Legalize
Legalize / Andorra / Legislació delegada

Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris

Rang Legislació delegada
Publicació 2018-06-05
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 73
Historial de reformes JSON API
c)

Per adaptar l’habitatge, suprimir barreres arquitectòniques i de comunicació, i per adquirir productes de suport no recuperables.

d)

Per atendre situacions urgents, puntuals i bàsiques de subsistència. Aquest punt inclou ajuts per a la manutenció, l’allotjament i la roba, per facilitar el retorn al lloc d’origen o per altres necessitats peremptòries. Aquest ajut econòmic es complementa amb la informació i l’assessorament prestats pels equips d’atenció primària.

3.

Beneficiaris. Són les persones i les unitats familiars que es troben en una situació de precarietat o de risc i compleixen els requisits generals i els específics que exigeixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

4.

Requisits. Per poder accedir als ajuts econòmics ocasionals, s’han de complir els requisits següents:

a)

Generals:

  • Residència. Complir el requisit de residència legal, efectiva i permanent a Andorra, en els termes establerts a l’article 5, llevat dels ajuts propis de situacions d’urgència.
  • Recursos. La persona o la unitat familiar de convivència no pot disposar dels recursos econòmics suficients per fer front a la situació que origina la sol·licitud, ni obtenir recursos suficients per part dels familiars i altres persones obligades, ni a través d’altres ajudes de protecció social andorrana o estrangera, públics o privats, en els termes que estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
  • Pla individual o familiar d’intervenció. Acceptar i subscriure el pla d’atenció i complir els objectius fixats, dur a terme l’activitat i adoptar el comportament acordat.
  • Acceptar la participació, si s’escau en activitats de col·laboració al servei ocupacional, en els termes que s’estableixin per reglament.
  • Informació i comprovacions. Aportar la informació i els documents necessaris per resoldre l’ajut, i acceptar i facilitar les actuacions de comprovació de les dades i altres requisits i del compliment dels compromisos.
  • Ofertes d’ocupació. Si la persona sol·licitant o els membres de la unitat familiar de convivència estan en edat laboral i en condicions de treballar, han d’acreditar que s’han donat d’alta al Servei d’Ocupació, no poden rebutjar cap oferta d’ocupació adequada que se’ls presenti des del servei esmentat o des d’altres vies, i han de seguir la formació ocupacional que el Servei d’Ocupació consideri adequat per la persona.
b)

Específics. Complir els requisits específics que s’estableixin per la via reglamentària per a cadascun dels ajuts.

5.

Quantia. La concreció de les quanties màximes d’aquests ajuts es determina reglamentàriament en funció de les necessitats i els recursos disponibles.

6.

Naturalesa. Els ajuts econòmics ocasionals són de concurrència. No obstant això, els ajuts següents són garantits:

  • Els ajuts establerts a la lletra a) de l’apartat 2, si els destinataris d’aquests ajuts són víctimes del tràfic d’éssers humans.
  • Els ajuts destinats a l’adquisició de productes de suport no recuperables, inclosos a la lletra c) de l’apartat 2.
  • Els ajuts establerts a la lletra d) de l’apartat 2.
7.

Compatibilitat. Els ajuts econòmics ocasionals són compatibles entre si quan la seva finalitat és diferent i, així mateix, són compatibles amb altres prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris i d’entitats públiques i privades que tinguin altres objectius. Si els ajuts tenen la mateixa finalitat, es poden complementar fins al màxim establert per reglament.

8.

Abonament dels ajuts. Aquests ajuts s’abonen a la persona o a les persones beneficiàries o a l’entitat col·laboradora que es consideri més idònia atesa la situació de precarietat i les característiques personals i socials que han justificat la concessió. Sempre que sigui possible, s’abona directament al proveïdor del servei, al subministrador dels materials o a una persona o entitat col·laboradora que es faci càrrec de la seva atenció. En altres casos es pot abonar directament a les persones beneficiàries, ja sigui mitjançant una transferència, el lliurament de tiquets, de xecs servei o mitjançant altres modalitats que assegurin l’objectiu de l’ajut.

9.

Extinció. Els ajuts econòmics ocasionals s’extingeixen pels motius següents:

  • Mort del beneficiari.
  • Compliment dels objectius o la finalitat de l’ajut.
  • Finalització del termini establert.
  • Incompliment de qualsevol de les condicions que van motivar l’atorgament.
  • En cas que es comprovi que s’han omès o que s’han falsejat dades i informació de documents que van originar la concessió.
10.

Durada. La durada dels ajuts no pot superar l’exercici en què s’hagin concedit, si bé es poden prorrogar en les situacions i els períodes màxims que s’estableixin per reglament. Els ajuts ocasionals atorgats per un període superior als 6 mesos s’han de revisar periòdicament per comprovar el compliment dels objectius del pla d’intervenció. Per concedir un perllongament o una pròrroga, s’han de tenir en compte els avenços obtinguts en el pla esmentat.

11.

Procediment per ajuts d’urgència. El Govern estableix un procediment de tramitació especial per a aquests ajuts per resoldre la sol·licitud amb la màxima celeritat. Amb aquesta finalitat, el Govern pot convenir amb entitats col·laboradores la realització d’aquestes funcions.

Secció quarta. Prestacions tecnològiques

Article 29. Contingut

Les prestacions tecnològiques es destinen a adaptar l’habitatge, a suprimir les barreres arquitectòniques i de la comunicació, així com a oferir productes de suport, amb la finalitat de prevenir, compensar, controlar, mitigar o neutralitzar deficiències, limitacions en l’activitat i restriccions en el desenvolupament de la vida diària i la participació en la societat.

Article 30. Classificació i naturalesa
1.

Les prestacions tecnològiques es classifiquen com segueix:

a)

Assessorament a les persones amb dificultats funcionals i de comunicació i a les seves famílies i cuidadors sobre les prestacions tecnològiques disponibles i el control de la qualitat, i adequació de les ajudes que es concedeixin, a través del servei d’assessorament i de subministrament de productes de suport.

b)

Adaptacions de l’habitatge, i supressió de barreres arquitectòniques i de la comunicació. Per efectuar aquestes adaptacions es pot sol·licitar un ajut econòmic ocasional.

c)

Subministrament de productes de suport, que inclou dispositius, instruments, tecnologies i programari de caràcter recuperable i no recuperable, en els termes que s’estableixin per reglament:

  • Per adquirir productes de suport no recuperables es pot sol·licitar un ajut econòmic ocasional.
  • El subministrament de productes de suport recuperables es fa a través d’un servei de subministrament de productes de suport. El subministrament és temporal.
2.

Aquestes prestacions són de serveis socials, excepte els productes de suport, que poden tenir la consideració de sociosanitaris. El Govern coordina la Cartera de prestacions tecnològiques amb els serveis d’ortopèdia finançats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els dels centres de recursos educatius i d’altres que depenguin del mateix Govern perquè es complementin i s’optimitzin.

3.

L’assessorament a les persones amb dificultats funcionals i de comunicació i a les seves famílies és garantit i gratuït. Les altres prestacions tecnològiques, quan s’adrecin a persones en situació de dependència greu, són garantides i de copagament; les altres situacions de dependència són de concurrència i de copagament. El subministrament de productes de suport recuperables és gratuït i de concurrència.

Secció cinquena. Aspectes comuns a les prestacions

Article 31. Càlcul del llindar econòmic
1.

La quantia del LECS personal és equivalent al salari mínim oficial.

2.

El LECS d’una unitat familiar de convivència es calcula de la forma següent:

  • Quan la unitat familiar la compon un matrimoni o una parella que mantingui una situació de convivència anàloga, el LECS és el salari mínim oficial augmentat en un 70%.
  • Quan la unitat familiar de convivència la compon un matrimoni o una parella que mantingui una situació de convivència anàloga, i ambdós tinguin dret a percebre la pensió de solidaritat per a la gent gran, el LECS és el salari mínim oficial augmentat en un 80%.
  • Quan la unitat familiar la compon un matrimoni o una parella que mantingui una situació de convivència anàloga amb familiars fins al segon grau de consanguinitat, el LECS es calcula sumant al LECS personal un 50% per cada membre menor de 14 anys i un 70% per cada membre més gran d’aquesta edat.
  • Quan la unitat familiar és monoparental, el LECS familiar es calcula d’acord amb el paràgraf anterior i s’incrementa amb un 20% del LECS personal.
  • Quan la unitat familiar està integrada per una persona o més amb una discapacitat reconeguda per la Comissió Nacional de Valoració (Conava), el LECS familiar es calcula d’acord amb els paràgrafs anteriors i s’incrementa amb un 20% del LECS personal per cada membre que tingui acreditada aquesta situació.
  • Quan la unitat familiar de convivència està integrada per una sola persona que ha complert l’edat que estableix l’article 26, apartat 2, lletra b), el LECS familiar es calcula d’acord amb els paràgrafs anteriors i s’incrementa amb un 20% del LECS personal, només en cas que percebi la pensió de solidaritat per a la gent gran i sol·liciti, a més, un o més ajuts econòmics ocasionals
Article 32. Barem de valoració patrimonial
1.

Es considera superat el barem de valoració patrimonial si el valor de mercat dels béns immobles, en què no es computa l’habitatge habitual, és igual o superior a 10 vegades el LECS personal en còmput anual. En el supòsit de propietats indivises, es distribueix el valor de l’immoble a parts iguals entre els propietaris, llevat que hi hagi proves en contra sobre la quota dels uns i dels altres.

2.

També es considera superat el barem de valoració patrimonial si de forma cumulativa el valor dels actius financers i el valor dels béns mobles, en què no es computen els béns mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat, és igual o superior a 6,5 vegades el LECS personal en còmput anual.

3.

L’abast dels elements patrimonials considerats en el barem de valoració patrimonial i la determinació de la seva valoració es regulen per reglament.

Capítol quart. Distribució competencial, coordinació i col·laboració

Secció primera. Distribució competencial i coordinació

Article 33. Competències del Govern
1.

Correspon al Govern determinar les polítiques nacionals de serveis socials i sociosanitaris, desenvolupar reglamentàriament la legislació en aquesta matèria i dur a terme l’exercici de les competències que li atribueixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

2.

Per tal de garantir la igualtat i l’equitat, així com la unitat del sistema, el Govern exerceix amb caràcter general en matèria de serveis socials i sociosanitaris les funcions següents:

a)

Planificació nacional, que es concreta en el Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris, i altres plans sectorials per a determinats col·lectius, d’acord amb el que s’estableix a l’article 42.

b)

Coordinació general del sistema de serveis socials i sociosanitaris i d’aquest mateix sistema amb els altres àmbits del benestar social. Per a això, estableix els criteris de cooperació entre els òrgans i les entitats públiques i de foment de la promoció i la col·laboració amb les entitats privades per optimitzar els recursos, incrementar i racionalitzar la provisió dels serveis socials i sociosanitaris, i millorar la qualitat de l’atenció als beneficiaris.

c)

Regulació bàsica dels serveis socials i sociosanitaris, que inclou l’establiment dels requisits tècnics materials dels centres i els equipaments, i els funcionals dels serveis; així com del nombre i la qualificació dels recursos humans mínims, l’establiment del preus públics dels serveis socials i sociosanitaris a escala nacional, el sistema d’avaluació i la inspecció dels serveis i prestacions, i l’exercici de la potestat sancionadora, en els termes establerts en aquesta Llei i dins el marc competencial vigent.

d)

Autorització d’obertura i modificació de centres i establiments de serveis socials i sociosanitaris. El Govern exerceix aquesta funció, respectant l’atribuïda als comuns en aquesta matèria.

e)

Execució dels serveis socials assignats al Govern per aquesta Llei.

f)

Actualitzar la Cartera de serveis socials i sociosanitaris amb les prestacions de concurrència, proposar si escau noves prestacions garantides d’acord amb l’apartat 2 de l’article 16 i difondre l’esmentada Cartera en els termes establerts en aquesta Llei.

g)

Creació i gestió del Registre Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris i del Sistema integrat d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

h)

Direcció i promoció de les relacions internacionals en matèria de cooperació i desenvolupament social, com també l’establiment d’acords amb organismes internacionals i amb altres estats en matèria de serveis socials, de conformitat amb l’ordenament jurídic.

i)

Exercici de la potestat sancionadora.

j)

Qualsevol altra funció relacionada amb els serveis socials i sociosanitaris que no estigui expressament atribuïda a altres entitats públiques.

3.

De les prestacions establertes a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris, són competència del Govern les següents:

a)

Prestacions tècniques:

  • Atenció primària.
  • Atenció domiciliària: servei d’atenció domiciliària, servei de teleatenció domiciliària, servei d’acolliment familiar i guarda d’infants a domicili.
  • Atenció diürna: servei d’atenció precoç, servei d’infància i d’adolescència, servei ocupacional, servei de dia, servei de temps lliure específic i servei de club social.
  • Atenció residencial: servei d’acollida d’infants, servei d’habitatges tutelats, servei de llar residencial i servei de residència assistida.
  • Prestacions de suport: totes les prestacions establertes a l’article 21.
  • Prestacions de valoració, orientació i assessorament: totes les prestacions establertes a l’article 22.
b)

Prestacions econòmiques:

  • Totes les prestacions econòmiques de la Cartera establertes a la secció tercera del capítol tercer.
c)

Prestacions tecnològiques:

  • Totes les prestacions tecnològiques de la Cartera establertes a la secció quarta del capítol tercer.
4.

El Govern ha d’assegurar l’accés a les prestacions que li corresponen d’acord amb l’apartat anterior i que tinguin la consideració de garantides a totes les persones sol·licitants que reuneixin els requisits exigits, ja sigui mitjançant la prestació directa o per mitjà d’entitats o persones col·laboradores.

Quant a les prestacions de concurrència assignades a l’apartat anterior, n’ha de promoure i facilitar l’accés dins els límits dels pressupostos assignats, i prestar-los, ja sigui directament o a través d’entitats col·laboradores.

5.

El Govern ha d’exercir les funcions esmentades a les lletres b), c) i d) de l’apartat 2, amb la participació dels comuns pel que fa als aspectes que afecten les seves competències, a través de la Comissió Nacional de Benestar Social, que es crea a l’article 36 i en els termes que estableix aquesta Llei.

Article 34. Competències dels comuns
1.

Correspon als comuns organitzar i promoure activitats socials en el seu territori. En matèria de serveis socials, aquesta competència s’exerceix en els termes establerts en aquesta Llei, la normativa que la desplegui i la planificació nacional.

2.

En matèria de serveis socials i sociosanitaris, els comuns exerceixen en el seu territori les funcions següents:

a)

Programació, coordinació i execució dels serveis socials que desenvolupin en l’àmbit territorial de la parròquia, i que s’han de prestar respectant les polítiques i la planificació nacionals.

b)

Autorització d’obertura dels serveis i els establiments de serveis socials i sociosanitaris ubicats en el terme de la parròquia en el marc de la legislació nacional.

c)

Exercici de la inspecció dels serveis i potestat sancionadora en el marc de les seves competències.

d)

Col·laboració amb el Govern en la gestió del Registre Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris i del Sistema integrat d’informació, facilitant dades i l’intercanvi d’informació, en els termes que s’acordin en el si de la Comissió Nacional de Benestar Social (CONBS) i que disposin els reglaments, respectant la normativa vigent de protecció de dades.

3.

De les prestacions establertes a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris, són competència dels comuns les prestacions tècniques d’atenció diürna següents: servei de guarderies, servei de casal de gent gran i servei d’esplai d’àmbit parroquial.

4.

Els comuns han de promoure i facilitar l’accés a les prestacions tècniques de la seva competència dins els límits dels pressupostos assignats, i prestar-los, ja sigui directament o a través d’entitats col·laboradores, que es regulen a l’article 39. A aquest efecte, els comuns també poden contribuir perquè les persones o les famílies que no disposin de prou recursos puguin fer front al preu públic dels serveis de la seva competència.

5.

Les competències pròpies dels comuns s’exerceixen sota el principi d’autogovern.

Article 35. Delegació de la gestió

El Govern, a través del ministeri competent, pot delegar en els comuns la gestió de les prestacions tècniques d’atenció primària i d’atenció domiciliària. Aquesta delegació, que necessita l’acord del Govern i dels comuns corresponents i que ha d’evitar qualsevol tipus de duplicitat, ha d’indicar de manera precisa el titular i l’abast de la gestió delegada, l’objecte, la naturalesa i els recursos que inclouen, així com les causes de revisió i extinció, i la facultat de revocació. La delegació esmentada s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 36. Comissió Nacional de Benestar Social
1.

Es crea la Comissió Nacional de Benestar Social (en endavant, CONBS) com a òrgan de caràcter polític i tècnic per a la coordinació i la cooperació interadministrativa del Govern i els comuns sobre els aspectes d’interès comú en matèria de serveis socials.

2.

La CONBS la presideix el titular del ministeri competent, que pot delegar aquesta responsabilitat en un alt càrrec del ministeri esmentat. La composició és paritària i està integrada, d’una banda, per representants dels diversos àmbits del Govern relacionats amb el benestar social, com serveis socials, salut, educació, treball, habitatge, justícia, i, de l’altra, per representants de tots els comuns.

La representació dels diversos àmbits del Govern recau en els ministres corresponents, que poden delegar aquesta responsabilitat en un secretari d’Estat o director del seu ministeri, i la representació comunal recau en els cònsols, que poden delegar aquesta responsabilitat en el conseller competent en matèria de serveis socials.

3.

La CONBS pot funcionar en ple i mitjançant els òrgans més reduïts que s’acordi crear. D’aquesta Comissió en poden dependre grups de treball generals o específics integrats per representants del Govern i dels comuns i/o per tècnics d’ambdós institucions.

4.

La CONBS té les funcions següents:

a)

Intercanvi d’informació i seguiment sobre aspectes relacionats amb la planificació i el desenvolupament d’aquesta Llei.

b)

Establiment de mecanismes de regulació, coordinació i cooperació en la prestació dels serveis socials.

c)

Estudi de les propostes de millora dels serveis socials.

d)

Unificació de criteris que garanteixin la igualtat i l’equitat personal i territorial en els aspectes següents:

  • Requisits per autoritzar l’obertura d’establiments de serveis socials i sociosanitaris de competència comunal.
  • Determinació del règim dels preus públics dels serveis comunals.
  • Establiment dels criteris per determinar el copagament en els serveis comunals.
  • Mecanismes de coordinació i compensació de serveis prestats pels comuns a persones residents en altres parròquies i de prestacions, programes, protocols i accions supracomunals.
e)

Qualsevol altra que la CONBS decideixi en el marc que preveu aquesta Llei.

5.

Amb caràcter general les decisions són vinculants si s’adopten per majoria simple, i en cas d’empat el vot del president és diriment.

En el cas de les funcions esmentades a la lletra d) de l’apartat 4, la proposta no es pot aprovar si hi manifesten disconformitat la meitat més un dels comuns.

6.

Per reglament es concreta la composició i les normes internes de funcionament de la CONBS.

Article 37. Comissió Tècnica Comunal de Benestar Social

Es crea a cada comú la Comissió Tècnica Comunal de Benestar Social (CTCBS) com a òrgan de programació i cooperació en el territori sobre actuacions de serveis socials i per a la coordinació amb altres àmbits del benestar social.

Aquesta Comissió la presideix el conseller competent en matèria de serveis socials i està integrada per tècnics dels comuns i del Govern. Així mateix, hi poden participar altres tècnics dependents de les administracions públiques o d’entitats privades de l’àmbit del benestar, com salut, educació, treball i habitatge, entre d’altres. La concreció de la composició i les funcions la determina reglamentàriament cada comú, d’acord amb els criteris bàsics de coordinació definits per la CONBS.

Secció segona. La iniciativa privada

Article 38. Tipus d’entitats
1.

Les entitats privades poden ser d’iniciativa mercantil o d’iniciativa cívica, segons si actuen amb afany de lucre o sense, respectivament. Les persones físiques titulars de centres o establiments de serveis socials o sociosanitaris s’equiparen als efectes d’aquesta Llei a les entitats privades d’iniciativa mercantil.

2.

Només les entitats privades que compleixin la normativa vigent i estiguin autoritzades i inscrites en el Registre Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris, regulat a l’article 50, poden crear i gestionar centres i establiments per a la provisió de prestacions tècniques de serveis socials i sociosanitaris, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament.

Article 39. Entitats col·laboradores
1.

Les entitats privades nacionals i estrangeres poden col·laborar amb les administracions públiques i formar part del sistema de serveis socials i sociosanitaris sempre que complexin els requisits següents:

a)

Que sol·licitin i obtinguin l’autorització i l’acreditació preceptives per actuar com a entitats col·laboradores.

b)

Que s’ajustin a la normativa, la coordinació i la planificació nacional de serveis socials i sociosanitaris i a la programació dels comuns per a les actuacions que siguin de la seva competència.

c)

Que apliquin els preus públics corresponents.

d)

Que compleixin els requisits específics establerts d’acord amb la prestació tècnica que s’hagi d’efectuar.

e)

Que subscriguin el conveni corresponent que concreti l’abast i les condicions de la col·laboració, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

f)

Que presentin anualment una memòria tècnica de les activitats realitzades.

2.

Les aportacions públiques que rebin les entitats de serveis social i sociosanitàries resten sotmeses a una auditoria financera i de gestió. Les esmentades entitats poden optar per aportar l’auditoria o perquè l’efectuï el Govern. L’auditoria serà anual si les aportacions públiques rebudes són iguals o superiors a 25.000 € o quadriennal si les quantitats percebudes són inferiors a 25.000€.

Article 40. Conveni de col·laboració

El Govern i els comuns, en l’àmbit de les seves competències, poden subscriure convenis de col·laboració amb entitats privades col·laboradores nacionals i estrangeres per garantir i promoure l’oferta de serveis, programes, protocols i accions de serveis socials i sociosanitaris.

Els convenis de col·laboració entre el Govern i els comuns amb entitats de serveis socials o sociosanitaris tenen una durada màxima de quatre anys i són renovables.

Els convenis de col·laboració queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei de contractació pública, excepte quan pel seu objecte o naturalesa tinguin la consideració de contractes sotmesos a la mateixa. No obstant, el seu atorgament ha de respectar els principis de publicitat i concurrència, en els termes que es defineixin reglamentàriament.

Article 41. Participació de les entitats privades d’iniciativa cívica

Les entitats privades d’iniciativa cívica han de ser objecte de promoció i han de tenir preferències, d’acord amb la normativa vigent.

El Govern ha de crear una comissió de participació de les entitats cíviques que representin col·lectius vinculats als serveis socials i sociosanitaris. Aquesta comissió de caràcter consultiu i assessors del Govern ha de tenir les funcions de contribuir en l’elaboració i el seguiment del Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris, que s’estableix a l’article 42, formular propostes i recomanacions per millorar la prestació dels serveis i les accions, i dur a terme altres funcions de la mateixa naturalesa que se li atribueixin per reglament. La seva composició ha de ser la que s’estableixi per la via reglamentària.

Els comuns poden establir, d’acord amb les seves competències, comissions comunals de participació de les entitats cíviques que actuïn a la parròquia.

Capítol cinquè. Planificació, autorització i inspecció

Secció primera. Planificació i eficiència

Article 42. Planificació nacional

La planificació del sistema de serveis socials i sociosanitaris s’efectua mitjançant el Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, PNASS) i els plans sectorials que se’n puguin derivar. L’aprovació del PNASS correspon al Govern, en els termes establerts a l’article 33, i té una durada de quatre anys, tot i que s’avalua i s’actualitza anualment.

El PNASS, que es basa en un diagnòstic de les necessitats socials, estableix els objectius que s’han d’assolir, les línies estratègiques, els projectes i les accions que s’han de portar a terme, el calendari d’execució i les fonts de finançament, així com la manera de fer l’avaluació i l’actualització. Sense perjudici dels altres documents que resultin pertinents el PNASS ha d’incloure una memòria econòmica que servirà de base per actualitzar la Cartera de serveis socials i sociosanitaris.

Per elaborar, avaluar i actualitzar el PNASS s’estableixen canals de participació, tant de la CONBS com de la Comissió de Participació Cívica, en els termes establerts en aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

Article 43. Planificació comunal

Els comuns, dins l’àmbit de les seves competències i respectant la planificació establerta a escala nacional, poden establir en el seu territori programes comunals de serveis socials.

Article 44. Transversalitat

Les planificacions que s’efectuïn en els àmbits dels serveis socials i sociosanitaris ha de tenir un enfocament transversal que ha d’incloure almenys la participació dels sistemes de salut, educació, treball, justícia, interior, seguretat social i habitatge.

Article 45. Sistema integral d’informació

Per tal de conèixer les principals característiques dels serveis socials i sociosanitaris, el ministeri competent ha de dissenyar i posar en marxa un servei integral d’informació que reculli les dades i la informació principals i les mantingui permanentment actualitzades mitjançant l’articulació de les xarxes i els dispositius informàtics i telemàtics necessaris.

A aquests efectes, els comuns i les altres entitats públiques i privades que intervinguin en serveis socials i sociosanitaris han de facilitar al Govern les dades i la informació que sol·liciti per al compliment de les finalitats establertes en aquesta Llei.

El Govern, per tal d’optimitzar recursos i millorar l’eficiència de l’acció pública, ha d’integrar el sistema d’informació de serveis socials i sociosanitaris amb el dels altres ministeris relacionats amb el benestar social, especialment amb salut, educació, treball, i habitatge, així com amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’elaboració, el manteniment i el tractament de les dades d’aquest sistema d’informació s’ha de fer d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Article 46. Auditoria d’eficàcia i d’eficiència del sistema

El Govern encarrega cada dos anys una auditoria d’eficàcia i d’eficiència del sistema de serveis socials i sociosanitaris que s’ha de licitar per concurs públic entre entitats especialistes en la matèria i de prestigi.

L’informe final de l’auditoria es diposita al Consell General per a què sigui examinat per la comissió parlamentària corresponent, i se’n faciliti el coneixement públic, garantint-ne l’accés a tots els ciutadans.

El Govern ha d’elaborar un pla de millora de l’eficàcia i de l’eficiència del sistema de serveis socials i sociosanitaris i proposar les polítiques de correcció i prevenció basant-se en les conclusions de l’auditoria. Aquest pla s’ha d’implementar i executar abans de l’avaluació següent.

Secció segona. Autorització i acreditació

Article 47. Autorització administrativa

L’obertura i el funcionament de centres i d’establiments que ofereixin prestacions tècniques de serveis socials i sociosanitaris requereixen l’autorització administrativa prèvia dels comuns i del Govern, d’acord amb la normativa vigent.

Així mateix, les entitats col·laboradores requereixen una autorització per al tancament de serveis i de centres.

Article 48. Requisits per obtenir l’autorització administrativa

Per obtenir l’autorització administrativa, els centres i els establiments de serveis socials i sociosanitaris han de complir els requisits administratius i tècnics que s’estableixin per reglament, que han de referir-se als requisits funcionals, materials i d’altres relacionats amb els recursos humans i els drets i els deures dels beneficiaris.

Article 49. Acreditació

Per poder disposar de la qualificació d’entitats col·laboradores del Govern i dels comuns i formar part del sistema de serveis socials i sociosanitaris, les entitats privades titulars i les prestacions i les accions que es desenvolupen en els seus centres i establiments han d’estar acreditades. Tenen prioritat a l’hora d’obtenir aquesta condició les entitats privades andorranes.

El Govern ha d’establir per reglament els requisits d’acreditació que han de complir les entitats i els centres que formin part del sistema de serveis socials i sociosanitaris. Aquests requisits, a més de recollir els establerts a l’article 39, s’han de referir a la qualitat de l’atenció i a les ràtios i qualificacions dels recursos humans.

Article 50. Registre nacional de serveis socials i sociosanitaris

Es crea el Registre Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris, dependent del ministeri competent, en què s’han d’inscriure, per a coneixement públic, totes les entitats autoritzades i acreditades, així com els centres i els establiments, i les prestacions que dispensen. Aquest registre es pot integrar amb altres corresponents a l’àmbit social, sanitari i del voluntariat, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Secció tercera. Control i inspecció

Article 51. Seguiment

El Govern i els comuns, en l’àmbit de les seves competències, i d’acord amb els protocols de col·laboració que es puguin establir de mutu acord, han de fer el seguiment del funcionament i de la qualitat de les prestacions que es desenvolupen en els centres i els establiments de serveis socials i sociosanitaris. Així mateix, per tal de conèixer el grau de satisfacció dels beneficiaris, s’han d’elaborar enquestes personals d’opinió periòdicament.

Article 52. Inspecció sociosanitària

Sense perjudici dels serveis d’inspecció de què disposin els comuns per al compliment de les seves competències, per efectuar el seguiment indicat a l’article anterior el ministeri competent ha d’establir un servei d’inspecció sociosanitari que actuï d’ofici o a instància de part. Els inspectors tenen la consideració d’agents de l’autoritat i poden sol·licitar el suport de qualsevol autoritat per desenvolupar les seves tasques.

Article 53. Funcions de la inspecció
1.

En matèria de serveis socials i sociosanitaris, els inspectors exerceixen funcions d’assessorament, de control i de comprovació del compliment de la normativa, especialment del respecte als drets dels usuaris i a la qualitat del servei. A més d’efectuar les tasques d’investigació en la matèria que els encomani el ministeri competent, especialment vetllaran per l’acompliment dels requisits de l’autorització o acreditació.

2.

En el compliment de les seves funcions, de conformitat amb la legislació vigent, els inspectors poden:

a)

Fer les proves, les investigacions, els exàmens i totes les accions necessàries per al compliment de les funcions d’inspecció, que s’han de desenvolupar sempre de forma justificada i proporcional al motiu i la finalitat de la inspecció.

b)

Accedir a tots els espais i les dependències dels centres i els establiments públics i privats que ofereixin prestacions de serveis socials i sociosanitaris.

c)

Convocar les persones que els puguin aportar informacions d’interès.

d)

Accedir a la documentació administrativa, mercantil i tècnica necessària que tingui relació amb les qüestions objecte d’investigació o control.

e)

Comprovar la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds de prestacions de serveis socials, i sol·licitar informació rellevant dels registres i els arxius tant de l’Administració central com de les entitats parapúbliques i de les administracions comunals, respectant la normativa vigent de protecció de dades.

f)

Elaborar informes i estendre acta dels fets que poden constituir infraccions a la normativa de serveis socials i sociosanitaris.

3.

Per accedir als centres i als establiments objecte de control o investigació, els inspectors han d’acreditar la seva condició mitjançant la credencial corresponent lliurada pel ministeri competent.

Article 54. Acta d’inspecció

Els inspectors han d’aixecar una acta sobre el que constatin del resultat de les actuacions i de les investigacions realitzades als centres i els establiments on es presten els serveis socials i sociosanitaris o referents a altres prestacions del sistema.

Capítol sisè. Finançament

Article 55. Cofinançament

D’acord amb el principi de coresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents, als beneficiaris i, si escau, als familiars i a altres persones obligades. Així mateix, hi poden col·laborar altres entitats públiques i privades.

Article 56. Preus públics

L’import dels preus públics no pot superar el cost del servei que es presta.

Secció primera. Règim del finançament públic

Article 57. Finançament del Govern
1.

El Govern, en els termes establerts en aquesta Llei i en les disposicions reglamentàries, finança, tenint en compte l’establert en la Cartera de serveis socials i sociosanitaris i el Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris (PNASS), les prestacions de la seva competència següents:

a)

Prestacions tècniques

El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència per l’import total quan siguin gratuïtes, i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament.

b)

Prestacions econòmiques

El Govern assumeix el cost de les prestacions econòmiques que per llei es considerin garantides. Les prestacions econòmiques de concurrència les assumeix el Govern segons els pressupostos anyals assignats per a aquesta finalitat.

Es prioritza el finançament de les prestacions econòmiques de concurrència adreçades a les persones amb necessitats més greus i peremptòries, especialment la col·laboració en el pagament del preu de les prestacions tècniques, quan ni els beneficiaris ni els familiars obligats no disposin de recursos econòmics suficients per fer-hi front, en els termes establerts en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.

c)

Prestacions tecnològiques

El Govern finança l’adquisició de productes de suport i les despeses de l’adaptació de l’habitatge i la supressió de barreres arquitectòniques i de la comunicació, així com els productes de suport, en els termes establerts en l’article 30.

El Govern assumeix el cost de les prestacions tecnològiques que per llei es considerin garantides, i de les de concurrència segons els pressupostos anyals assignats per a aquesta finalitat.

Es prioritza el finançament de les prestacions tecnològiques de concurrència que tinguin com a objectiu directe la promoció de l’autonomia de les persones sol·licitants.

2.

El Govern finança les prestacions, els programes, els protocols i les activitats de serveis socials i sociosanitaris que efectuïn les entitats col·laboradores, en els termes que s’acordin en els convenis corresponents.

3.

El Govern donarà prioritat pressupostària al compliment dels acords i compromisos establerts en tractats, convenis i convencions internacionals.

Article 58. Finançament dels comuns
1.

Els comuns assumeixen el cost de les prestacions tècniques de la seva competència segons el que estableixen aquesta Llei, tenint en compte l’establert en la Cartera de serveis socials i sociosanitaris i el Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris (PNASS), i els pressupostos anyals assignats.

2.

Els comuns financen les prestacions, els programes, els protocols i les activitats de serveis socials de la seva competència que efectuïn les entitats privades col·laboradores en els termes que s’acordin en els convenis corresponents.

Article 59. Finançament de la seguretat social

La seguretat social finança les despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries que corresponguin a les persones incloses en algun dels seus règims, d’acord amb aquesta Llei, les normes que la desenvolupen i la legislació de la seguretat social.

Article 60. Pressupostos ampliables

Els pressupostos de les administracions públiques i parapúbliques corresponents a les prestacions garantides són ampliables.

Secció segona. Aportacions dels beneficiaris i dels familiars i altres persones obligades

Article 61. Aportacions dels beneficiaris
1.

Els beneficiaris han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques del sistema de serveis socials i sociosanitaris en els termes següents:

a)

Copagament del preu públic que la Cartera de serveis socials i sociosanitaris estableixi per les prestacions tècniques o tecnològiques que rebin del sistema de serveis socials i sociosanitaris, que no es considerin gratuïtes.

b)

Als efectes de fixar el preu i el copagament, es distingeixen les despeses següents:

  • Sanitàries. Aquestes despeses són a càrrec de la seguretat social i del mateix beneficiari si aquest està protegit pel sistema, segons estableix la normativa de la seguretat social. Si el beneficiari no està protegit per la seguretat social, aquestes despeses són a càrrec seu i, si escau, dels familiars o de les persones obligades.
  • Atenció personal a l’autonomia. Les despeses corresponents a prestacions socials i sociosanitàries, excloses les relacionades amb la manutenció i l’hostaleria, són a càrrec del Govern o dels comuns, segons les seves competències, amb l’aportació dels beneficiaris i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.

Les administracions competents tenen la potestat de determinar el nivell d’aportació del beneficiari, en funció dels ingressos i del patrimoni fins al límit del finançament públic, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

  • Manutenció i hostaleria. Aquestes despeses són a càrrec del beneficiari i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.
c)

Les persones que no disposen de recursos suficients per fer front al preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars o de les persones obligades, poden sol·licitar una ajuda econòmica a l’Administració pública competent. Tot sense perjudici del dret de l’Administració de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha.

Per calcular les possibilitats de pagament del beneficiari de les prestacions tècniques i tecnològiques s’han de tenir en compte les rendes disponibles i el patrimoni.

S’entén que el beneficiari disposa de recursos suficients:

  • Si els seus ingressos superen el LECS personal.
  • O si el seu patrimoni supera la puntuació en el barem de valoració patrimonial que s’estableix a la Llei.

En tot cas, les aportacions dels beneficiaris al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques que rebin, no poden comprometre la totalitat dels ingressos que rebin. Els límits màxims de les aportacions depenen del tipus de prestació i s’han de determinar reglamentàriament.

d)

Els beneficiaris que rebin una prestació sociosanitària han de completar la part de la prestació sanitària que no cobreixi la seguretat social.

2.

Les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions per manca de recursos suficients poden formalitzar reconeixements de deute amb el beneficiari o amb altres persones obligades.

Article 62. Aportacions dels familiars i d’altres persones obligades

Quan els beneficiaris de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, o que per causa de la manca de recursos siguin sol·licitants de la pensió de solidaritat per a gent gran o de prestacions econòmiques ocasionals, els familiars o les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes següents:

1.

Familiars obligats

a)

Són familiars obligats, si compleixen els requisits previstos a la lletra b) d’aquest apartat, el cònjuge o la parella en unió estable, els ascendents i els descendents per consanguinitat fins el segon grau, segons l’ordre de proximitat en grau, i els germans respecte als menors d’edat o discapacitats.

b)

Les persones indicades són familiars obligats si disposen de recursos suficients. S’entén que es compleix aquest requisit:

  • Si els ingressos del familiar obligat que viu sol superen dues vegades el LECS personal. Si el familiar obligat forma part d’una unitat familiar i de convivència que els ingressos superin una vegada i mitja el LECS familiar.
  • O si el seu patrimoni supera la puntuació en el barem de valoració patrimonial que s’estableix a la Llei.

En tot cas, les aportacions dels familiars al finançament de les prestacions que rebin els beneficiaris no poden comprometre la lliure disposició d’ingressos que corresponguin a dues vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja del LECS familiar, en els termes establerts a l’apartat b) d’aquest article.

c)

El familiar obligat perd aquesta condició si acredita que concorre en la persona beneficiària qualsevol dels supòsits que constituirien causa legal de desheretament d’un legitimari o d’extinció del dret d’aliments, o altres situacions de desconsideració greu envers el familiar obligat, degudament objectivades i acreditades.

2.

Altres persones obligades. Són les persones que hagin estat afavorides per transmissions patrimonials a títol gratuït realitzades pel beneficiari durant cinc anys anteriors a la prestació.

La responsabilitat d’aquestes persones no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació; o, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió.

3.

Si concorren, respecte a un mateix beneficiari, diverses persones obligades segons els apartats 1 i 2 anteriors, tots ells responen solidàriament respecte a l’Administració pública.

Sense perjudici de l’esmentat en l’anterior paràgraf i en l’àmbit de les seves relacions internes, les persones que hagin efectuat el pagament disposen d’acció de repetició contra els obligats restants en els termes que els reconegui el dret.

4.

S’estableixen per reglament els imports, el procediment i la restant regulació del règim d’aportacions dels familiars i altres persones obligades.

Article 63. Mesures de constrenyiment, execució de resolucions i prelació de crèdits
1.

El ministeri competent i els comuns poden emetre resolucions amb la finalitat de fer efectiva l’obligació de pagament que aquesta Llei imposa al beneficiari o als seus familiars o a les altres persones obligades. La resolució requereix la instrucció prèvia d’un expedient administratiu contradictori, d’acord amb el Codi de l’Administració, en el que totes les persones que tinguin atribuïda la condició d’obligats al pagament gaudeixin de la condició de part interessada i puguin participar en el procediment administratiu.

2.

Els crèdits de les administracions públiques contra els beneficiaris, els familiars i les altres persones obligades són preferents respecte als crèdits ordinaris.

Capítol setè. Règim d’infraccions i sancions

Secció primera. Infraccions

Article 64. Infraccions

Constitueixen infraccions administratives les accions i les omissions de les persones físiques i jurídiques que vulneren les normes legals i reglamentàries de serveis socials i sociosanitaris tipificades en aquest capítol, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d’un altre tipus que hi puguin concórrer.

Les infraccions comeses per membres de la funció pública o per personal contractat per l’Administració púbica se sancionen d’acord amb les lleis que els siguin aplicables.

Les infraccions comeses pel personal dels centres i els establiments privats de serveis socials i sociosanitaris o pels beneficiaris de les prestacions es classifiquen i se sancionen d’acord amb els articles següents.

Article 65. Infraccions del personal dels centres i establiments privats socials i sociosanitaris

Les infraccions del personal dels centres i els establiments privats de serveis socials i sociosanitaris poden ser lleus, greus i molt greus.

Són infraccions lleus:

a)

Incomplir la normativa en matèria de serveis socials i sociosanitaris, si no es causa un perjudici directe i concret al beneficiari.

b)

Prestar una assistència descuidada o negligent, sempre que no es derivin perjudicis concrets en la persona atesa.

c)

Fer un manteniment inadequat o negligent dels locals, les instal·lacions, el mobiliari i els estris o mostrar deficiències en la neteja i la higiene, si no es provoca un risc concret per a la integritat física o per a la salut dels beneficiaris i dels professionals.

Són infraccions greus:

a)

Impedir l’accés a les prestacions en condicions d’igualtat als beneficiaris.

b)

No respectar l’exercici de la llibertat individual d’ingrés, permanència i sortida del servei o el centre, quan no es tracti de menors d’edat o incapacitats.

c)

Prestar una assistència inadequada que causi perjudicis greus al beneficiari.

d)

Dificultar o impedir al beneficiari que accedeixi als serveis socials o sociosanitaris o que pugui gaudir dels drets reconeguts per llei o per reglament.

e)

No respectar la dignitat i la intimitat dels beneficiaris o incomplir el deure de confidencialitat i de reserva de les seves dades personals, familiars o socials.

f)

Incomplir el pla d’atenció personalitzada pactat.

g)

Obrir i fer funcionar el servei o el centre sense l’autorització necessària o incomplir la normativa reguladora de les condicions materials, funcionals i de personal exigides.

h)

Tancar un servei o un centre sense notificar-ho o sense l’autorització administrativa quan es tracti d’un servei integrat al sistema.

i)

Actuar com un servei social o sociosanitari del sistema sense l’acreditació prèvia del ministeri concernit.

j)

Incomplir o alterar el règim de preus dels serveis sense haver-ho notificat o sense l’autorització administrativa quan es tracti d’un servei integrat al sistema.

k)

Fer un manteniment inadequat dels locals, les instal·lacions, el mobiliari i els estris o mantenir unes condicions de neteja i higiene inadequades, si això provoca un risc per a la integritat física o la salut dels beneficiaris i dels professionals.

l)

Fer modificacions en l’estructura física de l’edificació quan poden afectar el manteniment o la supressió de l’autorització.

m)

Incrementar el nombre de places sense respectar la reglamentació vigent.

n)

Obstaculitzar o impedir les tasques d’avaluació, inspecció i control o no efectuar les correccions indicades pels òrgans competents.

o)

Aplicar el finançament públic rebut per a finalitats diferents de les establertes per al seu atorgament i encobrir l’ànim de lucre.

p)

Reincidir en infraccions lleus.

Són infraccions molt greus:

a)

Les infraccions tipificades en l’apartat anterior com a greus quan causin un perill molt greu de deteriorament social o originin als beneficiaris perjudicis també molt greus.

b)

Sotmetre els beneficiaris a qualsevol tipus de maltractament físic o psíquic.

c)

Imposar als beneficiaris qualsevol tipus d’immobilització o restricció física o química, sense prescripció mèdica, excepte en els casos en què hi hagi perill imminent per a la seguretat del beneficiari o d’una altra persona i la mesura sigui proporcionada i justificada.

d)

Obstaculitzar les tasques inspectores, impedint l’accés a les dependències del centre o del servei o exercir coaccions, amenaces o qualsevol altra forma de pressió greu sobre els inspectors o el denunciant.

e)

Incomplir les obligacions establertes a l’apartat 2 de l’article 39 referent a l’auditoria financera i de gestió.

f)

No presentar les entitats col·laboradores la memòria tècnica d’activitats.

g)

Reincidir en infraccions greus.

Article 66. Infraccions dels beneficiaris dels serveis

Les infraccions dels beneficiaris dels serveis poden ser les següents:

a)

Fer actuacions fraudulentes adreçades a aconseguir qualsevol prestació, o no destinar les prestacions rebudes a les finalitats de la concessió.

b)

Agredir físicament o infligir maltractaments als responsables del servei o del centre, al personal o a altres beneficiaris.

c)

Realitzar actes o omissions que impedeixin o facin greument dificultosa la prestació dels serveis que rebi el beneficiari o els tercers.

d)

Realitzar actes o omissions que atemptin greument contra la integritat física o moral, la llibertat o la dignitat de les persones en els centres o serveis.

Article 67. Responsabilitat penal

Quan les infraccions comeses poden ser constitutives de delicte o d’infracció penal, l’òrgan competent per resoldre l’expedient sancionador ho comunica al Ministeri Fiscal o a l’autoritat judicial. Si hi ha un procés penal en curs, l’expedient sancionador resta en suspens fins a la resolució definitiva de la causa penal.

En cap cas no és possible imposar una doble sanció de caràcter administratiu i penal a una mateixa persona pels mateixos fets.

Secció segona. Sancions

Article 68. Sancions administratives

Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen, alternativament o acumulativament, de la manera següent:

1.

Comeses pel personal dels centres i els establiments privats socials i sociosanitaris:

a)

Infraccions lleus:

  • Amonestació per escrit.
  • Multa d’un import màxim equivalent al salari mínim oficial mensual.
b)

Infraccions greus:

  • Prohibició de finançament públic durant un període màxim d’un any. - Multa d’un import màxim equivalent a quatre vegades el salari mínim oficial mensual. - Tancament temporal del centre o l’establiment fins al màxim d’un any, o suspensió temporal fins al màxim d’un any de l’autorització per a la prestació de determinats serveis.
c)

Infraccions molt greus:

  • Revocació del conveni subscrit amb l’Administració pública competent, si escau. - Prohibició de rebre finançament públic durant un període màxim de tres anys. - Multa d’un import màxim equivalent a vuit vegades el salari mínim oficial mensual. - Tancament temporal o definitiu del centre o l’establiment, o suspensió temporal o definitiva de l’autorització per a la prestació de determinats serveis.

El destinatari de les sancions és el titular del centre o de l’establiment en què s’hagi produït la infracció.

2.

Comeses pels beneficiaris dels serveis:

  • Amonestació verbal o escrita.
  • Multa d’un import màxim equivalent al doble del salari mínim oficial mensual.
  • Suspensió temporal o definitiva de la prestació.

Sense perjudici de les sancions, l’Administració competent pot adoptar les mesures necessàries per assegurar la prestació dels serveis en les condicions necessàries.

3.

En tots els casos en què de la infracció se’n derivi un enriquiment indegut, a banda de la sanció per la infracció, l’infractor ha de retornar la totalitat de l’import rebut indegudament.

4.

Les sancions que s’imposin resulten compatibles amb l’exigència a l’infractor de la indemnització pels danys i perjudicis causats o, en el seu cas, la reposició de la situació alterada al seu estat originari. Aquesta responsabilitat podrà ésser establerta per l’òrgan competent en el mateix procediment sancionador per a la seva satisfacció, restant oberta la via judicial corresponent en cas d’incompliment.

Article 69. Gradació de les sancions
1.

Per a la gradació de les sancions s’han de tenir en compte els criteris següents:

a)

Els perjudicis físics, morals i materials causats.

b)

La gravetat del risc creat pels beneficiaris.

c)

El grau d’intencionalitat o de negligència en l’acció o l’omissió.

d)

La reincidència de l’infractor.

e)

L’incompliment de les advertències i dels requeriments previs.

f)

La rellevància o la transcendència social i econòmica dels fets.

g)

El nombre de beneficiaris o tercers afectats.

h)

El tipus de servei.

2.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per “reincidència” l’existència de dos resolucions fermes per la mateixa infracció en el període de tres anys o de dos resolucions fermes per infraccions de naturalesa diferent en el període de dos anys.

Article 70. Prescripció

Les infraccions administratives previstes en aquesta Llei prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de tres anys si són greus, i al cap de cinc anys si són molt greus. La prescripció compta des del moment en què s’hagin comès les infraccions. Les infraccions que afecten els beneficiaris prescriuen al cap d’un any.

Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les imposades per infraccions greus al cap de dos anys i les imposades per infraccions molt greus, o imposades al beneficiari del servei, al cap de tres anys.

Article 71. Procediment sancionador

El procediment sancionador s’ajusta a les prescripcions següents:

a)

Normativa aplicable. El procediment s’ha d’ajustar al que estableixen el Codi de l’Administració i la normativa reguladora del procediment sancionador vigents, amb les particularitats establertes en els apartats següents.

b)

Òrgans competents. Correspon al titular del ministeri competent o a l’òrgan del ministeri en qui delegui, així com als comuns, la incoació dels expedients sancionadors. De la instrucció se’n fan càrrec els inspectors del ministeri competent o, en el seu cas, les persones que exerceixin aquesta funció als comuns.

c)

Incoació i instrucció. El procediment sancionador s’incoa d’ofici o a instància de part. Per iniciar el procediment, l’autoritat competent pot decidir realitzar la instrucció prèvia d’una informació reservada per a l’esclariment dels fets a la vista de la qual acorda la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxiu de les actuacions.

d)

Mesures cautelars. En el moment d’incoar l’expedient sancionador o durant la seva instrucció, el ministre competent en la matèria o el comú, si escau, poden acordar les mesures cautelars adequades per a la protecció de les persones. Aquestes mesures poden consistir en la clausura provisional, total o parcial del centre o l’establiment i en la suspensió temporal, total o parcial de la prestació, o en el trasllat del beneficiari. En tot cas, les mesures cautelars han de ser proporcionades a la naturalesa i la gravetat de la presumpta infracció comesa.

e)

Al·legacions i resolució. La incoació de l’expedient sancionador i també el plec de càrrecs amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció es notifiquen als responsables del centre o a l’establiment concernit o al beneficiari de la prestació, si escau. En el termini de deu dies a comptar de la notificació, els interessats poden al·legar tot allò que considerin pertinent i proposar la pràctica de les proves oportunes que s’hagin de dur a terme sempre que no es considerin inútils o irrellevants. Una vegada finalitzada la instrucció, l’expedient es trasllada a l’òrgan competent perquè es resolgui.

f)

Òrgan competent per resoldre. La competència per resoldre i imposar sancions correspon al titular del ministeri competent o al comú.

g)

Interposició de recurs. Contra les resolucions dictades en expedients sancionadors es pot interposar recurs davant del Govern en la forma prevista pel Codi de l’Administració. Una vegada esgotada la via administrativa, queda oberta la via jurisdiccional, d’acord amb el procediment vigent.

Article 72. Destí de les sancions imposades per infraccions a la Llei de serveis socials i sociosanitaris

Les administracions destinaran els ingressos derivats de la imposició de les sancions previstes en aquesta Llei a la millora i cobertura del sistema de serveis socials i sociosanitaris.

Disposició addicional primera. Col·laboració en la gestió de prestacions econòmiques (Llei 6/2014)

Per tal d’optimitzar els recursos públics i millorar l’eficiència de la gestió de les prestacions, el Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social poden establir acords de col·laboració per gestionar les prestacions econòmiques del Govern i de la seguretat social, en els termes i les condicions que s’estableixin en els convenis de col·laboració corresponents.

Disposició addicional segona. Prestacions tècniques de caràcter experimental (Llei 6/2014)

Per tal de fomentar el desenvolupament de maneres alternatives i innovadores d’atenció, el Govern pot autoritzar temporalment la creació de prestacions i serveis que formin part de programes pilot, que un cop avaluats favorablement poden incorporar-se a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris.

Disposició addicional tercera. Entitats públiques estrangeres col·laboradores (Llei 6/2014)

Les entitats públiques estrangeres poden tenir la qualificació d’entitats col·laboradores si es troben acreditades i signen el conveni corresponent amb el Govern o els comuns, d’acord amb les competències respectives.

Disposició addicional quarta. Intercanvi de dades (Llei 6/2014)

El Govern, els comuns, la Caixa Andorrana de Seguretat Social i altres entitats de naturalesa pública, d’acord amb la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals i les normes que la desenvolupen, es poden comunicar les dades quan sigui necessari per complir les seves finalitats i funcions i quan es faci en compliment d’una norma vigent, en els termes que estableix la Llei.

Disposició addicional cinquena. Família nombrosa (Llei 6/2014)

Per tal d’afavorir les famílies nombroses perquè puguin gaudir dels beneficis econòmics, socials i culturals que s’estableixin des dels sectors públic i privat, es regula la condició de família nombrosa en els supòsits següents:

1.

Es considera “família nombrosa” la família constituïda per un o dos progenitors amb tres o més fills, siguin comuns o no.

2.

Així mateix, s’equiparen a “família nombrosa” les famílies constituïdes:

a)

Per un o dos progenitors amb dos o més fills, siguin comuns o no, quan almenys un d’aquests fills sigui discapacitat.

b)

Per dos progenitors amb dos o més fills, quan ambdós progenitors siguin discapacitats o almenys un tingui una discapacitat greu del 60% com a mínim de menyscabament.

c)

Per un progenitor amb dos fills, en cas de defunció de l’altre progenitor.

d)

Per progenitors separats o divorciats amb tres o més fills, siguin comuns o no, encara que formin part d’unitats familiars diferents, sempre que estiguin sota la seva dependència econòmica.

3.

El sol·licitant i els fills han de tenir residència permanent i efectiva a Andorra, amb les excepcions assenyalades a la lletra d) de l’apartat 2 d’aquesta disposició, i per les absències temporals assenyalades a l’apartat 6 d’aquesta disposició.

4.

S’equiparen a “fills” les persones sotmeses a tutela o a acolliment familiar permanent o preadoptiu. Correlativament s’equiparen a “progenitors” els tutors i les persones que tinguin l’acolliment familiar permanent o preadoptiu dels fills, sempre que convisquin amb ells i estiguin a càrrec seu.

5.

Els fills han de ser solters i menors de 18 anys o de 25 anys si estudien, excepte si són persones amb discapacitat, que es computen qualsevol que sigui l’edat.

6.

Amb caràcter general, s’exigeix que els fills convisquin amb els progenitors, excepte quan es tracti de separacions temporals degudes a estudis, tractaments o similars i depenguin econòmicament dels progenitors esmentats.

7.

El Govern, dins el termini d’un any, ha de desenvolupar reglamentàriament el procediment, concretar els requisits i establir els beneficis del títol de família nombrosa.

Disposició addicional sisena. Voluntariat (Llei 6/2014)

Per tal d’unificar les obligacions que s’estableixen a les entitats de l’àmbit social, es modifica la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra, en els articles següents:

a)

S’afegeixen les lletres m) i n) a l’apartat 1 de l’article 12, referent a les obligacions de les entitats de voluntariat, amb la redacció següent:

“m) Que presentin anualment una memòria tècnica de les activitats realitzades.”

“n) Les aportacions públiques que rebin les entitats de voluntariat resten sotmeses a una auditoria financera i de gestió. Les esmentades entitats poden optar per aportar l’auditoria o perquè l’efectuï el Govern. L’auditoria serà anual si les aportacions públiques rebudes són iguals o superiors a 25.000 € o quadriennal si les quantitats percebudes són inferiors a 25.000€.”

Disposició addicional setena. Adequació normativa al Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat (Llei 6/2014)

El Govern ha d’elaborar un informe sobre l’adequació de la normativa andorrana al Conveni sobre als drets de les persones amb discapacitat, aprovat el 13 de desembre del 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, signat per Andorra el 27 d’abril del 2007, entrat a tràmit parlamentari al Consell General per a la seva ratificació el 5 de juliol del 2013 i aprovat pel Consell General el 10 d’octubre del 2013. D’acord amb aquest informe, en el termini màxim d’un any i mig el Govern ha de preparar un projecte de llei que reculli les adaptacions que siguin necessàries. En el procés d’elaboració del projecte de llei s’ha de demanar l’opinió de les entitats representants de les persones amb discapacitat, a través del Consell Nacional de la Discapacitat (CONADIS), en els termes establerts a l’article 30 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

Disposició transitòria primera (Llei 6/2014)

1.

Els beneficiaris de les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat i de les pensions de solidaritat per a gent gran regulades a l’article 20 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i a l’article 29 de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, que crea la pensió de solidaritat per a gent gran, respectivament, poden seguir percebent-les mentre continuïn complint els requisits exigits a la normativa vigent en el moment de la concessió.

2.

Les sol·licituds per accedir a la pensió de solidaritat per a persones amb discapacitat o la pensió de solidaritat per a gent gran presentades d’acord amb les lleis esmentades al paràgraf primer de l’apartat anterior s’han de tramitar d’acord amb la normativa vigent en el moment de presentar la sol·licitud, excepte en cas que el sol·licitant manifesti per escrit l’opció de tramitar-se per la normativa d’aquesta Llei.

Disposició transitòria segona (Llei 6/2014)

Els beneficiaris de la prestació per fills a càrrec establerta als articles 210 a 213 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social poden seguir percebent-la mentre compleixin els requisits exigits a la normativa vigent, o bé poden optar per sol·licitar la nova prestació per fill a càrrec establerta en aquesta Llei. En qualsevol cas, és incompatible la percepció d’ambdós prestacions.

Disposició transitòria tercera (Llei 6/2014)

Les persones que reben un prestació tècnica o que perceben una prestació econòmica de serveis socials o sociosanitaris han d’acreditar en el termini de sis mesos, a requeriment del ministeri competent, que tenen la residència legal, efectiva i permanent a Andorra, en els termes establerts a l’apartat 1 de l’article 5.

Disposició transitòria quarta (Llei 6/2014)

Els convenis subscrits amb el Govern per entitats privades o públiques, els comuns i la seguretat social en matèria de serveis socials i sociosanitaris que siguin vigents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, de conformitat amb les previsions establertes al conveni corresponent, sense perjudici de les adaptacions que exigeixi l’aplicació d’aquesta Llei.

Disposició transitòria cinquena (Llei 6/2014)

Al personal que a l’entrada en vigor de la Llei estigui prestant servei al Govern i als comuns i que com a conseqüència de la reorganització de l’exercici de les competències hagi de canviar d’adscripció, se li respectaran tots els drets que té consolidats, d’acord amb la normativa de funció pública i laboral vigent, si bé s’haurà d’adequar a l’organització i a les funcions de l’Administració titular del servei.

Disposició transitòria sisena (Llei 6/2014)

El reglament que reguli la titulació i les condicions de qualificació necessàries dels recursos humans ha de tenir en compte la situació i experiència de les persones que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin prestant serveis en algun centre de serveis socials i sociosanitaris per tal d’establir, si escau, les condicions i els requisits de les homologacions o les validacions que corresponguin en cada situació.

Disposició derogatòria única (Llei 6/2014, parcialment modificada per la Llei 1/2018)

1.

Queden derogades expressament les disposicions següents:

a)

L’article 20 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, que regula la pensió de solidaritat i les disposicions d’aquesta Llei del capítol sisè, relatiu al règim d’infraccions i sancions pel que fa als serveis socials i sociosanitaris.

b)

L’article 29 de la Llei 31/2008, de 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, que crea la pensió de solidaritat per a gent gran, així com l’article 22 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre.

c)

Els articles 10 a 14 de la Llei de guarderies infantils, de l’11 de maig de 1995, referents a les infraccions i les sancions. Així mateix, els articles 5 a 8 de la Llei esmentada, relatius al procediment i als controls i la inspecció de les guarderies infantils, s’han d’adequar al que estableix aquesta Llei.

2.

Amb caràcter general, es deroguen totes les normes de rang igual o inferior en tot el que s’oposin a aquesta Llei. No obstant això, queden en vigor els reglaments anteriors sempre que no s’oposin a aquesta Llei i fins que el Govern els modifiqui o els substitueixi.

Disposició final primera. Desplegament de la Llei (Llei 6/2014)

Aquesta Llei s’ha de desplegar totalment en un període màxim de quatre anys, durant els quals el Govern i els comuns, d’acord amb les seves competències, han d’implementar-la amb l’aprovació de les normes següents:

a)

Abans de finalitzar el segon any de vigència:

  • Reglamentar i difondre la Cartera de serveis socials i sociosanitaris.
  • Reglamentar els aspectes relacionats amb el finançament dels serveis socials i sociosanitaris.
  • Reglamentar el procediment de l’autorització i l’acreditació de les entitats i dels requisits funcionals, materials i d’accessibilitat dels centres i els establiments, així com de les titulacions i condicions de qualificació necessàries dels recursos humans.
  • Posar en marxa la Comissió Nacional de Benestar Social, la Comissió Tècnica Comunal de Benestar Social i la Comissió de Participació de les Entitats Cíviques.
  • Encarregar i licitar l’auditoria d’eficàcia i d’eficiència regulada en l’article 46 i elaborar el primer pla de millora.
  • Elaborar el sistema integrat d’informació (primera fase).
b)

Abans de finalitzar els tres primers anys de vigència:

  • Elaborar i aprovar el Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris.
  • Reorganitzar l’exercici de les competències entre el Govern i els comuns derivades de la distribució competencial que estableix aquesta Llei.
c)

Abans de finalitzar els quatre primers anys de vigència:

  • Elaborar la resta de reglaments i accions d’implementació de la Llei.

Disposició final segona. Prioritats d’implementació (Llei 6/2014)

En els dos primers anys de vigència de la Llei s’ha de prioritzar l’execució de les prestacions i els equipaments següents:

a)

Prestació d’atenció primària. Al final del termini d’aquest període els equips tècnics que desenvolupen les funcions d’atenció primària han de disposar d’una dotació mínima d’un professional del treball social per cada 5.000 habitants i un altre de l’educació social per cada 8.500 habitants. El Govern ha d’establir una organització que garanteixi una distribució equitativa dels professionals a cada parròquia; cadascuna ha de tenir, com a mínim, un treballador social i un educador social de referència amb dedicació total o parcial.

b)

Servei d’atenció domiciliària. Aquest servei ha de cobrir almenys el 3.5% de la població major de 65 anys.

c)

Posada en marxa del servei d’assistència personal per a persones amb discapacitat, mitjançant una experiència pilot.

d)

Establir un programa de detecció precoç dels casos d’infants amb discapacitat, o en situacions de risc.

e)

Establir un programa de detecció precoç dels casos de víctimes de violència o abús sexual envers els infants, o en situació de risc, i d’informació i orientació a les famílies afectades

f)

Establir un programa de detecció precoç dels casos de violència de gènere o en situació de risc de patir-la.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.