Decret del 16-12-2020 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs

Classe A: hidrocarburs liquats amb pressió absoluta de vapor superior a 1 kg/cm2 a la temperatura de 15 ºC (metà, butà, propà, etc.). Aquest Reglament no preveu l’emmagatzematge de productes classificats de classe A.

Classe B: hidrocarburs amb un punt d’inflamació inferior a 55 ºC no compresos en la classe A (gasolina, naftes, petroli i dissolvents).

Classe C: hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 55 ºC i 100 ºC (gasoil, fuel, dièsel).

Classe D: hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 100 ºC i 150 ºC (asfalt, vaselines, parafines i lubricants) i altres barreges i productes derivats del petroli.

Ampliació d’una instal·lació: augment de la superfície de les instal·lacions originals o de la capacitat d’emmagatzematge d’un o més dipòsits, o augment de la quantitat de dipòsits de la instal·lació.

Àrea de les instal·lacions: superfície delimitada per la projecció normal sobre un plànol horitzontal de la instal·lació prevista.

Cubeta de retenció: recipient estanc que conté a l’interior algun dels elements de l’emmagatzematge la funció del qual és retenir els productes continguts en aquest element en cas que es trenquin o que el sistema de transvasament funcioni incorrectament.

Dipòsit en fossa: dipòsit ubicat en un tancat, soterrat o no, que no és accessible.

Dipòsit en superfície: dipòsit accessible, muntat sobre bancades damunt del sòl, que pot trobar-se o no dintre d’un local.

Dipòsit exterior: dipòsit en què el pas d’home es troba a l’exterior d’una construcció.

Dipòsit interior: dipòsit en què el pas d’home es troba a l’interior d’una construcció.

Dipòsit soterrat: dipòsit ubicat al sòl i on el terreny toca físicament el mateix dipòsit.

Eficiència energètica: relació entre el rendiment d’un aparell i l’energia consumida.

Emmagatzematge: conjunt de recipients de tot tipus que contenen o puguin contenir productes derivats del petroli líquids.

Fabricant: persona física o jurídica que fabrica una màquina, una quasimàquina o un element en les condicions que especifica la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent.

Inspecció periòdica: activitat per la qual s’inspecciona una instal·lació per verificar el compliment de la normativa vigent mitjançant un organisme d’inspecció i control autoritzat.

Instal·lació: conjunt que engloba l’emmagatzematge i tots els elements necessaris per a l’explotació i la seguretat que inclou les cubetes de retenció, els carrers intermedis de circulació i de separació, les canonades (alimentació, venteig, càrrega…) i els dispositius de càrrega, de descàrrega i de transvasaments annexos.

Instal·lador: persona física capacitada per fer instal·lacions d’hidrocarburs.

Legislació d’harmonització de la UE: tota legislació de la UE que harmonitzi les condicions de comercialització dels productes.

Líquid: tot producte que en el moment de l’emmagatzematge té aquest estat físic, inclosos els que tenen una fluïdesa superior a 300 quan es prova d’acord amb la norma UNE 104 281, part 4-2, o una altra norma admesa per qualsevol altre estat membre de la UE o per altres països amb què hi hagi algun acord en aquest sentit.

Líquid combustible: líquid amb un punt d’inflamació igual o superior a 38 ºC.

Líquid inflamable: líquid amb un punt d’inflamació inferior a 38 ºC.

Marcatge CE: marca amb què el fabricant indica que l’aparell o l’equip és conforme als requisits establerts en la legislació d’harmonització de la UE que en disposa la col·locació.

Modificació o canvi substancial: qualsevol actuació en una instal·lació que comporti un canvi d’ubicació o un canvi dràstic de traçat o de característiques o que necessiti càlculs de dimensionament o de comprovació.

Norma harmonitzada: norma europea adoptada arran d’una petició de la Comissió per a l’aplicació de la legislació d’harmonització de la Unió.

Pila: conjunt de recipients mòbils que no estan separats per passadissos o per productes no inflamables o per productes amb una combustió endotèrmica en condicions de foc.

Posada en funcionament d’una instal·lació: conjunt d’operacions necessàries que permeten verificar la idoneïtat tècnica d’una instal·lació abans del primer ús.

Recipient: tota cavitat amb capacitat d’emmagatzematge o de retenció de fluids i que treballi a una pressió inferior a 1 bar. Les canonades, les bombes d’impulsió o de transvasament, els vasos d’expansió o les vàlvules no es consideren recipients.

Reforma o modificació: qualsevol actuació en una instal·lació sotmesa a aquest Reglament que no sigui una ampliació ni una reparació.

Reparació: qualsevol operació amb la finalitat de restaurar les condicions i les característiques originals de qualsevol part de la instal·lació deteriorada per l’ús que se n’ha fet, les accions externes de qualsevol altra mena o el simple transcurs del temps. La substitució d’elements o d’equipaments per altres de les mateixes característiques es considera una reparació; però, per contra, si se substitueixen elements o equipaments que comporten una variació de les característiques originals de la instal·lació, de les seves parts o dels seus equipaments, es considera una reforma o una ampliació.

Revisió periòdica: comprovacions o proves que l’instal·lador ha de fer per assegurar el bon funcionament de la instal·lació.

Subministrador: persona física o jurídica que subministra hidrocarbur, ja sigui amb canvi de dipositari o sense.

Titular de la instal·lació: persona física o jurídica propietària d’una instal·lació, que també en pot ser l’usuari.

Unions desmuntables: unions que per disseny estan concebudes per poder executar les operacions de connexió i de desconnexió de manera fàcil mantenint intacta la qualitat d’unions estanques.

Unions fixes: unions estanques en què les operacions de desconnexió només es poden efectuar perquè es destrueixen i perden la qualitat d’unió estanca, llevat que s’efectuïn de nou com si es tractés de la primera execució i es reposin els materials de la unió.

Usuari: persona física o jurídica que utilitza la instal·lació per al seu consum, com ara els llogaters d’una propietat. A efectes d’aquest Reglament, no es considera usuari d’una instal·lació el client d’una estació de servei o situacions anàlogues.

Vehicle: artefacte o aparell així definit per la Llei del Codi de la circulació.

Venteig: sistema dissenyat per prevenir els efectes de les alteracions brusques de pressió interna d’un dipòsit d’emmagatzematge com a conseqüència de les operacions de transvasament o de les variacions de la temperatura ambient.

Vies de comunicació de servei: carreteres, carrers o camins de circulació restringida o reglamentada.

Vies de comunicació pública: carreteres, carrers o camins d’ús públic i de lliure circulació.

Zones classificades: emplaçaments en què hi ha o hi pot haver gasos o vapors inflamables en quantitat suficient per produir mescles explosives o inflamables tal com es preveu a la norma EN 60079-10.

Zona de càrrega i descàrrega: llocs on se situen les unitats de transport o els recipients mòbils per dur a terme les operacions de transvasament de líquids entre les unitats o els recipients esmentats i els emmagatzematges o entre les unitats de transport.

Zona de foc obert: zones en què, de manera esporàdica o continuada, es produeixen flames o guspires a l’aire lliure, i zones en què hi ha superfícies que poden escalfar-se fins a temperatures suficients per produir una ignició.

L’emmagatzematge es pot efectuar en dipòsits fixos o recipients mòbils, segons les limitacions que es determinen en aquest Reglament per a cada cas.

Les instal·lacions de consum fixes només poden ser alimentades per instal·lacions d’emmagatzematge fixes, a excepció de les instal·lacions provisionals previstes en aquest Reglament.

La capacitat d’emmagatzematge de la instal·lació no pot ser inferior a l’equivalent a quaranta-cinc dies de la despesa nominal normal total dels aparells de consum que alimenta. El càlcul d’aquesta capacitat mínima s’ha de fer segons el que estableix l’annex I d’aquest Reglament.

En cas de reforma o adaptació d’una instal·lació ja existent, i en cas que sigui tècnicament impossible complir amb aquesta capacitat, es poden instal·lar dipòsits amb menys volum, però sempre vetllant per instal·lar el dipòsit amb la màxima capacitat que es pugui donar. En aquest cas cal adjuntar en la documentació administrativa el document que ho justifiqui.

Tots els dipòsits han de complir les normes EN 12285-1, EN 12285-2 i EN 13341, o qualsevol que les substitueixi, segons la Llei competent en seguretat i qualitat industrial, i han de ser obligatòriament de doble paret, del mateix material o d’un de diferent. Està totalment prohibit instal·lar dipòsits de capa simple.

Els dipòsits han de disposar sempre d’un sistema de detecció de fuites. Aquest sistema ha de ser conforme a la norma EN 13160, i el detector i els seus accessoris han de ser accessibles per facilitar-ne el control. En cas que funcioni elèctricament, la connexió ha de ser directa a la xarxa i de manera permanent.

Tot dipòsit ha de disposar d’un sistema o un element, contrastat pel seu fabricant, que permeti mesurar la quantitat real de producte que s’emmagatzema en un moment determinat sense perjudici que es pugui disposar d’altres sistemes que permetin la mesura a distància o en temps real. Sempre que sigui tècnicament possible, aquest dispositiu s’ha de situar al costat de la boca de càrrega.

Es permet que el dipòsit pugui anar equipat a l’interior amb elements que permetin evitar l’explosió en cas d’incendi, sempre que aquest producte hagi estat assajat per un organisme certificador, que el fabricant del dipòsit n’aprovi l’ús i que permeti que els elements que es trobin dintre del dipòsit (indicador de la quantitat restant, vàlvula de sobreompliment…) puguin funcionar sense cap mena d’inconvenient.

De forma excepcional, la instal·lació es pot dissenyar amb diversos dipòsits.

La capacitat de la instal·lació es pot repartir en més d’un dipòsit amb una única boca de càrrega, sempre que quedin assegurades la disponibilitat i la repartició del producte en el moment de la càrrega entre els dipòsits. En aquest cas, es considera el conjunt de la instal·lació com una única instal·lació.

Es pot utilitzar un dipòsit compartimentat per poder contenir diversos productes, sempre que els productes que es trobin als compartiments d’un mateix dipòsit siguin compatibles. En aquest cas, cada compartiment ha d’estar proveït d’una boca de càrrega independent i s’ha de considerar cada compartiment com una instal·lació independent.

Els dipòsits es poden instal·lar a dins i a fora de les edificacions i s’han d’allotjar d’acord amb el que indiquin les normes per a dipòsits de doble paret que en cada cas els siguin aplicables.

Els dipòsits interiors de líquids de classe B, amb independència de si són soterrats o aeris, només es poden instal·lar en edificis d’ús exclusivament industrial o que estiguin destinats específicament a l’emmagatzematge.

L’emplaçament respecte dels fonaments dels edificis i dels suports es du a terme, segons el criteri del tècnic redactor del projecte, de tal manera que les càrregues no es transmetin al dipòsit.

Els dipòsits s’han de col·locar i llastrar, si escau, de manera que puguin suportar amb seguretat les accions que en un moment determinat es puguin originar en el terreny circumdant, especialment per als efectes d’immersió. En aquest cas es considera que és segur quan el coeficient de seguretat és igual o superior a 3.

Es limita la capacitat d’emmagatzematge a l’interior d’edificacions a 30 m3 per a líquids de la classe B i a 100 m3 per als de les classes C i D. En casos degudament justificats, el ministeri encarregat de la seguretat industrial pot autoritzar capacitats més grans.

La implantació del dipòsit l’ha d’efectuar l’empresa instal·ladora i, en cas que sigui preceptiu un projecte, s’ha de fer sota la supervisió de la direcció facultativa. En cap cas no s’ha de tapar sense que la direcció facultativa, o l’instal·lador en cas de no ser necessari un projecte, hagi comprovat la implantació correcta del dipòsit i de les canonades.

La distància de qualsevol punt del dipòsit al límit de propietat ha de ser com a mínim de 0,5 m.

A excepció de les zones comunes del garatge o el pàrquing, el pas d’home no pot trobar-se en cap local on es prevegi la presència de persones.

Els dipòsits de capa simple ubicats a l’interior d’edificis i d’instal·lacions ja existents han d’estar obligatòriament dins d’una cubeta de retenció.

La capacitat total d’emmagatzematge dintre dels edificis es limita a 3 m3 per als productes de la classe B i a 100 m3 per als productes de les classes C i D. Els dipòsits de superfície en cap cas no es poden instal·lar en locals on es prevegi la presència de persones.

Tot local que contingui un dipòsit ha de tenir una ventilació alta mínima directa a l’exterior de 200 cm2 de secció. Aquesta ventilació ha de ser de 400 cm2 si la boca de càrrega es troba a l’interior del local.

Tots els emmagatzematges de la classe B i els de capacitat igual o superior a 3.000 litres de les classes C i D que es trobin a l’interior han d’estar situats en recintes destinats exclusivament a aquest fi. Les portes i les finestres s’han d’obrir cap a l’exterior i han de tenir l’accés restringit i degudament senyalitzat. A la part exterior de la porta o a prop de la porta s’ha de col·locar un avís que sigui fàcilment visible amb el text següent: “Atenció. Dipòsit de combustible. Prohibit fumar, encendre foc o utilitzar aparells que produeixin guspires.”

Els emmagatzematges de productes de les classes C i D amb una capacitat inferior a 3.000 litres poden instal·lar-se en locals no exclusius, sempre que es compleixin els requisits següents:

Les instal·lacions elèctriques i la il·luminació del recinte han de complir la normativa aplicable vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

Les mesures de protecció contra incendis han de complir el que es preveu en aquest Reglament en el que sigui aplicable en cada cas.

En edificis d’ús col·lectiu (habitatges o activitats comercials dintre del mateix edifici) no es permeten emmagatzematges de líquids combustibles, siguin de la classe B, C o D, dins de cap part privativa. S’accepta que en una zona comuna, dins d’un recinte destinat exclusivament a l’emmagatzematge de líquids de la classe C o D, hi hagi dipòsits independents per a cada usuari, que han de constituir cada un una instal·lació independent. En aquest cas cal un projecte de seguretat contra incendis per al recinte que contingui els dipòsits.

Els dipòsits aeris instal·lats en interior han d’ubicar-se a la planta més baixa de l’edifici, i no hi pot haver cap buit constructiu per sota del nivell on es troba el dipòsit a excepció dels dipòsits de plàstic, d’acord amb l’article 22 “Condicions específiques de les instal·lacions amb dipòsits de plàstic” d’aquest Reglament.

Els dipòsits aeris ubicats a l’exterior no poden ser en cap indret on es puguin produir acumulacions d’aigua.

Les instal·lacions en fossa poden ser de dos tipus: en fossa tancada (buit soterrat o habitació soterrada) o en fossa mig tancada.

Les instal·lacions en fossa tancada (buit soterrat o habitació soterrada) es consideren, quant a dimensions i disseny, instal·lacions de superfície, descrites a l’article 9 “Emmagatzematge en dipòsits de superfície” d’aquest Reglament. La coberta de la fossa pot estar a un nivell diferent del terreny circumdant.

Les instal·lacions en fossa mig tancada són les que disposen d’una ventilació entre la coberta i la fossa. La distància entre la coberta i l’acabament superior dels paraments laterals de la fossa ha de ser de 50 centímetres com a mínim. El disseny ha de preveure que no pugui entrar l’aigua de pluja a l’interior de la fossa. Aquest tipus d’instal·lació es considera, a tots els efectes, com una instal·lació en fossa tancada.

La fossa ha de ser estanca, entre altres raons per evitar l’entrada d’aigües subterrànies.

Les distàncies de seguretat per a emmagatzematges amb una capacitat superior a 100 m3 s’han de determinar en el projecte, sobre la base d’un estudi tècnic que ha de tenir en compte el lloc d’implantació, les normes tècniques internacionals i l’estat de la tècnica en el moment de la construcció.

Les distàncies mínimes entre les instal·lacions i el límit de la propietat exterior en què es pugui edificar i les vies de comunicació pública són les que s’estableixen a la taula següent:

Les distàncies mínimes entre les instal·lacions i els establiments de concurrència pública són el doble de les establertes en el punt anterior.

Les distàncies mínimes anteriors es poden reduir mitjançant l’adopció de mesures i sistemes addicionals de protecció contra incendis, fins a un màxim del 50%. A l’efecte de reducció, es defineixen els nivells de protecció següents:

Les distàncies entre dipòsits de superfície amb una capacitat unitària igual o superior a 5.000 litres per a productes de les classes C i D i per a tots els de la classe B són les següents:

Tots els dipòsits provisionals han de ser de capa doble, instal·lats de cara a prevenir qualsevol risc o vessament.

Per dur a terme algun tipus d’actuació sobre un dipòsit fix que suposi haver-lo de deixar fora de servei durant un temps superior a 12 hores, es pot instal·lar un dipòsit de plàstic provisional de 1.000 litres de capacitat com a màxim, per un temps màxim de 45 dies.

Les unitats de subministrament a vehicles en obra o en proves esportives són el conjunt format per un dipòsit d’emmagatzematge i un equip de subministrament per abastir in situ els vehicles especials que estan operatius en obres civils en construcció i els vehicles que participen en proves esportives. Es poden instal·lar temporalment, sigui durant l’execució de l’obra, sigui durant el temps de la realització de la prova esportiva, i quan s’acabin la instal·lació s’ha de desmuntar. Es poden utilitzar vehicles cisterna per a l’abastament puntual d’aparells o d’un vehicle no apte per a la via pública o de difícil desplaçament (retroexcavadora, grues de gran tonatge…), però en cap cas no es poden utilitzar com a dipòsit fix. També es poden utilitzar dipòsits de doble paret aptes per al transport de mercaderies perilloses de líquids inflamables. Per traslladar aquestes unitats s’ha de complir la normativa sobre el transport de matèries perilloses (ADR) o transportar les unitats buides de producte, netes i desgasificades.

A excepció de l’abastament puntual amb vehicle cisterna d’aparells o d’un vehicle no apte per a la via pública, el titular de la instal·lació provisional ha de sol·licitar la placa d’identificació del dipòsit seguint el procediment convencional descrit en aquest Reglament. Cal que es mencioni que la instal·lació és provisional i cal que es faci una descripció de la instal·lació i la durada de la instal·lació provisional.

No es permet la instal·lació de dipòsits provisionals a l’interior d’edificis amb combustible de la classe B.

Les exigències d’aquest article s’apliquen als emmagatzematges en recipients mòbils amb una capacitat unitària de fins a 1.000 litres. Queden exclosos d’aquesta disposició els recipients o els emmagatzematges següents:

Els recipients mòbils han de complir les condicions constructives, les proves i les capacitats màximes unitàries que s’estableixen en l’Acord europeu de transport de mercaderies perilloses (ADR).

La capacitat màxima d’emmagatzematge a l’interior d’edificis no ha de ser superior a la que s’ha establert per a dipòsits fixos i s’ha de disposar com a mínim de dos accessos independents degudament senyalitzats, quan la capacitat sigui superior a 100 litres per a la classe B i de 5.000 litres per a la classe C.

El recorregut màxim real a l’exterior o a una via d’evacuació segura no ha de ser superior a 25 metres.

En cap cas la disposició dels recipients no ha d’obstruir les sortides normals o d’emergència ni ha de suposar cap obstacle per a l’accés a equips o a zones destinades a la seguretat.

Quan s’emmagatzemin líquids de diferent classe en una mateixa pila o prestatge es considera tot el conjunt com un líquid de la classe més restrictiva. Si s’emmagatzemen en piles o prestatgeries separades, la suma dels quocients entre les quantitats emmagatzemades i les permeses per a cada classe no ha de ser superior a 1.

Les piles de productes no inflamables ni combustibles poden actuar com a elements separadors entre piles i prestatgeries, sempre que aquests productes no siguin incompatibles amb els productes inflamables.

Els elements mecànics destinats al moviment dels recipients s’han d’adequar a les exigències derivades de les característiques d’inflamabilitat dels productes emmagatzemats.

Quan els recipients s’emmagatzemen en prestatgeries o superposats, es computa, a l’efecte de l’alçària màxima permesa, la suma de les alçàries dels recipients.

El punt més alt de l’emmagatzematge no pot estar menys d’un metre per sota de qualsevol biga, estructura, aixeta o ruixador d’aigua polvoritzada (sprinkler) o un altre obstacle situat en la seva vertical.

No es permet l’emmagatzematge de productes de la classe B en soterranis o en espais el sòl dels quals estigui situat a un nivell inferior al pla de la via pública.

Els emmagatzematges en interiors han de disposar de ventilació natural o forçada.

En cas que es transvasin líquids de la classe B, si el volum màxim és superior a 10 litres per metre quadrat de superfície la ventilació ha de ser de tipus forçat i d’un cabal superior a 0,3 m3/minut i mai inferior a 4 m3/minut.

Quan la ventilació sigui forçada, ha de seguir la directiva ATEX i s’ha de disposar d’alarma en cas d’avaria. La ventilació s’ha de conduir fins a l’exterior mitjançant conduccions que conservin les condicions de resistència al foc, tan elevada com sigui possible en funció dels locals per on circulin. La sortida a l’exterior s’ha d’efectuar de manera que en cap cas els vapors no es puguin introduir en cap local o edificació.

El local on es trobi ubicat l’emmagatzematge es considera local de risc alt a l’efecte de risc d’incendi.

S’ha de mantenir un passadís lliure de com a mínim 1 metre d’ample llevat que s’exigeixi una amplada més gran en altres normatives que li siguin aplicables.

Llevat que els recipients siguin de doble paret, el sòl del local i els primers 10 cm, a comptar del sòl, dels tancaments al voltant de tot el recinte han de ser estancs al líquid, incloses les portes i les obertures. El sòl ha de tenir un pendent que faciliti la recollida del líquid que hagi pogut vessar.

Les canonades per conduir hidrocarburs poden ser d’acer al carboni, de coure, de plàstic o d’un altre material adequat al producte de què es tracti, sempre que es compleixin les normes EN 14125, EN 10255 i UNE 19046 que els siguin aplicables en cada cas.

Es poden utilitzar canonades de materials sobre els quals no hi hagi cap normativa aplicable sempre que disposin d’un certificat lliurat per un laboratori oficial autoritzat a Andorra o a la Unió Europea en què se certifiqui el compliment dels requisits següents:

En les canonades d’acer, els canvis de direcció s’han de dur a terme preferentment mitjançant la incurvació en fred del tub, d’acord amb les normes EN 10240 o EN 10255, segons que sigui o no sigui galvanitzat. Si el radi de curvatura és inferior al mínim establert en les normes, s’han d’utilitzar colzes d’acer per soldar o bé colzes i corbes de foneria mal·leable del tipus definit a la norma EN 10242.

Per a les instal·lacions industrials, les canonades han de ser de doble capa, amb un sistema de detecció de fuites. Cal fer un estudi per preveure tants detectors de fuites com siguin necessaris i estudiar la ubicació perquè siguin com més efectius millor. Per a la resta de les instal·lacions, la instal·lació de canonades de doble capa és recomanable.

Les unions dels tubs entre si i amb els accessoris es fa tenint en compte els materials en contacte i de manera que el sistema utilitzat n’asseguri la resistència i l’estanquitat, sense que es puguin veure afectats pels líquids o vapors que previsiblement han de conduir. No s’accepten les unions roscades o amb brides llevat de les unions amb equips o que no es puguin inspeccionar visualment de manera permanent.

Quan els tubs s’empalmin a les connexions del pas d’home, les unions han de ser desmuntables de manera que es permeti alliberar completament l’accés del pas d’home. El diàmetre de les canonades i dels seus accessoris s’ha de calcular en funció del cabal, de la longitud de la canonada i de la viscositat del líquid a la temperatura mínima a què el líquid pugui estar.

La càrrega o l’ompliment del dipòsit es fa mitjançant connexions formades per dos acoblaments ràpids oberts, un mascle i l’altre femella, a fi que a través seu es pugui efectuar la transferència dels líquids de manera estanca i segura.

Els acoblaments entre el vehicle cisterna i la boca de càrrega han de ser compatibles i d’un material que no pugui produir guspires en el xoc contra altres materials. L’acoblament ha de garantir-ne la fixació i no permetre un desacoblament fortuït, i també n’ha d’assegurar la continuïtat elèctrica.

La boca de càrrega ha de situar-se a la via pública o en un camí privat en què pugui circular un camió de servei de combustible. La boca de càrrega s’ha de situar a una altura compresa entre 0,80 i 1,10 metres del pla de terra i al més a prop possible del dipòsit.

En instal·lacions ja existents, sempre que es justifiqui que tècnicament és impossible complir aquests requisits, la boca de càrrega es pot ubicar en un altre indret i en una altura diferent, sempre que aquesta altura sigui fàcilment accessible. La justificació s’ha de descriure en la declaració o en la fitxa justificativa, segons escaigui, que ha de presentar el tècnic competent que correspongui en funció de la instal·lació.

En cap cas la boca de càrrega no es pot trobar a l’interior de locals tècnics, ni de locals on es prevegi la presència de persones. Pel que fa als garatges o als pàrquings, només es permet la presència de la boca de càrrega en els no previstos per a ús públic, i sempre que disposin d’una ventilació mínima permanent directa a l’exterior de 400 cm2 i s’extremin les precaucions en el procediment de càrrega, com per exemple prohibir el trànsit de vehicles pel pàrquing en el decurs de la càrrega i fins a una hora després, per assegurar l’evacuació dels vapors generats en el decurs de la càrrega.

Si la boca de càrrega és a la via pública, ha de trobar-se dintre d’un armari o d’un caixó de mides suficients per poder manipular amb seguretat els acoblaments de connexió. L’armari o el caixó ha de disposar d’una porta amb pany de clau triangular.

El tipus de boca de càrrega dels dipòsits ha de ser el que fixa la norma EN 14420-6, de 2” fins a 5.000 litres de capacitat i de 3” per a capacitats superiors. Per a les instal·lacions existents, fins que no es faci un canvi de la totalitat de la canonada en la instal·lació es permet que el diàmetre de la boca de càrrega sigui de 2” per a instal·lacions de fins a 15.000 litres.

Els dipòsits han de tenir un limitador que ha d’interrompre automàticament l’ompliment del dipòsit quan s’arribi al nivell màxim. Aquest dispositiu ha de complir les especificacions que preveu la norma EN13616 i sempre que sigui possible ha de ser del tipus A2 (800 kPa o 8 bars). A la boca de càrrega s’ha de penjar la placa de característiques del limitador d’ompliment que proporciona el fabricant, on apareixen les seves característiques i, sobretot, la pressió màxima de servei.

Els dipòsits han de disposar d’algun sistema que eviti que es remogui el fang del fons del dipòsit, com per exemple que la canonada de càrrega entri al dipòsit fins a 15 cm del fons i acabi tallada en pic de flauta, o bé, quan el líquid emmagatzemat sigui de la classe C o D, que el final de la canonada de càrrega pugui fer-se mitjançant una corba del tipus hamburguesa de 180º. El limitador de sobreompliment ha de permetre l’acoblament d’aquest tipus de sistema sense cap mena d’inconvenient.

El diàmetre de la canonada de càrrega, del limitador de sobreompliment i en general de qualsevol element muntat en la conducció de càrrega de la instal·lació ha de ser en tota la longitud igual o superior al de l’acoblament de càrrega.

La boca de càrrega ha d’estar situada a una distància no superior a 10 m de la zona d’estacionament prevista del vehicle cisterna.

L’extracció del producte es pot fer per aspiració, impulsió o gravetat. La canonada d’extracció s’ha de calcular d’acord amb el cabal de subministrament als equips corresponents i amb les normes que els fabricants recomanin.

En la canonada d’extracció, s’ha d’instal·lar una vàlvula de tancament ràpid, que es pugui accionar des de l’accés a la sala de calderes o, si no n’hi ha, des d’una zona propera al dipòsit, d’accés fàcil i segur. Per evitar el buidat de la canonada cal col·locar una vàlvula antiretorn.

Immediatament abans de l’aparell de consum i immediatament abans que la canonada d’extracció passi per l’interior de l’habitatge, s’han d’instal·lar els elements següents:

El recorregut de la canonada d’extracció ha de ser tan curt com sigui possible i, sempre que es pugui, no ha de passar per l’interior de l’habitatge, a excepció del garatge o el pàrquing. En cap cas no pot passar per locals de tercers.

Quan la canonada tingui una disposició flotant, s’ha d’elaborar amb materials resistents al líquid emmagatzemat i amb materials certificats pel fabricant adequats a l’ús que s’hi vulgui donar.

Les canonades de retorn, quan siguin necessàries, s’han de calcular i dimensionar de manera anàloga a les d’extracció.

Els dipòsits han de disposar d’una canonada de venteig d’un diàmetre de 2” com a mínim. En el cas que la boca de càrrega sigui d’un diàmetre superior a 2”, quan sigui tècnicament possible, cal muntar un venteig amb el mateix diàmetre que la boca de càrrega.

Per a les instal·lacions existents, fins que no es faci un canvi de la totalitat de la canonada en la instal·lació es permet que la canonada tingui un diàmetre interior mínim de 25 mm per a capacitats iguals o inferiors a 3.000 litres i de 40 mm per a capacitats superiors.

La sortida de la canonada de venteig ha d’estar protegida amb un dispositiu paraflames.

La instal·lació s’ha de dissenyar de manera que en cap circumstància el tub de venteig no s’ompli d’hidrocarbur.

El venteig ha d’instal·lar-se de manera que comuniqui amb l’exterior. Els vapors expulsats en el decurs de la càrrega han de poder dispersar-se fins al punt de no ser nocius ni molestos per a les persones i no han de ser prop de fonts d’ignició o inflamació.

Quan es pugui justificar que els vapors en cap moment no poden afectar les persones ni entrar en contacte amb punts d’ignició, es pot admetre que el venteig es trobi a una altura o a distàncies inferiors. La justificació s’ha de descriure en la documentació tècnica que ha de presentar al departament competent l’instal·lador o el director tècnic depenent de si la instal·lació requereix un projecte. En tots els casos, el venteig ha de trobar-se al mateix temps 50 cm per sobre del punt de càrrega i del nivell superior del dipòsit.

Sempre que es pugui, la ubicació del venteig ha de ser a la vertical de la boca de càrrega. En tots els casos, ha de ser visible des del punt de comandament de descàrrega.

El venteig dels dipòsits amb un volum total igual o inferior a 1.000 litres de productes C o D pot desembocar a pàrquings o garatges sempre que aquests espais disposin d’una ventilació directa a l’exterior de secció igual o superior a 400 cm2.

Quan la instal·lació de venteig estigui dissenyada per recuperar vapors, s’ha de construir d’acord amb el projecte original i de conformitat amb les instruccions del fabricant de l’equip de recuperació.

La canonada ha de tenir un pendent de com a mínim un 1% en qualsevol punt del recorregut que asseguri una evacuació dels condensats cap al dipòsit.

Quan hi hagi més d’un dipòsit que contingui la mateixa classe de productes, es poden connectar a un sol conducte de ventilació, sempre que el diàmetre del conducte únic sigui com a mínim igual al més gran dels conductes individuals.

Els connectors han d’estar construïts amb materials apropiats per conduir combustibles líquids i reforçats o protegits exteriorment amb una funda metàl·lica o d’un altre material que garanteixi un grau de protecció mecànic equivalent.

S’admet la utilització d’elements flexibles en les connexions entre tubs rígids i equips; també entre els tubs rígids i les connexions del pas d’home dels dipòsits, com també amb les connexions amb els equips de consum, de transvasament o bombeig, i en general qualsevol equipament o aparell susceptible de produir vibracions o desplaçaments.

Els connectors flexibles han de ser accessibles de manera permanent i se n’ha de garantir la continuïtat elèctrica quan s’utilitzin amb productes de classe B.

Les instal·lacions amb dipòsits de plàstic han d’instal·lar-se i utilitzar-se seguint les prescripcions del fabricant i d’aquest Reglament, a excepció de les condicions particulars que s’indiquen a continuació.

Es prohibeix l’ús de dipòsits de plàstic per emmagatzemar productes de la classe B.

Es limita la capacitat unitària dels dipòsits de plàstic a 3.000 litres.

Si el fabricant no indica el contrari, els dipòsits de plàstic han d’instal·lar-se sempre aèriament, sense soterrar-los, ni tan sols parcialment. Tampoc no poden estar sotmesos a cap tipus de pressió. Les proves de pressió de les canonades s’han de fer aïllant-les completament del dipòsit.

En els casos en què el dipòsit sigui transparent i el nivell del producte sigui fàcilment visible, no cal preveure el dispositiu de mesurament.

Pel que fa als requisits específics de la boca de càrrega, aquesta boca ha de ser un orifici que serveixi per a això ubicat al mateix dipòsit, sense acoblament ràpid ni limitador de sobreompliment. La càrrega s’ha d’efectuar per mitjà d’una pistola de càrrega, que ha de poder-se introduir fins a la protecció del gallet dintre de l’orifici.

Per evitar l’acumulació de vapors, el local on es troba el dipòsit ha d’estar ventilat a l’exterior amb una ventilació permanent alta de secció igual o superior a 400 cm2.

Pel que fa als requisits específics per a la canonada de venteig, en aquest cas ha de tenir un diàmetre mínim de 25 mm.

En cas que es vulgui interconnectar diversos dipòsits de plàstic entre si per donar més capacitat d’emmagatzematge a una instal·lació, cal seguir les indicacions del fabricant. En qualsevol cas, la càrrega dels dipòsits s’ha de fer sempre tal com queda establert en aquest Reglament per als dipòsits de plàstic.

Els dipòsits de plàstic han d’instal·lar-se en interior llevat que el fabricant indiqui que poden instal·lar-se a la intempèrie. Es poden instal·lar a la planta d’accés on s’ha d’ubicar el camió per fer la càrrega d’hidrocarbur, o una planta per sobre o per sota. En qualsevol cas, mai no poden trobar-se en nivells per sobre d’habitatges o de locals comercials.

Aquest article no s’aplica a les instal·lacions amb dipòsits de plàstic que disposin de placa d’identificació, tot i que cal, quan sigui possible i fàcilment realitzable, adaptar-les com a mínim per realitzar la càrrega amb pistola, eliminant la boca de càrrega i la vàlvula de sobreompliment. En tots els casos, si es fa un canvi substancial en una instal·lació d’aquest tipus, cal adaptar-la íntegrament a les prescripcions del Reglament.

En cas que hi hagi una connexió entre elements metàl·lics de diferent material, cal protegir-los de la corrosió mitjançant maniguets dielèctrics.

Els dipòsits i les canonades d’acer s’han de protegir de la corrosió de la manera següent:

En els emmagatzematges de combustibles de tipus B, tots els tubs i elements metàl·lics aeris s’han de connectar al terra. Aquesta connexió no és necessària en les instal·lacions de líquids de les classes C i D.

Cal assegurar-se que no hi ha contacte entre, per una banda, els dipòsits i els tubs d’acer o de foneria soterrats i, per l’altra banda, la xarxa de terra general de coure. En qualsevol cas, el terra s’ha de fer amb vista a evitar parells galvànics que afavoreixin la corrosió de les canonades o els dipòsits d’hidrocarburs emprats en la instal·lació.

Al costat de cada lloc de càrrega o de descàrrega de productes de la classe B hi ha d’haver un cable conductor flexible, permanentment connectat al terra abans esmentat per un extrem. Per l’altre extrem ha d’anar connectat a una pinça de connexió de longitud suficient per connectar la massa de la cisterna del vehicle, abans i durant les operacions de càrrega i de descàrrega.

La connexió elèctrica de la posada a terra s’ha de fer mitjançant un interruptor manual, amb un grau de protecció suficient per al tipus de zona on estigui instal·lat. El tancament dels interruptors s’ha de fer sempre després de la connexió de la pinça al camió cisterna.

Per a la posada a terra es poden utilitzar les indicacions de l’informe UNE 109100 o un d’equivalent. La pinça i l’embornament de la posada a terra per al control de l’electricitat estàtica han de complir la norma UNE 109108, parts 1 i 2, o una norma equivalent.

La instal·lació de subministrament de combustible líquid per canonada a les instal·lacions de consum individual comença amb un emmagatzematge comú que ha de complir els requisits mínims establerts en aquest Reglament.

Una canonada condueix el combustible des del seu emmagatzematge fins a un equip de transvasament adequat a les característiques de la instal·lació de consum. A la sortida d’aquest equip s’inicia la xarxa de distribució, que està formada per canonades de diàmetre diferent, en funció de les característiques de cada tram segons la seva longitud i el cabal.

Les derivacions de la xarxa general a cada usuari es poden fer directament o des d’un col·lector comú per a diversos usuaris en funció del tipus de xarxa que es vol instal·lar. Al començament de la derivació individual cal instal·lar un comptador volumètric de combustible. També es pot instal·lar un comptador general al començament de la xarxa.

La xarxa de subministrament, l’emmagatzematge, l’equip de transvasament, les canonades i els seus accessoris i els equips de mesura han d’estar situats en un indret adequat a les característiques pròpies de l’element que s’ha d’instal·lar, el lloc on s’han d’ubicar, les mesures de seguretat i els materials o els elements situats a prop, de manera que poden variar per al mateix element en funció dels condicionants esmentats o d’altres que hi pugui haver.

De l’equip de mesura individual n’ha de sortir una canonada de combustible o connexió de servei particular per a cada usuari, individualitzada de la resta, accessoris i elements de seguretat corresponents que han d’arribar fins als aparells de consum.

La part de la instal·lació que circula per l’interior de parts privatives, ja sigui un habitatge, un local comercial, indústria o similar, ha de reunir unes condicions particulars i s’han d’instal·lar els elements adequats que protegeixin degudament la instal·lació de subministrament i l’equip de consum.

Les canonades han d’estar protegides adequadament contra la corrosió seguint els criteris establerts en aquest Reglament. Cal identificar-les tal com les determina la norma UNE 1063.

L’equip de transvasament és l’encarregat d’impulsar el combustible del dipòsit d’emmagatzematge fins als punts de consum.

El grup de pressió s’ha de muntar en un allotjament apropiat amb un caixó a la part inferior de sepiolita en què es puguin recollir les gotes de combustible que puguin vessar. A l’exterior s’ha d’allotjar en una arqueta, un armari o una caseta, de totxana, de formigó o d’un altre material resistent al foc amb una REI 120. L’habitacle ha de disposar d’una ventilació adequada directa a l’exterior per al lloc on estigui ubicat. La instal·lació elèctrica ha de complir les prescripcions de la normativa vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió per a aquests tipus d’instal·lacions.

Per a cabals de transvasament iguals o inferiors a 6 litres per hora, llevat de les instal·lacions que subministrin a edificis residencials públics (hotels o similars), l’equip de transvasament pot ser amb un sol grup motobomba, filtre i vàlvula de seguretat si s’enclava amb el cremador de la caldera. En cas que sigui autònom, cal que s’hi afegeixi el pressòstat i el vas d’expansió.

La xarxa de distribució per combustible líquid té com a funció el transport d’aquest combustible des de la sortida de l’equip de transvasament fins a tots els equips de mesura dels usuaris de la xarxa. Pot ser vertical o horitzontal, en funció de la configuració de la xarxa i del tipus d’edificació a què doni servei.

La condició que caracteritza la instal·lació horitzontal és que és d’un sol nivell de cota variable. Ha d’estar destinada a donar servei a conjunts d’habitatges, polígons de naus industrials amb naus individuals, centres comercials o altres de característiques similars. Gairebé la totalitat de la xarxa en modalitat soterrada en el subsol, en galeria tècnica o un sistema similar degudament protegida ha de circular amb les proteccions i les senyalitzacions adients.

Es denomina instal·lació vertical la xarxa de distribució que s’instal·la en edificis on els usuaris estan ubicats en diverses plantes. Les derivacions en la instal·lació vertical es poden fer per planta o mitjançant un col·lector comú d’on surten totes les derivacions als usuaris.

A les xarxes horitzontals, la xarxa ha d’estar formada per un conjunt de canonades que recorren les diverses vies de comunicació per donar subministrament a tots els possibles usuaris. S’ha de promoure que la xarxa sigui tan mallada com sigui possible i s’han d’instal·lar claus de seccionament en cada entroncament, de manera que cada ramal pugui quedar independitzat de la xarxa general en cas que per avaria sigui necessari tallar el subministrament. En els ramals oberts s’ha de disposar d’una clau de pas situada al començament del ramal.

Per cada deu usuaris connectats al mateix tram de canonada s’ha de col·locar una clau de pas amb un màxim de 100 metres de distància entre elles. També s’han d’instal·lar claus de pas en els encreuaments dels carrers, a cada costat.

No cal instal·lar claus de pas en les derivacions de la xarxa de distribució als comptadors individuals; es poden connectar directament a la canonada segons els sistemes que s’indiquen més endavant.

Com a mínim s’ha de col·locar un purgador manual o automàtic al llarg de la xarxa i al punt més elevat. A les xarxes en què el col·lector general formi un circuit tancat, s’ha de col·locar un altre purgador situat en un dels ramals de l’entroncament del retorn amb la sortida del grup de pressió. En els circuits ramificats sense tancar s’han de disposar purgadors al final de cada ramal. També n’hi haurà al punt més elevat de les columnes que no estiguin connectades entre si o al punt més alt de la connexió entre si.

Les canonades de les xarxes de distribució han de complir el que indica el capítol relatiu a la regulació general de les canonades d’aquest Reglament, llevat de les especificacions que es determinen en aquest article.

Les unions dels diversos trams de canonades de coure s’han d’efectuar mitjançant una soldadura forta, una temperatura de fusió superior a 800 ºC, i a testa. Les unions roscades es limiten a les connexions entre la canonada i els accessoris o entre els accessoris. Totes les unions roscades han de ser accessibles de manera permanent. Les derivacions dels diversos ramals de coure s’han de fer mitjançant una T soldada.

Les claus han de ser estanques, interiorment i exteriorment, i han de resistir una prova hidràulica igual a tres vegades la pressió màxima de treball, amb un mínim de 600 kPa (6 kg/cm2). Quan a la xarxa es puguin presentar pressions iguals o superiors, les claus han de portar gravada la pressió màxima a què poden ser sotmeses.

Per a canonades d’acer forjat o fos s’admeten accessoris roscats, fins a un diàmetre de 100 mm. Per a diàmetres superiors, cal fer les unions mitjançant brides.

La xarxa horitzontal ha d’anar soterrada, o per una galeria tècnica o bé per l’interior de les edificacions quan tinguin per sota aparcaments o locals que possibilitin l’accés directe des d’aquest local a l’habitatge.

Quan les canonades circulin per l’exterior han d’anar soterrades en una rasa de 0,40 metres de profunditat com a mínim, mesurats des de la superfície del terreny a la generatriu superior de la canonada. Aquesta rasa ha de ser, sempre que es pugui, independent de la dels altres serveis. Si aquesta condició no es pot respectar, ha de mantenir una separació de com a mínim 0,30 metres respecte de qualsevol conducció de gas o d’electricitat. En tot cas la xarxa de distribució no es pot col·locar per sobre de les conduccions d’aigua, ja sigui potable, pluvial o residual, llevat d’autorització expressa de l’òrgan competent en matèria de medi ambient.

La canonada ha d’anar soterrada en una capa de sorra rentada de riu. Aquesta capa ha de tenir com a mínim un gruix de 0,1 metres per sota i 0,20 metres per sobre de la canonada. S’ha de col·locar una senyalització adequada per sobre de la conducció i a una distància no inferior a 0,15 metres.

Les claus de pas o de seccionament, els purgadors i els filtres que es muntin als ramals de distribució han d’estar allotjats en arquetes d’obra amb la tapa corresponent. Aquests elements han de ser resistents al pas de vehicles quan estiguin situats a la calçada o a la zona de circulació d’aquests vehicles. Els equips de mesura individual s’han d’allotjar en armaris apropiats que els protegeixin mecànicament i tèrmicament.

Quan la xarxa circuli per l’interior d’un soterrani o un espai comú situat per sota dels locals que cal subministrar, la canonada de distribució s’ha de muntar pel sostre del local. En les zones en què hagi de circular per les parets s’ha de col·locar tan a prop del sostre com sigui possible. Llevat de casos degudament justificats, no s’admet la instal·lació encastada, i sempre que s’hagi de circular per un buit de la construcció no accessible, o travessar un mur, una paret o un envà, ha d’anar a dins d’una beina estanca. La beina ha de sobresortir dels paraments com a mínim 5 mm.

La separació entre canonades i la seva accessibilitat han de permetre que es puguin manipular i substituir sense desmuntar la resta.

Els suports de les canonades han d’estar disposats de manera que no exerceixin esforços sobre els elements o els aparells als quals estiguin units ni la seva fletxa sigui superior al 2 per 1.000.

Els elements de subjecció han de permetre la dilatació lliure de la canonada sense que en resulti malmès l’aïllament.

Les instal·lacions de subministrament a motors tèrmics són les que estan destinades a subministrar carburants o combustibles a motors tèrmics fixos.

El subministrament de combustible es pot efectuar ja sigui per gravetat, ja sigui amb una bomba elèctrica amb recirculació automàtica.

La instal·lació elèctrica s’ha d’efectuar d’acord amb la reglamentació específica vigent.

Els materials utilitzats en la construcció dels equips han de ser resistents a la corrosió d’acord amb el que s’estableix en aquest Reglament.

De manera opcional es poden instal·lar equips de control de subministrament, que poden ser mecànics o electrònics, adequats per a l’ús al qual es destinen i per a l’emplaçament on estiguin situats. La funció d’aquests equips és controlar el combustible subministrat a cada motor, així com gestionar-ne la posada en funcionament i la parada de la instal·lació.

Si el dipòsit d’emmagatzematge de combustible se subministra de forma automàtica des d’un altre dipòsit mitjançant un sistema de bomba elèctrica, el dipòsit receptor ha de disposar d’una vàlvula o una clau que eviti un ompliment superior al 80% de la capacitat que té. Aquest dispositiu ha de complir la norma EN13616. Alternativament, es pot instal·lar un sistema de doble nivell que asseguri que, en cas que el sistema normal de control d’ompliment falli, es tanqui automàticament una vàlvula de tall que eviti que el dipòsit s’ompli massa.

A sota d’aquest dipòsit cal col·locar una safata de capacitat igual o superior a la del dipòsit d’emmagatzematge, llevat que aquest dipòsit sigui de doble paret.

Aquestes instal·lacions estan prohibides a l’interior d’edificis destinats a altres usos que no siguin industrials quan es vulguin emmagatzemar productes de la classe B.