Decret del 28-02-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles

Rang Reglament

Publicació 2018-03-06

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 147

Els instal·ladors que ja tinguin el carnet d’instal·lador de gas en vigor poden continuar sent titulars del carnet sense necessitat de passar les proves d’obtenció ni acreditar la formació mínima exigible. Tanmateix, quan el seu carnet caduqui, han de renovar-lo seguint les prescripcions legalment exigibles.

Disposició transitòria tercera

Els professionals que acreditin una experiència en el sector del gas de com a mínim cinc anys i que no disposin del carnet d’instal·lador de gas, tenen un període màxim de dotze mesos per obtenir el carnet professional superant l’examen específic però sense acreditar la formació mínima exigible. Tanmateix, quan el seu carnet caduqui, han de renovar-lo seguint les prescripcions legalment exigibles.

Disposició transitòria quarta

En les instal·lacions de gas subministrades a granel ja existents, les empreses subministradores disposen d’un any per fer el contracte de subministrament de gas descrit a l’article 32 a totes les instal·lacions de què disposin.

Disposició transitòria cinquena

Els establiments que venguin envasos de gas disposen de 12 mesos des de la publicació al BOPA del Reglament per adaptar-se a les prescripcions previstes a ITC 3.

Disposició derogatòria

Queden derogats el Reglament de gas, de 8-1-97, i les seves modificacions; el Decret d’11-2-98 pel qual es prenen diverses actuacions en relació al Reglament de gas; el Reglament per al subministrament de gasos combustibles, de 12 de juny de 2002, i qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que estableix aquest Reglament.

Disposició final

En cas que en algun moment es vulgui fabricar algun equip o aparell de gas dintre del territori nacional, caldrà adoptar les prescripcions i obligacions que marqui la directiva o el reglament europeu que es trobi vigent en matèria d’aparells que cremen combustibles gasosos. En qualsevol cas, el Govern ha de desenvolupar la reglamentació necessària i una ITC suplementària a aquest Reglament per tal d’adoptar les directives o els reglaments europeus necessaris.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 28 de febrer del 2018

Antoni Martí Petit / Cap de Govern

Annex I / ITC-01: Instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant canalització de concessió pública o privada.

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta ITC és establir els requisits essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en projectar, construir i mantenir les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant canalització sota regim de concessió publica i/o privada.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta ITC són aplicables a les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos a diversos usuaris, mitjançant canalització.

Article 3. Autoritzacions administratives

Les instal·lacions de distribució, d’emmagatzematge i de subministrament de combustibles gasosos mitjançant canalització i extensions de xarxes existents requereixen l’autorització administrativa prèvia del Govern.

Article 4. Disseny

Les instal·lacions han de ser dissenyades de manera que permetin efectuar un subministrament segur i continu del gas. El disseny ha de tenir en compte els aspectes de seguretat i de protecció del medi ambient tant en la fase d’execució com en la de manteniment.

Les xarxes han de ser dimensionades amb capacitat suficient per atendre les demandes de la zona i les previsions de creixement conegudes, en funció de les seves necessitats i de la seva climatologia. Si la xarxa es dissenya originàriament per transportar GLP, s’ha de dimensionar de manera que, en un futur, permeti substituir aquest gas per GN. En la concepció del projecte i l’elecció dels materials a utilitzar en la construcció de la xarxa s’han de tenir en compte les característiques fisicoquímiques del gas, la pressió de disseny, la pèrdua de càrrega admissible i el manteniment de les instal·lacions.

Les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos per canalització s’han de projectar basant-se en l’article 16 del Reglament i dissenyar-les d’acord amb els requisits i exigències previstos a les normes EN 12007, EN 1594, EN 12186, EN 12327 en vigor, i les normes UNE 60310, UNE 60311 i UNE 60312.

Article 5. Execució de les instal·lacions

Les instal·lacions s’efectuen sota la responsabilitat de la direcció d’obra. Ha de dur-les a terme una empresa instal·ladora autoritzada, de manera que es garanteixi la seguretat en els treballs, i s’han de prendre totes les mesures necessàries per evitar afectar altres instal·lacions en general.

Les connexions de noves instal·lacions de distribució a d’altres que ja hi ha s’han de fer, sempre que sigui possible, sense interrompre’n el subministrament.

L’execució d’obres especials motivades per l’encreuament o el pas per carreteres, rius, ponts o altres infraestructures o serveis públics essencials requereixen l’autorització de l’organisme afectat segons la Llei general del territori i urbanisme vigent.

Article 6. Posada en funcionament

Abans de posar en servei la instal·lació s’han de fer les proves de resistència i estanquitat previstes a les normes UNE 60310, UNE 60311 i UNE 60312, o en les normes europees equivalents utilitzades, segons correspongui en funció del tipus d’instal·lació. Si la instal·lació compta amb dipòsits, cal realitzar les comprovacions previstes abans de la posada en funcionament descrites en la ITC 2 si els dipòsits són de GLP o bé la ITC 4 si els dipòsits són de GNL.

Acabades totes les proves, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, a què cal annexar:

Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.

En el cas que la instal·lació disposi de dipòsits fixos, cal adjuntar els certificats de conformitat dels dipòsits.

Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.

El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.

Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’empresa concessionària explotadora de la instal·lació de gas.

Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.

L’ompliment de gas de la instal·lació de distribució s’ha d’efectuar de manera que s’eviti la formació de mescles d’aire i gas compreses entre els límits d’inflamabilitat del gas. Per evitar-ho, el gas s’ha d’introduir a una velocitat que redueixi el risc de mescla inflamable en la zona de contacte o s’han de separar ambdós fluids mitjançant un tap de gas inert o amb un pistó de purga. Igualment, el procediment per purgar la instal·lació s’ha d’efectuar de manera controlada.

En tot cas la posada en servei d’una instal·lació l’ha de fer personal qualificat autoritzat per l’empresa subministradora de la instal·lació i amb el coneixement del director facultatiu.

Al titular de la instal·lació de gas se li ha de donar una còpia del certificat de final d’obra i el butlletí de gas a l’empresa concessionària degudament compulsada pel departament competent, que dona fe del registre de la instal·lació. El subministrador té completament prohibit subministrar gas fins que l’empresa concessionària no justifiqui el registre de la instal·lació, sens perjudici de totes les autoritzacions que siguin preceptives per posar en servei l’activitat, quan correspongui.

Article 7. Manteniment de la xarxa

La concessionària és responsable del manteniment, de la conservació i del bon ús de les instal·lacions, i ha de garantir el servei permanent amb el nivell de seguretat adequat. S’han d’aplicar els criteris de manteniment que siguin adequats d’acord amb la seguretat. Han de dur a terme, a més, les actuacions periòdiques que s’indiquen en aquest capítol i en les normes UNE 60310, UNE 60311 i UNE 60312, o en les normes europees equivalents utilitzades, segons correspongui en funció del tipus d’instal·lació. En el cas de disposar de dipòsits d’emmagatzematge, han de seguir el manteniment establert en la ITC 2 si el dipòsit és de GLP o la ITC 4, si el dipòsit és de GNL.

La concessionària pot realitzar el manteniment amb mitjans propis o bé ha de disposar d’un contracte de manteniment subscrit amb una empresa instal·ladora autoritzada, que ha de disposar d’un servei d’atenció d’urgències permanent.

Les dades resultants de les revisions, els defectes observats i les accions correctores que s’hagin efectuat en la instal·lació s’han de comunicar al departament competent.

Quan el resultat de la revisió sigui favorable, l’empresa mantenidora ha de lliurar el certificat corresponent a la concessionària, que l’ha de tenir a disposició de les autoritats competents i de l’empresa subministradora. En cas que la concessionària faci ella mateixa la revisió, cal que disposi d’un informe fet pels seus tècnics sobre l’estat de la instal·lació.

En el supòsit que es constatin defectes o anomalies cal lliurar una còpia de l’informe al departament competent en la qual figurin les anomalies i els terminis per arreglar-les.

En cap cas no es pot subministrar gas a les instal·lacions amb un resultat desfavorable.

Article 7. Centres d’operació

Les empreses subministradores de combustibles gasosos per canalització han de disposar de centres d’operació de les seves instal·lacions, en els quals han de disposar dels mitjans humans i materials necessaris per al desenvolupament normal de les activitats de control i supervisió.

Les funcions principals d’aquests centres són, com a mínim, les següents:

Control de la xarxa i seguiment de les actuacions en camp

a. Els centres d’operació han d’establir els mecanismes necessaris per controlar i mantenir dintre dels marges adequats els paràmetres de qualitat del subministrament, que han de ser com a mínim la pressió en les instal·lacions i la concentració d’odorant en el gas segons la norma ISO 13734.

b. Els centres d’operació han de recollir, guardar i analitzar els registres de pressió de la xarxa, així com els possibles paràmetres de telemesura obtinguts de les estacions de regulació, i verificar el bon funcionament de la xarxa de distribució.

c. Establir els procediments de comunicació amb el centre d’atenció d’urgències del mateix subministrador.

d. Els centres d’operació també han de planificar les accions oportunes per garantir la continuïtat del subministrament, tenint en compte el creixement previst de la demanda.

e. Els centres d’operació han d’elaborar cada mes un informe de la qualitat del gas subministrat, en què cal resumir els resultats de les mesures efectuades i les dades facilitades pels proveïdors en relació amb els nivells d’odorant, i el valor mitjà del poder calorífic superior (PCS) del gas que circula per les seves xarxes.

f. Els centres d’operació s’encarreguen de la programació i el seguiment de les actuacions a efectuar sobre les xarxes principals.

Article 8. Control de fuites

L’empresa concessionària de la xarxa ha de comprovar l’estanquitat de les instal·lacions, segons el que s’estableix en les normes UNE 60310 i UNE 60311, o en les normes europees equivalents utilitzades, segons correspongui en funció del tipus d’instal·lació.

Les fuites de gas detectades es classifiquen, segons la seva importància, en:

Fuites d’intervenció urgent, en les quals la intervenció ha de ser immediata.

Fuites d’intervenció programada, en què la intervenció es programa amb antelació.

Fuites sota vigilància d’augment, de les quals es té un control i no suposen per se un problema de caràcter de risc en la seguretat i, per tant, una intervenció superior.

Per determinar el nivell d’actuació cal tenir en compte els factors següents:

Característiques del gas distribuït.

Pressió de treball de les instal·lacions.

Indicacions del sistema de detector de fuites.

Proximitat de la fuita detectada a propietats i edificis, tenint en compte la utilització dels mateixos.

La documentació relativa a aquests controls periòdics queda sota la responsabilitat de la concessionària de la instal·lació i ha d’estar a disposició de l’Administració pública.

Article 9. Prevenció d’afectacions per tercers

Quan hi hagi instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització en una zona determinada, qualsevol entitat o persona, física o jurídica, que vulgui efectuar obres en la via pública ha de comunicar les seves intencions i demanar informació a l’empresa concessionària de la instal·lació de gas, amb una antelació mínima de vint dies al començament de les obres. La sol·licitud de la informació s’ha de fer per escrit i ha d’indicar les dades concretes de la localització de l’obra a efectuar.

En un termini màxim de deu dies des de la data de recepció de la sol·licitud, l’empresa concessionària ha de facilitar al sol·licitant la millor informació disponible corresponent a la localització de les seves instal·lacions, així com les obligacions i les normes a respectar al seu voltant, i els mitjans de comunicació amb el servei d’assistència d’urgències. La informació facilitada ha de tenir un termini de validesa limitat que determina l’empresa concessionària de la instal·lació en cada cas.

En el supòsit que l’obra prevista pel sol·licitant afecti directament el traçat o la localització de les instal·lacions de subministrament de gas, l’empresa s’hi pot negar per raons tècniques o de seguretat. En qualsevol cas, correspon al sol·licitant la càrrega de provar la necessitat d’executar l’obra que afecta la canonada de gas.

En cap cas el sol·licitant no pot iniciar els seus treballs fins que hagi rebut i acceptat formalment aquesta informació, i l’ha d’utilitzar de manera adequada amb l’objectiu de no malmetre les instal·lacions de subministrament de gas.

El sol·licitant està obligat a notificar el començament de les seves activitats a l’empresa subministradora amb una antelació no inferior a vint-i-quatre hores.

Articles 10. Urgències i emergències

Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han de disposar dels mitjans necessaris per fer front a les incidències o avaries eventuals que es puguin presentar.

Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han de disposar d’un pla d’autoprotecció escrit que ha de descriure l’organització i l’actuació dels mitjans humans i materials, propis i/o aliens, en les situacions d’emergència normalment previsibles. Aquest pla ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

Objecte i àmbit d’aplicació

Graus d’emergència

Desenvolupament d’una emergència

Determinació dels responsables

Etapes de l’emergència

Notificació als serveis públics (protecció civil, bombers, policia, servei de circulació, serveis sanitaris), a les autoritats pertinents i als clients afectats

Anàlisis dels riscos i de les emergències

Difusió i coneixement del pla

Les empreses concessionàries de les instal·lacions de subministrament de combustibles gasosos per canalització han d’organitzar i realitzar simulacres i exercicis que posin en pràctica el pla d’autoprotecció per tal de comprovar i ajustar el seu funcionament. En aquests simulacres cal demanar la participació als serveis d’emergència.

Article 11. Atenció d’emergències i avisos

Les empreses subministradores han d’assegurar un servei d’assistència telefònica i d’assistència en camp de manera permanent, a fi de poder atendre les possibles incidències que es puguin originar en la seva xarxa de distribució, i han de facilitar-ne coneixement als usuaris i als organismes públics, mitjançant la difusió en els mitjans de comunicació més adients. Aquests serveis d’assistència han de ser capaços d’activar el pla d’emergència en cas necessari.

Per poder atendre les possibles incidències de seguretat, sigui per olor de gas, per incendi o per explosió, en les instal·lacions receptores dels usuaris, les empreses subministradores han de disposar d’un sistema propi d’atenció d’urgències.

Els serveis d’atenció d’urgències han de disposar de procediments escrits en què es classifiquin els avisos per prioritats i s’especifiqui la manera d’actuar en la resolució dels nivells de màxima prioritat. En aquest sentit, es considera com a avisos de màxima prioritat els relacionats amb la fuita de gas i tots els que puguin suposar una situació de risc.

Els centres d’atenció d’urgències han de disposar dels registres necessaris de totes les incidències amb relació detallada cronològicament de les mesures adoptades i els mitjans utilitzats per garantir la seguretat. Una vegada finalitzada la incidència s’ha de trametre còpia del registre al departament competent als efectes que corresponguin. El registre ha de ser mantingut i conservat en perfecte estat, sota la responsabilitat de l’empresa concessionària de la instal·lació i ha d’estar a disposició de l’Administració pública.

Article 12. Registre i arxiu

L’empresa concessionària de la instal·lació ha de disposar de la informació cartogràfica detallada de les instal·lacions, permanentment actualitzada.

Ha d’actualitzar i mantenir a l’arxiu, durant el període d’explotació de la instal·lació, els documents necessaris relatius a les autoritzacions administratives i als projectes de les instal·lacions, inclosos els resultats de les proves en obra i els controls d’estanquitat, així com les certificacions finals d’obra de la direcció d’obra de l’execució de les instal·lacions.

També s’han de mantenir a l’arxiu, durant un període no inferior a deu anys, les intervencions efectuades per motius de seguretat, així com els procediments i els mitjans utilitzats en les actuacions d’emergència.

El sistema arxivístic ha de ser en suport informàtic redundat geogràficament, és a dir, duplicat en ubicacions diferents.

Article 13. Finalització de la vida útil d’una instal·lació

Tota instal·lació, una vegada hagi finalitzat totalment o parcialment la seva vida útil, ha de ser desgasificada.

La desgasificació de la instal·lació ha de ser efectuada per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha de lliurar el certificat de desgasificació i la donada de baixa de la instal·lació corresponent mitjançant el registre del butlletí d’instal·lació de gas corresponent.

Annex II / ITC-02: Instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli (GLP) en dipòsits fixos

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta ITC és establir els requisits essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en projectar, construir i mantenir les instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli (GLP) en dipòsits fixos.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta ITC són aplicables a les instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli (GLP) en dipòsits fixos. D’acord amb l’article 32 del Reglament, aquestes instal·lacions només poden ser propietat de les empreses subministradores.

Article 3. Classificació de les instal·lacions d’emmagatzematge de GLP en dipòsits fixos

Les instal·lacions d’emmagatzematge de GLP en dipòsits fixos es classifiquen en funció de la suma dels volums geomètrics nominals de tots els seus dipòsits en les categories previstes a la norma UNE 60250.

Article 4. Disseny i construcció de les instal·lacions

En cas que la instal·lació formi part de les instal·lacions d’emmagatzematge d’una empresa subministradora per a una posterior distribució a altres instal·lacions, o de plantes d’envasament de gasos liquats del petroli, cal, d’acord amb l’article 24, obtenir l’autorització prèvia del Govern, que ha d’anar acompanyada del projecte. Aquest projecte ha d’incloure com a mínim el contingut descrit a l’article 25 del Reglament.

El disseny, la construcció, el muntatge i el manteniment de la instal·lació d’emmagatzematge s’han de fer d’acord amb el que es preveu a la norma UNE 60250 de referència. El disseny i la fabricació, així com les proves i l’avaluació de la conformitat dels equips sotmesos a pressió s’han d’efectuar d’acord amb la norma UNE 60250, i han de disposar del certificat de conformitat CE d’acord amb la legislació vigent en matèria de seguretat industrial.

Els materials i els elements de les instal·lacions han de complir les disposicions particulars que els siguin aplicables, a més de les que prescriu la norma UNE 60250.

En la concepció del projecte i l’elecció dels materials a utilitzar en la construcció de la xarxa s’han de tenir en compte les característiques fisicoquímiques del gas, la pressió de disseny, la pèrdua de càrrega admissible i les condicions d’explotació i de manteniment de les instal·lacions.

Les instal·lacions han de ser dissenyades i construïdes de tal manera que tinguin capacitat per subministrar el cabal màxim i la demanda actual amb l’autonomia prevista en la Llei d’ordenació dels gasos combustibles.

Les instal·lacions s’han de construir de manera que es garanteixi la seguretat del personal relacionat amb el treball.

Totes les instal·lacions objecte d’aquesta ITC han de disposar d’un projecte que cal adjuntar a la declaració de la instal·lació segons l’article 26 del Reglament. En concebre el projecte cal incloure l’elecció dels materials a utilitzar en la construcció de la xarxa. S’ha de tenir en compte les característiques fisicoquímiques del gas, la pressió de disseny, la pèrdua de càrrega admissible i les condicions d’explotació i de manteniment de les instal·lacions. En tot cas, el projecte ha d’incloure, com a mínim, els apartats mencionats en l’article 25 del Reglament.

Article 5. Execució i proves

L’execució de la instal·lació ha de ser efectuada per una empresa instal·ladora autoritzada, seguint les indicacions del projecte i les instruccions de la direcció d’obra.

En cas que la direcció d’obra o l’empresa instal·ladora observi qualsevol anomalia o desperfecte provocat per les operacions de càrrega o descàrrega del dipòsit, s’ha d’efectuar una prova hidràulica en el lloc d’emplaçament, que ha de ser certificada per un organisme d’inspecció i control autoritzat.

Cal efectuar la mateixa prova i certificació quan els dipòsits siguin canviats del seu emplaçament o si es comprova, abans d’instal·lar-los, que han transcorregut més de 12 mesos des que es van implantar o 24 mesos des que se’n van fer les proves de fàbrica.

Article 6. Posada en servei

Finalitzades les obres i el muntatge de la instal·lació, abans de posar-la en servei, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar les proves previstes a la norma UNE 60250, sota la supervisió de la direcció d’obra, que ha d’emetre el certificat final d’obra corresponent, i fer-hi constar els resultats de les proves efectuades.

Acabades totes les proves, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa i que, com a mínim, un dels abonats a la instal·lació hagi sol·licitat el subministrament, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, a què cal annexar:

Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.

Els certificats de conformitat dels dipòsits.

Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.

El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.

Una còpia de la pòlissa d’assegurança del subministrador propietari de la instal·lació de gas.

Una còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.

En el primer subministrament de cada dipòsit, que només es pot efectuar un cop s’hagi registrat al departament competent el certificat de final d’obra amb el butlletí de l’instal·lador, l’empresa instal·ladora ha de comprovar que el punt màxim d’ompliment actua quan el GLP arriba al 85% de volum geomètric màxim del dipòsit.

Per fer les proves de funcionament i ajustament de les màquines o els elements que funcionin amb gas, es permet carregar el dipòsit, com a màxim al 25%, abans del registre del certificat final d’obra i el butlletí de l’instal·lador. Si, passat un mes des del dia que es va carregar el dipòsit per fer les proves, no s’ha registrat al departament competent el certificat de final d’obra i el butlletí, el subministrador propietari de la instal·lació ha de buidar-la de gas i inertitzar-la totalment.

Article 7. Manteniment i revisions periòdiques

El manteniment i la revisió periòdica de les instal·lacions s’ha de fer d’acord amb les disposicions de la norma UNE 60250.

Les instal·lacions de subministrament són sempre propietat d’una empresa subministradora, que n’és responsable del manteniment, de la conservació i del bon ús, i ha de garantir el servei permanent amb el nivell de seguretat adequat.

A aquest efecte, l’empresa subministradora propietària de la instal·lació pot realitzar el manteniment amb mitjans propis o bé ha de disposar d’un contracte de manteniment subscrit amb una empresa instal·ladora autoritzada, que ha de disposar d’un servei d’atenció d’urgències permanent.

Cal conservar les instal·lacions en un bon estat de funcionament, fer les revisions prescrites en aquest Reglament i, de manera especial, revisar el funcionament de la protecció contra la corrosió, la protecció catòdica i el control anual del potencial de protecció o trimestral en cas de corrent impresa.

L’empresa mantenidora, o bé l’empresa subministradora si disposa dels recursos necessaris, ha de revisar, amb una periodicitat de dos anys, les instal·lacions d’emmagatzematge de GLP en dipòsits fixos.

Les revisions periòdiques han d’incloure la totalitat de la instal·lació.

Quan el resultat de la revisió sigui favorable, l’empresa mantenidora ha de lliurar el certificat corresponent a l’empresa subministradora de la instal·lació, que l’ha de tenir a disposició de les autoritats competents. En cas que l’empresa subministradora faci ella mateixa la revisió, cal que disposi d’un informe fet pels seus tècnics sobre l’estat de la instal·lació.

En el supòsit que es constatin defectes o anomalies, cal lliurar una còpia de l’informe al departament competent en la qual figurin les anomalies i els terminis per arreglar-les.

L’empresa subministradora propietària de la instal·lació és la responsable d’arreglar les anomalies detectades i notificades.

10.

En cap cas no es pot subministrar GLP a les instal·lacions amb un resultat desfavorable.

Article 8. Inspeccions periòdiques

Cada 5 anys, com a mínim, s’han de verificar els punts següents:

Comprovació del darrer certificat o acta d’inspecció, subscrit per l’organisme d’inspecció i control autoritzat.

Inspecció visual de la instal·lació, amb verificació de les distàncies de seguretat indicades a la norma UNE 60250, o la norma europea equivalent que s’apliqui.

Estat correcte dels equipaments contra incendis.

Comprovació de les parts visibles del correcte estat del recobriment extern, sense indicis de corrosió, tant del dipòsit com de les canonades, els ancoratges i les cimentacions.

El bon funcionament de les aixetes, dels instruments de control i mesura, dels reguladors, dels equips de transvasament, dels vaporitzadors i de la resta dels equips.

Presència i estat dels rètols preceptius, i si es troben visibles i en bon estat.

El funcionament correcte dels sistemes de protecció contra la corrosió o les proves indicades pel fabricant en els dipòsits amb protecció addicional.

Mesura de la resistència de la pressa de terra del dipòsit.

Prova d’estanquitat de les canonades en fase gasosa a la pressió de treball.

Prova d’estanquitat de la boca de càrrega desplaçada i de les mànegues de transvasament a 3 bar durant 10 minuts.

Control d’estanquitat mitjançant detector de gas en les canalitzacions soterrades de fase líquida en càrrega, excepte a la boca de càrrega.

Control d’estanquitat a la pressió de treball de dipòsits, aixetes, galgues, purgadors, accessoris o equips.

Comprovació de l’efectivitat del tancament perimetral contra la intrusió de personal no autoritzat, neteja vegetal i la no existència d’altres elements aliens a la instal·lació del dipòsit.

En cas de dipòsits enterrats, cal tenir especial precaució en la senyalització perimetral de la prohibició de pas rodat.

Cada deu anys s’ha d’efectuar una prova de pressió d’acord amb les criteris que s’estableixen a la norma UNE 60250, respecte a proves i assaigs, o segons el que preveu la norma europea equivalent.

a. El subministrador propietari de la instal·lació s’encarrega de fer efectuar les proves periòdiques de pressió que han d’estar certificades per un organisme de inspecció i control.

b. En cas de resultat favorable l’organisme d’inspecció i control ha d’emetre un certificat que ha de registrar al departament competent.

c. Cal facilitar el registre del certificat al departament competent a l’empresa subministradora titular de la instal·lació.

d. En el cas de dipòsits enterrats amb protecció addicional a què fa referència la norma UNE 60250, no és necessari desenterrar-los, sempre que les proves previstes pel instruccions s’hagin efectuat amb un resultat favorable. En cas contrari l’empresa subministradora propietària de la instal·lació ha de substituir el dipòsit.

e. Durant la realització de les proves periòdiques de pressió en què els dipòsits han de quedar fora de servei, es poden utilitzar dipòsits provisionals per donar el servei a la instal·lació receptora durant un termini màxim de 60 dies, que pot ser prorrogat per al mateix període per part del departament competent a demanda justificada de l’empresa subministradora de la instal·lació. La capacitat total màxima de la instal·lació provisional es limita a 5 m3 de GLP.

f. El mètode de control no destructiu per emissions acústiques és un mètode de control alternatiu a la prova de pressió hidràulica, amb la condició que el dipòsit ha d’estar per damunt del 70% del nivell màxim d’ompliment nominal.

El control per emissions acústiques ha d’ajustar-se a les disposicions de la norma europea EN 13554.

L’equip de control utilitzat ha de ser conforme al que estableix la norma europea EN 13477-1 i les seves característiques de funcionament han de complir amb les disposicions de la norma europea EN 13477-2.

El procediment i el mètode de control, la informació preliminar, les mesures prèvies al control, la interpretació dels resultats, les característiques intrínseques de la font d’emissió acústica utilitzada, així com l’informe definitiu del control, han de complir amb les disposicions de la norma europea EN 14584.

L’organisme d’inspecció i control que fa el control per emissions acústiques ha d’estar qualificat i certificat segons la norma EN ISO 9712.

El control per emissions acústiques s’ha d’efectuar sempre amb presència de personal de l’empresa mantenidora de la instal·lació.

g. En cap cas no es pot subministrar GLP a una instal·lació si, transcorregut el termini per fer la prova hidràulica de pressió, no es justifica el compliment mitjançant la documentació que ho acredita.

h. Els dipòsits enterrats han de disposar de protecció catòdica, llevat que es demostri, mitjançant un estudi de l’agressivitat del terreny, que no és necessària.

L’empresa mantenidora, o l’empresa subministradora propietària de la instal·lació si disposa dels mitjans suficients, és responsable que s’efectuï un control anyal dels potencials de protecció respecte al sòl i, quan la protecció sigui amb corrent impresa, s’ha de comprovar el correcte funcionament dels aparells cada tres mesos.

En instal·lacions amb protecció addicional que no necessiten de protecció contra la corrosió, els controls s’efectuen amb els instruments especificats pel fabricant i d’acord amb les seves instruccions.

Article 9. Retirada del servei

Per a la retirada del servei cal seguir les prescripcions previstes a l’article 32 del Reglament.

Annex III / ITC-03: Instal·lacions de centres d’emmagatzematge i distribució d’envasos dels GLP

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta ITC és establir els requisits essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en projectar, construir i mantenir les instal·lacions d’emmagatzematge i distribució d’envasos de gas liquat del petroli (GLP), d’ara endavant, “centres d’emmagatzematge”.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta ITC són aplicables a les instal·lacions d’emmagatzematge i distribució de GLP envasat.

En els criteris de transport d’envasos de GLP en vehicles i de repartiment al detall i a l’engròs estan subjectes a la Llei del codi de la circulació vigent i, en especial, als acords europeus sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR).

Article 3. Classificació dels centres

Els centres d’emmagatzematge i distribució d’envasos de GLP es classifiquen en les categories següents:

1a categoria: Amb capacitat nominal de contingut total de 25.001 kg fins a 250.000 kg.

2a categoria: Amb capacitat nominal de contingut total de 12.501 kg fins a 25.000 kg.

3a categoria: Amb capacitat nominal de contingut total de 1.001 kg fins a 12.500 kg.

4a categoria: Amb capacitat nominal de contingut total de 501 kg fins a 1.000 kg.

5a categoria: Amb capacitat nominal de contingut inferior a 500 kg.

El càlcul de la capacitat nominal del contingut total de GLP d’un determinat tipus d’envàs emmagatzemat en un centre es determina segons la fórmula següent:

Ct = Cn x N x 0,65

En la qual:

Cn és la capacitat nominal de l’envàs considerat i N el nombre d’envasos del mateix tipus, plens i buits.

La capacitat total és la suma de les capacitats parcials de cada tipus d’envàs o dipòsit fix.

Es considera com a modificació d’un centre existent l’augment de la seva capacitat d’emmagatzematge que comporti un canvi de categoria.

Article 4. Disseny i construcció de centres de 1a a 4a categoria

Les disposicions d’aquest article són aplicables a tots els centres d’emmagatzematge i distribució llevat dels de 5a categoria. El titular dels centres és el responsable de les instal·lacions i les condicions d’explotació.

S’ha de separar la zona d’emmagatzematge dels envasos plens de la zona reservada per als envasos buits, i tots dos dels llocs destinats a altres serveis, per la qual cosa han d’estar tots ells degudament senyalitzats.

La zona destinada a l’emmagatzematge dels envasos ha d’estar a l’aire lliure, sense cap tipus d’edificació destinada a emmagatzemar GLP, llevat del propi tancament del recinte, que pot, en tot cas, disposar d’una coberta lleugera, elaborada amb materials que compleixin la classificació A1 de la norma EN 13501-1, i que ha de descansar sobre estructures estables al foc R180.

La zona destinada a magatzem d’envasos plens ha de ser d’un sol nivell sense construcció superior o soterrada a la mateixa cota o per sobre de la zona d’accés. La zona d’emmagatzematge ha d’estar degudament delimitada i condicionada per a la càrrega i descàrrega, sigui per mitjans manuals o per mitjans mecànics.

S’ha de preveure una fàcil sortida del personal en cas d’emergència, de manera que el recorregut màxim real, vorejant tots els obstacles, no sigui superior a 25 metres. En cap cas la disposició dels envasos no pot obstruir les sortides normals o d’emergència, ni pot ser obstacle per a l’accés a equips o àrees destinats a la seguretat.

La zona d’emmagatzematge dels envasos i la que ha de recórrer el carro transportador, per a la càrrega i descàrrega dels camions, ha de disposar d’un ferm sense irregularitats, que permeti la perfecta maniobrabilitat dels vehicles esmentats i que estigui fet amb materials que compleixi la classificació A1 de la norma EN 13501-1.

Els envasos plens, amb vàlvula de seguretat, s’han de col·locar en posició vertical. En tots els casos, s’han d’ubicar en gàbies si s’emmagatzemen per pisos.

Els centres d’emmagatzematge han de disposar de la il·luminació adequada que garanteixi en tot moment la correcta visibilitat en la manipulació dels envasos i en la maniobrabilitat dels vehicles.

La instal·lació elèctrica ha de complir la reglamentació vigent i la Directiva 2014/34/EU del Parlament Europeu i del Consell en aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives ATEX.

10.

En la zona destinada a l’emmagatzematge d’envasos plens estan prohibides totes les activitats que impliquin la presència de flames lliures o de qualsevol font de calor que pugui elevar de manera perillosa la temperatura dels envasos que continguin GLP. Està prohibida, també, l’existència de qualsevol substància inflamable o fàcilment combustible.

11.

En llocs visibles de l’emmagatzematge cal col·locar senyals de perill amb la indicació o simbologia de “gas inflamable” i la de prohibició de fumar i d’encendre foc.

12.

Tota persona ha d’accedir al recinte sense cap útil o objecte que pugui produir foc o guspires, inclosos els equips electrònics sense certificació ATEX.

13.

En els centres d’emmagatzematge es prohibeix el transvasament i/o l’ompliment de GLP d’un envàs a un altre.

14.

Els nous centres de 1a, 2a i 3a categoria tan sols es poden autoritzar en zones no residencials. Aquests centres han de guardar les distàncies mínimes de seguretat interior indicades en la taula següent:

Taula 1

Categoria	Distància de seguretat (m)
Distància de seguretat interior	Distància de seguretat exterior
1a	6	20
2a	6	15
3a	2	10

a. S’entén com a distància de seguretat interior la que hi ha entre els límits de la zona destinada a l’emmagatzematge d’envasos plens i altres edificacions del mateix centre destinades a usos secundaris com ara oficines, vestuaris o usos similars.

b. S’entén com a distància de seguretat exterior la que hi ha entre els límits de la zona destinada a l’emmagatzematge dels envasos plens i els límits de la propietat no pertanyents al centre, així com carreteres o vies públiques que no siguin d’accés exclusiu al centre; aquesta distància s’ha de mesurar entre el punt més proper del límit de propietat entre els quals s’han de guardar les dites distàncies.

c. Les distàncies de seguretat exterior s’han augmentar en 10 m en relació amb els límits de la propietat quan siguin respecte d’esglésies, escoles, sales d’espectacles públiques, hospitals, edificis d’interès artístic, hotels, mercats i, en general, edificis destinats a utilització col·lectiva, línies de transport per cable o línies elèctriques d’alta tensió.

d. El centres d’emmagatzematge han d’estar envoltats d’un tancament, col·locat com a mínim als límits de la propietat.

e. Els costats del tancament que donin a la via pública o a zones d’ocupació habitual de persones han d’estar construïts per un mur continu EF180, amb una alçada mínima de 2,5 m; els altres costats poden ser de malla metàl·lica, amb una alçada mínima de 2 m, subjecta per suports sòlidament ancorats al terreny.

f. En el mur de tancament no pot haver-hi altres obertures que les estrictament necessàries per a l’explotació normal del centre.

g. Si els envasos emmagatzemats estan en gàbies, cal col·locar-les de manera que possibilitin l’accés mitjançant toros o altres aparells elevadors adequats per moure-les. Sempre que el fabricant de les gàbies ho permeti, es poden col·locar fins a quatre alçades si són d’envasos de fins a 30 kg plens i fins a sis alçades si són buits. Si són d’envasos de més de 30 kg, només es permet emmagatzemar una única alçada, tant si són plens com buits.

h. Per a la càrrega i descàrrega d’envasos no es permet utilitzar cap element d’elevació de tipus magnètic o l’ús de cordes, cadenes o eslingues no adequades per a l’aixecament de les gàbies, que han d’estar degudament fixades.

i. Els centres de 1a, 2a o 3a categoria han de disposar d’un sistema de detecció permanent i d’alarma d’incendi que exerceixi la vigilància de les instal·lacions en tot moment i que estigui lligat al centre de control de l’empresa subministradora i/o a un servei de vigilància les 24 h.

j. Els centres han de disposar d’una instal·lació de canonades d’aigua i boques d’incendi equipades de 45 mm, en endavant “BIE”, degudament repartides a una distància mínima de 10 m de la zona d’emmagatzematge dels envasos plens.

k. Les instal·lacions que no disposin de cabal i pressió de la xarxa exterior suficients han de disposar de dipòsits d’emmagatzematge i mitjans de bombeig de manera que es garanteixi el funcionament de la instal·lació durant un temps mínim de 60 minuts a la pressió adequada.

l. El nombre mínim de BIE és 6 en centres de 1a categoria, i 2 en els de 2a, 3a i 4a categoria.

m. Si no és possible disposar d’una font de proveïment d’aigua, la dotació d’extintors que correspongui al centre s’ha incrementar en un 50% del nombre mínim previst. Els aparells d’extinció mòbils han de complir la norma EN 3-7.

n. El personal ha d’estar instruït en tot el relatiu al risc d’incendi i la lluita contra el foc.

o. En aquests centres no es permet l’entrada a vehicles que no compleixin els requisits prescrits per la normativa de transport de matèries perilloses (ADR) vigent.

p. Els centres d’emmagatzematge de 4a categoria han de disposar, en tot el seu perímetre, d’un tancament amb una alçada mínima de 2 m, fixat sòlidament al sol i construït de tal manera que impedeixi la manipulació dels envasos des de l’exterior. La distància mínima des del perímetre de la zona d’emmagatzematge fins a locals habitats ha de ser, com a mínim, de 3 m.

q. L’emmagatzematge de 4a categoria annex a una estació de servei ha d’estar situat fora de la mateixa estació de servei i a una distància mínima de 10 m amb relació a l’àrea de les instal·lacions per al subministrament de combustible als vehicles.

Article 5. Disseny i construcció de centres d’emmagatzematge de 5a categoria

1. Estacions de servei

Només es permet l’emmagatzemament d’envasos de GLP a les estacions de servei que disposin de l’activitat comercial de venda o revenda de GLP degudament autoritzada.

a. Les estacions de servei poden emmagatzemar GLP en envasos mòbils de 15 kg de capacitat màxima, siguin de butà o de propà.

b. En les estacions de servei cal situar l’emmagatzematge en espais oberts, que poden estar coberts per una coberta pròpia de l’estació de servei. La zona destinada a magatzem d’envasos plens ha d’estar a la mateixa cota o per sobre de la zona d’accés.

c. L’emplaçament no pot dificultar la circulació dels vehicles per a l’accés als serveis de l’estació de servei.

d. Quan es disposi de coberta protectora, ha de ser de materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, suportat per elements metàl·lics, de formigó o de qualsevol altre material estable al foc (EF 180).

e. El paviment ha de ser de materials que compleixin la classificació A1 de la norma EN 13501-1 i no pot ser absorbent, ni produir guspires quan es produeixin xocs amb objectes metàl·lics.

f. Des del límit de la zona d’emmagatzematge s’han de guardar les distàncies següents:

4 m als tubs de ventilació dels dipòsits de hidrocarburs, a les seves boques de càrrega i a les vies públiques.

2 m als vorals de les andanes d’aprovisionament, andanes d’estacionament dels vehicles cisterna, pericons, aparells subministradors i obertures al nivell del sòl que es comuniquen amb locals a nivell inferior.

1 m a qualsevol altre producte inflamable, com la fusta o el carbó.

g. S’ha de disposar, com a mínim, de tres extintors portàtils d’eficàcia unitària segons l’EN 3-7, que poden ser de protecció contra incendis de l’estació de servei, sempre que la distància des d’on estan ubicats fins al límit de l’emmagatzematge no sigui superior a 10 m.

h. En cas que els envasos s’emmagatzemin en gàbies o expositors destinats a aquest efecte, han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, i han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. En cas que s’emmagatzemin en prestatges, han de ser de material estable al foc.

i. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos.

2. Càmpings

Només es permet l’emmagatzemament d’envasos de GLP als càmpings que disposin de l’activitat comercial de venda o revenda de GLP degudament autoritzada.

a. Els càmpings poden emmagatzemar GLP en envasos mòbils de 15 kg de capacitat màxima, siguin de butà o de propà.

b. Cal situar l’emmagatzematge en espais oberts, que poden estar coberts per una coberta pròpia, i la zona destinada a magatzem d’envasos plens ha d’estar a la mateixa cota o per sobre de la zona d’accés.

c. L’emplaçament no pot dificultar la circulació dels vehicles per accedir als serveis del càmping.

e. El paviment ha de ser de materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1 i no pot ser absorbent, ni produir guspires quan es produeixin xocs amb objectes metàl·lics.

f. Des del límit de la zona d’emmagatzematge s’han de guardar les distàncies següents:

4 m als tubs de ventilació i les boques de càrrega dels dipòsits d’hidrocarburs, i a les vies públiques.

2 m als pericons i les obertures al nivell del sòl que es comuniquen amb locals a un nivell inferior.

1 m a qualsevol altre producte inflamable, com la fusta o el carbó, o la mateixa vegetació.

g. En cas que els envasos s’emmagatzemin en gàbies o expositors destinats a aquest efecte, han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, i han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. En cas que s’emmagatzemin en prestatges, han de ser de material estable al foc.

h. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos.

3. Altres establiments comercials destinats exclusivament a la distribució d’envasos de gas.

a. Aquests establiments només poden emmagatzemar GLP en envasos mòbils de 15 kg de capacitat màxima de butà o propà.

b. Cal situar l’emmagatzematge en espais oberts, que poden estar coberts per una coberta pròpia, i el seu pis inferior no pot quedar a un nivell per sota del terreny que envolti l’emmagatzematge en tot el seu perímetre.

c. Quan es disposi de coberta protectora, ha de ser de materials que compleixin la classificació A1 de la norma EN 13501-1, suportat per elements metàl·lics, de formigó o de qualsevol altre material estable al foc EF 180.

d. El paviment ha de ser de materials que compleixin la classificació A1 de la norma EN 13501-1 i no pot ser absorbent, ni produir guspires quan es produeixin xocs amb objectes metàl·lics.

e. Des del límit de la zona d’emmagatzematge s’han de guardar les distàncies següents:

4 m als tubs de ventilació i les boques de càrrega dels dipòsits d’hidrocarburs, i a les vies públiques.

2 m als pericons i les obertures al nivell del sòl que es comuniquen amb locals a un nivell inferior.

1 m a qualsevol altre producte.

f. En cas que els envasos s’emmagatzemin en gàbies o expositors destinats a aquest efecte, han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1, i han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. En el cas que s’emmagatzemin en prestatges, aquests han de ser de material estable al foc.

g. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos.

Les demostracions de funcionament dels aparells que es connecten a recipients de GLP s’han de fer per mitjà de personal competent i amb l’adopció prèvia de les mesures de seguretat adequades. En els aparadors dels establiments només es poden mostrar recipients buits i desgasificats.

Article 6. Venda o revenda d’envasos

La venda d’envasos s’ha d’efectuar de la manera següent:

Per poder obtenir un envàs de gas sense lliurar-ne un de buit a canvi, cal signar un contracte de consignació de l’envàs amb una empresa subministradora o distribuïdora.

La venda d’un envàs de gas sense contracte de consignació només es pot efectuar a canvi d’un envàs buit del mateix tipus de gas. Per poder efectuar aquest control, els envasos no poden trobar-se a l’abast del client, o bé la gàbia o expositor on s’emmagatzemen els envasos ha de romandre sempre tancat amb clau, de manera que l’intercanvi d’envasos s’hagi de fer sempre en presència del venedor.

La revenda de gas, com a activitat complementària d’una altra d’existent, només es pot fer si es disposa de l’autorització administrativa de comerç i si es compleixen les condicions establertes en el punt següent. Han de disposar igualment d’un contracte de subministrament de l’empresa subministradora o distribuïdora que proveeixi al punt de revenda.

Els punts de venda o revenda han de complir els requisits mínims següents:

a. La capacitat màxima en aquest punts de venda i revenda d’envasos no pot superar els 100 kg.

b. Els envasos s’han d’emmagatzemar en gàbies o expositors destinats a aquest efecte i han d’estar construïts amb materials que compleixin amb la classificació A1 de la norma EN 13501-1. Han de disposar d’una superfície de ventilació, superior i inferior, que permeti la circulació de l’aire. Tant les gàbies com els expositors no han de permetre que persones alienes al servei manipulin els envasos.

c. Des del límit de la zona d’emmagatzematge, exposició i venda dels envasos de GLP, que han d’estar senyalitzats de manera visible, s’han de mantenir les distàncies de seguretat següents:

4 m a comunicacions en escales, soterranis o altres locals situats a un nivell inferior.

8 m a pericons, desguassos o altres obertures que comuniquin amb espais a un nivell inferior.

1 m a qualsevol altre producte.

d. Envasos de gas butà de més de 5 kg: els envasos han de trobar-se a l’exterior i en gàbies.

e. Envasos de gas butà de menys de 3 kg: els envasos poden trobar-se dintre del mateix local. La zona ha de estar degudament ventilada i en prestatges estables al foc.

Pel que fa a la venda d’envasos de gas propà:

a. Només es permet la revenda de gas propà a les estacions de servei i als càmpings.

b. Les estacions de servei solament poden vendre gas propà en envasos de fins a 15 kg de capacitat màxima a vehicles que ja incorporen envasos mòbils i en la documentació oficial dels quals consta així, i sempre com a substitució d’un envàs buit en el mateix vehicle.

c. En els càmpings i espais d’estada d’autocaravanes i caravanes solament es pot vendre gas propà en envasos de fins a 15 kg de capacitat màxima a caravanes o autocaravanes i sempre com a substitució d’una bombona que hi ha en el mateix vehicle.

L’empresa subministradora o distribuïdora ha de controlar que els punts de venda o revenda que proveeix compleix amb els requisits administratius i de seguretat exigibles i previstos al reglament i a la present ITC.

Article 7. Projecte de les instal·lacions

La construcció, ampliació o reforma dels centres d’emmagatzematge i distribució de qualsevol categoria i les instal·lacions per a la venda i/o revenda d’envasos de GLP han de disposar d’un projecte que cal adjuntar a la declaració de la instal·lació al departament competent. El projecte ha d’incloure, com a mínim, les disposicions de la present ITC.

Per a la venda o revenda d’envasos de gas, no es necessari presentar cap projecte. L’empresa subministradora o distribuïdora que proveeixi de gas aquest punt de venda o revenda és la que ha de vetllar perquè compleixi els requisits descrits anteriorment, d’acord amb el punt 5 de l’article anterior.

Article 8. Posada en servei

El director de l’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra amb les modificacions del projecte inicial i el contracte de manteniment amb una empresa instal·ladora autoritzada.

El registre del certificat de final d’obra del departament competent és condició indispensable per posar en servei la nova instal·lació o continuar l’explotació de la instal·lació ampliada o reformada.

Article 9. Manteniment

El titular d’un centre d’emmagatzematge, sigui de la categoria que sigui, és el responsable del bon ús, el manteniment i la conservació de les instal·lacions, els elements i els equips que el constitueixen. Ha de contractar una empresa per dur a terme el manteniment de les instal·lacions. En cas que es disposi de mitjans propis adients, ho pot fer el mateix titular de la instal·lació.

Article 10. Inspecció periòdica

El titular d’un centre d’emmagatzematge és responsable de fer efectuar una inspecció periòdica cada dos anys des de la data d’autorització, en els casos de 1a a 4a categoria, i cada cinc anys si és de la 5a categoria, per un organisme d’inspecció i control autoritzat.

L’organisme d’inspecció i control ha de comprovar especialment que no se sobrepassen les quantitats màximes autoritzades i que se segueixen complint les condicions i mesures de seguretat prescrites reglamentàriament.

L’organisme d’inspecció i control ha d’emetre el certificat de revisió corresponent, i l’ha de registrar al departament competent.

Article 11. Revisions periòdiques

Sens perjudici dels punts anteriors, les empreses subministradores poden efectuar els controls que considerin adients als centres de les empreses distribuïdores que subministrin, per comprovar el bon funcionament, manteniment i conservació d’aquestes instal·lacions, i estan obligades a donar compte de manera immediata al seu titular i al departament competent de les deficiències o anomalies observades.

Article 12. Recollida i destrucció dels envasos de gas

Les empreses subministradores i les seves distribuïdores estan obligades a recollir qualsevol envàs de gas que se’ls lliuri, siguin plens o buits. Només queden obligats a retornar l’import de la consignació en cas que els envasos siguin de la seva marca comercial i a canvi del contracte de consignació.

Les empreses subministradores o distribuïdores han de retornar-se mútuament els envasos que no siguin de la seva marca comercial. Aquest intercanvi s’ha de dur a terme, com a mínim, cada tres mesos.

Les empreses subministradores han de recollir, de manera periòdica i sempre que ho demani l’empresa distribuïdora, els envasos que hagin estat desprecintats. Igualment, també estan obligades a recollir els envasos de gas de la marca que comercialitzin dipositats en els centres de recollida de deixalles, quan els ho demanin.

Annex IV / ITC-04: Instal·lacions d’emmagatzematge de gas natural liquat (GNL)

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta ITC són aplicables a les instal·lacions d’emmagatzematge que tinguin una capacitat geomètrica conjunta no superior a 1.000 m3 de gas natural liquat. D’acord amb l’article 32 del Reglament, aquestes instal·lacions només poden ser propietat de les empreses subministradores.

Article 3. Classificació de les instal·lacions

Els emmagatzematges es classifiquen segons la seva capacitat geomètrica i són:

Categoria A: superior a 1 m³ i inferior o igual a 5 m³

Categoria B: superior a 5 m³ i inferior o igual a 20 m³

Categoria C: superior a 20 m³ i inferior o igual a 60 m³

Categoria D: superior a 60 m³ i inferior o igual a 200 m³

Categoria E: superior a 200 m³ i inferior o igual a 400 m³

Categoria F: superior a 400 m³ i inferior o igual a 1.000 m³

Article 4. Disseny i execució de les instal·lacions

El disseny, la construcció, el muntatge i l’explotació de la instal·lació d’emmagatzematge s’ha de fer d’acord amb el que preveu la norma UNE 60210. El disseny i la fabricació, així com les proves i l’avaluació de la conformitat dels equips sotmesos a pressió s’han d’efectuar d’acord amb la reglamentació vigent en matèria d’aparells a pressió, i disposar del certificat de conformitat i del marcatge CE d’acord amb la legislació vigent en matèria de seguretat industrial.

Els materials i els elements de les instal·lacions han de complir les disposicions particulars que els siguin aplicables, a més de les prescrites en la norma UNE 60210.

Les instal·lacions s’han de construir de manera que es garanteixi la seguretat del personal relacionat amb el treball.

Les instal·lacions han de ser dissenyades i construïdes de tal manera que tinguin capacitat per subministrar el cabal màxim i la demanda actual amb l’autonomia prevista en la legislació sectorial vigent.

Article 5. Projecte

Les instal·lacions d’emmagatzematge de GNL han de disposar d’una autorització prèvia del Govern d’acord amb l’article 24 del Reglament. Cal presentar una sol·licitud d’autorització al departament competent que ha d’anar acompanyada d’un projecte. Aquest projecte ha d’incloure, com a mínim, el contingut descrit a l’article 25 del Reglament.

Cal tenir en compte les característiques fisicoquímiques del gas, la pressió de disseny, la pèrdua de càrrega admissible i les condicions d’explotació i de manteniment de les instal·lacions.

Article 6. Execució i proves

L’execució de la instal·lació ha de ser efectuada per una empresa instal·ladora autoritzada, seguint les indicacions del projecte i les instruccions de la direcció d’obra.

En el cas que la direcció d’obra o l’empresa instal·ladora observa qualsevol anomalia o desperfecte provocat per les operacions de càrrega o descàrrega del dipòsit s’ha d’efectuar una prova hidràulica en el lloc d’emplaçament, que ha de ser certificada per un organisme d’inspecció i control autoritzat.

La mateixa prova i certificació ha d’efectuar-se quan els dipòsits siguin canviats del seu emplaçament o si es comprova, abans d’instal·lar-los, que han transcorregut més de 12 mesos des que es va col·locar o 24 mesos des que se’n van fer les proves de fàbrica.

Article 7. Posada en servei

Acabades les obres i el muntatge de la instal·lació, abans de posar-la en servei, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar les proves previstes a la norma UNE 60210, sota la supervisió de la direcció d’obra, que ha d’emetre el certificat final d’execució corresponent, i fer-hi constar els resultats de les proves efectuades.

En l’ompliment per a proves, l’empresa instal·ladora ha de comprovar l’estanquitat de les connexions, de les aixetes i de la resta de l’equipament de la instal·lació. Un organisme d’inspecció i control autoritzat ha d’efectuar una inspecció de la instal·lació en el decurs de les proves del primer ompliment.

Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.

Els certificats de conformitat dels dipòsits.

Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.

El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.

Una còpia de la pòlissa d’assegurança del titular de la instal·lació de gas.

Una còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.

Abans de fer el primer servei de gas l’empresa subministradora autoritzada ha de verificar que el titular de la instal·lació disposa del certificat de final d’obra amb un butlletí de la instal·lació de gas degudament registrat al departament competent.

Article 8. Manteniment i revisions periòdiques

El manteniment i la revisió periòdica de les instal·lacions s’ha de fer d’acord amb les disposicions de la norma UNE 60210.

Les instal·lacions de subministrament són sempre propietat d’una empresa subministradora, que és la responsable del seu manteniment, conservació, explotació i bon ús, perquè estigui de manera permanent en disposició de servei, amb el nivell de seguretat adequat.

A aquest efecte els responsables de la instal·lació han de disposar d’un contracte de manteniment amb un especialista criogènic que ofereixi un servei d’atenció d’urgències permanent, i que s’ha d’encarregar de conservar les instal·lacions en un estat de funcionament òptim dins de les prescripcions establertes a la norma UNE 60210. Els subministradors que acreditin que tenen mitjans propis per desenvolupar les tasques de manteniment abans descrites de les seves instal·lacions, poden ser eximits de contractar una empresa de manteniment, sempre que es comprometin a seguir totes les directrius fixades per la norma UNE 60210, i respectin la creació i gestió de tota la documentació demanada en aquest article.

Per a cada instal·lació hi ha d’haver un llibre de manteniment on l’empresa encarregada del manteniment ha d’anotar qualsevol actuació i observació realitzada en la instal·lació, com les revisions, els defectes, les reparacions, els canvis de peces, o les lectures del potencial de protecció. Aquest llibre de manteniment l’ha de conservar el responsable de la instal·lació. Aquest arxiu és propietat del responsable de la instal·lació.

El titular de la instal·lació es responsabilitza que estiguin vigents en tot moment els contractes de manteniment o bé tenir personal propi i tenir en tot moment la gestió documental actualitzada de manera digital, així com tots els certificats de les últimes inspeccions periòdiques.

Article 9. Inspeccions periòdiques

Les instal·lacions d’emmagatzematge de GNL han de passar una inspecció periòdica cada cinc anys, en la qual s’inclouen les proves i verificacions establertes a la norma UNE 60210.

Aquestes inspeccions periòdiques les ha d’efectuar un organisme d’inspecció i control acompanyat per l’especialista criogènic que s’encarrega del manteniment de la instal·lació quan el producte resultant de multiplicar el volum geomètric, en metres cúbics (V), per la pressió màxima de treball, en bar (P), sigui inferior o igual a 300, i per un organisme d’inspecció i control quan el dit producte sigui superior.

Cada quinze anys cal que un organisme d’inspecció i control efectuï una prova de pressió pneumàtica, d’acord amb els criteris establerts a la norma UNE 60210.

Quan el resultat de la revisió sigui favorable, l’empresa mantenidora o l’organisme d’inspecció i control, segons correspongui, ha de lliurar el certificat corresponent al titular de la instal·lació, que l’ha de tenir a disposició de les autoritats competents i de l’empresa subministradora. En el supòsit que es constatessin defectes o anomalies cal lliurar una còpia de l’informe al departament competent, en que figurin les anomalies i els terminis per arreglar-les. El titular de la instal·lació és el responsable de les correccions de les anomalies detectades i notificades.

En cap cas no es pot subministrar GNL a les instal·lacions el titular de les quals no hagi acreditat davant l’empresa subministradora que s’han portat a terme, en els terminis previstos, les inspeccions periòdiques amb resultat favorable.

Article 9. Retirada del servei

Per a la retirada del servei d’aquest tipus d’instal·lació, cal seguir les prescripcions previstes a l’article 32 del Reglament.

Annex V / ITC-05: Estacions de servei per a vehicles de gas

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta ITC és establir els requisits essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en projectar, construir i explotar les instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament de gas liquat del petroli (GLP) a granel, gas natural liquat (GNL) o gas natural comprimit (GNC) destinats a la utilització com a carburant per a vehicles de motor.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Les disposicions d’aquesta ITC són aplicables a les estacions de servei de nova construcció, i a les ampliacions de les existents, siguin d’accés lliure o restringit. S’entén per estacions de servei amb accés restringit les que només permeten l’accés d’un nombre limitat de persones i que han rebut una formació específica sota la responsabilitat del titular de l’estació de servei. La resta són d’accés lliure i subministrament supervisat. D’acord amb l’article 32 del Reglament, aquestes instal·lacions només poden ser propietat de les empreses subministradores.

Article 3. Disseny i execució de la instal·lació

El disseny, la construcció, el muntatge i l’explotació de les estacions de servei de GLP s’han de fer d’acord amb el que preveu la norma UNE 60630 o norma europea equivalent.

El disseny, la construcció, el muntatge i l’explotació de les estacions de servei de GN s’han de fer d’acord amb el que preveu la norma UNE 60631-1 o norma europea equivalent.

El disseny, la construcció, el muntatge i l’explotació de les estacions de servei de GNL s’han de fer d’acord amb el que preveu la norma UNE 60210 o norma europea equivalent. La manipulació del gas l’ha de fer personal amb formació especialitzada en productes criogènics.

Els equips sotmesos a pressió han de disposar del certificat de conformitat i del marcatge CE sobre el disseny, la fabricació i les proves de conformitat.

Article 4. Projecte

Les instal·lacions de subministrament de gas a vehicles automòbils han de disposar d’una autorització prèvia del Govern d’acord amb l’article 24 del Reglament. Cal presentar una sol·licitud d’autorització al departament competent que ha d’anar acompanyada d’un projecte. Aquest projecte ha d’incloure, com a mínim, el contingut descrit a l’article 25 del Reglament

Article 5. Execució i proves

L’execució de la instal·lació ha de ser efectuada per una empresa instal·ladora autoritzada, seguint les indicacions del projecte i les instruccions de la direcció d’obra.

En cas que la direcció d’obra o l’empresa instal·ladora observi qualsevol anomalia o desperfecte provocat per les operacions de càrrega o descàrrega del dipòsit s’ha d’efectuar una prova hidràulica en el lloc d’emplaçament, que ha de ser certificada per un organisme d’inspecció i control autoritzat.

Cal efectuar la mateixa prova i certificació quan els dipòsits siguin canviats del seu emplaçament o si es comprova, abans d’instal·lar-los, que han transcorregut més de 12 mesos des que es van col·locar o 24 mesos des que se’n van fer les proves de fàbrica.

Acabades les obres i el muntatge de les instal·lacions, abans de posar-les en servei, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar les proves previstes a la norma UNE 60630 si se serveix GLP, o bé UNE 60210 si se serveix GNL o normes europees equivalents, aplicades sota la supervisió de la direcció d’obra, que ha d’emetre el certificat final d’execució corresponent, i fer-hi constar els resultats de les proves efectuades.

Article 6. Posada en servei

Per posar en servei les instal·lacions que serveixen GLP cal seguir les prescripcions establertes als apartats 2 i 3 de l’article 6 de la ITC 2.

Per posar en servei les instal·lacions que serveixen GNL, cal seguir les prescripcions establertes als apartats 2 a 5 de l’article 7 de la ITC 4.

Article 7. Manteniment i revisions periòdiques

El manteniment i la revisió periòdica de les instal·lacions s’han de fer d’acord amb les disposicions de la norma UNE 60630 si la instal·lació serveix GLP, i cal seguir les prescripcions dels apartats 2 a 7 de l’article 7 de la ITC 2.

El manteniment i la revisió periòdica de les instal·lacions s’han de fer d’acord amb les disposicions de la norma UNE 60631-1 si la instal·lació serveix GN, i cal seguir les prescripcions dels apartats 2 a 12 de l’article 8 de la ITC 4.

Article 8. Inspeccions periòdiques

Per a les instal·lacions que serveixen GLP, cal seguir les prescripcions establertes a l’article 8 de la ITC 2, però d’acord amb la norma UNE 60630.

Per a les instal·lacions que serveixen GNL, cal seguir les prescripcions establertes a l’article 9 de la ITC 4, però d’acord amb la norma UNE 60631-1.

Article 9. Retirada del servei

Per a la retirada del servei d’aquest tipus d’instal·lació, cal seguir les prescripcions previstes a l’article 32 del Reglament.

Annex VI / ITC – 06: Instal·lacions d’envasos de gasos liquats del petroli (GLP) per a ús propi

Article 1. Objecte i camp d’aplicació

L’objecte d’aquesta ITC és fixar els requisits tècnics essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en el disseny, la realització i l’explotació de les instal·lacions d’emmagatzematge per a ús propi i de subministrament de gasos liquats del petroli (GLP) en envasos la càrrega unitària dels quals sigui superior a 3 kg, i que estiguin destinats a alimentar de manera directa les instal·lacions receptores a les quals es refereix l’article 33 del Reglament de gas.

Article 2. Disseny i execució de les instal·lacions

Instal·lacions de GLP en envasos de capacitat unitària inferior o igual a 15 kg.

a. La capacitat total d’emmagatzematge obtinguda de la suma de les capacitats unitàries de tots els envasos (inclosos els envasos plens i els envasos buits) no ha de superar els 150 kg.

b. Només les empreses instal·ladores de gas autoritzades en poden dur a terme la instal·lació.

c. Les instal·lacions d’envasos han d’estar sempre situades dins dels dominis privatius de l’usuari de la instal·lació. En cap cas hi pot haver instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos en els aparcaments de vehicles coberts, ja siguin de titularitat pública o privada.

d. Queda prohibida la instal·lació d’envasos en habitatges o locals que tinguin un sòl més baix que el terra circumdant (soterranis o semisoterranis), en les caixes d’escales, en els passadissos de pas comunitari o d’evacuació dels immobles, en els buits de la construcció i en locals tècnics que duguin a terme activitats no relacionades amb el gas.

e. Quan els envasos estiguin col·locats a l’exterior, la instal·lació receptora ha de disposar, a l’interior de l’habitatge, d’una clau de tall general del gas situada en un lloc fàcilment accessible.

f. Queda prohibit col·locar o emmagatzemar els envasos en terrasses, balcons, patis o indrets similars on hi hagi un buit en la part inferior. Tampoc es permet que la canalització d’alimentació entre els envasos i el punt de consum es trobi soterrada en jardins, corrals o indrets similars

g. En l’interior d’un habitatge o d’un local, com a màxim es poden col·locar en bateria dos envasos de gas butà connectats simultàniament, més un de reserva.

h. Els envasos que disposin de vàlvula de seguretat, tant si estan plens com buits, s’han de col·locar sempre en posició vertical.

i. Els armaris destinats a allotjar els envasos han de disposar —en la base o terra inferior— d’obertures de ventilació permanent amb l’exterior. La superfície lliure de la ventilació ha de ser superior a l’1/100 part de la superfície de la paret o del fons de l’armari on es troben ubicats els envasos i cap de les seves dimensions pot ser superior al doble de l’altra. En cap cas, els envasos no poden obstruir, parcialment o totalment, la superfície de ventilació.

j. A l’interior d’un habitatge o d’un local, si l’envàs de reserva no està connectat a l’envàs de servei mitjançant un tub flexible i inversor, ha d’estar ubicat en un recinte independent d’aquell on es troba l’envàs de servei, ha de disposar de la ventilació adequada i ha d’estar allunyat de qualsevol font de calor.

k. Queda prohibida la connexió d’envasos i d’aparells sense intercalar-hi un regulador, llevat dels casos en què els aparells hagin estat certificats per funcionar a pressió directa, sempre d’ús exterior. En aquest cas, la connexió s’ha d’efectuar mitjançat una canalització rígida.

l. Les connexions dels aparells de consum i de la instal·lació receptora s’ha d’efectuar d’acord amb la norma UNE 60670-7 o normes europees equivalents.

m. La regulació de la pressió des de l’envàs fins als aparells de consum s’ha d’efectuar d’acord amb la norma UNE 60670-4 o normes europees equivalents. Els reguladors de pressió no superiors a 200 mbar han de complir la norma EN 16129.

n. Les distàncies entre els envasos connectats i els elements diversos de l’habitatge o del local on estan instal·lats han de ser, com a mínim, les següents:

Llars de foc per a combustibles sòlids o líquids i altres fonts de calor: 1,5 m. Quan per manca d’espai no es pugui respectar aquesta distància, es pot reduir fins a 0,5 m mitjançant la col·locació d’una protecció contra la radiació. Aquesta protecció ha de ser sòlida i eficaç i ha de seguir la classificació A1 de la norma EN 13501-1.

Fogons, cuines amb flama i elements de calefacció: 0,3 m.

En el cas que es col·loqui una protecció contra la radiació, aquesta distància es pot reduir fins a 0,10 m.

Interruptors i conductors elèctrics de superfície: 0,3 m.

Endolls: 0,5 m.

o. Queda prohibida la instal·lació d’envasos de propà a l’interior dels habitatges.

Instal·lacions de GLP en envasos de capacitat unitària superior a 15 kg.

a. Prescripcions generals

La capacitat total d’emmagatzematge, obtinguda per la suma de les capacitats unitàries de tots els envasos, inclosos els envasos plens i els envasos buits, no ha de superar els 850 kg.

Les instal·lacions han de ser dutes a terme per una empresa instal·ladora de gas autoritzada.

Els envasos s’han de connectar en bateria formant dos grups independents, un de servei i l’altre en reserva. Excepcionalment, els dipòsits que segueixin la norma EN 14893 poden connectar-se unitàriament, sense dipòsit de reserva. En aquest cas, el pes màxim es limita a 500 kg.

Les connexions que uneixen la sortida de cada envàs al col·lector han de disposar d’una vàlvula antiretorn. Les connexions flexibles han de complir amb la norma UNE 60712-3 o norma europea equivalent.

Les instal·lacions han d’incorporar un inversor, que ha de complir amb la norma EN 16129, i que, alhora, ha d’efectuar la primera fase de la regulació. En el cas que hi hagi un sol envàs, a la sortida s’hi ha de col·locar un regulador de pressió que efectuï la primera fase de regulació esmentada.

Els envasos que disposin de vàlvula de seguretat, tant si estan plens com si estan buits, s’han de col·locar sempre en posició vertical i amb les vàlvules cara amunt.

Els dipòsits que segueixen la norma EN 14893 només poden utilitzar-se en instal·lacions en què les botelles convencionals de màxim 35 kg no puguin ser fàcilment transportades.

b. Emplaçament

Els envasos han d’estar sempre ubicats dins dels dominis privatius de l’usuari de la instal·lació. En cap cas no hi pot haver emmagatzematge d’envasos en els aparcaments de vehicles coberts, ja siguin de titularitat pública o privada.

Queda prohibida la instal·lació d’envasos en habitatges o en locals que tinguin un sòl més baix que el terra circumdant (soterranis o semisoterranis), en les caixes d’escales, en els passadissos de pas comunitari o d’evacuació dels immobles i en els buits de la construcció.

Queda prohibida la col·locació d’envasos en locals en què hi hagin instal·lats conductes de ventilació forçada, llevat que disposin d’una protecció antideflagrant i que els conductes no transcorrin per altres locals, o bé que el local disposi d’un sistema de detecció de fuita que actuï simultàniament sobre els equips d’extracció i de sortida de gas dels envasos.

Els envasos han d’estar sempre ubicats a l’exterior de les edificacions, protegits per un local tècnic que complexi les especificacions descrites en el punt següent, llevat de les instal·lacions industrials amb un emmagatzematge total de GLP no superior a 70 kg, que es poden ubicar a l’interior del local, sempre que es compleixin els requisits següents:

volum superior a 1.000 m³;

superfície mínima de 150 m²;

ventilació (alta i baixa) permanent amb una superfície lliure mínima de 1/15 part de la superfície del local cada una;

protecció contra incendis: dos extintors d’eficàcia 21A-113B segons la norma EN 3-7, col·locats pròxims als envasos i en un lloc de fàcil accés.

c. Local tècnic per als envasos

Ha d’estar construït segons la classificació A1 de la norma EN 13501-1.

Ha de disposar d’obertures (alta i baixa) de ventilació permanents, cadascuna ha d’estar situada a menys de 15 cm del nivell del sostre i del nivell del terra del local tècnic, respectivament, i han de tenir una amplada mínima d’un 1/10 de la superfície del local tècnic; la dimensió d’una obertura no pot ser més gran que el doble de l’altra.

Si el local tècnic és accessible a persones alienes al servei, l’accés ha de disposar de porta amb pany i clau.

La porta del local tècnic ha de tenir una amplada mínima de 0,80 m perquè es puguin manipular els envasos amb facilitat i seguretat.

El terra del local tècnic ha de tenir un pendent suau cap a l’exterior.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.