LegalizeDecret del 8-5-2019 pel qual es publica el Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Els interessats en un expedient administratiu tenen dret a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la seva tramitació, i a aquest fi poden sol·licitar l’oportuna informació prop de les oficines corresponents.
Els interessats poden sol·licitar que els sigui expedida una còpia certificada de qualsevol punt concret contingut en l’expedient. L’expedició d’aquestes còpies no podrà ser negada quan hagi recaigut una resolució en l’expedient.
A la presentació d’un document, els interessats hi poden acompanyar una còpia amb la finalitat que l’Administració, amb la corresponent comprovació prèvia, els retorni l’original.
Els interessats poden sol·licitar el desglossament dels documents que presentin i la seva devolució, cosa que acorda el funcionari que instrueixi el procediment. Aquest funcionari en deixa una nota o un testimoni en l’expedient.
Si es tracta d’un document acreditatiu de la representació i el poder fos de caràcter general per a altres qüestions, el desglossament d’aquest document i la seva devolució a l’interessat s’han d’acordar en el termini de tres dies.
Article 110. Motivació
La sol·licitud ha de contenir les raons o motivacions de dret o de fet en les quals es fonamenta.
La motivació s’ha de presentar de manera precisa i explícita a fi que l’Administració estigui en condicions de decidir amb ple coneixement de causa.
Article 111. Esmena de defectes
La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels corresponents documents annexos o de les justificacions necessàries de què el sol·licitant pugui disposar. Quan en qualsevol moment es consideri que algun dels actes dels interessats no reuneix els requisits necessaris, l’Administració ho fa saber a l’autor i li atorga, perquè els compleixi, un termini que no pot excedir els deu dies.
Article 112. Lloc de presentació
La sol·licitud s’ha de presentar a l’autoritat competent per prendre la decisió d’acord amb les normes vigents i dins els terminis establerts. L’Administració pública determina les oficines o serveis als quals els interessats s’han d’adreçar, segons la naturalesa i l’objecte de l’afer.
Article 113. Trasllat
Quan una autoritat es consideri incompetent per entendre en una sol·licitud rebuda, la trasllada a l’autoritat que consideri competent i informa l’interessat d’aquest trasllat.
Els conflictes d’atribucions es resolen segons les disposicions de l’article 28 d’aquest Codi.
Secció tercera. Instrucció dels expedients
Article 114. Actes d’instrucció de l’Administració
Els serveis administratius tenen la funció d’instruir els expedients, és a dir, de reunir tots els elements que permetin a l’autoritat competent de prendre una decisió amb ple coneixement de causa. D’acord amb l’article 36 d’aquest Codi, cal respectar la reglamentació sobre formes i terminis eventualment prescrits. Les mesures d’instrucció i, especialment, els complements d’informació que puguin ser demanats als interessats poden constituir causes de pròrroga dels terminis per prendre la decisió, pròrroga que no pot excedir la meitat dels terminis referits, si les circumstàncies ho aconsellen i si amb aquesta pròrroga no es perjudiquen drets de tercers. Aquesta possibilitat no pot afectar mai els terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals.
S’entén per expedient administratiu el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la.
Els expedients han de tenir format electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que continguin quan es remetin. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada.
Quan en virtut d’una norma sigui necessari remetre l’expedient electrònic, s’ha de fer d’acord amb el que preveuen les normes tècniques d’interoperabilitat corresponents i s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui. L’autenticació de l’índex esmentat ha de garantir la integritat i immutabilitat de l’expedient electrònic generat des del moment de la signatura i ha de permetre recuperar-lo sempre que sigui necessari; és admissible que un mateix document formi part de diversos expedients electrònics.
No forma part de l’expedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives, així com els judicis de valor emesos per les administracions públiques, llevat que es tracti d’informes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment.
Article 115. Abstenció
L’autoritat o funcionari en el qual es doni alguna de les circumstàncies que es detallen en el paràgraf següent s’ha d’abstenir d’intervenir en el procediment i ho ha de comunicar al seu superior immediat, el qual ha de resoldre el que sigui adient. Són motius d’abstenció:
Tenir interès personal en la qüestió o ser administrador d’una societat o entitat interessada, o tenir interès en alguna altra qüestió semblant la resolució de la qual pogués influir en aquella qüestió, o tenir una qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
Parentiu de consanguinitat fins al quart grau o d’afinitat fins al segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors de societats o d’entitats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment.
Amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior.
Haver tingut intervenció com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti. L’actuació dels funcionaris en els quals concorrin motius d’abstenció no implica necessàriament la invalidesa dels actes en què hagin intervingut.
Els òrgans superiors poden ordenar a les persones en les quals concorri alguna circumstància detallada en aquest article que s’abstinguin de tota intervenció en l’expedient. La no abstenció en els casos en què l’abstenció sigui procedent dona lloc a responsabilitat.
Article 116. Recusació
En els casos previstos a l’article anterior pot promoure’s la recusació en qualsevol moment de la tramitació de procediment davant el mateix funcionari o el seu superior immediat. La recusació es planteja mitjançant un escrit en el qual es detallen la causa o les causes en què es fonamenta. L’endemà, el recusat manifesta al seu superior immediat si concorre o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, el superior acorda tot seguit la substitució. Si hom nega la causa de recusació, el superior resol en el termini de tres dies, amb els informes i les comprovacions previs que consideri adients. Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no hi cap la interposició de recurs, sense perjudici, però, d’al·legar la recusació en el moment d’interposar el recurs administratiu o jurisdiccional, segons que sigui procedent, contra l’acte amb el qual es conclogui el procediment.
Article 117. Actes d’instrucció de les persones interessades
En el curs de la instrucció, l’interessat ha d’aportar a l’Administració, dins els terminis fixats, tots els documents, informacions, proves i indagacions que esdevinguin necessaris.
Article 118. Comunicació a les persones interessades
Si durant la instrucció d’un procediment que no hagi gaudit de la publicitat en forma legal s’adverteix l’existència d’interessats que tenen drets que puguin resultar directament afectats per la resolució i que no hagin comparegut en el procediment, es comunica a aquestes persones la tramitació de l’expedient.
Article 119. Mesures conservatòries i provisòries
En el curs de la instrucció, l’Administració pot adoptar les mesures conservatòries i les mesures provisòries necessàries per salvaguardar la decisió que ha de prendre. Aquestes mesures no prejutgen la decisió definitiva. Es prohibeixen les mesures que ocasionin un perjudici irreparable als interessats o que comportin una violació de drets garantits per la llei.
Article 120. Conclusions
Acabada la instrucció de l’expedient, es notifica als interessats que disposen d’un termini de deu dies per informar-se de l’estat del mateix expedient, per al·legar allò que estimin pertinent i per presentar els documents i justificacions que creguin necessaris per a la resolució de l’afer. Es pot prescindir d’aquest tràmit quan no es recullin en l’expedient ni siguin tinguts en compte en la resolució altres fets o al·legacions i proves que els adduïts per l’interessat.
Secció quarta. Decisió
Article 121. Decisió i silenci
D’acord amb l’article 33 d’aquest Codi, l’Administració que hagi estat objecte d’una sol·licitud ha de prendre, en principi, una decisió i notificar-la al sol·licitant, dins els terminis establerts per les lleis o pels reglaments. Si l’Administració refusa o negligeix de respondre, el seu silenci produeix els efectes previstos a l’article 40. El termini de dos mesos que confereix al silenci de l’Administració el sentit d’una decisió tàcita de refús es pot prorrogar d’acord amb l’article 114.
Article 122. Desistiment i renúncia
Qualsevol interessat pot desistir de la seva petició o renunciar al seu dret. Si la sol·licitud és formulada per dos o més interessats, el desistiment o la renúncia afecta solament els qui l’han formulat. L’Administració es limita a acceptar el desistiment o la renúncia i dicta una resolució en què declara el procediment acabat, llevat del cas que tercers interessats hagin comparegut en el procediment i en demanin la continuació dins el termini de deu dies des que se’ls ha notificat el desistiment. Si la qüestió suscitada en el procediment comporta un interès general, l’Administració pot seguir el procediment privant la decisió de tot efecte davant els interessats.
Article 123. Caducitat
Quan un expedient estigui paralitzat per causa imputable a l’administrat, l’Administració adverteix a aquest darrer que, transcorreguts dos mesos, es produirà la caducitat del dit expedient i s’arxivarà. No s’aplica aquesta regla quan hi hagi tercers interessats en l’expedient que en demanin la continuació dins el termini de deu dies des que se’ls notifiqui la resolució de caducitat.
Secció cinquena. Procediment sancionador
Article 123 bis. Principis
Les administracions públiques només poden exercir la potestat sancionadora quan els ha estat atribuïda expressament per una llei, i ho han de fer d’acord amb el procediment establert legalment per exercir-la o, en defecte de procediment legal establert, amb aquest capítol.
Només constitueixen infracció administrativa les vulneracions de l’ordenament jurídic que estiguin establertes com a tals per una llei o per una ordinació comunal en el marc d’allò que disposa la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns. Les disposicions reglamentàries de desenvolupament poden introduir especificacions o graduacions a les infraccions i les sancions establertes legalment, però no poden establir noves infraccions o sancions ni alterar la naturalesa ni els límits de les infraccions i les sancions fixades legalment.
Només són aplicables les disposicions sancionadores que estiguin en vigor en el moment de produir-se els fets que constitueixen la infracció administrativa. Això no obstant, les disposicions sancionadores s’apliquen retroactivament si afavoreixen la persona presumptament infractora.
Només poden ser sancionades per fets constitutius d’infracció administrativa les persones físiques i jurídiques que en resultin responsables, encara que sigui per simple negligència. Les responsabilitats administratives que derivin del procediment sancionador són compatibles amb l’exigència a la persona infractora del restabliment de la situació que hagi alterat al seu estat originari, i també amb la indemnització pels danys i perjudicis que hagi ocasionat.
Les sancions administratives no poden comportar mai privació de llibertat.
No es poden sancionar novament els fets que ja han estat sancionats penalment o administrativament, quan s’aprecia identitat del subjecte, del fet i del fonament de la sanció.
Article 123 ter. Drets
Qualsevol persona subjecta a un expedient sancionador té els drets següents:
Dret a ser informada dels fets que se li imputen; de la infracció o les infraccions que aquests fets puguin constituir; de les sancions que li puguin ser imposades, i de la identitat de l’instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció.
Dret a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació del procediment sancionador i a obtenir còpies dels documents que hi consten, en els termes establerts per aquest Codi.
Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament que siguin procedents.
Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixa.
Dret a ser assistida per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part de la persona expedientada i al seu càrrec.
Dret a obtenir una resolució motivada.
Qualsevol altre dret que li reconeguin la Constitució i les lleis.
Article 123 quater. Iniciació
El procediment sancionador s’inicia mitjançant una providència de l’òrgan competent en cada cas. Aquesta providència s’ha de notificar a la persona expedientada.
En rebre una comunicació o denúncia respecte a una suposada infracció administrativa, l’òrgan competent per iniciar el procediment pot ordenar l’obertura d’una informació reservada, abans de dictar la providència mitjançant la qual decideix la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxivament de les actuacions.
En la mateixa providència en què ordena la incoació de l’expedient, l’òrgan competent ha de nomenar un instructor.
Un cop iniciat el procediment, l’òrgan competent per resoldre’l pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. En qualsevol cas, aquestes mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.
El procediment sancionador ha de separar la fase instructora de la sancionadora, que han de ser encomanades a òrgans diferents.
L’exercici per part de les administracions públiques de la potestat disciplinària respecte del personal al seu servei, tant de relació estatutària com contractual, es regeix per les normes que regulen la relació de servei corresponent. No obstant això, les normes d’aquest capítol s’apliquen amb caràcter supletori.
Article 123 quinquies. Instrucció
Notificada la incoació de l’expedient, l’instructor ordena la pràctica de totes les actuacions i proves que consideri adequades per esclarir els fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.
En vista de les actuacions practicades, l’instructor redacta un plec de càrrecs, en què han de constar l’exposició dels fets imputats a la persona expedientada, la referència a les disposicions que han estat infringides i la proposta de sanció. Si l’expedient s’obre simultàniament contra més d’una persona, s’han de diferenciar clarament els fets que s’imputen a cadascuna, les infraccions que constitueix cada conducta i les sancions que es proposen per a cada infracció.
El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, que disposa d’un termini de deu dies hàbils per contestar-lo, per al·legar tot allò que estimi pertinent en defensa seva i per proposar proves, si ho considera oportú.
L’instructor també pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova, que no pot ser superior a un mes; en aquest cas dona a la persona expedientada la possibilitat de proposar proves i practica les que consideri pertinents. Excepcionalment i de forma motivada, l’instructor pot establir un termini de prova superior a un mes, o prorrogar el termini que hagi decidit inicialment, quan la quantitat o la complexitat de les proves que hagi de practicar ho facin aconsellable. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada, mitjançant una resolució motivada, quan resultin improcedents o innecessàries. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici de la possibilitat de tornar a proposar les proves refusades en el marc del recurs contra la resolució que posi fi a l’expedient.
En el termini d’un mes a comptar de l’acabament del període de prova, quan s’hagi obert, o del termini per contestar el plec de càrrecs, en els altres supòsits, i amb independència que la persona expedientada l’hagi contestat o no, l’instructor dicta una proposta de resolució.
L’instructor trasllada la proposta de resolució a la persona expedientada, i li dona un nou termini de deu dies hàbils per fer les al·legacions que consideri convenients. Transcorregut aquest termini, eleva la proposta de resolució, juntament amb les al·legacions formulades eventualment, a l’òrgan competent per resoldre. Quan la proposta de resolució no contingui cap modificació del plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats, la seva qualificació jurídica i la sanció que es proposa, l’instructor pot prescindir de traslladar la proposta de resolució a la persona expedientada i elevar-la directament a l’òrgan competent per resoldre.
Article 123 sexies. Procediment abreujat
Quan la infracció es qualifiqui com a lleu, l’expedient sancionador es pot instruir per mitjà del procediment abreujat que regula aquest article.
En el procediment abreujat, l’instructor practica les actuacions que considera oportunes per esclarir els fets i formula directament la proposta de resolució, que notifica a la persona expedientada amb la indicació que es tramita pel procediment abreujat. La persona expedientada disposa d’un termini de deu dies hàbils per formular al·legacions; aquesta circumstància s’ha de fer constar a la notificació de la proposta de resolució.
Un cop rebudes aquestes al·legacions, o bé quan ha transcorregut el termini per formular-les, l’instructor eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
Si a les al·legacions la persona expedientada proposa la pràctica de noves proves, l’instructor practica les que consideri pertinents, denega les altres motivadament i, tot seguit, eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
Article 123 septies. Resolució
La resolució que posa fi al procediment sancionador ha de ser motivada i ha d’expressar, quan sigui el cas, els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la norma legal que estableix la sanció que s’aplica.
En la resolució no es poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència del fet que se’n variï la qualificació jurídica.
Si s’han adoptat mesures cautelars durant la tramitació del procediment, la resolució s’ha de pronunciar, motivadament, sobre el manteniment o l’aixecament d’aquestes mesures. La resolució també pot adoptar motivadament noves mesures cautelars per garantir la seva eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució. En qualsevol cas, aquestes mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.
Capítol novè. Recursos administratius
Article 124. Règim jurídic
Tota persona que es consideri perjudicada per un acte o una resolució de l’Administració pot interposar-hi un recurs en la via administrativa, de la manera següent:
Si es tracta d’actes de l’Administració general, davant del Govern.
Si es tracta d’actes dels comuns, davant del Consell de Comú, salvat el cas que una ordinació del Comú corresponent ho disposi altrament.
Quan es tracti d’actes dels organismes autònoms o de les entitats parapúbliques, cal atenir-se al que estableix la llei de creació o regulació de l’organisme autònom o l’entitat parapública; en defecte de disposició específica, el recurs s’interposa davant del Consell d’Administració de l’organisme autònom o l’entitat parapública.
Queden exceptuats del que estableix aquest apartat i es regeixen per les seves pròpies normes els recursos en matèria de construcció i urbanisme i en matèria fiscal i tributària, i els altres recursos per als quals una llei disposi un procediment especial.
Es pot interposar un recurs administratiu contra els actes definitius i contra els actes de tràmit que impossibilitin la continuació del procediment, i també contra els que produeixin indefensió.
El termini per formular recurs administratiu és d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’acte objecte de recurs, excepte quan s’estableixi per llei un termini diferent.
La resolució del recurs posa fi a la via administrativa.
Article 125. Resolució i principi de congruència
La resolució del recurs ha de decidir sobre totes les qüestions que plantegi, encara que no hagin estat al·legades per les persones interessades; en aquest darrer cas, se’ls ha de donar un tràmit d’audiència prèvia per un termini de deu dies hàbils. No obstant això, la resolució ha de ser congruent amb les peticions formulades per la persona que recorre, la qual no pot veure empitjorada la seva situació com a conseqüència del recurs.
Article 126. Silenci
Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs administratiu sense que s’hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional.
Article 126 bis. Recurs administratiu previ
La interposició prèvia d’un recurs administratiu és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. S’exceptuen d’aquesta disposició i són, doncs, directament impugnables en la via jurisdiccional, els actes següents:
Els que impliquin la resolució d’un recurs administratiu.
Els actes presumptes en virtut del silenci administratiu a què es refereix l’article 40.
Els altres actes que estiguin exceptuats expressament per una llei.
Article 127. Recurs jurisdiccional
Contra la desestimació, expressa o presumpta, d’un recurs administratiu, les persones interessades poden interposar un recurs davant de la jurisdicció administrativa, en la forma i els terminis establerts per la llei que regula el procediment davant d’aquesta jurisdicció.
Article 128. Trasllat a les persones interessades
Quan en un recurs administratiu o jurisdiccional es formulin al·legacions que afectin terceres persones o quan la resolució pugui perjudicar-les en els seus drets o interessos, es trasllada el recurs a aquestes persones i se’ls atorga un termini de tretze dies perquè presentin les al·legacions que estimin adients en defensa dels seus drets.
Article 129. Suspensió de l’acte impugnat
La interposició de qualsevol recurs no implica la suspensió de l’acte impugnat, però l’autoritat a la qual competeixi la resolució pot acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre que l’execució de l’acte objecte de recurs pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació o que l’acte s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret.
Article 129 bis. Recurs de revisió
Es pot interposar un recurs extraordinari de revisió contra els actes administratius ferms quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’afer, ignorats en el moment en què es va dictar la resolució, o posteriors a aquesta resolució, i que evidenciïn l’error de la resolució objecte de recurs.
Que en la resolució hi hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma.
Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, corrupció o tràfic d’influències, violència o qualsevol altra conducta punible, declarada en sentència judicial ferma.
El recurs extraordinari de revisió s’interposa davant del Govern, del Consell de Comú o del Consell d’Administració de l’organisme autònom o l’entitat parapública, en funció de quina sigui l’Administració de la qual emana l’acte.
El termini per interposar un recurs de revisió és de tres mesos a comptar de la data de coneixement dels documents, o de fermesa de la sentència.
Capítol desè. Terminis
Article 130. Pròrroga
L’Administració, llevat de precepte contrari, pot atorgar, a petició dels interessats, una pròrroga dels terminis establerts, sempre que aquesta pròrroga no excedeixi la meitat dels terminis referits, si les circumstàncies ho aconsellen i amb aquesta pròrroga no es perjudiquen drets de tercers. Aquesta possibilitat no pot afectar mai els terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals. Les lleis poden establir, excepcionalment, per a supòsits determinats, terminis més curts dels que estableix aquest Codi, però en cap cas els terminis que hi són fixats no poden reduir-se de més de la meitat.
Article 131. Còmput
Els terminis es compten sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracti. Sempre que no s’estableixi expressament una altra cosa, els terminis determinats en dies ho són en dies hàbils, i s’exclouen del còmput els dies festius. Els terminis determinats en mesos o en anys es compten data a data. Si en el mes del venciment no hi havia un dia equivalent al de l’inici del còmput, el termini finalitza el dia primer del mes següent. Si el darrer dia del termini és festiu, el termini finalitza el primer dia hàbil següent.
Article 132. Expiració en cas d’execució de l’acte en una oficina pública
Quan un acte hagi de ser executat en una oficina pública, el termini expira l’últim dia a l’hora normal de tancament de les oficines, llevat del cas que s’estableixi altrament.
Capítol onzè. Administració electrònica
Article 133. Portal electrònic de l’Administració pública
El portal electrònic de l’Administració pública és l’adreça electrònica, a disposició dels ciutadans a través de sistemes de comunicacions electròniques, la titularitat de la qual correspon a una o diverses administracions públiques.
El portal electrònic de l’Administració pública conté la informació institucional de cada Administració pública, i suposa el mitjà d’accés als recursos electrònics que posa cada Administració pública al servei dels ciutadans mitjançant les corresponents seus electròniques.
L’Administració pública titular és la responsable de garantir la veracitat, la integritat, la seguretat i l’actualització de la informació i dels serveis als quals es pot accedir. Així mateix, ha de complir els principis d’accessibilitat, neutralitat, qualitat i interoperabilitat del sistema.
Cada Administració pública ha d’identificar l’òrgan responsable del portal electrònic i l’autoritat o personal de l’Administració pública titular d’aquest òrgan.
Normes de responsabilitat
L’Administració pública no és responsable, excepte que s’indiqui el contrari, del contingut, la integritat, la veracitat o l’actualització de cap dels vincles o enllaços que puguin trobar-se inclosos en el portal electrònic de l’Administració pública i que corresponen a un organisme o Administració pública diferent. Tampoc no és responsable de l’accés dels usuaris, ni del resultat obtingut com a conseqüència d’aquest accés, ni dels danys i perjudicis que se’n puguin derivar.
En aquest cas, el portal electrònic de l’Administració pública estableix els mitjans necessaris perquè l’usuari conegui si el vincle o hiperenllaç al qual accedeix correspon a un organisme o una Administració pública diferent.
Article 134. Seu electrònica
La seu electrònica és l’adreça electrònica de l’Administració pública a la qual s’accedeix des del portal electrònic de l’Administració pública i a través de la qual els ciutadans, les entitats i altres administracions públiques poden accedir a la informació, als serveis i als tràmits electrònics. Així mateix, la seu electrònica constitueix el lloc d’accés dels interessats als expedients dels quals són part. La seva denominació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Normes de creació de les seus electròniques de l’Administració pública
Cada Administració pública pot establir una seu electrònica principal i crear altres seus electròniques dependents. Les seus electròniques dependents han de ser accessibles des de l’adreça electrònica de la seu electrònica principal, sense perjudici que sigui possible l’accés electrònic directe, i han de complir els mateixos requisits que la seu electrònica principal.
Les seus electròniques es creen mitjançant una norma, que s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Titularitat, gestió i administració
La seu electrònica és titularitat de cada Administració pública. La seva gestió i administració corresponen a l’òrgan encarregat dels tràmits administratius, a menys que s’indiqui el contrari en la norma de creació.
Continguts de la seu electrònica de l’Administració pública
Els continguts publicats a la seu electrònica de l’Administració pública han de respectar els principis d’accessibilitat i usabilitat d’acord amb les normes establertes, els estàndards oberts i, si escau, d’altres que siguin d’ús generalitzat.
La seu electrònica de l’Administració pública s’ha de dotar de les mesures de seguretat que garanteixin l’autenticitat i la integritat dels continguts, així com l’accés permanent, llevat dels supòsits previstos per llei.
Disponibilitat de la seu electrònica de l’Administració pública
La seu electrònica de l’Administració pública ha d’estar disponible tots els dies de l’any i durant les vint-i-quatre hores del dia, excepte per una situació extraordinària o per incidències tècniques.
Data i hora oficials i calendari de la seu electrònica
La seu electrònica es regeix per la data i l’hora, així com pel calendari oficial de l’òrgan titular de la mateixa seu, que hi figuren de forma visible.
Formulació de suggeriments i queixes
La seu electrònica disposa d’un espai per formular consultes, suggeriments i queixes per la via electrònica on s’indica la possibilitat d’utilitzar altres mitjans no electrònics amb els mateixos efectes.
Normes de responsabilitat
L’Administració pública no és responsable, excepte que s’indiqui el contrari, del contingut, la integritat, la veracitat o l’actualització de cap dels vincles o enllaços que puguin trobar-se inclosos en una o diverses de les seves seus electròniques i que corresponguin a un organisme o Administració pública diferent. Tampoc no és responsable de l’accés dels usuaris, ni del resultat obtingut com a conseqüència d’aquest accés, ni dels danys i perjudicis que se’n puguin derivar.
En aquest cas, la seu electrònica estableix els mitjans necessaris perquè l’usuari conegui si el vincle o hiperenllaç al qual accedeix correspon a un organisme o Administració pública diferent.
Article 135. Sistemes d’identificació de l’Administració pública
L’Administració pública pot utilitzar el segell electrònic basat en un certificat electrònic qualificat, segons els requisits exigits per la normativa de signatura electrònica, com a mitjà d’identificació.
L’Administració pública ha d’adoptar les mesures necessàries per efectuar la verificació dels seus segells electrònics.
Article 136. Signatura electrònica de les autoritats i del personal al servei de l’Administració pública
L’autoritat o el personal de l’Administració pública que té competències atribuïdes, quan realitza actuacions mitjançant la utilització de sistemes electrònics, s’ha d’identificar mitjançant la utilització d’un certificat electrònic qualificat.
Cada Administració pública ha de determinar el sistema de signatura electrònica utilitzat en la seva organització, que ha de garantir la identificació de l’autoritat o del personal de l’Administració pública i la denominació de l’òrgan del qual sigui titular. Per raons de seguretat i de privacitat, la identificació personal es pot substituir per un codi alfanumèric.
Article 137. Intercanvi electrònic de dades i informació en el si de cada Administració pública, i en les relacions entre administracions públiques
Les comunicacions electròniques efectuades dins d’una mateixa Administració pública o entre administracions públiques diferents, i els documents electrònics continguts en aquestes comunicacions, es consideren vàlids a l’efecte de la seva autenticació i respecte a la identitat d’emissors i receptors.
En les comunicacions internes, cada Administració ha de fixar les condicions amb què es regeixen aquestes comunicacions, així com els emissors i els receptors autoritzats, i el tipus d’informació intercanviable.
En ambdós tipus de relació mitjançant sistemes electrònics, s’ha de garantir la seguretat de les comunicacions i la protecció de les dades intercanviades.
Article 138. Interoperabilitat
La interoperabilitat és la capacitat dels sistemes d’informació, i dels procediments als quals aquests sistemes donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre si. Resulta necessària per a la cooperació, el desenvolupament, la integració i la prestació de serveis conjunts de les administracions públiques; per executar les diverses polítiques públiques; per realitzar diferents principis i drets; per a la transferència de tecnologia i la reutilització d’aplicacions en benefici d’una millor eficiència, i per a la cooperació entre aplicacions que habilitin nous serveis, tot això facilitant el desenvolupament de l’administració electrònica i de la societat de la informació.
S’ha d’aprovar un esquema nacional d’interoperabililitat que tingui presents les recomanacions internacionals i la situació tecnològica de les administracions públiques, així com els serveis electrònics existents en les mateixes administracions, la utilització d’estàndards oberts i també, si escau, i de forma complementària, estàndards d’ús generalitzat pels ciutadans.
En les relacions externes, l’Administració pública ha de regular els tràmits i els documents que poden ser tramitats mitjançant signatura electrònica avançada basada en un certificat qualificat o mitjançant signatura electrònica qualificada.
En les seves relacions internes i en les relacions amb altres administracions públiques, i per complir el principi d’interoperabilitat, quan una Administració pública utilitza sistemes de signatura electrònica no avançada ha de superposar un segell electrònic avançat basat en un certificat qualificat o en un segell electrònic qualificat.
Article 139. Arxius electrònics de documents de l’Administració pública
A excepció dels supòsits en què sigui impossible, i que s’han de justificar, tots els documents utilitzats per l’Administració pública en l’exercici de les seves competències, incloent-hi els actes administratius de tràmit o definitius, s’han d’arxivar a través de mitjans electrònics. A aquest efecte, els documents en suport paper s’han de digitalitzar de forma qualificada, en els termes previstos per la legislació de serveis de confiança.
Els mitjans utilitzats per a l’arxivament electrònic han de disposar dels mitjans de seguretat adequats que garanteixen la integritat, l’autenticitat, la confidencialitat, la protecció i la conservació dels documents arxivats i la traçabilitat dels seus accessos. Així mateix, s’han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar la identificació dels usuaris dels arxius i el seu control d’accés, i el compliment de les normes relatives a la protecció de dades de caràcter personal.
Cada Administració ha de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que corresponguin a procediments finalitzats, en els termes que estableixi la normativa reguladora aplicable. L’arxiu electrònic és custodiat pel departament que té competències en la gestió documental.
L’Administració pública ha de disposar dels mecanismes que permetin la conservació i la recuperació dels documents arxivats per mitjans electrònics, de manera que puguin ser accessibles amb el seu contingut íntegre durant tot el temps que hagin de romandre operatius i disponibles.
Article 140. Sistema de gestió documental
Totes les administracions i les entitats titulars de documents públics han de disposar d’un únic sistema de gestió documental que abasti la producció, la tramitació, el control, l’avaluació i la conservació dels documents i l’accés a aquests documents i en garanteixi el tractament correcte mentre siguin utilitzats administrativament en les fases activa i semiactiva, i que permeti de complir les obligacions de transparència i accés a la informació.
Disposició addicional primera (Codi de l’Administració)
Als efectes de l’article 124, apartat 3, no es considera que una llei estableix un termini de recurs diferent del que es fixa en aquest Codi quan estableix un termini de tretze dies hàbils.
Disposició addicional segona (Codi de l’Administració)
Els comuns poden establir convenis de col·laboració entre ells per executar els actes administratius o mancomunar serveis amb aquesta finalitat. També poden establir convenis de col·laboració amb l’Administració general, amb la mateixa finalitat.
Disposició addicional tercera (Codi de l’Administració)
Les administracions públiques resten obligades a atendre les peticions d’interoperabilitat d’altres administracions públiques. En aquest cas la cessió de dades s’efectua d’acord amb les condicions i les garanties establertes en la legislació de protecció de dades personals. A aquest efecte, les administracions públiques han d’implementar les mesures tècniques pertinents per tal de garantir la confidencialitat i la seguretat de les dades, així com els principis de finalitat i de qualitat de les mateixes dades.
Disposició transitòria (Codi de l’Administració) (derogada)
Disposició final primera (Codi de l’Administració)
Les administracions han de desenvolupar de forma coordinada les disposicions normatives necessàries per executar els actes administratius, amb la finalitat d’establir un marc uniforme de procediment.
Disposició final segona (Codi de l’Administració)
L’article 137 i la disposició final segona tenen la consideració de llei qualificada.
Disposició transitòria (Llei 11/2004)
Els censos emfitèutics constituïts sobre béns comunals amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tenen la duració pactada en el títol de la seva constitució.
Disposició final primera (Llei 11/2004)
El que disposa aquesta Llei no afecta ni varia la qualificació com a sòl no urbanitzable de tots els terrenys dels comuns i dels quarts establerta en l’article 38.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, aprovada pel Consell General el 29 de desembre del 2000, a excepció de la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa, tal com va quedar redefinida en el plànol del Ministeri d’Ordenament Territorial núm. 2822, del mes de juny del 2000, a què es refereix la disposició final tercera de la mateixa Llei i que s’annexa a aquesta Llei.
Disposició final segona (Llei 11/2004)
Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria primera. Procediments d’execució forçosa en curs (Llei 45/2014)
Els procediments d’execució forçosa dels actes administratius segueixen el règim següent:
Si el procediment ha estat instat durant els dos anys immediatament anteriors a la data de l’entrada en vigor dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera d’aquesta Llei, i en el marc d’aquest procediment encara no s’ha convocat cap subhasta pública, ni s’ha segrestat cap bé embargat, ni s’ha imposat una multa coercitiva ni s’han ordenat mesures de compulsió directa, el batlle o el tribunal competent dicta un aute en què arxiva el procediment esmentat i notifica a l’Administració que esdevé, en endavant, competent per executar per si mateixa l’acte administratiu de què es tracti, o que pot recórrer al saig que correspongui amb la mateixa finalitat, amb les especificitats següents:
Si el batlle o el tribunal ha requerit de pagament a la persona executada però encara no ha travat embargament sobre els seus béns i drets ni ha rebut diners a compte del deute, deixa sense efecte el requeriment de pagament.
ii) Si el batlle o el tribunal ja ha travat embargament sobre els béns i drets de la persona executada, manté aquest embargament però requereix a l’Administració que li comuniqui que ha travat l’embargament que correspongui o que ha sol·licitat l’execució forçosa al saig, en ambdós casos en el termini d’un mes des del dia en què li notifica l’aute. En cas que la persona executant no li ho acrediti en el termini indicat, el batlle o el tribunal deixa sense efecte l’embargament esmentat.
iii) Si el batlle o el tribunal ha rebut diners a compte del deute que estan dipositats o consignats en el marc del procediment i que han de ser lliurats a l’Administració, procedeix en aquest sentit.
En el supòsit ii anterior, si l’Administració ha sol·licitat l’execució forçosa al saig, aquest últim disposa d’un termini d’un mes des del dia en què l’Administració ho ha sol·licitat per travar l’embargament que correspongui i comunicar-ho al batlle o al tribunal competent, perquè pugui deixar sense efecte l’embargament que va travar en el seu dia i que havia mantingut entretant. No obstant això, a l’efecte de la preferència per executar els béns o drets embargats, s’entén que l’embargament travat pel saig o per l’Administració substitueix l’embargament travat pel batlle o el tribunal competent i que, per tant, no n’altera la data. En qualsevol cas, el batlle o el tribunal ha de fer constar a l’aute l’import actualitzat del deute pendent de pagament a la data en què es dicta. Aquest aute s’ha de notificar a l’Administració, i també a la persona executada en cas que se li hagi fet saber el procediment d’execució. L’Administració pot sol·licitar i obtenir el retorn de l’original de l’expedient que correspongui.
Si el procediment ha estat instat abans dels dos anys immediatament anteriors a la data de l’entrada en vigor dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera d’aquesta Llei, o si ha estat instat durant els dos anys esmentats però en el marc d’aquest procediment ja s’ha convocat una subhasta pública, o s’ha segrestat un bé embargat, o s’ha imposat una multa coercitiva o s’han ordenat mesures de compulsió directa, continua sent competent per conèixer i tramitar el procediment el mateix batlle o el mateix tribunal.
Disposició transitòria segona. Procediments sancionadors en curs (Llei 45/2014)
Els procediments sancionadors que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. No obstant això, els drets de la persona expedientada que estableix l’article 123 ter del Codi de l’Administració són aplicables immediatament.
Disposició final primera. Modificació de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (Llei 45/2014)
Es modifica l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que queda redactat en els termes següents:
“Article 36
El termini per interposar la demanda davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles és d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’acte, quan sigui impugnable directament per la via jurisdiccional, o de la data de la notificació de la resolució del recurs administratiu previ. Si no hi ha notificació, el termini és de sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud o el recurs s’hagin de considerar desestimats per silenci administratiu, d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració.”
Es modifica l’article 97 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que queda redactat en els termes següents:
“Article 97
L’execució de les sentències i les altres resolucions de la jurisdicció administrativa que siguin executòries i que no hagi de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig, correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles. El control de l’execució de les sentències i les resolucions esmentades correspon a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, d’acord amb les disposicions d’aquest títol. La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles executa també els actes administratius que siguin executoris, a instància de l’Administració pública que els ha dictat, quan no han de ser executats per la mateixa Administració o pel saig, d’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei del saig.”
Es modifica l’article 99 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que queda redactat en els termes següents:
“Article 99
L’Administració pública ha d’informar el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de l’execució acomplerta voluntàriament per les parts en relació amb les sentències que hagi dictat el Tribunal, en el termini improrrogable de sis mesos a comptar de la data de la notificació de la sentència ferma i executiva. Si, d’acord amb el que disposa el paràgraf anterior, el ponent constata que la sentència no ha estat executada o ha estat executada parcialment o inadequadament, pot practicar-ne d’ofici l’execució forçosa si no l’ha de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig. En qualsevol cas, si la sentència ferma i executiva declara la nul·litat d’una disposició de caràcter general, la sentència ha de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra immediatament després de la notificació.”
S’afegeix un article 99 bis a la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, abans de la secció primera i en el capítol segon del títol V, que queda redactat en els termes següents:
“Article 99 bis
L’Administració o la persona administrada que insti l’execució forçosa d’una resolució dictada per la jurisdicció administrativa ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa.
Un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial, el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dicta un aute d’execució.
Si la resolució judicial condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:
Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés, i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.
Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.
Si la resolució judicial condemna la persona executada a realitzar un acte d’execució que només pot ser acomplert per la persona obligada, que pot ser acomplert per una persona distinta de la persona obligada o que comporta una obligació de no fer o passiva, s’apliquen els articles 100, 101 i 103, respectivament.
Si no es dona compliment a la condemna o no és possible donar-hi compliment en els seus propis termes, i es determina l’obligació de satisfer una multa coercitiva o una indemnització per danys i perjudicis, o quan la condemna inicial comporta subsegüentment l’obligació de satisfer una quantitat líquida, s’aplica l’apartat 2 d’aquest article.
L’Administració o la persona administrada poden formular un incident d’execució contra l’aute d’execució, en el termini de tretze dies hàbils des de la data en què els hagi estat notificat l’aute.
El ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dona trasllat de l’incident d’execució a les altres parts interessades, a fi que en el termini de vuit dies hàbils facin al·legacions.
Si alguna de les parts interessades s’oposa a l’incident, el ponent les cita per tal que en el termini de vuit dies hàbils proposin la pràctica de les proves que entenguin necessàries per acreditar les al·legacions.
Un cop practicades les proves proposades que el ponent hagi considerat oportunes, i les altres proves que decideixi d’ofici, dicta un aute que resol l’incident d’execució. Aquest aute pot ser objecte de recurs en apel·lació.”
Es deroga l’article 102 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989.
Disposició final segona. Publicació de textos refosos (Llei 45/2014)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos refosos del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes dos lleis i afegeixin un títol a cadascun dels articles de les lleis esmentades.
Disposició final tercera. Entrada en vigor (Llei 45/2014)
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap d’un mes de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat dels articles 1, 2 i 3 i dels apartats 2, 3, 4 i 5 de la disposició final primera, que entraran en vigor l’endemà de la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions. El Govern ha de publicar un avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra per donar a conèixer aquesta data.
Disposició final primera. Modificació dels apartats 3 i 4 de l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986 (Llei 8/2017)
Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 1 de l’annex 3 del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, el qual va ser modificat, al seu torn, per l’article 93 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i per la disposició final tercera de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i que queden redactats de la manera següent:
“Article 1
[…]
Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial l’execució de la qual no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig, o l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte interposat contra aquesta resolució, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle competent dicta un aute d’execució.
Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:
Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés, i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.
Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.
[…]”
Disposició final segona. Modificació dels apartats 1 i 2 de l’article 99 bis de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (Llei 8/2017)
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 99 bis de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, el qual va ser afegit per l’apartat 4 de la disposició final primera de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i que queden redactats de la manera següent:
“Article 99 bis. Procediment
L’Administració o la persona administrada que insti l’execució forçosa d’una resolució dictada per la jurisdicció administrativa i que no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa.
Un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial, el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dicta un aute d’execució.
Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:
Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés, i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.
Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.
[…].”
Disposició final tercera. Textos consolidats (Llei 8/2017)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig; del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989; de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, i del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes normes legals i afegeixi un títol als articles o les disposicions d’aquestes normes que no en tinguin.
Disposició final quarta. Entrada en vigor (Llei 8/2017)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria primera (Llei 10/2019)
Durant el període transitori en què no es pugui practicar la notificació per mitjans electrònics, la notificació dels actes administratius a les persones físiques i jurídiques previstes a l’article 108 quater 2 s’ha de fer mitjançant sistemes de notificació no electrònica, i s’aplica el règim jurídic de notificació de la inclusió al servei de notificació electrònica, regulat a l’apartat 5 de l’article 47 ter d’aquesta Llei.
Disposició transitòria segona (Llei 10/2019)
Els procediments administratius que s’han iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment.
Disposició final primera (Llei 10/2019)
S’introdueix un nou apartat 5 a l’article 7 de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica, que queda redactat en els termes següents:
“[…]
Sense perjudici de les disposicions legals i reglamentàries relatives a la representació de persones jurídiques, un segell electrònic qualificat que s’utilitzi en el marc d’actes jurídics subjectes a la legislació andorrana és equivalent a la signatura manuscrita de la persona física que representa la persona jurídica que va crear el segell.
El titular d’un certificat de segell electrònic qualificat ha de prendre les mesures necessàries per establir el nom, la qualitat i els poders de la persona física que representa la persona jurídica i que utilitza el segell electrònic qualificat, de manera que cada vegada que s’utilitzi el segell, el seu propietari i, si escau, les autoritats administratives o judicials competents que intervinguin en la investigació i detecció d’infraccions puguin establir la identitat i els poders de representació de la persona física.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals (Llei 10/2019)
S’afegeix un nou apartat h a l’article 18 de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, i s’introdueix un nou article 32 bis a la Llei qualificada esmentada, que queden redactats de la manera següent:
“Article 18. Excepcions al consentiment
[…]
Les administracions públiques poden cedir-se dades personals informant-ne el titular sense ser necessari el seu consentiment, sempre que l’Administració pública requeridora justifiqui que les dades sol·licitades són necessàries i proporcionals per a l’exercici de les seves competències en el si de la tramesa d’un procediment administratiu, o estan relacionades amb finalitats científiques, històriques o estadístiques. En el cas que l’Administració pública requeridora no acrediti el que s’ha exposat anteriorment, l’Administració pública requerida ha de refusar-ne la cessió.”
“Article 32 bis. Traçabilitat de les dades
Els mitjans tècnics utilitzats per l’Administració pública que continguin dades de caràcter personal han de disposar dels mecanismes adequats per garantir, en tot moment, la traçabilitat dels seus accessos.
Es garanteix el dret dels titulars de les dades de caràcter personal que són en poder de l’Administració pública de comprovar les cessions de dades realitzades entre administracions públiques, llevat que la cessió hagi estat acordada en una matèria exclosa de l’àmbit d’aquesta Llei per l’article 5 o per qualsevol altra llei.”
Disposició final tercera (Llei 10/2019)
S’encomana al Govern que en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos refosos del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989; de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica, i de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Disposició final quarta (Llei 10/2019)
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Els articles 47 quater, 106 bis, 106 quater, 108 ter, 108 quater, el capítol novè i l’apartat 1 de l’article 32 bis de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals entren en vigor en el termini de tres anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
A aquest efecte, cada Administració pública disposa d’un termini màxim de dos anys per adoptar les mesures necessàries.
Durant aquest període transitori, cada Administració pública que hagi implantat les mesures adequades per a la plena aplicació de les disposicions esmentades a l’apartat segon d’aquesta disposició ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra un anunci per manifestar aquesta circumstància.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.