LegalizeDecret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Un cop rebudes aquestes al·legacions, o bé quan ha transcorregut el termini per formular-les, l’instructor eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
Si a les al·legacions la persona expedientada proposa la pràctica de noves proves, l’instructor practica les que consideri pertinents, denega les altres motivadament i, tot seguit, eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
Article 123 septies. Resolució
La resolució que posa fi al procediment sancionador ha de ser motivada, i ha d’expressar, quan sigui el cas, els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la norma legal que estableix la sanció que s’aplica.
En la resolució no es poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència del fet que se’n variï la qualificació jurídica.
Si s’han adoptat mesures cautelars durant la tramitació del procediment, la resolució s’ha de pronunciar, motivadament, sobre el manteniment o l’aixecament d’aquestes mesures. La resolució també pot adoptar motivadament noves mesures cautelars per garantir la seva eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució. En qualsevol cas, aquestes mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.
Capítol IX. Recursos administratius
Article 124. Règim jurídic
Tota persona que es consideri perjudicada per un acte o una resolució de l’Administració pot interposar-hi recurs en via administrativa, de la manera següent:
Si es tracta d’actes de l’Administració general, davant del Govern.
Si es tracta d’actes dels comuns, davant del Consell de Comú, salvat el cas que una ordinació del Comú corresponent ho disposi altrament.
Quan es tracti d’actes dels organismes autònoms o de les entitats parapúbliques, cal atendre a allò que estableix la llei de creació o regulació de l’organisme autònom o l’entitat parapública; en defecte de disposició específica, el recurs s’interposa davant del Consell d’Administració de l’organisme autònom o l’entitat parapública.
Queden exceptuats del que estableix aquest apartat i es regeixen per les seves pròpies normes els recursos en matèria de construcció i urbanisme i en matèria fiscal i tributària, i els demés recursos per als quals una llei disposi un procediment especial.
Es pot interposar recurs administratiu contra els actes definitius i contra els actes de tràmit que impossibilitin la continuació del procediment, i també contra els que produeixin indefensió.
El termini per formular recurs administratiu és d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’acte objecte de recurs, excepte quan s’estableixi per llei un termini diferent.
La resolució del recurs posa fi a la via administrativa.
Article 125. Resolució i principi de congruència
La resolució del recurs ha de decidir sobre totes les qüestions que plantegi, encara que no hagin estat al·legades per les persones interessades; en aquest darrer cas, se’ls ha de donar un tràmit d’audiència prèvia per un termini de deu dies hàbils.
No obstant això, la resolució ha de ser congruent amb les peticions formulades per la persona que recorre, la qual no pot veure empitjorada la seva situació com a conseqüència del recurs.
Article 126. Silenci
Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs administratiu sense que s’hagi notificat la corresponent resolució, el recurs es considerarà desestimat i quedarà oberta la via jurisdiccional.
Article 126 bis. Recurs administratiu previ
La interposició prèvia d’un recurs administratiu és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. S’exceptuen d’aquesta disposició, i són, doncs, directament impugnables en via jurisdiccional, els actes següents:
Els que impliquin la resolució d’un recurs administratiu.
Els actes presumptes en virtut del silenci administratiu a què es refereix l’article 40.
Els altres actes que estiguin exceptuats expressament per una llei.
Article 127. Recurs jurisdiccional
Contra la desestimació, expressa o presumpta, d’un recurs administratiu, les persones interessades poden interposar recurs davant de la jurisdicció administrativa, en la forma i els terminis establerts per la Llei que regula el procediment davant d’aquesta jurisdicció.
Article 128. Trasllat a les persones interessades
Quan en un recurs administratiu o jurisdiccional es formulin al·legacions que afectin terceres persones o quan la resolució pugui perjudicar-les en llurs drets o interessos, es donarà trasllat del recurs a aquestes persones, atorgant-los un termini de tretze dies perquè presentin les al·legacions que estimin adients en defensa de llurs drets.
Article 129. Suspensió de l’acte impugnat
La interposició de qualsevol recurs no implica la suspensió de l’acte impugnat, però l’autoritat a la qual competeixi la seva resolució podrà acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre que l’execució de l’acte recorregut pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació o que l’acte s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret.
Article 129 bis. Recurs de revisió
Es pot interposar recurs extraordinari de revisió contra els actes administratius ferms quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’afer, ignorats en el moment en què es va dictar la resolució, o posteriors a aquesta resolució, i que evidenciïn l’error de la resolució objecte de recurs.
Que en la resolució hi hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma.
Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, corrupció o tràfic d’influències, violència o qualsevol altra conducta punible, declarada en sentència judicial ferma.
El recurs extraordinari de revisió s’interposa davant del Govern, del Consell de Comú o del Consell d’Administració de l’organisme autònom o l’entitat parapública, en funció de quina sigui l’Administració de la qual emana l’acte.
El termini per interposar recurs de revisió és de tres mesos a comptar de la data de coneixement dels documents, o de fermesa de la sentència.
Capítol X. Terminis
Article 130. Pròrroga
L’Administració, llevat de precepte contrari, podrà atorgar, a petició dels interessats, una pròrroga dels terminis establerts, sempre que aquesta no excedeixi la meitat dels referits terminis, si les circumstàncies ho aconsellen i amb aquesta pròrroga no es perjudiquen drets de tercers. Aquesta possibilitat no pot afectar mai els terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals.
Les lleis poden establir, excepcionalment, per a supòsits determinats, terminis més curts dels que estableix aquest Codi, però en cap cas els terminis que hi són fixats no podran reduir-se de més de la meitat.
Article 131. Còmput
Els terminis es comptaran sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracti.
Sempre que no s’estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats en dies ho seran en dies hàbils, i s’exclouran del còmput els dies festius.
Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data. Si en el mes del venciment no hi havia un dia equivalent al de l’inici del còmput, el termini finalitzarà el dia primer del mes següent.
Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent.
Article 132. Expiració en cas d’execució de l’acte en una oficina pública
Quan un acte hagi d’ésser executat en una oficina pública, el termini expirarà l’últim dia a l’hora normal de tancament de les oficines, llevat del cas que s’estableixi altrament.
Disposició addicional primera (Codi de l’Administració)
Als efectes de l’article 124, apartat 3, no es considera que una llei estableix un termini de recurs diferent del que es fixa en aquest Codi quan estableix un termini de tretze dies hàbils.
Disposició addicional segona (Codi de l’Administració)
Els comuns poden establir convenis de col·laboració entre ells per a l’execució dels actes administratius o mancomunar serveis amb aquesta finalitat. Poden també establir convenis de col·laboració amb l’Administració general, amb la mateixa finalitat.
Disposició transitòria (Codi de l’Administració)
(derogada)
Disposició final (Codi de l’Administració)
Les administracions han de desenvolupar de forma coordinada les disposicions normatives necessàries per a l’execució dels actes administratius, amb la finalitat d’establir un marc uniforme de procediment.
Disposició transitòria (Llei 11/2004)
Els censos emfitèutics constituïts sobre béns comunals amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, tenen la duració pactada en el títol de la seva constitució.
Disposició final primera (Llei 11/2004)
El disposat per la present Llei no afecta ni varia la qualificació com a sòl no urbanitzable de tots els terrenys dels comuns i dels quarts establerta en l’article 38.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme aprovada pel Consell General el 29 de desembre del 2000, excepció feta de la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa tal com va quedar redefinida en el plànol del Ministeri d’Ordenament Territorial núm. 2822, del mes de juny del 2000, a què es refereix la disposició final tercera de la mateixa Llei i que s’annexa a la present.
Disposició final segona (Llei 11/2004)
Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria primera. Procediments d’execució forçosa en curs (Llei 45/2014)
Els procediments d’execució forçosa dels actes administratius segueixen el règim següent:
Si el procediment ha estat instat durant els dos anys immediatament anteriors a la data de l’entrada en vigor dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera d’aquesta Llei, i en el marc d’aquest procediment no s’ha convocat encara cap subhasta pública, ni s’ha segrestat cap bé embargat, ni s’ha imposat una multa coercitiva, ni s’han ordenat mesures de compulsió directa, el batlle o el tribunal competent dicta un aute en què arxiva el procediment esmentat i notifica a l’Administració que esdevé, en endavant, competent per executar per si mateixa l’acte administratiu de què es tracti, o que pot recórrer al saig que correspongui amb la mateixa finalitat, amb les especificitats següents:
Si el batlle o el tribunal ha requerit de pagament a la persona executada però encara no ha travat embargament sobre els seus béns i drets, ni ha rebut diners a compte del deute, deixa sense efecte el requeriment de pagament.
ii) Si el batlle o el tribunal ja ha travat embargament sobre els béns i drets de la persona executada, manté aquest embargament però requereix a l’Administració que li comuniqui que ha travat l’embargament que correspongui o que ha sol·licitat l’execució forçosa al saig, en ambdós casos en el termini d’un mes des del dia en què li notifica l’aute. En cas que la persona executant no li ho acrediti en el termini indicat, el batlle o el tribunal deixa sense efecte l’embargament esmentat.
iii) Si el batlle o el tribunal ha rebut diners a compte del deute que estan dipositats o consignats en el marc del procediment i que han de ser lliurats a l’Administració, procedeix en aquest sentit.
En el supòsit ii) anterior, si l’Administració ha sol·licitat l’execució forçosa al saig, aquest últim disposa d’un termini d’un mes des del dia en què l’Administració ho ha sol·licitat per travar l’embargament que correspongui i comunicar-ho al batlle o al tribunal competent, perquè pugui deixar sense efecte l’embargament que va travar en el seu dia i que havia mantingut entretant. No obstant això, a l’efecte de la preferència per a l’execució dels béns o drets embargats, s’entén que l’embargament travat pel saig o per l’Administració substitueix l’embargament travat pel batlle o el tribunal competent i que, per tant, no n’altera la data.
En qualsevol cas, el batlle o el tribunal ha de fer constar a l’aute l’import actualitzat del deute pendent de pagament a la data en què es dicta. Aquest aute s’ha de notificar a l’Administració, i també a la persona executada en cas que se li hagi fet saber el procediment d’execució. L’Administració pot sol·licitar i obtenir el retorn de l’original de l’expedient que correspongui.
Si el procediment ha estat instat abans dels dos anys immediatament anteriors a la data de l’entrada en vigor dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera d’aquesta Llei, o si ha estat instat durant els dos anys esmentats però en el marc d’aquest procediment ja s’ha convocat una subhasta pública, o s’ha segrestat un bé embargat, o s’ha imposat una multa coercitiva, o s’han ordenat mesures de compulsió directa, continua sent competent per conèixer i tramitar el procediment el mateix batlle o el mateix tribunal.”
Disposició transitòria segona. Procediments sancionadors en curs (Llei 45/2014)
Els procediments sancionadors que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. No obstant això, els drets de la persona expedientada que estableix l’article 123 ter del Codi de l’Administració són aplicables immediatament.
Disposició final primera. Modificació de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (Llei 45/2014)
Es modifica l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que queda redactat en els termes següents:
“Article 36
El termini per interposar la demanda davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles és d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’acte, quan sigui impugnable directament per la via jurisdiccional, o de la data de la notificació de la resolució del recurs administratiu previ. Si no hi ha notificació, el termini és de sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud o el recurs s’hagin de considerar desestimats per silenci administratiu, d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració.”
Es modifica l’article 97 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que queda redactat en els termes següents:
“Article 97
L’execució de les sentències i les altres resolucions de la jurisdicció administrativa que siguin executòries i que no hagi de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig, correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles. El control de l’execució de les sentències i les resolucions esmentades correspon a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles executa també els actes administratius que siguin executoris, a instància de l’Administració pública que els ha dictat, quan no han de ser executats per la mateixa Administració o pel saig, d’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei del saig.”
Es modifica l’article 99 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que queda redactat en els termes següents:
“Article 99
L’Administració pública ha d’informar el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de l’execució acomplerta voluntàriament per les parts en relació amb les sentències que hagi dictat el Tribunal, en el termini improrrogable de sis mesos a comptar de la data de la notificació de la sentència ferma i executiva.
Si, d’acord amb el que disposa el paràgraf anterior, el ponent constata que la sentència no ha estat executada o ha estat executada parcialment o inadequadament, pot practicar-ne d’ofici l’execució forçosa si no l’ha de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig.
En qualsevol cas, si la sentència ferma i executiva declara la nul·litat d’una disposició de caràcter general, la sentència ha de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra immediatament després de la notificació.”
S’afegeix un article 99 bis a la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, abans de la secció primera i dins del capítol II del títol V, que queda redactat en els termes següents:
“Article 99 bis
L’Administració o la persona administrada que insti l’execució forçosa d’una resolució dictada per la jurisdicció administrativa ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa.
Un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial, el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dicta un aute d’execució.
Si la resolució judicial condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:
Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.
Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a), tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.
Si la resolució judicial condemna la persona executada a realitzar un acte d’execució que només pot ser acomplert per la persona obligada, que pot ser acomplert per una persona distinta de la persona obligada, o que comporta una obligació de no fer o passiva, s’apliquen els articles 100, 101 i 103, respectivament.
Si no es dóna compliment a la condemna o no és possible donar-hi compliment en els seus propis termes, i es determina l’obligació de satisfer una multa coercitiva o una indemnització per danys i perjudicis, o quan la condemna inicial comporta subsegüentment l’obligació de satisfer una quantitat líquida, s’aplica l’apartat 2 d’aquest article.
L’Administració o la persona administrada poden formular un incident d’execució contra l’aute d’execució, en el termini de tretze dies hàbils des de la data en què els hagi estat notificat l’aute.
El ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dóna trasllat de l’incident d’execució a les demés parts interessades, a fi que en el termini de vuit dies hàbils facin al·legacions.
Si alguna de les parts interessades s’oposa a l’incident, el ponent les emplaça per tal que en el termini de vuit dies hàbils proposin la pràctica de les proves que entenguin necessàries per tal d’acreditar les al·legacions.
Un cop practicades les proves proposades que el ponent hagi considerat oportunes, i les altres proves que decideixi d’ofici, dicta un aute que resol l’incident d’execució. Aquest aute pot ser objecte de recurs en apel·lació.”
Es deroga l’article 102 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989.
Disposició final segona. Publicació de textos refosos (Llei 45/2014)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos refosos del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes dues lleis i afegeixin un títol a cadascun dels articles de les lleis esmentades.
Disposició final tercera. Entrada en vigor (Llei 45/2014)
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap d’un mes de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera, que entraran en vigor l’endemà de la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions. El Govern ha de publicar un avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra per donar a conèixer aquesta data.
Disposició final primera. Modificació dels apartats 3 i 4 de l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986 (Llei 8/2017)
Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, el qual fou modificat, al seu torn, per l’article 93 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i per la disposició final tercera de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i que queden redactats de la manera següent:
“Article 1
[…]
Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial l’execució de la qual no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig, o l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte interposat contra aquesta resolució, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle competent dicta un aute d’execució.
Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:
Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.
Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a) anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.
[…]”
Disposició final segona. Modificació dels apartats 1 i 2 de l’article 99 bis de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (Llei 8/2017)
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 99 bis de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, el qual fou afegit per l’apartat 4 de la disposició final primera de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i que queden redactats de la manera següent:
“Article 99 bis. Procediment
L’Administració o la persona administrada que insti l’execució forçosa d’una resolució dictada per la jurisdicció administrativa i que no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa.
Un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dicta un aute d’execució.
Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:
Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.
Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a) anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.
[…].”
Disposició final tercera. Textos consolidats (Llei 8/2017)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig; del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989; i del Decret dels Veguers del 4 de febrer de 1986, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes normes legals i afegeixi un títol als articles o les disposicions d’aquestes normes que no en tinguin.
Disposició final quarta. Entrada en vigor (Llei 8/2017)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.