Decret legislatiu del 6-2-2019 de publicació del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració

La persona estrangera titular, des de fa set anys com a mínim, d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quater, i que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva a Andorra durant el darrer període de la renovació de l’autorització, pot sol·licitar i obtenir la renovació d’aquesta autorització per un període de deu anys.

Les renovacions posteriors de l’autorització a què fa referència l’apartat anterior es concedeixen per períodes successius de deu anys, i només es poden denegar per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència a Andorra de la persona estrangera que n’és titular.

La persona estrangera titular, des de fa set anys com a mínim, d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies, i que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva a Andorra durant el darrer període de la renovació de l’autorització, pot sol·licitar i obtenir la renovació d’aquesta autorització per un període de deu anys.

Les renovacions posteriors de l’autorització a què fa referència l’apartat anterior es concedeixen per períodes successius de deu anys, i només es poden denegar per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència a Andorra de la persona estrangera que n’és titular.

L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que s’ha jubilat i que continua residint al país obté, després de sol·licitar-la, la renovació de la seva autorització de residència i treball per una durada de deu anys.

Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada en l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.

L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que no pot acreditar que ha treballat de manera permanent i efectiva a Andorra però que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, i que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat durant el darrer període de renovació de la seva autorització, obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització de residència i treball per una durada de deu anys.

Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.

En el cas de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència per raons de reagrupament amb el titular d’una autorització de residència i treball, la renovació s’obté per una durada de deu anys quan el sol·licitant ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant set anys sota el règim successiu d’ambdues autoritzacions.

Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.

L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència per raons de reagrupament que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys.

Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.

El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

Tanmateix, tenint en compte la situació de la persona interessada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.

L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 70 de la present Llei.

L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de renovació.

Quan la denegació de renovació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.

El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.

L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma d’anul·lació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 76 de la present Llei.

L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa d’anul·lació de la seva autorització.

Quan l’anul·lació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.

És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració, sense necessitat d’obrir cap expedient, la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

La defunció del titular d’una autorització d’immigració s’anotarà igualment en el Registre Central d’Immigració.

El titular d’una autorització que en sol·licita la renovació dins del seu termini de vigència pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització, encara que la renovació sigui efectiva després del termini de caducitat.

El titular d’una autorització renovable caducada de fa menys d’un any, que en sol·liciti la regularització, pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització caducada, fins que recaigui una resolució ferma referent a la seva sol·licitud de regularització.

El recurs presentat contra una decisió de denegació de regularització d’una autorització d’immigració de treball de fronterer i d’una autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.

L’estranger que té la condició de resident i és titular d’una autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de regularització de la seva autorització de conformitat amb les disposicions de l’article 86 de la present Llei.

L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o titular d’un altre tipus d’autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de regularització de la seva autorització.

Quan la denegació de regularització afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.

Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball esmentades en els articles 32 i 33 d’aquesta Llei.

En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les restants disposicions d’aquesta Llei.

Poden accedir a la condició legal de resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, a més de la persona que la sol·liciti per a ella mateixa com a titular principal i inicial i amb les mateixes condicions i terminis que aquesta:

Als efectes de la present Llei s’entén com persona a càrrec aquella que depèn econòmicament o personalment del sol·licitant de residència sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu o del resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, d’acord amb la seva llei personal.

Les persones esmentades en l’article anterior poden accedir a la condició de resident sense activitat lucrativa, de resident en concepte de professional amb projecció internacional o de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu en el moment que el titular principal sol·liciti la residència o, posteriorment, per reagrupament familiar, sempre que el titular de la residència acrediti que disposa dels mitjans suficients per fer-se càrrec d’aquestes persones i que disposa d’un allotjament amb les condicions legals d’habitabilitat suficients, i que la persona que vol adquirir la condició de resident no representa un risc per a la seguretat de l’Estat, les persones, els béns o l’ordre públic, disposa d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària, i no suposa un risc per a la salut pública. El compliment d’aquest darrer requisit s’acredita mitjançant un certificat mèdic expedit pel Servei de Medicina Legal i Forense, en el cas de menors fins 14 anys, o pel fet d’haver estat declarat apte per residir pel Servei Mèdic d’Immigració, en el cas de majors d’aquesta edat.

Als efectes d’aplicació de l’article anterior les unions estables de parella s’equiparen al matrimoni, amb les salvetats següents:

En cas de defunció del titular principal, si una de les persones al seu càrrec vol optar a la titularitat de la residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu que ostentava el difunt pot sol·licitar que se li mantingui la mateixa autorització d’aquest sempre que reuneixi els requisits que aquesta Llei exigeix per als titulars principals i aporti els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.

L’esmentada sol·licitud, que comportarà el pagament de la taxa corresponent a una renovació, s’haurà de presentar en el termini d’un any a comptar de la defunció del titular principal. El termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització.

Es considera resident sense activitat lucrativa als efectes d’aquesta Llei la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.

No obstant això, el resident sense activitat lucrativa pot desenvolupar les activitats necessàries per a la gestió del seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que li corresponguin com a administrador de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al cinquanta per cent, i sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat.

El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys quatre-cents mil euros (400.000 euros) en alguna o diverses tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:

En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha de fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances l’import de cinquanta mil euros (50.000 euros) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de deu mil euros (10.000 euros) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests imports són deduïts de la quantitat esmentada a l’apartat 1 d’aquest article. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.

El sol·licitant d’una autorització de residència sense activitat lucrativa ha de manifestar, en el moment de formalitzar la seva sol·licitud, el seu compromís de fer efectiva la inversió esmentada a l’apartat 1 del present article en un termini màxim de sis mesos. Un cop transcorregut aquest període de temps, el resident ha d’aportar, en les condicions que es determinin reglamentàriament, els documents acreditatius de la inversió descrita a l’apartat anterior d’aquest article. En el supòsit que el resident sense activitat lucrativa no aporti, en els termes establerts reglamentàriament, els documents justificatius de la seva inversió, l’autorització de residència sense activitat lucrativa restarà anul·lada.

Es considera professional amb projecció internacional la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva en el Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural, per desenvolupar una activitat professional en els termes següents:

Els professionals amb projecció internacional només poden desenvolupar activitats lucratives en el territori andorrà en els termes indicats a l’apartat anterior d’aquest article. Qualsevol altra activitat, assalariada o no, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri i de caràcter lucratiu, requereix l’obtenció de la corresponent autorització d’immigració en els termes d’aquesta Llei.

Es considera resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu la persona física estrangera que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports, i que estableix la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural.

Les persones que obtinguin l’autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu poden desenvolupar les activitats necessàries per gestionar el seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que els corresponguin com a administradors de les entitats en el capital o en els fons propis dels quals tinguin una participació igual o superior al cinquanta per cent, sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat. També poden continuar desenvolupant les activitats professionals que els siguin pròpies, sempre que tinguin com a destinataris principals persones o entitats no residents al Principat d’Andorra. S’entén complert aquest requisit si almenys el 85% dels serveis prestats pel resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu són utilitzats en qualsevol altre país o territori diferent de l’andorrà.

Sense perjudici del compliment dels requisits esmentats a l’article següent d’aquesta Llei, el Govern concedeix les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu valorant les necessitats i la situació del Principat d’Andorra en l’àmbit en el qual s’inscrigui l’activitat de la persona sol·licitant. A aquests efectes, el Govern té plena discrecionalitat per apreciar si la persona sol·licitant de l’autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu compleix les condicions per entendre que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports.

Es considera persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, d’acord amb aquesta Llei, la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat durant almenys 90 dies per any natural, sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.

No obstant això, la persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats pot desenvolupar les activitats necessàries per a la gestió del seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que li corresponguin com a administradora de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al 50%, i sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat.

Poden sol·licitar el reagrupament familiar segons les especificacions de la present Llei, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o l’estranger titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra el darrer any.

La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions establertes en el títol IX de la present Llei.

Una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o una estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que resideix al Principat d’Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb:

Quan es tracti dels fills referits als apartats b) i c) anteriors, el reagrupament serà immediat, si el cònjuge que podia reagrupar-se amb l’altre obté, al seu torn, una autorització de residència i treball, tot complint els altres requisits.

Als efectes d’aquest títol, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.

La sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.

Es prohibeix qualsevol tipus de reagrupament familiar assimilat a una pràctica poligàmica o equivalent. Les autoritzacions lliurades són anul·lades per a tot el nucli familiar en cas de constatació d’una de les pràctiques esmentades.

El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei, ha d’acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L’allotjament ha de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.

La persona a càrrec o que es troba sota la tutela del sol·licitant ha de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

L’allotjament del cònjuge i dels fills menors de 16 anys a càrrec de la persona sol·licitant és únicament la llar del mateix sol·licitant. La suficiència de la llar familiar es determina reglamentàriament. Si la situació de convivència de la parella canvia després de l’obtenció del dret al reagrupament, el domicili de cada cònjuge pot ser diferent, sempre que també sigui suficient, d’acord amb les disposicions reglamentàries.

Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en la present Llei, el cònjuge, els fills estrangers i els fills estrangers del cònjuge d’una persona de nacionalitat andorrana obtenen una autorització de residència per raons de reagrupament. Obtenen una autorització de residència i treball si també acrediten una contractació laboral.

Aquestes autoritzacions es concedeixen per una durada de deu anys.

Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència per raons de reagrupament d’una durada de deu anys.

Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 42 i 112.2 de la present Llei. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.

La persona que reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball obté una autorització de residència per raons de reagrupament. L’autorització de residència per raons de reagrupament es lliura per una durada inicial màxima d’un any, i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Transcorreguts set anys a comptar de la data de la concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes de deu anys.

No obstant el que estableix l’apartat anterior, la vigència de l’autorització de residència per raons de reagrupament queda supeditada a la vigència de l’autorització de residència i treball de la persona que ha sol·licitat el reagrupament familiar.

Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en aquesta Llei i acrediten una contractació laboral, el cònjuge, els fills, i els fills del cònjuge del titular d’una autorització de residència i treball obtenen una autorització de residència i treball.

La durada d’aquestes autoritzacions és la mateixa que preveu l’article anterior.

Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència per raons de reagrupament. El període de la durada d’aquesta autorització és el previst en l’article 109.

Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 42 i 112.2. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.

La sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar només pot ser denegada en les mateixes condicions i pels mateixos motius que qualsevol altra sol·licitud d’autorització d’immigració inicial, o per manca d’un dels requisits específics previstos per al reagrupament familiar en el present títol.

Tanmateix, aquesta sol·licitud no pot ser denegada per motius de salut pública o d’ineptitud al treball o a la residència per causes mèdiques.

Quan hi hagi motius raonables per pensar que una persona, major o menor d’edat, és víctima del tràfic d’éssers humans, se li pot atorgar un període de reflexió i de recuperació, d’acord amb el procediment previst reglamentàriament. Durant aquest període, la persona interessada està autoritzada a residir a Andorra per un període de tres mesos, per poder escapar-se de la influència dels traficants, recuperar-se i decidir si desitja cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte que se’n derivi.

El període de reflexió i de recuperació a què fa referència l’apartat anterior es pot prorrogar una vegada, per un altre període de tres mesos, en cas que sigui necessari.

Durant el període de reflexió i de recuperació, i també mentre duri la fase d’identificació de la víctima, la persona interessada no pot ser objecte de cap mesura de policia administrativa de les que estableix el títol XII.

El període de reflexió i de recuperació es pot denegar o pot ser revocat per motius d’ordre públic o quan es tingui coneixement que la condició de víctima del tràfic d’éssers humans s’ha invocat de manera indeguda. La resolució mitjançant la qual es denega o revoca el període de reflexió o de recuperació ha de ser motivada, i en cas que s’interposi un recurs contra la resolució denegatòria, la persona interessada no pot ser objecte de cap mesura de policia administrativa de les que estableix el títol XII fins que la resolució esmentada esdevingui ferma.

La denegació d’accés és una mesura de policia administrativa destinada a prohibir l’entrada al territori andorrà de l’estranger que no compleix almenys un dels requisits establerts per entrar al Principat d’Andorra.

L’estranger titular d’una autorització d’immigració vigent no pot ésser objecte de denegació d’accés per motius de salut pública, de seguretat i d’ordre públic o per insuficiència de mitjans econòmics suficients.

La denegació d’accés no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.

El foragitament és una mesura de policia administrativa destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l’estranger que ha entrat de forma irregular en territori andorrà, o que es troba en règim turístic i en una de les situacions detallades a continuació:

S’entén per entrada irregular la de l’estranger que ha entrat en territori andorrà per un pas fronterer no habilitat, o bé que hi ha entrat tot i haver estat objecte d’una denegació d’accés.

El foragitament no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.

Respectant estrictament les instruccions i les directrius generals rebudes del ministre encarregat d’Interior, el director o un comissari del Cos de Policia poden decidir foragitar un estranger que es troba en una de les situacions previstes a l’article anterior.

El director del Cos de Policia notifica al ministre encarregat d’Interior, en el termini més breu possible, qualsevol decisió de foragitament i precisa de manera detallada els motius que l’han fonamentada.

L’expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l’estada i/o a prohibir l’accés d’un estranger al territori andorrà.

L’expulsió administrativa no s’ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d’expulsió que pot pronunciar un tribunal penal.

Com a mesura de prevenció, l’expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d’elements contrastats, del risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic que representa l’entrada o la presència, al Principat d’Andorra, de la persona objecte de la mesura.

L’expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l’enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

La durada de la mesura d’expulsió com a mesura de prevenció s’estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys.

Com a mesura d’execució forçosa, l’expulsió administrativa s’aplica a l’estranger al qual s’ha notificat que es trobava en situació irregular i que no ha abandonat el Principat d’Andorra en el termini fixat.

En aquest cas, la durada de l’expulsió administrativa no pot excedir un termini màxim de dos anys.

Seguint instruccions del ministre encarregat d’Interior o a iniciativa pròpia, el director del Cos de Policia incoa i fa instruir pels seus serveis l’expedient d’expulsió administrativa.

Un cop instruït l’expedient, el director del Cos de Policia fa notificar pels seus serveis a la persona afectada la proposta d’expulsió administrativa així com els motius que la justifiquen.

La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del Cos de Policia.

El director del Cos de Policia pot arxivar l’expedient o trametre la proposta d’expulsió administrativa al ministre encarregat d’Interior.

El recurs presentat per un estranger resident contra una mesura d’expulsió administrativa que l’afecta té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la mesura d’expulsió esdevé immediatament executòria.

No obstant això, l’estranger que, prèviament al recurs, ha perdut la seva condició de resident, no pot invocar els efectes suspensius previstos en l’apartat anterior.

El recurs contra una decisió d’expulsió administrativa presentat per un estranger no resident no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.

Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals per abandonar el territori a comptar de l’endemà de la data de la notificació de la resolució.

Llevat del cas previst en l’article anterior, la persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que desitja entrar i/o sojornar al Principat d’Andorra per motius justificats ha d’adreçar, amb caràcter previ, una sol·licitud motivada al ministre encarregat d’Interior.

El ministre encarregat d’Interior, o la persona delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar una suspensió temporal de la mesura d’expulsió.

La persona objecte d’una expulsió administrativa pot sol·licitar al ministre encarregat d’Interior la revocació d’aquesta mesura mitjançant un escrit motivat.

El ministre encarregat d’Interior, si ho considera oportú, pot decidir la revocació sol·licitada o, de forma alternativa, reduir la durada de l’expulsió inicialment prevista o suspendre-la de forma condicional per un període determinat.

L’advertència d’expulsió és una mesura destinada a advertir un estranger del fet que, si la seva conducta s’agreugés, comportaria un risc per a l’ordre públic o la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns.

L’advertència d’expulsió segueix els mateixos tràmits d’instrucció, d’al·legacions i de proposta que l’expulsió.

El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’advertència d’expulsió.

L’advertència d’expulsió no afecta la situació d’immigració ni els drets de la persona objecte de la mesura.

L’advertència d’expulsió és un requisit necessari previ a la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa contra un estranger que té la condició de resident excepte quan s’aplica com a mesura d’execució forçosa o en cas de risc greu per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.