LegalizeDecret d'aprovació del Reglament de Construcció, del 26-2-2003
Així mateix, el planejament pot establir, per a aquells usos com els comercials, hotelers, hospitalaris i d'altres en què les operacions de càrrega i descàrrega són freqüents, l'exigència de reservar dintre de les parcel·les on s'ubiquin espais per a aquestes operacions en la proporció adequada.
Quan les condicions del solar no permetin la ubicació de la totalitat o part de les places d'aparcament dintre del àmbit del solar, es pot satisfer l'exigència d'aparcament emprant el procediment que es detalla en l'article 37 apartat 2.
Article 37
Exigència d'aparcament per ampliacions i canvi d'ús en edificis existents 1. En els casos d'ampliació d'edificis existents o de canvis de l'ús dels seus espais per altres amb exigències d'aparcament més grans, s'han de crear les places addicionals que, d'acord amb el que estableix pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial o, en el seu defecte, per l'article anterior, resultin de l'aplicació dels estàndards mínims assenyalats a la superfície d'ampliació o destinada a nous usos.
Quan les condicions del solar o de l'edificació existent no permetin la ubicació de les places d'aparcament que s'han de crear dintre de l'àmbit del solar, per a l'autorització de l'ampliació o el canvi d'ús cal satisfer l'augment d'exigència d'aparcament en un altre lloc, per alguna de les vies següents:
Destinant a la satisfacció de l'exigència derivada de l'ampliació o dels nous usos places d'aparcament d'altres solars pròxims que siguin addicionals al nombre que exigeixin els usos ubicats en aquells solars i no necessaris com a aparcament rotatori d'interès general, mitjançant document que acrediti la afectació d'aquestes places al destí assenyalat.
Participant amb l'aportació econòmica equivalent al cost del nombre de places necessàries en actuacions de creació de nous aparcaments públics, promoguts pel Comú, ja sigui directament o a través d'empreses concessionàries.
Mitjançant una contribució econòmica compensatòria similar a la que preveu l'article 126.2 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, que el Comú ha de destinar a pal·liar els dèficits d'aparcament de la parròquia.
El procediment pel qual s'opti s'ha de formalitzar documentalment de forma que s'asseguri el compliment del compromís, prèviament a l'autorització de l'ampliació o els nous usos.
L'administració comunal ha d'establir un registre per evitar que les mateixes places d'aparcament s'atribueixin simultàniament a satisfer les necessitats derivades dels usos de diferents solars.
Amb la finalitat de regular els motius d'impossibilitat d'ubicació en el mateix solar, els procediments de les solucions alternatives i fixar els criteris de valoració de les aportacions i compensacions, les administracions comunals poden aprovar una ordinació específica.
En cas que el nombre de places necessàries motivades per un canvi d'ús sigui inferior a quatre i no puguin ubicar-se en el solar i no siguin possibles cap de les alternatives assenyalades, el Comú, en funció de l'interès que per a l'àrea urbana tingui la implantació del nou ús, pot exonerar del compliment de l'obligació de provisió de les places d'aparcament corresponents.
Article 38
Condicions dels aparcaments 1. L'amplada dels accessos als aparcaments no pot ser inferior a cinc metres i vint centímetres (5,20 metres) per dos sentits de circulació, i a dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85 metres) per un sol sentit. Aquestes dimensions poden ser inferiors en el punt d'entrada a l'aparcament i reduir-se, com a màxim, a 5,00 metres i 2,50 metres, respectivament. En tots els casos, les rampes i passadissos de circulació de vehicles han d'estar lliures de tot obstacle amb una mesura lliure mínima de 2,85 metres 2. Els aparcaments han de tenir un accés per a vianants o usuaris de l'aparcament. Aquest accés ha de ser independent de l'accés dels vehicles, o n'ha d'estar segregat amb una amplada mínima de 90 centímetres (0,90 metres).
El pendent de les rampes interiors i exteriors per accedir a aparcaments no pot sobrepassar el 18% en el seu eix si són de traçat recte, i el 15% en l'eix si tenen un desenvolupament en corba o són circulars.
A la desembocadura de la rampa a la via pública, i com a mínim en una longitud de 4 metres, el pendent no pot ser superior al 5%. En cap cas aquest tram pot envair la superfície de la vorera; amb tot, pot estar ubicat en sobreamples de vorera quan es prevegin franges enjardinades o destinades a altres usos entre la vorera mínima i el límit d'edificació.
Els radis de gir s'han de calcular de manera que permetin la circulació fàcil de tot vehicle capaç de ser admès a l'aparcament.
La dimensió mínima d'una plaça d'aparcament ha de ser de 2,30 metres x 4,50 metres.
L'alçada mínima lliure, de terra a sostre acabat, en places d'aparcament i passadissos, ha de ser de 2,20 metres. Aquesta altura pot rebaixar-se a 2 metres sota elements estructurals o conductes d'instal·lacions.
Article 39
Aparcaments subterranis mancomunats Amb la finalitat de disminuir el nombre d'accessos als aparcaments subterranis des del carrer i també la superfície de rampes interiors dels aparcaments, es poden mancomunar els aparcaments corresponents a diferents solars, de forma que l'accés situat en una determinada parcel·la ho sigui també als subterranis de les altres parcel·les mancomunades.
En tot cas, els aparcaments han de respectar les mesures d'evacuació -nombre i distàncies de sortides i compartimentació dels aparcaments- contingudes en la normativa de seguretat contra incendis.
Article 40
Edificis d'aparcament 1. Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial en sòl urbà consolidat i els plans parcials o especials en els àmbits objecte d'ordenació poden determinar la localització i les característiques d'edificis destinats a l'ús d'aparcament que s'hagin de portar a terme per iniciativa pública o privada. Quan es tracti de previsions de plans parcials o especials, l'edificabilitat dels edificis d'aparcament en solars de titularitat pública no computen dintre l'edificabilitat global de la unitat d'actuació o sector, llevat que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial especifiqui el contrari.
Els plans poden preveure que edificis que formen part de zones on s'admeten altres usos es destinin íntegrament a l'ús d'aparcament, respectant les condicions d'ordenació de l'edificació pròpies de la zona. En aquests casos cal que el projecte dels edificis tingui cura de la seva integració a la imatge urbana del lloc on s'ubiquin.
Article 41
Concentració d'aparcament rotatori 1. Els projectes per a la creació d'aparcaments de caràcter rotatori amb una capacitat superior a les 500 places requereixen un estudi sobre la capacitat dels carrers per absorbir l'increment del trànsit que poden motivar els moviments d'accés o sortida. L'estudi ha de demostrar que la creació de l'aparcament contribueix positivament a la mobilitat i accessibilitat en el conjunt del sector urbà implicat.
Aquest estudi s'ha de realitzar tant si es tracta d'aparcaments d'iniciativa privada com pública. En cas que es tracti d'un aparcament motivat per les necessitats d'un ús o activitat concreta, una avaluació negativa de l'estudi de mobilitat pot comportar la no autorització de la implantació de l'ús, o, mitjançant la previsió d'altres formes d'accés a l'aparcament -a peu, amb transport públic-, la seva autorització amb la quantitat de places d'aparcament que es consideri que no causarà interferències greus a la xarxa urbana de l'entorn.
Capítol 6. Usos en soterrani
Article 42
Usos en soterrani 1. Tindran la consideració de soterranis aquelles plantes de l'edifici que no disposin de façana on puguin practicar-se obertures a l'espai exterior, amb les condicions mínimes que estableixi el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, o que, en el seu defecte, s'assenyalen a l'article 14 d'aquest Reglament.
Les parts de les plantes en semisoterrani que d'acord amb els criteris que estableixi el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no quedin servides per les obertures de les façanes, o per possibles patis de llum tindran també la consideració de soterranis.
Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han d'establir les regulacions adequades per als usos admissibles en les plantes soterrani. Les regulacions dels comuns han de tenir en compte aquestes normes generals, les quals seran d'aplicació directa si no es desenvolupen aquelles:
Si no hi ha raons específiques per prohibir-ho, en soterrani hi són sempre admesos els usos d'aparcament i de serveis tècnics de l'edificació i els espais auxiliars dels habitatges com els trasters.
Llevat de solucions singulars que s'adoptin en projectes d'un habitatges aïllat, no s'admeten mai en planta soterrani les sales i les habitacions dels habitatges.
Es poden admetre altres usos -com el comercial- en soterrani sempre que estiguin funcionalment associats als usos de plantes no soterranis contigües a aquest, i s'estableixi una relació espacial directa i perceptible entre ambdues plantes. La contigüitat pot ser per tractar-se de la planta immediatament superior o per tractar-se de la part que no té consideració de soterrani, en un mateix nivell de planta en semisoterrani.
Les normes comunals han d'assenyalar en quins casos aquests usos poden estendre's a altres plantes soterrani inferiors. En cas de falta de regulació comunal, la implantació d'usos diferents als assenyalats a l'apartat a) es limitarà a la primera planta soterrani amb les condicions assenyalades.
Els usos en soterrani poden autoritzar-se sempre que a més de la normativa urbanística, compleixin les normatives d'obligat compliment relatives a seguretat, incendis i altres aspectes sectorials que els afectin.
Capítol 7. Usos en sòl no urbanitzat
Article 43
Integració al paisatge dels usos en sòls no urbanitzats Aquells usos i aquelles activitats que, amb caràcter indefinit, es desenvolupin en sòl no urbanitzable a l'empara de les actuacions que d'acord amb l'article 19 del Reglament urbanístic s'admeten en aquesta classe de sòl, o els que amb caràcter temporal o provisional es desenvolupin a les àrees no urbanitzades de qualsevol classe de sòl, han d'adoptar les mesures necessàries per a la seva correcta integració en el paisatge. En concret, els usos de dipòsit de ferralla, vehicles vells, caravanes i altres similars que es poden desenvolupar amb caràcter provisional en sòls no urbanitzats, han de tenir una tanca, preferiblement d'elements vegetals, que impedeixi la vista des de l'exterior i que disminueixi en el possible l'impacte visual d'aquests usos en el paisatge.
Els comuns, en el moment de l'autorització de l'ús, han d'establir les condicions específiques per assegurar l'assoliment dels objectius assenyalats en aquest
article.
Capítol 8. Estacions de servei
Article 44
Ús d'estacions de servei Les estacions de servei poden ubicar-se d'acord amb la normativa específica a les zones o sistemes de sòl urbà o urbanitzable amb pla parcial aprovat on el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no ho prohibeixi, amb les condicions següents:
Han de donar front a un vial amb 10 metres o més de calçada per a trànsit rodat si és de dues direccions, o amb 6 metres o més si és d'una direcció.
Han de preveure l'espai necessari per a l'espera de vehicles de manera que s'eviti qualsevol destorb de la circulació de vehicles i vianants, i han de tenir, com a mínim, 30 metres de façana al carrer.
Els assortidors i els dipòsits de combustible han de mantenir com a mínim una distància de 15 metres amb tot tipus d'edificacions, i també amb els límits de les parcel·les veïnes, tenint em compte les previsions del planejament vigent pel que fa a l'edificació i els usos de les parcel·les pròximes.
Els sortidors se separaran un mínim de 3 m de l'alineació del vial. Es tindran en compte si és el cas les variacions d'amplada o de traçat previstes en el planejament aprovat.
En els trams de carretera situats en sòl no urbanitzat no s'exigiran les amplades mínimes de vial assenyalades a a) per a la ubicació de les estacions de servei. Tanmateix si es tracta de sòl urbanitzable caldrà preveure que en el pla parcial o especial que en el seu moment estableixi l'ordenació de l'àrea s'han de complir les condicions assenyalades a a) b) c) i d) si es vol mantenir l'estació de servei en la seva ubicació.
Capítol 9. Publicitat
Article 45
Regulació de la publicitat en edificis i terrenys 1. Sense perjudici de disposicions generals d'obligat compliment, els comuns, mitjançant ordinacions específiques, estableixen regulacions sobre les característiques, dimensions i mitjans transmissors de la publicitat que es pugui fer en suports situats en façanes, mitgeres i cobertes d'edificis, en solars sense edificar, i en tot tipus de terrenys visibles des de les vies públiques.
Les regulacions tenen com a objectius principals:
La preservació de la qualitat del paisatge urbà i rural.
La seguretat dels vianants.
Evitar les interferències en l'atenció dels conductors de vehicles.
El Govern pot aprovar directrius amb la finalitat d'harmonitzar en tot el territori andorrà la regulació de la publicitat perceptible des dels espais públics urbans i les carreteres.
Títol IV. Condicions d'habitabilitat i construcció en els edificis
Capítol 1. Edificis d'habitatge
Article 46
Requisits mínims d'habitabilitat Els plans d'ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions que els complementin poden establir les condicions d'habitabilitat dels edificis d'habitatges i també les dels que es destinin a altres usos. Aquestes condicions han de respectar pel que fa als habitatges, els requisits mínims que assenyala el present reglament, els quals són directament d'aplicació en cas que el planejament urbanístic dels comuns no estableixi exigències més grans.
Article 47
Definició d'habitatge 1. Als efectes del que estableix aquest Reglament, s'entén per habitatge la construcció fixa destinada a ser residència de persones físiques, o utilitzada com a tal, amb independència que s'hi desenvolupin també altres usos.
Un habitatge es considera complet quan està compost com a mínim per una sala, una o més habitacions i una cambra higiènica, i es considera reduït quan està compost com a mínim per una sala i una cambra higiènica i no conté cap habitació. En ambdós casos hi haurà també un equip de cuina que pot estar integrat a la sala o constituir un espai específic.
Article 48
Requisits mínims de les edificacions de nova planta Els requisits mínims que assenyala aquest reglament s'exigeixen a tots els habitatges de nova edificació, als creats per reconversió d'antiga edificació o als obtinguts com a conseqüència d'obres de gran rehabilitació. S'entén per obres de gran rehabilitació les que constitueixen una actuació global en tot l'edifici que afecta la seva estructura o configuració interior, d'acord amb el que especifica l'article 74.1.d) d'aquest reglament.
Article 49
Projectes d'habitatge 1. A la documentació dels projectes bàsics d'habitatges s'ha de fer constar, per a cada habitatge, la classificació segons sigui habitatge complet o reduït, la seva superfície útil i el nombre de peces que conté.
Així mateix, als plànols del projecte s'hi han d'indicar les peces, que han de complir el mínim d'habitabilitat, les quals es classifiquen com a sala (S), habitació (H), cambra higiènica (B), cuina (C) i galeria (G).
Article 50
Llicència d'obres i cèdula d'habitabilitat 1. Perquè es pugui atorgar la llicència d'obres, cal que el Comú hagi realitzat el control del compliment pels habitatges projectats del nivell d'habitabilitat establert pel planejament i les ordinacions vigents i el present reglament.
No es pot atorgar la cèdula d'habitabilitat als habitatges que no compleixin el nivell d'habitabilitat exigible.
Els habitatges nous que hagin obtingut la cèdula d'habitabilitat, d'acord amb el nivell que exigeix el present Reglament, han de reunir sempre, com a mínim, les característiques del mateix nivell, per obtenir les successives cèdules que se sol·licitin.
Article 51
Definició de les peces de l'habitatge 1. Sala és la peça principal de l'habitatge, que compleix normalment les funcions d'estar i pot complir també les de menjador i de dormitori, en especial en els habitatges de tipus reduït. Així mateix, l'equip de cuina pot estar integrat a l'espai de la sala. D'acord amb les funcions atribuïdes a la sala, aquest reglament estableix determinades exigències dimensionals.
Habitacions són les altres peces estancials de l'habitatge que s'usen com a dormitori i també com a espai de treball, jocs o altres activitats. Les habitacions no podran contenir l'equip de cuina.
Cuina és l'espai específic on se situa l'equip de cuina quan aquest no s'integra a l'espai de la sala. Dins l'espai de la cuina podran integrar-se els equips de rentat i assecat de roba.
Cambres higièniques són els espais independitzables que contenen els aparells d'higiene personal. A cada habitatge hi haurà com a mínim l'equipament d'un lavabo, vàter i dutxa o banyera.
Galeria és la peça que té un finestral que dóna directament a l'aire lliure amb una superfície en alçada no inferior a la superfície en planta de la peça.
Una obertura és una porta o finestra practicable. La superfície d'una obertura és la del seu pas obert o de la seva superfície translúcida.
Accés de l'habitatge és la porta que comunica l'habitatge amb el seu exterior.
Aquest accés no pot servir d'accés obligat a qualsevol local que no sigui d'ús exclusiu del mateix habitatge.
Article 52
Superfície útil 1. "Superfície útil interior" d'un habitatge o d'una peça és la superfície dels seus espais interiors que tenen una alçada no inferior a les que assenyala l'article 55 d'aquest Reglament. La superfície útil no inclou l'ocupada pels tancaments intern i perimètrics, fixos o mòbils. Tampoc no inclou l'ocupada pels elements estructurals verticals ni per les canalitzacions o conductes amb una secció superior a 0,01 m². Quan l'habitatge es desenvolupi en més d'una planta, es comptabilitza com a superfície útil l'ocupada per l'escala interior.
La superfície útil de l'habitatge s'ha d'expressar necessàriament separant la part corresponent a la superfície interior de la part que correspon a la superfície d'espais exteriors d'ús privatiu. En tot cas, s'ha d'entendre que les superfícies mínimes que es regulen en aquest reglament es refereixen a la superfície útil interior.
Article 53
Condicions dels espais comuns d'accés en els edificis d'habitatge i d'altres usos 1. Espai d'accés.
L'accés a l'habitatge s'ha de fer a través d'un espai públic, d'un espai comú o d'un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.
Les portes dels espais d'accés a l'habitatge han de tenir una amplada lliure mínima de 0,80 m.
Els espais d'accés a l'habitatge han de tenir una amplada mínima d'1,20 metres i permetre el pas d'un rectangle que, en posició horitzontal, mesuri 2,00 x 0,50 metres.
Per a la ventilació, l'escala ha de tenir un ull d' 1,00 m² com a mínim, i obertures a la planta baixa o primera i a l'última d' 1,00 m² de superfície cadascuna com a mínim. En cas que no hi hagi ull d'escala hi ha d'haver a cada planta una obertura de 0,50 m² com a mínim. L'obertura de la planta superior ha de permetre la ventilació permanent.
La superfície dels paraments dels espais d'accés ha de ser resistent als cops, fins a una alçada d'1,5 metres.
Aquest espai ha de tenir un sistema d'il·luminació artificial de manera que pugui tenir claror sempre que s'hi transiti.
Ascensors a) Els edificis han de disposar d'un ascensor adaptat quan es compleixi qualsevol d'aquests supòsits:
I) Que el recorregut d'accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de tres o més plantes.
II) Que el recorregut d'accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de més de 12 metres.
III) Quan en una caixa d'escala d'un edifici hi hagi més de dotze habitatges i menys de vint-i-quatre.
Els edificis han de disposar de dos ascensors adaptats quan el recorregut d'accés que uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de deu o més plantes, o quan a la mateixa caixa d'escala hi hagi de vint-i-quatre habitatges i menys de 48.
Els edificis han de disposar de tres o més ascensors adaptats quan en la mateixa caixa de escala hi hagi de 48 o més habitatges i es computarà un ascensor per cada 24 habitatges o fracció.
A l'espai destinat a espera de l'ascensor s'hi ha de poder inscriure un cercle d'1,20 metres de diàmetre.
Escales a) A cada tram d'escala s'ha de salvar com a màxim un desnivell de 3,20 metres.
L'altura dels graons ha de ser com a màxim de 0,19 metres.
L'estesa dels graons ha de ser com a mínim de 0,25 metres.
A les escales corbes, els graons han de tenir, com a mínim, una línia de pas de 0,25 metres mesurada a 0,40 metres de la barana interior.
Els punts de l'espai d'accés on hi hagi un desnivell superior a 0,60 metres han de disposar de baranes o elements protectors.
Les escales han de tenir un element protector o barana que no sigui escalable d'una alçada mínima de 0,90 metres, i si la barana està composta per brèndoles, no pot haver-hi entre elles una separació major de 0,12 metres.
Serveis a) Els comptadors i dispositius de connexió dels serveis d'aigua, electricitat, llum i telèfon han d'anar en cambres o armaris tancats a la vista, d'acord amb la normativa específica i les normes de les companyies distribuïdores.
Hi ha d'haver una cambra independent i ventilada per a cubells d'escombraries amb instal·lació d'aigua freda i desguàs per a la neteja dels espais col·lectius. Els comuns han de regular les dimensions d'aquest espai en funció del tipus de recollida de residus que es faci, i de les previsions d'implantació de la recollida selectiva.
Edificis d'altres usos Els edificis d'oficines han de disposar d'un ascensor adaptat per cada 1.500 m2 construïts o fracció.
En tots els altres edificis destinats a altres usos que es desenvolupin en espais compartimentats que requereixin espais comuns d'accés i de serveis s'han de complir els mínims establerts per als edificis d'habitatge que els siguin aplicables sense perjudici de les exigències més estrictes que puguin establir els plans d'ordenació o la normativa específica.
Article 54
Requisits mínims de la construcció dels edificis d'habitatge 1. Ser capaç de suportar amb seguretat unes sobrecàrregues d'ús de 200 kg per m².
Estar protegida de les humitats del terreny.
Ser estanca a les aigües pluvials.
Evitar la inundació de l'habitatge.
Estar aïllada tèrmicament i acústicament.
Ser accessible als serveis de bombers i estar protegida contra incendis.
El sòl trepitjable, tant de l'habitatge com del seu accés, ha d'estar completament pavimentat, i ser resistent al desgastament per l'ús normal.
Article 55
Condicions de l'habitatge 1. Si és un habitatge reduït, la seva superfície útil ha de ser com a mínim de 30 m², i si és complet, de 40 m².
L'alçada lliure sobre la superfície útil de cadascuna de les peces principals ha de tenir com a mínim 2,50 metres. En el cas de cambres higièniques, cuines, passadissos, distribuïdors i rebedors, aquesta alçada ha de ser com a mínim de 2,10 metres per facilitar el pas d'instal·lacions sota el forjat.
En espais sota coberta s'admeten alçades inferiors motivades per la inclinació d'aquella. La part computable com a superfície útil de l'habitatge i de les seves peces ha de tenir com a mínim 1,80 m. La superfície amb alçada inferior a les establertes amb caràcter general que sigui computable no ha d'excedir el 30% de la superfície útil de la peça.
El perímetre de façana (P) d'un habitatge en relació amb la superfície útil (S) de l'habitatge, mesurat respectivament en metres lineals i metres quadrats, ha de complir la fórmula: P és major o igual que S/8.
El perímetre de façana d'un habitatge és la suma dels perímetres exteriors de cada una de les seves façanes que donen a un espai obert, un pati d'illa de cases o un pati de parcel·la, mesurats de la manera següent:
No es tenen en compte els cossos sortints.
En el cas d'una façana d'un habitatge a un espai obert o a un pati d'illa de cases, el perímetre d'una façana és la línia recta que uneix els punts extrems del tros de façana que limita l'habitatge.
Per considerar un front com a façanes diferents, els perímetres d'aquestes façanes han de formar entre si un angle amb un valor situat entre 60 i 120 graus.
En el cas d'una façana a pati de parcel·la, el perímetre és el màxim polígon còncau inscriptible en planta.
Els patis que es considerin per al càlcul de perímetre de façana han de complir les condicions següents:
Permetre la inscripció d'una circumferència de diàmetre més gran o igual a una sisena part de l'altura existent entre el nivell de terra de l'habitatge i el coronament del pati.
En el cas que la relació entre l'alçada del pati i la línia recta horitzontal màxima que es pugui traçar en planta sigui més gran o igual a dos, tenir una presa inferior d'aire des de l'exterior.
En el cas que el pati estigui cobert amb una claraboia, tenir una sortida d'aire en el seu coronament amb una superfície mínima equivalent a la d'una obertura de 0,30 m d'alçada en tot el seu perímetre.
No donar servei a aparcaments col·lectius ni industrials.
Article 56
Condicions de les peces de l'habitatge 1. Condicions generals:
Tenir accés amb una amplada mínima de 0,80 metres a la sala, i amb una amplada mínima de 0,70 metres a la resta de peces. L'accés a la cambra higiènica ha de ser com a mínim de 0,60 metres.
L'amplada mínima dels espais interiors de pas ha de ser de 0,90 metres.
Condicions de les sales:
Han de tenir com a mínim 16 m² de superfície. Si inclouen l'equip de cuina la superfície mínima ha de ser de 18 m².
En cas que no tinguessin la funció de menjador, es pot reduir la superfície de la sala a 14 m² de superfície, però en aquest cas la cuina menjador ha de tenir com a mínim una superfície de 8 m².
La superfície mínima que s'estableix per a la sala i la cuina conjuntament ha de ser augmentada en 2 m² per cada habitació que excedeixi de dos.
En tots els casos, les sales han d'admetre la inscripció d'un quadrat de 2,40 x 2,40 metres.
No tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un vàter, dutxa o banyera.
Condicions de les habitacions:
Es poden independitzar i han de tenir com a mínim 6 m² de superfície. En cas que a l'habitació es prevegi ubicar 2 llits, la superfície mínima ha de ser de 8 m².
En els habitatges complets hi ha d'haver com a mínim una habitació de 10 o més metres quadrats.
Les habitacions han d'admetre la inscripció d'un quadrat de 1,90 x 1,90 metres.
Condicions de la cuina:
La peça que conté l'equip obligatori de cuina no ha de tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un vàter o una dutxa o banyera. Si és una peça aïllable, ha de tenir una superfície de 5 m² com a mínim. Ha de disposar d'un armari amb almenys dos contenidors de volum mínim de 8 litres i dos de 16 litres destinats a la separació de residus 5. Condicions de la cambra higiènica:
Si només hi ha una cambra higiènica, aquesta ha de contenir com a mínim un lavabo, un vàter i una dutxa, i la seva superfície ha de ser com a mínim de 3 m².
La dutxa i/o banyera ha de tenir impermeabilitzats el sòl i els paraments fins una altura mínima d'1,50 m.
Article 57
Requisits mínims d'equipament dels habitatges 1. Un habitatge ha de tenir una instal·lació d'aigua corrent freda i calenta de manera que:
Connecti amb tot l'equip que la requereixi.
Disposi d'una clau de pas general, i d'una clau específica per cada cambra higiènica i cuina o dependència on hi hagi serveis.
Si el subministrament és per captació pròpia o per aforament, cal que tingui un dipòsit de reserva de 150 litres per habitació.
Serveixi com a mínim a un lavabo, la pica de la cuina, una dutxa o banyera i un vàter.
Un habitatge ha de disposar d'un sistema d'evacuació d'aigües residuals de manera que:
Connecti amb tot l'equip que el requereixi.
Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifònic i si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres, hi connecti; si no n'hi ha, les aigües brutes no poden abocar-se a l'exterior si no es depuren prèviament.
Un habitatge ha de disposar d'una instal·lació elèctrica d'acord amb el Reglament elèctric de baixa tensió.
Un habitatge ha de disposar d'un equip higiènic de manera que:
Estigui format com a mínim per un lavabo, un vàter i una dutxa.
El vàter i la dutxa o banyera estiguin inclosos en una cambra de servei higiènic.
Una dutxa com a mínim tingui o admeti directament una instal·lació d'aigua calenta amb la possibilitat d'un consum seguit de 50 litres d'aigua a una temperatura de 40 graus i amb un cabal de 10 litres per minut.
Totes les dutxes tinguin impermeabilitzat el sòl i els seus paraments fins a una alçada mínima d'1,90 metres.
Un habitatge ha de tenir instal·lades o admetre directament la instal·lació d'un equip de cuina de manera que:
Estigui format per una pica i un aparell de cocció elèctric o de gas.
Sobre l'emplaçament de l'aparell de cocció hi ha d'haver una campana que evacuï els fums a l'espai exterior sobre la coberta a través d'un conducte individual en el qual s'activi mecànicament l'extracció. Si el conducte és vertical, l'extracció pot ser activada estàticament.
Hi ha d'haver espai i instal·lació per a un frigorífic.
Un habitatge ha de tenir instal·lat o admetre directament la instal·lació d'un equip de rentada de roba de manera que:
La peça on estigui prevista aquesta instal·lació ha de tenir ventilació a l'espai exterior, directa o a través d'un conducte en el qual s'activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
Quan hi hagi la possibilitat d'estendre la roba, ha de ser a un espai protegit de vistes del carrer o espai públic.
Un habitatge ha de tenir instal·lat o admetre directament les instal·lacions d'un equip de telecomunicacions de manera que els habitatges puguin disposar d'una instal·lació de telefonia amb una presa com a mínim, i una instal·lació d'antena de televisió i ràdio, amb una presa com a mínim.
Els desnivells que puguin representar un perill per les persones han d'estar protegits per elements protectors o baranes resistents als cops, que no siguin escalables, d'una alçada mínima de 0,90 metres, i si la barana està composta per brèndoles, no pot haver-hi entre brèndola i brèndola una separació superior a 0,12 metres.
Article 58
Obertures d'il·luminació i ventilació 1. Les sales han de disposar d'una obertura a un espai exterior obert o pati d'illa, o pati de parcel·la, directa o a través d'una galeria, que tingui, com a mínim, una superfície que sigui superior a 1/10 de la superfície de la sala. No es pot fer a través de la sala l'obertura a l'exterior o la ventilació obligatòria de cap altra peça.
Quan les obertures de les sales no donin a l'espai públic exterior sinó que ho facin a un pati d'illa o un pati de parcel·la, aquests patis han de tenir les condicions següents:
La seva superfície no pot ser inferior a 100 m².
S'hi ha de poder inscriure un cercle que tingui per diàmetre la meitat de l'altura de l'edificació.
El perímetre de la sala ha de tenir com a mínim 2 metres de contigüitat amb l'espai on es puguin fer obertures, que ha de complir els requisits assenyalats a l'apartat 2.
Les habitacions han de disposar d'una obertura a espai exterior, pati de parcel·la, pati d'illa, directa o a través d'una galeria, que tingui, com a mínim, una superfície que sigui superior a 1/10 de la superfície de l'habitació i que en tot cas ha de ser igual o superior a 0,80 m².
Les obertures de les habitacions poden donar als patis que compleixin les condicions mínimes que assenyala l'article 17.2.f) d'aquest Reglament.
Les obertures de les cuines, cambres higièniques i altres espais diferents de les sales i habitacions podran ser als patis que compleixin les condicions mínimes que assenyala l'article 17.2.f) d'aquest Reglament per a ventilació d'aquests tipus d'espais.
L'edifici ha de tenir un conducte d'extracció de fums de les cuines amb sortida a la coberta.
A les cuines, cambres higièniques i safareigs, si és el cas, s'admeten també les formes de ventilació següents:
Ventilació per conductes i aspiradors estàtics tipus SHUNT, quan el conducte sigui vertical.
Ventilació forçada per mitjans mecànics que garanteixin un cabal mínim d'extracció de 30 m³/hora.
Ventilació per xemeneia de superfície de secció no inferior a 0,36 m², i on s'ha de poder inscriure un cercle de 0,60 m de diàmetre, i que tingui una presa d'aire per la part inferior.
Article 59
Requisits mínims en habitatges usats En els habitatges usats s'han d'exigir els requisits mínims que assenyala el Reglament regulador del procediment d'obtenció de la cèdula d'habitabilitat i del certificat d'habitabilitat en habitatges.
Capítol 2. Condicions de construcció
Article 60
Cobertes dels edificis 1. Els plans i les ordinacions comunals han d'establir en funció de les característiques i circumstàncies dels diversos àmbits de la parròquia, les condicions que han de complir les cobertes dels edificis, pel que fa a:
Integració paisatgística, forma i materials b) Possibilitat de cobertes planes transitables.
Pendents adequades i forma de recollida d'aigües de pluja i de neu.
La coberta de l'edifici ha de ser accessible directament des dels espais comuns per a la reparació, manteniment i neteja. S'admeten escales plegables amagades, escales de gat i accés a través de claraboies practicables.
Article 61
Façanes dels edificis 1. Els plans i les ordinacions comunals, en funció de les característiques i circumstàncies dels diversos àmbits de la parròquia, poden establir condicions relatives als materials i al tractament de les façanes dels edificis, ja sigui per criteris d'imatge urbana, seguretat o confort.
Sense perjudici que els plans i les ordinacions comunals puguin establir exigències més grans i més precises, els acabats exteriors de les façanes dels edificis, tant si donen a espais públics com a espais privats, han de tenir com a mínim la qualitat d'arrebossat i pintat. A les parets mitgeres s'exigirà com a mínim l'arrebossat.
En tots els casos, d'edificis de nova planta, reforma, ampliació o rehabilitació, els vidres simples, o la cara exterior a via pública dels vidres amb cambra d'aire sec, dels tancaments de façanes han de ser del tipus trempat o laminat.
Article 62
Aïllament 1. Els tancaments de façanes i mitgeres que queden al descobert en edificis destinats a habitatges, despatxos i en general tots aquells on hagi d'haver-hi persones treballant o residint, han de garantir com a mínim un aïllament tèrmic de coeficient de transmissió no superior a 1,1 kcal/m² x h x ºC, així com una protecció adient contra la humitat.
Cal preveure aïllament tèrmic d'eficàcia anàloga en els paraments dels patis de llum i de ventilació i en els exteriors de les caixes d'escala.
Els edificis han d'estar aïllats acústicament de l'exterior i dels edificis contigus. Dins de l'edifici les separacions entre habitatges o espais independents han de tenir també aïllament acústic que ha de ser, com a mínim, l'equivalent a una paret de quinze centímetres (0,15 metres) de totxo foradat, arrebossat per les dues cares.
Article 63
Xemeneies de fums i ventilació 1. Sense perjudici del que pugui establir la normativa sectorial corresponent, les xemeneies de conducció de fums i ventilació vertical han de pujar, com a mínim, 1,50 metres per sobre del punt que travessin la coberta. Els plans i ordinacions poden fixar altres paràmetres o mesures específiques en funció dels casos particulars en què les xemeneies afectin edificis o dependències pròxims o situats en nivells superiors.
Les xemeneies de les calderes de calefacció (gasoil o gas) han de ser independents de qualsevol altra presa o sortida de gasos.
Article 64
Antenes 1. En tots els immobles destinats a habitatges o oficines és obligatòria la instal·lació d'antenes col·lectives.
Les antenes han de complir les normes tècniques imprescindibles per tal que llur funcionament no pugui portar perjudici a tercers ni pertorbar la recepció normal de les emissions als veïns dels immobles pròxims.
En les instal·lacions de les antenes ha d'utilitzar-se únicament material degudament homologat pel país de fabricació.
Totes les antenes col·lectives que s'instal·lin hauran de disposar de la corresponent presa de terra, efectuada amb les suficients garanties tècniques de seguretat amb relació a les descàrregues atmosfèriques.
Queda expressament prohibida la instal·lació d'antenes de qualsevol tipus en balcons, terrasses, façanes i altres parts d'edificació que no siguin la coberta.
Article 65
Elements d'eficiència ambiental 1. Els plans i les ordinacions comunals han de facilitar i fomentar la instal·lació en els edificis d'elements de captació d'energies renovables, en especial la solar, i la creació dels espais o dispositius necessaris per a una recollida selectiva dels residus sòlids urbans.
A manca de previsió específica per part del planejament, tots els edificis de nova construcció destinats a habitatges plurifamiliars, els locals comercials i els establiments d'hoteleria i restauració han de preveure un espai tancat, ventilat, amb desguàs, i de dimensions adequades per a l'emmagatzematge dels residus que produeixen. Aquest espai s'ha de preveure de tal manera que faci possible la recollida selectiva dels residus en contenidors separats i en nombre suficient per poder classificar els residus en quatre fraccions (o categories).
Article 66
Normes tecnològiques de la construcció El Govern, a mesura que ho consideri necessari, aprovarà mitjançant decret normes tecnològiques relatives a les condicions estructurals dels edificis amb relació a les diferents sol·licitacions, a les característiques dels materials de construcció i a l'execució de les diferents partides d'obra, les quals podran tenir el caràcter de normes vinculants o d'instruccions per a l'execució de les obres.
Capítol 3. Obres en edificis existents
Article 67
Tipus d'obra 1. Als efectes del que estableix aquest reglament, en els edificis existents podran realitzar-se obres d'ampliació, de rehabilitació, de millora i de reparació.
Amb relació al tipus d'autorització que necessiten, es distingeixen les obres majors, que requereixen els mateixos tràmits que els edificis de nova planta, i obres menors. Les obres d'ampliació i de rehabilitació seran sempre considerades com a obres majors.
Els edificis poden ser objecte simultàniament dels diferents tipus d'obres assenyalats.
Article 68
Obres d'ampliació 1. Les obres d'ampliació són aquelles que tenen per finalitat augmentar el sostre o el volum de l'edificació existent dins dels límits que autoritzi el planejament, d'acord amb la zonificació del solar i la normativa d'edificació que hi sigui d'aplicació.
No poden autoritzar-se obres d'ampliació en aquells edificis que tinguin ja un sostre o un volum igual o superior al que podria realitzar-se en el solar que ocupen, d'acord amb el planejament vigent. Tampoc poden autoritzar-se en aquells edificis que, d'acord amb el que assenyala l'article 126 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, es trobin en situació de fora d'ordenació pel fet de no estar alineades amb el traçat viari de la planificació.
Amb les condicions i limitacions que estableix aquest Reglament i les que estableixin els plans d'ordenació i urbanisme parroquial, poden autoritzar-se obres d'ampliació en els edificis que es trobin en el supòsit 2 dels previstos a l'article 126 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, i que tinguin un sostre i un volum inferiors als autoritzats pel planejament al solar que ocupen.
Les obres d'ampliació han de complir les mateixes exigències que les obres de nova planta pel que fa a les condicions d'habitabilitat i de construcció.
Els usos a què es destini l'ampliació juntament amb els de l'edificació existent no han de ser causa d'incompliment dels límits que si és el cas estiguin establerts per a determinats usos: nombre d'habitatges, sostre comercial, etc.
Així mateix, si l'ampliació de l'edifici comporta un augment del nombre d'habitatges i de la superfície destinada a altres usos dels quals es deriva, en conjunt, un increment de les places d'aparcament exigibles en funció dels estàndards que siguin d'aplicació, s'han de crear dins la parcel·la aquestes places complementàries. En cas d'impossibilitat de satisfer el requeriment d'aparcament dins la parcel·la, es poden utilitzar les fórmules alternatives que assenyala l'article 37 d'aquest reglament.
Article 70
Volum disconforme 1. La situació de no alineació que preveu l'apartat 1 de l'article 126 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme s'enten que es dóna quan l'edificació existent ocupa part del sòl que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial o els plans parcials o especials destinen a viabilitat, aparcament o espais lliures públics, o qualsevol tipus de sòl que hagi de ser objecte d'adquisició pel Comú mitjançant expropiació o reparcel·lació.
Si el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no estableix una altra cosa, s'entendrà que no es troben en la situació de no alineació que preveu l'apartat 1 de l'article 126 de la Llei aquelles edificacions que, tot i no ser conformes a l'ordenació vigent pel fet de no estar alineades amb el carrer, estan íntegrament situades dintre d'una parcel·la que, d'acord amb el planejament, romandrà de titularitat privada. Aquestes edificacions s'entendrà que corresponen al supòsit 2 de l'article 126 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme:
edificacions alineades però no conformes amb la planificació per altres raons.
Als efectes d'aquest reglament, els edificis en les circumstàncies indicades en l'apartat precedent es denominen de "volum disconforme". Aquests edificis tenen com a característiques comunes el no compliment d'un o diversos paràmetres de l'ordenació de l'edificació vigent i el fet d'estar situats en parcel·les que poden romandre de titularitat privada.
Article 71
Obres d'ampliació en edificis amb volum disconforme 1. No s'admeten obres d'ampliació en els edificis que tinguin un sostre o un volum igual o superior a l'autoritzat pel planejament per al solar on estan ubicats.
El sostre i el volum corresponent a l'ampliació han de complir els paràmetres d'ordenació de l'edificació que siguin d'aplicació al solar d'acord amb el planejament vigent, sense perjudici del que s'assenyala en el punt següent.
En cas que, per les circumstàncies de l'edificació i la parcel·lació de l'entorn, la variació d'algun paràmetre relatiu a la configuració de l'edificació -distàncies, ocupació, alçada...- pogués facilitar una solució arquitectònica que afavorís la coherència de la imatge urbana del conjunt sense afectar negativament les vistes o l'assolellament de tercers, la solució arquitectònica es pot autoritzar mitjançant l'aprovació d'una ordinació específica que defineixi les característiques de l'ampliació i les justifiqui amb relació a l'edificació existent.
En cap cas la solució proposada pot comportar augment d'edificabilitat respecte de la que resultaria de l'aplicació estricta dels paràmetres establerts.
Llevat que el Pla d'ordenació assenyali una altra cosa, a les ampliacions per addició de plantes a edificacions que tenen patis de parcel·la per a ventilació i il·luminació d'estances interiors, els patis corresponents a les noves plantes han de respectar les dimensions mínimes establertes per aquest Reglament o per les ordinacions comunals prenent com a referència l'alçada i el nombre de plantes de tot l'edifici inclosa l'ampliació.
En cap cas el sostre de l'ampliació, sumat al de l'edificació existent que es manté, no pot superar el sostre que podria construir-se en el solar, d'acord amb la normativa vigent, si aquest estigués lliure d'edificació.
Article 72
Obres de rehabilitació, millora i reparació 1. "Obres de rehabilitació" són aquelles que tenen per objecte una millora general de l'habitabilitat de tot l'edifici, dels seus espais comuns, o d'un habitatge, els quals assoliran, o mantindran si ja els tenien, els nivells mínims d'habitabilitat exigibles.
"Obres de millora específica" són aquelles que tenen per objecte aconseguir el nivell mínim d'habitabilitat, o millorar-lo si ja el té, pel que fa a algun dels seus paràmetres o condicions.
"Obres de reparació" són aquelles que tenen únicament per objecte recuperar la plena utilitat dels elements en el grau que la tenien amb anterioritat a la necessitat de reparació.
Article 73
Obres de rehabilitació, millora i reparació autoritzades a les edificacions fora d'ordenació 1. D'acord amb el que assenyala l'article 126 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en els edificis fora d'ordenació no alineats es podran autoritzar només les reparacions necessàries per a la conservació de l'edifici i les que siguin exigides per a la seguretat i la salubritat. S'admeten també les obres necessàries per adequar l'edifici a les disposicions de la Llei d'accessibilitat.
En els edificis de volum disconforme s'admeten, amb les condicions que estableix aquest Reglament i les que estableixin els plans i ordinacions comunals, les obres de rehabilitació, millora específica i reparació.
Article 74
Classes d'actuacions de rehabilitació 1. La rehabilitació dels edificis pot comportar actuacions diverses:
S'entén per "rehabilitació total d'un edifici" aquella que comprèn de forma substancial tots els elements que componen l'edifici: espais, elements constructius i instal·lacions.
S'entén per "rehabilitació parcial d'un edifici" aquella que comprèn només alguns components de l'edifici: espais comuns d'accés, instal·lacions, façana...
S'entén per "rehabilitació d'habitatge", planta o local, aquella que les obres es limiten a un o alguns dels espais privatius en què es divideix l'edifici.
S'entén per "gran rehabilitació", a efectes d'aquest Reglament, aquella que comporti una nova configuració dels habitatges o locals en què es divideix l'edifici que els faci susceptibles d'assolir els nivells d'habitabilitat que s'exigeixen als edificis de nova planta, 2. En funció de la complexitat tècnica dels projectes de rehabilitació derivada del grau d'implicació de l'arquitectura de l'edifici, dels seus elements estructurals i de les instal·lacions, la responsabilitat dels projectes i les obres de rehabilitació l'ha d'assumir un tècnic amb el nivell facultatiu que correspongui, d'acord amb la legislació vigent.
Article 75
Ordinacions de rehabilitació A l'empara dels articles 67 i 87 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i dels 69 i 70 del Reglament urbanístic, els comuns poden aprovar ordinacions de rehabilitació d'edificis que poden establir regulacions en les matèries següents:
Adequació dels edificis a les normes generals d'habitabilitat.
Normes obligatòries per a la instal·lació dels serveis dels edificis.
Regles aplicables a l'ordenació dels volums i als acabats.
Condicions d'adaptació dels edificis existents a la Llei d'accessibilitat.
Aspecte exterior que han de tenir els edificis per preservar la imatge urbana.
Si les ordinacions comunals no estableixen una altra cosa al respecte, és d'aplicació el que determinen els articles següents.
Article 76
Condicions de les actuacions de rehabilitació total 1. Les actuacions de rehabilitació total tenen com a objectiu assolir en tots els aspectes els nivells d'habitabilitat exigibles per als edificis de nova planta;
tanmateix, atesos els condicionaments que crea la realitat física de l'edifici existent, s'admet que aquest objectiu pugui no ser assolit plenament. En tot cas, però, cal:
Que el projecte de rehabilitació expliqui els motius i justifiqui l'incompliment d'aquelles condicions que no pot satisfer.
Que es compleixin en tot cas i en tots els aspectes els requisits mínims que s'estableixen per als habitatges usats en el Reglament regulador del procediment d'obtenció de la cèdula d'habitabilitat i del certificat d'habitabilitat en habitatges.
Quan es tracti d'una actuació de gran rehabilitació, els habitatges han de complir les condicions d'habitabilitat que s'exigeixen per als edificis de nova planta.
Article 77
Condicions de les actuacions de rehabilitació parcial A les actuacions de rehabilitació parcial s'han d'assolir els nivells mínims d'habitabilitat corresponents als espais o elements objecte de l'actuació.
Si l'actuació de rehabilitació parcial en habitatges comporta un augment del nombre d'habitatge, tots els habitatges resultants de la rehabilitació han de complir els requisits mínims que s'exigeixen per a la gran rehabilitació. Si es manté el nombre d'habitatges, s'han de complir els mínims establerts per als habitatges usats.
Article 78
Patis en actuacions de rehabilitació 1. Els patis existents inclosos en una actuació de rehabilitació poden mantenir les seves dimensions i s'hi permet la realització de noves obertures per a millorar les condicions d'habitabilitat dels habitatges existents.
Si d'una actuació de rehabilitació, sense comptar les ampliacions en cas que n'hi hagi, en resulta un augment del nombre d'habitatges existents, s'han de complir per a tots els habitatges les exigències d'il·luminació i ventilació de les sales establertes per als habitatges de nova planta.
Article 79
Escales en actuacions de rehabilitació 1. Les actuacions de rehabilitació que no vagin associades a augment de volum, i que no comportin increment del nombre d'habitatges o canvi d'ús, poden mantenir les dimensions del buc i l'escala existents.
En els altres casos, l'amplada lliure dels trams i replans existents ha de ser com a mínim de 0,90 metres d'acord amb els criteris següents:
Aquesta norma és d'aplicació als casos de prolongació d'escales generals d'ús comú a l'interior de l'edifici.
En les escales generals existents, s'admeten reduccions puntuals de les dimensions esmentades que tinguin per causa condicionaments de l'estructura o les instal·lacions de l'edifici.
Aquesta norma no és d'aplicació en edificis d'un habitatge, en els quals es poden mantenir les dimensions existents.
Article 80
Ascensors en actuacions de rehabilitació 1. En actuacions de rehabilitació que no vagin associades a augment de volum ni comportin canvi d'ús, realitzades en edificis d'habitatges que per la seva alçada estiguin obligats a disposar d'ascensors segons les determinacions del present Reglament, no és obligatòria la dotació de servei d'ascensor si implica canvis d'estructura i dimensionament d'elements que afectin el buc original.
En el marc d'una actuació de rehabilitació, l'ascensor es pot instal·lar en un pati de parcel·la o dins l'ull d'escala, si no hi ha cap més solució alternativa viable a causa de l'estat d'ocupació de l'edifici o a raons de tipus constructiu, estructural o compositiu, d'acord amb les condicions següents:
A. Dins del pati de parcel·la.
Quan el recorregut de l'ascensor es faci dins un buc tancat per parets cegues, no s'han de produir estrangulacions en el pati menors d'un metre per a parets cegues o de dos metres si hi ha obertures. No s'admet que la superfície mínima del pati existent quedi disminuïda més d'un 25%, llevat que encara compleixi les disposicions establertes pel que fa a la seva superfície.
Quan no sigui possible complir les determinacions anteriors, o bé si malgrat que es compleixin per raó del seu emplaçament poden afectar les condicions d'il·luminació, obertura visual o ventilació de l'espai, pot optar-se per altres formes i materials de construcció del buc que s'admetin a la reglamentació específica dels aparells elevadors, sempre que es garanteixin les condicions de seguretat i bon ús de l'aparell.
B. Dins de l'ull d'escala.
El recorregut de l'ascensor pot desenvolupar-se en un buc tancat dins l'ull d'escala que ha de mantenir les dimensions dels trams i replans existents, i no pot disminuir-se l'amplada útil excepte que l'escala resultant compleixi les condicions mínimes d'amplada que estableix aquest Reglament i la legislació de seguretat contra incendis.
El recorregut de l'ascensor s'ha de fer de forma que es garanteixin les condicions de seguretat i bon ús de l'aparell assenyalades en les disposicions legals d'aplicació.
Quan al buc de l'escala hi ventilin/il·luminin peces principals dels habitatges existents, no es pot autoritzar aquesta solució excepte quan, per les dimensions de l'escala, es compleixin les disposicions sobre ventilació/il·luminació de l'apartat A d'aquest article.
Sigui quina sigui la solució adoptada respecte a la cambra de maquinària de l'ascensor, no hi pot haver una ocupació en planta del pati més gran que la del buc de l'ascensor, de manera que se n'asseguri la correcta ventilació zenital, o bé s'ha d'optar per un ascensor amb maquinària incorporada al recinte del mateix ascensor.
Article 81
Instal·lacions en actuacions de rehabilitació En les actuacions de rehabilitació, les noves instal·lacions o l'adequació de les existents s'han de regir per les determinacions de les respectives normes bàsiques i reglaments que siguin d'obligat compliment en aquelles situacions.
Article 82
Aparcament en actuacions de rehabilitació 1. En actuacions de rehabilitació que comportin un augment del nombre d'habitatges, o canvis d'ús del sostre construït, dels quals es derivi en conjunt un increment de les places d'aparcament exigibles en funció dels estàndards que siguin d'aplicació, s'han de crear dins la parcel·la aquestes places complementàries.
En cas d'impossibilitat de satisfer el requeriment d'aparcament dins la parcel·la, es poden utilitzar les fórmules alternatives que assenyala l'article 37 d'aquest reglament.
Capítol 4. Línia d'edificació en els marges dels rius
Article 83
Línia d'edificació en els marges dels rius 1. A efectes de preservació ambiental i de garantir la seguretat de les edificacions, en sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable s'estableix una franja no construïble per la iniciativa privada de 5 metres d'amplada en cada un dels marges dels rius, a comptar des del límit extern de la llera oficial dels rius.
En l'esmentada franja tampoc s'admet, en cap classe de sòl, la projecció de cossos volats, sigui quin sigui el sistema d'ordenació de l'edificació que hagi establert el planejament aplicable.
Els plans han de assenyalar l'esmentada franja de 5 metres inedificable i han de preveure la localització de l'aprofitament urbanístic corresponent als terrenys afectats per aquesta limitació, en els terrenys contigus edificables.
Títol V. Intervenció en l'activitat d'edificació i d'ús del sòl
Capítol 1. Disposicions generals
Secció 1. Llicències urbanístiques
Article 84
Actes subjectes a llicència Estan subjectes a llicència urbanística prèvia tots els actes d'utilització i de transformació del sòl i del subsòl, de realització d'obres, de construcció d'edificis o d'enderrocament d'obres i instal·lacions. En particular, resten subjectes a llicència:
Les obres de nova planta, referides a edificacions i instal·lacions de tota mena, incloses les cases prefabricades i de fusta.
Les obres d'ampliació d'edificis.
Les obres de modificació o reforma que afectin l'estructura o les obertures exteriors dels edificis.
Les obres destinades a usos de caràcter provisional.
Les parcel·lacions, les segregacions, les divisions de finques i els treballs d'urbanització.
Els moviments de terres en general, excavacions, desmunts, explanacions i terraplenaments, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d'urbanització o edificació corresponents, inclosos en els punts 1, 2, 3, 4 i 5 anteriors.
La demolició d'edificis, fora dels supòsits de declaració de ruïna.
Les obres, instal·lacions i equipaments que afectin el subsòl, exceptuant-ne els autoritzats dins del marc dels projectes d'urbanització o edificació corresponents, inclosos en els punts 1, 2, 3, 4 i 5 anteriors.
La instal·lació de rètols i cartells visibles des de la via pública quan no es trobin en locals tancats.
El tancament de finques i propietats.
La tala d'arbres o de vegetació arbustiva quan constitueixin massa arbòria, espai de bosc o parc.
La construcció de preses, basses, ponts, obres de defensa i correcció de torrents públics i cursos d'aigua.
L'extracció d'àrids i explotació de tarteres i lloseres.
Les obres de rehabilitació de carrers que regula l'article 17 del Reglament d'urbanització 15. La instal·lació d'hivernacles o elements similars.
La primera utilització o ocupació i el canvi d'ús dels edificis i de les instal·lacions 17. La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres similars i la col·locació d'antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus.
Qualsevol altre acte que determinin els plans o les ordinacions comunals.
Article 85
Autoritzacions concurrents 1. La realització dels actes enumerats en l'article anterior estan subjectes a llicència urbanística amb independència de les altres autoritzacions que sigui necessari obtenir per raó de la legislació sectorial aplicable a l'actuació.
Quan els actes d'edificació i d'ús del sòl assenyalats en l'article anterior s'executin per particulars en terrenys de domini públic, a més de la concessió o autorització per part de l'ens titular del domini públic, també cal obtenir la corresponent llicència urbanística. La manca d'autorització o de concessió del domini públic o la seva denegació impedeix al particular obtenir la llicència urbanística i atorgar-la al comú.
Quan l'atorgament d'una llicència o autorització sigui condició necessària per a l'atorgament d'una altra llicència, el còmput del termini per a la concessió d'aquesta s'inicia un cop atorgada la primera llicència.
Article 86
Règim de les llicències urbanístiques 1. Les llicències urbanístiques s'atorguen o deneguen d'acord amb les previsions i determinacions establertes per la Llei i els seus reglaments, el planejament urbanístic i les ordinacions comunals.
Les resolucions de concessió de les llicències poden condicionar el seu atorgament al compliment de les condicions legals, que n'evitin la denegació.
Les llicències urbanístiques s'entenen atorgades salvat el dret de propietat i sens perjudici dels drets de tercers.
Les resolucions de denegació de llicències han de ser motivades.
Els actes d'atorgament o denegació de les llicències produiran efectes entre els comuns i els peticionaris, sense que alterin les situacions privades entres aquests i els tercers.
En cap cas la concessió de la llicència no pot ser invocada per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els titulars de la llicència en l'exercici de la seva activitat.
Article 87
Competència 1. D'acord amb els articles 11, 136 i 137 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, els comuns són competents per a l'atorgament de les llicències urbanístiques.
La competència comunal per a l'atorgament de les llicències urbanístiques s'estableix sens perjudici del previ o previs informes ministerials favorables que es determinen en l'article 124 d'aquest reglament i en la legislació sectorial aplicable.
Article 88
Notificació de les llicències urbanístiques al Govern 1. D'acord amb el que disposa l'article 141 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, els comuns han de notificar mensualment al Govern les llicències atorgades.
L'esmentada notificació ha d'anar acompanyada de la documentació següent referida a cada una de les llicències concedides:
còpia de la resolució d'atorgament de la llicència b) emplaçament sobre plànol de la cartografia oficial d'Andorra, a l'escala més detallada disponible, adequada al tipus d'actuació autoritzada.
fitxa tècnica en la qual es consignin les dades bàsiques de la llicència atorgada i, com a mínim, les següents:
naturalesa de la llicència urbanística, amb especificació, quan es tracti de llicència d'obres majors, si les obres autoritzades són de nova planta, d'ampliació, de reforma o de rehabilitació superfície ocupada per l'activitat autoritzada sostre autoritzat destí de l'edificació 3. Els comuns també han de notificar mensualment al Govern tots els acords d'aprovació de projectes d'urbanització. L'esmentada notificació ha d'anar acompanyada de la documentació següent, referida a cada un dels projectes d'urbanització aprovats:
còpia de la resolució d'aprovació del Projecte d'urbanització en què, si escau, s'acrediti haver incorporat les condicions establertes en la resolució prèvia del Govern per executar la nova urbanització a fi de pal·liar el seu impacte ambiental i de garantir la protecció enfront els riscos naturals.
emplaçament dels terrenys objecte del Projecte d'urbanització sobre plànol de la cartografia oficial d'Andorra, a l'escala més detallada disponible c) fitxa tècnica en la qual es consignin les dades bàsiques del Projecte d'urbanització aprovat i, com a mínim, les següents:
planejament que executa especificació de les obres i serveis que compren el Projecte d'urbanització fases i terminis d'execució
Article 89
Transmissió de les llicències urbanístiques 1. Les llicències urbanístiques són transmissibles. Els subjectes que intervinguin en la transmissió l'han de comunicar al Comú, mitjançant sol·licitud de transmissió específica, amb indicació de les dades d'identificació i de localització del nou titular.
En els supòsits en què s'efectuï la transmissió sense comunicació al Comú, els subjectes que intervenen en la transmissió són responsables solidaris dels danys que puguin derivar-se de l'actuació autoritzada.
Article 90
Termini 1. Totes les llicències que autoritzin l'execució d'obres han d'establir un termini màxim per a la seva iniciació i un termini màxim per a la seva finalització, els quals s'han de determinar en proporció a l'entitat i a la dificultat de les obres autoritzades.
Si la llicència no els estableix, el termini d'iniciació i el de finalització de les obres serà d'un any i tres anys, respectivament, en el cas de les llicències d'obres majors i de sis mesos i un any, respectivament, en les llicències d'obres menors.
Les llicències d'enderroc també han d'establir un termini d'execució. En cas que no ho facin, ha de regir el termini d'un any a comptar des de l'atorgament de la llicència.
L'acte de concessió de les llicències ha de contenir l'advertiment que l'incompliment dels terminis atorgats comporta la caducitat de la llicència.
Article 91
Pròrroga de les llicències 1. Els titulars de les llicències poden sol·licitar, per raons justificades i abans que transcorrin els terminis d'iniciació o de terminació atorgats, que se'ls concedeixi una pròrroga, la qual ha de ser concedida per la meitat del termini concedit inicialment i previ el pagament de les taxes corresponents establertes pels comuns, llevat que raons d'interès comunal ho impedeixin.
La pròrroga del termini d'iniciació es denegarà en el cas que hagi entrat en vigor un acord de suspensió de llicències o un nou planejament incompatible amb el contingut de la llicència.
Les llicències només poden ser objecte d'una pròrroga per a la iniciació de les actuacions autoritzades i d'una pròrroga per a la seva finalització. Les altres sol·licituds d'ampliació dels terminis que eventualment formuli l'interessat tenen a tots els efectes la consideració d'una petició de llicència nova.
Article 92
Caducitat 1. Les llicències caduquen pel transcurs dels terminis fixats en l'acord de concessió o dels que supletòriament estableix aquest Reglament.
La caducitat de la llicència ha de ser declarada formalment pels comuns, d'ofici o a instància de tercers, prèvia la instrucció d'un expedient, tramitat amb audiència del titular de la llicència, destinat a determinar el motius de l'incompliment i la seva imputabilitat a l'interessat.
Article 93
Renovació de les llicències i reiteració de les sol·licituds 1. La caducitat de les llicències no impedeix la formulació d'una nova sol·licitud ni que, amb abonament de les taxes corresponents, es concedeixi una nova llicència amb el mateix contingut de l'anterior, llevat que hagi entrat en vigor un acord de suspensió de llicències o un nou planejament incompatible amb la sol·licitud formulada.
Igualment, la denegació d'una llicència pel fet de no ajustar-se la sol·licitud a les determinacions legals no impedeix la presentació d'una nova sol·licitud en base a un projecte adequat a la normativa aplicable.
Secció 2. Actes promoguts pel Govern
Article 94
Actes promoguts pel Govern D'acord amb els articles 61 i 66 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, l'execució per part del Govern de les obres i els treballs relatius a projectes d'interès nacional i a plans sectorials, un cops aprovats i publicats, no queda subjecta a llicència urbanística ni a control de l'autoritat comunal, sense perjudici de la comunicació de l'aprovació dels esmentats plans i projectes al comú o comuns afectats.
Secció 3. Assenyalament d'alineacions i rasants
Article 95
Assenyalament d'alineacions i rasants 1. Els propietaris poden sol·licitar als comuns l'assenyalament sobre plànol de les alineacions i rasants oficials que corresponen a una finca determinada.
La sol·licitud ha d'anar acompanyada de la presentació, per duplicat, d'un plànol de situació a escala 1:500 o 1:1000 sobre la cartografia oficial d'Andorra i d'un plànol topogràfic en format digital, a escala 1:200 amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra en el qual es reflecteixi la situació de la finca amb relació a les vies públiques que limiten l'illa o àmbit en què estigui situada i en el qual també s'hi han d'indicar les cotes corresponents a tots els límits de la finca.
L'assenyalament d'alineacions i/o de rasants sobre plànol i/o l'acte de replanteig sobre la finca és exigible quan el Comú consideri que és necessari amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència i és preceptiu sempre que s'atorgui l'autorització per executar la urbanització de forma simultània a l'edificació.
Quan l'assenyalament d'alineacions i/o rasant sobre plànol es faci en relació amb les carreteres competència de l'Estat, la sol·licitud s'ha d'adreçar al Govern mitjançant el procediment que es determini.
Article 96
Procediment d'assenyalament de les alineacions i les rasants 1. Resolta pel Comú la sol·licitud d'assenyalament sobre plànol de les alineacions i les rasants oficials d'una finca, el propietari pot sol·licitar al Comú l'acte de replanteig en la finca. El Comú ha de fixar el dia i hora en què es produirà l'acte de replanteig sobre el terrenys i ho ha de comunicar al sol·licitant amb l'antelació suficient perquè ell o la persona que autoritzi hi pugui assistir.
A l'acte de replanteig hi assistiran el facultatiu comunal encarregat d'efectuar-lo i el peticionari i el tècnic competent que aquest hagi designat.
El facultatiu comunal ha de marcar sobre el terreny, les referències precises per establir les alineacions i les rasants i les ha de fer constar en el plànol de replanteig que, com a mínim per duplicat, ha de firmar la persona designada pel comú. Un d'aquests plànols s'ha de lliurar al sol·licitant del replanteig i l'altre s'ha d'incorporar a l'expedient.
Secció 4. Obres d'urbanització i Projectes d'urbanització
Article 97
Control comunal de l'execució de les obres d'urbanització 1. L'execució dels vials i de la resta d'obres d'implantació dels serveis urbanístics requerits perquè els terrenys assoleixin la condició de solars edificables està subjecta al control administratiu de caràcter preventiu dels comuns.
El control de les obres d'urbanització es pot dur a terme de forma integral, mitjançant l'aprovació d'un projecte d'urbanització que comprengui la totalitat dels serveis urbanístics, o bé de forma puntual, en relació amb algun o alguns elements d'urbanització, per mitjà de la llicència d'obres d'urbanització que regula l'article 113 d'aquest Reglament.
L'aprovació d'un projecte d'urbanització és preceptiu sempre que es tracti d'executar noves urbanitzacions. Quan es tracti de completar o, conforme el que preveu l'article 17 del Reglament d'urbanització, rehabilitar la urbanització existent, és suficient la llicència d'obres d'urbanització en relació amb l'element o elements d'urbanització que manquin o s'hagin de reformar o rehabilitar.
Article 98
Naturalesa i contingut del Projecte d'urbanització 1. Els projectes d'urbanització són projectes d'obres que tenen per objecte l'execució integral de les determinacions establertes pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial i pels plans parcials i especials en relació amb la urbanització dels terrenys.
Les obres d'urbanització que han de preveure els projectes d'urbanització són les següents:
pavimentació de vials, aparcaments, voreres, xarxa de vianants i espais públics xarxa de distribució d'aigua potable, de reg i d'hidrants contra incendis xarxa de clavegueram xarxa d'evacuació d'aigües pluvials i residuals xarxa de distribució d'energia elèctrica xarxa d'enllumenat públic xarxa telefònica i telemàtica jardineria dels espais lliures totes les altres que hagi previst el planejament que desenvolupen 3. Els projectes d'urbanització han d'estar confegits amb un detall suficient perquè puguin ser executats per un tècnic diferent del seu autor.
Els projectes d'urbanització no poden modificar les determinacions del pla que desenvolupen, sense perjudici que puguin efectuar les adaptacions de detall exigides per les característiques del sòl i del subsòl en l'execució material de les obres. Si les adaptacions de detall requerides comporten una alteració de les determinacions del planejament que afectin l'ordenació, el règim del sòl o l'edificació de les finques afectades pel projecte d'urbanització, cal aprovar, prèviament o simultàniament, la corresponent modificació del pla que s'executa.
Article 99
Contingut documental del Projecte d'urbanització 1. El Projecte d'urbanització, signat pel tècnic competent i visat si s'escau, pel Col·legi Oficial d'Arquitectes, ha de contenir els documents següents signats pel propietari:
Memòria en què s'especifiqui el planejament que es desenvolupa i en què es formuli una descripció de les característiques dels terrenys i dels serveis existents així com de les característiques del projecte, amb especificació de les obres i dels serveis projectats, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projectin i amb descripció, si escau, de les fases en què es preveu desglossar l'obra.
Plànol de situació sobre la cartografia oficial d'Andorra a l'escala disponible (1:500 o 1:1000) en el qual es determini la ubicació dels terrenys afectats per les obres i instal·lacions amb relació al conjunt urbà i amb el Pla en què estiguin inclosos.
Plànol topogràfic, d'emplaçament dels terrenys que es pretenen urbanitzar a escala 1:200 amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra, en el qual es reflecteixi la situació dels terrenys en relació amb les vies públiques de l'entorn i es detalli la vegetació existent i indicant en planta alçat les finques i propietats veïnes que es poden veure afectades per les obres d'urbanització projectades.
Plànols acotats i detallats de les obres i els serveis projectats e) Documentació que s'especifica en el Reglament de modificació de l'estat natural del terreny 2. Els projectes d'urbanització han de resoldre l'enllaç dels serveis d'abastament d'aigua, de reg i d'hidrants, de clavegueram, de distribució d'energia elèctrica i d'enllumenat públic amb els serveis generals de la parròquia i han de justificar que tenen capacitat suficient per satisfer les necessitats de les edificacions i instal·lacions previstes pel planejament en els terrenys que s'urbanitzen.
Article 100
Procediment d'aprovació dels projectes d'urbanització 1. Les sol·licituds d'aprovació del Projecte d'urbanització es presenten davant del Comú acompanyades del nombre d' exemplars que el comú determini del projecte integrat per la documentació indicada en l'article 99 d'aquest reglament.
La sol·licitud se sotmet a l'informe dels serveis tècnics i del secretari comunal perquè dictaminin sobre l'adequació del Projecte a les determinacions del Pla que executa i a la resta de prescripcions legals aplicables. Si els informes tècnics o jurídic constaten l'existència de deficiències formals o substancials en la sol·licitud o en el projecte, el Comú atorga al peticionari un termini de quinze dies perquè procedeixi a la seva esmena. Transcorregut el termini de quinze dies esmentat sense que l'interessat esmeni les deficiències observades, es continua la tramitació de l'expedient fins a dictar la resolució definitiva.
El comú ha de remetre dos exemplars del projecte al ministeri responsable d'ordenament territorial, el qual ha d'efectuar els informes pertinents relatius al compliment de la normativa de riscos geològics continguda en el reglament de modificació de l'estat natural del terreny. L'esmentat ministeri ha de trametre un altre exemplar del projecte al ministeri encarregat de medi ambient perquè efectuï l'informe relatiu al compliment de la normativa mediambiental continguda en l'esmentat reglament.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.