Decret 224/2022, de l’1-6-2022, pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc

Les gravacions fetes als accessos a les sales de joc, a les taules de joc, a les caixes, a la caixa forta i a la sala de comptadoria es mantenen durant el termini màxim d’un mes. Finalitzat aquest termini, els enregistraments efectuats s’han de destruir, excepte si estan relacionats amb delictes o amb infraccions administratives en matèria d’ordre públic, amb una investigació policial en curs o un procés judicial o administratiu no arxivat definitivament, de conformitat amb les disposicions de la Llei qualificada de seguretat pública vigent.

Article 41. Documents i informació mínima a la sala

Article 42. Documentació comptable

Article 43. Llibres registre de bestretes i resultats en els jocs de contrapartida

Article 44. Llibres registre de resultats en els jocs de cercle

En les operacions a què es refereix aquest apartat, el director de joc pot ser substituït per un subdirector o un membre del comitè de direcció.

Article 45. Llibre resum de control de resultats

Article 46. Llibre registre de resultats en les màquines d’atzar oneroses

Per a les màquines de joc d’atzar s’estableix:

• Un llibre de comptes per cada màquina d’atzar onerosa, en el qual s’inscriuen els elements utilitzats per determinar el producte brut real dels jocs de cada unitat.

• Un llibre amb l’estat de comptes de lectura de comptadors mensual de joc.

• Un llibre amb el resum mensual de la determinació del producte brut dels jocs de les màquines d’atzar oneroses elaborat a partir del llibre de comptes de cada màquina.

Signats i rubricats pel CRAJ abans d’utilitzar-los, els registres i llibres es duen a terme en les condicions de regularitat requerides per als llibres de comerç. No han de tenir ratllades o esmenes. En cas d’errors, es fan correccions en tinta vermella que són aprovades íntegrament pel director de joc o el membre del comitè de direcció que el substitueixi.

Quan la comptabilitat de les màquines d’atzar oneroses és informatitzada, els llibres poden fer-se informàticament, garantint la traçabilitat de les operacions i estant validats per signatura electrònica.

Article 47. Informació anual

Capítol quart. Serveis complementaris

Article 48. Serveis complementaris del casino de joc

Títol III. Personal del casino

Capítol primer. Normes generals sobre el personal

Article 49. Document professional (llicència de classe I)

Així mateix, han de seguir programes específics de formació permanent que els proporcionin la competència suficient per detectar i conèixer la normativa vigent respecte de les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme. Aquesta formació la imparteix anualment la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra.

Capítol segon. Personal directiu: director de joc i membres del comitè de direcció

Article 50. Òrgans de direcció dels jocs

Dins dels terminis i de les condicions previstos per la Llei i els reglaments, han de posar a disposició dels inspectors del CRAJ encarregats del control qualsevol informació que sigui del seu interès.

Els membres del comitè de direcció i el subdirector o els subdirectors han de ser nomenats per l’òrgan d’administració de la societat.

Article 51. Nomenament dels òrgans de direcció

En el cas del director de joc, la societat ha de nomenar transitòriament per assumir les seves funcions, i de manera immediata, un dels subdirectors, si n’hi ha, o un dels membres del comitè de direcció, la qual cosa s’ha de comunicar al CRAJ en el mateix termini abans indicat.

Article 52. Facultats dels òrgans de direcció

Article 53. Limitacions per als òrgans de direcció

El director de joc, els subdirectors i els membres del comitè de direcció no poden:

Capítol tercer. Personal de servei i de joc

Article 54. Personal de serveis i de joc

La llicència de classe I l’atorga el CRAJ d’acord amb un dossier presentat per l’operador i de conformitat amb el que s’estableix al capítol segon del Reglament de les llicències de les classes I i J per a l’operador del casino i per a l’operador del bingo vigent.

De conformitat amb el paràgraf 1 d’aquest article, s’ha d’entregar a cada treballador titular de la llicència de classe I una targeta d’empleat del casino que permet treballar al casino d’Andorra.

Article 55. Limitacions per al personal del casino

Article 56. Propines

Si s’admeten propines, el lliurament ha de ser sempre discrecional quant a l’ocasió i la quantia.

L’import de les propines es compta en acabar l’horari de joc i s’anota diàriament en un compte especial.

Títol IV. Inspecció i sancions

Capítol únic. Inspecció

Article 57. Inspecció i vigilància

La inspecció i la vigilància del que regula aquest Reglament corresponen al CRAJ, d’acord amb el que preveu l’article 102 i concordants de la Llei i les disposicions del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc vigent, tot això sens perjudici de les funcions encomanades als òrgans competents en matèria d’inspecció financera, tributària i d’altres.

Article 58. Inspectors encarregats de la vigilància

Article 59. Ordre dels jocs

L’ordre dels jocs al casino està garantit sota l’autoritat del CRAJ i en les condicions establertes per aquest organisme. Els inspectors encarregats del control per part del CRAJ estan facultats per adoptar totes les mesures necessàries per garantir, en el marc d’aquest Reglament, la regularitat i la seguretat dels jocs.

Article 60. Registre especial d’observacions

Al casino, es requereix un registre especial de les observacions, signat, rubricat i segellat pel CRAJ.

Els inspectors nomenats pel CRAJ responsables de la vigilància demanen aquest registre especial cada vegada que visiten el casino de joc per dur a terme qualsevol operació de verificació o d’auditoria. Mostren el dia i l’hora de la seva visita i la naturalesa de les operacions efectuades, i en el document detallen, si escau, les observacions, les instruccions o les ordres que han fet. El director de joc ha d’esmenar, en el termini de vuit dies, amb referència a aquestes observacions, el seguiment que li ha estat reservat.

Article 61. Registre de comunicacions i de sol·licituds d’informació

Al casino es requereix un registre especial, signat, rubricat i segellat pel CRAJ.

Aquest registre permet al director de joc del casino demanar aclariments i informació addicional prop del CRAJ sobre l’aplicació de la normativa existent i demanar a l’Administració informació sobre les dificultats d’execució o formular qualsevol comentari o pregunta en relació amb l’explotació.

Aquest registre pot ser consultat pels inspectors esmentats a l’article 58 d’aquest Reglament.

La supervisió general dels casinos és exercida pels agents designats pel CRAJ que tenen la facultat d’obtenir tota informació, en tot moment, de qualsevol dels documents útils per al compliment de les seves missions.

Article 62. Règim sancionador

L’incompliment del que estableix aquest Reglament s’ha de sancionar d’acord amb el que disposa el títol VI de la Llei, així com les disposicions del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc vigent.

Títol V. Homologació d’equipaments de jocs d’atzar

Capítol únic. Equipaments de jocs d’atzar

Article 63. Homologació d’equipaments de jocs d’atzar (llicència de classe J)

Títol VI. Publicitat i joc responsable

Capítol únic. Normes generals sobre la publicitat i joc responsable

Article 64. Activitats promocionals i joc responsable

La realització d’activitats de publicitat o de promoció a l’interior del casino no pot alterar la dinàmica de joc corresponent que s’estigui desenvolupant en cada moment.

Article 65. Règim de les autoritzacions

Article 66. Règim de comunicació

No requereixen autorització prèvia les activitats promocionals següents, sempre que no es faci referència específica i directa a les activitats pròpies de joc:

Títol VII. Règim fiscal

Capítol únic. Normes fiscals

Article 67. Obligats tributaris

És obligat tributari l’operador a qui s’hagi atorgat l’autorització administrativa corresponent per poder explotar un casino de joc, que permet solament l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses, de forma presencial.

Article 68. Impost

Article 69. Taxa

Disposició derogatòria

Les disposicions del Decret del 23 de novembre del 2016 pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc i dels annexos que el formen queden totalment derogades.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 1 de juny del 2022.

Per delegació / Jordi Gallardo Fernàndez / Ministre de Presidència, Economia i Empresa

Annex I. Catàleg de jocs

Normes generals de funcionament dels jocs

Índex

23.1. Pòquer cobert de 5 cartes amb descart

23.2. Variants de pòquer descobert

• 23.2.1. Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer

• 23.2.2. Pòquer descobert en la variant Omaha

• 23.2.3. Pòquer descobert en la variant Hold’em

• 23.2.4. Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer

• 23.2.5. Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic

Els jocs d’atzar que es poden practicar exclusivament al casino són els següents:

01 - Ruleta francesa

I. Denominació

La ruleta francesa és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial dels quals consisteix en el fet que els participants juguen contra l’establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una roda horitzontal giratòria.

II. Elements del joc: instruments de la ruleta francesa

La ruleta està composta per un cilindre de fusta, d’aproximadament 56 centímetres de diàmetre, a l’interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic. Aquest disc, la part superior del qual té una superfície inclinada, està dividit en 37 caselles radials separades per petits envans també metàl·lics. Aquests compartiments, alternativament vermells i negres, estan numerats de l’1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que mai no pot ser ni vermell ni negre. Mai no són veïns dos números consecutius, i els números la suma de les xifres dels quals sigui número parell, són sempre negres, com també el 10 i el 29, i a excepció del 19. Un dispositiu que sobresurt de l’eix permet donar a la ruleta un moviment giratori en un pla horitzontal.

La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, al centre o en un extrem de la qual hi ha la ruleta. A un costat de la ruleta hi està situat el tauler amb el drap on hi ha dibuixats els mateixos 36 números distribuïts en tres columnes de 12, un espai reservat per al zero i uns altres per a les diverses jugades, en els quals estan impresos els termes o abreviatures que indiquen aquestes jugades i, opcionalment, algunes combinacions de jugades d’ús més freqüent per part dels jugadors.

III. Personal

El personal destinat a cada ruleta és el següent: un cap de taula, dos crupiers i, opcionalment, un tercer crupier (o un extrem de taula).

IV. Regles de la ruleta

Els jugadors poden fer ús de les jugades següents:

A) Possibilitats o jugades múltiples

En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.

B) Possibilitats o jugades senzilles

En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la.

Si el zero surt per segona o tercera vegada, etc., el jugador té la mateixa opció, tenint en compte el valor inicial de la seva aposta, i perd el 50% del seu valor a cada sortida del zero. Si està per sota del mínim de la taula, l’aposta queda a la presó fins que s’alliberi, si procedeix.

Si el zero surt a l’última jugada de la sessió, el jugador està obligat a acceptar el reintegrament de la meitat, de la quarta part, de la vuitena part, etc., de la seva aposta inicial, segons sigui la primera, segona, tercera sortida consecutiva, etc., del número zero.

A) El mínim i màxim de les apostes a la ruleta està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ.

B) L’empresa operadora de llicència de casino de joc pot escollir, dintre d’aquest màxim i mínim d’apostes, l’opció que més li convingui segons els seus criteris.

C) Durant el transcurs de la sessió, i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar el límit d’aposta de la mateixa sessió, si el desenvolupament de la partida així ho requereix.

Les fases successives del joc són les següents:

V. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

02 - Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros

El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regeixen la ruleta francesa. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les regles que són específiques de la ruleta americana, i en conseqüència, per a tot el que no hi és previst, es consideren aplicables les disposicions que fan referència a la ruleta francesa contingudes en l’epígraf 01 d’aquest catàleg.

I. Possibilitat de joc

Jugada del Jackpot. El Casino pot sol·licitar autorització per instal·lar en alguna o a totes les taules de Ruleta, una aposta addicional anomenada Jackpot. El seu objecte és aconseguir un premi especial.

Per jugar al Jackpot s’ha de dipositar en la casella destinada a aquesta finalitat una quantitat estipulada, però que en cap cas no pot ser superior a la meitat del mínim de la taula. En cas que s’obtingui una de les combinacions proposades, el jugador obtindrà el premi especial corresponent. La relació dels premis ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula, fent coincidir les combinacions que cal aconseguir amb els premis que es poden guanyar.

II. Instruments de la ruleta americana

La taula ha de ser de dimensions que permetin participar a un nombre limitat de jugadors. Es pot autoritzar l’ús de taules dobles.

Hi ha diverses diferències respecte de la ruleta francesa:

III. Personal

El personal destinat a cada ruleta és un inspector o cap de taula (per a un màxim de quatre taules contigües), un crupier i, eventualment, un auxiliar encarregat, entre altres funcions d’assistència, d’ordenar les piles de fitxes si no hi ha màquina classificadora de fitxes.

Si no l’ajuda l’auxiliar o la màquina classificadora de fitxes, el crupier és qui ha de reconstruir les piles de fitxes.

El cap de taula és responsable de la claredat i regularitat del joc, dels pagaments, de totes les operacions efectuades a la seva taula i del control dels marcadors.

IV. Funcionament del joc

Els pagaments sempre s’han d’efectuar en l’ordre següent: doble columna, columna, passa, senar, negre, vermell, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, fila transversal, quadre, parella o cavall i en l’últim lloc el ple o número sencer; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores es paguen totes de cop encara que les apostes siguin de distinta classe. Els pagaments es fan amb fitxes de color d’un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i plaques de valor o ambdós.

V. Sortida del zero

En les jugades senzilles, en el cas que surti el zero, es perd la meitat de l’aposta i es recupera l’altra meitat.

A la variant amb dos zeros, hi ha un número més en el cilindre, representat pel doble zero. Aquesta variant incorpora una nova aposta anomenada línia especial que juga als números 0, 00, 1, 2 i 3, i que es paga 6 a 1.

VI. Mínim i màxim de les apostes

VII. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

03 - BlackJack o Vint-i-u

I. Denominació

El BlackJack o Vint-i-u és un joc d’atzar, dels anomenats de contrapartida, que es practica amb naips, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i l’objectiu del joc és aconseguir vint-i-un punts o acostar-s’hi sense passar d’aquest límit.

II. Elements del joc

Es juga al BlackJack amb sis baralles de les denominades angleses de 52 cartes cadascuna, tres d’un color i tres d’un altre. Les figures valen 10 punts, l’as un punt o 11, segons convingui al jugador, i les altres cartes tenen el seu valor nominal.

És un recipient on s’introdueixen les cartes per distribuir-les, un cop escartejades convenientment. Les cartes llisquen en aquest recipient i apareixen d’una en una.

Tots els distribuïdors han de ser numerats a cada establiment i guardats a l’armari de les cartes o, si són automàtics, de forma que compleixin condicions equivalents de seguretat. El director o l’empleat responsable s’encarrega de la seva distribució a les taules al començament de la sessió.

El distribuïdor ha de ser obligatòriament d’un model degudament autoritzat per a aquest joc pel CRAJ.

III. Personal

A l’inspector o cap de taula li correspon controlar el joc i resoldre els problemes que se li presentin durant el seu curs. Pot haver-n’hi un per cada dos taules o fins a quatre, si són contigües.

El crupier és qui dirigeix la partida i s’encarrega d’escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, pagar les apostes guanyadores i retirar les apostes perdedores.

IV. Jugadors

El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades a la taula de joc, la xifra màxima del qual és de sis a nou. Si algunes places no estan cobertes, els jugadors poden apostar sobre les vacants. Així mateix poden apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador, fins a un límit de tres apostes totals per casella i clarament separades, amb el seu consentiment o, en cas necessari, amb el consentiment del cap de taula, i dintre dels límits de l’aposta màxima. En qualsevol cas, el jugador situat a la primera línia davant de cada casella és qui mana a la casella.

Cada mà d’un jugador es considera individualment i ha de seguir l’ordre normal de distribució i petició de cartes.

També poden participar en el joc els jugadors a peu dret dins del límit de tres apostes totals autoritzades per casella en el número 1 d’aquest apartat, que aposten sobre la mà d’un jugador, i dintre dels límits de l’aposta màxima de cada plaça. Tanmateix, no poden donar consells ni instruccions al jugador, i han d’acceptar les seves iniciatives. El cap de taula és qui ha d’autoritzar aquests jugadors drets a poder participar en el joc.

V. Regles del joc

Quan s’han efectuat totes les apostes el crupier distribueix un naip a cada mà, començant per la seva esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se, ell mateix, un altre naip.

Després, i sempre amb el mateix ordre, distribueix un segon naip a cada mà.

Seguidament pregunta als jugadors que tenen la mà si volen naips addicionals. Cada jugador pot refusar o demanar naips complementaris, un a un, fins que ho consideri oportú, però en cap cas no por demanar naips suplementaris si ja ha obtingut una puntuació de 21 o més.

Si una mà obté una puntuació superior a 21, perd, i el crupier recull immediatament la seva aposta i els naips abans de passar a la mà següent.

Quan els jugadors han fet el seu joc, el crupier, sempre que quedin competidors en aquesta mà, es dona a ell mateix una o diverses cartes. En arribar a 17 punts s’ha de plantar i no pot prendre naips suplementaris. En cas contrari, ha de demanar uns altres naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o a més. Quan tingui un as entre les seves cartes, ha de comptar-lo com a 11 punts si amb aquest valor arriba a 17 o a més, i sempre que no compti, amb l’as, més de 21 punts; en aquest cas pren el valor d’un punt.

El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recull les apostes perdedores i paga les guanyadores, de dreta a esquerra. Llavors recull les cartes i les col·loca boca avall en un recipient destinat a aquesta finalitat, i retira les seves en últim lloc.

Si la banca s’ha passat de 21 punts ha de pagar totes les apostes que encara quedin damunt de la taula de joc.

Si no arriba a 21 punts, recull les apostes de les mans que tenen una puntuació inferior a la seva i paga les que la tenen superior. Les mans que han obtingut una puntuació igual a la de la banca són considerades nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes un cop s’han recollit les seves cartes.

Els pagaments es fan a la par, és a dir, pel mateix import de l’aposta, però si un jugador fa un BlackJack, que consisteix a arribar als 21 punts només amb els primers dos naips, se li paga sempre a raó de tres per dos. El BlackJack sempre guanya a la puntuació de 21 que s’ha obtingut amb més de dos cartes.

Quan el primer naip del crupier és un as, els jugadors poden assegurar-se contra el possible BlackJack de la banca. El crupier proposa aquesta assegurança al conjunt dels jugadors i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demana. A partir d’aquest moment, ningú no pot assegurar-se.

El jugador que s’assegura diposita damunt la línia d’assegurança, situada davant del seu lloc, una quantitat com a màxim igual a la meitat de la seva aposta primitiva. Si el crupier treu aleshores un 10, és a dir, si fa un BlackJack, recull les apostes que perden i paga les assegurances a raó de dos per un. Si no fa un BlackJack, recull les assegurances i cobra o paga les altres apostes com en el joc simple.

Quan un jugador rep les dos primeres cartes del mateix valor, pot jugar a dos mans. Si utilitza aquesta possibilitat ha de fer una aposta igual a la seva inicial sobre l’altra carta. Aquestes dos cartes i aquestes dos apostes es consideren llavors com a mans separades i independents, i cadascuna té el seu valor i destí propis. Pot, per tant, formar tantes mans com sigui el nombre de cartes d’igual valor que rebi.

El jugador es planta, demana carta i juga en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la mà que està situada més a la seva dreta abans de passar a la següent. Si forma una nova parella pot novament separar-la i dipositar una altra aposta igual.

Si un jugador separa una parella d’asos, només rep un sol naip per cada as que ha format una nova mà.

Si un jugador separa una parella d’asos o una parella de cartes que valen 10 punts cadascuna i amb la següent totalitza 21 punts, aquesta jugada no es considera com a BlackJack i, si resulta guanyadora, es paga a la par.

Quan el jugador obté 9, 10 o 11 punts amb els dos primers naips, pot doblar la seva aposta. En aquest cas, només té dret a un sol naip suplementari. La doble aposta està autoritzada per a totes les mans, incloses les parelles.

També pot doblar amb qualsevol combinació de les dos primeres cartes, inclús quan existeixin separacions, amb obligació per part del crupier d’anunciar la possibilitat de doblar quan el jugador tingui 9, 10 o 11. El valor de l’as sempre serà el més favorable per al client.

Amb independència de les possibilitats de joc anteriorment relacionades, el casino pot posar en ús la modalitat de sort simple per menor o major de 13. Consisteix en una aposta opcional i independent en què el jugador aposta sobre si el total de punts de les seves dos primeres cartes, essent sempre una el valor de l’as, és inferior o superior a 13, i es perd l’aposta en ambdós casos per a un total igual a 13. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta col·locada en els espais habilitats per a major o menor; aquesta aposta pot ser de qualsevol quantitat dins del límit mínim i màxim operatiu en la taula.

Per jugar al jackpot, s’ha de dipositar en la casella destinada a aquesta finalitat, o a l’espai existent entre les caselles i la línia de l’assegurança, una quantitat estipulada, però que en cap cas no pot ser superior a la meitat del mínim de la taula. En cas que s’obtingui una de les combinacions proposades, el jugador obtindrà el premi especial corresponent. La relació dels premis ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula, fent coincidir les combinacions que s’han d’aconseguir amb els premis que es poden guanyar.

Les combinacions possibles són les següents:

• Si la primera carta és qualsevol 7 es pagarà, com a mínim, 2 a 1 el valor de l’aposta del jackpot.

• Si les dos primeres cartes són dos 7 de pal diferent, es pagarà, com a mínim, 10 a 1 el valor de l’aposta del jackpot.

• Si les dos primeres cartes són dos 7 del mateix pal, es pagarà, com a mínim, 50 a 1 el valor de l’aposta del jackpot.

• Si les tres primeres cartes són tres 7 de pal diferent, es pagarà, com a mínim, 200 a 1 el valor de l’aposta del jackpot.

• Si les tres primeres cartes són tres 7 del mateix pal, es pagarà, com a mínim, el valor total del jackpot, que en cap cas no podrà ser inferior a 5.000 vegades el valor de l’aposta del jackpot.

S’entén que únicament es paga el premi més gran.

Podran autoritzar-se jackpot progressius, i carrusels entre diferents taules, però en tot cas requeriran autorització expressa, i la seva relació no podrà disminuir les proporcions esmentades.

Es poden autoritzar, per part del CRAJ, les anomenades apostes i premis acumulats, en relació amb combinacions especials de naips obtingudes per part dels jugadors dins de les seves mans en el curs de les partides ordinàries i també entre diverses taules de BlackJack.

Els premis poden ser en moneda de curs legal o el seu equivalent en espècie.

Així mateix, es podran autoritzar apostes addicionals i independents per als jugadors, anomenades progressius, l’objecte de les quals és aconseguir un premi especial que depèn només de la jugada que obtingui el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, prèvia la deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat estipulada en una ubicació a la taula amb comptador exclusivament destinat a aquesta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenvolupament d’aquesta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import.

L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l’aposta mínima de la taula.

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de fer-se dintre dels límits del mínim i del màxim, abans de distribuir les cartes:

Hi ha diverses operacions que són prèvies al començament de cada partida:

Les cartes es distribueixen sempre amb les cares amunt. Quan apareix el separador, si el distribuïdor de naips és manual el crupier l’ha d’ensenyar al públic i ha d’anunciar que la jugada que està fent és l’última de l’escapçament.

Si al distribuïdor apareix una carta amb la cara cap amunt, s’ha d’eliminar.

VI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

04 - Bola o Boule

I. Denominació

La Bola o Boule és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i la possibilitat de guanyar, igual que a la ruleta, depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una plataforma circular.

II. Elements del joc

El joc de la Bola es practica en una taula, al centre de la qual hi ha una plataforma circular i, als seus costats, els draps destinats a rebre les apostes. També pot incloure un sol drap.

La plataforma esmentada consisteix en un plat circular d’aproximament 1,50 metres de diàmetre inserit en un quadre d’aproximament 1,85 metres de costat. Al centre hi ha un sortint al voltant del qual es distribueixen dos files, amb 18 orificis, i amb la numeració de l’1 al 9, en un dels quals anirà a caure la bola de cautxú o material similar, i indicarà així el número guanyador.

Els orificis amb els números 1, 3, 6 i 8 són de color negre, els dels números 2, 4, 7 i 9 de color vermell, i el número 5 ha de ser d’un color diferent, però mai ni vermell ni negre.

Els draps de joc estan dividits en un determinat nombre de caselles que corresponen a les diverses jugades possibles.

III. Personal

El personal destinat és el cap de taula i els crupiers.

El cap de taula és qui dirigeix la partida i s’encarrega de llençar la bola i controlar els pagaments i els canvis.

Els crupiers, un per a cada drap, són els encarregats de dur a terme les altres operacions necessàries segons les regles de funcionament del joc.

IV. Jugadors

En cada partida hi pot participar un nombre indeterminat de jugadors.

V. Regles del joc

Es poden fer dos tipus de jugades:

Primera: apostar sobre un número sencer, de l’1 al 9, i en aquest cas el guanyador obté set vegades el valor de la seva aposta; i segona: apostar sobre una jugada senzilla (vermell o negre, parell o senar, passa o falta) i el guanyador obté un guany igual al valor de la seva aposta. En tots aquests casos, el guanyador recupera la seva aposta.

Tanmateix, quan surt el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre les jugades senzilles.

El mínim d’apostes està fixat per l’autorització concedida pel CRAJ.

Tanmateix, el director responsable de l’establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dos vegades l’autoritzada, sempre que aquell mínim sigui mantingut, si més no, en un drap.

El màxim d’apostes està fixat en l’autorització. Per a les apostes sobre un número sencer, el màxim no pot ser inferior a 40 vegades, ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les jugades senzilles no pot ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades el mínim esmentat.

Aquest màxim s’aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l’establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d’apostes que pertanyin a jugadors diferents i col·locades sobre un número sencer o sobre una jugada senzilla.

Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cap de la partida anuncia “facin joc”. Les apostes es col·loquen, en forma de fitxes, en una de les caselles del drap escollida pel jugador.

A continuació el crupier llença la bola al llarg del caire superior del plat circular, en el qual fa nombroses voltes abans d’arribar a la zona dels orificis. En aquest moment el crupier anuncia “no hi van més apostes”. A partir de llavors qualsevol aposta dipositada després d’aquest avís és refusada i el crupier torna amb el rascle les fitxes al jugador que ha apostat massa tard.

Un cop la bola queda immobilitzada en un orifici, qui ha llençat la bola anuncia el resultat, dient en veu alta el número guanyador i les jugades senzilles.

Llavors, el crupier recull, amb el seu rascle, totes les apostes perdedores i deixa sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegeix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seva aposta i pot retirar-la del joc.

VI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

05 - Trenta i quaranta

I. Denominació

El Trenta i quaranta és un joc d’atzar dels anomenats de contrapartida practicat amb cartes en el qual els participants juguen contra l’establiment i té diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc

Al Trenta i quaranta es juga amb sis baralles de les denominades franceses, de 52 cartes cadascuna, totes del mateix color, sense índexs. Les figures valen 10 punts, l’as un punt i les altres cartes el seu valor nominal.

Ha de tenir forma d’escut i estar dividida en quatre caselles, dos de les quals, de mida més gran, corresponen al vermell i al negre; ambdós han d’estar separades per una banda central que ha de contenir el color, més avall es col·loca una casella en forma triangular per a l’invers.

A la part oposada se situa el cap de taula i a cada costat d’ell els dos crupiers. Al davant i a l’esquerra del crupier que escapça ha d’haver-hi una ranura en la qual es dipositen les cartes usades, i davant dels dos crupiers la caixa que conté les fitxes i els bitllets.

III. Personal

Cada taula ha de tenir permanentment destinats al seu servei un cap de taula i dos crupiers.

El cap de taula és el responsable que el joc es desenvolupi correctament.

N’hi ha d’haver dos, situats un enfront de l’altre. L’un, el crupier que escapça, s’encarrega de repartir les cartes, i l’altre del pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les apostes perdedores.

IV. Jugadors

A cada partida poden apostar un nombre indeterminat de jugadors.

V. Regles del joc

S’han de formar dos files desplaçades de cartes, la de dalt es denomina negra i la de baix vermella. Es distribueixen les cartes fins que s’obté per a cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40.

Els jugadors poden fer ús de les jugades següents, en les quals les apostes guanyadores es paguen a la par, és a dir, reben l’equivalent de l’import de l’aposta:

Si dos files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul excepte si aquest punt és 31.

En aquest cas regeixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero a la ruleta.

El mínim de les apostes està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ.

El màxim no pot ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim establert.

Un cop el crupier ha fet l’operació d’escartejar, el jugador més proper a la dreta d’aquest crupier escapça les cartes.

Seguidament el crupier col·loca una carta separadora davant de les cinc últimes cartes de la baralla. L’aparició d’aquesta carta separadora determina el final del joc actual, i es posen cara avall damunt la taula les cinc últimes cartes, i es procedeix al recompte.

Després d’haver introduït les cartes al distribuïdor, es reparteixen de cara amunt sobre la taula, començant necessàriament per la fila negra. Quan el total arriba als 31 punts o els sobrepassa, s’inicia la col·locació de les cartes a la fila vermella. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les jugades guanyadores (per exemple: “dos negre i color guanyen” o “negre i invers guanyen”, i exactament igual començant pel vermell, és a dir, “dos vermell i color guanyen” o “negre i invers guanyen”, el crupier anuncia també “color guanya” o “color perd”). A continuació es paguen les apostes guanyadores, operació que es fa obligatòriament jugada per jugada, començant sempre per color o invers, i després negre i vermell i per les apostes més allunyades del crupier. Només després d’haver estat retirades les apostes perdedores es poden pagar les apostes guanyadores.

Les cartes han de romandre sobre la taula durant tot el temps que duri la retirada i el pagament de les apostes, de manera que els jugadors puguin verificar les puntuacions dels diferents jocs o jugades.

Tota carta separada i descoberta per error ha de ser cremada immediatament.

VI. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

06 - Daus o Craps

I. Denominació

El joc dels daus o craps és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i n’hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc: daus

El joc dels daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies brunyides, de 15 a 25 mm de costat. Han de tenir tots els caires ben definits i tallants, els angles vius i els punts marcats al ras. No s’admeten, per tant, daus amb caires bisellats, angles arrodonits o punts còncaus.

En una de les cares hi ha de figurar el nombre d’ordre del fabricant i les sigles de l’establiment, sense que això perjudiqui el seu equilibri.

A cada sessió es posen a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus un mínim de cinc daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior.

A la partida s’utilitzen dos daus, mentre que els altres queden en reserva en una cavitat prevista per a aquesta finalitat a les taules de joc, per si de cas s’han de substituir els primer daus.

III. Personal

A cada taula de daus hi ha d’haver un cap de taula, dos crupiers i un stickman.

El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc. Col·labora amb els crupiers en la manipulació de les fitxes i diposita la moneda de curs legal a la caixa.

Els crupiers s’ocupen de recollir les apostes perdedores, de col·locar, si escau, les apostes sobre la caixa i indicar el punt, i de pagar les apostes guanyadores. S’ocupen, també, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors.

L’stickman és l’encarregat de comprovar el bon estat dels daus, de lliurar-los als jugadors i de fer les advertències precises per al desenvolupament del joc. També podrà emplaçar/recollir les apostes sobre les sorts o jugades múltiples.

Quan funcioni solament la meitat de la taula o s’utilitzi la taula reduïda de daus (Mini-craps, European Seven Eleven, etc.) hi haurà d’haver, com a mínim, un crupier-stickman.

IV. Regles del joc

Els jugadors només poden fer ús de les classes de jugades següents:

A) Jugades senzilles, que es paguen a la par.