LegalizeDecret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text refós de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social
Si existeix un procediment penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins a la finalització del procediment per la via penal.
En els supòsits en què les infraccions poden ser constitutives de delicte, la Caixa Andorrana de Seguretat Social dóna coneixement dels fets a l’autoritat judicial competent i ordena la suspensió del procediment administratiu sancionador fins que es dicta sentència ferma per via penal o una altra resolució que posi fi a aquesta jurisdicció.
La condemna en sentència ferma per un delicte exclou la imposició de sancions administratives pels mateixos fets que s’hagin considerat provats, sempre que existeixi, a més, identitat de subjectes i de fonament, sense perjudici de la liquidació de quotes a la seguretat social i altres deutes que no tinguin caràcter sancionador.
En cas que la jurisdicció penal no apreciï l’existència de delicte o dicti qualsevol altra resolució que posi fi al procediment penal sense condemna, es continua la tramitació de l’expedient sancionador sense que es puguin contradir els fets que els tribunals hagin considerat provats.
Article 235. Mesures cautelars
La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot adoptar, d’ofici o a instància de part, en qualsevol moment iniciat el procediment, mitjançant acord motivat, les mesures cautelars que resultin necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució final que pot recaure.
Les mesures cautelars han d’ajustar-se a la intensitat, proporcionalitat i necessitats dels objectius que es vulguin garantir en cadascun dels supòsits concrets. En cap cas es poden adoptar mesures cautelars que puguin causar perjudici de difícil o impossible reparació.
Les mesures cautelars poden consistir en la prohibició de realitzar determinats tipus de conductes o en la desconvenció temporal, en ambdós casos, per un període màxim d’un any.
El temps que duri la suspensió provisional es computa a l’efecte del compliment de les eventuals sancions de suspensió.
L’adopció de mesures cautelars pot ser objecte de recurs, però la seva interposició no suposa la suspensió de l’execució.
Les mesures cautelars s’extingeixen, en tot cas, amb l’eficàcia de la resolució administrativa que finalitzi el procediment corresponent.
Article 236. Prescripció de les infraccions
Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les greus al cap de tres anys i les molt greus al cap de cinc anys.
El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’han comès.
Aquest termini de prescripció s’interromp amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.
Article 237. Tipus d’infraccions
Les infraccions a les disposicions de la seguretat social es classifiquen en faltes lleus, greus i molt greus.
Article 238. Faltes lleus
Són faltes lleus dels empresaris:
Presentar les altes i les baixes dels seus assalariats fora de termini sense que hi hagi un motiu justificat.
Presentar les declaracions d’accident laboral fora de termini sense que hi hagi un motiu justificat.
No retenir els imports que correspon deduir del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada.
Són faltes lleus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:
Presentar les altes i les baixes mèdiques per al treball fora de termini, sense que hi hagi un motiu justificat.
Presentar les declaracions d’accident laboral fora de termini sense que hi hagi un motiu justificat.
No presentar-se a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat.
No comunicar en el moment en què es produeixin, excepte causa justificada, les situacions determinants de suspensió o extinció d’una prestació.
Són faltes lleus de les persones assalariades, de les persones sol·licitants de prestacions i de les persones beneficiàries de prestacions:
No presentar-se a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat.
Presentar les altes i les baixes mèdiques per al treball fora de termini, sense que hi hagi un motiu justificat.
No comunicar en el moment en què es produeixin, excepte causa justificada, les situacions determinants de suspensió o extinció d’una prestació.
És falta lleu dels prestadors de serveis de salut:
No col·laborar amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social.
Article 239. Faltes greus
Són faltes greus dels empresaris:
Afiliar, donar d’alta o de baixa una persona com a assalariada quan no existeix cap motiu que ho justifiqui.
Presentar el full de cotització amb retard si aquest retard és superior a un mes i inferior a tres mesos.
Presentar una declaració falsa d’accident laboral o no presentar-la quan hi ha obligació de fer-ho.
Efectuar actes que tinguin per finalitat recuperar de la persona assalariada la totalitat o una part de la cotització empresarial, encara que hi estigui d’acord.
Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica perquè una tercera persona obtingui qualsevol prestació de la seguretat social.
No conservar, durant cinc anys, els registres i suports informàtics que contenen les dades que acreditin el compliment de les obligacions en matèria d’afiliació, altes, baixes i la resta d’incidències en matèria de seguretat social.
Són faltes greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:
Afiliar-se, donar-se d’alta o de baixa quan no hi hagi cap motiu que ho justifiqui.
Presentar una declaració falsa d’accident laboral.
Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir qualsevol prestació de la seguretat social.
Col·laborar en les conductes portades a terme per les persones prestadores de serveis que siguin qualificades com a faltes greus o molt greus.
No col·laborar amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social o obstruir la tasca d’aquest servei.
Són faltes greus de les persones assalariades, de les persones beneficiàries i de les persones sol·licitants de prestacions:
Col·laborar en les conductes portades a terme per l’empresa o per les persones prestadores de serveis que siguin qualificades com a faltes greus o molt greus.
Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir qualsevol prestació de la seguretat social.
Són faltes greus dels prestadors de serveis de salut:
Obstruir la tasca de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en l’obtenció de la documentació relacionada amb el compliment de la normativa sobre seguretat social.
Prescriure períodes de baixa sense respectar el que prevegi el reglament a què es refereix l’article 145.
Sense perjudici de poder fer constar una data anterior com a inici del fet causant, emetre certificats mèdics amb data retroactiva.
Vendre productes obsolets o productes sense garantia de devolució o de reparació.
Incomplir, de forma greu o reiterada, les obligacions o les prohibicions recollides en el conveni signat amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social relatives al compliment dels requisits exigits per a la prestació de determinats serveis, dels objectius de qualitat assistencial o de racionalització de la despesa sanitària.
Article 240. Faltes molt greus
Són faltes molt greus dels empresaris:
Incomplir el deure d’afiliar o donar d’alta a la seguretat social una persona assalariada dins dels terminis legals regulats en aquesta Llei.
Declarar una data falsa de contractació amb la finalitat d’eludir qualsevol responsabilitat.
Presentar el full de cotització amb retard, si aquest retard és superior a tres mesos.
Fer constar de manera intencional dades falses en les cotitzacions.
Retenir, sense ingressar a la seguretat social, els imports deduïts del salari de la persona treballadora en concepte de cotització de la part assalariada.
Deduir quantitats del salari en concepte de cotització de la part assalariada a la seguretat social superiors a les que corresponen legalment.
Donar ocupació a una persona treballadora mentre es trobi en període de baixa per incapacitat temporal per al treball, per maternitat, per paternitat o per risc durant l’embaràs.
Incrementar indegudament la base de cotització de la persona treballadora per provocar un augment de les prestacions que li pertoquin.
Són faltes molt greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:
Percebre l’abonament de les despeses derivades de les prestacions de reembossament sense que s’hagin portat a terme els actes sanitaris corresponents a aquestes despeses.
Actuar fraudulentament amb la finalitat d’obtenir prestacions indegudes o superiors a les que li pertoquin o perllongar de manera indeguda el seu gaudiment.
Realitzar activitats professionals durant el període d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs.
Són faltes molt greus de les persones assalariades, de les persones sol·licitants de prestacions i de les persones beneficiàries de prestacions:
Percebre l’abonament de les despeses derivades de les prestacions de reembossament sense que s’hagin portat a terme els actes sanitaris corresponents a aquestes despeses.
Actuar fraudulentament amb la finalitat d’obtenir prestacions indegudes o superiors a les que els pertoquin o perllongar-ne el gaudiment de manera indeguda.
Realitzar activitats professionals durant el període d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs.
Són faltes molt greus dels prestadors de serveis de salut:
Facturar i/o declarar actes mèdics no realitzats.
Cobrar honoraris superiors a les tarifes acordades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Fer qualsevol maniobra, falsa declaració o presentar documentació no verídica per obtenir o fer obtenir qualsevol prestació de la seguretat social.
Realitzar activitats professionals durant el període d’incapacitat temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs.
Article 241. Irregularitats en la prescripció o prolongació de prestacions mèdiques i sanitàries
La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de posar en coneixement del col·legi professional corresponent o del Govern, segons escaigui, la presumpta comissió d’irregularitats en la prescripció o prolongació de prestacions mèdiques i sanitàries, perquè, de conformitat amb el que preveu la Llei 6/2008, de 15 de maig, qualificada d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, obri, si procedeix, un expedient.
El col·legi professional o el Govern ha de comunicar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la resolució dictada en l’expedient.
Article 242. Faltes que suposin obtenció fraudulenta de prestacions
Quan la infracció comesa suposi l’obtenció o el gaudiment, de manera fraudulenta, d’una prestació de la seguretat social, s’entén que l’empresari i/o el prestador de salut incorre en una infracció per cadascuna de les persones que han obtingut o gaudeixen fraudulentament de les prestacions de seguretat social.
Capítol segon. Sancions
Article 243. Criteris per graduar les sancions
En la imposició de les sancions, per valorar el tipus de sanció i per graduar la quantia de les multes, s’han de tenir en compte els criteris següents:
La intencionalitat i el grau de negligència del subjecte infractor.
L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut, o que s’hauria pogut obtenir, amb la comissió de la infracció.
La reincidència en la comissió d’infraccions.
El nombre de persones treballadores.
El nombre de persones treballadores afectades.
L’incompliment d’advertències prèvies.
Article 244. Reincidència
A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per “reincidència” el fet que en el moment de cometre una infracció existeixi una resolució ferma per una altra infracció de la mateixa o de més gravetat, o per dos o més infraccions de menys gravetat, comeses durant el període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció actual.
En cas de reincidència s’imposa la sanció a partir de la seva meitat superior.
Article 245. Tipus
Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen:
Les lleus, amb advertència o multa d’un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d’entre vint-i-cinc i cinquanta punts.
Les greus, amb multa d’un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d’entre cinquanta-un i cinc-cents punts.
Les molt greus, amb multa d’un import equivalent al preu de venda del punt de jubilació d’entre cinc-cents un i vint mil punts.
Article 246. Sancions accessòries
La comissió d’aquestes conductes concretes suposa, a més de la sanció que correspongui d’acord amb els tipus regulats a l’article anterior, les sancions accessòries previstes en els apartats següents.
L’omissió del deure d’afiliar o de donar d’alta a la seguretat social una persona assalariada comporta el reembossament per part de l’empresari a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de totes les prestacions satisfetes a la persona treballadora per causes produïdes durant el període en què s’han omès aquestes obligacions.
La recepció de prestacions com a conseqüència de fets constitutius d’infracció comporta l’obligació de retornar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les prestacions percebudes indegudament.
D’aquesta obligació, en són responsables de forma solidària amb la persona que ha rebut les prestacions totes les persones, físiques o jurídiques o comunitats de béns, inclosos els prestadors de salut, que han estat declarades responsables de forma expressa.
La comissió d’infraccions greus i molt greus per prestadors de serveis pot comportar la desconvenció amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per un termini de tres mesos a deu anys depenent de la gravetat i de la reincidència en la infracció comesa.
Article 247. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap de dos anys; les imposades per infraccions greus, al cap de tres anys, i les imposades per infraccions molt greus, al cap de cinc anys.
El termini de prescripció es computa a partir de la data en què les sancions han esdevingut fermes.
Capítol tercer. Procediment administratiu sancionador
Article 248. Qüestions generals
Per imposar sancions per infraccions comeses en matèria de seguretat social és obligatòria la tramitació d’un expedient en el curs de la qual s’han de respectar les garanties i els requisits previstos en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
Quan dels fets que han motivat la instrucció d’un expedient sancionador en resultin també deutes per cotitzacions no satisfetes totalment o parcialment a la seguretat social i altres conceptes definits en aquest llibre, aquests deutes es liquiden i reclamen en el mateix expedient sancionador d’acord amb aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
Correspon al Govern desenvolupar per reglament la regulació del procediment sancionador per infraccions comeses a la legislació sobre seguretat social.
Article 249. Incoació d’un expedient sancionador
Correspon a la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social acordar la incoació d’expedients sancionadors.
L’acord d’incoació d’un expedient sancionador s’ha de notificar a la persona interessada.
Abans d’acordar la incoació d’un expedient sancionador es pot obrir un període d’informació prèvia amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret.
Una vegada realitzat aquest període d’informació prèvia, si es porta a terme, s’ha de decidir sobre l’obertura d’expedient o l’arxiu de les actuacions.
Article 250. Instrucció i tramitació
L’expedient sancionador s’inicia d’ofici, per iniciativa pròpia, en virtut de les actes practicades pels serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a resultat de la seva activitat de control del compliment de la legislació en matèria de seguretat social, arran d’una denúncia interposada per una persona interessada o per un representant d’una organització sindical o empresarial.
La instrucció i la tramitació dels expedients sancionadors correspon als serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que poden realitzar i practicar les diligències que siguin necessàries per a la comprovació i aclariment dels fets objecte de l’expedient.
Article 251. Plec de càrrecs
Practicades les diligències oportunes, els serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social han d’elaborar, si escau, un plec de càrrecs, que ha de contenir, com a mínim:
El nom, els cognoms, la denominació, el domicili i l’activitat de la presumpta persona infractora i de la resta de persones físiques i jurídiques que puguin resultar responsables subsidiàries o solidàries.
La descripció dels fets que poden ser constitutius d’infracció precisant-ne la data de comissió.
La infracció o les infraccions presumptament comeses, amb l’expressió de les normes infringides.
La proposta de sanció, la seva graduació, si escau, i la quantificació de les sancions per cada infracció presumptament comesa.
L’òrgan competent per resoldre l’expedient i el termini per a la formulació d’al·legacions i la proposició de proves.
El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona presumptament infractora i opcionalment a les persones responsables subsidiàries o solidàries.
Les persones notificades disposen del termini de deu dies hàbils següents a la notificació per al·legar tot allò que sigui procedent en defensa dels seus interessos i aportar la documentació que estimin convenient.
Article 252. Resolució
Acabada la instrucció de l’expedient sancionador després de practicar les proves o de refusar-les motivadament, s’ha d’elevar a la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que és l’òrgan competent per resoldre’l motivadament, tant pel que fa a considerar o no considerar acreditada la comissió de la infracció o les infraccions que constin en el plec de càrrecs, com pel que fa a la imposició de les sancions principals i accessòries proposades i també pel que fa a l’aprovació definitiva de les propostes de liquidació de les quotes per cotitzacions, recàrrecs i altres deutes que resultin dels fets presumptament constitutius d’infracció.
Article 253. Notificació de la resolució
Les resolucions recaigudes en expedients sancionadors s’han de notificar a les persones interessades, a les quals s’ha d’advertir dels recursos administratius i jurisdiccionals que es poden formular contra les resolucions esmentades i del termini per interposar-los.
Les notificacions de totes les resolucions es fan a totes les persones interessades en l’expedient sancionador personalment, mitjançant el personal degudament facultat, per correu amb acús de rebut, per conducte fefaent o, i si no poden ser localitzats al Principat, mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 254. Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat per infraccions administratives en matèria de seguretat social s’extingeix per prescripció, per la mort de la persona infractora, per la liquidació de la persona jurídica o per l’extinció de la comunitat de béns.
En aquests casos s’arxiven les actuacions sancionadores, sense perjudici de la responsabilitat econòmica per deutes a la seguretat social.
L’aplicació dels supòsits d’extinció de la responsabilitat es desenvolupa per reglament.
Títol IV. Recursos
Article 255. Decisions i resolucions de la Direcció General
Contra les decisions i les resolucions de la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en relació amb els procediments administratius sancionadors i els expedients en matèria de seguretat social regulats en els títols II i III d’aquest llibre, la persona interessada pot recórrer per via administrativa davant del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini d’un mes, a comptar de la data de la notificació o comunicació en forma fefaent a la persona interessada.
La decisió del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social exhaureix la via administrativa i deixa oberta la via jurisdiccional.
Article 256. Silenci administratiu
Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs administratiu contra una decisió o resolució dictada en el marc d’un expedient sancionador o no sancionador sense que s’hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat; llevat d’aquelles resolucions que tinguin per objecte el compliment dels requisits i les condicions establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen per tenir dret a les prestacions de la seguretat social, en quin cas el recurs s’entendrà resolt favorablement.
Article 257. Resolucions del Consell d’Administració
Contra les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració es pot interposar recurs en el termini d’un mes davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb el procediment vigent.
En els recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l’estat de salut de la persona assegurada, el Consell d’Administració, abans de resoldre, pot demanar un informe mèdic que ha de ser elaborat per un facultatiu especialista sense cap vinculació amb les parts.
Aquest informe serà preceptiu quan el sol·liciti la persona assegurada en el seu recurs.
Les despeses d’emissió del dit informe mèdic són a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, llevat que el demani la persona recurrent; en aquest cas, aquesta persona n’ha de satisfer una tercera part del cost.
Article 258. Accés a la via jurisdiccional
La interposició prèvia del recurs administratiu és requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional.
Article 259. Resolució impugnada
La interposició de qualsevol recurs no suspèn l’execució de la resolució impugnada excepte si, de conformitat amb la normativa vigent, l’òrgan administratiu o judicial que ha de resoldre el recurs acorda la suspensió en cas que l’execució pugui causar perjudicis de reparació difícil o impossible o quan s’apreciï que puguin concórrer causes de nul·litat de ple dret.
Disposició addicional primera (Llei 17/2008)
Les pensions de viduïtat temporals i vitalícies i les pensions d’invalidesa transformades en pensió de jubilació d’acord amb l’article 174.2 es paguen amb càrrec als fons i recursos de la branca de jubilació.
Les pensions d’invalidesa transformades en pensions de jubilació a l’edat de seixanta anys atorgades a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen satisfent amb càrrec als fons de la branca jubilació.
Disposició addicional segona (Llei 17/2008)
En el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, les reserves existents de la secció malaltia, en les seves dues subseccions, malaltia règim general i malaltia règim complementari, d’acord amb la regulació de l’article 2 del Reglament financer, passen a formar part del fons de reserva de la branca general regulat a l’article 84.2.
Disposició addicional tercera (Llei 17/2008)
Els estudis actuarials que ha d’elaborar la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’han de realitzar per primera vegada, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició addicional quarta (Llei 17/2008)
El nomenament de les persones membres de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals s’ha de fer en el termini màxim de 30 dies a partir de la publicació d’aquesta Llei.
Disposició addicional cinquena (Llei 17/2008)
La Comissió Nacional de les Malalties Professionals ha d’elaborar la llista de malalties professionals en el termini màxim de sis mesos a comptar de la data de la publicació d’aquesta Llei.
Disposició addicional sisena (Llei 17/2008)
En el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei es manté el valor del preu de venda del punt de jubilació a tots els efectes.
Disposició addicional setena (Llei 17/2008)
(suprimida)
Disposició addicional vuitena (Llei 17/2008)
Les pensions de vellesa no contributives atorgades en aplicació del Decret de 3 de gener de 1978 es segueixen regulant, tant pel que respecta a la cotització com a les prestacions, per les normes que s’han aplicat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
En el cas de les restants pensions de beneficència, el Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social un import equivalent, com a mínim, al salari mínim oficial mensual.
Disposició addicional novena (Llei 17/2008)
Queden en vigor, però amb rang reglamentari, els reglaments d’aplicació números 1 a 25 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la mesura que no s’oposin a aquesta Llei i fins que el Govern els modifiqui o els substitueixi.
Disposició addicional desena (Llei 17/2008)
(la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball, ha estat derogada per la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals)
Es modifica l’article 21 de la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball, que queda redactat de la forma següent:
“Article 21. Descans per maternitat, adopció o paternitat
La relació laboral queda igualment en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. En cas de part múltiple el període s’amplia en dues setmanes més per cada fill.
Aquest període de descans per maternitat pot iniciar-se a elecció de la mare, des de la mateixa data del part o durant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. No obstant això, si durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part la mare hagués de fer descans per prescripció facultativa, es comença a comptabilitzar el període de descans per maternitat a partir de la data del part, i el temps anterior es computa com a baixa per malaltia. En el cas de part prematur, el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista per al part es computa com a baixa per malaltia. b) A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part, o de la data en què hauria hagut de tenir lloc, en cas de part prematur, el pare pot, si així ho decideixen els progenitors, substituir la mare i gaudir de la resta del descans de maternitat del qual pot gaudir la mare, de manera ininterrompuda. c) En aquest supòsit, abans d’iniciar-se el període de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data del part, tant la mare com el pare han de notificar per escrit, de forma que quedi constància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen aquesta previsió, que únicament pot fer-se efectiva amb la certificació mèdica que la reincorporació de la mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut. En cas de mort de la mare, el pare automàticament i sense cap notificació prèvia, pot fer ús de la totalitat o de la part que resti del període de descans per maternitat.
El període de descans per adopció amb atur de treball és de 16 setmanes ininterrompudes, descans que, en cas d’adopció múltiple s’amplia en dues setmanes més per cada fill adoptat.
Poden gaudir d’aquest període de descans, a la seva elecció, el pare o la mare adoptant, de forma simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs i sense que la durada total conjunta del període de descans pugui superar el període previst.
Abans d’iniciar-se el període de descans per adopció, tant la mare com el pare adoptants han de notificar per escrit com es distribuirà el període de descans per adopció, de forma que en quedi constància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballen.
El període de descans per adopció s’aplica a tots els casos d’adopcions, tant nacionals com internacionals, llevat el supòsit que l’adoptat sigui el fill d’un dels adoptants.
El període de descans per adopció es comença a comptar:
En el cas d’una adopció nacional, a partir de la data de notificació de l’aute del batlle pronunciant la preadopció, o, en el seu defecte, l’adopció directa.
En el cas d’una adopció internacional, a partir de la data de notificació del document oficial que pronuncia l’adopció atorgat per l’autoritat competent del país d’origen de l’adoptat.
La relació laboral queda en suspens durant dues setmanes per causa de descans per paternitat.
Aquest període de descans que pot ser per naixement o adopció, només pot gaudir-lo el pare.
Abans d’iniciar-se el període de descans per paternitat, el pare ha de notificar per escrit a l’empresa en la qual presta serveis el període en què vol fer ús d’aquest dret. L’empresa ha de notificar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social que l’assegurat vol fer ús d’aquest dret.
El període de descans per paternitat pot gaudir-se, a l’elecció del pare, o bé des del dia següent a la finalització del període de tres dies regulat a l’article 52 d’aquesta Llei, o des del moment en què el període per adopció es comença a comptar, o bé a partir del dia següent en què la mare hagi finalitzat el seu període de descans per maternitat.”.
Disposició addicional onzena (Llei 17/2008)
(Els articles 100 i 101 de la Llei qualificada de la justícia, de 3 de setembre de 1993, han estat modificats pels articles 66 i 67 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993)
S’introdueixen les modificacions següents als articles 100 i 101 de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993:
L’article 100 queda redactat com segueix:
“Per actuar davant dels batlles i tribunals en els termes previstos per aquesta Llei qualificada i per la legislació general, els advocats han d’estar inscrits obligatòriament al Col·legi d’Advocats d’Andorra, salvat que actuïn en defensa de l’Administració general o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’acord amb el que estableix l’article següent.”.
L’article 101 queda redactat com segueix:
“La defensa en judici, davant de qualsevol jurisdicció, dels interessos de l’Estat andorrà correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, això sense perjudici que el Govern pugui contractar els serveis d’advocats en casos determinats.
La defensa en judici, davant de qualsevol jurisdicció, dels interessos de la Caixa Andorrana de Seguretat Social correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic, això sense perjudici que la Caixa Andorrana de Seguretat Social pugui contractar els serveis d’advocats en casos determinats.”.
Disposició addicional dotzena (Llei 17/2008)
(L’article 18, apartat 4, de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, ha estat modificat per l’article 10 de la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006)
S’introdueix la modificació següent a l’article 18 apartat 4 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, que queda redactat com segueix:
“Les persones de més de seixanta-cinc anys amb discapacitat accedeixen a la pensió de jubilació en les mateixes condicions que la resta de les altres persones assegurades socials.”.
Disposició addicional tretzena (Llei 17/2008)
La Caixa Andorrana de Seguretat Social únicament pot atorgar subvencions o ajuts si estan regulats en una llei específica.
Disposició addicional catorzena (Llei 17/2008)
(suprimida)
Disposició addicional quinzena (Llei 17/2008)
Les persones que fan una activitat per compte propi, d’acord amb l’article 19 de la Llei, podran gaudir d’una reducció de la cotització si compleixen algun dels requisits següents:
Trobar-se en els 24 primers mesos a comptar de la data d’inici de l’activitat que dóna lloc a la inscripció del col·lectiu de persones que fan una activitat per compte propi.
Presentar en l’exercici econòmic anterior un resultat inferior als 24.000 euros, així com una xifra de negoci inferior a 150.000 euros per als negocis relacionats amb serveis professionals i empresarials, i a 300.000 euros per a la resta de negocis.
Per determinar aquests imports s’aplica la normativa comptable vigent al Principat, amb els ajustaments positius resultants de considerar totes les retribucions en favor del titular de l’activitat i de les altres persones que treballin i convisquin amb el titular respecte a les activitats que donen lloc a la inscripció en el col·lectiu de les persones que fan una activitat per compte propi.
Es defineixen per reglament les activitats incloses en els negocis relacionats amb serveis professionals i empresarials.
No es poden acollir a aquest règim les persones que fan més d’una activitat per compte propi, si alguna de les activitats no compleix el requisit de l’apartat 1.a), o totes les activitats considerades de forma agregada no compleixen els requisits establerts a l’apartat 1.b).
En el supòsit que l’activitat econòmica la faci més d’un treballador per compte propi, a efectes d’aquesta disposició addicional, el resultat de l’exercici i la xifra de negoci s’han d’imputar proporcionalment a cada treballador, llevat que s’acrediti una participació diferent en la propietat del negoci. Els límits de l’apartat 1.b) s’entenen per cadascun dels treballadors per compte propi.
La base de cotització correspon:
al percentatge del 50% de la base prevista pels articles 101 i 104 de la Llei durant dotze mesos per a les persones que compleixen el requisit de l’apartat 1.a);
al percentatge del 50% de la base prevista pels articles 101 i 104 de la Llei per a les persones que compleixin el requisit de l’apartat 1.b) i, ensems, el resultat de l’exercici econòmic anterior sigui inferior a 12.000 euros;
al percentatge del 25% de la base prevista pels articles 101 i 104 de la Llei quan l’activitat per compte propi que dóna dret a la reducció de la cotització sigui l’exercici del càrrec d’administrador de societats i no s’obtingui una remuneració per aquesta activitat, tal com es defineix aquest requisit a l’article 19, o la remuneració obtinguda sigui inferior al 50% del salari mínim, en còmput anual;
al percentatge del 25% de la base prevista pels articles 101 i 104 de la Llei per a les persones que compleixin el requisit de l’apartat 1.b), i ensems l’activitat per compte propi que dóna dret a la reducció de la cotització l’exerceixi una persona assalariada per la qual es cotitza com a mínim el salari mínim, o una persona beneficiària d’una pensió de jubilació;
en tots els casos restants d’aquest article, la base de cotització correspon al percentatge del 75% de la base prevista pels articles 101 i 104 de la Llei.
Quan, per aplicació de l’apartat anterior, la base de cotització global sigui inferior al salari mínim mensual oficial, la persona assegurada ha de complementar a la branca general la cotització fins a igualar la que correspondria segons aquesta base mínima.
Les prestacions econòmiques previstes per l’article 8 de la Llei s’han de calcular d’acord amb la base de càlcul per la qual cotitzen, tal com es defineix en l’article 121 de la Llei, reduïda en la proporció indicada en l’apartat 4 anterior. La cotització prevista en els apartats c) i d) de l’apartat 4 anterior no dóna dret a prestacions econòmiques de la branca general.
Les persones que desitgin acollir-se a la reducció han de presentar la documentació acreditativa del compliment dels requisits establerts en els formularis facilitats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
En tot allò que no està regulat en aquesta disposició addicional i en el reglament del Govern que en desenvolupi el contingut, és aplicable de manera supletòria la normativa del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi.
Les bases de cotització poden modificar-se per la llei de pressupost.
Disposició transitòria primera (Llei 17/2008)
Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable i prèvia petició de l’assegurat en un termini no superior a un any.
Disposició transitòria segona (Llei 17/2008)
Les sol·licituds de prestacions del règim de la seguretat social formulades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regulen per la legislació vigent en el moment de formular la sol·licitud, excepte que la persona beneficiària consideri que aquesta Llei és més favorable i en sol·liciti la seva aplicació en un termini no superior a sis mesos des de la seva entrada en vigor.
Disposició transitòria tercera (Llei 17/2008)
Els procediments judicials promoguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei sobre divergències en les prestacions de la seguretat social es resolen aplicant la legislació vigent anterior a aquesta Llei sempre que aquesta no sigui més favorable per a la persona assegurada.
Disposició transitòria quarta (Llei 17/2008)
Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei disposen d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei.
Disposició transitòria cinquena (Llei 17/2008)
Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei siguin assegurades voluntàries i hagin cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a mínim cinc anys de forma ininterrompuda i immediatament anterior, sempre que no es trobin dins del seu camp d’aplicació, tenen la possibilitat de continuar beneficiant-se del sistema de seguretat social en les següents condicions:
Han de cotitzar seguint els criteris de les persones treballadores per compte propi.
Tenen dret a les prestacions de reembossament, de reversió i de jubilació, d’acord amb el que es regula en aquesta Llei.
Si en algun moment realitzen alguna activitat que els obliga a afiliar-se al règim general o a qualsevol dels règims especials, es donen de baixa o deixen de cotitzar per un període superior a tres mesos, no poden tornar a gaudir d’aquest règim, sense perjudici de mantenir els punts de jubilació obtinguts.
Disposició transitòria sisena (Llei 17/2008)
Les sol·licituds de prestacions del règim de la seguretat social presentades en virtut de les disposicions transitòries primera i segona, podran ser resoltes per la Caixa Andorrana de Seguretat Social en un termini de sis mesos, sense que això perjudiqui la data d’efecte de les decisions.
Disposició derogatòria única (Llei 17/2008)
Queden derogats:
El Reglament general, el Reglament administratiu, el Reglament financer, el Reglament tècnic del 7 de novembre de 1967 i el Reglament contenciós del 29 de desembre de 1967 de la seguretat social, i també les lleis de modificació d’aquests reglaments promulgats fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
La Llei reguladora de la gestió i l’organització administrativa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, aprovada pel Consell General el 18 de desembre de 1997.
L’apartat 6 de l’article 18 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.
La Llei 4/2006 del 7 d’abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social i la Llei 9/2006 del 21 de juny, de modificació de la Llei 4/2006 del 7 d’abril, de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social.
Disposició final primera (Llei 17/2008)
La Caixa Andorrana de Seguretat Social queda facultada per ampliar els crèdits pressupostaris necessaris per dotar-se dels mitjans que requereix l’aplicació d’aquesta Llei durant el primer any des de la data de publicació d’aquesta Llei.
Disposició final segona (Llei 17/2008)
En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, el Govern ha de sotmetre al Consell General un Projecte de llei que reguli la dotació i la constitució dels fons de reserva del sistema de seguretat social, els criteris de la seva gestió financera i la composició dels òrgans encarregats de la seva administració i seguiment.
Disposició final tercera (Llei 17/2008)
Aquesta Llei entra en vigor el primer dia del mes següent al termini d’un any de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, excepte els articles 125, 126, 127, 128, 129, la disposició addicional quarta, la disposició addicional cinquena i les disposicions finals primera i segona que entren en vigor el dia següent de la data de publicació d’aquesta Llei.
Disposició transitòria primera (Llei 25/2011)
Les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals un cop deduïdes les cotitzacions de l’assegurat sigui igual o superior a 2.000 euros mensuals, no són revalorades durant l’any 2012.
Disposició transitòria segona (Llei 25/2011)
Poden beneficiar-se del règim especial de l’article 224 bis les persones que, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, complien els requisits que conté aquest article i mantindrien el règim per efecte de l’apartat 12.
Disposició transitòria tercera (Llei 25/2011)
Les prestacions atorgades o sol·licitades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que tinguin una continuïtat després d’entrar en vigor es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable.
Disposició derogatòria (Llei 25/2011)
Queda derogat l’article 27 de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica.
Disposició final (Llei 25/2011)
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la data de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició addicional final (Llei 17/2012)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria (Llei 9/2013)
Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social disposen d’un termini que finalitza el 30 de novembre de 2013 per a regularitzar la seva situació prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i adaptar-se al marc legal d’aquesta Llei. Durant aquest termini no es generen recàrrecs ni interessos de demora amb la condició que abans de finalitzar el termini s’hagin liquidat totes les cotitzacions meritades a partir de l’1 de juliol de 2013 en aplicació d’aquesta Llei.
Disposició final (Llei 9/2013)
Aquesta Llei entra en vigor el primer dia del mes següent de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria primera (Llei 18/2014)
Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, sempre que tinguin una continuïtat després del canvi legislatiu, es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, llevat que la nova legislació sigui més favorable a la persona assegurada i després de petició de l’assegurat en un termini no superior a un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
La persona assegurada beneficiària d’una prestació d’invalidesa en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei en segueix percebent l’import d’acord amb la llei aplicable en el moment de la seva concessió, sense perjudici que, si compleix els requisits establerts a l’article 170 bis, pugui sol·licitar el complement no contributiu. L’actualització periòdica de la prestació que correspongui es realitza de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
També s’aplica aquesta Llei si és més favorable a la persona assegurada i aquesta persona així ho sol·licita en el termini previst a l’apartat 1 anterior, o a partir del moment en què es constati un canvi en la patologia de la persona assegurada. En aquest darrer cas, però, l’import de la nova pensió no pot ser inferior a la pensió que rebia si es produeix un empitjorament de la patologia, sense tenir en compte la cotització que genera la pensió.
Les persones vídues que, amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la seguretat social, els hi va ser atorgada una pensió de viduïtat temporal en aplicació de l’article 182 d’aquella llei, poden optar per percebre la pensió de viduïtat vitalícia prevista a l’article 183 d’aquesta Llei, regularitzant amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la forma que s’acordi per reglament, la diferència entre l’import de la pensió temporal percebuda i l’import que els hi hauria estat satisfet si haguessin percebut una pensió de viduïtat vitalícia des de l’inici del fet causant, calculada en aplicació d’aquesta Llei.
Disposició transitòria segona (Llei 18/2014)
Les sol·licituds de prestacions del règim de la seguretat social formulades abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, o de qualsevol de les seves modificacions, es regulen per la legislació vigent en el moment de formular la sol·licitud, excepte que la persona beneficiària consideri que la nova legislació és més favorable i en sol·liciti l’aplicació en un termini no superior a sis mesos des de l’entrada en vigor.
Disposició transitòria tercera (Llei 18/2014)
Els períodes en què un assegurat hagi percebut pensions d’invalidesa i prestacions d’incapacitat temporal atorgades abans de l’1 de novembre del 2009 s’assimilen a períodes cotitzats a la branca general, a l’efecte de generar drets de pensió d’orfenesa i viduïtat, així com a l’efecte de calcular les pensions previstes a l’article 186.
Disposició transitòria quarta (Llei 18/2014)
Durant els cinc anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tindran dret al capital per jubilació previst a l’article 197.1, si han complert l’edat indicada a l’article 195.1, les persones assegurades que acreditin una cotització a la branca jubilació d’almenys dotze mesos.
Disposició transitòria cinquena (Llei 18/2014)
Les persones que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estaven afiliades al règim especial de l’article 223 poden passar al règim especial de l’article 223 ter encara que no compleixin el requisit de cotització dels cent vuitanta mesos ni hagin complert cinquanta anys.
Disposició transitòria sisena (Llei 18/2014)
A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i mentre no es modifiqui per la Llei del pressupost, les despeses derivades de prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna s’abonen en els percentatges establerts per la Llei 25/2011, del 29 de desembre, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i els reglaments que la desenvolupen.
Disposició transitòria setena (Llei 18/2014)
Les persones assegurades que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei percebin l’increment de la pensió de jubilació per raó de l’edat del cònjuge, com estava regulat a l’article 206, poden mantenir-lo mentre mantinguin la convivència.
Disposició final primera (Llei 18/2014)
La Caixa Andorrana de Seguretat Social queda facultada per ampliar els crèdits pressupostaris necessaris per dotar-se dels mitjans que requereixi l’aplicació de la darrera modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, durant el primer any des de la data de publicació d’aquesta darrera modificació.
Disposició final segona (Llei 18/2014)
S’encomana al Govern l’elaboració d’un text consolidat de l’articulat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, amb totes les modificacions i addicions aportades per la Llei 25/2011, del 29 de desembre; per la Llei 9/2013, del 23 de maig, i per aquesta Llei. El text ha d’estar aprovat i publicat en un termini no superior a tres mesos des de la data de publicació d’aquesta Llei.
Disposició final tercera (Llei 18/2014)
Aquesta Llei entra en vigor el primer dia del mes següent al termini de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.