LegalizeDecret d'aprovació del Reglament de Construcció, del 26-2-2003
Decret d'aprovació del Reglament de Construcció
Preàmbul
La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, ha establert un nou marc regulador de l'urbanisme i ha remès al Govern la tasca de complementar i desenvolupar les seves previsions. D'acord amb el que disposen els articles 10 i 53.c) de la Llei, aquest desplegament reglamentari s'ha d'efectuar mitjançant el Reglament urbanístic, el Reglament d'urbanització i el Reglament de construcció. Això, al marge de les altres
disposicions reglamentàries que el Govern pugui aprovar a l'empara de
l'habilitació general continguda en la disposició final cinquena de la Llei.
Els articles 58, 59 i 60 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme determinen el contingut material que respectivament han d'incloure els reglaments esmentats, sens perjudici d'aquell que complementàriament el Govern consideri adient incorporar a l'empara de l'autorització general que es conté en la disposició final cinquena abans esmentada.
Per completar el desenvolupament reglamentari de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, un cop ja han estat aprovats el Reglament d'urbanització i el Reglament urbanístic, el Govern ha elaborat aquest Reglament de construcció el qual, d'acord amb el que preveu l'article 60 de la Llei, té com a finalitat determinar les condicions tècniques generals d'aplicació a qualsevol tipus d'edificació, les normes de la construcció i les relatives als procediments de presentació de sol·licituds i a llur autorització.
El Reglament consta d'un títol preliminar i de vuit títols. En el títol preliminar s'inclouen disposicions generals, entre les quals destaquen les destinades a assenyalar els principis que regeixen l'actuació dels comuns, singularment en matèria d'intervenció en l'activitat privada d'edificació i ús del sòl; en el títol primer es regula el dret d'informació urbanística i la formalització de la garantia de l'aprofitament urbanístic que preveu la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme; en el títol segon s'estableixen els paràmetres d'ordenació de l'edificació; en el títol tercer es determina el règim dels usos i de les activitats;
en el títol quart s'estableixen les condicions d'habitabilitat i de construcció en els edificis; el títol cinquè regula el règim general de les llicències urbanístiques;
i el títol sisè desenvolupa els règims especials d'autorització d'activitats i usos del sòl.
Les determinacions que s'estableixen en aquest Reglament tenen, segons preveu l'article 85 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, el caràcter de normativa mínima obligatòria, d'aplicació general, sens perjudici que les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària que han d'aprovar els comuns puguin establir condicions més restrictives. El Reglament també conté determinades prescripcions que només s'apliquen supletòriament, a manca de regulació específica per part dels comuns.
Per això, a proposta del Ministre d'Ordenament Territorial, amb informe previ de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, el Govern adopta el següent Decret
Article únic
S'aprova el Reglament de construcció, el qual entra en vigor al dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Índex
Títol Preliminar. Disposicions generals
Títol I. Informació urbanística i certificats urbanístics
Capítol 1. Publicitat del planejament
Capítol 2. La garantia de l'aprofitament urbanístic
Títol II. Paràmetres d'ordenació de l'edificació
Capítol 1. Disposicions generals
Capítol 2. Sistema d'ordenació per alineacions de carrer
Capítol 3. Sistema d'ordenació per edificació aïllada
segons parcel·lació
Capítol 4. Sistema d'ordenació de l'edificació per
definició volumètrica
Capítol 5. Disposicions comunes als diversos sistemes
d'ordenació de l'edificació
Títol III. Règim dels usos i de les activitats
Capítol 1. Disposicions generals sobre els usos
Capítol 2. Classificació dels usos i condicions de
desenvolupament
Capítol 3. Tipologia d'usos
Capítol 4. Ordenació dels usos i les activitats per
preservar l'entorn urbà i el medi ambient
Capítol 5. L'ús d'aparcament
Capítol 6. Usos en soterrani
Capítol 7. Usos en sòl no urbanitzable
Capítol 8. Estacions de servei
Capítol 9. Publicitat
Títol IV. Condicions d'habitabilitat i construcció en els
edificis
Capítol 1. Edificis d'habitatge
Capítol 2. Condicions de construcció
Capítol 3. Obres en edificis existents
Capítol 4. Línia d'edificació en els marges dels rius
Títol V. Intervenció en l'activitat d'edificació i d'ús del sòl
Capítol 1. Disposicions generals
Secció 1. Llicències urbanístiques Secció 2. Actes promoguts pel Govern Secció 3. Assenyalament d'alineacions i rasants Secció 4. Obres d'urbanització i Projectes d'urbanització
Capítol 2. Classes de llicències
Secció 1. Llicència d'obres Secció 2. Llicència de parcel·lació Secció 3. Llicència d'ús Secció 4. Llicència d'enderroc Secció 5. Llicència de moviments de terra Secció 6. Llicència d'obres d'urbanització
Capítol 3. Procediment aplicable a la concessió de les
llicències urbanístiques Secció 1. Iniciació Secció 2. Instrucció Secció 3. Resolució
Capítol 4. Procediments especials
Secció 1. Procediment simplificat d'autorització de les obres menors Secció 2. Urbanització i edificació simultànies
Capítol 5. Execució de les obres
Capítol 6. Llicència d'ús o de primera utilització
Capítol 7. Cèdula d'habitabilitat
Títol VI. Els règims especials d'autorització
Capítol 1. Obres i usos provisionals
Capítol 2. Activitats en sòl no urbanitzable
Capítol 3. Autorització de treballs per protegir els terrenys
dels riscos naturals Reglament de construcció
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1
Objecte L'objecte d'aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme mitjançant l'establiment de les normes de construcció dels edificis i de les condicions tècniques d'edificació, el règim del usos, la regulació dels procediments de presentació de les sol·licituds d'edificació, d'urbanització i d'ús del sòl, i llur autorització.
Article 2
Abast d'aplicació 1. Les determinacions sobre construcció establertes en aquest Reglament tenen el caràcter de mínim obligatori d'aplicació general, sens perjudici que les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària que han d'aprovar els comuns puguin establir condicions més restrictives.
Les prescripcions d'aquest Reglament han de ser aplicables supletòriament, en defecte de determinacions comunals especifiques, quan així s'estableixi de forma expressa.
Article 3
Actuació dels comuns Els comuns serveixen amb objectivitat l'interès parroquial i actuen d'acord amb els principis de legalitat, eficàcia i transparència.
Article 4
Principis de l'activitat d'intervenció 1. Els comuns poden intervenir l'activitat privada d'edificació i d'ús del sòl en els supòsits i amb subjecció a les condicions que estableixen les lleis.
La intervenció dels comuns sobre l'activitat privada d'edificació i ús del sòl està subjecta als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència de les mesures amb els fins que justifiquen l'atorgament de les potestats. Quan siguin diverses les formes d'intervenció aplicables, cal emprar la menys restrictiva per a la llibertat dels ciutadans.
Article 5
Interpretació de les normes reglamentàries i del planejament urbanístic 1. Les normes d'aquest Reglament relatives a la construcció dels edificis i les condicions tècniques d'edificació així com les determinacions del planejament s'han d'interpretar segons el sentit propi de les seves paraules amb relació al seu context i d'acord amb l'esperit, els objectius i la finalitat de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
En els casos de dubtes interpretatius produïts per imprecisions o contradiccions que no es puguin resoldre per aplicació del principi de jerarquia normativa, preval la solució més favorable a la urbanització prèvia, a la menor edificabilitat, a la major dotació per a equipaments i per a espais públics i a la major protecció ambiental i del patrimoni cultural.
Quan en un mateix territori concorrin normes urbanístiques i normes sectorials amb diversos nivells de preservació ambiental i del patrimoni cultural, preval la normativa que imposi la protecció més gran.
Article 6
Vinculació de l'activitat dels administrats a les determinacions legals i al planejament Els particulars estan subjectes, com l'Administració, al compliment de les
disposicions en matèria d'ordenació urbanística establertes en la legislació
urbanística així com en els plans i les ordinacions comunals que s'aprovin d'acord amb l'esmentada legislació.
Títol I. Informació urbanística i certificats urbanístics
Capítol 1. Publicitat del planejament
Article 7
Publicitat del planejament urbanístic 1. D'acord amb el que disposa l'article 7 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial i l'article 4.7 del Reglament urbanístic, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament, amb els seus plànols, normes i catàlegs, són públics i qualsevol persona pot consultar-los i informar-se'n en les oficines del Comú al qual es refereixin.
Als efectes indicats en l'apartat anterior, els comuns han de tenir un exemplar complet de cada un dels instruments de planejament del seu territori, destinats exclusivament a la consulta dels ciutadans. En tots els documents integrants del pla hi ha d'haver una diligència que acrediti l'atorgament de l'aprovació definitiva per part del Comú i la data de l'acord d'aprovació.
La consulta s'ha de fer en els locals que habiliti el Comú i dins de l'horari ordinari d'oficina.
Article 8
Registre comunal del planejament aprovat Els comuns han de dur un llibre registre en el qual han d'anotar tots els acords d'aprovació definitiva i de modificació i revisió dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial, les seves normes reguladores de la normativa subsidiària i els seus catàlegs, així com els acords d'aprovació dels plans parcials, plans especials i ordinacions i programes de rehabilitació, reforma interior, protecció i sanejament.
Article 9
Dret d'informació urbanística i certificats urbanístics 1. D'acord amb l'article 8 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i l'article 5.2 del Reglament urbanístic, tots els administrats tenen el dret d'obtenir del Govern o dels comuns, dins dels termini de 15 dies comptats de la seva petició, informació escrita certificada per funcionari habilitat, amb relació al règim urbanístic d'una finca o sector.
La sol·licitud ha d'identificar la finca o el sector al qual es refereix la petició i a aquests efectes cal, si escau, que vagi acompanyada d'un plànol de situació sobre la cartografia oficial d'Andorra, a l'escala disponible, per evitar que es produeixin dubtes sobre la seva identificació.
En el certificat cal fer-hi constar el planejament aplicable i si està o no subjecte a l'aprovació d'un pla de desenvolupament posterior, la classe de sòl i la unitat d'actuació en què estiguin inclosos la finca o el sector, el seu destí a sistemes o a zones i els usos i les intensitats que eventualment s'hi admetin.
Article 10
Publicitat privada de parcel·lacions, urbanitzacions i venda d'immobles 1. En la publicitat que es dugui a terme per qualsevol mitjà de difusió en relació amb la venda de parcel·les, solars, edificis, pisos, locals de negoci o naus industrials, cal que s'especifiqui la data d'aprovació del planejament que autoritzi la seva realització. Si es tracta de terrenys inedificables o bé amb edificacions fora d'ordenació cal explicitar aquestes circumstàncies.
Conforme al que disposen els articles 20 i 21 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en les transmissions de terrenys cal que en el corresponent títol es faci constar, segons els casos, els extrems següents:
Quan s'alienin terrenys s'ha d'explicitar la seva classificació i zonificació urbanística així com la unitat d'actuació en la qual s'ubiquen dins del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial.
Si es tracta de l'alienació de terrenys o parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions ja aprovats, s'ha de fer constar la data de l'acte d'aprovació i totes les clàusules, condicions i compromisos que afectin el propietari i l'adquirent, i si fos el cas, els recursos pendents.
Quan s'acordi la venda de finques en procés d'urbanització, cal que s'indiquin els deures urbanístics pendents en què restarà subrogat el nou titular.
Si la venda té per objecte terrenys inedificables o bé amb edificacions fora d'ordenació cal explicitar aquestes circumstàncies en l'instrument de transmissió que es convingui.
D'acord amb el que preveu l'article 22 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, la infracció de les disposicions d'aquest article faculta l'adquirent, dins del termini d'un any comptat des de la data de l'atorgament, per instar la rescissió del contracte i poder exigir, a més, indemnització pels danys i perjudicis que hagi sofert.
Capítol 2. La garantia de l'aprofitament urbanístic
Article 11
Dret a la garantia d'aprofitament urbanístic 1. Els propietaris de terrenys inclosos en l'àmbit d'un pla parcial o d'un pla especial que s'aprovi definitivament dins dels sis anys següents a la vigència del corresponent pla d'ordenació i urbanisme parroquial, obtenen la garantia de l'aprofitament regulada en els articles 19, 35 i 36 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i en l'article 29 del Reglament urbanístic, sempre que transfereixen als comuns els terrenys destinats a vials, espais públics, equipaments i serveis col·lectius que, d'acord amb la Llei i el pla d'ordenació i urbanisme parroquial, siguin de cessió obligatòria i gratuïta i assumeixin els costos d'urbanització que els corresponguin.
A efectes d'obtenir l'esmentada garantia s'entén que la cessió gratuïta dels terrenys s'ha fet efectiva quan, un cop aprovat el pla parcial o el pla especial, el conveni d'urbanització que preceptivament han de contenir els esmentats plans, subscrit pels propietaris que insten la garantia, s'eleva, a efectes civils, a escriptura pública en els termes que respectivament estableixen els articles 64.4 i 67.4 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, i queda constància de la transferència dels esmentats terrenys als comuns. El mateix conveni d'urbanització permet acreditar l'assumpció dels costos d'urbanització, sens perjudici que, d'acord amb el que preveuen els articles 110, 115 i 116 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i l'article 111 del Reglament urbanístic, els propietaris sol·licitin que s'ajorni el pagament de les despeses d'urbanització al moment en què procedeixi l'edificació.
Article 12
Certificat de garantia d'aprofitament urbanístic 1. Els propietaris en què concorrin les circumstàncies indicades en l'article anterior poden sol·licitar als comuns l'emissió d'un certificat acreditatiu d'haver obtingut la garantia d'aprofitament urbanístic.
L'esmentada sol·licitud no es pot formular fins que no es produeixi l'aprovació del corresponent pla parcial o pla especial.
El certificat, lliurat per funcionari habilitat i amb el vist-i-plau del Cònsol, ha de precisar els paràmetres urbanístics i d'edificació establerts en el pla parcial o en el pla especial que resten emparats per la garantia d'aprofitament urbanístic, i també els deures urbanístics pendents de compliment.
La garantia d'aprofitament urbanística implica, d'acord amb el que indica l'article 36 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, la fixació dels paràmetres urbanístics i d'edificació. En conseqüència, un cop s'hagin realitzat totes les obres i el treball d'urbanització pendents, el Comú ha d'atorgar la llicència d'edificació, sempre que el projecte de construcció s'ajusti a les previsions del pla parcial o del pla especial aplicable reflectides en el certificat de garantia d'aprofitament urbanístic i no s'hagi produït una revisió del pla amb els efectes que preveu l'article 120.3 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
Títol II. Paràmetres d'ordenació de l'edificació
Capítol 1. Disposicions generals
Article 13
Instruments d'ordenació urbanística i sistemes d'ordenació de l'edificació 1. La definició de les condicions que han de complir les edificacions que poden construir-se en cada solar, d'acord amb la seva zonificació, és una de les finalitats de l'ordenació urbanística.
Els instruments d'ordenació urbanística -plans d'ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials i plans especials, segons els casos- estableixen aquestes condicions mitjançant els paràmetres d'edificació propis del sistema d'ordenació que s'adopti.
Es distingeixen com a sistemes d'ordenació bàsics el d'alineacions de carrer, el d'edificació aïllada segons parcel·lació i el de definició volumètrica, cada un dels quals comprèn un conjunt de paràmetres específics. Els podran, així mateix, definir altres sistemes d'ordenació híbrids o derivats dels bàsics.
Els instruments que han de definir les condicions de l'edificació de les parcel·les són el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial pel que fa a les parcel·les d'unitats d'actuació classificades com a sòl urbà consolidat, i els plans parcials o especials pel que fa a les parcel·les de les unitats d'actuació classificades com a sòl urbà no consolidat o sòl urbanitzable. El Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha d'establir també les condicions que han de complir les edificacions admissibles, en els supòsits previstos, en el sòl no urbanitzable.
La distribució espacial de les condicions paramètriques de l'edificació de les parcel·les la fan els instruments d'ordenació urbanística mitjançant plànols de zonificació detallada referida a les diferents condicions que s'estableixen per a cada zona o mitjançant plànols específics d'ordenació de l'edificació addicionals als de zonificació quan es refereix principalment a diferències en els usos admesos o prohibits en cada zona i no determina de forma suficient les condicions d'edificació de les parcel·les que comprèn.
Article 14
Edificabilitat bruta i edificabilitat dels solars 1. En aquelles unitats d'actuació en què l'edificabilitat màxima de la zona o les zones compreses es regula en el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial mitjançant l'assenyalament d'un índex brut en m² de sostre per m² de sòl, o mitjançant l'assenyalament d'una quantitat en m² de sostre construïble, els plans parcials o especials són els instruments que han de distribuir l'edificació global admesa en el conjunt de parcel·les que l'ordenació detallada prevegi, de forma que la suma dels sostres edificables resultants de les condicions d'edificació que s'hagin assenyalat per a cada parcel·la respecti el màxim establert per a la unitat d'actuació, o si és el cas per al sector, objecte d'ordenació.
Si no s'especifica el contrari, l'edificabilitat dels solars que regulen els plans en forma d'índex o d'assenyalament de quantitat de sostre global es refereix a quantitat màxima d'edificació construïble en el conjunt de plantes sobre rasant i en la part computable de les plantes en semisoterrani. Tanmateix, els plans poden establir quan convingui edificabilitats obligatòries o mínimes.
S'entén per plantes en semisoterrani aquelles que per causa de al configuració del terreny tenen algunes cares enterrades mentre que altres constitueixen façanes amb possibilitat d'obertures a l'exterior ja sigui l'espai públic o la part no edificada del solar. Es considerarà que un pla de l'edifici pot tenir obertures a l'exterior, i constituir una façana als efectes de consideració de la planta com a semisoterrani quan això és possible com a mínim a partir d'1,20 m d'alçada sobre el nivell del forjat.
Els plans determinaran quina és la part de les plantes semisoterrani que computa dintre l'edificabilitat atribuïda al solar. En defecte de regulació es considerarà que computa el sostre corresponent a una franja de 10 m mesurada des del pla que pot tenir obertures a l'exterior. La resta de la planta tindrà la consideració de soterrani, tant als efectes de còmput de l'edificabilitat com dels usos a què pot destinar-se.
Els plans estableixen les condicions de l'edificació en soterrani que pot realitzar-se en els solars d'acord amb els paràmetres del sistema d'ordenació adoptat en cada cas. Així mateix, els plans podran establir limitacions a la quantitat de sostre construïble en soterrani mitjançant un índex d'edificabilitat específic o superfícies de sostre màximes a admetre en planta soterrani, així com assenyalant el nombre de plantes màxim que pot tenir l'edificació en soterrani.
El sostre d'un edifici és la suma del de totes les seves plantes incloent tots els elements constructius i espais utilitzables compresos entre els plans que defineixen el seu volum, amb les precisions que s'assenyalen a continuació:
Per espai utilitzable s'entén aquell destinat als usos i activitats de les persones. S'exclouen aquells espais destinats a ubicar exclusivament elements tècnics com dipòsits, maquinària, instal·lacions, etc., sense perjudici del que s'assenyala a c).
Es distingirà entre sostre amb façana i en soterrani, cada un subjecte a diferents regulacions d'edificabilitat i d'ús.
L'espai destinat a comunicacions verticals computarà en la superfície que ocupa en cada planta.
Tots els cossos volats admesos independentment del seu grau de tancament computaran als efectes de càlcul de l'edificabilitat global prevista pel Pla d'ordenació d'acord amb el que assenyala la Disposició transitòria primera de la Llei General d'Ordenació del Territori i l'Urbanisme.
Els criteris de còmput dels cossos volats amb la finalitat de regular l'edificació corresponent a cada parcel·la els establiran els plans d'ordenació en funció de les característiques de les zones i dels sistemes d'ordenació de l'edificació adoptat i podran distingir entre cossos tancats, semitancats i oberts. En cas que no s'estableixin aquests criteris, es tindran en compte els següents:
Els cossos volats de tots tipus no computen en la definició de l'edificabilitat en el sistema d'alineacions de carrer.
Els cossos volats de tots tipus computen en la definició de l'edificabilitat en el sistema d'edificació aïllada segons parcel·lació i en el de definició volumètrica.
En cas d'espais sota coberta utilitzables, es computarà tota la superfície utilitzable amb una alçada lliure mínima d'1,80 m que estigui en continuïtat espacial amb les parts de la planta que compleixin les alçades lliures que assenyala l'article 55 d'aquest Reglament.
Article 15
Edificabilitat existent i proposada 1. En àrees parcialment edificades, els plans, amb l'objectiu de modificar la intensitat d'edificació previsible en la zona poden establir en el sistema d'ordenació de què es tracti condicions d'edificació que comportin una disminució de l'edificació possible amb relació a la situació anterior. Les edificacions construïdes d'acord amb les condicions anteriors queden en situació de volum disconforme subjectes al règim establert per l'article 126.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
També donen lloc a situacions de volum disconforme les modificacions de paràmetres com ara l'alçada màxima, l'ocupació, les distàncies als límits, o altres anàlegs, que sense afectar la intensitat d'edificació admissible poden fer els plans amb l'objectiu de reorientar la imatge de l'àrea urbana. En aquests casos, quan l'edificació existent no exhaureix el sostre màxim autoritzat a la parcel·la es poden admetre ampliacions de la mateixa sempre que l'edificació corresponent a l'ampliació respecti les noves condicions paramètriques establertes, d'acord amb el que assenyala l'article 71 d'aquest Reglament.
Capítol 2. Sistema d'ordenació per alineacions de carrer
Article 16
Sistema d'ordenació per alineacions de carrer En el sistema d'ordenació per alineacions de carrer, els edificis ajusten el pla de façana a l'alineació del carrer i ocupen tot l'ample de la parcel·la de forma que en els seus límits laterals es formen plans de mitgera comuna dels dos edificis veïns.
Article 17
Paràmetres específics del sistema d'ordenació per alineacions de carrer 1. En aquelles zones on els plans adoptin el sistema d'ordenació per alineacions de carrer, s'han d'establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d'aquest sistema d'ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què ha d'ajustar-se el projecte d'edificació a redactar de forma independent en cada parcel·la.
Els paràmetres del sistema per alineacions de carrer, que s'han de considerar en els plans són els següents:
Alineació de carrer:
Els plànols han d'assenyalar de forma clara i amb les cotes numèriques que siguin necessàries, les alineacions dels carrers a què s'han d'ajustar les façanes dels edificis.
Fondària edificable:
La regulació de l'ocupació del solar per a l'edificació pot fer-se mitjançant l'assenyalament de fondàries edificables. En aquest cas, els plànols han de determinar, amb el mateix grau de precisió que les alineacions, les fondàries que des del pla de façana al carrer pot tenir l'edificació, mitjançant una línia paral·lela a l'alineació de carrer que assenyala la situació del plànol que no pot ser ultrapassat per cap element de l'edificació, llevat, si és el cas, de les edificacions d'una planta que s'admetin a l'espai restant de l'illa.
Per a l'establiment de la fondària, els plans poden optar per la seva determinació directa en funció de les característiques de l'illa i de l'edificació existent en els seus fronts, o adoptar criteris d'aplicació homogènia en tota la zona. Si les alineacions formen illes tancades, es pot adoptar el criteri que la fondària edificable defineixi una corona que no excedeixi d'un percentatge de la superfície de l'illa a establir pel pla i que no he de ser superior al 70%, llevat d'aquells casos en què les situacions de fet aconsellin acceptar un percentatge més elevat.
En els fronts d'edificació que no tanquen illes, el pla pot definir una fondària edificable d'aplicació en tots els casos, o assenyalar-la específicament per a cada front.
Pati d'illa:
Entenem per pati d'illa la part d'aquesta que no queda ocupada pels fronts edificables en vàries plantes. El pati pot ser tancat o obert segons que el front edificable en vàries plantes s'estengui o no a tot el seu perímetre. En cas d'illes que no tinguin carrers en tot el seu perímetre, el pla definirà amb claredat els límits de l'illa i, mitjançant la fondària edificable, les parts d'aquesta que corresponen al front edificable i al pati d'illa. Els plans han d'establir la possibilitat o no d'edificar una o diverses plantes en el sòl que correspon al pati d'illa; així mateix han de regular l'ocupació, total o parcial, del pati que pot assolir aquesta edificació i la seva alçada màxima.
Igualment, els plans han d'establir en quins casos, per la poca fondària edificable i per la reduïda dimensió del pati d'illa, es pot considerar edificable en vàries plantes la totalitat de l'illa sense perjudici dels patis de parcel·la que fossin necessaris, d'acord amb el que assenyala l'apartat (f).
Alçada reguladora i nombre de plantes:
L'alçada reguladora és l'alçada que pot tenir la cornisa de l'edifici respecte a la rasant del carrer.
Els plans han d'establir l'alçada reguladora i el nombre de plantes, que com a màxim, o obligatòriament quan convingui, poden assolir els edificis en un front d'illa. Per damunt de l'alçada reguladora, s'admeten només els elements que s'assenyalen a l'article 22 d'aquest Reglament. La determinació de l'alçada i el nombre de plantes, màxims o obligatoris, corresponents a cada front d'illa, els plans ho poden fer directament en funció de situacions de fet i de criteris de composició urbana, o mitjançant un escalat en funció de l'amplada del carrer a què dóna façana l'edificació.
Els plans han d'establir les regles per a la mesura de les alçades i el nombre de plantes en aquest sistema d'ordenació, d'acord amb les condicions del lloc, mitjançant paràmetres com els següents:
Condicions de situació de la planta baixa amb relació a la rasant del carrer amb el qual s'alinea l'edifici. Això és farà mitjançant l'assenyalament de les cotes màximes per damunt i per sota de la rasant que pot tenir el paviment de la planta baixa per ser considerada com a tal. En funció de la que tingui consideració de planta baixa, les plantes superiors es consideren plantes pis i les inferiors plantes soterrani, o semisoterrani, d'acord amb el que assenyala l'article 14.3.
Punt de l'alineació del solar on s'ha de prendre la mida de l'alçada reguladora màxima.
Regulació de les alçades i nombre de plantes en els encreuaments de carrers de diferents amplades, que motiven diferents regulacions en els respectius fronts d'edificació.
Nombre de plantes màxim comptant les plantes sobre rasant del carrer i les en semisoterrani.
Regulació d'alçades en illes totalment edificables.
Alçada lliure mínima de la planta baixa i si és el cas, alçada mínima del forjat de la planta baixa amb relació a la rasant del carrer.
D'acord amb les alçades lliures interiors i de l'espai per a instal·lacions sobre o sota el forjat necessaris en funció dels tipus d'edificis previsibles, els plans establiran el nombre de plantes i alçada reguladora màxims de forma que sigui possible la construcció del nombre de plantes admès i el compliment dels requeriments funcionals de l'edifici.
Índex d'edificabilitat equivalent.
Amb la finalitat de regular el sostre edificable addicional en plantes en semisoterrani que es pot produir en solars amb fort pendent, els plans establiran, d'acord amb totes les altres regulacions de la zona, un índex d'edificabilitat equivalent.
El sostre resultant del conjunt de plantes sobre rasant més el de la part computable de les plantes en semisoterrani no pot excedir el que resulti de multiplicar l'índex establert per la superfície de parcel·la compresa entre l'alineació del carrer i la línia que assenyala la fondària edificable. A aquests efectes i si no s'estableix un criteri diferent en els plans, els patis de parcel·la no es descomptaran del sostre edificable i no es computaran els cossos volats admesos.
Alternativament a l'establiment d'un índex d'edificabilitat equivalent, els plans podran optar per la tècnica de limitació per referència a l'edificabilitat màxima sobre rasant que resultaria de l'aplicació dels paràmetres (nombre de plantes, fondària, edificació en pati) a una illa de la mateixa configuració en planta situada en un pla horitzontal.
En tot cas, aquesta tècnica és d'aplicació pel que fa al sostre de l'edificació que el pla admeti fora de la franja definida per l'alineació i la fondària edificable.
Patis de parcel·la:
Són les parts no edificades de la parcel·la que tenen per objecte principal proporcionar llum i ventilació als compartiments interiors. Els plans han d'establir les dimensions mínimes d'aquests patis en funció de l'alçada de l'edifici i el nombre de plantes previstes. En tot cas, cal que els patis en els edificis d'habitatge o que continguin usos de residència respectin les dimensions mínimes següents:
Nombre de plantes Alçada Superfície mínima (m²) Diàmetre mínim inscriptible A B A B D’1 a 4Fins a 12,50 m12 6 1/6 H amb un mínim de 3 m 1/7 H amb un mínim de 2 m De 5 a 6 De 12,50 a 18,50 m16 8 Més de 6Més de 18,50 m20 10 H: Alçada del pati en metres.
A: Patis que proporcionen llum i ventilació a habitacions.
Els patis on donin les obertures de la sala principal han de complir el que estableix l'article 58 d'aquest reglament.
B: Patis de ventilació dels espais que no són sales, ni habitacions o dormitoris, sense perjudici dels sistemes de ventilació autoritzats per l'article 58 d'aquest reglament.
Els patis que estiguin oberts al carrer o al pati d'illa han de tenir una amplada que en cas d'haver estat part d'un pati tancat hagués permès la inscripció d'un cercle del diàmetre assenyalat segons l'alçada de l'edifici, però no cal que assoleixin la superfície mínima que els correspondria si fossin tancats. Les parets perimètriques exteriors dels patis oberts es consideren façanes a tots els efectes.
Els patis de parcel·la en contigüitat amb el plànol de mitgera poden mancomunar-se amb els de la parcel·la veïna, de manera que poden complir els mínims de dimensió exigits conjuntament amb el pati amb què es mancomuna. En cas d'edificacions que no es portin a terme simultàniament, cal establir de forma vinculant, mitjançant escriptura de constitució de servitud recíproca de mancomunitat de patis, el compromís de la propietat de la parcel·la que s'hagi d'edificar amb posterioritat de disposar un pati de parcel·la de les dimensions necessàries en continuïtat amb el que disposa l'edifici que es construeix primer.
En cas d'illes petites o que una de les seves dimensions sigui inferior a 50 m, i també en el cas d'illes més grans on la parcel·lació permeti solucions d'edificació funcionalment i ambientalment correctes sense l'establiment d'una fondària i un pati d'illa, els plans poden admetre que l'edificació ocupi tot l'espai de l'illa sempre que els patis de parcel·la comprenguin en conjunt un 30% com a mínim de la superfície de cada parcel·la.
Cossos volats:
Els plans han d'establir les condicions dels cossos volats -balcons, terrasses, tribunes...- que poden construir-se a la façana del carrer en les plantes pis. Els plans establiran així mateix les condicions dels cossos volats que poden sobrepassar el pla límit definit per la fondària edificable. Si el pla no determina aquestes condicions, s'entendrà que no s'admeten elements d'edificació més enllà de la fondària edificable, llevat dels ràfecs de la coberta.
Els cossos volats es poden classificar distingir com a tancats, semitancats i oberts, segon tinguin paraments que tanquin tots, alguns o cap dels tres costats teòrics del cos en una alçada superior a 1,20 metres sobre el pla del forjat.
Per a la regulació dels cossos volats autoritzables, els plans s'han de referir, entre d'altres possibles, als paràmetres següents:
Longitud màxima de vol.
Longitud màxima de vol amb relació a l'amplada del carrer.
Separació mínima de la mitgera Alçada mínima de vol sobre la rasant del carrer a la vorera.
Longitud màxima de vol amb relació al límit de la vorera.
Proporció màxima de front volat per planta.
Proporció màxima de front volat en el conjunt de la façana.
En cas que el pla no ho determini, s'entén que la longitud màxima de vol ha de ser inferior a 1/10 de l'amplada del carrer i com a màxim d'1 metre de longitud; i, així mateix, que els cossos volats s'han de separar 1m del límit exterior de les voreres i de la mitgera, i no poden ocupar més d'un 30% de la façana del conjunt de plantes pis de l'edifici.
El ràfecs de les cobertes no es consideren cossos volats i poden sobresortir una distància de 50 centímetres des de l'alineació del carrer i des del pla que assenyala la fondària edificable màxima.
Reculades i andrones:
Els plans han de regular els casos en què s'admeten excepcions a l'ajustament de l'edificació a l'alineació del carrer -reculades- o a la mitgera -andrones-, assenyalant també si aquestes excepcions han de ser autoritzades mitjançant la tramitació d'una ordinació específica a l'empara del que assenyala l'article 36.2 del Reglament urbanístic. En tot cas, la normativa dels plans i les ordinacions han d'establir les condicions perquè no es produeixin situacions de mitgeres vistes o que les mitgeres rebin el tractament de façanes.
Parcel·lació:
Tot i que la parcel·lació no és un paràmetre rellevant en aquest sistema d'ordenació, els plans poden establir, amb l'objectiu d'homogeneïtzar la imatge dels fronts d'edificació, mínims i màxims d'amplada de parcel·la. Cal que el pla de prevegi el règim d'aquelles parcel·les existents que no assoleixin el mínim, en funció de la seva possibilitat o no d'ampliació.
Capítol 3. Sistema d'ordenació per edificació aïllada segons
parcel·lació
Article 18
Sistema d'ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació En el sistema d'ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació els edificis se separen del carrer i dels altres límits de la parcel·la, de forma que per damunt de la rasant del terreny tot el seu perímetre estaria constituït per façanes.
Article 19
Paràmetres específics del sistema d'ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació 1. En aquelles zones on els plans adoptin el sistema d'ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació, aquests s'han d'establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d'aquest sistema d'ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què ha d'ajustar-se el projecte d'edificació a redactar de forma independent en cada parcel·la.
Els paràmetres del sistema per edificació aïllada segons parcel·lació que han de considerar els plans són els següents:
Índex d'edificabilitat:
L'índex d'edificabilitat neta de la parcel·la en metres quadrats de sostre / metres quadrats de sòl, multiplicat per la superfície de la parcel·la, dóna la quantitat màxima de sostre construïble en la parcel·la. Els plans han d'establir l'índex d'edificabilitat de cada zona en què l'edificació es reguli segons aquest sistema d'ordenació. Per a la comptabilització del sostre construït a la parcel·la es tindrà en compte el corresponent a les plantes sobre la rasant del carrer o del terreny -d'acord amb el criteri que el planejament adopti en cada cas- i el de les plantes semisoterrani, d'acord amb els criteris establerts pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial o, en el seu defecte, els que assenyala l'article 14 d'aquest Reglament.
La rasant del terreny que s'ha de tenir en compte per a la consideració de les plantes de l'edificació com a soterrani, semisoterrani o sobre rasant, és la del terreny modificat per la implantació de l'edifici.
Parcel·lació:
Els plans han d'establir les condicions de les parcel·les en què es poden dividir les zones mitjançant l'assenyalament de les sevessuperfícies mínima i màxima admeses, així com altres condicions geomètriques que aquestes hagin de complir: façana mínima, proporcions amplària - fondària, exigència d'inscripció de cercles de determinat diàmetre, angles que formen els límits, etc.
La determinació de la superfície màxima de parcel·la que té per finalitat assegurar una certa homogeneïtat en les dimensions de les edificacions de la zona pot no fer-se i substituir-se per limitacions del sostre de cada volum edificable i l'establiment de les separacions mínimes entre aquests quan estan situats en una mateixa parcel·la.
Separacions:
Els plans han d'assenyalar les distàncies mínimes que han de mantenir les edificacions respecte dels límits de la parcel·la, distingint si és el cas entre les distàncies al carrer, als límits laterals i al del fons de la parcel·la.
Aquestes distàncies mínimes no han de ser mai inferiors a 3 metres i no poden ser transgredides per cap element de l'edificació, llevat dels ràfecs de cobertes inclinades que no excedeixin de 50 centímetres.
Els plans han d'especificar en quines zones i en quines condicions poden construir-se de forma aparellada -amb mitgera comuna- les edificacions corresponents a dues parcel·les veïnes. També poden definir zones en què l'edificació s'hagi de construir alineada al carrer, si bé mantenint les distàncies als altres límits de la parcel·la. En aquest cas, en la determinació de l'alçada màxima i del nombre màxim de plantes i de les condicions de la planta baixa cal tenir en compte els criteris establerts per al sistema d'alineacions de carrer.
Ocupació de parcel·la:
Amb l'objectiu de mantenir una proporció adequada d'espai amb vegetació, els plans han d'assenyalar mitjançant un o diversos percentatges, la proporció màxima admissible d'ocupació de la parcel·la per a l'edificació. Amb aquesta finalitat es considera:
L'ocupació en planta de l'edificació sobre rasant expressada per la projecció horitzontal de tots els seus elements, llevat dels ràfecs de coberta.
L'ocupació en soterrani.
L'ocupació per piscines, pistes esportives, rampes i altres elements que impedeixin la plantació d'arbrat.
Alçada reguladora i nombre de plantes:
L'alçada reguladora màxima s'ha de definir en cada zona per l'alçada que pot assolir la línia de cornisa de l'edifici respecte a la rasant del carrer o respecte a la rasant natural del terreny. Els plans han d'adoptar un o altre criteri en funció de la topografia del lloc i dels objectius de l'ordenació.
Els plans han d'establir a més de l'alçada reguladora, el nombre de plantes que poden tenir els edificis en cada zona. Als efectes de comptar el nombre de plantes, es considera planta baixa aquella que tingui el nivell del sòl a menys d'1,20 metres per sobre i a més d'1,20 metres per sota de la rasant del carrer o del terreny segons s'hagi optat per un o altre criteri. Per a la comptabilització del nombre de plantes de l'edificació en funció de la rasant del terreny, es considerarà la rasant natural d'aquest abans de les modificacions motivades per la implantació de l'edificació.
En cas que l'alçada reguladora i el nombre de plantes s'estableixin en relació amb la rasant del carrer, cal adoptar els criteris de determinació establerts per al sistema d'alineacions de carrer que siguin d'aplicació.
Per damunt de l'alçada reguladora, només s'admeten els elements que s'assenyalen a l'article 22 d'aquest reglament.
En cas d'edificacions d'un sol habitatge, d'edificis no residencials de caràcter singular com alguns equipaments en què la divisió per plantes no és un aspecte rellevant de l'edifici, els plans poden establir una alçada màxima que inclogui les cobertes i que no pot ser superada per cap element construït de l'edifici, llevat, si és el cas, per les antenes autoritzades.
Cossos volats:
Els cossos volats tancats computen com a sostre edificable.
El pla establirà en quins casos els altres cossos volats -semitancats i oberts- computen. La projecció vertical dels cossos volats ha de computar com a ocupació de parcel·la. Els cossos volats no poden envair les franges mínimes de separació de l'edifici als límits de la parcel·la.
Patis interiors:
En el cas que en els edificis regulats pel sistema d'edificació aïllada segons parcel·lació s'hagin de preveure patis interiors de llums o de ventilació, les dimensions mínimes d'aquestes s'han de regir pels mateixos criteris que en el sistema d'alineacions de carrer establerts en l'article 17 d'aquest reglament.
La superfície de patis interiors per planta no computa com a sostre edificable, però sí la que ocupen els espais de comunicació vertical i les instal·lacions.
La superfície del pati interior computa com a ocupació de parcel·la.
Tanques:
Atès que les tanques de les parcel·les, en especial les que limiten amb la via pública, són especialment importants en la imatge urbana dels sectors amb l'edificació regulada per aquest sistema, els plans han d'establir les condicions que les tanques han de complir pel que fa a alçades, materials, transparències, colors, etc.
Capítol 4. Sistema d'ordenació de l'edificació per definició
volumètrica
Article 20
Sistema d'ordenació de l'edificació per definició volumètrica En el sistema de definició volumètrica, l'ordenació urbanística defineix les condicions volumètriques específiques a què han d'ajustar-se els edificis, les quals no deriven necessàriament ni de l'alineació del carrer o espai públic, ni de la configuració de la parcel·lació.
Article 21
Paràmetres específics del sistema d'ordenació per definició volumètrica 1. En aquelles zones on els plans adoptin el sistema d'ordenació per definició volumètrica, aquests han d'establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d'aquest sistema d'ordenació, de manera que quedin definides de forma clara les regulacions a què ha d'ajustar-se el projecte d'edificació a redactar de forma independent en cada parcel·la o, si és el cas, en cada unitat de projecte.
Els paràmetres del sistema per definició volumètrica que han de considerar els plans són els següents:
Espai ocupable per l'edifici:
Cal definir mitjançant l'assenyalament de les seves alineacions en aquelles parts on es fixi la situació del pla de façana de l'edificació, i mitjançant l'assenyalament de les línies on se situen els plans verticals que no poden ser ultrapassats per l'edificació a les parts on no es proposi una alineació obligatòria.
Envolupant de l'edifici:
L'assenyalament de l'alçada reguladora màxima i el nombre màxim de plantes construïbles sobre l'espai ocupable defineix el volum envolupant dins del qual pot prendre forma concreta l'edificació a través del seu projecte específic.
Sostre edificable:
La quantitat d'edificació realitzable s'ha d'establir per a cada volum -o conjunt de volums envolupants que hagin de ser objecte d'un únic projecte d'edificació- mitjançant l'assenyalament de la xifra que expressi els metres quadrats de sostre construïbles. En cas que es tracti d'un volum definit de forma precisa per alineacions i un nombre de plantes obligatòries, els metres quadrats de sostre construïbles han de ser els que corresponen a la suma de la superfície de les plantes de la totalitat del volum definit.
Buits a l'edificació:
La definició volumètrica pot preveure la creació de buits en l'edifici, ja sigui en planta baixa amb l'objectiu de permetre passos a través de l'edifici, o en plantes pis amb objectius de composició volumètrica o d'altra índole. Les dimensions mínimes i màximes d'aquests buits s'han d'expressar de forma clara en els plànols que determinin la planta de l'espai ocupable i les seccions de l'envolupant de l'edifici. Si el pla no expressa el contrari, el sostre corresponent als buits de l'edifici no computa com a sostre edificable.
Parcel·lació:
Atès que la parcel·lació en aquest sistema d'ordenació pot tenir una notable independència de la configuració dels volums edificables, l'ordenació ha d'establir de forma específica les parcel·les de sòl que corresponen a cada edifici previst, ja siguin de titularitat privada, ja siguin de titularitat pública.
Unitats de projecte:
En principi, cada parcel·la representa l'àmbit on els paràmetres definits permeten que es pugui desenvolupar un projecte d'edificació amb independència de la resta de l'ordenació; tanmateix, per motius de composició urbana, l'ordenació urbanística pot establir en alguns casos unitats de projecte que comprenguin dues o més parcel·les, en les quals calgui la redacció d'un projecte de conjunt.
Planta baixa i soterrani:
La definició de l'espai ocupable per l'edificació a l'ordenació urbanística comporta l'assenyalament de la cota de les plantes baixes d'aquesta, les quals s'han de mantenir entre 1,20 metres per sobre i 1,20 metres per sota de les rasants dels espais exteriors de l'edifici previstes per l'ordenació, en els fronts de l'edifici on se situen els accessos al mateix edifici.
S'assenyalaran també aquelles plantes que per tenir caràcter de semisoterrani computen parcialment com a sostre edificat, d'acord amb els criteris establerts pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, o en el seu defecte per l'article 14 d'aquest Reglament. La planta baixa del volum edificable assenyalada per l'ordenació és la planta d'accés a l'edifici i la referència per a l'assenyalament del nombre de plantes pis que l'edifici pot tenir, tanmateix tant la planta baixa com alguna planta pis pot ser que tinguin en alguns casos caràcter de semisoterranis.
L'ordenació especificarà amb claredat en els plànols les parts de planta que computen com a sostre edificat del volum, i aquelles que tenen el caràcter de soterrani, les quals estaran subjectes a les condicions que s'estableixin per a aquest tipus de sostre. Aquestes condicions podran ésser també de caràcter limitatiu de la quantitat de superfície o del nombre de plantes construïbles en soterrani.
El pla ha d'assenyalar els àmbits de les parcel·les, i dels espais públics si és el cas, que poden ser ocupats per soterranis. En cas contrari, s'entén que únicament són ocupables en soterrani els espais que queden sota l'espai ocupable per l'edificació determinat per l'ordenació.
Cossos volats:
En cas que es permeti la construcció de cossos volats - tancats, semitancats, oberts- en les plantes pis de l'edifici, en els plans de façana definits com alineació obligatòria o, si és el cas, en cossos que haguessin de volar més enllà dels plans que s'estableixen com a límit màxim de l'edificació, el pla ha d'establir els criteris i paràmetres següents:
En quins casos els cossos volats computen com a sostre edificable.
Longitud màxima de vol amb relació al pla d'alineació i, si és el cas, del pla no excedible.
Proporció màxima del front volat per planta en cada façana.
Proporció màxima del front volat en el conjunt de la façana.
Patis interiors:
En el cas que en els edificis regulats pel sistema de definició volumètrica s'hagin de preveure patis interiors de llums o de ventilació, les dimensions mínimes d'aquests patis s'han de regir pels mateixos criteris que en el sistema d'alineacions de carrer establerts a l'article 17 d'aquest reglament.
Si en els plans no s'estableix un altre criteri, en aquest sistema d'ordenació la superfície de patis interiors per planta no computarà com a sostre edificable, però sí la que ocupen els espais de comunicació vertical i les instal·lacions.
Capítol 5. Disposicions comunes als diversos sistemes d'ordenació
de l'edificació
Article 22
Construccions per damunt de l'alçada reguladora 1. Els plans han de regular les construccions que s'admeten per damunt de l'alçada reguladora amb els objectius següents:
Assegurar un bon acabament formal de l'edificació que afavoreixi el paisatge urbà.
Evitar l'aparició de sostre addicional a l'autoritzat per les normes d'edificació.
En especial, i segons els casos, els plans han d'establir les condicions per a la construcció de:
Plantes àtic, només en aquells casos del sistema per alineacions de carrer en què s'admetin.
Caixes d'escala d'accés al terrat, maquinària d'ascensors, aparells d'instal·lacions diverses, etc.
Baranes de terrats.
Cobertes inclinades: ús de l'espai sota coberta, pendents, materials, ràfecs...
L'espai sota coberta quan sigui accessible computa com a sostre edificable en la part de superfície que tingui una alçada lliure interior superior a 1,80 metres. En el sistema d'alineacions de vial, cal que l'ús de l'espai sota coberta com espai habitable estigui previst en l'ordenació de l'edificació de la zona que es tracti.
Article 23
Sistemes híbrids Els plans poden adoptar per a l'ordenació de l'edificació els paràmetres que considerin més adequats d'acord amb els seus objectius específics, i per tant poden utilitzar sistemes d'ordenació híbrids que integrin paràmetres procedents dels diferents sistemes bàsics que defineix aquest reglament.
Article 24
Problemes puntuals d'ordenació de l'edificació 1. Quan per les peculiars condicions del lloc com ara la topografia, l'edificació existent o altres factors, els paràmetres d'ordenació de l'edificació adoptats pel pla no resolguin satisfactòriament aspectes de contigüitat o coherència entre edificacions o siguin possibles solucions més bones pel que fa a la imatge i funcionalitat del conjunt edificat, es poden proposar variants a l'ordenació definida pels plans mitjançant la tramitació i aprovació de les oportunes ordinacions específiques.
Les variants proposades no poden comportar un augment del sostre edificable amb relació al que resultaria de l'aplicació directa de les normes establertes pel pla, ni se'n poden derivar perjudicis a tercers, pel que fa a les vistes o l'assolellament.
Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial definiran per a les diferents àrees les condicions dels canvis en la morfologia del terreny que vinguin motivats per la implantació de les edificacions i per la utilització de la resta de la parcel·la, en especial quan aquests canvis hagin d'ésser perceptibles des de l'espai públic. En defecte de regulació pel pla d'ordenació, s'observaran les següents condicions:
Els murs o suports que tinguin la funció de recolzar l'edifici sobre la parcel·la no tindran en cap punt més de 3 m d'alçada comptats des de la cota natural d'aquesta.
Els murs frontals dels aterrassaments no poden excedir 3 m d'alçada sobre la cota natural del terreny en què se situïn.
Si cal fer més d'un aterrassament, el pendent resultant del graonat del terreny no pot excedir els 45º.
Els murs dels aterrassaments del terreny d'un mateix solar no superaran en conjunt l'alçada de 9 m.
Quan es tracti de solars edificables d'acord amb el Pla d'ordenació en què no sigui possible complir aquestes condicions i el pla no determini la solució a adoptar, caldrà la tramitació i aprovació d'una ordinació específica que defineixi la configuració final del terreny.
Els murs dels aterrassaments es tractaran sempre amb criteris d'integració al paisatge.
Títol III. Règim dels usos i de les activitats
Capítol 1. Disposicions generals sobre els usos
Article 25
Usos urbanístics i activitats classificades de la normativa ambiental 1. Usos urbanístics són les diferents classes d'usos considerades pel planejament amb la finalitat de regular la seva distribució a l'espai en funció dels objectius urbanístics adoptats.
Cada ús comprèn activitats de diversa intensitat i característiques que poden ser objecte de limitacions específiques en els plans d'urbanisme amb la finalitat d'assegurar els graus de compatibilitat desitjables amb els altres usos que conviuen en el mateix edifici, en la mateixa parcel·la o en el mateix sector urbà.
Les regulacions de la normativa ambiental referida a les activitats classificades pel seu caràcter molest, nociu, insalubre o perillós s'han d'aplicar en tot cas, amb el benentès que per l'autorització de les activitats és necessària tant la seva conformitat amb les regulacions de caràcter urbanístic com amb les de caràcter ambiental que siguin d'aplicació.
Els plans urbanístics poden fer referència en la seva normativa de regulació d'usos als nomenclàtors d'activitats vigents amb la finalitat de reiterar la prohibició o d'expressar les condicions de determinades activitats. Tanmateix, en funció dels seus objectius urbanístics, els plans poden establir mesures més restrictives per a determinades activitats que les que es derivin de les
disposicions normatives de caràcter ambiental.
Capítol 2. Classificació dels usos i condicions de desenvolupament
Article 26
Usos admesos i usos prohibits Els plans han d'establir, per a cada zona en què per raons d'ordenació divideixin l'espai, els usos a què poden destinar-se les parcel·les i edificacions previstes i que es consideren per tant "usos admesos". Alternativament, els plans poden assenyalar aquells usos que no es permet que es desenvolupin a les parcel·les i edificacions de la zona i que es consideren "usos prohibits".
Article 27
Ús principal, usos compatibles i usos complementaris 1. Dintre dels usos admesos a la zona, el pla pot assenyalar-ne un, o més d'un, com a ús principal o dominant en el sentit que es preveu que ocupi una proporció majoritària del sostre edificat de la zona i que per tant és el que contribueix a definir el seu caràcter bàsic, com per exemple l'ús d'unihabitatge, o l'ús industrial en determinades zones.
Per usos compatibles s'entenen aquells que poden desenvolupar-se en contigüitat amb l'ús principal en tant que no han d'afectar negativament el desenvolupament d'aquest, com per exemple, el petit comerç o les oficines amb relació a l'habitatge.
Per usos complementaris s'entenen aquells que només s'admeten en tant que complementin l'ús principal de la zona, per exemple, el petit comerç domèstic de proximitat en determinades àrees d'habitatge, o el de restauració en un equipament esportiu.
Els plans podran establir quan convingui condicions específiques, que han de complir els usos admesos a la zona. Pel que fa als usos compatibles, es poden establir limitacions a la seva proporció o condicions relatives a la seva situació per assegurar que no afectin el desenvolupament de l'ús considerat principal. Així mateix, els usos complementaris podran ser objecte de limitacions perquè no excedeixin el seu paper de complement de l'ús principal.
Article 28
Usos temporals i usos provisionals 1. Sense perjudici de les determinacions urbanístiques, es poden autoritzar en els edificis i terrenys usos temporals o provisionals quan no constitueixin un impediment per al desenvolupament de les previsions del planejament.
Són usos temporals els autoritzats per termini limitat o per temps indefinit amb autorització revocable per l'administració comunal en funció de circumstàncies especificades.
Són usos provisionals els que puguin autoritzar-se amb aquest caràcter en els termes que disposen l'article 134.4 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i l'article 154 d'aquest reglament.
Article 29
Usos públics, privats i col·lectius Els plans podran distingir, als efectes de la seva autorització, el caràcter públic, privat o col·lectiu dels usos:
Per usos públics s'entenen aquells desenvolupats per l'Administració i altres ens públics, o pels particulars que gestionen serveis públics mitjançant concessió.
Per usos privats s'entenen aquells que no estan compresos en el paràgraf anterior i es realitzen per particulars en immobles de propietat privada.
Per usos col·lectius s'entenen els usos privats destinats al públic i als quals s'accedeix per la pertinença a una associació o per l'abonament d'una quota, preu o contraprestació anàloga.
Article 30
Condicions al desenvolupament de determinats usos 1. Els plans poden establir condicions al desenvolupament de determinats usos -especialment els compatibles i els complementaris- admesos en una zona.
Aquestes condicions també poden referir-se de forma específica o exclusiva a alguna de les activitats concretes que comprèn l'ús.
Les condicions poden fer referència a la intensitat i a la situació de l'ús:
Les condicions relatives a la intensitat s'han d'expressar mitjançant l'establiment de màxims quantitatius -o mínims si és el cas- de les variables més significatives en relació amb la mesura de la intensitat: superfície de sostre destinada a l'activitat, nombre de places, etc.
Les condicions relatives a la situació comporten la consideració de diferents situacions físiques possibles de l'ús o activitat, i la determinació de en quines d'aquestes situacions s'admet la seva localització.
Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de definir quines són les situacions a tenir en compte per a condicionar l'establiment dels usos. En els casos que no ho facin, cal tenir en compte les situacions possibles següents:
Situació 1a En planta soterrani inferior a la -1 d'un edifici d'habitatges, amb accés independent o a través de la planta soterrani -1.
Situació 1b En planta soterrani -1 d'uns edificis d'habitatges, amb accés independent o a través de locals de la planta baixa.
Situació 2 En planta baixa d'edifici d'habitatges, amb accés independent.
Situació 3 En planta pis (1r) d'un edifici d'habitatges, amb accés independent o a través de locals de la planta baixa.
Situació 4 En planta baixa o soterrani d'un edifici d'habitatges, amb accés a través d'espais comuns a l'accés als habitatges.
Situació 5 En planta pis d'un edifici d'habitatges exclosa la situació 3.
Situació 6 Ocupant parcialment un edifici destinat a usos diferents als d'habitatge, però que té contigüitat amb edificis que admeten aquest ús.
Situació 7 Ocupant parcialment un edifici destinat a usos diferents als d'habitatge, i que no tenen contigüitat amb edificis que admeten aquest ús.
Situació 8 En edifici d'ús exclusiu, que té contigüitat amb edificis que admeten l'ús d'habitatge.
Situació 9 En edifici d'ús exclusiu, que no té contigüitat amb edificis on s'admet l'ús d'habitatge.
Situació 10 En edifici d'ús exclusiu separat per espais lliures superiors a 6m dels edificis més propers, independentment del seu ús. En el cas de distàncies menors es considerarà situació de contigüitat.
Situació 11 En edifici aïllat, en zones separades dels usos d'habitatge i dels altres propis dels teixits urbans amb habitatge.
Situació 12 A cel obert, proper a edificis d'habitatge.
Situació 13 A cel obert, proper a edificis amb usos diferents dels d'habitatge.
Situació 14 En edifici aïllat o a cel obert, en zones allunyades dels nuclis urbans.
La referència a l'ús d'habitatge s'ha d'entendre extensiva a tots els usos que comporten alguna modalitat de residència: residencial, sanitari-assistencial, hospitalari, hoteler.
S'entén per planta baixa aquella on es troba l'accés a l'edifici. Plantes pis són aquelles per damunt de la planta baixa i també la part de les plantes en semisoterrani que no tinguin caràcter de soterrani d'acord amb les que disposa l'article 14 d'aquest Reglament.
Capítol 3. Tipologia d'usos
Article 31
Classes d'usos en el planejament Amb la finalitat de regular amb claredat els usos admesos en cada zona i les seves condicions d'implantació, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) han de definir els diferents usos urbanístics que es preveuen a l'ordenació. En cas que el POUP no estableixi una llista i una definició específica, els usos a què s'ha de referir la seva normativa són els següents, sense perjudici que el mateix POUP, els plans parcials o especials i les ordinacions de la normativa subsidiària puguin establir subdivisions en alguns dels usos considerats als efectes d'una regulació més precisa.
Ús d'habitatge:
És el que correspon a aquells edificis destinats a habitatge entès com l'espai on s'allotja una llar.
S'estableixen les categories següents:
1.1. Unihabitatge: ús propi dels edificis que acullen només una llar en cada parcel·la.
1.2. Plurihabitatge: ús propi dels edificis que acullen vàries llars en una mateixa parcel·la.
1.3. Habitatge rural: es refereix a un habitatge familiar, lligat a l'explotació del sòl no urbanitzable en el qual està ubicat. Per la seva permissibilitat cal demostrar documentalment l'activitat de l'usuari d'acord amb els usos permesos en el sòl no urbanitzable.
Ús residencial:
Comprèn els allotjaments col·lectius, exceptuats els equipaments comunitaris i els hotelers, destinats a residència d'una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d'estudiants, residències religioses i d'altres similars.
Ús hoteler:
Comprèn els serveis relacionats amb l'allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com hotels, aparthotels i, en general, tots aquells establiments del ram de l'hoteleria, en les diferents modalitats previstes a la legislació sectorial vigent.
Ús comercial:
Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Inclou botigues, galeries comercials, centres comercials, etc. Atenent a les dimensions de la superfície comercial, el Pla estableix la classificació següent:
Comerç petit: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis en detall, amb una superfície de venda inferior als 250 m².
Comerç mitjà: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis en detall i a l'engròs, amb una superfície de venda igual o superior als 250 m² i inferior als 2.500 m².
Comerç gran: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis al detall i a l'engròs, amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 m².
Ús d'oficines:
Comprèn totes aquelles activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, institucions financeres o bancàries, companyies d'assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses, oficines vinculades al comerç i a la indústria i els despatxos professionals o similars.
Ús industrial:
6.1 Indústria compatible. Comprèn aquelles indústries que pel fet de no produir efectes molestos es consideren compatibles amb l'habitatge.
6.2. Indústria urbana. Comprèn aquelles indústries que no produeixen efectes molestos greus sobre l'entorn però que no s'admeten en promiscuïtat amb l'habitatge.
6.3. Indústria agrupada. Comprèn indústries que no són compatibles amb l'habitatge i que poden produir efectes greus sobre l'entorn. Comprèn la mitjana i la gran indústria, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d'altres indústries alienes a elles.
6.4. Indústria separada. Comprèn aquelles indústries que, per les seves característiques, s'han d'instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a les que duen a terme.
Magatzems:
Comprèn els locals destinats a dipòsit de mercaderies per a la seva distribució.
Tallers de reparació de vehicles:
Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles en els rams de mecànica i d'electricitat com a activitat mixta d'indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris...) En aquest ús no s'inclouen els tallers dels rams de planxa o pintura, que tenen la consideració d'indústria agrupada.
Ús sanitari:
Comprèn les activitats relacionades amb el tractament de malalts amb allotjament o sense, com ara clíniques, hospitals, consultoris, etc.
Ús socio-sanitari Comprèn les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones oferint actuacions de prevenció, de promoció i d'atenció en l'àmbit de la salut i el benestar.
Aquests establiments poden ser:
d'atenció diürna, com ara centres d'atenció precoç, centres d'orientació i diagnòstic, centres ocupacionals, centres d'atenció primària, centre de salut mental, centres de dia per a la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població.
d'atenció residencial, com ara les residències assistides.
Ús social:
Comprèn les activitats relacionades amb l'atenció social. Aquests establiments poden ser:
d'atenció social diürna: centre obert, guarderia, casal menjador, llars de jubilats o altres que es puguin crear.
d'atenció social residencial: centres d'acollida d'infants, llars residencials, habitatges tutelats, etc.
Ús educatiu Comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats, i també els cursos d'idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars que s'imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades.
Ús cultural:
Correspon a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d'art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i similars. S'inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, cívic o social.
Ús religiós:
Comprèn les activitats de culte o directament lligades als temples i esglésies.
Ús de restauració:
Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i similars. En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, o similars, han d'estar adscrits a l'ús recreatiu.
Ús recreatiu:
És el referent a les manifestacions comunitàries de lleure i del temps lliure no compreses en cap altra qualificació que poden generar molèsties. S'inclou en aquest ús el d'espectacles no inclosos en l'ús cultural, discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, sales de joc i similars.
Ús esportiu:
Comprèn les activitats relacionades amb la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física, esports i dansa, camps de futbol, poliesportius, gimnàs, piscines i similars.
Ús d'aparcament.
Subjecte a les regulacions específiques dels articles 33 a 41 d'aquest Reglament.
Usos esportivorecreatius de caràcter extensiu.
Comprèn les activitats d'aquests tipus que es desenvolupen fonamentalment a l'aire lliure en extensions grans de terreny, i que requereixen només una petita proporció d'instal·lacions tancades integrables en el paisatge rural: golf, pistes d'esquí, hípiques...
Usos rurals.
Usos propis de l'espai no urbanitzat. Es distingeixen els següents:
20.1. Ús agrícola Inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació agrària.
20.2. Ús ramader:
Comprèn les activitats relacionades amb la cria, l'engreix, la guàrdia i la custòdia del bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació ramadera.
20.3. Ús forestal:
Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l'explotació dels boscos.
20.4. Ús de protecció Comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys.
20.5. Habitatge rural Vegeu 1.3.
Ús d'estacions de servei:
Comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants, així com la prestació de serveis immediats a l'automòbil (aigua, aire, rentat, recanvis, etc.).
Capítol 4. Ordenació dels usos i les activitats per preservar l'entorn
urbà i el medi ambient
Article 32
Nivell d'incidència dels usos i les activitats sobre l'entorn i el medi ambient 1. Sense perjudici de les disposicions generals d'obligat compliment i en defecte d'una ordenança comunal específica reguladora del control ambiental de les activitats, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial poden establir les prescripcions necessàries per evitar la incidència negativa d'algunes activitats sobre les altres activitats i usos urbanístics, i també sobre el medi urbà en general.
Les normes per al control ambiental de les activitats han d'establir limitacions relatives als efectes següents:
Amb caràcter general en tota la parròquia Contaminació atmosfèrica Aigües residuals b) En funció de la localització.
Emanacions, olors, fums Soroll Vibracions Risc d'incendi Risc d'explosió Producció de residus Càrrega i descàrrega 3. El pla d'ordenació i urbanisme parroquial pot assenyalar diverses àrees per establir, en funció dels usos que admeten les zones de l'ordenació urbanística, diferents nivells de tolerància dels efectes negatius assenyalats en el grup b) del punt anterior. Amb aquesta finalitat, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial distingirà com a mínim les àrees següents:
Àrees on predomina l'ús d'habitatge i els altres usos residencials.
Àrees on predominen els usos terciaris i la indústria urbana i on l'habitatge té una proporció baixa.
Àrees d'ús industrial pròximes a les altres àrees urbanes.
Àrees d'ús industrial separades de les altres àrees urbanes.
Capítol 5. L'ús d'aparcament
Article 33
Els espais d'aparcament 1. S'entén per aparcament els espais destinats a estacionar o guardar els vehicles automòbils.
Segons els casos, l'aparcament el constituiran: espais públics a cel obert, soterranis a l'espai públic, espais privats a cel obert o espais en edificis públics o privats ja sigui en soterrani o en altres plantes de l'edifici.
Article 34
Previsió d'aparcament a l'ordenació urbanística 1. Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial poden establir les proporcions mínimes de superfície destinada a aparcaments i a operacions de càrrega i descàrrega que s'hagin de reservar en l'espai viari públic de les unitats d'actuació que hagin de ser objecte de plans parcials o plans especials. Així mateix, poden fixar les condicions que han de tenir els espais concrets que determinin els plans parcials i especials amb aquestes finalitats.
En cas que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no fixi aquestes condicions, s'han de respectar les regles següents:
No es computen com a aparcament les superfícies de les calçades viàries però sí que poden computar-se les franges annexes quan l'ordenació les destini específicament a aquest ús, ja sigui disposant les places en cordó o en bateria. L'ordenació no pot preveure aquestes disposicions dels espais d'aparcament si han de crear interferències greus al trànsit previsible a les calçades immediates.
Quan de l'aplicació dels estàndards d'aparcament d'obligat compliment en resulti un nombre fraccionari de places, s'ha de arrodonir la xifra a un nombre enter augmentant una plaça, excepte si la fracció és menor de 0,5, cas en què s'ha de menysprear.
Els espais d'aparcament podran agrupar-se en àrees específiques, sense produir concentracions excessives que donin lloc a buits urbans ni a distàncies excessives a les edificacions.
Les àrees d'aparcament que no siguin contigües a la calçada han d'obrir-se directament a la calçada mitjançant una connexió adequada per a l'entrada i sortida de vehicles i que garanteixi la seguretat d'aquests moviments.
Els espais oberts per a aparcament s'han d'integrar en el paisatge urbà. Amb aquesta finalitat s'ha de es tractar l'àrea, i en especial els seus voltants, amb l'arbrat, la jardineria, els talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.
Cada plaça d'aparcament comprendrà com a mínim una superfície rectangular de 2,40 x 4,50 m si es disposen en bateria i de 2,00 x 5,00 m si es disposen en cordó.
Article 35
Previsió d'aparcaments en els edificis 1. Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial poden establir la proporció mínima de places d'aparcament i d'espais per a la càrrega i descàrrega que els projectes d'obres de nova planta hagin de preveure a l'interior del solar en què s'ubiquin, ja sigui en soterrani, en altres plantes de l'edificació o en espais no edificats del solar, d'acord amb les condicions d'ordenació de l'edificació. El nombre de places mínimes a preveure en cada cas l'ha d'establir el pla d'ordenació i urbanisme parroquial mitjançant estàndards referits a la superfície edificada o a altres variables indicatives de la intensitat d'aparcament necessari en funció de l'ús de l'edifici.
Quan l'edifici es destini a diferents usos que tinguin establertes exigències d'aparcament diverses, el nombre de places a reservar ha de ser la suma de les que són exigibles a cada ús en funció de la superfície que ha d'ocupar o la intensitat que ha de tenir. En cas d'usos o activitats que no tinguin especificada l'exigència d'aparcament se'ls aplicarà per analogia la de l'ús amb què tinguin major similitud pel que fa a la necessitat d'aparcament.
Quan els plans d'ordenació i urbanisme parroquial no estableixin un altre criteri, el càlcul de les places d'aparcament previstes dintre de l'edificació o a la resta del solar s'ha de fer considerant que 20 m² és la superfície útil mitjana d'espai destinat a aparcament que correspon a cada plaça comptant la part alíquota de la superfície d'accessos i d'espais de maniobra. En aquest càlcul s'ha de descomptar la superfície dels trams d'accessos addicionals motivats per estar la planta de l'espai d'aparcament separada més de tres metres respecte del carrer des d'on s'hi accedeix.
A les promocions unitàries d'habitatges en filera de més de tres habitatges s'han de preveure espais comuns d'aparcament de forma que es redueixi en el possible el nombre d'accessos de vehicles al conjunt de l'edificació.
Article 36
Nombre mínim de places d'aparcament en els edificis 1. Si els plans d'ordenació i urbanisme parroquial no regulen de forma específica la determinació del nombre mínim de places d'aparcament que cal preveure en els edificis, s'han d'aplicar els estàndards mínims següents per als edificis de nova planta, per a ampliacions i per a l'establiment de nous usos en els edificis existents:
Ús d'habitatge:
Dues places cada habitatge de 150 m² o més de superfície construïda.
Una plaça i mitja cada habitatge de 90 a 150 m² de superfície construïda.
Una plaça cada habitatge de menys de 90 m² de superfície construïda.
Ús d'oficines i similars:
Una plaça cada 80 m² de superfície útil c) Ús comercial:
Una plaça cada 60 m² de superfície útil de venda.
Ús industrial:
Una plaça cada 100 m² de superfície útil.
Usos cultural, recreatiu d'espectacles i discoteques.
Una plaça cada 15 localitats.
Una plaça cada 10 localitats, en cas de més de 500 localitats.
En discoteques, una plaça cada quatre m2 de superfície útil f) Ús hoteler Una plaça cada dues habitacions en sòl urbà consolidat.
En la resta de zones, dues places per cada tres habitacions.
En els aparthotels s'apliquen els mínims establerts per als habitatges.
Ús hospitalari i similar.
Una plaça cada dos llits.
Usos culturals i recreatius -no d'espectacles-, sanitaris-assistencials i esportius en locals tancats.
Una plaça cada 200 m² construïts.
Sense contradir el que si és el cas especifiqui el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial pel que fa a les exigències mínimes d'aparcament en els edificis, els plans parcials i especials poden establir per als seus àmbits d'ordenació exigències més grans que les que s'assenyalen en el punt anterior, les quals tenen el caràcter de mínims.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.