LegalizeDecret legislatiu del 25-10-2017 de publicació del text refós de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
No es pot interposar recurs contra les resolucions dictades en aquesta matèria.
Article 210
El condemnat que, en període d’execució de sentència o ordenança penal, i un cop aplicats els beneficis penitenciaris a què fa referència l’article anterior, hagi complert almenys la meitat de la pena de presó ferma, pot sol·licitar la substitució de la resta de la pena de presó que quedi per complir per la pena d’arrest domiciliari amb control monitoritzat, sempre que la presó no hagi estat acordada per raó de delictes majors d’evasió o de comportament sexual, o relatius a la seguretat interior del Principat, a la moneda falsa, al blanqueig de diners o valors, a la salut pública, o a la vida, la integritat i la llibertat de les persones, i sempre que la persona interessada sigui resident al Principat i no hagi estat expulsada.
Contra la decisió del tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’acordar o denegar la petició, no s’hi pot interposar recurs.
En cas que es constati una infracció a l’arrest domiciliari amb control monitoritzat, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la mesura, després d’audiència prèvia de les parts. Tanmateix, pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre sobre la revocació definitiva en el termini màxim d’un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra la decisió adoptada no es pot interposar recurs.
Article 211
El president del Tribunal de Corts, o el magistrat que delegui, ha de visitar el Centre Penitenciari com a mínim un cop cada tres mesos o sempre que ho cregui necessari, per assabentar-se de tot el que fa referència a la situació dels detinguts o presos, i ha d’adoptar les mesures necessàries per esmenar qualsevol abús o deficiència que hagi observat.
Amb la mateixa finalitat, el fiscal general, o el fiscal adjunt que delegui, ha de fer-ho una vegada cada tres mesos i pot fer-ho sempre que ho cregui necessari.
El director del Centre Penitenciari ha d’enviar diàriament al fiscal general, als fiscals adjunts, al batlle de guàrdia, als batlles instructors, als magistrats del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i als secretaris judicials corresponents, la relació de les persones internades al Centre, amb especificació de les altes i baixes produïdes.
Article 212
El condemnat a arrest domiciliari o a arrest domiciliari amb control monitoritzat no pot absentar-se del seu domicili durant tot el termini fixat pel tribunal o el batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal. Aquests darrers poden fer controlar en tot moment la presència del condemnat al domicili.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de la persona interessada i les despeses telefòniques o d’una altra mena generades són a càrrec seu, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
Article 213
En el cas d’arrest de cap de setmana o d’arrest parcial diari en dependència separada del Centre Penitenciari o al domicili propi, correspon al tribunal o al batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal fixar els horaris i les condicions particulars d’execució. Quan hi hagi control monitoritzat, les despeses són a càrrec de la persona interessada llevat que no disposi de recursos econòmics suficients.
Capítol III. De la condemna condicional simple
Article 214
Contra la decisió que adopti el tribunal, en el supòsit de l’article 64.3 del Codi penal, que pot adoptar-se en la mateixa sentència o mitjançant un aute raonat posterior, o en el supòsit de l’article 63, que s’adopta en aute raonat posterior, es pot interposar recurs d’apel·lació.
Capítol IV. De la condemna condicional qualificada
Article 215 (derogat)
Article 216 (derogat)
Article 217 (derogat)
Article 218
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal ha de comprovar, directament o per mitjà del Servei de Policia, que el condemnat respecta la condició o les condicions imposades per obtenir la seva reforma o per indemnitzar la víctima.
També pot ordenar la recollida de mostres d’orina i/o de sang a càrrec de personal sanitari, amb la finalitat de controlar el compliment de les condicions imposades.
Article 219
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància d’una part, d’acord amb el que disposa l’article 63 del Codi penal, pot modificar les obligacions imposades o bé disminuir el termini durant el qual són aplicables, després de l’informe escrit del Ministeri Fiscal, de la defensa i, si escau, de la part perjudicada.
Article 220 (derogat)
Article 221
En cas d’incompliment de les condicions de la suspensió o en cas de manca de notificació de canvi de domicili, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal adopta la decisió corresponent d’acord amb el que disposa l’article 64.4 del Codi penal, després de l’audiència de les parts. Tanmateix, pot acordar immediatament la revocació provisional. En aquest cas ha de resoldre definitivament en el termini màxim d’un mes, si el condemnat ha estat empresonat.
Contra les decisions, tant provisionals com definitives, que s’adoptin es pot interposar recurs d’apel·lació.
Article 222 (derogat)
Article 223 (derogat)
Capítol V. De la semillibertat i de la llibertat condicional
Article 224
La semillibertat permet als presos i als condemnats a la pena d’arrest domiciliari, amb control monitoritzat o sense, fora del Centre Penitenciari o del domicili i sense vigilància contínua durant el dia, de treballar sigui com a assalariats sigui per compte propi, de seguir un tractament mèdic o cursos d’estudis o bé, amb el seu acord, d’efectuar treballs d’interès públic, amb obligació de reintegrar-se després del treball o l’activitat al Centre Penitenciari o al domicili, si així ho decideix el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal.
Si es volen adoptar mesures de control monitoritzat, cal el consentiment previ de la persona interessada. Les despeses telefòniques o d’una altra mena generades són a càrrec seu, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.
Article 225
Els presos beneficiaris d’aquesta situació han de reintegrar-se cada dia al Centre Penitenciari o al seu domicili, després del treball o de l’activitat que justifica la semillibertat, i romandre-hi els dies de festa o els dies durant els quals aquesta activitat no pot realitzar-se.
Article 226
L’interessat ha de portar justificants del treball o de l’activitat que pretén exercir i també una justificació del temps ocupat que permeti el control posterior de la seva situació.
Article 227
Queden exclosos del benefici de la semillibertat els condemnats que han estat objecte d’expulsió.
Article 228
El director del Cos de Policia o del Centre Penitenciari, sota la supervisió del tribunal o del batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, han de controlar el funcionament de la semillibertat.
Qualsevol incompliment del règim de semillibertat ha de ser assenyalat immediatament al tribunal o al batlle esmentats, o al batlle de guàrdia.
Article 229
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot acordar la semillibertat, amb control monitoritzat o sense, en el moment de dictar la sentència, l’ordenança penal, o en període d’execució d’aquesta sentència o ordenança, quan la pena de presó ferma imposada sigui inferior o igual a sis mesos, o quan, tenint en compte la presó provisional, el ròssec de la pena de presó ferma sigui inferior o igual a sis mesos.
Article 230
El condemnat que, en període d’execució de sentència o d’ordenança penal, hagi complert almenys les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d’haver-se aplicat els beneficis de l’article 209 si és el cas, pot sol·licitar acollir-se al règim de semillibertat amb control monitoritzat o sense, per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l’article 229. També s’hi poden acollir les persones a les quals s’ha substituït la pena de presó ferma per la d’arrest domiciliari, amb control monitoritzat o sense, d’acord amb l’article 210.
Un cop acordada la semillibertat en virtut d’aquest article o de l’article 229, i havent transcorregut la meitat del termini previst per a la semillibertat, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, d’ofici o a instància del pres, pot acordar-ne la llibertat condicional per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.
El tribunal o el batlle esmentats poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi estat expulsat o no, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència o l’ordenança penal, o del ròssec resultant després d’aplicar el benefici establert a l’article 209 i amb independència de si la pena de presó ha estat substituïda per la d’arrest domiciliari prevista a l’article 210. Aquest benefici també és aplicable a les penes d’arrest.
Article 231
La decisió d’acordar el règim de semillibertat o de llibertat condicional correspon al tribunal o al batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal, els quals l’adopten després d’haver oït el parer del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, si escau.
Article 232
El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal acorda o denega l’acolliment al règim de semillibertat o de llibertat condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de reinserció social del condemnat.
Article 233
El tribunal o el batlle competent per a l’execució de la sentència o de l’ordenança penal que acordi el compliment de la pena en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional pot imposar, després d’haver oït el Ministeri Fiscal i el condemnat, una o diverses de les obligacions contingudes a l’article 62 del Codi penal.
També ha de comprovar, directament o per mitjà de l’àrea competent del ministeri encarregat dels afers socials o del Servei de Policia, que el condemnat respecta les condicions imposades.
Article 234
Si el condemnat en règim de semillibertat o en règim de llibertat condicional no observa bona conducta o no respecta les condicions particulars que li han estat imposades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, o el batlle de guàrdia, en cas d’urgència, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, poden decretar la revocació de la semillibertat o de la llibertat condicional i el seu reempresonament durant el temps que encara li falta per complir.
La decisió és adoptada, o reconsiderada si s’ha adoptat en cas d’urgència, pel tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del condemnat en un termini de cinc dies a partir de la petició, de la revocació o del reempresonament d’urgència acordat, amb audiència pública, si escau.
Contra la decisió adoptada només es pot interposar recurs si la semillibertat ha estat atorgada en la sentència o en l’ordenança penal.
Contra la decisió de revocar la llibertat condicional no es pot interposar recurs.
Capítol VI. Permís de sortida
Article 235
Excepcionalment, per raons legítimes i justificades, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal poden, després de l’informe del Ministeri Fiscal i del director del Centre Penitenciari, atorgar al pres un permís de sortida d’una durada màxima de cinc dies, amb les limitacions que siguin procedents i amb vigilància o control monitoritzat, si escau.
Capítol VII. Execució de les multes i les despeses judicials
Article 236
El pagament de la multa o les despeses judicials ha de fer-se en el termini de 15 dies a partir de l’endemà de la notificació de la sentència o de l’ordenança penal. Quan la persona condemnada no tingui recursos, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal pot autoritzar-la a fer el pagament en terminis, que han de ser fixats tenint present la seva situació.
En cas d’assistència lletrada de guàrdia o d’ofici, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal ha de reintegrar al Govern la suma satisfeta en concepte d’honoraris d’advocat, en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.
Article 237
En cas d’impagament de la multa o de les despeses judicials, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l’ordenança penal procedeix per la via executiva.
Capítol VIII. Fixació de la responsabilitat civil
Article 238
La determinació de la responsabilitat civil en període d’execució de sentència o ordenança penal s’ajusta als tràmits següents:
El tribunal o el batlle competent requereix, si escau, a les parts que aportin les proves que estimin oportunes en el termini que fixi.
Seguidament dóna vista a les parts de les actuacions. A partir d’aquest moment l’acusador particular o l’actor civil tenen un termini de 15 dies per formular la seva reclamació i les manifestacions corresponents; i els responsables civils, un altre termini de 15 dies per contestar-les.
Un cop transcorregut aquest darrer termini, el tribunal o el batlle competent decideix.
Capítol IX. Execució de les conseqüències accessòries
Article 238
bis
L’Oficina de Gestió d’Actius elabora els fons objecte de comís determinats en la sentència i el resultat es lliura a l’Administració pública, que procedeix a la seva realització. Si els fons són de comerç lícit, l’Administració pública els pot afectar directament a qualsevol dels seus serveis o departaments.
La declaració de dissolució i l’acord de suspensió d’activitats de la societat, l’associació o la fundació s’han de comunicar al registre corresponent.
Quan el tancament de l’empresa i els seus locals o establiments comporti la cessació de l’activitat autoritzada administrativament es comunica al registre corresponent.
Igualment, s’ha de comunicar al Govern, als comuns i a les entitats parapúbliques la decisió de privació del dret de contractar amb les administracions públiques.
Títol desè. De l’indult
Capítol únic. Disposició general
Article 239
Salvaguardada la facultat dels coprínceps establerta a l’article 46.1. a) de la Constitució, els coprínceps poden transmetre al Consell Superior de la Justícia les sol·licituds de gràcia que els hi són adreçades.
El Consell Superior de la Justícia les sotmet a l’informe del president del Tribunal de Corts i del fiscal general i, en el termini màxim de trenta dies, les actuacions són elevades als coprínceps; la resolució que recaigui és notificada pel Consell Superior de la Justícia als interessats.
Títol onzè. Procediments especials
Capítol I. Del procediment per delictes d’imprudència en accidents de circulació
Article 240
El Batlle, quan la naturalesa de l’accident ho requereixi i sempre que pugui, s’ha de traslladar al lloc de l’accident per practicar les diligències d’instrucció. Ha de verificar la identitat de les persones compromeses, de les víctimes i dels testimonis i n’ha de rebre les declaracions; ha d’examinar els vehicles i els documents relatius a llur propietat i assegurança; ha d’escoltar les conclusions del metge referents a la naturalesa de les lesions i l’estat psíquic dels conductors i ha de reconstituir l’accident amb l’ajut del croquis i de les fotografies.
Article 241
El Batlle pot acordar:
La detenció o la presó dels presumptes inculpats o la llibertat amb fiança.
La intervenció dels vehicles i dels permisos de conduir i de circulació.
Que no es practiqui l’autòpsia quan es pugui dictaminar la causa de la mort mitjançant un simple examen.
Que es doni la deguda assistència als ferits, fent constar el lloc d’hospitalització.
Article 242
Els encausats en els delictes de circulació de vehicles de motor poden, amb l’autorització prèvia del batlle, absentar-se del Principat, fins i tot si són estrangers, sempre que deixin suficientment garantides les responsabilitats pecuniàries derivades del fet i que designin una persona o una entitat amb domicili al territori del Principat, per tal de rebre les notificacions i les citacions.
Capítol II. De la rebel·lia o contumàcia del processat
Article 243
Després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal, és declarat rebel:
El processat que, citat de forma legal, no comparegui davant l’autoritat judicial.
L’escàpol de la presó, on romangués en règim de presó provisional.
Aquell que, trobant-se en llibertat provisional, no compareix davant l’autoritat judicial el dia assenyalat.
Article 244
L’absència de l’inculpat no paralitza forçosament el sumari ni tampoc el judici davant els tribunals regularment convocats i reunits, els quals poden seguir el procediment en rebel·lia excepte quan hi hagi una impossibilitat absoluta de presentar-s’hi.
Article 245
Les citacions a comparèixer a l’audiència dels tribunals, quan l’inculpat tingui domicili conegut, es fan en la forma que disposa el capítol II del títol sisè, amb l’advertència que, si no ho fa, serà jutjat en rebel·lia.
En cas de parador ignorat, es publica un edicte amb l’advertència que disposa el paràgraf anterior i, si l’inculpat no es presenta, pot ser jutjat en rebel·lia.
Capítol III. De l’extradició
Article 246
L’extradició s’ajusta al que disposin les lleis especials.
Capítol IV. Recurs d’audiència del condemnat en rebel·lia
Article 247
Contra la sentència dictada en rebel·lia, el condemnat pot interposar recurs d’audiència, sempre que concorrin els requisits següents:
Que es presenti o sigui trobat.
Que el recurs s’interposi dins el termini de 15 dies a comptar del lliurament personal de la còpia de la sentència.
En tot cas s’ha d’informar el rebel del dret a aquest recurs.
Article 248
El recurs també pot ser promogut pel cònjuge o els parents fins al segon grau del condemnat, dintre del termini de dos mesos a partir de l’òbit del condemnat en rebel·lia; també poden interposar recurs el Ministeri Fiscal o el tribunal, d’ofici.
Article 249
El recurs es tramita d’acord amb el que disposa el segon paràgraf de l’article 254.
Article 250
La sentència dictada en rebel·lia s’executa mentre no es resolgui el recurs d’audiència. No obstant això, el tribunal en pot acordar la suspensió total o parcial, ateses les circumstàncies.
Article 251
La sentència que recaigui ha de confirmar o modificar l’anterior en tot allò que afecti exclusivament la persona jutjada en rebel·lia.
Article 252
Si el recurrent no es presenta a l’acte del judici oral, se suspèn aquest i la sentència recorreguda esdevé ferma sense possibilitat de recurs d’audiència posterior.
Capítol V. Del judici de revisió
Article 253
Les sentències fermes dictades pels tribunals, i les ordenances penals fermes i executòries dictades pel batlle instructor, poden ser objecte de recurs de revisió en els supòsits següents:
Quan la resolució s’hagi fonamentat en un document o un testimoniatge declarats posteriorment falsos per sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria.
Quan la resolució sigui contradictòria amb una altra sentència ferma o ordenança penal ferma i executòria, dictada pel mateix fet delictiu, del qual només pugui ser-ne autora una sola persona.
Quan, amb posterioritat a la resolució, s’arribi al coneixement d’algun fet que provi d’una manera incontestable la innocència del condemnat.
Quan una sentència d’un tribunal superior concedeixi reduccions de pena o avantatges dels quals no pugui beneficiar-se un condemnat per no haver interposat recurs, malgrat que es trobi en la mateixa situació de fet que el recurrent beneficiat.
Quan la resolució s’hagi pronunciat cometent un delicte de corrupció, prevaricació, violència o mitjançant qualsevol altra maquinació fraudulenta.
Article 254
En els supòsits de l’article anterior, el judici de revisió pot ser promogut pel condemnat, el seu cònjuge o els parents fins al segon grau, i també pel Ministeri Fiscal o pel mateix tribunal que ha jutjat la causa en primera instància.
La petició de revisió es trasllada al fiscal general i, amb l’informe d’aquest, el tribunal que dictà sentència decideix la procedència o la improcedència del judici. En cas afirmatiu, assenyala dia per a la celebració del judici oral i requereix a les parts que proposin i aportin les proves que estimin convenients.
En cas de declarar-se la improcedència de la revisió s’arxiven les actuacions.
Títol dotzè. Del registre d’antecedents penals
Capítol I. Objecte del registre
Article 255
L’objecte del Registre d’antecedents penals és la constatació de les condemnes pronunciades per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, pel Tribunal de Corts i pel batlle instructor o de guàrdia, quan es tracti de delictes, i de les declaracions de rebel·lia dictades pels mateixos tribunals.
Article 256
El Registre és portat per la Secretaria del Tribunal de Corts.
Capítol II. Llibres del registre
Article 257
El Registre comprèn dos llibres titulats Llibre de Condemnes Penals i Llibre de Processats en Rebel·lia.
Article 258
Al Llibre de Condemnes Penals s’hi registren les resolucions condemnatòries dictades pels tribunals i batlles, i es fan constar en cada anotació els cognoms i el nom del condemnat, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, els noms del pare i de la mare, la data de la sentència o l’ordenança condemnatòria, les penes imposades i el número de la causa.
Les anotacions es formalitzen a la vista de les sentències respectives i són signades pel secretari del tribunal.
No poden ser objecte d’anotació les resolucions dels tribunals en matèria de Jurisdicció de Menors.
Article 259
Al Llibre de Processats en Rebel·lia s’hi registren les persones que es trobin en situació de rebel·lia, i es fan constar en cada anotació, sempre que sigui possible, les mateixes mencions d’identitat expressades a l’article anterior, i també la data de l’aute de processament, la data de la resolució en què es declari la rebel·lia i el número del sumari o de la causa.
Les anotacions es formalitzen a la vista de les comunicacions cursades pels batlles instructors o les resolucions corresponents del tribunal, i són signades pel secretari.
Article 260
Els llibres del Registre són foliats i segellats amb el segell del Tribunal de Corts i van encapçalats amb una diligència signada pel secretari amb el vist-i-plau del president del mateix tribunal. El tancament dels llibres es fa també amb aquestes formalitats.
Capítol III. Cancel·lació d’antecedents
Article 261
Són cancel·lades del Llibre de Condemnes Penals:
Les anotacions referides a persones la mort de les quals s’hagi acreditat.
Les anotacions referides a persones que hagin assolit l’edat de 80 anys.
Les anotacions dels condemnats que obtinguin sentència absolutòria després d’haver interposat el recurs d’audiència del condemnat en rebel·lia o el recurs de revisió.
Les anotacions dimanants de sentències que hagin quedat sense efecte per raó d’amnistia concedida pels coprínceps.
Les anotacions que siguin objecte de resolució especial de rehabilitació.
Article 262
L’indult no constitueix causa de cancel·lació total ni parcial dels antecedents penals.
Article 263
La sol·licitud de rehabilitació l’ha d’adreçar l’interessat o la persona que el representi degudament al Tribunal de Corts. El tribunal, després de fer les comprovacions oportunes i oït el Ministeri Fiscal, dicta la resolució que correspongui. Si resol a favor de la rehabilitació, el mateix tribunal ha d’ordenar la pràctica de la cancel·lació.
Article 264
La cancel·lació produeix l’anul·lació de l’antecedent a què afecti.
Article 265
Les anotacions de cancel·lació d’antecedents del Llibre de Condemnes Penals es fan en compliment de la decisió judicial corresponent. Excepcionalment, quan la cancel·lació tingui per causa alguna de les previstes als apartats a) o b) de l’article 261, poden fer-se directament pel secretari.
Article 266
Les anotacions d’antecedents del Llibre dels Processats en Rebel·lia són cancel·lades en virtut de les resolucions judicials pertinents.
Article 267
Les cancel·lacions es formalitzen, sempre que sigui possible, al marge de l’anotació d’antecedents respectiva i n’expressen la causa. Són signades pel secretari del Tribunal de Corts.
Capítol IV. Publicitat del registre
Article 268
La publicitat del Registre d’Antecedents penals només pot fer-se per mitjà de certificacions, o de comunicacions adreçades als tribunals, a la Batllia o a la Fiscalia general, d’acord amb els articles següents.
Article 269
Les certificacions poden ser positives o negatives. Les primeres publiquen antecedents, les segones es limiten a constatar que la persona interessada no té antecedents.
Les certificacions només poden lliurar-se a petició d’un òrgan judicial, de la persona interessada o de la persona autoritzada per ella. Les certificacions positives comprenen tots els antecedents no cancel·lats que s’hi refereixin i constin en qualsevol dels llibres del Registre.
Article 270
Les certificacions són lliurades pels secretaris judicials del Tribunal de Corts, que també comunica, certifica o fa constar en les causes, a requeriment dels tribunals o els batlles, qualsevol anotació dels llibres del Registre.
Article 271
Els certificats d’antecedents penals caduquen al cap de tres mesos de la data de l’expedició. Aquest termini s’ha de fer constar en la certificació.
Capítol V. Rectificació del registre
Article 272
Qualsevol menció errònia que consti en els assentaments dels llibres del Registre d’Antecedents Penals pot ser rectificada d’ofici o a instància de part per resolució del Tribunal de Corts, oït prèviament el Ministeri Fiscal. Els defectes merament formals poden ser esmenats directament pel secretari.
Títol tretzè. De la jurisdicció de menors
Capítol únic
Article 273
El procediment per a l’enjudiciament de menors és regulat per les lleis especials corresponents.
Disposició transitòria primera (Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998)
S’encomana al Govern la redacció, en un termini de sis mesos, del corresponent reglament d’assistència lletrada amb torn d’ofici i amb torn de benefici de pobresa, després de consulta al Col·legi d’Advocats i al Consell Superior de la Justícia.
Disposició transitòria segona (Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998)
S’encomana al Govern la redacció del corresponent reglament relatiu al sistema de vigilància electrònica mitjançant control monitoritzat.
Mentre no s’hagi publicat el reglament, les mesures de control monitoritzat i la substitució de la pena de presó per l’arrest domiciliari amb control monitoritzat prevista a l’article 210 del present Codi, no són d’aplicació.
Disposició final (Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998)
Es revoca el Decret del Recurs de Suplicació, de 13 de juliol de 1990.
Aquesta Llei entra en vigor a partir del moment de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat, sense perjudici que sigui d’aplicació el Codi de procediment fins ara vigent, si és més favorable al detingut, al processat o al reu pres o condemnat en procediment incoat amb anterioritat a la publicació de la present Llei.
Disposició final (Llei 10/2005)
La present Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 16/2008)
Es delega al Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de l’articulat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, modificada per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.
Disposició final segona (Llei 16/2008)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 87/2010)
S’encomana al Govern la modificació del Reglament d’Assistència lletrada amb Torn d’Ofici davant de l’Autoritat Judicial i el Servei de Policia de l’1 de març del 2000 per adaptar-lo a les noves disposicions legals.
Disposició final segona (Llei 87/2010)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 19/2012)
Es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.
Disposició final segona (Llei 19/2012)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 19/2013)
Es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.
Disposició final segona (Llei 19/2013)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 17/2014)
Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, al seu torn modificat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 20
El batlle instructor pot no incoar el procediment quan, tractant-se de menors d’edat i oït el Ministeri Fiscal, els fets comesos puguin trobar la seva correcció en l’àmbit educatiu i familiar, i n’ha d’informar el batlle de Menors als efectes oportuns, i l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, perquè efectuïn el seguiment.”
Es modifica l’apartat 5 de l’article 27 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“5. El control del compliment de les contraprestacions l’efectuen el batlle de Menors i el Ministeri Fiscal, amb la col·laboració de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 38
Després de l’interrogatori del menor encausat, es procedeix a la declaració dels testimonis o, si escau, dels pèrits proposats en els escrits d’acusació o de defensa, així com dels tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia que hagin efectuat la valoració del menor durant la instrucció, i es practiquen les proves admeses d’acord amb les disposicions previstes al Codi de procediment penal.”
Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 46
Tant en els casos de substitució de la mesura d’internament com en els casos de suspensió d’execució d’una mesura, el batlle, després d’escoltar el Ministeri Fiscal i les parts, i a la vista de l’informe de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, resol.”
Es modifica l’article 47 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 47
L’aplicació de les mesures té com a finalitat primordial la integració del menor en la societat. Tota mesura ha d’estar orientada cap a la seva educació.
El tribunal competent de menors, per acord motivat, pot imposar les mesures que s’indiquen en aquest article. Per imposar la mesura ha de tenir en compte no només la naturalesa dels fets i la seva valoració jurídica, sinó també l’interès del menor.
Les mesures que es poden imposar, de caràcter disciplinari o educatiu, són les següents:
I. Mesures disciplinàries
Principals:
1a. Internament en un règim tancat. El menor roman de manera continuada en un centre, on realitza totes les activitats; aquesta mesura només es pot imposar als menors que hagin comès un delicte major sancionat en el Codi penal amb una pena superior als vuit anys de presó, o al menor reincident pel que fa als altres delictes. La durada no pot excedir la tercera part de la pena assenyalada per a aquest delicte en el Codi penal.
El Batlle pot concedir permisos de sortida als menors a partir del primer terç del compliment de la mesura, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, la direcció del centre on el menor es trobi complint la mesura i els tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.
2a. Internament en un règim semiobert. El règim semiobert implica la permanència continuada del menor en un centre on realitza la major part de les activitats i s’atorga, com a mínim, un permís d’un cap de setmana al mes sense perjudici que el batlle pugui atorgar permisos complementaris, oït el Ministeri Fiscal, en funció de les circumstàncies personals, familiars i de reinserció del menor, que no poden ser superiors a dos mesos l’any. Aquesta mesura d’internament no pot imposar-se quan el menor hagi comès una infracció tipificada com a contravenció al Codi penal. La durada màxima d’aquesta mesura és de dos anys.
3a. Internament en un règim obert. El règim obert permet al menor de realitzar activitats educatives o lúdiques fora del centre, respectant un horari i amb l’obligació de pernoctar al centre. Els menors poden sortir cada cap de setmana i el període de vacances que els sigui possible. Aquesta mesura té una durada màxima d’un any.
En els tres supòsits anteriors, el menor ha d’estar sota la vigilància dels pares, tutors o representants legals, o en defecte d’aquests, sota la responsabilitat de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia o sota la responsabilitat de les persones en què el ministeri delegui.
Igualment, en el cas dels tres supòsits precedents, si el menor necessita un tractament mèdic o psiquiàtric que aconselli o obligui un internament, el termini d’aquest internament li serà abonable per al període previst per la mesura.
L’internament de menors, en qualsevol tipus de règim, es durà a terme en instal·lacions específiques per a menors, amb total separació de les persones privades de llibertat per aplicació de la llei penal aplicable als majors d’edat.
4a. Obligació de romandre al domicili familiar els caps de setmana. Aquesta mesura té una extensió màxima de dotze caps de setmana.
5a. Privació de sortir els vespres del domicili familiar. El menor ha de romandre al domicili familiar des de les 22 hores fins a les 7 hores de l’endemà, durant un període màxim de sis mesos, llevat que vagi acompanyat d’un dels pares o del representant legal.
6a. Realització de serveis en benefici de la comunitat. El menor fa una activitat en benefici de la col·lectivitat en conjunt, o bé de persones en situació de precarietat. S’intenta que la naturalesa de l’activitat tingui relació amb els fets comesos pel menor. La durada diària d’aquesta mesura no pot excedir les sis hores i el compliment no pot suposar una interferència greu en l’activitat laboral o escolar del menor. L’extensió mínima és de trenta hores; i la màxima, de cent cinquanta.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia porta a terme la mesura de treballs en benefici de la comunitat. Li correspon la recerca d’activitats d’utilitat pública i el seguiment i l’avaluació posterior del compliment de la mesura, i ha d’emetre l’informe corresponent per al batlle de Menors i el Ministeri Fiscal. L’activitat que hagi de realitzar el menor és proposada pels serveis tècnics del ministeri encarregat de la justícia al batlle de Menors, el qual, un cop oït el Ministeri Fiscal, hi ha de donar la conformitat.
Aquesta mesura no es pot imposar sense l’acceptació del menor i del seu representant legal, i la resolució que s’estableix té a tots els efectes la consideració d’aute d’execució.
Accessòries:
7a. Privació del dret a conduir vehicles de motor per un temps màxim de dos anys.
8a. Privació del dret a usar qualsevol tipus d’armes per un temps màxim de dos anys.
9a. Privació d’entrar a determinats locals o llocs públics. Aquesta mesura es pot imposar com a accessòria en totes les infraccions comeses en un tipus de local o lloc públic determinat o en relació amb aquests llocs. Té la mateixa durada que la mesura principal o, en tot cas, no pot excedir els dos anys.
De substitució:
10a. El tribunal, tenint en compte el tipus, la gravetat del delicte i especialment la personalitat i les circumstàncies del menor, pot substituir, totalment o parcialment, les mesures disciplinàries principals d’internament per una de les altres mesures disciplinàries principals o per una o més de les previstes com a disciplinàries accessòries o com a educatives.
II. Mesures educatives
1a. Seguiment d’un tractament mèdic determinat. Aquesta mesura va dirigida als menors que, per raó de la seva addicció a l’alcohol o a altres drogues, o bé per disfuncions significatives del seu psiquisme, necessiten seguir un programa terapèutic ambulatori. La durada màxima d’aquesta mesura és de tres anys.
2a. Llibertat vigilada amb assistència educativa. El menor ha de complir un programa d’activitats socioeducatives, així com les regles de conducta que s’estableixin en cada cas, sota una vigilància estreta, durant un temps màxim de dos anys i un temps mínim de sis mesos.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia desenvolupa funcions d’ajuda i control, i fomenta la participació del menor en activitats que afavoreixin la seva educació. Amb aquesta finalitat, es coordina amb institucions públiques i privades amb capacitat per atendre adequadament els menors.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia presenta un informe cada tres mesos al batlle de Menors i al Ministeri Fiscal sobre l’evolució del comportament del menor i sobre el compliment de les regles de conducta que estigui obligat a observar.
3a. Acolliment per una altra persona, un nucli familiar o una institució de caràcter assistencial. Amb l’aplicació d’aquesta mesura es procura proporcionar al menor un ambient de socialització positiu, a través de la seva estada durant un període de temps determinat pel batlle, amb una família diferent de la seva o bé en una institució. En l’acolliment familiar, el batlle decideix la família que estimi més adequada entre les que hagin estat seleccionades prèviament pels serveis corresponents de l’Administració general.
L’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia vetlla perquè el menor rebi, durant el temps que estigui sotmès a aquesta mesura, l’educació i l’atenció adequades que requereixen la seva edat i la seva condició.
D’aquesta manera, controla periòdicament l’evolució del menor i elabora cada tres mesos un informe per al batlle i el Ministeri Fiscal sobre la seva situació i la conveniència o no de continuar amb la mesura imposada.
4a. Amonestació. El batlle de Menors manifesta de forma concreta i clara les raons que fan intolerable el fet comès pel menor, exposa les conseqüències que ha tingut o podria tenir per a ell i per a la víctima i formula recomanacions per al seu futur.”
Disposició final segona (Llei 17/2014)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i el text consolidat de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes dues lleis.
Disposició final tercera (Llei 17/2014)
Aquesta Llei qualificada entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 1, 2, 16, 22 al 24, 26, 27, 31 al 33, 35, 38, 40 al 45, 46, 48 al 64 i 66, que entren en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei.
Disposició final primera (Llei 40/2014)
Es modifica l’article 129 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que queda redactat en els termes següents:
“Article 129
El sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici.
El sobreseïment provisional deixa el sumari obert fins a l’aparició de noves dades o comprovants, llevat del cas de prescripció.
En cas de sobreseïment definitiu o provisional, sempre que en aquests casos quedi comprovat el fet delictiu, han de ser objecte de comís els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut i els beneficis que se n’hagin derivat i la seva eventual transformació posterior, d’acord amb el que disposen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 70 del Codi penal. A aquest efecte, el procediment ha de continuar amb l’encausat o el processat, el seu representant legal o la representació dels hereus, que són considerats responsables civils directes pel que fa als béns objecte del comís, llevat que en renunciïn a la propietat, s’ha de celebrar la vista de la causa i s’ha de dictar sentència declarant o no l’existència del delicte i acordant o no el comís.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació d’acord amb el que estableix l’article 195.”
Es modifica l’article 174 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que queda redactat en els termes següents:
“Article 174
En tots els autes o les sentències cal resoldre sobre el pagament de les despeses processals i sobre el destí dels objectes intervinguts d’acord amb l’article 70 del Codi penal.
En cas de sentència absolutòria per extinció de l’acció penal o per exclusió de la responsabilitat criminal, sempre que en aquests casos quedi comprovat el fet delictiu, han de ser objecte de comís els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut i els beneficis que se n’hagin derivat i la seva eventual transformació posterior, d’acord amb el que disposen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 70 del Codi penal.
Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d’apel·lació d’acord amb el que estableix l’article 195.”
Disposició final segona (Llei 40/2014)
Es modifica l’apartat 3 de l’article 25 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents:
“Article 25
[…]
Entre els actes d’investigació que s’han de practicar hi ha l’interrogatori del menor, que s’efectua en presència de l’advocat i sempre que sigui possible del representant legal, i l’elaboració d’un informe pericial per part dels serveis tècnics de l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia, sobre la situació del menor, el seu entorn social i les altres circumstàncies que poden haver influït en el fet delictiu que se l’imputa.”
Disposició final tercera (Llei 40/2014)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal; el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de febrer de 1998, i el text consolidat de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes tres lleis.
Disposició final quarta (Llei 40/2014)
Aquesta Llei qualificada entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 17/2016)
Es modifica l’apartat 1 de l’article 116 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent:
“Article 116
Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut o els beneficis que se n’hagin derivat o la seva eventual transformació o conversió posterior, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que disposen els articles 119 i 120.
[…]”
Disposició final segona (Llei 17/2016)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes lleis.
Disposició final tercera (Llei 17/2016)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.