LegalizeDecret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme
- La combinació de diverses de les anteriors, i les altres instal·lacions necessàries per al bon funcionament de l’equipament.
Equipaments multifuncionals que combinin qualsevol dels projectes i equipaments anteriors.
Disposició addicional segona (Llei 7/2018, del 17 de maig)
Urbanitzacions amb autorització aprovada anteriorment a l’entrada en vigor dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial
En les urbanitzacions aprovades d’acord amb la normativa anterior als plans d’ordenació i urbanisme parroquials que encara tenen obres d’urbanització inacabades, que no han entregat la vialitat al comú, o que no compleixen els estàndards mínims que estableix el Reglament d’urbanització, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot fixar una amplada dels vials inferior i uns pendents superiors als que estableix el Reglament d’urbanització, però que han de ser iguals, com a mínim, als previstos en el decret d’autorització de la urbanització. L’autorització d’una amplada de vial inferior o d’un pendent superior als que resulten de la normativa vigent requereix el previ informe favorable del Ministeri titular de protecció civil.
En les urbanitzacions a què es refereix l’apartat precedent, els propietaris tenen l’obligació de realitzar, a les seves costes, les obres d’urbanització pendents i, si escau, l’entrega de vials al comú. Amb aquesta finalitat, el comú delimita polígons d’actuació, a proposta dels propietaris, o bé d’ofici. Els propietaris han de contribuir a l’execució de les obres d’urbanització pendents en proporció a l’aprofitament urbanístic que els correspon, estigui materialitzat o no; amb aquesta finalitat, s’han de constituir en Associació de Promoció Urbanística. Completades les obres d’urbanització pendents, es procedeix a l’entrega dels vials al comú.
Quan un propietari sigui desconegut o no es pugui localitzar, l’Associació de Promoció Urbanística assumeix el pagament de la quota d’urbanització que li pertoqui. En el moment en què el propietari aparegui, ha de retornar a l’Associació de Promoció Urbanística l’import de la quota d’urbanització derivada de la liquidació, provisional o definitiva, de les obres d’urbanització abonada per aquesta pel seu compte, actualitzat amb l’interès legal.
Les finques dels propietaris a què es refereix l’apartat precedent queden gravades, amb caràcter real, al pagament del saldo del compte de liquidació, provisional o definitiva, de les obres d’urbanització, que cada una d’elles tingui assignat. Aquesta afectació te caràcter preferent respecte a qualsevol altra càrrega, àdhuc de tipus hipotecari, llevat que es tracti de crèdits tributaris, i ha de constar en escriptura pública atorgada per l’Associació de Promoció Urbanística, a l’objecte que s’anoti al marge de l’original o matriu del títol de propietat, d’acord amb la disposició transitòria tercera de la Llei del notariat.
Disposició transitòria primera (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000)
Els comuns han de redactar i tenir definitivament aprovats llurs plans d’ordenació i urbanisme parroquial, de conformitat amb les prescripcions d’aquesta Llei, dins del termini màxim de dos anys comptats des de la data de la publicació.
Durant el període de 6 anys abans de la primera revisió, els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de mantenir l’edificabilitat global que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l’entrada en vigor de la present Llei.
Durant el mateix període esmentat en l’apartat precedent, els criteris de valoració continguts en els punts b) i c) de l’apartat 2 de l’article 120 s’han d’apreciar sobre la base de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l’entrada en vigor de la present Llei.
Disposició transitòria segona (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000; apartat segon modificat per la Llei 7/2003, del 23 de maig, de modificació puntual i urgent de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme)
Mentre el comú no hagi redactat i aprovat el seu Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, segueixen essent aplicables a la parròquia les ordinacions, generals i comunals, vigents fins a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, en matèria d’urbanització i construcció i totes les sol·licituds i projectes continuen sotmesos al règim d’autorització preceptiva per part del Govern, vigent fins a aquell moment.
A partir de l’entrada en vigor de la present Llei, i fins a la data de suspensió de llicències comunals prevista en els articles 90, si es decreta, i 91 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, queda suspès provisionalment i cautelarment l’atorgament de llicències de parcel·lació i reparcel·lació de terrenys, de noves urbanitzacions, d’edificació d’obres de nova planta i d’ampliació d’edificis existents, promoguts per la iniciativa privada. Únicament queden excloses de la suspensió les llicències relatives a projectes d’edificació d’obres de nova planta o d’ampliació d’edificis existents que hagin estat presentades al comú amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei o d’una altra suspensió acordada amb anterioritat, si era el cas.
Disposició transitòria tercera (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000)
Quan un comú hagi aprovat definitivament el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i l’hagi desenvolupat mitjançant els instruments de planificació de conformitat amb les prescripcions d’aquesta Llei, tals elements i ordinacions seran aplicables immediatament al seu terme parroquial. Simultàniament quedaran derogades en aquesta parròquia totes les disposicions legals, generals i comunals, reguladores de l’urbanisme i la construcció anteriors a l’aprovació d’aquesta Llei.
Disposició transitòria quarta (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000)
Sense perjudici d’exercir la facultat d’adoptar les mesures necessàries en substitució i per compte de l’Administració comunal, en aplicació de l’article 14 d’aquesta Llei, el Govern podrà prorrogar la suspensió esmentada en l’apartat segon de la disposició transitòria segona en aquelles parròquies que, sense causa justificada, no hagin aprovat definitivament el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei, dins del termini establert en la disposició transitòria primera.
Disposició transitòria única (Llei 16/2012, del 31 de juliol)
Durant un termini d’un (1) mes a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els comuns poden decretar en sòl urbà consolidat la reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria de sòl per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, i del seu equivalent econòmic, fins a un zero per cent (0%).
S’acullen a la reducció les llicències de construcció que compleixin tots els requisits que s’indiquen a continuació:
Que les sol·licituds de construcció es presentin al comú dins del termini de nou (9) mesos a comptar de la data de publicació al BOPA del decret comunal que estableix la reducció, o bé que estiguin en curs de tramitació administrativa en el moment de la data de publicació al BOPA del decret comunal que estableix la reducció.
Que les llicències s’atorguin dins del termini de tres (3) mesos a comptar de la data de presentació al comú de la sol·licitud de construcció.
Que les obres s’iniciïn en un termini màxim de tres (3) mesos a comptar de la data d’atorgament de la llicència.
Que les obres es duguin a terme en els terminis d’execució previstos en la llicència, sense dret de pròrroga i que en cap cas superin el termini de tres anys.
En el cas que una llicència s’hagi acollit a la reducció del percentatge de cessió obligatòria de sòl i l’execució de l’obra incompleixi els punts c) o d), el comú ha de decretar la suspensió de la llicència fins que el titular efectuï la cessió obligatòria del sòl al comú, o aboni l’equivalent econòmic, sense reducció.
Per a les sol·licituds de construcció presentades en els terminis fixats a l’apartat a), la llicència es considera atorgada si en el termini de tres (3) mesos no és denegada expressament.
Disposició transitòria segona (Llei 3/2019, del 17 de gener)
No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, parcialment modificats, en el cas de l’article 126 per l’article 7 de la Llei 6/11, del 28 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000; i en el cas de l’article 137 pels articles 21 i 22 de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en el paràgraf següent, sempre que la sol·licitud es presenti davant el comú corresponent en un termini de divuit mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que les obres tinguin com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta i/o al soterrani, d’aparcaments i/o trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici.
En els casos esmentats al paràgraf anterior, es pot atorgar la llicència de rehabilitació o de reforma tot i que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents a la data de la construcció de l’edifici, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i queden d’altra banda exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors i la ventilació i la il·luminació de les escales.
En els casos esmentats al primer paràgraf, els requisits d’eficiència energètica s’aplicaran només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, i quines característiques estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment d’entrar la sol·licitud.
Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de forma que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu el primer paràgraf d’aquesta disposició transitòria. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici, o el fet que deixin de destinar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu el primer paràgraf, requereix que amb caràcter previ la totalitat de l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment en què tingui lloc la venda o el canvi de destí.
Excepcionalment poden acollir-se a la transitorietat regulada en aquesta disposició transitòria els edificis d’ús hoteler dels allotjaments turístics del grup aparthotels i de la modalitat d’apartaments turístics, sempre que els habitatges en règim de lloguer residencial no representin més del 50% del total de la superfície destinada a unitats d’allotjament. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, l’edifici haurà de ser destinat en la seva totalitat a habitatges en règim de lloguer residencial d’acord amb els paràgrafs anteriors.
Als aparthotels i apartaments turístics que s’acullin a aquesta disposició transitòria no els hi serà d’aplicació els articles 6 i 13 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic pel que fa a l’obligació que els edificis hagin d’estar constituïts en la seva totalitat per estudis o apartaments destinats a l’activitat turística.
Disposició derogatòria (Llei 16/2012, del 31 de juliol)
Es deroga la disposició final primera de la Llei 8/2012, del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic del 30 de juny de 1998, així com totes les normes o disposicions de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix aquesta Llei.
Disposició final primera (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
La Comissió Tècnica d’Urbanisme prevista al títol VIII ha de quedar constituïda dins el termini de dos mesos comptats des de la data de publicació d’aquesta Llei. A aquest efecte, tal com disposa l’article 131, cada comú ha de nomenar el seu representant i comunicar el nomenament al ministre responsable de l’ordenament territorial. Dins del termini d’un mes, una volta rebuts tots els nomenaments, el ministre ha de convocar la primera sessió constitutiva de la Comissió. L’acta de constitució s’haurà de publicar al Butlletí Oficial.
Disposició final segona (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
La Comissió Tècnica d’Urbanisme exercirà les seves funcions i competències, en els termes que resulten dels títols VIII i X, a partir de la data de publicació al Butlletí Oficial de l’acta de constitució. Consegüentment, els recursos d’alçada contra els actes expressos o tàcits de l’Administració comunal i contra els instruments comunals d’ordenació, previstos a l’article 146, apartat 1, que siguin notificats o publicats a partir de dita data, així com les denúncies previstes a l’article 147, s’han d’interposar davant la Comissió.
Disposició final tercera (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
Sense perjudici del que estableix amb caràcter general l’apartat 3 de l’article 38, s’exceptua de la qualificació com a sòl no urbanitzable tota la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa que queda redefinida en el plànol del Ministeri d’Ordenament Territorial, núm. 2822 de juny del 2000 adjunt a la present Llei.
Disposició final quarta (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
A partir de la publicació de la present Llei i fins que el comú no hagi aprovat definitivament el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, d’acord amb les disposicions transitòries precedents, les ordinacions comunals fins ara vigents que regulen l’urbanisme i la construcció no poden ser objecte de cap mena d’ampliació, restricció, modificació ni derogació.
Disposició final cinquena (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
Es faculta el Govern per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, dels reglaments necessaris per aplicar la present Llei.
Disposició final sisena (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
Llevat de les disposicions d’aquesta Llei relatives a l’urbanisme i a la construcció que queden vinculades a la redacció i l’aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, l’aplicació de les quals és regulada en les transitòries precedents, totes les disposicions restants són aplicables immediatament i deroguen totes les anteriors, generals i comunals, que s’hi oposin.
Disposició final setena (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
A mesura que en una parròquia s’apliqui el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial respectiu segons queda regulat en les disposicions transitòries precedents, quedaran derogades totes les disposicions anteriors, generals i comunals, que s’oposin al contingut de la planificació.
Disposició final vuitena (Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final (Llei 8/2006, del 21 de juny)
Aquesta Llei de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, de 29 de desembre del 2000, entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 6/2011, del 28 de juliol)
El Govern ha d’aprovar en el termini màxim de dos mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei les modificacions necessàries del Reglament urbanístic, del Reglament de construcció i del Reglament d’urbanització per fer-los conformes amb la present Llei.
Disposició final segona (Llei 6/2011, del 28 de juliol)
La present Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 16/2012, del 31 de juliol)
S’encarrega al Govern que, en el termini màxim d’un (1) mes a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions transitòries de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.
Disposició final segona (Llei 16/2012, del 31 de juliol)
El Govern ha d’aprovar en el termini màxim d’un (1) mes, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, les modificacions del Reglament urbanístic, del Reglament de construcció i del Reglament d’urbanització que siguin necessàries per adaptar-los a la Llei.
Disposició final tercera (Llei 16/2012, del 31 de juliol)
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final primera (Llei 7/2018, del 17 de maig)
Modificació del Codi de l’Administració
Es modifica l’article 83 del Codi de l’Administració, que queda redactat en els termes següents:
“Article 83. Béns vacants
Els béns vacants pertanyen a l’Estat, en qualitat de béns patrimonials.
La declaració de vacança o abandó correspon a la jurisdicció civil mitjançant un procediment abreujat que, en tot cas, comprendrà les fases següents:
Demanda de declaració de béns vacants.
Notificació de la demanda a totes les persones que puguin ostentar qualsevol títol sobre els dits béns, i publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Decisió de la jurisdicció civil.
Aquesta decisió serà ferma i executiva una vegada que hagi transcorregut un mes a comptar de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en dos periòdics entre els de major divulgació en el Principat, i no hagi estat impugnada per ningú.
En cas que compareguin en l’expedient pretesos titulars dels béns en qüestió, se seguiran les regles generals del procediment civil.”
S’afegeix un nou paràgraf tercer (sense numerar), de nova factura, a l’article 105 del Codi de l’Administració, amb el contingut següent:
“La utilització de béns comunals per a la realització de projectes d’interès nacional o plans sectorials d’incidència supracomunal és objecte de cessió al Govern, en els termes previstos en la legislació urbanística.”
(Els actuals paràgrafs tercer i quart (sense numerar) del mateix article passen a ser els paràgrafs quart i cinquè.)
Disposició final segona (Llei 7/2018, del 17 de maig)
S’encomana al Govern la modificació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, de 25 de juliol de 2001, per tal que els projectes d’interès nacional i els plans sectorials estiguin subjectes a una avaluació d’impacte ambiental.
Disposició final tercera (Llei 7/2018, del 17 de maig)
S’encomana al Govern que aprovi i publiqui el text refós de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme que ha d’incorporar les modificacions efectuades en la present Llei.
Disposició final quarta (Llei 7/2018, del 17 de maig)
S’encomana al Govern l’adaptació de la reglamentació general per tal d’acomodar-la a les modificacions que han estat introduïdes en la present Llei. El text dels reglaments modificats ha d’estar aprovat i publicat en un termini no superior a tres mesos des de la data de publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final cinquena (Llei 7/2018, del 17 de maig)
Entrada en vigor
Disposició final primera (Llei 3/2019, del 17 de gener)
S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999; de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000; de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000; de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals; de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquestes lleis.
Disposició final tercera (Llei 3/2019, del 17 de gener)
Entrada en vigor de la Llei
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat dels articles 21 a 26 que entraran en vigor d’1 de gener del 2019.
Andorra la Vella, 5 de juny del 2019
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.