis o les estructures funcionals on està adscrit el membre del Cos expedientat quan es tracta de fets qualificats com a faltes lleus; al director del Cos quan es tracta de fets qualificats com a faltes greus, i al ministre competent en matèria de justícia, amb l’informe previ del director del Cos, quan es tracta de fets qualificats com a faltes molt greus. Si els mateixos fets poden ser constitutius de més d’una falta amb una classificació distinta, és competent per incoar l’expedient disciplinari l’òrgan que ho sigui per raó de la falta més greu.
La persona competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor entre els membres del Cos Penitenciari.
L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat:
Si concorre algun motiu d’incompatibilitat i, en concret, algun dels supòsits previstos al Codi de conducta per a l’Administració pública, l’instructor ho ha de comunicar a la persona que l’ha designat, en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què se l’assabenti de la designació. Dins dels cinc dies hàbils següents, la persona que ha designat l’instructor resol motivadament, i aquesta resolució no és susceptible de recurs.
En cas que es recusi l’instructor, també resol motivadament la persona que l’ha designat, en el mateix termini assenyalat a la lletra a) anterior. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar aquest extrem en virtut del recurs que es formuli contra la resolució disciplinària.
La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Cos Penitenciari expedientat.
Article 62. Instrucció de l’expedient
L’instructor ha de formular, en el termini màxim d’un mes per a les faltes lleus, i de dos mesos per a les faltes greus i molt greus, des del dia en què es notifiqui al membre del Cos Penitenciari expedientat la resolució assenyalada a l’apartat 5 de l’article 61, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.
El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Cos Penitenciari expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades i les altres proves que consideri oportunes i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Cos Penitenciari expedientat perquè en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.
Si en el moment de formular el plec de càrrecs o després de practicar les proves es conclou:
Que els fets poden ser constitutius d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu, o d’una falta molt greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu o una falta greu, l’instructor ha d’elevar l’expedient disciplinari al director del Cos Penitenciari, o al ministre competent en matèria de justícia, respectivament, perquè arxivi l’expedient incoat i incoï, si escau, un nou expedient disciplinari d’acord amb el que estableixen l’article 61 i aquest article.
Que els fets poden ser constitutius d’una falta lleu, en el cas d’un expedient incoat per una falta greu o una falta molt greu, o d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta molt greu, l’instructor ha de continuar la tramitació de l’expedient disciplinari i segueix sent competent per resoldre’l la persona o l’òrgan que ho era d’acord amb la classe de falta en virtut de la qual s’havien qualificat els fets inicialment. No obstant això, l’instructor ha de fer constar aquesta circumstància al plec de càrrecs o després de practicar les proves, segons el cas.
En ambdós casos, l’instructor ho ha de fer saber al membre del Cos expedientat.
Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.
Article 63. Resolució de l’expedient
La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari, correspon al director del Cos Penitenciari per a les faltes lleus, al ministre competent en matèria de justícia per a les faltes greus, i al Govern per a les faltes molt greus.
La resolució disciplinària s’ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils per a les faltes lleus, de trenta dies hàbils per a les faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, un cop transcorregut el termini concedit al membre del Cos Penitenciari expedientat per formular les conclusions.
La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.
Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel director del Cos Penitenciari sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del membre del Cos expedientat, en el termini màxim d’un mes a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari.
En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Cos Penitenciari expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part de la persona o l’òrgan competent, d’acord amb l’apartat 1.
La resolució disciplinària s’ha de notificar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública i pot ser impugnada per la via administrativa, en els termes establerts pel Codi de l’Administració. Un cop exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 64. Mesures cautelars
A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona competent per incoar l’expedient pot adoptar les mesures cautelars de suspensió temporal de les funcions, quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, o d’adscripció temporal del membre del Cos Penitenciari expedientat a un altre lloc de treball, quan l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu.
Aquestes mesures cautelars poden comportar provisionalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la prohibició d’accés a les dependències del Cos Penitenciari sense l’autorització del director del Cos, i, si escau, la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents.
En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del membre del Cos Penitenciari expedientat.
La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.
El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Cos Penitenciari expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.
Article 65. Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del membre del Cos Penitenciari expedientat, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.
Si durant la tramitació de l’expedient disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari del membre del Cos Penitenciari expedientat, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el membre del Cos era funcionari.
Article 66. Anotació i comunicació de les sancions i rehabilitació
Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del membre del Cos Penitenciari sancionat i s’anoten al Registre de Membres del Cos Penitenciari i al Registre de la Funció Pública, amb indicació de les faltes que les han motivat.
L’anotació es cancel·la, a l’efecte de rehabilitació, sempre que el membre del Cos Penitenciari sancionat no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis d’un any en el cas de sancions per faltes lleus; dos anys en el cas de sancions per faltes greus, i quatre anys en el cas de sancions per faltes molt greus, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.
El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici o a petició del membre del Cos Penitenciari sancionat.
Article 67. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal
Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el director del Cos Penitenciari ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent. D’altra banda, la persona competent per incoar l’expedient disciplinari o, si escau, l’instructor, han de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la persona o l’òrgan competent per dictar la resolució disciplinària.
Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables, en tot cas, les disposicions de l’article 64.
Disposició addicional primera (Llei 3/2007) / (derogada per l’article 86 de la Llei 6/2017)
Disposició addicional segona (Llei 3/2007) / (derogada per l’article 86 de la Llei 6/2017)
Disposició transitòria primera ((Llei 3/2007) / (derogada per la disposició derogatòria de la Llei 23/2014)
Disposició transitòria segona (Llei 3/2007) / (derogada per l’article 86 de la Llei 6/2017)
Disposició transitòria tercera (Llei 3/2007) / (derogada per l’article 86 de la Llei 6/2017)
Disposició transitòria quarta (Llei 3/2007) / (derogada per l’article 86 de la Llei 6/2017)
Disposició derogatòria (Llei 3/2007)
Quedo derogat el Reglament de funcionaris del Centre Penitenciari, del 30 de setembre de l’any 1993, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra núm. 53, de l’any 1993. Així mateix, queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix la present Llei.
Disposició final primera (Llei 3/2007) / (derogada per l’article 86 de la Llei 6/2017)
Disposició final segona (Llei 3/2007) / (derogada per l’article 86 de la Llei 6/2017)
Disposició final tercera (Llei 3/2007)
Es modifica l’annex 5 de la Llei de la funció pública, de 12 de desembre del 2000, el qual queda redactat com segueix:
Annex 5. Cos especial: Penitenciaria
| Taula salarial anual | Complement A B | Complement específic | Límit inferior A+B+C.esp. | Complement C | Límit superior A+B+C | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Grup funcional | Nivell de classificació | Base retributiva | Complement de lloc | Complement específic | Banda mínima | Màxim complement de millora | Banda màxima |
| B1 | 21.618,61 | 8.717,80 | 3.846,57 | 34.182,98 | 17.091,49 | 51.274,47 | |
| B | B2 | 21.618,61 | 5.760,04 | 3.846,57 | 31.225,22 | 15.612,61 | 46.837,83 |
| B3 | 21.618,61 | 2.740,14 | 3.846,57 | 28.205,32 | 14.102,66 | 42.307,98 | |
| B4 | 21.618,61 | 00,00 | 3.846,57 | 25.465,18 | 12.732,59 | 38.197,77 | |
| C | C1 | 12.298,00 | 5.162,95 | 3.846,57 | 21.307,52 | 10.653,76 | 31.961,28 |
Disposició final quarta (Llei 3/2007)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria primera (Llei 6/2017)
Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regulen d’acord amb les disposicions de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, vigents a la data esmentada, llevat que les disposicions d’aquesta Llei siguin més beneficioses per al membre del Cos Penitenciari expedientat.
Disposició transitòria segona (Llei 6/2017)
Els membres del Cos Penitenciari en servei actiu a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i que es puguin acollir, en aquesta data o amb posterioritat, a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, no podran fer-ho en cas que:
Siguin objecte d’un expedient disciplinari en curs de tramitació incoat per la falta molt greu establerta a l’article 55, lletra s), de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, tal com ha estat modificat per l’article 71 d’aquesta Llei, sempre que el delicte hagi estat comès presumptament de forma dolosa i se’n puguin derivar danys o perjudicis molts greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos Penitenciari, de forma que es pugui presumir raonablement que, en cas que es consideri acreditada la comissió d’aquesta falta, s’escaurà imposar-los les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, mentre no s’hagi arxivat l’expedient disciplinari.
En cas que se’ls hagi imposat les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o la sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos Penitenciari, arran de la comissió d’una falta disciplinària molt greu o greu, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.
Estiguin encausats, inculpats o processats per la comissió presumpta d’un delicte dolós del qual es puguin derivar danys o perjudicis molt greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos Penitenciari, de forma que pugui comportar la imposició d’una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici d’agent penitenciari, llevat que s’hagi arxivat o sobresegut la causa penal, o que hagin estat absolts.
En cas que se’ls hagi condemnat a una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici d’agent penitenciari, arran de la comissió d’un delicte, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.
El període de suspensió temporal de les funcions no es computa com a temps de servei actiu en el Cos Penitenciari a l’efecte d’acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern.
Disposició transitòria tercera (Llei 6/2017)
Els membres del Cos Penitenciari que hi hagin accedit i els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que hagin estat adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, encara que estiguin en període de formació o de prova en aquesta data, conserven el dret de percebre la retribució que establia la Disposició addicional segona de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
Disposició transitòria quarta (Llei 6/2017)
Les disposicions de l’apartat 3 de l’article 35 bis de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, tal com s’ha afegit en virtut de l’article 46 d’aquesta Llei, relatives a la pèrdua del complement específic, ho són sense perjudici del que estableix la Disposició transitòria cinquena de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, pel que fa als membres dels cossos especials que a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada ocupaven places de llocs de treball que tenien assignada una retribució en concepte de complement específic.
Disposició transitòria cinquena (Llei 6/2017)
Els locals annexos adequats especialment per a les visites de familiars o parents íntims dels interns que no puguin obtenir permisos de sortida, a què es refereix l’apartat 4 de la Disposició final primera d’aquesta Llei, han d’estar habilitats i en funcionament en el termini màxim d’un any a partir de la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada.
Disposició final primera (Llei 6/2017)
Es modifica l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 13. Creació i gestió dels centres penitenciaris
[…]
L’exercici de la política penitenciària i la gestió dels centres penitenciaris corresponen al ministeri competent en matèria de justícia.”
S’afegeix un nou article 21 bis a la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 21 bis. Control de tòxics i d’alcoholèmia
[…]
En el moment en què ingressen al Centre Penitenciari i per motius de seguretat, els agents penitenciaris han de sotmetre els interns a controls de tòxics o d’alcoholèmia en el cas que presentin símptomes d’estar sota els efectes de drogues tòxiques, de l’alcohol o de substàncies anàlogues. Les proves s’han de realitzar mitjançant la utilització d’alcoholímetres o aparells o mètodes anàlegs i que siguin idonis a aquest efecte.
En cas d’interns que estiguin sotmesos a un règim d’internament que els atorgui la possibilitat de sortir del Centre Penitenciari, les proves es poden dur a terme, seguint els requisits assenyalats al paràgraf anterior, cada vegada que l’intern retorni al Centre Penitenciari.
Els interns que refusin de sotmetre’s als controls de tòxics o d’alcoholèmia poden ser perseguits pel delicte de refús de sotmetre’s a aquestes proves que estableix el Codi Penal.”
Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
Article 34. Bona conducta
[…]
El director del Cos Penitenciari pot proposar l’adopció de mesures relatives a la bona conducta o a la seva retirada, d’acord amb el que estableix la legislació processal penal.”
S’afegeix un article 38 bis a la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 38 bis. Visites
Els centres penitenciaris han de disposar de locals annexos adequats especialment per a les visites de familiars o parents íntims dels interns que no puguin obtenir permisos de sortida.
Aquestes visites es fan amb respecte a la intimitat dels interns, sense cap altra limitació, pel que fa a la forma amb què es desenvolupen, que les que calgui adoptar per raons de seguretat, interès de l’intern i bon ordre del centre penitenciari. Els requisits i la periodicitat d’aquestes visites s’estableixen per la via reglamentària.”
Es modifica l’apartat 3 de l’article 40 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 40. Intervenció i restricció de les comunicacions
[…]
El director del Cos Penitenciari pot demanar que es dicti una autorització judicial d’intervenció o restricció de les comunicacions quan hi hagi indicis raonables que els comunicants poden estar preparant una actuació delictiva o que pugui comprometre la seguretat i la convivència dins el Centre Penitenciari.”
Es modifica l’apartat 3 de l’article 45 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 45. Trasllat dels interns
[…]
Els trasllats dels interns s’han de fer de forma que se’n garanteixi la dignitat, la seguretat i els altres drets. L’acompanyament, la conducció i la custòdia dels interns durant els trasllats correspon al Cos Penitenciari o al Cos de Policia, en els termes que es determini reglamentàriament.”
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 46 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, els quals queden redactats com segueix:
“Article 46. Permís de sortida
[…]
El director del Cos Penitenciari ha d’emetre un informe previ sobre les circumstàncies en què s’ha de fonamentar l’atorgament del permís de sortida.
El Cos Penitenciari o el Cos de Policia, segons correspongui reglamentàriament, han d’adoptar les mesures necessàries per garantir la vigilància dels interns mentre gaudeixen del permís de sortida, d’acord amb el que hagi determinat l’òrgan jurisdiccional que l’ha concedit.”
Es modifica l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 47. Cooperació amb l’autoritat judicial
[…]
El director del Cos Penitenciari intervé en els procediments per acordar els règims de semillibertat o llibertat condicional tot expressant el seu parer sobre l’adopció de la mesura que correspongui.”
Es modifiquen els apartats 1, 2, 8 i 9 de l’article 55 bis de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual fou afegit per la Llei 41/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, i que queda redactat com segueix:
“Article 55 bis. Procediment disciplinari
El procediment disciplinari contra un intern l’inicia el director del Cos Penitenciari, mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, arran d’un informe escrit elaborat per qualsevol membre del Cos en què constati la comissió eventual d’una infracció disciplinària, o arran d’una queixa o una denúncia presentada per un altre intern o una tercera persona. El procediment es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
El director del Cos Penitenciari designa un instructor entre els membres del Cos que pertanyen a l’escala intermèdia. En cas que l’instructor s’abstingui o sigui recusat, resol el director del Cos Penitenciari, d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració.
[…]
Una vegada transcorregut el termini per contestar el plec de càrrecs sense fer-ho, o transcorregut el termini per formular conclusions, el director del Cos Penitenciari dicta en el termini de cinc dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.
La resolució que dicta el director del Cos Penitenciari es notifica a l’intern sancionat i es comunica a l’òrgan jurisdiccional competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent en matèria de justícia, i pot ser impugnada en els termes que estableix el Codi de l’Administració. La resolució que resol el recurs també es notifica i es comunica d’acord amb el que estableix aquest apartat.”
Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 56 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual va ser modificat al seu torn per la Llei 41/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, i que queda redactat com segueix:
“Article 56. Mesura cautelar
En cas d’infracció molt greu, el director del Cos Penitenciari pot decidir, mitjançant una resolució motivada, la mesura cautelar d’aïllament en cel·la de l’intern expedientat, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorren, i sempre que sigui estrictament necessari per mantenir l’ordre i la seguretat del Centre Penitenciari.
[…]
La resolució en virtut de la qual es decideix la mesura cautelar es notifica a l’intern sancionat i es comunica a l’òrgan jurisdiccional competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent en matèria de justícia, i pot ser impugnada en els termes que estableix el Codi de l’Administració.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 57 bis de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual va ser afegit per la Llei 41/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, i que queda redactat com segueix:
“Article 57 bis. Suspensió de l’execució de les sancions
El director del Cos Penitenciari, d’ofici o a petició de l’intern sancionat, pot decidir en qualsevol moment la suspensió total o parcial de l’execució de les sancions imposades, en funció de la gravetat dels fets comesos i de les circumstàncies que concorren, sempre que l’intern no cometi una nova infracció susceptible de ser sancionada durant el termini de suspensió que estableixi el director.
[…]”
Es modifica l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 68. Suspensió dels drets previstos a la Llei
[…]
L’adopció de les mesures d’excepció recau en els ministres competents en matèria de justícia i interior, que n’han de donar compte immediatament al Govern, a l’òrgan jurisdiccional competent i al Ministeri Fiscal.”
Es modifica l’article 69 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, el qual queda redactat com segueix:
“Article 69. Funcions i responsabilitats
La intervenció del Cos de Policia implica que el director del Cos assumeix temporalment les funcions de custòdia i vigilància dels interns del Centre Penitenciari fins que no se’n restableixi l’ordre. El director del Cos Penitenciari manté la responsabilitat sobre la resta de funcions i tasques que li corresponen d’acord amb la normativa aplicable.
El director del Cos Penitenciari i el director del Cos de Policia actuen coordinadament sota la direcció superior dels ministres competents en matèria de justícia i interior.”
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 70 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, els quals queden redactats com segueix:
“Article 70. Peticions i queixes
Els interns poden formular peticions i presentar queixes en relació amb el seu règim d’internament i l’activitat penitenciària.
Les peticions i les queixes es poden adreçar al director del Cos Penitenciari, o als òrgans administratius o jurisdiccionals competents. No obstant això, s’han de presentar sempre al director del Cos, que és responsable de la seva tramesa en cas que la petició o la queixa s’adreci a un altre òrgan. En aquest cas, les persones internes tenen el dret de presentar la petició o la queixa en un sobre tancat.
[…]”
Disposició final segona (Llei 6/2017)
El Govern ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, tal com ha estat modificada per aquesta Llei, en el termini màxim d’un any des de la data en què entri en vigor.
En el mateix termini d’un any des de la data en què entri en vigor aquesta Llei, el Govern també ha d’aprovar el codi deontològic del Cos Penitenciari.
Disposició final tercera (Llei 6/2017)
D’acord amb les disposicions dels articles 19, 87 i 88 d’aquesta Llei, els agents penitenciaris passen a pertànyer al nivell de classificació C1 del grup funcional C de l’escala bàsica; els agents penitenciaris de primera passen a denominar-se sotsoficials penitenciaris i a pertànyer a l’escala intermèdia, al grup funcional B i al nivell de classificació B4; els sotsoficials penitenciaris passen a denominar-se sotsoficials penitenciaris de primera i a pertànyer al nivell de classificació B3 del grup funcional B de l’escala intermèdia, i els oficials penitenciaris passen a pertànyer al nivell de classificació B2 del grup funcional B de l’escala executiva a partir de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
En el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el secretari d’Estat de Funció Pública i el director del Cos Penitenciari han d’adoptar les disposicions oportunes a l’efecte de modificar, si escau, les denominacions i el nivell de classificació dels llocs de treball dels membres del Cos, d’acord amb les disposicions dels articles 19, 87 i 88 d’aquesta Llei, i de l’apartat anterior d’aquesta disposició final.
Disposició final quarta (Llei 6/2017)
L’article 11, únicament pel que fa a l’apartat 3 del nou article 7 bis, els articles 26 a 36, quant a la regulació de l’accés a la funció pública, els articles 66 i 67, i la disposició final primera d’aquesta Llei tenen caràcter de llei qualificada. La resta de les disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.
Disposició final cinquena (Llei 6/2017)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes dos Lleis.
Disposició final sisena (Llei 6/2017)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Annex. Ocupacions professionals tipus, classificacions professionals i llocs de treball dels membres del Cos Penitenciari
| Escala | Ocupació professional tipus | Classificació professional | Lloc de treball | |
|---|---|---|---|---|
| Grup funcional | Nivell de classificació | |||
| Superior | Director | Director | ||
| Director adjunt | ||||
| Executiva | Oficial | B | B1 | Oficial penitenciari de primera |
| B2 | Oficial penitenciari | |||
| Intermèdia | Sotsoficial | B3 | Sotsoficial penitenciari de primera | |
| B4 | Sotsoficial penitenciari | |||
| Bàsica | Agent | C | C1 | Agent penitenciari |
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.