LegalizeDecret del 28-02-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles
- No pot transcórrer cap instal·lació aliena al servei, tampoc no pot haver-hi cap instal·lació elèctrica de baixa tensió, a excepció de fer-la amb la norma ATEX.
- El local tècnic es pot fer a la façana de l’edifici cap a l’interior del mateix, sempre que la resistència de les parets, del terra i del sostre siguin iguals o superiors a la de la façana de l’edifici en la zona que ocupi el local tècnic, i amb una superfície de ventilació mínima de 2/10 parts de la seva superfície.
Les distàncies mínimes dels envasos, en ús o en reserva, en relació amb diversos elements de risc han de ser superiors a les que s’especifiquen a continuació:
- Focs vius de qualsevol tipus: 2 m. En instal·lacions de fins a 70 kg de GLP, quan per falta d’espai no es pugui respectar la distància establerta, es pot reduir fins a 1 m col·locant-hi una protecció contra la radiació. Aquesta protecció ha de ser sòlida i eficaç i ha de seguir la classificació A1 de la norma EN 13501-1.
- Interruptors i conductors elèctrics vistos: 1 m.
- Interruptors, endolls, motors elèctrics i d’explosió: 2 m.
- Registres de clavegueres, desaigües i similars: 2 m.
- Obertures a soterranis: 2 m.
- Límit de propietat: 2 m, llevat que hi hagi una autorització expressa del titular de la propietat veïna amb què es llinda.
- S’ha de disposar, com a mínim, d’un extintor d’eficàcia 21A-113B segons la norma EN 3-7. En el supòsit que la càrrega total de GLP superi els 350 kg, s’ha de disposar de dos extintors. En tot cas, els extintors han d’estar col·locats pròxims als envasos, a l’exterior del local tècnic i en un lloc de fàcil accés.
d. Canvi d’envasos
Quan es canviïn els envasos en locals industrials s’han de prendre les precaucions següents:
- No s’ha d’encendre ni mantenir encès cap punt de foc.
- No s’ha d’accionar cap interruptor elèctric ni endollar o desendollar cap aparell elèctric.
- No ha d’estar en marxa cap motor de cap tipus.
Aquestes disposicions no seran exigibles quan entre els envasos i els elements anteriorment mencionats hi hagi una distància superior a 20 m en el cas que els envasos estiguin ubicats a l’interior d’un local, o de 10 m en el cas que els envasos estiguin ubicats a l’exterior.
En tot cas, les precaucions enunciades no seran exigibles si els motors elèctrics i els interruptors estan dotats de les normes ATEX.
e. Conduccions
Les canalitzacions, unions, aixetes, claus de tall i elements auxiliars existents entre els envasos i la instal·lació receptora han de complir amb els requisits previstos en la norma UNE 60250 o norma europea equivalent.
Article 3. Projecte
Les instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos de GLP previstes en aquesta ITC amb una capacitat total superior a 300 kg, comptant envasos buits i plens, i totes les instal·lacions amb dipòsits que segueixen la norma EN 14893 necessiten un projecte que cal adjuntar a la declaració prevista a l’article 26 del Reglament.
El projecte ha d’incloure, com a mínim, els apartats següents:
- Memòria: hi ha de constar l’objecte del projecte, la situació i l’emplaçament de la instal·lació, l’usuari, la justificació de les necessitats presents i futures, els coeficients de simultaneïtat a aplicar i la seva justificació, el càlcul de la resistència dels tancaments, de les obertures de ventilació, així com les instal·lacions de protecció contra incendis.
- Plànols: han d’incloure, com a mínim, el plànol de la situació dels envasos amb les distàncies respecte dels altres elements previstos en aquest capítol, la superfície i les característiques dels tancaments perimetrals del local tècnic, les instal·lacions, els accessos i els límits de la propietat, i els plànols detallats de la instal·lació.
- Explotació i funcionament de la instal·lació.
- Pla de manteniment i revisió de la instal·lació.
- Documentació relativa a la seguretat, plans d’emergència i plans d’evacuació.
- En el cas d’utilitzar dipòsits que segueixen la norma EN 14893, cal justificar-ne l’ús i planificar-ne el transport.
Article 4. Comprovacions
Abans de la posada en servei de qualsevol instal·lació, hi hagi necessitat o no de projecte, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar les proves prèvies següents:
a. Provar l’estanquitat de les canalitzacions a una pressió d’1,5 vegades la pressió màxima de treball de la instal·lació durant 10 minuts, amb aire, gas inert o GLP en fase gasosa.
b. Comprovar l’estanquitat de les claus, les aixetes i altres elements a la pressió de prova.
c. Comprovar el compliment de les diverses disposicions previstes en aquesta ITC que siguin aplicables.
Mentre es duguin a terme aquestes proves, l’empresa instal·ladora ha de prendre totes les precaucions necessàries, i especialment si les proves es fan amb GLP, tals com:
a. Prohibir terminantment fumar, encendre foc o produir guspires.
b. Evitar l’existència de punts d’ignició.
c. Vigilar que no existeixen punts propers que puguin provocar inflamacions en cas de fuita de gas.
d. Evitar zones en què es puguin formar bosses de gas en cas de fuites.
e. Purgar i netejar les canalitzacions abans d’efectuar una reparació.
Article 5. Posada en funcionament de les instal·lacions que requereixen projecte
Per a les instal·lacions de més de 300 kg i totes les instal·lacions amb dipòsits que segueixen la norma EN14893, acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, a què cal annexar:
- Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.
- Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
- El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
- Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
- Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.
L’usuari, per poder posar en servei la instal·lació, ha de presentar a l’empresa subministradora o distribuïdora el certificat de final d’obra amb el butlletí de la instal·lació de gas registrat al departament competent
Article 6. Posada en funcionament de les instal·lacions que no requereixen projecte
Les instal·lacions amb una capacitat inferior o igual a 300 kg no necessiten projecte. No obstant això, acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, l’instal·lador ha de registrar al departament competent la declaració prevista a l’article 26 del Reglament de la instal·lació de gas, a què cal annexar:
- Plànols on hi han de figurar les capacitats màximes totals, les característiques dels tancaments perimetrals, les obertures de ventilació, així com les distàncies de seguretat i els mitjans de lluita contra incendi.
- El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
- Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
- Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
- Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.
L’usuari, per poder posar en servei la instal·lació, ha de presentar a l’empresa subministradora o distribuïdora la declaració amb el butlletí de la instal·lació de gas registrat al departament competent.
Queden excloses d’aquest requisit les instal·lacions consistents en un únic envàs de gas butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas.
Article 7. Manteniment i revisions periòdiques
Els usuaris de les instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos de GLP són els responsables del bon ús, el manteniment i la conservació de les instal·lacions, els elements i els equips que el constitueixen. Per aquest motiu han de subscriure un contracte de manteniment amb una empresa instal·ladora. Igualment, són responsables que la instal·lació sigui revisada en els mateixos terminis que els previstos per a la instal·lació receptora que alimenten, i en el seu defecte cada quatre anys per l’empresa de manteniment contractada. S’ha de verificar el bon funcionament dels elements i fer les comprovacions adients per garantir que la instal·lació és segura.
Les revisions esmentades anteriorment no són obligatòries en les instal·lacions consistents en un únic envàs de butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas.
Article 8. Inspeccions periòdiques
Els usuaris de les instal·lacions d’emmagatzematge d’envasos de GLP han de fer-les inspeccionar cada quatre anys per un organisme d’inspecció i control que ha de comprovar que no se sobrepassen les quantitats màximes autoritzades i que se segueixen complint les condicions i mesures de seguretat prescrites reglamentàriament.
L’organisme d’inspecció i control ha d’emetre el certificat de revisió corresponent que ha de registrar al departament competent. La no presentació de la dita còpia pressuposa la manca de la revisió preceptiva als efectes escaients. La manca d’inspecció preceptiva obliga l’empresa subministradora a deixar de subministrar envasos a la dita instal·lació mentre no es disposi del certificat favorable corresponent.
Sense perjudici de l’anterior, les empreses subministradores poden efectuar els controls que considerin adients a aquestes instal·lacions d’emmagatzematge per comprovar-ne el bon funcionament, el manteniment i la conservació. Estan obligades a donar compte de les deficiències o anomalies observades, de manera immediata, als usuaris de les instal·lacions mitjançant carta certificada o document similar.
Les inspeccions periòdiques no són obligatòries en les instal·lacions consistents en un únic envàs de butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas.
Article 9. Desballestament i donada de baixa definitiva d’una instal·lació
Tota instal·lació, una vegada hagi finalitzat la seva vida útil, ha de ser desgasificada i desballestada, i ha de donar als materials residuals el destí que en cada cas estigui previst en les disposicions legals que els siguin aplicables.
La desgasificació i el desballestament, siguin totals o parcials, de la instal·lació han de ser efectuats per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha de lliurar el certificat de desballestament o de modificació corresponent d’acord amb el que preveu aquest article.
Si el desballestament és total, ha d’arribar fins al límit de propietat de la instal·lació receptora, segons el que preveu l’article 33 d’aquest Reglament. Només en aquest cas es considera que la instal·lació ha estat desballestada i es pot donar de baixa definitiva dels registres presentant el certificat emès per l’empresa instal·ladora. Al contrari, el desballestament parcial es considera sempre una modificació parcial de la instal·lació existent, i consegüentment, no es pot donar de baixa i s’ha de regularitzar.
Annex VII / ITC – 07: Instal·lacions de gasos liquats del petroli (GLP) d’ús domèstic en caravanes i autocaravanes
Article 1. Objecte i camp d’aplicació
L’objecte d’aquesta ITC és fixar els requisits tècnics essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en el disseny, en la realització i en l’explotació de les instal·lacions de gasos liquats del petroli (GLP) d’ús domèstic en caravanes i autocaravanes.
Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta ITC els aparells portàtils que ja incorporen una instal·lació de gas.
Article 2. Disseny i execució de les instal·lacions
El disseny i l’execució de les instal·lacions l’efectua l’empresa instal·ladora autoritzada d’acord amb el que preveu la norma EN 1949, tenint en compte l’eventual projecte de reforma d’importància del vehicle que s’hagi de realitzar segons el reglament que reguli aquest aspecte.
Article 3. Posada en servei
1. Proves prèvies
Abans de posar en servei la instal·lació, l’empresa instal·ladora autoritzada ha d’efectuar les proves previstes en la norma EN 1949, a fi de comprovar que la instal·lació, els materials i els equips reuneixen els requisits de resistència i estanquitat.
2. Certificats
Una vegada superades de forma satisfactòria les proves prèvies, l’empresa instal·ladora ha d’emetre un butlletí de la instal·lació de gas que ha de presentar al departament competent perquè pugui registrar-lo.
3. Posada en servei
Quan l’usuari disposi del butlletí d’instal·lació de gas degudament registrat pel departament competent, podrà sol·licitar el subministrament dels envasos de GLP a l’empresa subministradora.
Article 4. Condicions d’utilització de la instal·lació
La pressió de funcionament dels aparells de gas ha de ser màxim de 37 mbar.
Els envasos, tant els connectats com els buits, situats a l’exterior o a l’interior del volum habitable, han d’estar degudament subjectes, ja sigui quan la instal·lació estigui en servei o quan el vehicle estigui circulant.
En tot cas, els envasos s’han de desconnectar si es preveu no utilitzar la instal·lació durant un temps perllongat. En qualsevol cas, la instal·lació només pot estar en servei i ser utilitzada quan el vehicle estigui estacionat.
No es poden utilitzar les canonades de la instal·lació de gas com a conductors per a la instal·lació de la posada a terra o per a instal·lacions elèctriques o radioelèctriques.
Article 5. Manteniment i inspeccions periòdiques
Els usuaris de les instal·lacions són els responsables de la conservació i del bon ús d’aquestes instal·lacions.
A tal efecte, cada cinc anys han de passar una inspecció periòdica de la instal·lació per una empresa d’inspecció i control autoritzada que ha d’efectuar les revisions de control periòdiques d’acord amb el que preveu la norma EN 1949.
Una vegada superades de forma satisfactòria les revisions de control, l’empresa d’inspecció i control ha d’emetre un certificat de revisió que ha de lliurar al departament competent perquè pugui registrar-lo. Aquest document registrat ha de constar amb la documentació del vehicle, als efectes escaients de revisió per les autoritats competents en la Llei del Codi de la circulació així com en les revisions obligatòries periòdiques del vehicle (ITV).
Annex VIII / ITC – 08: Instal·lacions receptores de gasos combustibles
Article 1. Objecte i camp d’aplicació
L’objecte d’aquesta ITC és fixar els requisits tècnics essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en el disseny, la realització i l’explotació de les instal·lacions receptores de gas alimentades per envasos o a granel i dels locals en què es trobin aquestes instal·lacions.
Article 2. Disseny i execució de les instal·lacions
Conductes d’evacuació dels productes de la combustió
a. En edificis de nova construcció i edificis rehabilitats, les xemeneies per evacuar els productes de la combustió s’han de dissenyar i calcular d’acord amb el previst en les normes EN 13384-1, EN 13384-2 i UNE 123001 o norma europea equivalent, i els materials han de ser conformes a la norma EN 1856-1, si són metàl·lics, i a la norma tècnica de la edificació espanyola NTE-ISH-74, o norma europea equivalent, quan no siguin metàl·lics.
b. Amb caràcter general, l’evacuació dels productes de la combustió s’ha d’efectuar per la coberta dels edificis. Excepcionalment, quan es tracti d’aparells estancs o d’instal·lacions existents que siguin de tir forçat, de potència útil nominal igual o inferior a 70 kW, o de tir natural per la producció d’aigua calenta sanitària, de potència útil nominal igual o inferior a 24,4 kW, l’evacuació dels productes de la combustió es pot efectuar mitjançant sortida directa a l’exterior, ja sigui per la façana o per un pati de ventilació descrit al punt 2 d’aquest article, sense perjudici del que es pugui requerir en altres reglamentacions relacionades amb l’edificació.
c. En edificacions existents que es reformin, si disposen de conducte d’evacuació adequat al nou aparell a connectar i si aquest reuneix les condicions establertes en la reglamentació vigent, l’evacuació dels productes de la combustió s’ha d’efectuar pel conducte existent.
Patis de ventilació
a. Els patis de ventilació, destinats a evacuar productes de la combustió d’aparells conduits, han de tenir, com a mínim, una superfície en planta, mesurada en metres quadrats, igual a 0,5 vegades el nombre de locals que poden disposar d’aparells conduïts que desemboquin en el pati i en cap cas inferior a 4 m2. En edificis existents, aquesta superfície pot ser de només 4 m2.
b. En el cas que el pati disposi d’una coberta en la part superior, aquesta ha de deixar lliure una superfície permanent de ventilació amb l’exterior del 25% de la seva secció en planta amb un mínim de 4 m2. Igualment, en la part més baixa del pati, que ha de tenir el nivell del sòl situat a una alçada igual o superior al pla de terra del terreny exterior circumdant del immoble, ha de disposar d’una obertura per a la ventilació baixa, conduïda a l’exterior, d’una superfície mínima de 0,125 m2.
Execució de les instal·lacions receptores
a. Les instal·lacions de calderes de gas per a calefacció i/o aigua calenta de potència útil superior a 70 kW s’han de dur a terme, quant als requisits de seguretat exigibles als locals i recintes on s’ubiquen les calderes d’aigua calenta o vapor, d’acord amb la norma UNE 60601 o norma europea equivalent. Igualment, els equips de flama directa per a la refrigeració per absorció, així com els equips que es puguin destinar a la generació d’energia elèctrica o a la cogeneració, sempre que la seva potència útil nominal sigui superior a 70 kW, s’han d’instal·lar en sales de màquines o integrar-se com a equips autònoms, de conformitat amb els requisits previstos en la norma UNE 60601 o norma europea equivalent.
b. Les instal·lacions receptores amb pressió màxima de servei de fins a 5 bars s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos en la norma UNE 60670 o norma europea equivalent. Els aparells de gas de circuit obert conduït (calderes de tipus atmosfèric conduït) per a locals domèstics s’han d’instal·lar en galeries degudament ventilades o terrasses exteriors o en locals tècnics específics per a aquest ús. En altres ubicacions, els aparells de gas han de ser de circuit estanc.
c. Les instal·lacions receptores amb pressió màxima de servei de més de 5 bars s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos en la norma UNE 60620 o norma europea equivalent.
d. Els trams soterrats de les instal·lacions receptores s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos sobre escomeses descrits en les normes UNE 60310 i UNE 60311 o normes europees equivalents.
e. Per al disseny de les escomeses interiors enterrades, l’empresa instal·ladora o el tècnic redactor del projecte han de demanar informació sobre el tipus de material de la xarxa a l’empresa distribuïdora.
f. Les ventilacions dels locals on es trobi l’aparell de gas han de ser:
- Ventilació alta, directa a l’exterior o bé conduïda directament a l’exterior, de secció quadrada que tingui, com a mínim, 10 cm de costat o secció rodona de 10 cm de diàmetre. Ha d’instal·lar-se al més alt possible i almenys la part més baixa de la ventilació ha de trobar-se a menys de 30 cm de la part més alta del local. En cas que la ventilació sigui conduïda, en tot el seu recorregut la secció del tub ha de ser la mateixa que la de la ventilació i en cap moment ha de seguir una trajectòria descendent.
- Ventilació baixa, directa a l’exterior o bé conduïda directament a l’exterior, de secció quadrada que tingui, com a mínim, 10 cm de costat o secció rodona de 10 cm de diàmetre. Ha d’instal·lar-se al mes baix possible i almenys la part més alta ha de trobar-se a menys de 30 cm de la part més baixa del local. En cas que la ventilació sigui conduïda, en tot el seu recorregut la secció del tub ha de ser la mateixa que la de la ventilació i en cap moment ha de seguir una trajectòria ascendent.
g. Les instal·lacions receptores situades dins de locals de concurrència pública, amb excepció de les alimentades amb gas butà i gas natural, han de disposar d’un sistema de detecció automàtic de fuita de gas que en detectar una presència de gas superior al 25% del valor del límit inferior d’explosivitat provoqui el tall del subministrament de gas, la ventilació forçada del local i un senyal sonor audible d’alarma. La clau de tall automàtic ha de poder ser activada manualment, però no bloquejada.
h. L’execució de les instal·lacions previstes en aquest article han de ser dutes a terme per una empresa instal·ladora autoritzada.
Article 3. Projecte
Les instal·lacions que necessiten projecte que cal adjuntar a la declaració prevista a l’article 26 del Reglament són:
- Les instal·lacions individuals, quan la seva potència útil sigui superior a 70 kW.
- Les instal·lacions comunitàries, quan la seva potència útil sigui superior a 150 kW.
- Les escomeses individuals interiors, quan la seva potència útil sigui superior a 150 kW.
- Les instal·lacions subministrades des de dipòsits fixes previstos en les ITC 2 (annex II) i ITC 4 (annex IV).
- Les instal·lacions subministrades des d’emmagatzematges d’envasos mòbils per a ús propi, previstes en l’ITC 6 (annex VI) d’aquest Reglament amb una capacitat de més de 300 kg de gas.
- Les instal·lacions subministrades des de xarxes previstes en l’ITC 1 (annex I) d’aquest Reglament, que treballen a una pressió de treball o servei superior a 3 bar, sigui quin sigui el seu ús o la seva potència útil.
- Les instal·lacions que utilitzin noves tècniques o materials, o que per les seves característiques especials no puguin complir amb algun dels requisits establerts en aquest Reglament que els sigui aplicable, sempre que no suposin una disminució de la seguretat de les mateixes.
- Les ampliacions de les instal·lacions esmentades en els punts anteriors, quan la instal·lació resultant superi en un 30% la potència de disseny de la projectada inicialment, o quan per motiu d’ampliació o modificació es donin els supòsits indicats anteriorment.
El projecte ha de contenir
- Una memòria en què hi ha de constar l’objecte del projecte, la situació i l’emplaçament de la instal·lació, l’usuari i la descripció de la instal·lació.
- Els càlculs de les seccions de conductes i altres elements necessaris per al bon funcionament dels aparells.
- Els plànols, en què hi han d’aparèixer ubicats tots els elements exigibles per executar el projecte: les ventilacions, els recorreguts dels conductes.
- El funcionament de la instal·lació.
- El manteniment i la revisió de la instal·lació.
Article 4. Comprovacions
Per a qualsevol tipus d’instal·lació, sigui o no preceptiu un projecte, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar una prova d’estanquitat de les instal·lacions receptores, d’acord amb la norma UNE 60670-8 o norma europea equivalent, o la norma UNE 60620 o norma europea equivalent, segons correspongui. El resultat positiu d’aquesta prova s’ha d’indicar en el certificat corresponent de la instal·lació. Igualment, en cas que sigui convenient, s’ha d’efectuar una prova de funcionament dels sistema de detecció automàtic de fuites, i s’ha de fer constar el resultat positiu de la prova en el certificat.
Les canalitzacions interiors soterrades han de ser sotmeses a les proves de resistència mecànica i d’estanquitat que els corresponguin d’acord amb la normes UNE 60310 i UNE 60311, o normes europees equivalents.
Article 5. Posada en funcionament de les instal·lacions que requereixen projecte
Les instal·lacions descrites a l’apartat 1 de l’article 3 necessiten projecte. Acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, al qual cal annexar:
- Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.
- Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
- El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
- Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
- Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.
Seguidament, l’usuari de la instal·lació ha de subscriure el contracte de subministrament amb una empresa subministradora o distribuïdora autoritzada per posar en servei la instal·lació. El subministrador no pot servir gas a una instal·lació en què no es disposi del certificat de final d’obra i del butlletí degudament registrat.
Article 6. Posada en funcionament de les instal·lacions que no requereixen projecte
Les instal·lacions que no estan descrites a l’apartat 1 de l’article 3 no necessiten projecte. No obstant això, acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, l’instal·lador ha de registrar la declaració de la instal·lació prevista a l’article 26, a la qual cal annexar:
- Plànols de la instal·lació, en què han de figurar les obertures de ventilació, les distàncies de seguretat, els aparells (amb la potència), les claus i les canonades i la longitud.
- El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
- Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
- Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
- Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació, quan sigui preceptiu.
Seguidament, l’usuari de la instal·lació ha de subscriure el contracte de subministrament amb una empresa subministradora o distribuïdora autoritzada per posar en servei la instal·lació. El subministrador no pot servir gas a una instal·lació en què no es disposi del butlletí degudament registrat.
Les instal·lacions receptores que se subministren des d’una instal·lació d’emmagatzematge d’envasos mòbils per a ús propi consistent en un únic envàs de butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas, no necessiten registre administratiu per executar-les i posar-les en servei, sense perjudici del compliment de les prescripcions d’aquest Reglament que els puguin ser aplicables.
Article 7. Responsabilitats
Els usuaris són els responsables del manteniment, la conservació, l’explotació i el bon ús, de manera que estigui permanentment en servei i en les condicions de seguretat idònies. Igualment, estan obligats a atendre les recomanacions que els indiqui l’empresa subministradora en relació amb la seguretat.
Qualsevol modificació, reparació, ampliació o desguàs d’una instal·lació de gas ha de ser duta a terme per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha d’emetre el butlletí corresponent i l’ha de presentar al departament competent.
Article 8. Manteniment i revisions periòdiques
Les instal·lacions receptores següents necessiten establir obligatòriament un contracte de manteniment amb una empresa instal·ladora per a la posada en servei i la posterior explotació:
- Instal·lacions previstes en l’article 3.1 d’aquesta ITC. Aquest manteniment haurà de ser, com a mínim, semestral, a excepció de les instal·lacions interiors d’habitatges ubicats en edificis plurifamiliars, per a les quals el manteniment ha de ser anual.
- Les instal·lacions que no estan incloses en l’apartat anterior però que estiguin situades en establiments de concurrència pública, en edificis de l’Administració general o local, en centres docents, en centres hospitalaris o assistencials, en centres penitenciaris i, en general, en edificis, establiments o locals on hi hagi, o pugui haver-hi, un nombre significatiu de persones, o persones amb mobilitat reduïda o limitada, el manteniment haurà de ser, com a mínim, anual.
- En les instal·lacions subministrades per xarxa, independentment de la pressió de servei, el manteniment haurà de ser, com a mínim, anual.
El contracte de manteniment obliga l’empresa instal·ladora autoritzada a realitzar, com a mínim, les actuacions següents:
a. Comprovar visualment que no s’han modificat les instal·lacions inicialment autoritzades i que figuren en la documentació escaient.
b. Comprovar les ventilacions i el seu bon funcionament.
c. Comprovar que els materials sotmesos a caducitat continuen en vigor fins a la propera revisió o, en cas contrari, procedir a substituir-los.
d. Efectuar les proves previstes pels fabricants dels aparells per verificar que reuneixen les condicions de seguretat exigibles, i com a mínim s’ha de verificar:
- que no hi hagi de fuites de gas,
- que la combustió sigui correcta,
- el bon funcionament dels sistemes de protecció (termoparells i pressòstats),
- el bon estat dels materials.
Una vegada dutes a terme les comprovacions previstes en el punt 2 d’aquest article, l’empresa de manteniment ha d’emetre el certificat amb el resultat de les proves i les comprovacions.
Si el resultat no és favorable, sigui per la manca dels certificats referents als aparells o per qualsevol altre motiu, s’ha de lliurar l’informe amb les mancances detectades a l’usuari de la instal·lació.
Si s’observen defectes que puguin posar en perill la seguretat de les persones i els béns, s’ha de procedir a deixar fora de servei la instal·lació defectuosa i notificar-ho immediatament al departament competent als efectes escaients.
L’usuari de la instal·lació ha de tenir a disposició del departament competent i de l’empresa subministradora el resultat de les proves i les comprovacions.
Article 9. Inspeccions periòdiques
Els usuaris de les totes les instal·lacions d’aquesta ITC estan obligats a sotmetre les instal·lacions, cada quatre anys, a una inspecció per part d’un organisme d’inspecció i control autoritzat. En cas que el subministrament de gas s’efectuï mitjançant un dipòsit fix, l’obligació de dur a terme aquestes inspeccions és de l’empresa subministradora. En aquest cas, l’empresa subministradora disposa de tot l’any natural del venciment del període de quatre anys per dur a terme la renovació de la inspecció.
L’organisme d’inspecció i control ha de dur a terme com a mínim les comprovacions següents:
a. Comprovar visualment que no s’han modificat les instal·lacions inicialment autoritzades i que figuren en la documentació escaient.
b. Comprovar les ventilacions i el seu bon funcionament.
c. Comprovar que els materials sotmesos a caducitat continuen en vigor.
d. Comprovar que no hi hagi fuites de gas.
e. Comprovar el bon funcionament dels sistemes de protecció (termoparells i pressòstats), comprovació que es pot realitzar conjuntament amb l’empresa instal·ladora.
f. Comprovar el bon estat dels materials.
g. Comprovar l’existència del contracte de manteniment quan sigui preceptiu.
L’organisme d’inspecció i control ha d’emetre el certificat de la inspecció corresponent i ha de lliurar l’original al responsable als efectes escaients. Els criteris de control són els establerts en les normes UNE 60670 o UNE 60620, segons correspongui.
Si es constaten defectes que puguin posar en perill immediat les persones o béns o suposin un risc greu per a la seva seguretat, l’organisme d’inspecció i control ha de procedir a deixar fora de servei la instal·lació. Ho ha de notificar al responsable de la instal·lació perquè procedeixi a arranjar-la, i l’ha d’informar de la prohibició de posar en servei la dita instal·lació sense la preceptiva autorització. Tot seguit, l’empresa ho ha de notificar al departament competent i a l’empresa subministradora als efectes escaients.
Si de la inspecció es dedueixen defectes que no suposin un perill o un risc greu, l’organisme d’inspecció i control els ha de notificar a l’usuari de la instal·lació, donant-li un termini màxim de 45 dies per corregir-los. Una vegada arranjats els defectes, l’organisme d’inspecció i control ha d’emetre l’informe favorable, que ha de registrar al departament competent.
Transcorregut aquest termini sense que l’usuari notifiqui l’arranjament, l’organisme d’inspecció i control ha d’emetre el certificat desfavorable i registrar-lo al departament competent i a l’empresa subministradora als efectes escaients.
Article 10. Desballestament i donada de baixa definitiva d’una instal·lació
Tota instal·lació receptora, una vegada hagi finalitzat la seva vida útil, ha de ser desgasificada i desballestada, i ha de donar als materials residuals el destí que en cada cas estigui previst en les disposicions legals que els siguin aplicables.
La desgasificació i el desballestament, siguin totals o parcials, de la instal·lació receptora han de ser efectuats per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha de lliurar el certificat de desguàs o de modificació corresponent d’acord amb el que preveu aquest article.
Si el desballestament és total, ha d’arribar fins al límit de propietat de la instal·lació receptora, segons el que preveuen els articles 32 i 33 d’aquest Reglament. Només en aquest cas es considera que la instal·lació ha estat desballestada i es pot donar de baixa definitiva dels registres presentant el certificat emès per l’empresa instal·ladora. Al contrari, el desballestament parcial es considera sempre una modificació parcial de la instal·lació existent, i conseqüentment, no es pot donar de baixa i s’ha de regularitzar d’acord amb el previst en l’article 3 d’aquesta ITC.
Annex IX / ITC – 9: Coneixements teòrics i pràctics que s’han d’acreditar per obtenir el carnet d’instal·lador de gas
Article 1. Objecte i camp d’aplicació
L’objecte d’aquesta ITC és fixar els coneixements mínims teoricopràctics que han d’acreditar les persones que vulguin dur a terme les activitats d’execució, reparació i manteniment de les instal·lacions incloses en aquest Reglament.
Article 2. Requisits per accedir al carnet d’instal·lador de gas
La persona que vulgui exercir les activitats d’instal·lador o de mantenidor d’instal·lacions de gasos combustibles ha de reunir els requisits següents:
a. Disposar d’un dels nivells acadèmics que es mencionen a continuació:
- Diploma d’ensenyament professional o equivalent relacionat amb la lampisteria, la calefacció o el gas.
- Titulació d’ensenyament superior en l’àmbit de les instal·lacions industrials o equivalent
b. Superar un examen en la matèria específica dels gasos combustibles.
Article 3. Programa teoricopràctic
3.1. Coneixements teòrics
3.1.1. Matemàtiques
Números enters i decimals, operacions bàsiques amb números enters i decimals
Fraccions. Reduccions de números trencats a decimals
Proporcionalitats, regla de tres i tants per cents
Sistema Internacional: longitud, superfície i volum. Múltiples i submúltiples. Operacions de conversió
Línies rectes, corbes, paral·leles i perpendiculars, horitzontals, verticals o inclinades
Angles: tipus i unitats
Concepte de pendents
Polígons: quadrat, rectangle i triangle
Circumferència, cercle, radi, diàmetre i segment
Volums
3.1.2. Física:
La matèria: partícula, molècula, àtom. Molècula simple i molècula composta. Substància simple i substància composta
Estats de la matèria: estat sòlid, estat líquid i estat gasós. Moviment de les molècules. Xocs entre molècules
Força, massa, acceleració i pes: conceptes. Unitats SI
Pressió: concepte de pressió, pressió estàtica. Diferencia de pressió. Principi de Pascal. Unitats. Pressió atmosfèrica. Pressió absoluta i pressió relativa o efectiva. Manòmetres: de líquid i metàl·lics. Pèrdua de càrrega
Energia, potència i rendiment: conceptes i unitats
Calor: conceptes, unitats, calor específica, intercanvi de calor, quantitat de calor. PCS i PCI.
Temperatura: concepte, unitats i escales
Efectes de la calor: dilatació, calor sensible, canvi d’estat, fusió, solidificació, vaporització, condensació
Transmissió de la calor: materials conductors i materials aïllants. Convecció. Radiació, radiacions infraroges, visibles i ultraviolades
Cabal: concepte. Unitats. Efecte Venturi i les seves aplicacions
Relacions PVT en els gasos: equació dels gasos perfectes. Transformació a volum constant i a pressió constant
Tensió de vapor
Electricitat: tensió, resistència, intensitat, potència i energia. Conceptes i unitats
Llei d’Ohm. Efecte joule
Corrents de fuita
Corrents galvàniques
Bases i funcionament de la protecció catòdica
Electricitat estàtica i preses de terra
3.1.3. Química:
Elements i cossos químics presents en els gasos combustibles: nitrogen, hidrogen, oxigen. Compostos del carboni
Hidrocarburs. Metà, età, propà i butà
L’aire com a mescla
Gasos combustibles comercials: gas manufacturat, aire propanat, gasos liquats del petroli, gas natural. Obtenció i característiques principals (composició, PCS, densitat relativa i humitat)
Combustió: combustibles i comburents. Reaccions de combustió. Combustió complerta i incomplerta. Aire primari i aire secundari. Tipus de flama. Temperatura d’ignició i temperatura d’inflamació. Poder calorífic superior
Corrosió: classes i causes. Protecció activa i passiva
3.1.4. Materials, unions i accessoris
Tubs de coure, acer, polietilè i flexibles: característiques tècniques i comercials
Unions. Soldadura per capil·laritat (tova i forta). Soldadura oxiacetilènica (botella, manoreductors, bufador, flames, material d’aportació, procediments i incidències). Soldadura elèctrica per arc (transformadors, elèctrodes: tipus, funcionament i classes) i unions de tub de polietilè. Unions mecàniques (brides, ràcords, roscades, Ermeto o similars: definició i utilització)
Accessoris: de les canonades, per la subjecció dels tubs, maniguets, beines i protecció mecànica
2.4. Interpretació i aplicació de la norma UNE 60670
Instal·lacions de les canonades, proves i assajos
Instal·lació de comptadors
Ventilació dels locals: evacuació dels gasos cremats. Entrada d’aire per la combustió. Ventilació
3.1.5. Cremadors
Generalitats
Cremadors atmosfèrics: de flama blanca, de flama blava i infrarojos
Descripció dels elements: injector, òrgans de regulació de l’aire primari, mesclador o Venturi i cap del cremador
Funcionament: tant per cent d’aeració primària, estudi de la flama, despreniment de la flama, retorn, estabilitat i puntes grogues. Factors que influeixen en l’estabilitat i l’aspecte de les flames
Cremadors automàtics amb aire pressuritzat: tipus i descripció
3.1.6. Dispositius de protecció i seguretat dels aparells
Definició i tipus de dispositius: bimetàl·lics, termoaparells, analitzadors d’atmosfera, termòstats, detectors sensibles a la llum (sistema fotoelèctric, fotoconductor i tubs de descàrrega), detectors mitjançant la conductivitat de la flama
3.1.7. Dispositius d’encesa
Per efecte piezoelèctric
Per guspira
Per resistència elèctrica
Encesa programada
3.1.8. Aparells de gas
Aparells domèstics de cocció: tipus i característiques. Connexions admissibles. Dispositius de regulació. Dispositius de protecció i seguretat. Dispositius d’encesa
Aparells domèstics per a la producció d’aigua calenta sanitària: aparells de producció instantània i acumuladors. Condicions d’instal·lació. Característiques del funcionament i dispositius de regulació. Dispositius de protecció i seguretat. Dispositius d’encesa
Aparells domèstics de calefacció fixes. Calderes de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària. Radiadors murals. Generadors d’aire calent. Condicions d’instal·lació. Característiques de funcionament. Dispositius de protecció i seguretat. Recomanacions per a la posada en funcionament. Dispositius d’encesa
Estufes mòbils: tipus i característiques. Dispositius de protecció i seguretat
Pressions de funcionament dels aparells d’utilització domèstica
Comprovació del funcionament dels aparells
Adaptació dels aparells a altres tipus de gas: operacions d’adaptació i comprovació del funcionament
3.1.9. Accessoris de les instal·lacions de gas
Claus o aixetes: tipus i característiques
Reguladors: funció i tipus
Comptadors: funció i tipus
Deflectors: funció i tipus
Limitadors de pressió i/o cabal
Inversors
Vàlvules de solenoide
Juntes dielèctriques
Dispositiu de recollida de condensats
Ràcord d’envasos
Lires
Indicadors visuals
ll) Vàlvules d’excés de flux
Vàlvules i reguladors
Vàlvules de retenció
Detector de fuites
Cambres de regulació
Vàlvules de dipòsits
Vàlvules de tres vies
Vàlvules de purga
Mànegues de transvasament. Acoblaments
Bombes d’aigua. Coneixements bàsics
Compressors: principis de funcionament i utilització
Vaporitzadors
3.1.10. Envasos de GLP
Envasos de contingut inferior a 15 kg. Descripció, tipus. Funcionament, vàlvules i reguladors. Instal·lació (reglamentació)
Envasos de capacitat superior a 15 kg. Descripció, tipus. Funcionament, vàlvules i reguladors. Instal·lació (reglamentació)
3.1.11. Esquema de les instal·lacions
Realització de croquis
Ús de taules i gràfiques
Simbologia del gas, l’aigua i l’electricitat
Plànols i esquemes de les instal·lacions
3.1.12. Càlcul de les instal·lacions receptores
Càlcul de consum instantani
Coeficient de simultaneïtat
Càlcul de l’emmagatzematge
Determinació del cabal màxim probable
Determinació de les longituds reals i les equivalents del traçat
Determinació de la pèrdua de càrrega màxima
Determinació de la vaporació màxima en funció de la temperatura, el cabal i el tipus de gas
3.1.13. Seguretat i emergències
Riscos específics de la indústria del gas
incendis, deflagracions i detonacions. Triangle del foc. Classes de foc
Prevenció, protecció i extinció
Intoxicacions. Pel gas i pels productes de la combustió. Símptomes d’intoxicació i mesures d’emergència
Ventilació i estanquitat. Detecció de fuites. Marcadors
3.2. Coneixement de la normativa legal d’aplicació
3.2.1. Llei de seguretat i qualitat industrial
3.2.2. Llei d’ordenació del sector de gasos combustibles
3.2.3. Reglament de gasos combustibles i les seves instruccions tècniques complementàries
3.2.4. Nocions bàsiques del Reglament de seguretat contra incendis
3.2.5. Nocions bàsiques del Reglament elèctric de baixa tensió
3.3. Coneixements pràctics
3.3.1. Instal·lacions
Croquis, traçat i mesurament de canonades
Corbat de tubs
Tallat de tubs
Soldat de tubs de coure, d’acer i de polietilè
Derivacions
Unions mecàniques: ràcords, brides, unions roscades
Subjecció de tubs i col·locació de proteccions, maniguets, beines i segellat
Proves de resistència i d’estanquitat
Proves inertització
Evacuacions i ventilacions. Execució amb tubs metàl·lics i rígids, tubs flexibles i altres materials. Muntatge de deflectors i tallavents. Col·locació de reixes
Col·locació de canonades en rases
Aplicació de les proteccions passives (desoxidants, pintures, cintes, etc.)
Control de la protecció catòdica
Muntatge de dipòsits de GLP i els seus accessoris
Proves i tarat d’una vàlvula de seguretat
Proves hidràuliques
3.3.2. Aparells
Desmuntatge i identificació dels elements i dispositius fonamentals de diferents aparells d’utilització domèstica
Connexió i posada en funcionament d’un aparell de cocció. Ajust de l’aire primari dels cremadors i determinació de la despesa. Comprovació del funcionament del dispositiu de seguretat
Muntatge, connexió i posada en funcionament d’un aparell de producció d’aigua calenta instantani. Determinació i ajust de la despesa. Comprovació del cabal d’aigua i de la potència útil de l’aparell. Comprovació del funcionament del dispositiu de seguretat
Adaptació d’aparells a gasos de diferents famílies. Comprovació
Lectura d’aparells
Annex X / ITC – 10: Relació de normes tècniques de referència
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquesta ITC és enumerar les normes tècniques incorporades en el Reglament de gasos combustibles, segons el que disposa la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent.
Article 2. Actualització de normes tècniques
Quan una o varies normes siguin objecte de revisió, hauran de ser objecte d’actualització tenint en compte la llista de normes d’aquesta ITC.
A aquest efecte, i quan escaigui, el ministeri competent ha de procedir a actualitzar la llista d’aquesta ITC, en què ha de deixar palès a partir de quina data serà obligatori adoptar la nova edició de la norma i la data a partir de la qual deixa de ser obligatori referir-se a l’antiga edició de la mateixa norma.
Article 3. Llista de normes de referència (normes EN i normes UNE)
| Referència de la norma | Títol de la norma |
|---|---|
| EN 3-7:2004+A1:2007 | Extintors portàtils d’incendis. Part 7: característiques, requisits de funcionament i mètodes d’assaig. |
| EN 1594:2013 | Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei superior a 16 bar. Requisits funcionals. |
| EN 1856-1:2009 | Xemeneies. Requisits per a xemeneies metàl·liques. Part 1: xemeneies modulars. |
| EN 1949:2011 | Especificacions de les instal·lacions de sistemes de GLP per a usos domèstics en vehicles habitables d’esbarjo i en altres vehicles. |
| EN 12007-1:2012 | Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 1: recomanacions funcionals generals. |
| EN 12007-2:2012 | Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 2: recomanacions funcionals específiques per el polietilè. (MOP inferior o igual a 10 bar). |
| EN 12007-3:2015 | Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 3: requisits funcionals específics per l’acer. |
| EN 12007-4:2012 | Sistemes de subministrament de gas. Canalitzacions amb pressió màxima de servei inferior o igual a 16 bar. Part 4: recomanacions funcionals específiques per a la renovació. |
| EN 12186:2014 | Infraestructura del gas. Estacions de regulació de pressió de gas per al transport i la distribució. Requisits de funcionament. |
| EN 12327:2012 | Sistemes de subministrament de gas. Assaigs de pressió, posada en servei i fora de servei. Requisits de funcionament. |
| EN 13384-1:2015 | Xemeneies. Mètodes de càlculs tèrmics i fluids dinàmics. Part 1: xemeneies que donen servei a un únic aparell de calefacció. |
| EN 13384-2:2015 | Xemeneies. Mètodes de càlculs tèrmics i fluids-dinàmics. Part 2: xemeneies que donen servei a més d’un aparell de calefacció. |
| EN 13477-1:2001 | Assajos no destructius. Emissió acústica. Caracterització de l’equip. Part 1: Descripció de l’equip |
| EN 13477-2:2001 | Assajos no destructius. Emissió acústica. Caracterització de l’equip. Part 2: Verificació de les característiques de funcionament |
| EN 13501-1:2007+A1:2009 | Classificació en funció del comportament envers el foc dels productes de la construcció i dels elements per a l’edificació. Part 1: Classificació a partir de les dades obtingudes en assaigs de reacció al foc. |
| EN 13554:2011 | Assajos no destructius. Emissió acústica. Principis generals. |
| EN 14584:2013 | Assajos no destructius. Emissió acústica. Verificació d’equips metàl·lics a pressió durant assajos de prova. |
| EN 14893:2014 | Equips i accessoris per a GLP. Bidons a pressió d’acer soldat per al transport de GLP amb capacitat compresa entre 150 litres i 1000 litres |
| EN 16129:2013 | Reguladors de pressió, inversors automàtics amb una pressió màxima de sortida de 4 bar, amb un cabal màxim de 150 kg/h, inclosos els dispositius de seguretat incorporats, destinats a utilitzar gas butà, propà i les seves mescles. |
| ISO 9712:2012 | Assajos no destructius. Qualificació i certificació del personal que realitza assajos no destructius. |
| UNE 60210:2015 | Plantes satèl·lit de gas natural liquat (GNL). |
| UNE 60250:2008 | Instal·lacions de subministrament de gasos liquats del petroli (GLP) en dipòsits fixes per al seu consum en instal·lacions receptores. |
| UNE 60310:2015 | Canalitzacions de combustibles gasosos amb una pressió màxima de servei superior a 5 bar i inferior o igual a 16 bar. |
| UNE 60311:2015 | Canalitzacions de combustibles gasosos amb pressió màxima de servei inferior o igual a 5 bar. |
| UNE 60312:2015 | Estacions de regulació per a canalitzacions de distribució de combustibles gasosos amb pressió d’entrada no superior a 16 bar. |
| UNE 60601:2013 | Sales de màquines i equips autònoms de generació de calor, fred o de cogeneració que utilitzen combustibles gasosos. |
| UNE 60620-1:2005 | Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 1: generalitats. |
| UNE 60620-2:2005 | Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 2: escomeses interiors. |
| UNE 60620-3:2005 | Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 3: estacions de regulació i mesura. |
| UNE 60620-4:2005 | Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 4: xarxa de distribució interior. |
| UNE 60620-5:2005 | Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 5: grups de regulació. |
| UNE 60620-6:2005 | Instal·lacions receptores de gas natural subministrades a pressions superiors a 5 bar. Part 6: criteris tècnics bàsics per al control periòdic de les instal·lacions receptores en servei. |
| UNE 60630:2011 | Disseny, construcció, muntatge i explotació d’estacions de servei de GLP per a vehicles a motor. |
| UNE 60631-1:2014 | Estacions de servei de GNC per a vehicles a motor. Part 1: estacions amb capacitat de subministrament superior a 20 m³/h. |
| UNE 60670-1:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 1: generalitats. |
| UNE 60670-2:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 2: terminologia. |
| UNE 60670-3:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 3: canonades, elements, accessoris i les seves unions. |
| UNE 60670-4:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 4: disseny i construcció. |
| UNE 60670-5:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 5: recintes destinats a la instal·lació de comptadors de gas. |
| UNE 60670-6:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 6: requisits per a la configuració, ventilació i evacuació dels productes de la combustió en els locals destinats a acollir els aparells de gas. |
| UNE 60670-7:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 7: requisits per a la instal·lació i connexió dels aparells de gas. |
| UNE 60670-8:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 8: proves d’estanquitat per a la recepció de l’estació receptora. |
| UNE 60670-9:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 9: proves prèvies al subministrament i posada en servei. |
| UNE 60670-10:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 10: verificació del manteniment de les condicions de seguretat dels aparells en la seva instal·lació. |
| UNE 60670-11:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 11: operacions en instal·lacions receptores en servei. |
| UNE 60670-12:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 12: criteris tècnics bàsics per al control periòdic de les instal·lacions receptores en servei. |
| UNE 60670-13:2014 | Instal·lacions receptores de gas subministrades a una pressió màxima de servei (MOP) inferior o igual a 5 bar. Part 13: criteris tècnics bàsics per al control periòdic dels aparells de gas de les instal·lacions receptores en servei. |
| UNE 60712-3:2011 | Tubs flexibles no metàl·lics, amb armadura i connexió mecànica per a la connexió de recipients de GLP a les instal·lacions receptores o per aparells que utilitzen combustibles gasosos. Part 3: tubs per a la connexió entre recipients de GLP i instal·lacions receptores de gasos de la tercera família. |
| UNE 123001:2012 | Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies modulars. |
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.