Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia

Els membres del Cos de Policia han de passar de forma obligatòria i cada dos anys com a mínim els exàmens de salut necessaris per determinar la seva aptitud per desenvolupar les funcions que tenen encomanades. Aquests exàmens tenen com a objectiu controlar i fer el seguiment de l’estat de salut dels membres del Cos per detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la seva salut i establir, si escau, les mesures necessàries per prevenir els riscos inherents a l’activitat que duen a terme.

Els resultats dels exàmens de salut s’han de comunicar al membre del Cos de Policia interessat. Per excepció al principi de confidencialitat segons el qual només el personal mèdic o les autoritats sanitàries tenen accés a la informació mèdica de caràcter personal, el director del Cos ha de ser informat de les conclusions que es derivin dels exàmens de salut efectuats prop dels membres del Cos quan calgui introduir o millorar les mesures de prevenció i protecció oportunes.

Les disposicions d’aquest article també són aplicables als funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia.

Els membres del Cos de Policia que per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut, o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial reconeguda degudament, siguin especialment sensibles als riscos derivats de l’activitat que duen a terme, han de gaudir d’una protecció específica i no poden ocupar llocs de treball o desenvolupar funcions en relació amb les quals ells mateixos, altres treballadors o terceres persones puguin quedar exposats a situacions de perill.

Els membres del Cos de Policia han d’estar en les condicions físiques, psíquiques i sensorials adequades per dur a terme les funcions inherents al lloc de treball que ocupen, i en cas contrari n’han d’informar al director del Cos sempre que se’n pugui derivar un perill per a la seva integritat física o la d’altri. Si hi ha símptomes o indicis suficients per creure que els ha sobrevingut algun problema físic, psíquic o sensorial que pot afectar negativament o que els pot fer no aptes per a l’activitat que han de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri, els membres del Cos s’han de sotmetre als exàmens de salut específics i oportuns.

En els casos establerts a l’apartat anterior, el director del Cos de Policia també pot decidir que els membres del Cos se sotmetin a una revisió psicotècnica o mèdica específica per determinar l’abast del seu problema i la repercussió que té o pot tenir en el seu lloc de treball i en les funcions que tenen encomanades. El director del Cos comunica per escrit la decisió de forma motivada al membre del Cos concernit i al ministre competent en matèria d’interior.

Els exàmens de salut específics i la revisió psicotècnica o mèdica els efectua un comitè mèdic compost per un metge especialista en medicina del treball i pels metges especialistes o els professionals tècnics que designi el ministre competent en matèria d’interior. Les altres particularitats sobre el comitè mèdic es determinen reglamentàriament.

El comitè mèdic també té la funció d’examinar els membres del Cos de Policia que presenten certificats o es troben en una situació que hagi de comportar la modificació de les condicions de treball. En aquest cas, el membre del Cos concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de les condicions de treball i facilitar als metges o els professionals designats la documentació oportuna que li sigui requerida.

D’acord amb el dictamen que emeti el comitè mèdic, que té caràcter vinculant, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir de forma motivada, alternativament o conjuntament, si escau:

Si el membre del Cos de Policia refusa de sotmetre’s als exàmens de salut específics o a la revisió psicotècnica o mèdica corresponent, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir motivadament la suspensió del membre del Cos concernit de les seves funcions per un període no superior a sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau, o bé l’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.

Els membres del Cos de Policia poden ser declarats en situació de reforma quan:

La declaració de la situació de reforma i l’adscripció consegüent del membre del Cos de Policia a un altre lloc de treball correspon al ministre competent en matèria d’interior i, si escau, també a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

Als membres del Cos de Policia en situació de reforma se’ls garanteixen el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebien amb anterioritat, a excepció del complement específic a què es refereix la Llei de la funció pública. No obstant això, si la reforma porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que els són encomanades, continuen percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre competent en matèria d’interior ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que els sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i les percepcions que en el seu cas els sufragui la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Els membres del Cos de Policia que es trobin en situació de reforma queden desvinculats totalment de la funció de policia, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen.

La distribució dels períodes de vacances, l’atorgament de permisos i l’establiment dels dies de recuperació o de compensació dels membres del Cos de Policia queden condicionats al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.

Els membres del Cos de Policia tenen dret, amb caràcter general, a trenta-cinc dies naturals de vacances retribuïdes cada any. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director del Cos. Les altres particularitats en matèria de vacances es determinen reglamentàriament.

Els membres del Cos de Policia tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius correspon al director del Cos.

El director del Cos de Policia comunica anyalment els dies de compensació que tenen els membres del Cos, que són proporcionals al temps efectiu treballat. Aquests dies corresponen als festius del calendari oficial publicat, dels quals es beneficien la resta de funcionaris o agents de l’Administració general, en què els membres del Cos estan obligats a treballar per raó de servei.

Els membres del Cos de Policia no poden gaudir dels dies de compensació corresponents als festius durant els quals han estat de baixa mèdica per malaltia.

Els membres del Cos de Policia que així ho sol·licitin poden ser adscrits en comissió de serveis durant un termini màxim de dos anys, prorrogable de forma justificada un any més, sempre que hagin transcorregut com a mínim dos anys des que ocupen el seu lloc de treball.

Un cop finalitzen l’adscripció en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça, els membres del Cos de Policia han de retornar al seu lloc de treball.

L’adscripció d’un membre del Cos de Policia en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos, i requereix l’informe previ favorable del director del Cos.

L’adscripció d’un membre del Cos de Policia en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, a proposta del ministre competent en matèria d’interior.

Els membres del Cos de Policia que estiguin adscrits en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça queden desvinculats totalment de la funció de policia, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’adscripció.

Els membres del Cos de Policia estan en situació d’excedència quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen a la Llei de la funció pública, amb les particularitats següents:

El reingrés al servei actiu dels membres del Cos de Policia en situació d’excedència s’efectua en la forma, les condicions i els efectes establerts en la Llei de la funció pública, amb la particularitat que la decisió sobre el reingrés correspon al ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

Els membres del Cos de Policia que estiguin en situació d’excedència queden desvinculats totalment de la funció de policia, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’excedència.

Els membres del Cos de Policia poden sol·licitar el trasllat a una plaça vacant o de nova creació que es correspongui amb un lloc de treball igual o amb característiques similars al de la plaça que està ocupant el membre del Cos concernit, sempre que no comporti un increment de salari.

Els membres del Cos de Policia també poden demanar el trasllat a una plaça que pertanyi a una escala inferior o a un grau inferior de la mateixa escala en relació amb la plaça que el membre del Cos concernit ocupava amb anterioritat al trasllat. Aquest trasllat comporta que la retribució es correspongui amb la de la nova plaça i se situï a la banda mitjana, i que el membre del Cos concernit renunciï a la part salarial que sobrepassi.

Correspon al ministre competent en matèria d’interior decidir sobre el trasllat, a proposta del director del Cos de Policia, d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’organització i del servei del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

L’exercici del dret de sindicació i de l’acció sindical per part dels membres del Cos de Policia té com a límits el respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques reconeguts en la Constitució i, especialment, el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, així com el crèdit i prestigi del Cos de Policia, la seguretat ciutadana i dels mateixos funcionaris i la garantia del secret professional.

D’acord amb els interessos preeminents establerts en la present Llei que correspon protegir al Cos de Policia i a l’objecte d’assegurar la prestació continuada dels seus serveis, que no admeten interrupció i són essencials per la comunitat, els membres del Cos de Policia no poden exercir en cap cas el dret de vaga, ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal dels serveis.

Els membres del Cos de Policia tenen prohibit manifestar-se i defensar públicament els seus drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, l’uniforme i les divises reglamentaris, i el material operatiu i de transport.

Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per a l’exercici de les seves activitats, a les dependències que determini el director del Cos de Policia.

Els representants sindicals han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i l’abast que s’estableixin per la Llei de la funció pública o per la via reglamentària, sense perjudici del bon funcionament de l’organització i del servei del Cos de Policia.

Els representants dels membres del Cos de Policia en el Consell de la Policia són els que resulten de les eleccions que s’han de fer a aquest efecte en les condicions de convocatòria i desenvolupament que reglamentàriament es determinin.

Els representants escollits perden aquesta condició per qualsevol d’aquestes causes:

El mandat dels representants en el Consell de la Policia és de quatre anys, a comptar de la proclamació dels candidats electes. En cas de vacant, aquesta és coberta automàticament, si la persona interessada accepta el càrrec, pel candidat que ocupa el lloc següent en la llista respectiva, inclosos els dos suplents. Si s’acaba el termini establert i la proclamació dels candidats electes no ha tingut lloc, s’entén que el mandat dels membres anteriors queda prorrogat fins que no es produeixi la proclamació dels candidats electes.

El ministre responsable d’interior aprova les normes de funcionament intern del Consell de la Policia.

El Consell de la Policia adopta les seves decisions per majoria. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

Els membres del Cos de Policia i els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia poden ser distingits o recompensats si s’aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que es determinin per reglament.

Les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l’expedient personal del membre del Cos de Policia o del funcionari o l’agent de l’Administració concernit, i es valoren com a mèrit en els processos per a la provisió de places vacants o de nova creació.

També es poden atorgar a autoritats o persones que no formin part del Cos de Policia, fins i tot estrangeres, les distincions que s’estableixin reglamentàriament.

Els membres del Cos de Policia i els funcionaris i agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia poden rebre gratificacions no consolidables amb motiu de la realització dels serveis extraordinaris o per raó de la concurrència de les situacions excepcionals que es defineixin per reglament.

Les distincions i les recompenses són atorgades pel ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos de Policia. Les gratificacions són concedides pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos.

Els membres del Cos de Policia en servei actiu o, si escau, suspesos, estan sotmesos a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment d’aquesta Llei i de les normes que la desenvolupen.

La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els membres del Cos de Policia pels mateixos fets.

Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi un incompliment dels principis d’actuació, les obligacions i els deures als quals estan sotmesos els membres del Cos de Policia.

La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que escaigui en funció de la tipificació i el procediment establerts en aquesta Llei.

És responsable disciplinàriament el membre del Cos de Policia que sigui autor de la falta i els altres membres del Cos que n’hagin induït, consentit o encobert la comissió:

Als efectes dels articles 97, 98 i 99, s’entén per reiteració que s’hagin comès en dos ocasions els fets de què es tracti en el termini d’un any.

Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Cos de Policia interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Cos de Policia interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.

En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el director del Cos de Policia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a); b) i d), i c) i d), alguna de les sancions següents:

Per la comissió de faltes greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i d), i b) i d), alguna de les sancions següents:

Per la comissió de faltes lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i b), alguna de les sancions següents:

Conjuntament amb la imposició d’alguna de les sancions esmentades en els apartats anteriors, també es pot imposar l’obligació d’abonar el valor del material perdut o deteriorat o de restituir els diners avançats.

No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans dels membres del Cos de Policia. La sanció no pot comportar en cap cas la violació del dret a la dignitat del membre del Cos sancionat.

La sanció de suspensió temporal de les funcions comporta temporalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la pèrdua de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos de Policia sense l’autorització del director del Cos.

La sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos de Policia comporta definitivament la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; l’adaptació de l’estructura salarial al nou lloc de treball, la qual cosa pot suposar una minoració de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos sense l’autorització del director del Cos.

Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les sancions per faltes greus, al cap de dos anys, i les sancions per faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que imposa la sanció.

El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement formal del membre del Cos de Policia sancionat, de l’execució de la sanció.

La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable al membre del Cos de Policia sancionat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

El procediment disciplinari contra un membre del Cos de Policia s’inicia, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació, en virtut de la incoació d’un expedient disciplinari, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.

La competència per incoar un expedient disciplinari contra un membre del Cos de Policia correspon a qualsevol dels caps dels serveis o les estructures funcionals on està adscrit el membre del Cos expedientat quan es tracta de fets qualificats com a faltes lleus; al director del Cos quan es tracta de fets qualificats com a faltes greus, i al ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos, quan es tracta de fets qualificats com a faltes molt greus. Si els mateixos fets poden ser constitutius de més d’una falta amb una classificació distinta, és competent per incoar l’expedient disciplinari l’òrgan que ho sigui per raó de la falta més greu.

La persona competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor entre els membres del Cos de Policia.

L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat:

La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Cos de Policia expedientat.

L’instructor ha de formular, en el termini màxim d’un mes per a les faltes lleus, i de dos mesos per a les faltes greus i molt greus, des del dia en què es notifiqui al membre del Cos de Policia expedientat la resolució assenyalada a l’apartat 5 de l’article 103, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.

El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Cos de Policia expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades i les altres proves que consideri oportunes i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Cos de Policia expedientat perquè en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients, i també n’ha de donar vista al Consell de la Policia en el supòsits i als efectes que estableix la lletra d) de l’article 89.

Si en el moment de formular el plec de càrrecs o després de practicar les proves es conclou:

Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.

La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari, correspon al director del Cos de Policia per a les faltes lleus, al ministre competent en matèria d’interior per a les faltes greus, i al Govern per a les faltes molt greus.

La resolució disciplinària s’ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils per a les faltes lleus, de trenta dies hàbils per a les faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, un cop transcorregut el darrer dels terminis concedits al membre del Cos de Policia expedientat per formular les conclusions i, si escau, al Consell de la Policia per emetre l’informe corresponent.

La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.

Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel director del Cos de Policia sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del membre del Cos expedientat, en el termini màxim d’un mes a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari.

En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Cos de Policia expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part de la persona o l’òrgan competent, d’acord amb l’apartat 1.

La resolució disciplinària s’ha de notificar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública i pot ser impugnada per la via administrativa, en els termes establerts pel Codi de l’Administració. Un cop exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona competent per incoar l’expedient pot adoptar les mesures cautelars de suspensió temporal de les funcions, quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, o d’adscripció temporal del membre del Cos de Policia expedientat a un altre lloc de treball, quan l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu.

Aquestes mesures cautelars poden comportar provisionalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la prohibició d’accés a les dependències del Cos de Policia sense l’autorització del director del Cos, i, si escau, la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents.

En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del membre del Cos de Policia expedientat.

La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.

El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Cos de Policia expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.

La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del membre del Cos de Policia expedientat, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

Si durant la tramitació de l’expedient disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari del membre del Cos de Policia expedientat, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el membre del Cos era funcionari.

Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del membre del Cos de Policia sancionat i s’anoten al Registre de Membres del Cos de Policia i al Registre de la Funció Pública, amb indicació de les faltes que les han motivat.

L’anotació es cancel·la, a l’efecte de rehabilitació, sempre que el membre del Cos de Policia sancionat no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis d’un any en el cas de sancions per faltes lleus; dos anys en el cas de sancions per faltes greus, i quatre anys en el cas de sancions per faltes molt greus, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici o a petició del membre del Cos de Policia sancionat.

Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el director del Cos de Policia ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent. D’altra banda, la persona competent per incoar l’expedient disciplinari o, si escau, l’instructor, han de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la persona o l’òrgan competent per dictar la resolució disciplinària.

Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables, en tot cas, les disposicions de l’article 106.

Les disposicions de l’apartat 2 de l’article 108 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, tal com eren vigents fins a la data de l’entrada en vigor de la Llei, segueixen sent d’aplicació als membres del Cos de Policia en servei actiu a la data esmentada i que es puguin acollir, en aquesta data o amb posterioritat, a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern.

Els membres del Cos de Policia en servei actiu a la data de l’entrada en vigor de la Llei i que es puguin acollir, en aquesta data o amb posterioritat, a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, no podran fer-ho en cas que:

Es modifica l’article 93 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 94 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Els membres del Cos de Policia que exerceixen funcions de policia judicial actuen sota les ordres i les instruccions dels batlles i els tribunals, els presten l’auxili que els és requerit i executen les decisions que adoptin en els processos judicials corresponents.

Els membres del Cos de Policia que exerceixen funcions de policia judicial també actuen sota les ordres i les instruccions dels membres del Ministeri Fiscal per esbrinar les infraccions penals i l’obtenció de les proves oportunes.”

Es modifica l’article 95 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Es deroga l’article 96 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

[…]

En els cossos especials, l’assignació del nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en termes de les circumstàncies de treball següents: