Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme

Sense perjudici de la suspensió prevista a l’article anterior, l’adopció de l’acord comunal d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial comporta per si mateix i necessàriament la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació, d’urbanitzacions noves i d’edificació d’obres de nova planta i consolidació de les ja existents, en tots aquells sectors en què la planificació comporti qualsevol modificació del règim urbanístic anterior.

L’acord comunal d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial s’ha de publicar al Butlletí Oficial.

La suspensió temporal a què es refereix l’article 90 no pot ser de durada superior a un any comptat des de la data de publicació de l’acord.

La suspensió a què es refereix l’article 91 es mantindrà fins a l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, sense que el termini pugui ser superior a un any comptat des de la data de publicació de l’acord d’aprovació provisional.

El període de suspensió total, considerats els dos supòsits dels apartats anteriors, no pot excedir els dos anys. En tot cas, la suspensió s’extingeix amb l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

El comú no pot acordar noves suspensions de llicències fins que hagin transcorregut almenys quatre anys, comptats des de l’extinció dels efectes de la suspensió anterior.

Quan es fa efectiva la suspensió de llicències, el comú publica la relació de totes les sol·licituds referents a avantprojectes i projectes d’urbanització o construcció, plans parcials o especials i convenis que tingui registrades amb anterioritat a la data de publicació de l’acord de suspensió o, en defecte d’aquest, de l’acord d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Aquesta relació ha de contenir el nom del sol·licitant, la situació d’allò projectat o convingut de l’obra projectada i la seva tipologia.

El comú examina les sol·licituds i les resol dins del termini màxim de trenta dies comptats des de la data de publicació de l’acord de suspensió o, si és el cas, de l’acord d’aprovació provisional de la planificació.

Si la suspensió fou acordada pel comú en els termes de l’article 90, abans de l’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, la corporació atorga la llicència per a aquells projectes que, pel seu emplaçament, no puguin afectar les infraestructures de la trama viària prevista en la planificació; denega motivadament la llicència en cas contrari i publica totes les resolucions adoptades.

Si la suspensió és motivada per l’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tal com preveu l’article 91, el comú atorga la llicència per a aquells projectes que s’ajustin a les previsions de la planificació provisionalment aprovada; denega motivadament la llicència en cas contrari, i publica totes les resolucions adoptades.

El Govern aprova la conformitat del projecte de Pla d’ordenació i urbanisme parroquial amb les disposicions de la present Llei, i lliura un informe favorable o bé proposa al comú les modificacions necessàries, degudament justificades en motius de legalitat o de coordinació territorial supracomunal.

En tot cas, el silenci de seixanta dies per part del Govern té caràcter positiu i suposa l’aprovació tàcita.

L’alteració de qualsevol dels continguts essencials del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial solament es pot portar a terme mitjançant el procediment de revisió.

La primera revisió del Pla només es pot practicar al cap de sis (6) anys, comptats des de la data de publicació de l’aprovació definitiva inicial. Les revisions següents es poden practicar cada sis (6) anys, comptats des de la data de la publicació de la revisió anterior.

Als efectes del present article, són continguts essencials del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial: els sistemes generals de comunicació, la classificació del sòl i les reserves de sòl destinades a infraestructures, equipaments i serveis públics.

En tot cas, la revisió no pot tenir mai com a resultat la superació de l’edificabilitat de cada parròquia segons queda establert a l’article 23, i definit a l’article 71 apartat c).

Els canvis de contingut del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial que no suposin alteració de cap dels continguts essencials es poden portar a terme pel procediment de modificació, que el comú pot iniciar en qualsevol moment.

En aprovar provisionalment una modificació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el comú ha de publicar l’acord provisional i la justificació que el sustenta, i ha d’enviar-ho al Govern per a l’aprovació prèvia. La Comissió Tècnica d’Urbanisme emetrà informe preceptiu sobre la modificació.

Una volta obtinguda expressament o tàcitament l’aprovació del Govern en els termes de l’article 99, el comú l’aprova definitivament i el publica al Butlletí Oficial.

L’execució del planejament urbanístic s’efectua de forma integral, per polígons, sectors o per unitats d’actuació.

En l’execució integral per polígon, sector o unitat d’actuació, el compliment dels deures urbanístics dels propietaris es fa efectiu de forma conjunta i simultàniament a l’assignació de l’aprofitament urbanístic que els correspon.

En les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa, l’execució del planejament urbanístic també es pot efectuar de forma aïllada. En aquests supòsits els propietaris de les parcel·les executen i compleixen individualment les determinacions i els deures establerts en el planejament.

Si escau, s’inclouen en les actuacions encaminades a la urbanització i edificació simultànies de les parcel·les edificables, les operacions convencionals i arranjaments pactats entre el comú i els propietaris interessats que tinguin per objecte l’ajustament de límits i la regularització de parcel·les, sempre que es tracti de sòl de característiques similars i que no hi hagi una diferència de superfície superior al 10%.

El desenvolupament i execució de les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable s’efectua mitjançant l’aprovació de plans parcials i de plans especials.

El Pla parcial és l’instrument que materialitza la fase de posada en execució de l’actuació urbanística promoguda pel sector privat.

La redacció i l’execució dels plans parcials correspon als propietaris dels terrenys.

Per facilitar la posada en execució de la planificació, a petició dels propietaris interessats en el Pla parcial, el comú pot intervenir per assessorar i coadjuvar amb vista a trobar les solucions i arribar als acords, tècnics i jurídics, que en permetin l’aprovació.

Plànol de delimitació de l’ocupació, total o parcial, dins de la unitat d’actuació.

Estudi geològic i geotècnic i/o hidràulic del terreny afectat quan, per la seva situació, característiques, morfologia o riscos, sigui imposat per llei, per reglament o per les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària.

Plànols dels traçats i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia del sector i del seu enllaç amb el sistema general previst al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

Plànols amb indicació de les alineacions, les rasants, les proteccions de la xarxa viària, els itineraris pedestres lliures de barreres arquitectòniques i les zones d’aparcament.

Plànols i memòria tècnica dels traçats i característiques de les galeries tècniques i de les xarxes de subministrament d’aigua, depuració, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i tots els altres serveis previstos en el Pla.

Plànol amb indicació dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta al comú, destinats a equipaments públics i col·lectius, segons els percentatges establerts en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.

Quadern que defineixi la densitat d’habitatges, l’assignació dels usos, l’ocupació i l’aprofitament del terreny i les tipologies de les edificacions, de conformitat amb les previsions fetes per a la unitat d’actuació.

Plànols de la situació anterior de les finques amb indicació dels diferents propietaris i de la nova situació resultant de l’equidistribució, la reparcel·lació i la urbanització.

Conveni d’urbanització, signat pels propietaris, que reflecteixi el procés urbanístic i el compliment de les prescripcions dels apartats anteriors.

Avaluació econòmica estimativa de l’execució de les obres d’urbanització i pla o calendari de les etapes d’execució projectades.

El comú verifica en un termini màxim de tres (3) mesos la conformitat del projecte de Pla parcial amb les previsions d’aquesta Llei, les generals del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les específiques de la unitat d’actuació afectada.

Si el projecte obté la conformitat, el fa públic durant un termini de vint (20) dies. Si no obté la conformitat, sense perjudici de proposar als propietaris les rectificacions o les esmenes pertinents, en denega l’aprovació.

Durant el termini d’informació pública, tots els administrats poden consultar el projecte i eventualment, formular al·legacions i observacions.

Abans d’aprovar el Pla parcial el comú ha de demanar i obtenir un informe favorable dels ministeris amb competències sectorials per raó de la matèria. Els ministeris disposen d’un termini de dos mesos per emetre els informes.

En el cas de participació obligada de propietaris en el Pla parcial, abans d’aprovar-lo el comú ha de demanar i obtenir un informe favorable de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, en els termes de l’article 121.

En un termini màxim de tres (3) mesos comptats a partir del final del període d’informació pública, el comú analitza les al·legacions i les observacions rebudes i, sense perjudici de proposar als propietaris les rectificacions o les esmenes que consideri pertinents, dicta el decret d’aprovació o bé de denegació.

El projecte se considera aprovat en cas que no s’adopti una resolució en el termini màxim de set (7) mesos des de la presentació de la sol·licitud, o de nou (9) mesos si es compleixen els requeriments de l’apartat 5.

El Pla especial és l’instrument que materialitza la fase de posada en marxa de l’actuació urbanística promoguda pel sector públic i justificada per l’interès públic.

Els plans especials tenen per objecte el desenvolupament del sistema general de comunicacions, d’espais lliures, d’equipaments, proteccions, serveis i subministraments col·lectius, així com de les obres públiques promogudes pel Govern a través dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials.

La redacció dels plans especials correspon al comú. Si es tracta d’obres públiques promogudes pel comú, la redacció s’inicia després d’haver aprovat i publicat l’acord de dur endavant el projecte. Si es tracta de projectes d’interès nacional o de plans sectorials, la redacció s’inicia després que el Govern hagi aprovat i publicat aquell instrument, i ho notifiqui al comú.

Excepcionalment, quan es tracta de plans especials que tenen per objecte desenvolupar obres públiques promogudes pel Govern, la redacció del Pla especial la duu a terme el Govern si el comú li ho demana, o en cas d’inacció per un termini superior a sis mesos, a comptar de la data de notificació. En ambdós supòsits, el comú ha de lliurar al Govern tota la documentació necessària per dur a terme la redacció de l’instrument de planejament.

L’execució de les obres i treballs que justifiquen el Pla especial correspon al comú, quan es tracta d’obres públiques promogudes pel comú, i al Govern, quan es tracta d’obres públiques promogudes per aquest. L’execució de tots els treballs d’urbanització restants correspon als propietaris.

Els plans especials han de contenir la justificació, les precisions i la informació documental necessàries per permetre l’execució material de les obres que hi són previstes i, en tot cas, la mateixa que es requereix per als plans parcials.

El comú o, si escau, el Govern redacten el projecte de Pla especial i el posen en coneixement recíproc i dels propietaris compresos dins de la unitat d’actuació, per tal que cadascun d’ells efectuï les observacions que consideri pertinents en el termini màxim de dos mesos.

Transcorregut aquest termini, i efectuades, quan sigui el cas, les modificacions que el redactor introdueixi a resultes de les observacions presentades, el comú o, si escau, el Govern, fa públic el projecte de Pla especial durant un termini de vint dies.

Durant el termini d’informació pública, tots els administrats poden consultar el projecte i, eventualment, formular al·legacions i observacions.

Abans d’aprovar el Pla especial, el comú i, si escau, el Govern, ha de demanar i obtenir un informe favorable dels ministeris amb competències sectorials per raó de la matèria. Els ministeris disposen d’un termini de dos mesos per emetre els informes.

Igualment, abans de l’aprovació del Pla especial, el redactor ha de demanar i obtenir un informe favorable de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, en els termes de l’article 121.

En un termini màxim de tres mesos comptats a partir del final del període d’informació pública, el redactor analitza les al·legacions i les observacions rebudes i, sense perjudici d’introduir al projecte les rectificacions o les esmenes que consideri pertinents, dicta el decret d’aprovació i el fa públic.

El decret d’aprovació del Pla especial és susceptible de recurs d’acord amb el que preveu l’article 146 d’aquesta Llei. Quan es tracti de plans especials que desenvolupin plans sectorials o projectes d’interès nacional d’iniciativa del Govern, els recursos administratius i, si és el cas, jurisdiccionals, que s’hi interposin, no poden donar lloc a mesures de suspensió cautelar.

Els plans parcials i els plans especials són compatibles, admeten propostes d’iniciativa pública i privada, i poden coexistir en una mateixa unitat d’actuació.

En el cas que l’actuació urbanística hagi estat promoguda pel sector públic a través d’un pla especial limitat a l’execució de les obres d’interès públic que l’ha motivat, les restants actuacions urbanístiques que corresponen als propietaris són desenvolupades posteriorment a través del corresponent pla parcial.

S’entén per reparcel·lació l’agrupació de finques compreses en un Pla parcial o en un Pla especial, la seva nova divisió ajustada a les previsions de la planificació i l’adjudicació de les parcel·les resultants als propietaris interessats en proporció als drets respectius.

La reparcel·lació té per objecte distribuir justament i equitativa entre els propietaris els beneficis i les càrregues de l’ordenació urbanística, regularitzar la configuració de les finques i situar els terrenys de cessió obligatòria destinats a l’aprofitament públic que, en cada cas, corresponguin a l’Administració.

No es poden adjudicar com a finques independents superfícies de terrenys que siguin inferiors a la parcel·la mínima edificable o que no tinguin la configuració i característiques adequades per a la seva edificació de conformitat amb la planificació. Si és el cas, per tal que la parcel·la pugui ser edificada, i sense perjudici d’altres arranjaments convencionals, els propietaris restants han de cedir proporcionalment el terreny necessari fins que la parcel·la assoleixi la superfície mínima exigida. El propietari cessionari ha d’abonar als cedents la compensació econòmica pertinent.

La reparcel·lació econòmica inclou l’equivalent econòmic del valor del sòl de cessió obligatòria i gratuïta, en els termes establerts a l’article 33 d’aquesta Llei.

El procediment i els criteris de valoració amb vista a les compensacions necessàries, de terrenys o econòmiques, per les reparcel·lacions, s’han d’establir a partir del reglament general aprovat al respecte. Mitjançant aquest reglament s’han d’evitar actuacions especulatives i posicions abusives entre tots els propietaris.

El reglament ha d’incloure i desenvolupar, a efectes de valoració, els criteris següents:

Si una revisió futura del Pla afecta d’alguna forma els terrenys amb garantia urbanística, els paràmetres fixats han de ser el criteri de valoració econòmica a tots els efectes de permuta, expropiació o qualsevol altre.

Als efectes civils pertinents, en un termini màxim de tres mesos des de l’aprovació d’un Pla parcial, els propietaris promotors del pla, aquells altres que s’hi adhereixin posteriorment, el comú i, si escau, el Govern, eleven a escriptura pública el conveni d’urbanització, acompanyat d’una còpia del decret d’aprovació i dels plànols descriptius que configuren la nova situació i la titularitat de les finques que resulti del procés urbanístic i dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta a favor del comú.

Als efectes civils pertinents, en un termini màxim de tres mesos des de l’aprovació d’un Pla especial, el comú o, si escau, el Govern i els propietaris de la unitat d’actuació, eleven a escriptura pública el document de reparcel·lació, junt amb una còpia del decret d’aprovació del Pla especial i, quan escaigui, del plànols descriptius que permetin conèixer la nova situació i la titularitat de les finques que resulti del procés urbanístic i dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta a favor del comú i, si escau, del Govern.

El decret que aprova el Pla parcial, o el decret que aprova el document de reparcel·lació, en el cas dels plans especials, és el títol constitutiu de la propietat dels terrenys compresos en l’àmbit del pla, i substitueix a tots els efectes els títols de propietat anteriors. Una volta que el decret d’aprovació sigui ferm, els notaris autoritzen l’escriptura d’elevació a públic d’aquell instrument a instància d’un nombre de propietaris que representi, com a mínim, les tres quartes parts de la superfície dels terrenys compresos en la unitat d’actuació, quan es tracti de plans parcials, i de l’Administració actuant i els propietaris que compareguin, qualsevol que sigui el seu nombre, en el cas dels plans especials. Sempre que un notari elevi a públic un pla parcial o un pla especial sense que compareguin tots els propietaris afectats, ha de protocol·litzar amb l’escriptura l’informe preceptiu i vinculant emès per la Comissió Tècnica d’Urbanisme en compliment del que preveuen els articles 121 i 132.2.b) d’aquesta Llei.

En cas de reparcel·lació de finques, les eventuals càrregues reals que gravessin la finca originària es traslladen a la finca resultant de la reparcel·lació, per ministeri de la Llei, i sense necessitat de consentiment del beneficiari de la càrrega.

L’escriptura d’elevació a públic del conveni d’urbanització, en el cas dels plans parcials, o del document de reparcel·lació, en el cas dels plans especials, s’ha de posar en coneixement de tots els propietaris de la unitat d’actuació, hagin o no participat en el seu atorgament. També es posa en coneixement dels beneficiaris de càrregues reals, quan existeixin.

L’elevació a escriptura pública del document de reparcel·lació permet al comú o, si escau, al Govern, iniciar per pròpia autoritat el procés material d’execució de les obres que l’han motivat, i és títol suficient per prendre possessió dels terrenys necessaris amb aquesta finalitat. A tal efecte, l’administració actuant pot adoptar les mesures d’execució previstes al Codi de l’Administració que consideri pertinents.

Un cop finalitzades les obres que han justificat l’elaboració del Pla especial, l’administració actuant redacta el document de liquidació definitiva, amb el compte de liquidació, que ha de ser notificat a tots els propietaris.

Els projectes de programes de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament han de contenir la justificació, la precisió i la informació documental suficients que en permetin l’aprovació i l’execució posterior.

Han de fer referència expressa a les ordinacions que els siguin d’aplicació i a les càrregues eventuals que hagin de suportar els propietaris afectats pel projecte.

Els programes són redactats, aprovats i executats pel comú, després d’haver posat el projecte a informació pública tal com és previst pels plans parcials i plans especials.

Edificacions o instal·lacions no conformes per no estar alineades amb el traçat viari de la planificació: En aquests casos no s’atorguen llicències d’obres de consolidació, d’augment de volum o de superfície, ni de canvi d’ús. Només es poden autoritzar les reparacions necessàries per a la conservació de l’edifici i les que siguin exigides per a la seguretat, la salubritat i l’adequació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat.

Edificacions o instal·lacions alineades però no conformes amb la planificació per altres raons:

Els propietaris de parcel·les, edificis i instal·lacions de tota mena tenen l’obligació de destinar-los efectivament als usos establerts en la planificació i a conservar-los en tot moment en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene.

Els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l’edifici executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny. Aquesta responsabilitat ha de constar en totes les escriptures de transmissió de domini.

Els comuns, en assabentar-se de qualsevol irregularitat d’ús o de conservació a què fan referència els apartats 1 i 2 d’aquest article, han d’ordenar al propietari l’execució de les obres necessàries per tal de conservar les condicions de seguretat, salubritat i higiene, amb indicació del termini d’execució.

Si, dins del termini fixat, el propietari no executa el que ordena el comú, ho fa el mateix comú per compte i a càrrec del propietari.

Per motius de seguretat i higiene, els comuns poden ordenar als propietaris l’execució de treballs de conservació i neteja en façanes, patis o espais que siguin visibles des de la via pública, sense que necessàriament figurin inclosos en la planificació ni en un programa de rehabilitació.

Els treballs s’executen a càrrec dels propietaris dins els límits de llurs obligacions de conservació.

Si es tracta de treballs inclosos en un programa de rehabilitació urbana destinat a millores d’interès públic, els treballs s’executen a càrrec del comú en tot allò que excedeixi els límits del deure de conservació que té la propietat. S’aplica el mateix criteri si es tracta de béns de propietat privada inclosos en el catàleg del patrimoni nacional, essent en aquest cas els treballs executats a càrrec del Govern.

Si una edificació, totalment o en part, es troba en estat ruïnós, el comú, d’ofici o a instància de qualsevol interessat, amb l’informe previ lliurat per un tècnic qualificat i després d’oir la propietat i els estadants, declara aquesta situació, disposa les mesures de seguretat que calgui adoptar i n’acorda la demolició total o parcial en els supòsits següents:

Si, dins del termini fixat, el propietari no executa allò acordat pel comú, ho fa aquest per compte i a càrrec de l’obligat.

En tot supòsit d’urgència per causa de perill, el cònsol major disposa allò que estima necessari respecte a l’habitabilitat i al desallotjament per tal d’assegurar la integritat dels ocupants i de terceres persones.

La Comissió Tècnica d’Urbanisme és composta d’onze membres:

Cada un dels comuns nomena el seu representant i comunica el nomenament al ministre responsable de l’ordenament territorial. El nomenament es fa per a una durada igual a la del mandat comunal. No obstant això, en cessar el comú que l’ha nomenat, el representant queda en funcions fins que el nou comú no el confirmi o el substitueixi. Els comuns remuneren llurs representants, i el Govern, els dos representants designats pel ministre esmentats a l’apartat 1.b)

El representant comunal pot ser separat del càrrec per acord motivat del comú que el va designar o acord motivat adoptat per majoria absoluta de la mateixa Comissió Tècnica d’Urbanisme. En aquests supòsits, així com en el supòsit que cessi voluntàriament per la causa que sigui, el comú en nomena un altre.

Funcions consultives i d’assessorament:

Competències decisòries:

La Comissió Tècnica d’Urbanisme és presidida pel ministre responsable de l’ordenament territorial o, per delegació, pel director responsable d’urbanisme del ministeri, o encara, en absència d’ambdós, per un membre de la Comissió Tècnica d’Urbanisme designat pel ministre.

El secretariat de la Comissió és assegurat pel membre jurista designat pel ministre.

La Comissió es reuneix sempre que sigui necessari a criteri del president i també a petició d’un mínim de tres membres. El president convoca les reunions. El quòrum necessari per poder mantenir la reunió i adoptar vàlidament acords és de set membres, entre els quals cal la presència obligatòria d’almenys tres representants del Govern.

La Comissió adopta els acords per majoria. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

La Comissió redacta i aprova el reglament de funcionament intern de conformitat amb les disposicions del present títol, i el sotmet a l’aprovació definitiva del Govern. El reglament ha de preveure el règim d’incompatibilitats dels membres de la Comissió.

Obres de nova planta d’edificacions i instal·lacions de tota mena.

Obres d’ampliació d’edificis.

Obres de modificació o reforma que afectin l’estructura o les obertures exteriors d’edificis.

Obres destinades a usos de caràcter provisional i temporals. Són usos de caràcter provisional els admissibles en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable que encara no ha adquirit la classificació de sòl urbà consolidat. Són usos temporals els autoritzats per un termini breu i limitat, d’acord amb els criteris establerts reglamentàriament.

Parcel·lacions, segregacions, divisions de finques i treballs d’urbanització.

Moviments de terres en general, excavacions, desmunts, esplanacions i terraplens, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o edificació corresponents inclosos en els punts 1, 2, 3, 4 i 5 anteriors.

Demolició d’edificis, fora dels supòsits de declaració de ruïna.

Obres, instal·lacions i equipaments que afectin el subsòl, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d’urbanització o edificació corresponents inclosos en els punts 1, 2, 3, 4 i 5 anteriors.

Instal·lació de rètols i cartells visibles des de la via pública quan no es trobin en locals tancats, segons les especificacions del Reglament de construcció.

Tancament de finques i propietats.

Tala d’arbres o de vegetació arbustiva quan constitueixin massa arbòria, espai de bosc o parc.

Construcció de preses, basses, ponts, obres de defensa i correcció de torrents públics i cursos d’aigua.

Extracció d’àrids i explotació de tarteres i lloseres.

En general, totes les actuacions que s’assenyalin reglamentàriament.

No comportin una variació de la superfície o del volum construït respecte al ja existent.

No comportin una reforma o modificació dels elements que formen l’estructura de l’edifici, incloent-ne la fonamentació i la coberta.

No comportin transformació o modificació de la composició de les façanes, la mida o disposició de les obertures, llevat dels aparadors dels locals comercials.

No vulnerin els reglaments vigents de seguretat, instal·lacions i construcció.

No comportin disminució de la mida de les unitats en què es troba dividida l’edificació originalment, ni n’augmenti el nombre.

De forma general es tracti, a criteri del servei tècnic comunal i sota la seva responsabilitat urbanística, de treballs d’abast i transcendència mínims en relació amb el conjunt de l’edificació objecte de la sol·licitud.

Altres obres d’escassa rellevància, no necessàriament situades en una edificació, tal com es detalla en el Reglament de construcció.

Llevat que no s’estableixi altrament en la present Llei o en la resta de la legislació específica, la competència per atorgar les llicències per a les actuacions previstes als articles 134 i 135 correspon als comuns.

Per a les actuacions previstes a l’article 134, abans d’atorgar la llicència el comú ha de demanar i obtenir un informe favorable dels ministeris amb competències sectorials per raó de la matèria, excepte en els supòsits previstos a l’apartat 4 de l’article 137.

Si l’actuació sol·licitada és conforme amb les previsions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el Pla parcial o especial afectat, els reglaments urbanístic, d’urbanització i el de la construcció, i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària:

Si l’actuació sol·licitada no és conforme amb les previsions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, amb el Pla parcial o especial o amb la resta de la reglamentació i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, el comú, mitjançant resolució motivada, denega la llicència. El silenci de dos mesos comporta denegació tàcita en els termes del Codi de l’Administració.

En les actuacions relatives a edificacions de nova planta destinades a habitatges plurifamiliars, d’un nombre inferior a quinze (15) habitatges; o a la construcció d’habitatges unifamiliars adossats, d’un nombre inferior a sis (6), la llicència es considera atorgada si, en el termini de tres (3) mesos, no es denega expressament.

En les actuacions relatives a obres menors, a obres majors de reforma i rehabilitació d’edificis, a les derivades de canvis d’ús o a la construcció, provisional o definitiva, d’edificis unifamiliars de nova planta en zones que no requereixin proteccions contra riscos naturals, les llicències se substitueixen per declaracions jurades, de conformitat amb la normativa vigent, signades per l’arquitecte i/o tècnic autoritzat, com a autor del projecte, sota la seva responsabilitat. La persona sol·licitant ha de presentar les declaracions jurades davant del comú.

El contingut dels projectes d’edificació d’obres de nova planta, de reforma, ampliació o rehabilitació d’edificis ja existents, sigui quin sigui l’ús, així com la documentació que s’ha de presentar juntament amb la sol·licitud per tramitar la llicència, són regulats al Reglament de la construcció.

El Reglament de la construcció també preveu:

La persona interessada presenta al comú del terme parroquial on pretén l’actuació una sol·licitud amb exposició de les característiques del projecte, activitat i usos, límits i accessos del terreny afectat, acompanyada dels plànols i documents acreditatius, de l’estudi d’impacte mediambiental, si és el cas, i dels mitjans de protecció de l’entorn, i amb el termini màxim d’execució previst.

El comú verifica la conformitat de la sol·licitud i del projecte amb les previsions específiques per a la zona regulada en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si no és conforme, el comú resol per denegació motivada. Si és conforme a les previsions de la planificació, el comú incorpora a l’expedient un informe favorable en aquest sentit i seguidament el remet al ministeri corresponent.

El ministeri corresponent informa motivadament i amb caràcter vinculant respecte a la procedència o no d’atorgar l’autorització; imposa, si és el cas, determinades condicions o mesures correctores, i retorna l’expedient al comú per a la resolució definitiva.

El silenci de dos (2) mesos per part del ministeri corresponent en pressuposa la conformitat tàcita i faculta el comú per resoldre la sol·licitud en el sentit que consideri més conforme al seu pla parroquial. El silenci de tres (3) mesos comptats des de la presentació de la sol·licitud al comú té caràcter positiu i en suposa l’aprovació tàcita.

L’actuació autoritzada s’ha d’executar dins del termini màxim previst en el decret d’autorització, que no pot ser superior a dos anys. En defecte d’execució, la llicència queda caducada, i per prorrogar-la cal refer el procediment establert en aquest article.

Quan les actuacions d’excepció previstes en sòl no urbanitzable siguin portades a terme pel mateix comú, una volta redactat l’avantprojecte i també posteriorment el projecte d’execució, els remet al Govern perquè n’emeti els informes corresponents.

És pública l’acció per exigir el compliment de les disposicions urbanístiques i de l’edificació en general.

Si l’acció és instada per l’execució d’obres considerades contràries a les disposicions urbanístiques o de la construcció, es pot exercir durant tot el temps de l’execució de les dites obres i fins a un any després de l’acabament, a partir de la data del certificat final d’obra lliurat per la direcció facultativa.

Contra els actes, expressos o tàcits, de l’Administració comunal en matèria d’urbanisme i construcció, i contra els instruments comunals d’ordenació definits en aquesta Llei, es pot interposar recurs d’alçada davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme.

Contra els actes de la Comissió Tècnica d’Urbanisme es pot interposar recurs de reposició.

Contra els actes i els instruments d’ordenació del Govern es pot interposar recurs de reposició.

El termini per a la interposició de qualsevol recurs és d’un mes a comptar des de la data de la notificació o de la publicació de l’acte o l’instrument normatiu.

En situacions d’urgència, sigui per causa de perill públic, per contravenció manifesta de la legalitat urbanística o per evitar fets consumats o perjudicis a tercers, el ministre responsable de l’ordenament territorial, president de la Comissió Tècnica d’Urbanisme i per delegació d’aquesta, pot decretar amb caràcter executiu l’aturada immediata de les obres o treballs i ordenar l’execució de totes les mesures que siguin necessàries. Contra aquesta decisió, la persona interessada pot interposar recurs de reposició davant la Comissió.

Si es tracta d’obres, treballs o activitats que s’estiguin executant sense llicència o en contravenció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials o especials, Reglament urbanístic, d’urbanització o de la construcció, o de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació, i el comú no ha adoptat les disposicions pertinents dins el termini de les quaranta-vuit hores següents després de prendre coneixement dels fets, es pot formular denúncia davant la Comissió Tècnica d’Urbanisme.

L’exercici de la competència d’inspecció i de la potestat sancionadora a efectes de protegir la legalitat urbanística i de la construcció correspon als comuns.

No obstant això, el ministeri encarregat de l’ordenament territorial exerceix tal competència i potestat quan el comú, informat d’accions o omissions contràries a la legalitat urbanística o de la construcció, no hagi adoptat les mesures pertinents i incoat l’expedient sancionador corresponent durant els vuit dies següents o quan, una volta incoat l’expedient, el mantingui paralitzat durant més de dos mesos.

Constitueix infracció urbanística tota vulneració, per acció o omissió, de les disposicions contingudes en aquesta Llei o en els instruments d’ordenació urbanística i de la construcció, del Govern i dels comuns, inclosos els reglaments i les normes tecnològiques respectius.

Amb independència de les mesures per restaurar la legalitat vulnerada previstes als articles 151 i 152 precedents, tota infracció urbanística comporta la imposició de sancions als responsables.

Qui pateixi dany o perjudici com a conseqüència d’una infracció urbanística, pot exigir de qualsevol dels infractors, amb caràcter solidari, rescabalament i indemnització.

Les infraccions urbanístiques es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Són infraccions molt greus les accions o omissions que constitueixin incompliment de les disposicions relatives a parcel·lacions urbanístiques, obres d’urbanització o d’edificació que siguin contràries a la planificació i que afectin superfície destinada a domini públic, infraestructures, equipaments socials, serveis públics, zones verdes o llocs, espais i béns protegits.

Són infraccions greus les accions o omissions que constitueixin incompliment de les disposicions relatives a parcel·lacions urbanístiques o obres d’urbanització, a l’ús del sòl i, a la situació, el volum, l’ocupació i l’alçada de les edificacions.

Són infraccions lleus totes les que no tinguin el caràcter de molt greu o de greu. En qualsevol cas, constitueix sempre infracció lleu, sense perjudici de poder-la qualificar de greu o de molt greu en aplicació dels dos apartats anteriors, l’execució o la realització d’obres, treballs o activitats a què es refereix aquesta Llei sense disposar de la llicència preceptiva.

En el marc del procediment regulat a l’apartat 3 de l’article 137, la signatura de la declaració jurada de conformitat amb la normativa vigent que incorri en falsedat, té la consideració d’infracció urbanística molt greu, greu o lleu en funció de la classificació de la infracció.

Si en instruir un expedient sancionador per infracció urbanística apareixen indicis d’infracció penal en relació amb els fets que motiven la instrucció, l’Administració ha de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal als efectes pertinents. Mentrestant, fins que hi hagi resolució de l’autoritat judicial, s’atura el procediment sancionador.

La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa, sense perjudici, però, de les mesures a adoptar a càrrec de l’infractor per tal de restaurar la legalitat urbanística.

Per les obres que s’executin sense llicència o amb contravenció de les condicions del seu atorgament, són sancionats per infracció urbanística el propietari i els agents responsables d’aquesta.

Si les obres s’executen sobre la base d’una llicència de contingut manifestament constitutiu d’una infracció urbanística qualificada de molt greu o de greu, a més dels agents assenyalats a l’apartat anterior, també són sancionats el facultatiu i el secretari que hagin emès informe favorable del projecte. Altrament, la responsabilitat recau en la corporació que hagi atorgat la llicència.

Les persones jurídiques són sancionades per les infraccions comeses pels seus òrgans o agents i assumeixen el cost de les mesures de restauració de l’ordre urbanístic vulnerat, sense perjudici de fer-se càrrec també de les indemnitzacions eventuals pels danys i perjudicis causats a tercers.

En el supòsit previst a l’apartat 5 de l’article 155, és sancionat per infracció urbanística l’arquitecte i/o tècnic autoritzat, com a autor signatari de la declaració jurada, que incorri en falsedat.

Per graduar les sancions es pren en consideració la gravetat de la matèria, la importància econòmica dels fets constitutius de la infracció, les circumstàncies eventuals que poden agreujar o atenuar la responsabilitat, si hi ha reiteració per part de la persona responsable i el grau de culpabilitat de cada un dels infractors.

Si s’instrueix expedient sancionador per dues o més infraccions que tenen connexió de causa-efecte, s’imposa una sola sanció tenint en compte les actuacions encaminades al resultat final perseguit per l’infractor.

La infracció urbanística no pot comportar, en cap supòsit, un benefici econòmic per a l’infractor. Si la suma de la sanció imposada i el cost de les actuacions per restaurar la legalitat urbanística és inferior al benefici resultant de la infracció, s’incrementa la quantitat de la sanció fins a assolir l’import del dit benefici.

Les sancions que s’imposin a distintes persones per una mateixa infracció tenen caràcter independent.

Les infraccions urbanístiques qualificades de molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus al cap d’un any, a comptar de la data en què s’hagin comès o, si aquesta és desconeguda, des de la data en què s’hagi pogut incoar el procediment sancionador en aparèixer signes externs que hagin permès conèixer els fets constitutius de la infracció.

Si es tracta d’infraccions resultants d’una activitat continuada, la data d’inici per al còmput és aquella en què finalitza l’activitat o la del darrer acte amb què la infracció és consumada.

Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera els espais compresos dins d’un radi de cent metres comptats des del perímetre exterior del monument.

Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, o mentre no s’aprovi el decret que fixa els criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre l’entorn de protecció en els termes de l’article 12.2, no es pot fer cap construcció de nova planta, ni cap ampliació de volumetria, en els entorns definits en l’apartat 1. Un cop es dictin els decrets esmentats, s’apliquen els criteris que s’hi estableixin.

En el supòsit previst en l’apartat anterior, l’informe favorable dels serveis del Patrimoni Cultural es considera atorgat si, en el termini de dos (2) mesos no s’emet un informe desfavorable degudament motivat. En aquest cas, els serveis del Patrimoni Cultural han d’identificar, de forma detallada, els elements del projecte que han de ser objecte de modificació.

Les intervencions sobre els béns immobles inventariats que es trobin dins dels entorns definits en l’apartat 1 han de seguir el procediment previst a l’article 18 d’aquesta Llei.”

Centres escolars i universitaris.

Equipaments culturals (museus, sales d’exposicions, biblioteques, arxius, centres culturals, teatres, auditoris, i d’altres amb el mateix objecte).

Equipaments sanitaris (hospitals, clíniques, centres d’assistència primària, consultoris, i d’altres de la mateixa naturalesa).

Equipaments assistencials i sociosanitaris.

Equipaments esportius (pavellons, estadis, i d’altres de la mateixa naturalesa).

Infraestructures viàries i de protecció de riscos naturals.

Edificis administratius.

Equipaments energètics integrats, que comprenen: