LegalizeDecret del 16-12-2020 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs
Les mesures han estat pròximes als valors de referència, excloses les parasitàries indicades pel tècnic que certifica la prova, durant tota la duració de la prova i si el tècnic que certifica la prova no ha detectat ni registrat cap senyal de fuita.
Article 77. Proves de pressió de les canonades i mesurament de gruixos
Les canonades de capa simple han de passar una prova de pressió cada cinc anys.
Les proves de pressió s’han d’efectuar mitjançant el que s’estableix a la norma EN 14336 per a canonades metàl·liques i a la CEN/TR 12108 per a canonades plàstiques.
Les canonades del venteig no han de passar la prova de pressió. Les emprades en emmagatzematges de líquids de classe B i les que, en el decurs del funcionament normal de la instal·lació, puguin omplir-se de líquid han de passar una prova d’estanquitat.
Article 78. Control de les proves d’estanquitat i de pressió
Correspon al titular de la instal·lació vetllar perquè s’efectuïn les proves d’estanquitat i de pressió a les seves instal·lacions.
Qualsevol prova d’estanquitat i de pressió ha de ser controlada i certificada per un organisme d’inspecció i control. Del resultat i del control i la supervisió de la prova, l’organisme d’inspecció i control n’ha d’aixecar una acta, signada pel tècnic de l’organisme d’inspecció i control, pel titular de la instal·lació o el representant autoritzat i per l’empresa que ha dut a terme la prova. D’aquesta manera el titular expressa la seva conformitat amb l’acta o pot expressar les al·legacions que en el seu dret corresponguin. En queda un exemplar per al titular, un per a l’empresa que ha realitzat la prova i l’original per a l’organisme de control.
L’organisme d’inspecció i control ha de conservar les actes durant almenys deu anys i les ha de tenir a disposició dels tècnics del departament competent.
L’organisme de control ha de registrar igualment al departament competent un certificat del control de les diferents proves i dels resultats obtinguts amb el contingut mínim següent:
Dades del titular de la instal·lació.
Adreça de la instal·lació i número CESI.
Dades de la instal·lació.
Número de placa d’identificació de la instal·lació.
Nombre i volum dels dipòsits agrupats amb una sola boca de càrrega.
Tipus de dipòsit (plàstic, acer, refibrat…).
Tipus de producte.
Situació de la instal·lació (interior, exterior, soterrada, en fossa…).
Data de la posada en servei.
Data de la darrera inspecció periòdica.
Data de la darrera prova d’estanquitat del dipòsit.
Data de la darrera prova de pressió de les canonades.
Part de la instal·lació comprovada: dipòsit, canonades.
Motiu pel qual es fa la prova (prova periòdica, posterior a refibratge…).
Empresa que efectua la prova.
Aparell utilitzat.
Última data de calibratge de l’aparell.
Persona de l’organisme d’inspecció i control que supervisa i certifica la prova.
Hora d’inici dels preparatius.
Hora d’inici de la prova.
Hora de finalització de la prova.
Resultats de la prova.
Altres observacions o circumstàncies produïdes en el decurs de la prova dignes de ser mencionades.
El departament competent pot fixar un model de certificat únic per als organismes de control.
Si el dipòsit o les canonades no són estancs, cal aplicar l’article 89 “Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes” d’aquest Reglament. En l’apartat “Altres observacions o circumstàncies produïdes en el decurs de la prova dignes de ser mencionades” del certificat, cal indicar el desenvolupament de l’aplicació del dit article (tots els avisos, transvasaments, volums de productes transvasats, etc.), i anotar l’hora, el temps emprat per a cada actuació, etc., així com els resultats d’una inspecció visual de l’interior del dipòsit, amb indicació de la localització dels orificis i de l’estat del dipòsit.
El certificat s’ha de lliurar al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades.
Article 79. Inspecció periòdica dels assortidors i dels comptadors volumètrics i sistemes de transvasament anàlegs
Cada any ha de ser comprovat i calibrat qualsevol sistema de transvasament dels assortidors i de comptador volumètric previst en aquest Reglament per part d’un organisme de control autoritzat, d’acord amb el procediment fixat a l’annex II. També s’ha de comprovar que s’han efectuat les revisions i comprovacions en els terminis establerts en aquest Reglament.
El certificat s’ha de lliurar al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades. El departament competent pot fixar un model de certificat únic per als organismes de control.
En el cas que el calibratge sigui adequat, l’organisme de control ha de col·locar a l’assortidor un adhesiu en el qual s’indica el resultat positiu i la pròxima data de calibratge.
El calibratge d’aquests sistemes és facultatiu en el cas de subministrar a vehicles o a altres elements on es produeixi un canvi de dipositari del producte, sense transacció comercial.
Article 80. Baixa d’una instal·lació d’emmagatzematge de productes petrolífers
Quan una instal·lació prevista en aquest Reglament es doni de baixa, s’han de buidar els productes i desgasar, netejar i desballestar o inertitzar els dipòsits d’emmagatzematge.
Les restes de productes i fang que hi pugui haver als dipòsits i els productes utilitzats per netejar-los els ha de recuperar i tractar un gestor de residus competent i autoritzat.
El titular pot escollir entre desballestar la instal·lació o inertitzar-la omplint-la amb material inert o un altre producte similar a fi d’evitar un ompliment posterior.
Pel que fa a les altres parts de la instal·lació que no es puguin desballestar ni es puguin omplir de material inert i quedin en la instal·lació, s’han de prendre les mesures adequades perquè no pugui haver-hi dubtes que no estan en ús. En les boques de càrrega cal eliminar els acoblaments i obturar el tub mitjançant un element soldat que no permeti el proveïment per aquell indret.
Aquestes operacions s’han d’efectuar sota la supervisió d’un organisme de control, que ha de registrar un certificat de baixa de la instal·lació al departament competent segons les modalitats i eines facilitades, en el qual s’ha de certificar que s’han seguit correctament tots els passos descrits anteriorment (neteja, desgasificació i inutilització o desballestament del dipòsit i les canonades).
Mentre no s’hagi donat de baixa la instal·lació es considera, a tots els efectes, que la instal·lació està en servei i, en conseqüència, està sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament encara que no s’utilitzi.
Capítol vuitè. Obligacions, responsabilitats i infraccions i sancions
Article 81. Assegurança de les instal·lacions i dels qui subministren
Els titulars de les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança contractada amb una companyia legalment autoritzada a operar a Andorra que cobreixi la responsabilitat derivada dels danys que, amb motiu de l’explotació de la instal·lació, es puguin ocasionar a tercers o al medi ambient, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €), amb franquícies inferiors a l’1% i sense limitacions.
Les empreses que subministren productes previstos en aquest Reglament han de disposar d’una assegurança contractada amb una companyia legalment autoritzada a operar a Andorra que cobreixi la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €), amb franquícies inferiors a l’1% i sense limitacions.
Article 82. Capacitació professional
La persona que vol executar instal·lacions d’hidrocarburs, o que vol efectuar modificacions, ampliacions o el manteniment de les mateixes instal·lacions, ha de disposar del carnet d’instal·lador corresponent, segons les prescripcions i els requisits teòrics i pràctics detallats a l’annex VII.
El personal dels organismes d’inspecció i control destinat a efectuar les revisions o inspeccions de les instal·lacions compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament ha de demostrar que té els coneixements descrits a l’annex VII.
El carnet d’instal·lador és personal i intransferible, vinculat sempre a una empresa instal·ladora autoritzada.
El titular del carnet ha de notificar al departament competent qualsevol alta o baixa d’empresa en un termini de quinze dies hàbils.
Article 83. Empreses instal·ladores
Per poder exercir les activitats comercials d’execució, modificació, ampliació o manteniment d’instal·lacions o d’aparells afectats per aquest Reglament, a excepció de les reparacions o transformacions a doble capa dels dipòsits, cal que l’empresa tingui:
L’autorització del Govern per poder exercir com a empresa instal·ladora d’instal·lacions petrolíferes, com a activitat comercial.
Un director tècnic amb el carnet professional descrit en aquest Reglament en vigor, contractat a temps complet.
Les eines i els estris necessaris que estableixen les regles de l’art per poder desenvolupar l’activitat amb eficàcia.
Manòmetres i vacuòmetres per fer les proves reglamentàries, així com el material necessari per aconseguir les pressions de prova.
Una assegurança que ha de cobrir la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa, per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €).
Les empreses que no tinguin l’activitat comercial d’execució, arranjament o manteniment d’instal·lacions o aparells afectats per aquest Reglament, però que disposin d’instal·lacions d’aquest tipus i tinguin personal de manteniment, poden igualment desenvolupar tasques d’execució, manteniment o arranjament únicament de les seves pròpies instal·lacions, sempre que compleixin els mateixos requisits que els exigibles a una empresa instal·ladora, a excepció de l’autorització del Govern de l’activitat comercial d’empresa instal·ladora. En aquest cas, l’empresa assumeix les responsabilitats del titular de la instal·lació i de l’instal·lador.
Les empreses instal·ladores que vulguin realitzar els treballs de reparació i transformació a doble capa de dipòsits han de complir, a més, els requisits següents:
Han de lliurar un projecte genèric tipus que descrigui el procediment i el sistema utilitzat per dur a terme els treballs de refibratge a doble capa, i han de detallar els treballs previs, les fases i els passos seguits, els assaigs o comprovacions que s’han d’efectuar en cada fase i les proves finals.
Han d’aportar una llista dels productes que s’han d’utilitzar, les eines, els aparells i els estris.
Les empreses instal·ladores que, a més de dur a terme les instal·lacions incloses en aquest Reglament, vulguin reparar o modificar els assortidors o els dispensadors o els comptadors volumètrics previstos en aquest Reglament, s’han d’inscriure com a reparadors autoritzats en l’àrea competent en matèria d’energia. La inscripció requereix que l’empresa sol·licitant disposi dels recursos humans necessaris per dur a terme la instal·lació i dels mitjans tècnics que li permetin efectuar la comprovació dels sistemes de mesura una vegada reparats. A aquest efecte, han de justificar que disposen dels materials i els equipaments previstos a l’annex II d’aquest Reglament.
Article 84. Organismes d’inspecció i control
Per poder emetre els dictàmens, els informes i els certificats derivats de les inspeccions periòdiques previstes en aquest Reglament, a part de complir els requisits exigibles per la llei competent en la seguretat i qualitat industrial vigent, el titular ha de justificar documentalment, davant del departament competent, que compleix els requisits següents:
Disposar de l’autorització del Govern, com a organisme de control, com a activitat comercial.
Disposar d’un tècnic amb titulació universitària autoritzat i competent en l’àmbit d’aquest Reglament, contractat a temps complet i que ha d’exercir el càrrec de director tècnic.
Disposar de les eines i els estris necessaris per desenvolupar eficaçment l’activitat.
Disposar dels aparells de mesura i de control que es determinen seguidament:
Un mesurador de la resistència de terra (tel·luròmetre).
Un multímetre que incorpori voltímetres i amperímetres de rang adequat.
Un mesurador de gruixos de xapa.
Un mesurador d’aïllament de fins a 15 KV.
Disposar d’una assegurança que cobreix el risc de la responsabilitat de les actuacions professionals de l’empresa per un import no inferior a tres-cents mil euros (300.000 €).
Disposar d’una declaració expressa i escrita de no projectar, dirigir, efectuar o mantenir les instal·lacions o els aparellatges sotmesos en aquest Reglament, per part de l’empresa mateix o del personal adscrit.
Article 85. Tècnics autoritzats per projectar o dirigir
Els tècnics autoritzats per projectar i dirigir les instal·lacions d’hidrocarburs han de complir els requisits següents:
Ser enginyer o enginyer tècnic degudament autoritzat pel Govern, competent en les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament.
Tenir una assegurança de responsabilitat civil que ha de cobrir el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import mínim de tres-cents mil euros (300.000 €).
Article 86. Obligacions dels titulars
Els titulars han de complir totes les obligacions descrites en aquest Reglament, com per exemple:
Disposar de la placa d’identificació vigent i vetllar perquè es trobi ubicada a la boca de càrrega.
Mantenir les seves instal·lacions, els seus materials i els seus accessoris en les degudes condicions de seguretat, d’aptitud tècnica i de conservació.
Sol·licitar, quan sigui necessari, la realització de les revisions periòdiques i de les inspeccions periòdiques que s’estableixen al Reglament.
Complir les disposicions descrites en aquest Reglament.
Atendre les indicacions, els advertiments i les prescripcions d’ús i de seguretat de les instal·lacions que els puguin adreçar les empreses instal·ladores i subministradores.
Vetllar per reparar el més aviat possible la instal·lació quan, directament o indirectament, s’assabentin que no compleix les condicions adequades de seguretat o no funciona correctament. En el cas que la instal·lació presenti un risc greu i imminent, han de deixar-la fora d’ús, avisar el departament competent i dur a terme immediatament totes les actuacions necessàries per eliminar el risc, o si més no per minimitzar-lo, en el cas que no es pugui eliminar de manera immediata.
Actuar d’acord amb l’article 89 “Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament” dels productes d’aquest Reglament. En cas de qualsevol altre accident o incident, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent i als serveis d’emergència pertinents, i estan obligats a dur a terme o a ordenar immediatament les actuacions necessàries per anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.
Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.
Article 87. Obligacions dels instal·ladors
Les empreses han de complir totes les obligacions descrites en aquest Reglament, com per exemple:
Quan el titular els ho demani, realitzar, revisar, mantenir i comprovar les instal·lacions d’acord amb les regles de l’art i les exigències que es determinen al Reglament. S’ha de dedicar una atenció especial als elements de seguretat, amb vista a mantenir el bon funcionament i la seguretat de les persones, les coses i el medi ambient.
Quan el titular ho demani, lliurar-li, en el termini màxim d’un mes, la fitxa justificativa amb les dades de la instal·lació i les observacions oportunes.
Mantenir les condicions exigides en aquest Reglament per poder actuar com a instal·lador.
En cas de fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació sense placa, amb la placa caducada o amb incompliments de la normativa, estan obligades a elaborar la llista de totes les deficiències i a advertir per escrit el titular d’aquestes deficiències. Aquests advertiments han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.
En cas de fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació amb un emmagatzematge de capa simple que reglamentàriament hagi de reemplaçar-se o transformar-se en dipòsits de capa doble, han de notificar al titular la data límit per reemplaçar o transformar el dipòsit en un sistema de capa doble. Aquests advertiments han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.
En el cas de detectar un risc greu i imminent en una instal·lació d’emmagatzematge, han de posar la instal·lació fora d’ús i avisar de manera immediata el titular i el departament competent. També estan obligades a actuar immediatament sense consultar l’usuari ni el titular en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar el risc.
Actuar d’acord amb l’article 89 “Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes” d’aquest reglament. Si ocorre qualsevol altre accident o incident en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent, a l’usuari i als serveis d’emergència pertinents, i han d’actuar en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.
Enviar personal competent per fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació.
Conservar durant un període de cinc anys la documentació corresponent a les dates d’intervenció amb els treballs efectuats.
Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.
Article 88. Obligacions dels organismes de control
Els organismes de control han de complir totes les obligacions descrites en aquest Reglament, com per exemple:
Efectuar les inspeccions periòdiques en les instal·lacions d’acord amb les exigències que es determinen al Reglament quan el titular els ho demani.
Mantenir les condicions exigides en aquest Reglament per poder actuar com a organisme d’inspecció i control.
Lliurar al titular els resultats de les inspeccions periòdiques. Si s’han detectat deficiències cal indicar clarament la classificació i el termini de què disposa per esmenar-les.
Lliurar els certificats i els informes tant positius com negatius al departament competent en el moment en què reglamentàriament sigui pertinent. Aquests documents també han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.
Advertir per escrit el titular de l’obligació de transformar o reemplaçar les instal·lacions amb dipòsit de capa simple que reglamentàriament hagin de reemplaçar-se o transformar-se en dipòsits de capa doble. Aquests advertiments han de notificar-se al titular per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.
En el cas de detectar un risc greu i imminent en una instal·lació d’emmagatzematge, posar la instal·lació fora d’ús i avisar de manera immediata el titular i el departament competent. També estan obligats a actuar immediatament sense consultar l’usuari ni el titular en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar el risc.
Actuar d’acord amb l’article 89 “Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes” d’aquest reglament. Si ocorre qualsevol altre accident o incident en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent, a l’usuari i als serveis d’emergència pertinents, i han d’actuar en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.
Enviar personal competent per fer les inspeccions pertinents.
Conservar durant un període de deu anys la documentació corresponent a les dates d’intervenció amb els treballs efectuats.
Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.
Article 89. Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes
En cas que hi hagi una estanquitat deficient de la instal·lació, o un vessament o una fuita, el primer que ho constati, ja sigui l’usuari, el treballador de l’empresa subministradora o qualsevol dels professionals descrits en aquest Reglament o treballadors de les empreses descrites en aquest Reglament, ho ha de comunicar al departament competent i al titular en el termini més breu possible.
Com a màxim una hora després a comptar de la detecció d’algun dels defectes mencionats anteriorment, s’ha d’iniciar el transvasament del producte que hi ha al dipòsit defectuós a un emmagatzematge segur, netejar el dipòsit, fer recollir el producte que hagi pogut quedar retingut en indrets de la instal·lació i, de manera general, s’ha de fer el possible per reduir al màxim els efectes del vessament, de la fuita o de la manca d’estanquitat sobre el medi receptor.
Abans de ser transvasat, el producte no ha de contenir impureses i s’ha de filtrar amb un tamís de 5 µm.
Si previsiblement s’ha pogut provocar un risc per a la seguretat de les persones o els béns o danys per al medi ambient, també s’ha de notificar immediatament al Cos de Bombers.
Quan l’incident hagi estat provocat per l’actuació professional d’un o més professionals descrits en aquest Reglament, d’un o més treballadors de les empreses descrites en aquest Reglament o d’un treballador de l’empresa subministradora, han de ser aquests els responsables de fer les gestions mencionades al punt 2 d’aquest article. Les despeses originades per aquestes gestions i les actuacions d’emergència destinades a limitar o extingir el risc o els danys són a càrrec, amb caràcter solidari, de les empreses dels treballadors que hagin provocat la fuita, el vessament o l’incident i de les entitats asseguradores amb què tinguin contractada l’assegurança obligatòria, sense perjudici que puguin repetir les despeses esmentades sobre el responsable final, mitjançant l’exercici de les accions corresponents.
En cas contrari, les gestions mencionades al punt 2 les ha de dur a terme el titular de la instal·lació. Les despeses originades per aquestes gestions i les actuacions d’emergència destinades a limitar o extingir el risc o els danys són a càrrec, amb caràcter solidari, del titular de la instal·lació i de l’entitat asseguradora, sense perjudici que puguin repetir les despeses esmentades sobre el responsable final, mitjançant l’exercici de les accions que en dret els puguin correspondre.
Si la fuita o vessament és constatat per un dels professionals descrits en aquest Reglament o per un dels treballadors de les empreses descrites en aquest Reglament o per un dels treballadors de l’empresa subministradora, aquest professional és qui ha d’obligar el titular a fer el transvasament i ha de vetllar perquè es faci de manera efectiva.
El responsable de fer les gestions mencionades al punt 2 ha de recollir en un document el desenvolupament de l’aplicació d’aquest article (tots els avisos realitzats, transvasaments, volums de productes transvasats, etc.), i anotar l’hora, el temps emprat per a cada actuació, etc. Aquest document es lliura al departament competent un cop la situació ha estat controlada i ja no comporta cap tipus de perill.
En un termini màxim de set dies posteriors al vessament, a la fuita o a la detecció de manca d’estanquitat, el titular de la instal·lació ha de lliurar al departament competent en medi ambient un informe en el qual es detalli l’hora i la data en què es va detectar el vessament o la fuita, i la qualitat i la quantitat de substància vessada o que s’ha escapat, així com les mesures correctores adoptades i totes les dades que permetin al departament competent en medi ambient avaluar-ne les conseqüències sobre el medi receptor. També ha de presentar una prova d’estanquitat efectuada tal com s’estableix a l’article 76 “Control i proves d’estanquitat dels dipòsits de capa simple i mesurament de gruixos” d’aquest Reglament abans de dur a terme qualsevol treball de reparació o modificació amb la localització de les deficiències del dipòsit un cop estigui buit. Si les deficiències que han provocat el vessament són visibles a simple vista, aquesta prova d’estanquitat es pot reemplaçar per un informe de la inspecció visual del dipòsit realitzat per un organisme de control que descrigui aquestes deficiències que han provocat el vessament.
Article 90. Infraccions i sancions
Les infraccions d’aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen segons el que disposa la llei competent en matèria de seguretat i qualitat industrial.
Disposició transitòria primera
Els dipòsits de paret simple s’han de substituir per dipòsits de doble paret que compleixin els requisits establerts en aquest Reglament o s’han de transformar en dipòsits de doble paret seguint les prescripcions descrites en aquest Reglament, abans del 31 de desembre del 2030, a excepció de les estacions de servei.
No és necessària la transformació o el canvi de dipòsits a doble paret en les situacions següents:
Dipòsits de superfície a l’interior d’edificis, quan es respectin les prescripcions de l’article 9 “Emmagatzematge en dipòsits de superfície” d’aquest Reglament, que estableix les condicions que s’han de respectar per als emmagatzematges en dipòsits de superfície.
Dipòsits en fossa tancada o mig oberta, descrits a l’article 10 “Emmagatzematge en dipòsits en fossa “ d’aquest Reglament, sempre que la fossa sigui impermeable al producte emmagatzemat, que s’asseguri que no hi pot entrar aigua a l’interior i que disposi de detector de presència de producte.
Els dipòsits de les estacions de servei s’han de substituir per dipòsits de doble paret o s’han de transformar en dipòsits de doble paret amb un sistema de detecció de fuites de conformitat amb la norma EN 13160, abans del 31 de desembre del 2023.
Disposició transitòria segona
Els instal·ladors que tinguin el carnet d’instal·lador d’hidrocarburs, que es va lliurar pel fet de tenir una experiència de més de cinc anys en el sector, han de superar l’examen en la matèria específica de les instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs segons s’estableix a l’annex VII.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Decret del 3-10-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquest Reglament.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 16 de desembre del 2020
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Annex I. Càlcul de la capacitat mínima d’emmagatzematge
Per calcular la capacitat mínima d’emmagatzematge, cal justificar-ho tècnicament amb els càlculs que es considerin més oportuns. Sense ser una llista exhaustiva, es descriuen dos maneres de fer el càlcul del volum del dipòsit:
Tenint en compte els consums reals: en instal·lacions on sigui possible accedir a l’historial del consum de la instal·lació, es pot considerar el consum mitjà de combustible diari en l’època més desfavorable (per a les calderes és a l’hivern) dels últims cinc anys i multiplicar aquest consum per 45.
Càlcul teòric: aquest càlcul és aproximat, atès que dependrà en gran mesura de l’ús al qual es destina la instal·lació, de la construcció i de la potència dels aparells. Es pot utilitzar la fórmula següent:
V= (P x h x 45) / Cp
On:
V: volum del dipòsit (en litres).
P: potència de la caldera (en kW).
h: temps de funcionament de l’aparell durant una jornada (en hores). El valor de h dependrà de l’ús de la instal·lació, de l’eficiència energètica de l’edifici, de l’eficiència de la caldera i de la seva localització. De forma general, per a una caldera ubicada en un edifici d’habitatges se sol considerar un temps de funcionament de sis hores/dia.
Cp: poder calorífic inferior del gasoil: 9,98 kWh/l.
Annex II. Procediments per a la revisió, la comprovació, la reparació o la posada en servei dels assortidors o els dispensadors de productes petrolífers
Material per efectuar les proves
Les empreses que posen en funcionament els assortidors i els dispensadors de productes petrolífers i els organismes d’inspecció i control que vulguin fer les comprovacions dels aparells assortidors o els aparells volumètrics previstos en aquest Reglament han de disposar, com a mínim, del material següent:
Un recipient patró amb una capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurable que el sistema de mesura pugui subministrar.
Un recipient patró amb una capacitat nominal de com a mínim el volum subministrat en un minut de funcionament al cabal d’assaig per a l’assortidor o el dispensador o l’equip de transvasament amb comptador volumètric.
Els recipients patró tindran les característiques metrològiques comunes següents: han d’estar graduats amb una traça múltiple; la capacitat nominal en litres ha de ser igual a 1x10n, 5x10n o 2x10n, sent “n” zero o un nombre enter i positiu. S’han de calibrar almenys cada tres anys amb traçabilitat a patrons internacionals i els ha de precintar un organisme autoritzat. El seu error màxim relatiu permès ha de ser igual o inferior a 1x10-3 en la seva capacitat nominal i en els punts d’escala de +- 0,5% i de +-1%. En el certificat del calibratge dels vasos hi ha de constar la temperatura de referència i el coeficient de dilatació cúbica que permeti calcular el volum corregit en funció de la temperatura.
Un multímetre indicador amb escales de corrent altern, corrent continu i resistència elèctrica.
Els mitjans i els dispositius necessaris per al transport dels vasos patró i la utilització adequada en l’emplaçament usual dels assortidors o els comptadors i els procediments de seguretat i mediambientals sobre el líquid utilitzat.
Els recipients patró poden ser reemplaçats per un comptador patró, sempre que aquest comptador pugui garantir la mateixa exactitud en la mesura del volum, s’utilitzi dintre del rang de temperatura, pressió atmosfèrica i altres condicions atmosfèriques idònies segons les indicacions del fabricant, i estigui degudament calibrat seguint la periodicitat indicada pel fabricant.
Requisits generals per a les proves
Les determinacions de l’error en el volum indicat per l’assortidor o el comptador volumètric s’han de fer en condicions de prova estables. Es preveu que les condicions siguin estables quan la variació màxima de la temperatura ambient durant la prova és inferior a 10 ºC i la diferència entre la temperatura del líquid en el vas de referència i la temperatura a la qual s’ha calibrat el vas és inferior, en valor absolut, a 10 ºC. En tota operació de lectura s’ha d’assegurar l’anivellament del vas.
Proves que cal dur a terme
Operacions prèvies. Abans d’iniciar les proves cal efectuar tres operacions prèvies:
- Comprovació del cable. En el cas dels assortidors, s’ha de comprovar la integritat del cable, o dels cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el comptador del sortidor.
- Mullat del vas de referència. Cal intentar que la verificació s’efectuï després d’un període llarg d’inactivitat.
- Prova preliminar. S’ha d’efectuar en cas que l’assortidor o comptador volumètric no hagi funcionat durant un període de temps superior a sis hores abans de la verificació.
Aquest assaig es pot repetir i no cal tenir en compte els resultats obtinguts en el primer assaig.
S’ha de comprovar la dilatació volumètrica de la mànega flexible en despenjar la boca de subministrament i després d’haver desactivat, en cas que sigui possible, el dispositiu que serveix per ocultar els primers centilitres o centèsimes del dispositiu indicador. Una vegada despenjada la boca de subministrament, s’ha de prendre nota del valor del volum mesurat per l’assortidor abans d’obrir l’aixeta o la vàlvula de la boca de subministrament. La indicació representa el valor de la dilatació volumètrica de la mànega flexible. Si l’assortidor o el dispensador de combustible no disposa d’embolicador, el valor de dilatació de la mànega flexible ha de ser inferior a l’1% del valor de la quantitat mínima mesurada. Si l’assortidor o el dispensador de combustible disposa d’embolicador, la dilatació resultant del pas de la posició de mànega plegada no sotmesa a pressió o de la posició de mànega desenrotllada sotmesa a la pressió de la bomba ha de ser inferior al 2% del valor de la quantitat mínima mesurada.
Aquest assaig preliminar s’efectua amb la quantitat mínima mesurada, al cabal mínim possible més proper al que indica la placa de característiques de l’assortidor o el dispensador de combustible i en les condicions normals de subministrament.
b). Assaig al cabal màxim. Té per objecte determinar l’error de l’assortidor o el dispensador al cabal normal d’utilització. Cal utilitzar un vas de referència amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum subministrat per l’assortidor o el dispensador assajat en un minut de funcionament a cabal màxim. S’efectua en condicions normals d’ús i d’acord amb les fases següents:
- S’efectua el buidat del vas després de l’operació de mullat o d’un assaig precedent i del seu escorriment, que, llevat d’indicació expressa en el certificat de calibratge, es preveu finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu.
- S’inicia l’assaig d’exactitud, per la qual cosa es despenja i s’escorre la boca de l’assortidor o el dispensador (si és necessari es posa a zero el dispositiu indicador). S’aboca al vas de referència, i al cabal màxim permès per la boca de subministrament, el volum corresponent a la capacitat nominal del vas utilitzat (en cas de sobrepassar-la s’ha d’iniciar novament el procediment indicat a la fase 1 anterior). No obstant això, si l’organisme verificador ho considera convenient, aquest assaig pot fer-se a continuació d’un servei anterior de volum qualsevol i, per tant, no cal posar a zero el dispositiu indicador.
- Es fa la lectura del volum indicat en el vas de referència i es calcula l’error segons la fórmula següent:
er = [(Vind – Vp) /Vp]x 100; essent:
Vind: volum indicat per l’assortidor o el dispensador, en litres.
Vp: volum llegit en litres sobre el vas de referència.
er: error relatiu percentual en el volum indicat per l’assortidor o el dispensador.
Assaig a cabal reduït. L’assaig a cabal reduït té per objecte verificar l’estanquitat interna del mesurador. S’efectua a un cabal sensiblement superior al cabal mínim i no superior al 50% del cabal màxim indicat a la placa de característiques de l’assortidor o dispensador, que cal provar en un minut de funcionament al 50% del cabal màxim. S’ha d’executar seguint les fases previstes a l’assaig anterior.
En ambdós assajos, l’error màxim permès és del ± 0,5%.
Assaigs de funcionament general.
- Dispositiu de posada a zero. Consisteix a despenjar la boca de la mànega de subministrament i comprovar que tant l’indicador de volum com el de l’import del consum se situen correctament a zero.
En el cas d’assortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control s’ha de comprovar la seguretat de la posada a zero despenjant la boca de subministrament i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de la posada en funcionament de l’assortidor o el dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització hagi estat emesa des de la sala de control. L’error màxim permès, en valor absolut, és:
Amb dispositiu indicador discontinu: e= 0%.
ii) Amb dispositiu indicador continu: e= 0,5%, de la quantitat mínima mesurada.
- Control del preu unitari. Aquesta verificació s’ha de dur a terme durant l’assaig amb el màxim cabal possible i s’ha de calcular com a diferència entre l’import indicat i el calculat a partir del volum indicat i el preu unitari. L’error màxim permès, en valor absolut, ha de ser igual a l’import corresponent a l’1% de la quantitat mínima mesurada.
- Control de l’alimentació elèctrica de seguretat. S’ha de verificar el bon funcionament de l’alimentació d’emergència en cas que hi hagi un tall de l’alimentació elèctrica principal.
- Sistemes de mesura per al subministrament de mescles de gasolina i oli. Els assaigs podran fer-se amb carburant pur o amb la mescla en el nivell mínim possible d’oli.
- Distribuïdors de quantitats múltiples de litre o de mig litre. L’assaig s’ha d’efectuar sobre un vas de referència de cinc litres al cabal màxim segons el que s’estableix en el punt e) L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 1%.
- Sistemes de mesura en autoserveis que funcionen amb monedes. L’assaig d’exactitud s’ha d’efectuar, d’acord amb el que s’indica en el punt 3.2, sobre un vas de referència de cinc litres, i ajusta el preu unitari de manera que el volum subministrable teòric estigui dintre del camp de lectura del vas. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 0,5%.
Annex III. Contingut del projecte d’una instal·lació d’hidrocarburs
Memòria descriptiva.
Dades del propietari (identificació i adreça).
Adreça, plànols d’ubicació i CESI.
Legislació utilitzada per a la redacció del projecte.
Dades del projectista (identificació, empresa i adreça).
Justificació de la instal·lació.
Càlculs i mesuraments.
Justificació del volum instal·lat.
- Hipòtesis i metodologia de càlcul.
- Resultats.
Justificació de la secció de la canonada de càrrega.
Justificació de la secció del venteig.
Canonada d’alimentació i retorn.
- Característiques de l’aparell alimentat.
- Justificacions de la secció de la canonada d’alimentació i de retorn.
Càlcul de les bombes d’impulsió.
Càlculs de resistència al foc dels recintes.
Plec de condicions dels elements utilitzats en el projecte.
Característiques del dipòsit.
Característiques del detector de fuites.
Característiques de la vàlvula de sobreompliment.
Característiques de la protecció contra la corrosió.
Característiques dels equips que formen part de la boca de càrrega (tub, ràcord, caixetí…).
Característiques dels equips que formen el venteig (tubs, paraflames, recuperador de gasos…).
Característiques de la instal·lació d’alimentació i de retorn (tubs, aixetes de tall, vàlvules antiretorn…).
Característiques de les bombes d’impulsió.
Característiques dels sistemes de seguretat contra incendis.
Característiques de la instal·lació elèctrica (enllumenat, interruptors, cables…).
Característiques d’altres elements.
Pla d’execució.
Diagrama del temps amb els treballs que s’han de fer.
Comprovacions.
- Punts de parada obligatoris per a control abans de continuar els treballs.
- Comprovacions que s’han de realitzar i metodologia utilitzada.
- Resultats acceptables.
Plànols i descripció de la instal·lació.
Plànols de la ubicació del dipòsit, de l’aparell que cal alimentar i de les bombes d’impulsió.
Plànols del recorregut de la canonada de càrrega i del venteig.
Plànols de la façana on es troba la boca de càrrega i el venteig.
Plànols del recorregut de la canonada d’alimentació i retorn.
Plànols que indiquen els elements de lluita i protecció contra incendis.
Plànols de la instal·lació elèctrica.
Altres plànols.
Observacions.
Annex IV. Contingut de la fitxa justificativa de la instal·lació d’hidrocarburs
Cal que tots els apartats que es detallen a continuació apareguin degudament emplenats.
Dades de la instal·lació:
Adreça i codi CESI corresponent.
Tipus d’edifici.
Ús de la instal·lació.
Característiques de la instal·lació:
Número de placa (si n’hi ha o si es coneix).
Tipus de dipòsit (capa simple/doble).
Material: plàstic/acer/plàstic i acer/refibrat.
Dispositiu de mesurament.
Sistema de detecció de fuites.
Tipus de producte.
Situació del dipòsit (interior/exterior i aeri/soterrat).
Pressió màxima de servei (en kPa).
Nombre de dipòsits i capacitat unitària.
Capacitat total.
Observacions de l’instal·lador.
Dades de l’empresa instal·ladora:
Nom de l’empresa.
Nom del tècnic amb el número de carnet professional.
Telèfon i adreça electrònica.
Data i signatura del tècnic.
Documentació que cal adjuntar en cas de nova instal·lació que no requereix declaració:
Justificació de la capacitat del dipòsit muntat.
Els certificats de conformitat dels elements més importants de la instal·lació, com per exemple del dipòsit o dels dipòsits lliurats pel fabricant, del detector de fuites i de la vàlvula de sobreompliment.
Les actes de les proves efectuades.
El certificat d’anul·lació del dipòsit o dels dipòsits que hagin quedat en desús, si escau.
Annex V. Contingut de l’estudi d’una instal·lació d’hidrocarburs
Dades que s’han de comunicar en l’estudi:
Plànol o esquema de la ubicació del dipòsit amb el recorregut de les canonades per l’edifici.
Protecció contra la corrosió prevista.
Elements de seguretat contra incendis.
Descripció del local on es troba el dipòsit o on es troba el pas d’home si és soterrat.
Ventilacions (en el cas que siguin preceptives).
Ubicació de la boca de càrrega. Justificacions.
Ubicació del venteig: distàncies al terra, a ventilacions i finestres més pròximes, a xemeneies o punts de foc. Justificacions.
Annex VI. Classificació de defectes
S’entén que els defectes que es detallen a continuació són els que es poden trobar en instal·lacions anteriors a la normativa.
Defectes molt greus:
Instal·lar un dipòsit no conforme al Reglament.
Defectes o manca de sistema de detecció de fuites segons el que estableix el Reglament o de detector de líquids en les cubetes dels dipòsits aeris.
Manca de connexions d’acoblament ràpid a la boca de càrrega quan sigui preceptiu.
Manca del dispositiu de sobreompliment o defectes en aquest dispositiu.
Muntatge incorrecte d’un dipòsit de plàstic (soterrat, sotmesos a pressió).
Deficiència en la posada a terra o de la continuïtat elèctrica en instal·lacions amb productes de la classe B.
Tenir les proves d’estanquitat o de pressió caducades.
Muntatge incorrecte o en un indret incorrecte de dipòsits de líquids de classe B o sobrepassant els límits.
No respectar les distàncies de seguretat dels dipòsits aeris de menys de 3.000 litres respecte a aparells que generin flama o calor.
Instal·lació elèctrica o de seguretat contra incendis en instal·lacions o emmagatzematges de tipus B que no compleixen la normativa.
Incomplir les normes d’emmagatzematge dels dipòsits mòbils de tipus B.
Deficiències en els assortidors o subministradors, o en el recuperador de gasos.
En general, deficiències que poden generar riscos molt greus.
Defectes greus:
Manca del mesurador de quantitat d’hidrocarbur quan sigui preceptiu o defectes en aquest mesurador.
Defectes en les canonades per conduir hidrocarburs i en xarxes de distribució.
Defectes en la ubicació de la boca de càrrega.
Manca de clau a la boca de càrrega quan sigui preceptiu.
Reduccions de secció en la canonada de càrrega.
Canonada de venteig que incompleix les prescripcions del Reglament.
Deficiència en les ventilacions dels locals amb dipòsits.
Deficiència en els sistemes anticorrosió.
Muntatge incorrecte, o en un indret incorrecte, de dipòsits de líquids de classe C o D o sobrepassant els límits.
Dipòsit aeri de capa simple sense cubeta o amb cubeta no reglamentària o amb deficiències.
Instal·lació elèctrica o de seguretat contra incendis en instal·lacions o emmagatzematges de tipus C o D que no compleixen la normativa.
Utilitzar un emmagatzematge mòbil o provisional sense respectar les limitacions reglamentàries.
Incomplir les normes d’emmagatzematge dels dipòsits mòbils de tipus C o D.
Deficiències en l’equip de transvasament.
Deficiències o absència d’equip de mesura quan sigui preceptiu.
Deficiències en el subministrament a motors tèrmics.
Deficiències en la protecció mediambiental o en el paviment.
No es disposa de placa d’identificació.
Manteniment deficient o inexistent.
Reparació d’un dipòsit sense haver seguit les prescripcions descrites al Reglament.
No eliminar o obturar la boca de càrrega que no estigui en ús.
No disposar de l’assegurança de la instal·lació o no tenir-la vigent.
En general, deficiències que poden generar riscos greus.
Defectes lleus:
Són tots els que no es poden catalogar com a molt greus o greus.
Annex VII. Coneixements teòrics i pràctics que s’han d’acreditar per obtenir el carnet professional
Objecte
Aquest annex té per objectiu establir els coneixements mínims teoricopràctics que han d’acreditar les persones que vulguin dur a terme les activitats d’execució, modificació, manteniment i reparació de les instal·lacions incloses en aquest Reglament.
Requisits per accedir al carnet d’instal·lador d’instal·lacions petrolíferes
La persona que vulgui exercir les activitats d’instal·lador o de mantenidor d’instal·lacions petrolífers ha de reunir els requisits següents:
- Disposar d’un dels nivells acadèmics que es mencionen a continuació:
Diploma d’ensenyament professional o equivalent relacionat amb la lampisteria o la calefacció.
ii) Diploma d’ensenyament superior en un àmbit de les instal·lacions industrials o equivalent.
- Superar un examen en la matèria específica de les instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs.
Programa teoricopràctic per obtenir el carnet d’instal·lador d’instal·lacions petrolíferes
Coneixements teòrics
- Matemàtiques:
Nombres enters i decimals.
ii) Operacions bàsiques.
iii) Trencats.
iv) Regla de tres i proporcions.
Percentatges.
vi) Longituds, superfícies i volums.
vii) Unitats i equivalències.
viii) Angles i pendents.
ix) Polígons.
Cercle, circumferència, radi i diàmetre.
xi) Triangle, quadrat i rectangle.
xii) Superfícies i volums: cilindres i paral·lelepípedes.
- Física
La matèria: estats de la matèria.
ii) Força, massa, acceleració, velocitat, força, pressió i pes: concepte i unitats.
iii) Massa volumètrica i densitat relativa.
iv) Pressió: concepte, pressió estàtica, principi de Pascal, pressió atmosfèrica.
La temperatura: concepte, mesures.
vi) La calor: concepte, unitats, calor específica, conductivitat tèrmica.
vii) Efecte de la calor sobre els gasos en atmosferes explosives.
viii) Ultrasons: fonaments del mesurament del gruix de xapa.
ix) Elasticitat i plasticitat.
Resistència física.
xi) Adherència: normal i tangencial.
xii) Llei de Pascal, cabal: concepte i unitats.
xiii) Conceptes de viscositat: tipus i unitats.
xiv) Nocions d’electricitat: resistència, conductivitat, llei d’Ohm, efecte joule.
xv) Corrent galvànic i de fuites.
xvi) Bases i funcionament de la protecció catòdica.
- Química:
Elements i compostos presents en els productes petrolífers comercials.
ii) L’aire: elements i proporcions.
iii) Combustió.
iv) Corrosió: classes i formes de protecció.
- Materials, unions i accessoris:
Canonades. Característiques tècniques i comercials dels tubs d’acer, de coure i flexibles.
ii) Unions mecàniques i soldades. Unions de tubs de material plàstic.
iii) Accessoris: de canonades, per a la subjecció dels tubs, beines, proteccions mecàniques.
iv) Escomeses i instal·lació de comptadors.
- Proves de les instal·lacions, assajos i verificació:
Proves reglamentàries.
ii) Assajos no destructius.
iii) Prova d’estanquitat.
iv) Prova de pressió.
- Ventilació de locals: evacuació dels gasos, entrada d’aire per a la combustió.
- Protecció i seguretat de les instal·lacions:
Punt d’ignició, d’autoignició i d’inflamabilitat.
ii) Triangle i tetraedre del foc.
iii) Tipus de combustió: lenta, ràpida i molt ràpida.
iv) Límits d’explosivitat. Explosímetre.
Determinació de zona explosiva. Directiva ATEX.
vi) Mesures de prevenció. Materials antideflagrants.
vii) Sistemes d’extinció.
- Protecció del medi ambient
Conceptes bàsics de contaminació.
ii) Causes i efectes de la propagació de la contaminació.
iii) Reutilització, reciclatge i tractament de residus.
iv) Residus perillosos. Gestió de residus.
Funcionament hidrològic. Aigües superficials. Aigües subterrànies. Protecció de les aigües superficials i subterrànies.
vi) Contaminació. Vulnerabilitat. Perillositat. Risc.
vii) Descontaminació dels sòls i de les aigües per hidrocarburs.
viii( Prevenció de les contaminacions. Tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs.
ix) Protecció de la qualitat de l’aire.
- Dipòsits fixos i mòbils, equips de bombeig i de transvasament, i accessoris:
Tipus de dipòsits i característiques.
ii) Equips de distribució.
iii) Vàlvules i acoblaments.
iv) Bombes impulsores, compressors.
Aparells de consum en general. Aparells de subministrament.
- Esquemes d’instal·lacions d’hidrocarburs
- Càlcul d’instal·lacions d’hidrocarburs. Taules de consum. Taules de pèrdues de càrrega
Coneixement de la normativa legal d’aplicació
- Llei de seguretat i qualitat industrial
- Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs
- Nocions bàsiques del Reglament de seguretat contra incendis
- Nocions bàsiques del Reglament elèctric de baixa tensió
Requeriments pràctics
- Instal·lacions:
Incurvació i tallat de tubs.
ii) Soldatge de tubs d’acer, de coure i de materials plàstics homologats.
iii) Unions mecàniques per pressió.
iv) Subjecció de les canonades i col·locació de proteccions.
Muntatge de dipòsits. Accessoris.
vi) Prova de pressió i prova d’estanquitat.
vii) Estesa i col·locació de canonades.
viii) Aplicació de proteccions passives.
ix) Aplicació de proteccions actives.
- Aparells:
Aparells de transvasament.
ii) Aparells assortidors.
iii) Aparells de mesura: manòmetres, mesurador de nivell, cabalímetre.
iv) Aparells de control: mesurador de gruix de xapa, explosímetre.
- Reparació i revestiment de dipòsits
- Utilització d’extintors
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.