LegalizeDecret del 16-12-2020 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs
Per a productes de les classes C i D, el recinte on estiguin ubicats a l’interior d’un edifici ha de disposar d’una ventilació adequada segons s’estableix en aquest Reglament. A efectes del perill d’incendi, aquests recintes es consideren un local tècnic amb un risc mitjà.
Si els equips estan situats a l’exterior, poden cobrir-se amb una teulada lleugera i es poden tancar amb una xarxa metàl·lica oberta.
Capítol cinquè. Regulació general de la instal·lació elèctrica i seguretat contra incendis
Article 34. Execució d’instal·lació elèctrica
La instal·lació elèctrica s’ha de construir d’acord amb el que s’indica en aquest Reglament i de conformitat amb la normativa aplicable en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió vigent.
Article 35. Classificació dels emplaçaments elèctrics
La classificació dels emplaçaments s’ha de fer segons el que preveu la normativa aplicable vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Aquesta classificació s’ha de fer tenint en compte el següent:
La classe d’emplaçament. S’ha de determinar en funció del tipus de producte existent. Les instal·lacions per al subministrament a vehicles es consideren emplaçaments de la classe 1 pel fet que hi pot haver gasos, vapors o boires en quantitat suficient per produir atmosferes explosives o inflamables. La classificació d’emplaçaments perillosos s’ha de fer segons la norma EN 60079-10.
Cada una de les zones i la seva extensió. Les zones es classifiquen en zona 0, zona 1 i zona 2, que queden definides en la normativa aplicable en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió vigent.
Article 36. Generalitats de les instal·lacions de seguretat contra incendis
Les instal·lacions, els equips i els components destinats a la protecció contra incendis s’han d’ajustar a la normativa vigent en matèria de seguretat contra incendis.
La protecció contra incendis ha d’estar determinada pel tipus de líquid, la forma d’emmagatzematge, la situació i la distància respecte a altres emmagatzematges i les operacions de manipulació; en cada cas, el tècnic competent ha d’escollir el sistema i l’agent extintor que convinguin més, i complir en tot cas els requisits mínims que de manera general s’estableixen en aquest capítol.
En les operacions de càrrega o de descàrrega de vehicles cisterna, o quan s’efectuïn treballs o operacions susceptibles de produir una guspira o una generació de calor que pugui provocar la inflamabilitat dels productes, ja sigui en fase líquida o en vapor, s’ha de disposar a prop d’un extintor amb una eficàcia mínima de 144 B. El personal que intervingui en aquestes operacions ha de ser coneixedor dels procediments per a un ús eficaç dels sistemes de prevenció i extinció d’incendis de la instal·lació.
Article 37. Instal·lacions de seguretat contra incendis ubicades a l’interior d’edificacions
En totes les zones d’emmagatzematge on hi hagi connexions de mànegues, bombes, vàlvules d’ús freqüent o dispositius similars s’han de col·locar extintors del tipus adequat al risc i amb una eficàcia mínima de 144 B per a productes de la classe B i de 89 C per a productes de la classe C.
Els extintors han de ser de pols, portàtils o sobre rodes, i s’han de disposar de manera que la distància que s’hagi de recórrer horitzontalment des de qualsevol punt de la zona protegida fins a l’extintor adequat més proper no sigui superior a 10 metres.
No es poden instal·lar punts de subministrament a l’interior d’edificacions.
A prop de l’accés a la sala dels compressors i dels quadres elèctrics s’ha de col·locar un extintor d’una eficàcia mínima de 21 C.
Els emmagatzematges de superfície amb una capacitat global superior a 50 m3 han de disposar de llocs d’accionament de l’alarma a menys de 25 m dels dipòsits, les bombes o les estacions de càrrega o descàrrega. Els llocs d’accionament manual d’alarma es poden substituir per detectors automàtics o altres mitjans de vigilància contínua de l’àrea d’emmagatzematge.
L’alarma ha de ser òptica i acústica, plenament audible a tota la zona i diferent dels senyals acústics destinats a altres usos.
Els elements estructurals han d’assegurar una resistència mínima al foc R-180. Els elements no estructurals han de tenir una capacitat mínima contra el foc EI-180. La protecció contra el foc s’ha de fer amb materials resistents a l’acció mecànica de les projeccions de l’aigua contra incendis.
Els recintes tancats on hi hagi dipòsits han de disposar d’una ventilació alta tal com s’indica en aquest Reglament segons el tipus de dipòsit. Els conductes han de ser incombustibles i han d’assegurar en tota la seva longitud una funció a l’estabilitat i integritat al foc EI-60; en cas contrari s’han de col·locar comportes a l’entrada del recinte que assegurin aquesta funció.
Si el recinte és en un segon pis del subsol o en un nivell inferior, això ha de comportar, a més de les ventilacions esmentades, una conducció de 8 dm2 de secció proveïda d’un ràcord ZAG, que comuniqui amb l’aire lliure en un lloc accessible per als vehicles del Cos de Bombers. La conducció ha de tenir una estabilitat i integritat al foc EI-60, i s’ha d’assegurar en tot el recorregut un pendent que no sigui inferior a l’1% en direcció al recinte. El ràcord ha de ser de DN 300 i segons la norma NF S 61.707 o la norma equivalent, i s’ha de col·locar de tal manera que s’asseguri una connexió ràpida i correcta a les mànegues dels vehicles del Cos de Bombers.
Article 38. Instal·lacions en seguretat contra incendis de les instal·lacions ubicades a l’exterior dels edificis
Protecció amb extintors
En totes les zones d’emmagatzematge on hi hagi connexions de mànegues, bombes, vàlvules d’ús freqüent o dispositius similars s’han de col·locar extintors del tipus adequat al risc i amb una eficàcia mínima de 233 B. Els extintors han de ser de pols, portàtils o sobre rodes, disposats de manera que la distància que s’hagi de recórrer horitzontalment des de qualsevol punt de la zona protegida fins a l’extintor adequat més proper no sigui superior a 15 m.
A prop de cada punt de subministrament o de l’illa on estan situats els punts d’ompliment s’hi ha de col·locar un extintor per a cada equip de subministrament, de pols BC i d’una eficàcia mínima de 233 B. La distància dels extintors respecte als punts de subministrament no ha de ser superior a 15 metres.
Xarxa d’aigua
En les instal·lacions de subministrament de productes de la classe B situades en zona urbana s’ha de disposar d’un hidrant normalitzat connectat a la xarxa pública per utilitzar-lo en cas d’emergència a una distància no superior a 150 m.
Article 39. Senyalització
En un lloc ben visible s’han d’exposar cartells anunciadors de la prohibició de fumar, d’encendre foc i d’utilitzar els telèfons mòbils en tot indret on es puguin produir concentracions elevades de vapors d’hidrocarburs (com, per exemple, locals on es trobin els dipòsits, bombes o grups de pressió, zones de subministrament, etc.).
Article 40. Escalfament del combustible
Els combustibles de les classes C i D es poden sotmetre a escalfament d’acord amb les propietats físiques i les característiques de la instal·lació.
Capítol sisè. Regulació específica per a les instal·lacions de subministradors
Article 41. Disposicions particulars
A les instal·lacions de subministrament els són aplicables totes les disposicions generals que es tenen en compte en aquest Reglament, llevat de les que entrin en conflicte amb les previstes en aquest capítol, que prevalen sobre les altres.
Les circulacions a l’interior de les instal·lacions de subministrament s’han de dissenyar de manera que s’asseguri que les maniobres d’aproximació, posicionament i sortida dels vehicles cisterna s’efectuen sense maniobres especials i amb una màxima atenció a la maniobra d’escapament en cas d’emergència.
Aquestes instal·lacions queden exemptes de la capacitat mínima que estableix l’article 4 d’aquest Reglament, que regula les formes i capacitats d’emmagatzematge i consum d’aquest Reglament.
Article 42. Condicions particulars per als dipòsits soterrats
Els dipòsits han d’estar soterrats en qualsevol dels supòsits següents:
Quan s’emmagatzemin productes de la classe B.
Quan s’emmagatzemin productes de dos o més classes i una d’aquestes classes sigui de la classe B.
Quan les instal·lacions subministrin a vehicles o a altres elements on es produeixi un canvi de dipositari del producte.
Es prohibeix l’emmagatzematge de productes de classe B a l’interior d’edificis.
Es prohibeix l’emmagatzematge de productes de classe C a l’interior d’edificis quan des de la instal·lació se subministri a vehicles o a altres elements on es produeixi un canvi de dipositari del producte, excepte en els casos següents:
Subministrament en estacions d’autobusos, que només poden subministrar productes als vehicles destinats als serveis públics centralitzats en l’estació.
Quan la instal·lació estigui situada en un edifici d’una sola planta i destinat únicament i exclusivament al subministrament de combustible a vehicles, sense cap altra activitat comercial, d’habitatge o d’ús.
Les distàncies respecte a fonaments d’edificis i suports han d’assegurar que en cap cas no es poden transmetre les càrregues dels edificis i suports als dipòsits. La distància entre qualsevol part d’un dipòsit respecte als límits de la propietat en cap cas no ha de ser inferior a 0,5 metres.
Article 43. Condicions particulars per als dipòsits de superfície interiors
Es prohibeix l’emmagatzematge de productes de classe B a l’interior d’edificis.
La capacitat total d’emmagatzematge de productes de classe C o D dintre d’edificacions es limita a 50 m3.
Els emmagatzematges de capacitat superior a 3.000 litres han d’estar situats en un recinte dedicat exclusivament a aquest fi. Les portes i les finestres s’han d’obrir cap a l’exterior, i l’accés ha d’estar restringit i senyalitzat degudament.
A la cara exterior de la porta d’accés s’hi ha de col·locar un avís amb lletres fàcilment visibles amb el text següent: “Atenció. Dipòsit de combustible. Prohibit fumar, encendre foc, fer flames o produir guspires.”
Article 44. Condicions particulars per als dipòsits de superfície a l’exterior d’edificacions
Està prohibit instal·lar dipòsits de superfície a l’exterior de les edificacions de les instal·lacions per al subministrament de combustible a vehicles.
Article 45. Exempcions de fer les proves d’estanquitat als dipòsits
Les instal·lacions d’empreses subministradores estan exemptes de les proves d’estanquitat exigibles als dipòsits quan disposin d’un sistema de verificació d’estanquitat i detecció de fuites que compleixi els requisits establerts a l’informe UNE 53968 o en una norma equivalent, certificat degudament per un laboratori acreditat.
Article 46. Condicions particulars de les canonades
La boca de càrrega de les instal·lacions de les estacions de servei ha de ser del tipus 4” (DN100), fixat per la norma EN 14420-6. Queden exemptes de complir amb l’altura de la boca de càrrega respecte al terra fixada a l’article 18 “Boca de càrrega” d’aquest Reglament.
En cap cas no es poden instal·lar dins dels edificis canalitzacions que continguin o hagin de contenir productes de la classe B.
El traçat de les canonades que van des del mesurador a l’assortidor pot efectuar-se, amb equips i procediments adequats, per sobre de la marquesina.
Els aparells assortidors o de subministrament poden tenir allunyat el mesurador volumètric de l’assortidor que incorpora el dispositiu del lliurament del producte si estan units entre si per una canonada rígida.
Qualsevol tub ha de tenir un pendent continu de com a mínim un 1% cap al dipòsit, de manera que no es pugui formar cap retenció de líquid en un lloc inaccessible.
Els tubs que circulin soterrats han de ser de doble capa, amb un sistema de detecció de fuites. Cal fer un estudi per preveure tants detectors de fuites com siguin necessaris i estudiar la ubicació perquè siguin com més efectius millor.
Les canonades soterrades han d’estar disposades a sobre d’un llit de material granular exempt d’arestes o d’elements agressius, d’un gruix no inferior a 10 cm. Per sobre s’ha de disposar una capa de 20 cm de gruix del mateix material, de manera que els tubs quedin totalment protegits.
Abans de soterrar les canonades, se sotmeten a una prova de pressió segons s’indica en l’article 77 “Proves de pressió de les canonades i mesurament de gruixos” d’aquest Reglament.
Abans de soterrar les canonades s’ha de controlar que les proteccions mecàniques tenen continuïtat i no s’aprecien defectes visuals.
Article 47. Aparells assortidors o subministradors
S’han d’instal·lar aparells assortidors per al subministrament de combustible.
Els aparells assortidors han de disposar del marcatge CE i del certificat de conformitat CE. També han de disposar de tots els marcatges i certificats necessaris com a equip de mesura.
Els aparells han de ser automàtics, de raig continu, amb sistema de bombeig propi o extern, i han de portar associat un mesurador de volum i un computador electrònic o mecànic.
Els aparells assortidors han de complir els requisits i les prescripcions establerts a l’annex II d’aquest Reglament a excepció dels muntats en instal·lacions on se subministra a vehicles o a altres elements on no es produeix un canvi de dipositari del producte o no es produeix una transacció comercial, on les calibracions i les inspeccions i els controls del sistema de mesurament són opcionals.
Els aparells s’han d’instal·lar a l’aire lliure, encara que poden estar coberts per una marquesina o un voladís. Poden ser del tipus suspès o recolzat, i en aquest últim cas s’han de fixar al terra d’una manera segura i han d’estar protegits contra els danys que els puguin provocar els vehicles que es col·loquen per omplir el dipòsit.
Les instal·lacions de subministrament de líquid o d’energia per al funcionament de l’aparell i el control s’efectuen d’acord amb aquest Reglament, la normativa aplicable vigent en matèria elèctrica de baixa tensió i el projecte executiu dut a terme per un tècnic que compleixi els requisits definits en aquest Reglament per poder projectar i dirigir projectes, i seguint en tot moment les indicacions dels fabricants dels aparells i dels equipaments, a fi que mantinguin les condicions de seguretat inicials, i, quan calgui, les instruccions del director d’obra.
L’interior de la carcassa de l’assortidor es classifica com a zona 1. Les carcasses exteriors dels cossos dels assortidors i la de tots els elements que pertanyen als assortidors en què es pot originar una fuita es classifiquen com a zona 2. L’extensió d’aquestes zones pot limitar-se mitjançant la utilització de barreres de vapor que impedeixin el pas dels gasos, vapors o líquids inflamables d’un emplaçament perillós a un altre que no és perillós.
El pas de cables s’ha de fer per mitjà de premsaestopes de tipus aprovat i certificat EExd segons la norma EN 60079-1.
Els cables que s’han d’utilitzar en aquestes instal·lacions han de complir la norma EN 60332, amb un grau de protecció adequat al lloc on estiguin instal·lats.
Els aparells han d’incorporar com a mínim els dispositius de seguretat següents:
Dispositiu per aturar la bomba si, al cap d’un minut d’aixecar la pistola dispensadora, encara no hi ha demanda de cabal.
Sistema de posada a zero al computador.
Dispositiu que talli el subministrament dels aparells amb computador electrònic en cas que falli el computador, el transmissor d’impulsos o els indicadors de preu o de volum.
Posada a terra de tots els components.
La resistència d’aïllament entre els extrems de la mànega de subministrament ha de ser inferior a 1 megaohm (MΩ).
Dispositiu que detecti el trencament de la mànega de subministrament o la pistola dispensadora.
Els assortidors han de disposar de les senyalitzacions següents en un lloc visible i suficientment enllumenat:
En les instal·lacions que subministren a vehicles o a altres elements on es produeixi un canvi de dipositari del producte i que incorporen aparells per a autoservei hi ha d’haver les instruccions de manipulació.
A part de la senyalització de prohibit fumar, encendre foc i utilitzar el telèfon mòbil ja prevista en aquest Reglament, cal preveure també aquests senyals en cada assortidor i a més cal afegir-hi un cartell que indiqui la prohibició de fer gasolina amb el vehicle en marxa.
El tipus de producte que cada assortidor dispensa ha d’estar identificat mitjançant una etiqueta seguint les regles i indicacions de la norma EN16942.
Els assortidors s’han de revisar i han de passar les inspeccions periòdiques d’acord amb el que preveuen les disposicions definides en aquest Reglament a excepció dels assortidors que s’utilitzen en el transvasament en dipòsits de la mateixa propietat o en què no hi ha un canvi de dipositari, sense transacció comercial, cas en què aquestes revisions i inspeccions són facultatives.
Article 48. Sistema de transvasament del vehicle subministrador
El vehicle subministrador ha de disposar d’un sistema de transvasament que incorpori un grup de pressió i un comptador volumètric amb registrador.
El comptador volumètric ha de complir les condicions prescrites a l’annex II d’aquest Reglament.
L’equip de transvasament ha de ser un grup de pressió format per:
Un grup bomba per al transvasament de productes petrolífers capaç de subministrar els cabals previstos en aquest Reglament.
Un filtre.
Un manòmetre.
Un vacuòmetre.
Un pressòstat, regulat a la pressió de treball, que en cap cas no ha de ser superior al valor que figura a la boca de càrrega del dipòsit.
Una vàlvula de seguretat que eviti les sobrepressions en cas d’obstrucció, ja sigui a la mànega de subministrament o a la xarxa d’usuari fins al dipòsit, o bé per l’acció de la vàlvula limitadora d’ompliment segons la norma EN 13616 en la versió en vigor, i que fa retornar el combustible al dipòsit.
El comptador volumètric ha de disposar d’un sistema registrador que permeti determinar i facilitar a l’usuari el volum subministrat i, a més, han de figurar al document les dades necessàries que permeten identificar la realització efectiva de l’objecte de la transacció.
L’equip de transvasament i en especial el pressòstat i la vàlvula de seguretat han de ser comprovats cada any per la mateixa empresa subministradora o l’empresa mantenidora dels equips.
El comptador volumètric s’ha de revisar i ha de passar les inspeccions periòdiques d’acord amb el que preveuen les disposicions definides en aquest Reglament a excepció dels vehicles subministradors que s’utilitzen en el transvasament en dipòsits de la mateixa propietat o en què no hi ha un canvi de dipositari, sense transacció comercial, cas en què aquestes revisions i inspeccions són facultatives.
Article 49. Sistema de protecció per a la descàrrega de camions cisterna
En els emmagatzematges de productes de la classe B les instal·lacions han de disposar d’un sistema d’equipotencialitat posat a terra per descarregar l’electricitat estàtica. En els emmagatzematges de productes de les classes C o D aquest sistema és opcional.
El sistema es compon dels elements següents:
Un cable connectat per un extrem a la xarxa de posada a terra. L’altre extrem ha de tenir una pinça per connectar-lo a un terminal de massa situat al vehicle cisterna.
El cable de posada a terra ha de ser extraflexible, amb aïllament, de secció mínima de 16 mm2.
La connexió elèctrica de la posada a terra s’ha de fer mitjançant un interruptor adequat a la zona on estigui ubicat.
La xarxa general ha de ser de ferro galvanitzat, el terra elèctric s’ha d’unir a la xarxa general de terres de la instal·lació i, si és de coure, s’ha de construir un terra independent.
La connexió de la pinça al terminal s’ha de fer d’acord amb l’interruptor en posició d’obert. Una vegada la pinça està ben subjectada al terminal, i abans de qualsevol altra operació, s’ha de connectar l’interruptor i mantenir-lo en aquest estat fins que ja s’hagi efectuat el transvasament, s’hagin retirat les mànegues i s’hagin tancat totes les vàlvules de la cisterna i del dipòsit, moment en què es pot desconnectar l’interruptor, retirar la pinça i recollir el cable en el dispositiu destinat a aquest efecte.
Article 50. Equips automàtics d’extinció
Totes les estacions de servei on no hi hagi cap treballador per atendre els clients (autoservei i amb pagament automàtic) han de disposar d’equips automàtics d’extinció d’incendis en les zones que presentin un risc. També s’han d’equipar d’un sistema enregistrador de videovigilància en les mateixes zones.
Article 51. Protecció ambiental del sòl en instal·lacions soterrades
Les instal·lacions que subministren hidrocarburs han de disposar de xarxes d’evacuació que permetin, si escau, el tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs, sigui per vessaments accidentals o per neteja del ferm.
Aquestes instal·lacions han de complir el que es disposa a la normativa vigent en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que la desenvolupen, particularment pels sistemes de separació de líquids lleugers.
L’entrada dels líquids a la xarxa de drenatge s’ha d’efectuar mitjançant tubs amb sifó, per evitar la sortida de gasos.
Les conduccions en què es pugui generar contaminació per hidrocarburs s’han de construir de manera que s’impedeixi la sortida o l’acumulació de gasos i han de ser inalterables, resistents i impermeables als hidrocarburs. Les xarxes de canonades han de ser estanques.
Les connexions d’ompliment dels dipòsits d’emmagatzematge d’hidrocarburs s’han d’instal·lar dintre d’armaris estancs, a fi de contenir els petits vessaments que es puguin produir. Aquests armaris han de disposar d’un sistema de recollida.
En totes les instal·lacions que subministren hidrocarburs s’ha d’incorporar un sistema de control de la contaminació de les aigües subterrànies, format per piezòmetres.
Article 52. Paviments
El paviment de les instal·lacions on se subministren hidrocarburs ha de disposar de xarxes de drenatge impermeable i resistent als hidrocarburs.
S’accepta que la impermeabilització i el drenatge puguin ser per sota de panots o llambordes de formigó que actuïn com a ferm rodant. Ha de quedar assegurada una evacuació adequada de les aigües que es puguin dipositar al sòl comprès entre els panots o les llambordes i la capa d’impermeabilització.
El sòl ha de ser capaç de suportar les càrregues puntuals corresponents a la massa màxima tècnicament admissible (MMTA) dels vehicles que hi puguin circular, sense que s’originin deformacions o fissures que puguin malmetre la impermeabilització.
Els procediments emprats han de complir les disposicions vigents en matèria de protecció de les aigües i de tractament de les aigües residuals, així com les prescripcions tècniques que les desenvolupen.
Les juntes dels paviments s’han de segellar amb materials impermeables, resistents i inalterables als hidrocarburs.
Article 53. Protecció ambiental atmosfèrica
Les instal·lacions de les estacions de servei que emmagatzemin gasolina han de tenir els dispositius de recollida dels vapors de gasolina que el reglament específic en matèria mediambiental exigeixi, així com la documentació acreditativa d’haver efectuat les revisions periòdiques previstes a la reglamentació mediambiental.
Article 54. Condicions particulars d’execució de les instal·lacions d’un subministrador
A demanda raonada d’un subministrador, el departament encarregat de la seguretat industrial pot autoritzar l’execució d’instal·lacions de càrrega, d’emmagatzematge, de descàrrega, de transvasament i de subministrament en instal·lacions complexes o especialitzades, com per exemple centres logístics d’hidrocarburs o estacions de servei, per part d’empreses no nacionals del sector petroquímic, sempre que aquestes empreses estiguin autoritzades a fer aquest tipus d’instal·lacions en algun país de la Unió Europea, sense perjudici que aquestes empreses compleixin les disposicions legals que els siguin aplicables. En aquest cas han de presentar al departament competent la documentació pertinent que demostri el compliment d’aquest requisit.
Article 55. Subministrament a domicili
El subministrament de productes petrolífers a domicili solament el poden efectuar les empreses autoritzades.
Les empreses subministradores només poden subministrar combustible de manera convencional a les instal·lacions que tinguin la placa d’identificació vigent.
Està prohibit subministrar combustible a les instal·lacions a les quals el departament competent hagi prohibit expressament el proveïment o a les que estiguin precintades.
Els vehicles de subministrament i els seus conductors han de complir la normativa vigent en matèria de transport i de manera especial la relativa a l’Acord europeu de transport de matèries perilloses per carretera (ADR) per a la classe de producte que transportin.
El subministrador ha de preveure l’emplaçament del vehicle de subministrament, que s’ha d’estacionar al més a prop possible de la boca de càrrega. Quan escaigui, ha de fer les gestions necessàries al Comú corresponent per tal d’assegurar-se que l’estacionament del vehicle de subministrament es faci en el lloc més idoni possible.
En el cas que no hi hagi visió directa de la boca de càrrega i el venteig des del camió de subministrament, la càrrega s’ha de fer com a mínim amb dos persones degudament comunicades entre si.
La distància entre el vehicle que subministra el producte i la boca de càrrega no pot ser superior a 10 metres. Quan, per alguna circumstància justificada, sigui impossible complir amb la dita distància, es pot efectuar el subministrament superant els 10 metres, però seguint les prescripcions següents:
Cal estacionar el vehicle de subministrament de manera que la distància sigui la més curta possible.
La càrrega en aquest cas s’ha de fer com a mínim entre dos persones degudament comunicades entre si en el cas que no ho hagi visió directa de la boca de càrrega i el venteig des del camió de subministrament.
El recorregut de la mànega en cap cas no pot passar per l’interior de locals tècnics ni de locals on es prevegi la presència de persones, a excepció del mateix espai o local on es trobi el dipòsit.
En funció de cada situació i prèviament al subministrament, s’ha de verificar la capacitat màxima definida a la placa d’identificació i la quantitat de carburant que hi ha en el dipòsit, quan es tingui accés al mesurador de nivell.
El subministrador no pot carregar a una pressió superior a la pressió màxima de servei que es determina a la placa d’identificació. En tots els casos, cal evitar la pressurització o despressurització del dipòsit en el decurs de la càrrega.
En cas que en el decurs de la càrrega se sobrepassi aquesta quantitat i no hagi actuat el limitador d’ompliment, s’ha de parar immediatament el servei i assegurar-se que no s’està produint cap vessament.
Per a les instal·lacions amb dipòsits provisionals, el subministrador ha de carregar com a màxim la quantitat necessària tenint en compte la provisionalitat de la instal·lació i el càlcul fet per l’instal·lador.
Quan la càrrega es faci amb una pistola de càrrega, aquesta pistola ha d’estar equipada amb un sistema de parada automàtica en arribar el producte al nivell de la pistola. La pistola ha d’estar introduïda en l’orifici fins a la protecció del gallet. En el decurs de la càrrega s’ha de minimitzar l’emanació de vapors per la boca de càrrega.
Està prohibit carregar amb pistola sense que estigui permanentment vigilada.
Si l’empresa subministradora constata l’existència de defectes en la instal·lació o que les dades de la placa d’identificació no corresponen a la instal·lació, ha de fer-ho saber al mateix moment i per escrit a l’usuari de la instal·lació, que ho ha de transmetre al titular de manera immediata. Quan el defecte observat sigui d’una magnitud que faci preveure que pot suposar un perill greu i imminent, l’empresa subministradora ha de negar-se a omplir el dipòsit i està obligada a fer-ho saber de forma immediata al departament competent i al titular de la instal·lació als efectes escaients. Pot emprar el mitjà vàlid en dret que consideri més adient, sempre que quedi constància de l’avís.
Article 56. Càrrega excepcional
La càrrega excepcional s’efectua quan una instal·lació no compleix la normativa o bé no disposa de placa d’identificació o la té caducada. L’objectiu de la càrrega excepcional de combustible és disposar del temps necessari per efectuar les proves i les eventuals modificacions a la instal·lació perquè compleixi la normativa i es pugui demanar, renovar o esmenar la placa de la instal·lació.
Amb l’objectiu de prevenir qualsevol vessament, el subministrador avalua les condicions idònies i el cabal d’ompliment màxim per a la càrrega de carburant.
En el cas que el subministrador no disposi de totes les garanties, ha de fer el subministrament amb pistola o amb el mínim cabal possible. En tot cas, ha de negar-se a fer el subministrament si considera inviable fer una càrrega amb garanties.
El subministrador només pot fer la càrrega excepcional de combustible a demanda expressa de l’usuari de la instal·lació o una persona delegada i ha d’informar per escrit el seu client abans de l’inici de la càrrega que s’està efectuant una càrrega excepcional i que aquesta operació comporta un risc més gran de vessament.
En acabar la càrrega excepcional, el subministrador ha de notificar a l’usuari amb l’albarà o amb la factura l’objectiu de la càrrega excepcional descrit al punt 1 d’aquest article i que el titular ha de fer els passos oportuns per posar al dia la instal·lació el més aviat possible. L’usuari ha de traslladar aquesta notificació al titular de la instal·lació.
Article 57. Capacitació professional del personal que subministra combustible a domicili
El personal de les empreses subministradores que subministri el producte a domicili ha de demostrar que té els coneixements descrits a l’annex VII.
Article 58. Obligacions de les empreses subministradores
Les empreses subministradores han de complir totes les obligacions descrites en aquest Reglament, com per exemple:
Subministrar hidrocarbur als usuaris quan els ho demanin en les condicions previstes en aquest Reglament.
Prestar el servei de manera regular i contínua.
Mantenir les seves instal·lacions, els seus materials, els seus equipaments, els seus vehicles i els seus accessoris en les degudes condicions de seguretat, d’aptitud tècnica i de conservació.
Si es detecta alguna mena d’incongruència o que una instal·lació incompleix la normativa, informar els usuaris per escrit d’aquestes deficiències.
En el cas de detectar un risc greu i imminent en una instal·lació d’emmagatzematge, negar-se a lliurar el producte i avisar de manera immediata el titular i el departament competent. També estan obligats a actuar immediatament i sense consultar l’usuari ni el titular en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar el risc.
Formar periòdicament el seu personal en les operacions i les situacions que es puguin donar, tant en una situació normal com d’emergència (per causa de fuita o vessament).
Tenir al dia el calibratge dels assortidors i els comptadors volumètrics que serveixin per calcular qualsevol transacció comercial i presentar el justificant si l’usuari o el departament competent ho demana.
Actuar d’acord amb l’article 89 “Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes” d’aquest Reglament. Si es produeix qualsevol altre accident o incident en qualsevol instal·lació en la qual estiguin actuant o en el decurs del transport del producte, o en les seves pròpies instal·lacions, cal notificar-ho de manera immediata al departament competent, a l’usuari o al titular si li incumbeix i als serveis d’emergència pertinents. Han d’actuar en cas que una intervenció senzilla pugui anul·lar o minimitzar l’impacte de l’accident o incident.
Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil que determina aquest Reglament.
Les empreses subministradores han de dur un registre de tots els subministraments de combustible que facin, amb indicació expressa de la data i el lloc del subministrament, de la quantitat de carburant subministrat i de si la instal·lació disposa de la placa d’identificació i de la seva vigència. Les dades han de conservar-se per un període de cinc anys com a mínim.
L’empresa subministradora està obligada a col·laborar amb el departament competent quan aquest departament requereixi els serveis per identificar una instal·lació i per facilitar la relació de les quantitats de producte que se li han subministrat en un determinat període de temps, d’acord amb el procediment d’actuació que s’estableixi.
Capítol setè. Projecte, execució, inscripció, revisions, proves i inspeccions periòdiques
Article 59. Declaració d’instal·lacions noves per a les quals és preceptiu un projecte
El tècnic competent que compleixi els requisits establerts en aquest Reglament per projectar ha de presentar una declaració, al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, acompanyada d’un projecte per a les instal·lacions noves següents:
Instal·lacions destinades a emmagatzemar productes de la classe B d’una capacitat superior a 100 litres.
Instal·lacions destinades a emmagatzemar productes de les classes C i D d’una capacitat superior a 3.000 litres.
Instal·lacions que subministrin a vehicles o a altres elements on es produeixi un canvi de dipositari del producte.
El projecte ha de preveure, com a mínim, els apartats descrits en l’annex III.
En el projecte s’han de tenir en compte les mesures necessàries per aconseguir una instal·lació segura i que eviti qualsevol afectació al medi (aigua, sòl, etc.).
No es poden iniciar els treballs sense la declaració de la instal·lació.
Article 60. Instal·lacions noves de baixa capacitat
Per a les instal·lacions de capacitat inferior o igual a 3.000 litres de classe C o D i de capacitat inferior o igual a 100 litres de classe B, no cal declaració de la instal·lació ni projecte, tan sols és necessària la sol·licitud de placa.
Article 61. Modificació o canvi substancial d’una instal·lació
Els tràmits que s’han de fer per a l’execució i posada en marxa d’aquestes instal·lacions són els mateixos que es preveuen en aquest Reglament per a les instal·lacions noves, segons les dimensions i la classe del producte que s’ha d’emmagatzemar.
Les instal·lacions on es faci una modificació i un canvi substancial han de complir totes les prescripcions del Reglament, com si fossin instal·lacions noves.
L’instal·lador, o bé el projectista, ha de proporcionar al titular de la instal·lació un informe complet sobre l’estat global de la instal·lació, tant de la part d’emmagatzematge com la de consum (comptadors, estat de la caldera, rendiments mínims, estat de les sales tècniques, etc.), perquè en tingui coneixement. Si la instal·lació requereix una declaració, cal adjuntar-hi aquesta justificació tècnica; en cas contrari, cal adjuntar la justificació tècnica en la sol·licitud de placa.
Article 62. Reparació de dipòsits i conversió a doble capa
Tota reparació o refibrat de dipòsits d’acer s’ha de fer a doble capa amb un sistema de detecció de fuita conforme a la norma EN 13160, en la versió en vigor en la data de posada en servei.
La reparació o refibrat a doble capa d’un dipòsit ha de considerar-se una modificació substancial. No obstant això, només és exigible projecte en els treballs que s’efectuïn en dipòsits de més de 100 litres de capacitat de producte de tipus B o en dipòsits de més de 3.000 litres de capacitat de productes de tipus C o D i que a més no disposin de placa d’identificació vigent.
No és necessari redactar un projecte si la instal·lació disposa de placa d’identificació vigent, amb un certificat favorable per part d’una empresa d’inspecció i control abans de les dates següents:
Dipòsits instal·lats abans del 3 de febrer del 1991: abans del 3 de febrer del 2012.
Dipòsits instal·lats entre el 3 de febrer del 1991 i el 3 de febrer del 1996: abans del 3 de febrer del 2013.
Dipòsits instal·lats entre el 3 de febrer del 1996 i el 3 de febrer del 2001: abans del 3 de febrer del 2014.
Dipòsits instal·lats després del 3 de febrer del 2001: abans de la data que hagués pertocat efectuar la primera inspecció periòdica segons la capacitat i la legislació aplicable en el moment.
Per a les instal·lacions que hagin obtingut la placa i el certificat favorable d’un organisme de control fora dels terminis anteriorment descrits, el titular ha d’adreçar una sol·licitud al Departament competent adjuntant una fitxa justificativa de l’instal·lador i els motius pels quals la sol·licitud de la placa es va efectuar fora dels terminis esmentats anteriorment. El Departament competent resol si cal redactar un projecte.
En el cas que no sigui necessari projecte, l’empresa que efectua la reparació o la conversió a doble capa ha de redactar una memòria que ha de registrar juntament amb la declaració on s’ha d’indicar que s’ha efectuat el dit treball, adjuntant:
El número de placa.
Si es tracta d’una reparació (com a conseqüència d’una prova d’estanquitat desfavorable) o bé d’una conversió a doble capa voluntària.
Les dades del dipòsit abans i després de la reparació o la conversió a doble capa.
Si els treballs s’han efectuat de manera diferent del projecte tipus que l’empresa ha declarat.
Tota la documentació que certifiqui els resultats de les comprovacions prèvies i posteriors als treballs exigides al Reglament.
Queda prohibida la reparació dels dipòsits de plàstic.
Article 63. Execució dels treballs
Les obres d’execució de les instal·lacions previstes en aquest Reglament les han d’efectuar les empreses instal·ladores autoritzades.
Les reparacions o els treballs de refibrat a doble capa dels dipòsits només les poden efectuar les empreses instal·ladores expressament autoritzades per a aquestes tasques.
En el cas que la instal·lació requereixi un projecte, cal que hi hagi un director d’obra que compleixi els requisits establerts en aquest Reglament per dur a terme aquesta tasca.
Està totalment prohibit dur a terme qualsevol instal·lació nova o l’ampliació, la reforma, el manteniment o la conservació de les instal·lacions existents previstes en aquest Reglament, a compte de tercers, per empreses que no disposen de l’autorització del Govern per efectuar aquests treballs com a activitat comercial i per personal que no estigui degudament qualificat i autoritzat pel Govern.
La instal·lació s’ha d’efectuar seguint les indicacions d’aquest Reglament, del projecte autoritzat i de les directrius del director d’obra, i s’han d’observar en tot cas les regles habituals de l’art. Només pot fer modificacions del projecte el tècnic responsable de la direcció de l’obra, que ho ha de reflectir al llibre d’obra. Aquest llibre ha d’estar a disposició de les autoritats i els òrgans administratius o jurisdiccionals competents.
Si durant l’execució d’una instal·lació es canvia d’empresa instal·ladora o de tècnic director d’obra, l’últim a intervenir ha de signar i lliurar els certificats corresponents i es fa responsable del conjunt de la instal·lació. Queda, per tant, facultat per efectuar les rectificacions que estimi convenients en les condicions previstes en aquest Reglament.
Quan el projecte no és necessari, l’empresa instal·ladora assumeix les funcions i les responsabilitats que corresponen al director d’obra. En el cas d’una reparació o conversió a doble capa en què no es necessiti projecte, és l’empresa que efectua els treballs de refibrat la que assumeix les responsabilitats que corresponen al director d’obra.
Article 64. Control i comprovacions de les instal·lacions noves
En els trams en què la canonada hagi de circular enterrada o amagada, s’han d’efectuar les proves de pressió abans que es cobreixi o s’amagui.
Una vegada finalitzada la instal·lació i a l’efecte de portar a terme les proves reglamentàries dels aparells que depenen del dipòsit, es pot demanar a l’empresa subministradora una càrrega excepcional del dipòsit per fer les proves. La quantitat lliurada no pot ser, en cap cas, superior al vint per cent de la capacitat del dipòsit, i s’ha d’utilitzar únicament per efectuar les proves de la instal·lació. Una vegada s’han acabat les proves, l’empresa instal·ladora ha de precintar la clau de pas dels aparells de consum i deixar la instal·lació fora de servei.
En els controls de la instal·lació es comprova d’acord amb les especificacions del projecte, com a mínim, l’estanquitat de tota la instal·lació (malgrat que ja s’hagin fet comprovacions parcials), el sistema de protecció contra la corrosió i el comportament i funcionament dels diversos elements que componen la instal·lació.
En el cas que es faci una reparació o un refibrat a doble capa de la instal·lació, s’ha de seguir el mateix procediment que el que s’estableix per a una instal·lació nova, i adjuntar-hi el projecte quan sigui exigible segons els casos, o bé la memòria exigible en cas que no sigui preceptiu un projecte, i a més, abans de realitzar els treballs un organisme de control ha de certificar l’estat de l’interior del dipòsit i indicar qualsevol deformació, orifici, esquerda, oxidació i, en general, qualsevol deficiència que s’observi. Per aquest motiu, cal netejar de manera acurada el dipòsit. Les restes de productes i fang que hi pugui haver als dipòsits i els productes utilitzats per netejar-los els ha de recuperar i tractar un gestor de residus competent i autoritzat.
Una vegada finalitzin les obres de reparació dels dipòsits, abans de posar-los en servei s’han de sotmetre a una prova d’estanquitat.
Les proves de pressió de les canonades s’han de fer d’acord amb el que disposa l’article 77 “Proves de pressió de les canonades i mesurament de gruixos” d’aquest Reglament.
Les proves d’estanquitat dels dipòsits s’han de fer d’acord amb el que disposa l’article 76 “Control i proves d’estanquitat dels dipòsits de capa simple i mesurament de gruixos” d’aquest Reglament.
Article 65. Posada en servei de les noves instal·lacions que han requerit projecte
La direcció d’obra ha de vetllar perquè s’efectuïn tots els controls i totes les comprovacions necessàries abans de la posada en servei de la instal·lació que ha requerit projecte.
Un cop finalitzats els treballs i les comprovacions pertinents, el tècnic director de l’obra ha de lliurar per a registre, segons les modalitats i eines facilitades, al departament competent el certificat de final d’obra juntament amb els documents següents:
Els certificats de conformitat dels elements més importants de la instal·lació, dels dipòsits, del detector de fuites i de la vàlvula de sobreompliment.
Les actes de les proves efectuades signades pel director d’obra.
Els annexos justificatius de les modificacions executades sota la seva direcció respecte al projecte que ha registrat el departament competent, si escau.
Els certificats de baixa dels dipòsits que han quedat en desús, si escau, en compliment de les prescripcions descrites en aquest Reglament sobre els procediments per deixar fora d’ús una instal·lació.
El tècnic director d’obra ha de lliurar una còpia del certificat final d’obra al titular de les instal·lacions, que l’ha de tenir a disposició de l’Administració, dels organismes d’inspecció i control i de l’empresa instal·ladora.
Prèviament a la posada en funcionament de la instal·lació, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades. Aquest tràmit el pot encomanar a l’instal·lador, que l’ha de realitzar tan bon punt disposi de la fitxa justificativa que ha d’acompanyar la sol·licitud de placa i que es detalla a continuació.
La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex IV i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació d’acord amb el que estableix l’article 81 “Assegurança de les instal·lacions i dels qui subministren” d’aquest Reglament.
El departament competent registra la sol·licitud i lliura la placa d’identificació, que conté informació d’interès per al subministrador i fixa una data límit de validesa, que és la data més propera entre la data de renovació de la prova d’estanquitat o de pressió i la data de la renovació de la inspecció periòdica. En el cas d’instal·lacions provisionals, la data límit de validesa és la data límit d’utilització de la instal·lació, d’acord amb l’article 14 “Instal·lacions provisionals” d’aquest Reglament.
Un cop col·locada la placa d’identificació a la boca de càrrega, l’instal·lador pot posar en servei la instal·lació i es permet el subministrament d’hidrocarbur.
Article 66. Posada en servei de les instal·lacions noves que no han requerit projecte
L’instal·lador ha de vetllar perquè s’efectuïn tots els controls i totes les comprovacions necessàries abans de la posada en servei de la instal·lació nova que no ha requerit projecte.
Un cop finalitzats els treballs i les comprovacions pertinents, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació descrita anteriorment al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, que ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex IV, de les actes de les proves de les diferents parts de la instal·lació, quan siguin preceptives, i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació.
Article 67. Sol·licituds de placa d’identificació per a les instal·lacions existents
Per a les instal·lacions existents anteriors al 2011 destinades a emmagatzemar productes de les classes C i D d’una capacitat inferior o igual a 3.000 litres i productes de classe B d’una capacitat inferior o igual a 100 litres que no s’hagin modificat substancialment, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació descrita anteriorment al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, que ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex IV, del certificat de les proves de les diferents parts de la instal·lació, quan siguin preceptives, i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació d’acord amb el que estableix l’article 81 “Assegurança de les instal·lacions i dels qui subministren” d’aquest Reglament.
Per a les instal·lacions existents anteriors al 2011 destinades a emmagatzemar productes de les classes C i D d’una capacitat superior a 3.000 litres i productes de classe B d’una capacitat superior a 100 litres, que no s’hagin modificat substancialment, el titular ha d’adjuntar a la sol·licitud de placa, a més a més de la documentació exigida per a les capacitats inferiors, un estudi redactat per un instal·lador que compleixi els requisits per poder realitzar instal·lacions d’hidrocarburs establerts en aquest Reglament.
L’estudi ha de preveure, com a mínim, els apartats descrits en l’annex V.
Aquest estudi pot ser reemplaçat per un certificat favorable d’una empresa d’inspecció i control que ha de tenir el contingut mínim establert en aquest Reglament per a una inspecció periòdica.
En el cas que la instal·lació requereixi una modificació substancial, cal seguir el procediment que li pertoca segons la capacitat i el tipus de producte emmagatzemat, segons està indicat en aquest Reglament per a les instal·lacions noves.
En tots els casos descrits en aquest article, el titular pot delegar a l’instal·lador la tramitació de la placa.
Article 68. Renovació, actualització i retirada de la placa d’identificació
Per tal de renovar la placa d’identificació o actualitzar-la després d’una modificació substancial a la instal·lació, el titular ha de fer que s’efectuïn les inspeccions i comprovacions oportunes a la instal·lació que permetin renovar-la.
Un cop finalitzats els treballs i les comprovacions pertinents i s’hagin registrat tots els documents pertinents al departament competent, el titular ha de sol·licitar la placa d’identificació de la instal·lació descrita anteriorment al departament competent, segons les modalitats i eines facilitades, que ha d’anar acompanyada de la fitxa justificativa de l’instal·lador que ha executat els treballs amb el contingut mínim que s’estableix a l’annex IV, dels certificats de les proves de les diferents parts de la instal·lació (prova d’estanquitat, de pressió, inspecció periòdica, etc.) i d’un certificat de l’assegurança de la instal·lació exigible d’acord amb aquest Reglament. També han d’adjuntar la placa antiga.
En el cas que es produeixi un canvi substancial de la instal·lació que comporti el canvi de les dades que apareixen a la placa, o d’una reparació o conversió a doble capa que no hagi requerit projecte, el titular l’ha de retirar i s’han de fer els tràmits corresponents per tal de regularitzar la instal·lació i sol·licitar una placa nova seguint els procediments de modificació o ampliació de la instal·lació, que depenen de si la instal·lació requereix projecte o no. A part de tot el que està establert al Reglament, a la sol·licitud de placa cal que s’hi adjunti a més a més l’antiga placa de la instal·lació.
En el cas que el departament competent decideixi utilitzar un codi digital en les plaques d’identificació de les instal·lacions que permeti consultar remotament les dades, no caldrà retornar la placa en el decurs de les renovacions de placa o canvis substancials en les instal·lacions.
En cas que una instal·lació no compleixi els requisits mínimament exigibles, el departament competent pot prohibir el subministrament i retirar la placa d’identificació. En cas de risc greu i imminent, d’acord amb la Llei de seguretat i qualitat industrial, el Govern, mitjançant el ministeri competent, pot paralitzar la instal·lació amb un precinte, entre altres mitjans.
Article 69. Posada en marxa dels assortidors, els comptadors volumètrics i elements similars
Els assortidors, els comptadors volumètrics i elements similars, abans de la posada en servei per primera vegada o després de qualsevol reparació o modificació, han de complir les condicions previstes a l’annex II.
Article 70. Exempcions en instal·lacions existents
Quan una instal·lació existent no es pugui adaptar a les normes d’aquest Reglament, l’instal·lador o el tècnic competent ha d’informar el titular de la instal·lació dels elements que no es poden adaptar a la reglamentació amb els eventuals inconvenients. També ha d’informar de les eventuals campanyes d’ajuda o finançament que pugui oferir l’Administració al respecte.
El titular pot demanar al departament competent una exempció del compliment del Reglament en els punts en què sigui necessari, seguint el procediment previst en aquest Reglament per a les modificacions importants, i adjuntar-hi la documentació següent redactada per l’instal·lador o pel projectista, depenent de si la instal·lació requereix projecte en el cas que s’hagués de fer de nou:
Els arguments i elements que demostren la impossibilitat total i absoluta de complir el Reglament, detallant els elements de la instal·lació afectats.
La proposta de solucions alternatives, que han de proporcionar com a mínim les mateixes condicions de seguretat que resultin d’aplicar el Reglament. En el cas que no hi hagi cap solució que compleixi aquest requisit, el titular ha de trobar una alternativa a la instal·lació existent.
El titular ha de renovar la sol·licitud d’exempció cada deu anys, per tal de valorar si l’evolució de la tecnologia permet complir amb la legislació vigent, o permet millorar la seguretat de la instal·lació apropant-se més a les prescripcions de la legislació vigent.
Amb la sol·licitud cal adjuntar la documentació següent redactada per l’instal·lador o pel projectista, depenent de si la instal·lació requereix projecte en el cas que s’hagués de fer de nou:
Els arguments i elements que demostren que es continua sense poder complir el Reglament.
Si escau, la proposta de solucions alternatives, que milloren o apropen la instal·lació als requisits exigibles en aquest Reglament i que han de proporcionar com a mínim les mateixes condicions de seguretat que resultin d’aplicar el Reglament.
Article 71. Adaptació d’una instal·lació per fases
En cas que per algun motiu raonat no es pugui adaptar de manera immediata la totalitat de la instal·lació a la reglamentació, el titular pot demanar al departament competent una autorització d’adaptació de la instal·lació per fases.
El titular ha d’explicar en la sol·licitud els motius pels quals no es pot fer l’adaptació de tota la instal·lació i ha de proposar un calendari d’actuacions per adaptar-la íntegrament a la normativa. En qualsevol cas, els primers treballs que s’han de fer són la instal·lació dels elements de seguretat (com ara el limitador de sobreompliment), les proves d’estanquitat del dipòsit i les proves de pressió de les canonades.
Article 72. Revisions i proves periòdiques de les instal·lacions
En cas que un instal·lador hagi de fer qualsevol tipus de reparació, ampliació, manteniment o modificació en una instal·lació sense placa, amb la placa caducada o amb incompliments de la normativa, ha d’elaborar la llista de totes les deficiències i està obligat a lliurar-la al titular de la instal·lació per algun mitjà que n’acrediti el lliurament.
També queden obligats a advertir per escrit el titular, després de qualsevol tipus d’actuació en un emmagatzematge de capa simple, de l’obligació de reemplaçar o transformar l’emmagatzematge en un emmagatzematge de capa doble quan sigui obligatori segons les prescripcions que es detallen en aquest Reglament.
El titular i l’usuari han de vetllar perquè la instal·lació es trobi en perfecte estat de funcionament i n’han d’impedir l’ús i el funcionament quan no s’assegurin les garanties de seguretat de les persones, el medi o les coses.
El titular ha de demanar l’actuació de les empreses instal·ladores per portar a terme les revisions periòdiques amb la finalitat de comprovar, dins dels terminis que es determinin, l’estat i el funcionament correcte dels elements, els equips i les instal·lacions segons els requisits i les condicions tècniques exigits pels reglaments i les normes que siguin aplicables.
Dels resultats de les revisions, les empreses instal·ladores n’han d’emetre els certificats, els informes o els dictàmens corresponents, que han de lliurar a l’usuari, el qual els ha de conservar i tenir a disposició dels tècnics del departament competent.
En les instal·lacions incloses en aquest Reglament, a més de les revisions i inspeccions periòdiques i les proves a què puguin obligar altres disposicions normatives específiques els aparells, s’han d’efectuar les revisions següents:
Per a qualsevol instal·lació d’hidrocarburs:
- Cada any, cal comprovar si hi ha presència de combustible a prop de la instal·lació o olor de combustible que pugui fer pensar en una fuita o vessament. En cas que sigui així, cal aplicar l’article 89 “Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes“ d’aquest Reglament.
- Cada cinc anys des de la data de posada en funcionament de la instal·lació, s’ha de comprovar:
L’estat de conservació de la protecció contra la corrosió: protecció galvànica o estat de la pintura.
ii) El bon estat de les bombes, els assortidors, les mànegues i el material accessori.
iii) La vigència de l’assegurança obligatòria de la instal·lació exigible d’acord amb aquest Reglament.
iv) En cas que hi hagi una posada a terra, s’ha de comprovar la continuïtat elèctrica de les canonades o de la resta dels equips metàl·lics de la instal·lació.
L’alçària d’aigua o de fang que es troba al fons del dipòsit. En el cas que es constati una alçària superior a 10 cm d’aigua o fang, cal netejar el dipòsit. La mesura s’ha de fer en el punt més desfavorable.
Per a les instal·lacions de superfície:
A més de les comprovacions establertes per a qualsevol tipus d’instal·lació, quinquennalment des de la data de posada en funcionament de la instal·lació s’ha de comprovar:
- L’estat correcte de les cubetes, les cimentacions dels dipòsits, els tancaments, el drenatge, les bombes, els equips, les instal·lacions auxiliars i els equipaments similars.
- S’ha de comprovar visualment el bon estat de les parets del dipòsit.
Per a les instal·lacions soterrades:
A més de les comprovacions establertes per a qualsevol tipus d’instal·lació, cal que es comprovin els punts que es detallen a continuació.
- Cada any, en els dipòsits de doble paret, que es continuen mantenint els valors originals d’aïllament establerts pel fabricant.
- Cada cinc anys, l’estat correcte de les bombes, els equips, les instal·lacions auxiliars i els equipaments similars.
Per a instal·lacions de subministrament a vehicles:
A més de les comprovacions que els corresponguin establertes anteriorment, s’ha d’efectuar la comprovació de la protecció catòdica, amb una periodicitat de sis mesos quan es faci mitjançant el corrent imprès. Cada dos anys s’ha d’emetre un certificat del funcionament correcte de la protecció activa.
Article 73. Revisions i proves periòdiques dels assortidors i dels comptadors volumètrics
Els aparells assortidors i els comptadors volumètrics previstos en aquest Reglament s’han de comprovar, com a mínim, una vegada a l’any d’acord amb les prescripcions incloses a l’annex II d’aquest Reglament.
L’empresa instal·ladora, una vegada ha comprovat el compliment de les disposicions que en cada cas siguin aplicables, ha d’emetre el certificat favorable corresponent, que ha de lliurar al titular de la instal·lació o del vehicle.
El titular ha de tenir a disposició dels tècnics del departament competent els certificats corresponents.
Article 74. Inspeccions periòdiques
Les instal·lacions de més de 3.000 litres de capacitat han de passar la inspecció periòdica com a mínim cada deu anys. La resta de les instal·lacions s’han d’inspeccionar com a mínim cada vint anys.
Les inspeccions periòdiques les ha de dur a terme un organisme de control que compleixi els requisits descrits en aquest Reglament.
Les comprovacions mínimes que s’han d’efectuar són les següents:
Comprovació que no s’han efectuat ampliacions o modificacions que alterin les condicions de seguretat per les quals s’aprova la instal·lació inicial, que es disposa de l’autorització administrativa correcta i que la instal·lació compleix la normativa.
Comprovació de la forma i la capacitat de l’emmagatzematge: la classe de productes emmagatzemats ha de continuar sent la mateixa que figura a l’autorització pertinent.
Comprovació de les distàncies de seguretat i les mesures correctores.
Mitjançant la inspecció visual, comprovació de l’estat correcte de les parets dels dipòsits, quan siguin de superfície, així com el de les parets, les cimentacions i els suports, els tancaments, els drenatges, les bombes i els equips, i les instal·lacions auxiliars.
En els dipòsits i les canonades que es puguin inspeccionar visualment, s’ha de comprovar si hi ha picades, oxidacions o cops que puguin menar a trencaments i fuites.
En els dipòsits de doble paret s’ha de comprovar que es continuen mantenint els valors originals d’aïllament establerts pel fabricant.
Comprovació de la ubicació del venteig i la boca de càrrega.
Comprovació de l’estat correcte de les mànegues i els accessoris dels aparells assortidors o dels equips de transvasament.
Comprovació de les instal·lacions elèctriques, els quadres de comandament, les proteccions, els instruments de mesura, els circuits d’enllumenat o de força motriu i les senyalitzacions d’emergència.
En cas que hi hagi una posada a terra, comprovació de la continuïtat elèctrica de les canonades i dels elements metàl·lics.
Comprovació de la protecció contra l’oxidació: protecció galvànica o estat de la pintura protectora.
Comprovació que les revisions i les proves reglamentàries s’han efectuat en el temps i la forma.
Comprovació de la vigència de l’assegurança obligatòria de la instal·lació de conformitat amb el que s’estableix en aquest Reglament.
Article 75. Resultat de la inspecció
En el cas que en el decurs de la inspecció o en acabar-la es detecti una manca d’estanquitat, una fuita o un vessament provinent de la instal·lació, cal que s’apliqui de manera immediata l’article 89 “Obligacions en cas de manca d’estanquitat, fuita o vessament dels productes” d’aquest Reglament.
Cal avisar el departament competent i el titular de la instal·lació de manera immediata si en el decurs de la inspecció es troba qualsevol situació que presenti un perill greu i imminent per a la seguretat dels béns, de les persones o del medi ambient.
En cas que la instal·lació presenti altres defectes que els descrits anteriorment, i d’acord amb les classificacions descrites en l’annex VI, cal deixar un termini perquè el titular modifiqui o repari la instal·lació.
Si la instal·lació presenta defectes molt greus, s’ha de donar un mes per arranjar els defectes observats.
Si la instal·lació presenta defectes greus, s’ha de donar un termini de tres mesos per arranjar els defectes observats.
Si la instal·lació presenta defectes lleus, s’ha de donar un termini de sis mesos per arranjar els defectes observats.
Finalitzats aquests terminis, l’empresa d’inspecció i control ha de comprovar que s’hagin efectuat les esmenes corresponents.
Del resultat de cada una de les inspeccions realitzades, se n’ha d’aixecar una acta com a mínim per duplicat, subscrita pel tècnic de l’organisme de control, que l’ha de presentar al titular o al representant autoritzat per signar-la. D’aquesta manera expressa la seva conformitat amb l’acta o pot expressar la seva disconformitat. En queda com a mínim un exemplar per al titular, i l’original és per a l’organisme de control.
Les actes les ha de conservar l’empresa d’inspecció i control i les ha de tenir a disposició dels tècnics del departament competent.
Si la instal·lació compleix el Reglament o si no s’han esmenat les deficiències pertinents en el termini establert, l’empresa d’inspecció i control informa el departament competent lliurant un certificat, signat pel tècnic de l’empresa, amb els resultats, ja siguin favorables o desfavorables.
En el cas que el certificat sigui negatiu, cal adjuntar la placa d’identificació de la instal·lació amb el certificat.
El certificat ha de contenir com a mínim els apartats següents:
Dades del titular de la instal·lació.
Dades de l’usuari.
Adreça de la instal·lació i número CESI.
Dades de la instal·lació:
Número de placa d’identificació de la instal·lació.
Volum del dipòsit.
Tipus de dipòsit (plàstic, acer, refibrat…).
Tipus de producte.
Situació de la instal·lació (interior, exterior, soterrada, en fossa…).
Data de posada en servei.
Data de la darrera inspecció periòdica.
Data de la darrera prova d’estanquitat / de gruixos del dipòsit.
Data de la darrera prova d’estanquitat / de gruixos de les canonades.
Motiu pel qual es fa la prova (prova periòdica, posterior a refibratge…).
Aparells utilitzats amb l’última data de calibratge de l’aparell.
Persona de l’organisme d’inspecció i control que supervisa i certifica la inspecció.
Resultat de les comprovacions efectuades. En el cas d’incompliments que no permetin emetre un certificat positiu, cal descriure’ls en aquest apartat.
Altres observacions o circumstàncies produïdes en el decurs de la prova dignes de ser mencionades.
El departament competent pot fixar un model de certificat únic per als organismes de control.
Article 76. Control i proves d’estanquitat dels dipòsits de capa simple i mesurament de gruixos
Únicament els dipòsits de capa simple soterrats o en fossa tancada, i en general els que no siguin accessibles, han de passar una prova d’estanquitat cada cinc anys.
En el cas de dipòsits accessibles i visibles íntegrament, la prova d’estanquitat s’ha de reemplaçar per una inspecció visual i un mesurament dels gruixos del dipòsit.
No es permet efectuar una prova d’estanquitat en un dipòsit de plàstic.
Les aigües de neteja de les instal·lacions d’hidrocarburs s’han de tractar com un residu, mitjançant un gestor de residus autoritzat.
Les proves d’estanquitat s’han de realitzar seguint un dels dos mètodes que es detallen a continuació:
Mètode hidràulic
Aquesta prova només es pot fer amb aigua i cal haver netejat el dipòsit prèviament.
Quan s’utilitzi el mètode de control hidràulic, el valor de la pressió hidràulica de la prova es mantindrà a 0,5 bar durant trenta minuts.
Es considera que la instal·lació és estanca si no es detecta cap caiguda de pressió estabilitzada de més de 20 mbar al cap de trenta minuts un cop s’ha estabilitzat la pressió de prova.
Un cop acabada la prova d’estanquitat, l’aigua que s’ha utilitzat ha de tractar-se com a residu mitjançant un gestor de residus autoritzat. En el cas que el dipòsit no sigui estanc, cal buidar igualment l’aigua del dipòsit de manera immediata.
Mètode acústic
El mètode acústic per al control de l’estanquitat es pot emprar sempre que es controli i es garanteixi la traçabilitat de la variació de la depressió i de les diferències d’altura dels nivells abans i després de la depressió, per la qual cosa s’han de registrar els senyals rebuts durant sis minuts per cada sensor. El sistema també ha de garantir la detecció d’una fuita de com a mínim 100 ml/h i ha d’estar avaluat amb el procediment indicat a l’informe UNE 53968.
Les proves d’estanquitat s’han de fer amb el dipòsit buit i net.
Amb aquest mètode, una instal·lació es considera estanca quan:
El registre s’ha efectuat durant la duració total predefinida.
Qualsevol mesura superior al valor de referència pot ser justificada pel tècnic de l’empresa d’inspecció i control que certifica el resultat de la prova com una conseqüència de sorolls parasitaris i no per una manca d’estanquitat.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.