Decret 224/2022, de l’1-6-2022, pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc

Win. Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 7 o l’11, perd amb el 2, el 3 o el 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha sortit és el punt, el qual indica el crupier mitjançant un marcador especial col·locat sobre la caixa corresponent a aquest número. A partir de la jugada següent les apostes sobre el win guanyen si el punt es repeteix, perden si surt el 7 i es repeteixen si surt una altra xifra. Els daus canvien de mà quan surt el 7, que fa perdre.

Don’t win. Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 2 o el 3, perd amb el 7 o amb l’11 i dona resultat nul en el 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha sortit és el punt. A partir de la jugada següent les apostes sobre don’t win guanyen si surt el 7 i perden si el punt es repeteix.

Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti punt establert. Aquesta jugada guanya si surt el 7 o l’11 en la tirada següent i perd si surt el 2, el 3 o el 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent guanya si surt aquest número i perd amb el 7 i el resultat queda pendent si surt qualsevol altre número.

Don’t come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti el punt establert. Guanya si surt el 2 o el 3, perd amb el 7 o l’11 i dona resultat nul amb el 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent, guanya si surt el 7 i perd si surt el punt sobre el qual està col·locada l’aposta.

Les apostes col·locades sobre win i sobre come no es poden retirar i s’han de jugar fins que s’hagin guanyat o perdut.

Field. Que es juga en qualsevol moment de la partida, i cada tirada és decisiva. Guanya si surt el 2, el 3, el 4, el 9, el 10, l’11 o el 12 i perden tots els altres resultats. Es paga doble si surt el 2 o el 12 i a la par per a les altres puntuacions.

Big 6. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador.

Big 8. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, però el jugador la pot retirar.

Under 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts que formen els daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7.

Over 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya quan la puntuació formada pels daus és superior a 7 i perd quan és igual o inferior a 7.

B) Jugades múltiples que es poden jugar en qualsevol moment de la partida:

Hard ways. Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles, i les apostes es poden retirar després de cada tirada no decisiva. Guanya si surt el doble escollit i perd amb 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen a set vegades l’aposta; el doble de 3 i el doble de 4, a nou vegades l’aposta.

Joc de 7. Que es paga quatre vegades l’aposta. Guanya si surt 7; perd si surt qualsevol altre resultat.

Joc d’11. Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si surt 11; perd si surt qualsevol altre resultat.

Any craps. Que es paga set vegades l’aposta. Guanya si surt 2, 3 o 12; perd si surt qualsevol altre resultat.

Craps 2. Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si surt 2; perd amb qualsevol altre resultat.

Craps 3. Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si surt 3; perd amb qualsevol altre resultat.

Craps 12. Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si surt 12; perd amb qualsevol altre resultat.

Horn. Que es paga quatre vegades l’aposta. Aquesta jugada, que associa el craps amb el joc de l’11, guanya si surt 2, 3, 12 o 11; perd amb qualsevol altre resultat.

C) Jugades associades que només poden jugar-se quan la jugada simple corresponent, el punt de la qual es coneix, ha estat apostada i segueixen la seva sort, encara que poden ser retirades després d’un joc no decisiu.

La jugada associada al win, l’aposta de la qual es fa en la proximitat i a l’exterior de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el punt, perd amb el 7 i dona resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta es paga 2 per 1 si el punt és 4 o 10; 3 per 2 si el punt és 5 o 9; 6 per 5 si el punt és 6 o 8.

La jugada associada al don’t win, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el 7; perd amb el punt i dona resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta es paga 1 per 2 si el punt és 4 o 10; 2 per 3 si el punt és 5 o 9, i 5 per 6 si el punt és 6 o 8.

La jugada associada del come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada simple corresponent o pròxima a ella. Aquesta jugada guanya, perd o dona resultat nul en les mateixes condicions que el come, i es paga igual com la jugada associada al win.

La jugada associada del don’t come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada simple corresponent. Aquesta jugada guanya, perd o dona resultat nul en les mateixes condicions que el don’t come, i es paga igual com la jugada associada al don’t win.

D) Les place bets, que poden jugar-se en qualsevol moment de la partida sobre els números 4, 5, 6, 9 o 10 i poden retirar-se les apostes en les tirades no decisives.

La right bet, en la qual l’aposta es fa segons la posició del jugador, a cavall sobre la línia, davant o darrere de qualsevol número escollit. Aquesta jugada guanya si el punt surt abans del 7; perd amb el 7 o dona resultat nul si surt qualsevol altra puntuació. L’aposta es paga 7 per 6 si el punt és 6 o 8; 7 per 5 si el punt és 5 o 9, i 9 per 5, si el punt és 4 o 10.

La wrong bet, en la qual l’aposta es fa a la casella posterior del número escollit i que el crupier l’indica amb l’ajuda d’una contramarca amb la indicació wrong bet. Guanya si surt el 7 abans del punt; perd si surt el punt o dona resultat nul si surt qualsevol altra puntuació. L’aposta es paga 4 per 5 si el punt és 6 o 8, 5 per 8 si el punt és 5 o 9, i 5 per 11 si el punt és 4 o 10.

Les apostes mínima i màxima les determina el CRAJ en l’autorització del casino.

En les jugades senzilles, l’aposta màxima no pot ser inferior a 20 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim de la taula, i la direcció del casino pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de les diferents sorts o jugades.

En les jugades múltiples, l’aposta màxima ha de ser calculada de manera que el guany possible sigui, com a mínim, igual al que es permet per al màxim sobre les jugades senzilles i, com a molt, igual al triple d’aquest guany.

En les jugades associades de win i come, l’aposta màxima es determina per l’import de les apostes fetes efectivament sobre les jugades senzilles corresponents.

En les jugades associades del don’t win i del don’t come, el màxim de l’aposta es fixa en funció del punt jugat, és a dir, per a 4 i 10, el 200 per 100 de l’import de l’aposta feta sobre la jugada senzilla corresponent; per al 5 i 9, el 150 per 100 d’aquest import, i per a 6 i 8, el 120 per 100 del mateix import.

En les right bet, el màxim de l’aposta està en funció del punt jugat i és igual al màxim de les apostes en les jugades senzilles per a 4, 5, 9 i 10 o el 120 per 100 d’aquest màxim per a 6 i 8.

En les wrong bet, el màxim de l’aposta està en funció del punt jugat, i és igual al 125 per 100 del màxim de les apostes sobre les jugades senzilles per a 6 i 8, al 160 per 100 d’aquest màxim per a 5 i 9, i al 220 per 100 per a 4 i 10.

El nombre de jugadors que pot jugar en cada taula de daus no està limitat.

Els daus s’ofereixen als jugadors en iniciar-se la partida, començant pel que està situat a l’esquerra dels crupiers i seguint després el sentit de les agulles del rellotge. Si un jugador refusa els daus, aquests passen al jugador següent en l’ordre previst. L’stickman passa els daus al jugador mitjançant un bastó, evitant de tocar-los amb la mà excepte quan els hagi d’examinar o de recollir si han caigut a terra.

El jugador que llença els daus ho ha de fer immediatament després de l’anunci de “no hi van més apostes”, i no els ha de fregar ni guardar a la mà.

La persona que llença els daus pot demanar que es canviïn abans de fer la tirada, però no ho pot fer durant la sèrie de llançaments precisos per atènyer el número designat com a punt, excepte en el cas que un dau salti a fora de la taula i caigui a terra. En aquest cas se li ofereix d’escollir per acabar la partida entre els quatre daus de la taula que queden. Si al final d’aquesta el dau perdut no es troba, es proveeix la taula d’un nou joc de daus i es retira l’anterior.

Els daus es llencen al llarg de la taula, de tal manera que s’aturin dintre de la taula i sempre amb la intenció que ambdós daus toquin l’extrem oposat al jugador que els va llençar.

Els daus han de rodar i no lliscar per tal que la jugada sigui vàlida. Si els daus es trenquen, se superposen o cauen de la taula o damunt del caire de la taula o a la cistella dels daus de reserva, o si el llançament no ha estat correcte, l’stickman anuncia tirada nul·la.

Si els daus cauen damunt fitxes de joc, la tirada és vàlida. Els casos no previstos seran resolts pel cap de taula.

El cap de taula pot privar un jugador del seu dret a llençar els daus, si aquest jugador incompleix repetidament les regles del llançament.

Després d’un nombre determinat de tirades, el cap de taula pot acordar un canvi de daus. L’stickman anuncia, llavors, “canvi de daus” i, amb el bastó, posa davant del jugador els daus restants al servei de la taula. El jugador n’agafa dos per fer la tirada i, a la vista dels jugadors, els que queden es tornen al recipient previst amb aquest objecte.

No poden fer-se apostes després del “no hi van més apostes”. El jugador que llença els daus ha d’apostar sobre el win o el don’t win abans de fer la tirada, i pot jugar a més a més sobre totes les altres jugades possibles.

Per al tancament de la taula s’anuncia “les tres últimes tirades”. Les apostes sense resultat després de l’última tirada són tornades al jugador.

V. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

07 - Punt i banca

I. Denominació

El Punt i banca és un joc de cartes dels anomenats de contrapartida, que enfronta diversos jugadors contra l’establiment i que poden apostar a favor de banca o a favor de punt. Correspon en tots els casos a l’establiment l’exercici de la banca.

II. Elements del joc

S’utilitzen sis baralles, de 52 cartes de les denominades tipus BlackJack o amb índexs, a criteri de la direcció, la meitat d’un color i l’altra meitat d’un altre. Els naips poden haver estat usats diverses vegades, sempre que estiguin en bon estat.

Es té en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg (joc del BlackJack o Vint-i-u).

També es pot practicar el joc de punt i banca en taula reduïda, de manera similar a la del joc del BlackJack o Vint-i-u (que pot permetre l’ús alternatiu i reversible per a ambdós jocs d’una mateixa taula) i per un nombre de jugadors asseguts igual o inferior a 7 (taula de mini punt i banca) i igual o inferior a 9 (taula de midi punt i banca). En aquestes taules s’ha de substituir la cistella per rebre les cartes usades per un recipient situat a la dreta del crupier i destinat a aquest fi. Opcionalment, el director de joc pot autoritzar la participació de fins a tres apostes a cada casella dins dels límits de l’aposta màxima per a cada plaça.

III. Personal

Cada taula de joc ha de tenir un cap de taula i, segons les seves dimensions, un, dos o tres crupiers.

Al cap de taula o inspector li correspon la direcció del joc en totes les fases, sens perjudici de les funcions que se li atribueixen en aquest epígraf.

A les taules de Mini Punt i banca i Midi Punt i banca, el cap de taula o inspector podrà tenir al seu càrrec fins a quatre taules si són contigües.

També porta una llista en la qual es determina l’ordre de prioritat per cobrir les places que quedin vacants.

Els crupiers són els responsables de les apostes dels respectius costats de la taula, així com de recollir les apostes perdedores i pagar les apostes guanyadores. Els correspon també escartejar les cartes i introduir-les al distribuïdor i a la cistella, un cop usades. Així mateix, els correspon rebre les propines i introduir-les a les ranures destinades a recollir-les, han d’anunciar el començament de cada partida i la mà guanyadora, i també han d’informar els jugadors sobre les regles que cal seguir en cada cas. A més, han de passar el distribuïdor, recollir els naips al final de cada jugada i comprovar-ne l’estat.

A les taules de Mini Punt i banca i Midi Punt i banca el desenvolupament de la partida és a càrrec d’un crupier.

IV. Jugadors

Poden participar en el joc els jugadors asseguts davant dels departaments numerats i, a opció de la direcció del casino, els jugadors que romanguin drets.

La distribució de les cartes per part dels jugadors és optativa. S’estableix un torn rotatiu a partir del jugador situat davant del departament número 1. Si algun jugador no vol fer la distribució, el distribuïdor passa al que està situat a la seva dreta.

El jugador que distribueix les cartes juga la mà de banca, però pot fer aposta per la mà de punt; la mà de punt correspon al jugador que ha fet l’aposta més elevada; si no hi ha apostes a favor de punt, el crupier descobreix les cartes. Es perd el dret a distribuir les cartes quan banca perd la jugada i el distribuïdor passa al jugador corresponent, d’acord amb el torn establert.

La distribució de les cartes de punt i de banca a les taules de mini punt i banca i midi punt i banca la fa el crupier, sense permetre als jugadors tocar les cartes.

V. Banca

L’establiment es constitueix en banca i li correspon el cobrament i pagament de les apostes, segons una de les opcions següents, a criteri de la direcció:

En el cas que la mà de punt surti guanyadora, el pagament serà a la par.

En el cas d’igualtat, el pagament serà de 8 a 1. Les apostes sobre igualtat no podran ser superiors al 10% del màxim de la taula.

El mínim de les apostes pot ser diferent per a cada taula però en cap cas no pot ser inferior al mínim autoritzat per l’autoritat competent en matèria de joc. El màxim de les apostes es fixa per cada taula entre 20 i 100 vegades el mínim i la direcció del casino pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de la taula.

VI. Regles del joc

En cas d’empat, les apostes que juguin punt o banca poden ser retirades i es procedirà al pagament de les apostes fetes sobre la igualtat.

Un cop rebudes les dos primeres cartes per la mà de banca, si la puntuació d’alguna de les dos mans és 8 o 9, finalitza el joc i l’altra mà no pot demanar una tercera carta.

VII. Desenvolupament del joc

Efectuades les operacions de recompte, d’escartejar les cartes i d’escapçar la baralla, es col·loca a l’interior del maç una carta de bloqueig o carta de detenció d’un color que permeti diferenciar-la de les altres, tenint compte que per sota d’aquesta carta en quedin set. L’aparició de la carta de detenció determina el final de la partida i no es pot fer cap jugada més excepte la que s’està efectuant en aquest moment.

A continuació el crupier extrau una primera carta i la descobreix. El valor d’aquesta carta determina el nombre de cartes que s’han d’inutilitzar i introduir al recipient o cistella. Per a aquest cas concret, el valor de les figures i dels deus és de 10 punts.

L’ordre del crupier “no hi van més apostes” i a continuació “cartes” està dirigida al jugador que té el distribuïdor, perquè reparteixi dos cartes, boca avall, a cada mà. La primera i tercera cartes que corresponen a la mà de punt són traslladades al crupier, i queden la segona i la quarta cartes que corresponen a banca sota l’angle frontal dret del distribuïdor o carro. Immediatament, les cartes de la mà de punt es lliuren al jugador assegut que hagi fet l’aposta més gran a favor de l’esmentada mà, el qual les ensenya i a continuació les retorna al crupier, que anuncia la puntuació total i les col·loca a la seva dreta. Així mateix, el jugador que distribueix les cartes, les descobreix i les trasllada al crupier. El crupier anuncia el punt total per a les dos cartes i les col·loca a la seva esquerra.

Quan, d’acord amb les regles establertes, el punt hagi de plantar-se, el crupier anuncia “el punt es planta amb (…) (puntuació total)”. En cas contrari, dirà en veu alta “carta per al punt”. S’apliquen les mateixes regles a la mà de banca.

Acabada la jugada, el crupier anuncia la mà amb la puntuació més alta, i aquesta és la que guanya. A continuació es retiren les apostes perdedores i es paguen les apostes guanyadores.

VIII. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

08 - Bacarà, Chemin de fer o Ferrocarril

I. Denominació

El Chemin de fer, conegut també com a Bacarà o Ferrocarril, és un joc de cartes, dels denominats de cercle, que enfronta diversos jugadors entre ells. Un dels jugadors té la banca i poden apostar contra aquesta banca tots els jugadors asseguts i els que estiguin a peu dret darrere seu. El crupier anunciarà, d’acord amb la taula, si es juga lliure o atenint-se a la taula de regles de tirada.

II. Elements del joc

S’utilitzen sis baralles de 52 cartes, de les denominades franceses sense índexs, la meitat d’un color i l’altra meitat d’un color diferent.

Els naips es poden usar diverses vegades i no s’han de substituir per uns altres mentre estiguin en perfecte estat. Pel que fa a les característiques que han de reunir les cartes i a la manera com han de ser escartejades i manejades durant el joc, es té en compte el que disposa el Reglament del casino de joc.

Es tindrà en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg.

La taula de joc ha de ser de forma ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier. Cada departament només pot acollir un sol jugador.

La superfície central de la taula ha de tenir les obertures o ranures següents: una al centre, també anomenada cistella, on s’introdueixen les cartes usades; una altra a la dreta del crupier, anomenada pou o cagnotte, per a les deduccions en benefici de la casa, i una altra, o si cal dos, per a les propines. La quantitat que constitueix la banca està situada davant del crupier, a la seva esquerra, i a la seva dreta se situen els guanys del banquer que no constitueixen la banca (els que el crupier no ha posat en joc), és a dir, el garatge.

III. Personal

Cada taula de joc ha de tenir permanentment al seu servei un inspector, un crupier i un canvista. A més a més, opcionalment pot haver-hi servidors auxiliars.

L’inspector és el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat a la taula de joc. Porta una relació dels jugadors que aspiren a ocupar les places que poden quedar vacants.

Sens perjudici de les funcions que se li atribueixen en aquest epígraf, el crupier té atribuïdes les funcions següents: recomptar, escartejar i introduir les cartes al distribuïdor; traslladar les cartes als jugadors mitjançant la seva pala; anunciar en veu alta les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; calcular i ingressar la quantitat que correspon al pou a la ranura corresponent, i introduir les cartes usades i les propines a les ranures destinades per això.

Així mateix li correspon la custòdia i control de la suma que constitueix la banca i el pagament dels guanys als jugadors. També li correspon orientar els jugadors que ho sol·licitin sobre les regles aplicables a cada cas.

Situat dret davant o darrere del crupier, el canvista ha d’efectuar el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors que ho sol·licitin, com també al crupier.

A més a més pot haver-hi servidors auxiliars que no poden intervenir en res que es relacioni amb el desenvolupament del joc, de les cartes o de les fitxes a la taula.

IV. Jugadors

Davant de cadascun dels departaments de la taula es pot asseure un jugador. La superfície dels departaments pot ser utilitzada per dipositar les fitxes i manejar, si cal, les cartes. També poden participar en el joc tots el jugadors que ho desitgin, si se situen a peu dret al voltant de la taula i darrere dels que estan asseguts.

Amb caràcter general, s’estableix l’ordre de prioritat següent entre els jugadors: els jugadors asseguts, sobre els que estan drets; entre els primers se segueix la numeració correlativa dels departaments a partir del que està situat a la dreta del banquer. Entre els que estan drets, se segueix el mateix ordre de prioritats que entre els asseguts. El jugador assegut que canvia de lloc durant un escapçament està obligat a deixar passar la mà (saludar); a més a més, no pot exercir el seu dret de prioritat per adquirir la mà passada, és a dir, per agafar la banca o per fer de banc fins que no hagi saludat. Això mateix serveix per quan un jugador ocupa una plaça vacant durant la distribució d’un distribuïdor.

Si el canvi de seient o l’arribada d’un jugador nou es fa en finalitzar l’escapçament, l’ordre de prioritats quedarà intacte.

L’ocupació de places vacants es farà de la manera següent: tenen prioritat, durant l’escapçament, els jugadors inscrits a la llista d’espera que té l’inspector. Un cop acabat l’escapçament tenen prioritat els jugadors asseguts que han sol·licitat canvi de plaça.

En cap cas un jugador no pot ocupar una plaça de seient en diverses taules de joc simultàniament.

El jugador que durant dos vegades consecutives refusa prendre la mà ha d’abandonar la seva plaça a la taula de joc.

Està prohibit als jugadors que estan drets desplaçar-se de lloc per seguir la mà. Al jugador que ho faci serà el primer a qui es cobrarà o l’últim a qui es pagarà, segons el cas.

En cap cas no es pot ocupar una plaça de seient momentàniament buida.

V. Banca

La banca s’adjudica inicialment al jugador assegut a la dreta del crupier (assegut davant del departament número 1), és rotatòria i segueix l’ordre de numeració dels departaments.

Qualsevol jugador, assegut o dret, pot, en qualsevol passada de la banca, associar-se al banquer si aquest últim ho accepta i posa a la seva disposició la mateixa quantitat que el banquer. L’associat no pot intervenir en cap moment en el joc i guanya o perd en les mateixes condicions que el banquer.

El jugador pot retenir la banca mentre guanya però en el cas que perdi ha de cedir-la al jugador assegut a la seva dreta. També és així quan la banca ha estat abandonada voluntàriament. Si algun dels jugadors no vol agafar la banca, segueix passant segons l’ordre establert. En qualsevol cas, el jugador que agafa la banca ho ha de fer, com a mínim, amb la mateixa quantitat que el jugador que l’ha abandonat voluntàriament.

Si cap jugador assegut no vol tenir la banca, s’ofereix als jugadors que estan drets i si cap jugador no la vol, el jugador que ha cedit la banca o que ha passat la mà pot tornar a adquirir-la per la mateixa quantitat. La mà passada adquirida per un sol jugador té preferència sobre la que ha estat adquirida en associació. El banquer que ha passat la mà no pot associar-se amb el jugador que l’ha adquirida posteriorment.

Si la banca no ha estat adquirida en el torn rotatiu, se subhasta i s’adjudica al millor postor d’entre tots els jugadors asseguts i drets, excepte el banquer. Els jugadors asseguts només tenen prioritat sobre els que estan drets en el cas de licitacions iguals.

Si algun jugador que està dret adquireix la banca (pren la mà) i la torna a passar, la banca s’ofereix primer al jugador assegut a la dreta de l’últim jugador que ha tingut la banca. Si el jugador que adquireix la banca està assegut en el moment de passar-la, la banca s’ofereix primer al jugador assegut a la seva dreta.

Un cop adjudicada la banca, el total que la forma pot ser augmentat pel jugador en relació amb la quantitat oferta, però mai disminuïda.

Si la banca adjudicada és superior a la banca anterior, el jugador que ha fet banca abans de passar-li la mà té dret a prendre les cartes, encara que la seva aposta sigui inferior a la d’altres jugadors, però només per a una jugada.

El banquer que passa la mà i el seu associat no poden participar en la subhasta de la mà que acaben de passar, però sí que poden fer-ho quan el nou banquer passa la mà, i així successivament, sempre que sigui per la mateixa quantitat que ell la va passar.

Si cap jugador no ha adquirit la banca, la banca torna al jugador situat a la dreta del banquer que ha passat la mà, el qual ha d’acceptar-la pel mínim establert a la taula. En cas de no fer-ho, ha de cedir la seva plaça.

Si el jugador que ha adquirit una mà passada perd, el distribuïdor torna al jugador assegut a la dreta del banquer que ha passat la mà.

El jugador que adquireix la banca està obligat a donar cartes si més no una vegada. Si s’hi nega, la banca se subhasta, però no pot licitar per ella ni aquest jugador ni l’anterior banquer si s’ha passat la mà. Si en aquesta primera jugada hi ha igualtat de punts la banca pot ser cedida d’acord amb les regles generals.

El mínim de punt o mínim de les apostes, és a dir, la quantitat mínima per poder jugar com a punt contra la banca, no ha de ser necessàriament idèntic per a les distintes taules, ni pot ser inferior en cap cas al mínim autoritzat per l’autoritat competent en matèria de joc, i ha d’aparèixer ostensiblement indicat a la taula.

El màxim del punt o quantitat màxima que pot exposar un jugador és la quantitat que equival a la que té la banca a cada jugada. Quan un jugador arriba a l’esmentada quantitat es diu que fa banc.

El màxim de la banca ha de ser equivalent a 100 vegades el mínim autoritzar per al punt i el mínim de la banca no pot ser inferior al d’aquest. Amb sol·licitud prèvia dels casinos, es pot autoritzar que la banca jugui sense màxim limitat.

La deducció en benefici de l’establiment queda fixada en un 5 per 100 sobre les quantitats guanyades pel banquer a cada jugada.

Garatge és la quantitat o conjunt de quantitats que el banquer exclou del joc quan es donen els casos o circumstàncies següents:

El banquer podrà excloure voluntàriament del joc la meitat de la banca en totes les passades a partir de la segona. Quan la banca no sigui coberta en la seva totalitat, el banquer podrà instar el crupier a doblar la quantitat dins de la banca en aquesta jugada, i la resta passa a formar part del garatge. També podrà retirar la meitat de la banca resultant, si pertoca segons el paràgraf anterior. Abans d’iniciar la jugada següent, el crupier demanarà al banquer si desitja o no formar garatge.

VI. Regles del joc

El valor del joc depèn dels punts adjudicats a cada carta, que són els que porten inscrits, excepte el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l’as, que val un punt. Se suma la puntuació de les cartes, es menystenen les desenes i només té un valor la xifra de les unitats.

Guanya el joc que té puntuació nou o la més acostada a aquesta xifra. Si hi ha empat la jugada es considera nul·la.

Inicialment i de forma alternativa, el banquer reparteix dos cartes tapades al jugador que s’enfronta amb ell, i es dona a ell mateix dos cartes també tapades. Si quan ha rebut aquestes cartes veu que la puntuació és de vuit o nou, les descobreix i abat el joc, i el contrari ha d’ensenyar també el joc.

En els altres casos el jugador que s’enfronta a la banca pot sol·licitar una tercera carta o considerar-se servit, la qual cosa anunciarà utilitzant els termes carta i no, respectivament. L’actuació del jugador ha de tenir en compte les regles de tirada següents:

Respecte del banquer i sempre que es jugui amb les regles de tirada, s’aplicaran les regles per a la banca incloses en el joc de i banca, amb les dos excepcions següents:

Si el jugador fa banc, no s’apliquen aquestes regles i es té llibertat per demanar carta o quedar-se servit, sempre que ho autoritzi l’inspector abans de començar la partida. A continuació, el banquer pot optar entre demanar carta o no fer-ho, excepte quan té zero (bacarà); llavors és obligatori sol·licitar una tercera carta. A diferència de les anteriors, la tercera carta es dona sempre descoberta. El joc finalitza amb l’anunci de la puntuació de cada jugador, el descobriment de les cartes i el pagament o la retirada de les apostes, si escau.

Cada jugador pot sol·licitar al crupier aclariments sobre les regles del joc, i el crupier està obligat a donar-ne. Si el jugador té puntuació de 5 i sol·licita consell al crupier, el crupier l’ha de fer plantar.

El banquer pot, si ho desitja, sol·licitar al crupier les regles de jugades de la banca. En aquest cas s’ha d’ajustar a allò que s’hi estableixi d’acord amb el que preveuen les regles de tirada de la banca al joc del bacarà.

Un cop coberta la banca, el banquer i qualsevol jugador assegut o a peu dret podrà abonar (apostar a favor de la banca) una quantitat determinada, la qual donarà al crupier quan el crupier digui “abono la diferència”; però només en aquest cas.

No es permet l’abonament en associació. Els abonaments quedaran només afectats en la jugada en què es produeixin, sense obtenir prioritat ni causant obligació envers la jugada següent ni posterior, sempre dins dels màxims i mínims autoritzats per a la sortida inicial de la banca.

El nombre d’abonaments permès serà un màxim de tres. Els casos no previstos seran resolts per l’inspector de la taula.

VII. Desenvolupament del joc

Per tal que el joc pugui començar, és imprescindible que hi hagi com a mínim quatre jugadors a la taula, xifra que s’ha de mantenir durant tota la partida.

Al començament de cada partida, el crupier, després d’escartejar les cartes, les ofereix als jugadors i diu “senyors, les cartes passen”. Qualsevol jugador pot escartejar les cartes, però el crupier les ha d’escartejar per última vegada quan les hi tornin. Un cop fet això, ofereix les cartes al jugador situat a la seva esquerra, i així successivament, fins que algun dels jugadors escapça la baralla.

A continuació, abans de les set cartes finals de la baralla, es col·loca una carta-bloqueig o de detenció, d’un color que permeti diferenciar-la de les altres. L’aparició d’aquesta carta determina el final de la partida i no es pot fer cap jugada més, excepte la que s’està fent en aquell moment.

Adjudicada la banca, el banquer anuncia la quantitat posada en joc, la qual es lliura en fitxes al crupier i el crupier les col·loca sobre la taula, a la seva esquerra. Seguidament, el crupier anuncia la suma i indica als jugadors que és la xifra màxima que poden jugar; per a aquesta finalitat utilitza l’expressió “hi ha (…) euros a la banca”.

Si hi ha diversos jugadors que volen fer banc, se segueix l’ordre de les prioritats establert a l’apartat IV.

La banca feta per només un jugador, fins i tot si està dret, té preferència sobre la banca en associació.

Si cap dels jugadors asseguts o drets no està disposat a fer banc, pot anunciar-se banca parcial, amb l’expressió banca amb la taula, per a la qual cosa la quantitat de l’aposta ha de ser la meitat de la banca.

A continuació, el crupier invita la resta dels jugadors a completar amb les seves apostes la suma en la banca, fins que amb la veu “no hi van més apostes” dona per finalitzat el temps d’apostar.

El jugador que ha anunciat banca amb la taula té dret a agafar les cartes, fins i tot si està dret, excepte quan algú diu la frase “amb la taula i últim complet”, i dona prioritat el fet de completar l’altra meitat. La banca amb la taula es considera un acte aïllat i no dona prioritat per a la jugada següent, excepte que s’hagi fet sol.

Si ningú no fa banca, ni banca amb la taula, les cartes es donen al jugador assegut l’aposta del qual sigui la més alta. En el cas d’apostes iguals, se segueix l’ordre general de prioritats entre jugadors. Està prohibit que un jugador assegut uneixi la seva aposta amb la d’altres jugadors, tant si estan drets com asseguts.

La petició de banca no té preferència quan les cartes han estat distribuïdes, excepte quan el jugador repeteix banca, banca seguida; en aquest cas pot fer-ho fins i tot després de la distribució de les cartes sempre que un altre jugador ja les tingui a la mà. Té dret a demanar banca seguida el jugador que ha fet banc i ha perdut.

Si en el cas de banca seguida el crupier, per error, dona les cartes a un altre jugador, aquestes cartes poden ser reclamades si encara no s’han vist (la carta es considera vista quan s’ha aixecat del pany).

Si la petició de banca seguida es produeix després de la distribució i el lliurament de les cartes a un altre jugador, aquest darrer té preferència si ha agafat les cartes i les ha vistes.

Si, un cop s’ha anunciat correctament la banca seguida, un jugador agafa les cartes abans que el crupier les doni al jugador que ha anunciat banca seguida, les cartes es retiren encara que s’hagin vist, i es lliuren al jugador al qual corresponen.

Qualsevol banca seguida abandonada pot ser recuperada en el cas que la puntuació entre el banquer i un altre jugador o jugadors sigui la mateixa.

Si ningú no fa banca i només un jugador aposta contra la banca, aquest jugador té dret a banca seguida.

Un cop fetes les apostes i després de la veu del crupier “no hi van més apostes”, el banquer extreu les cartes del distribuïdor i les distribueix alternativament d’una en una, començant pel jugador contrari. El crupier trasllada les cartes fins a aquest jugador mitjançant la pala. El banquer té formalment prohibit distribuir les cartes abans que el crupier hagi anunciat “no hi van més apostes”; tanmateix, pot instar el crupier que retiri les apostes efectuades un cop ha dit aquesta frase.

Un cop examinades les cartes i sol·licitada, si escau, una tercera, es descobreixen els jocs respectius, i el crupier paga al guanyador. Si el guanyador ha estat el banquer, el crupier fa la deducció corresponent al pou o cagnotte, i n’introdueix l’import per la ranura destinada a aquest efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca, excepte si el banquer decideix excloure’ls del joc, d’acord amb el que es preveu a l’apartat V. En aquest cas el crupier les col·loca damunt de la taula, a la seva dreta.

Quan s’han acabat les cartes d’un distribuïdor, el crupier fa les operacions corresponents d’escartejar, escapçar i introduir la baralla en el distribuïdor. El banquer que guanya l’última jugada d’una escapçada té dret a continuar com a banquer a la pròxima jugada si ofereix una quantitat igual a la que en aquell moment constituïa la banca.

Si ho demana algun jugador les cartes han de ser controlades al final de l’escapçada.

VIII. Errors i infraccions en el joc

Qualsevol carta que apareix descoberta quan s’extreu del distribuïdor es considera inservible i es retira sense que per aquesta raó els jugadors puguin disminuir o retirar les seves apostes.

Si en el transcurs de la distribució apareixen dos o més cartes enganxades entre si, la jugada queda anul·lada.

Si una carta cau a terra només la pot recollir el crupier o qualsevol altre empleat de l’establiment, i conserva el seu valor. Tot seguit es reprèn el joc.

Si el crupier descobreix accidentalment alguna carta durant la distribució, els jugadors s’han d’ajustar a les regles del joc del banquer i del punt. En el cas que les dos cartes del punt es descobreixin, el banquer ha de tenir en compte el que disposen les regles de tirada de la banca, i ha de demanar carta en els casos opcionals. Qualsevol altra falta comesa pel crupier mentre reparteix les cartes anul·la la jugada, sempre que la falta no es pugui rectificar sense perjudici per al banquer o per al jugador.

Si el crupier anuncia carta, per error, quan el punt ha dit no, la jugada es restableix tal com s’indica a les regles esmentades. Si el banquer té 0, 1, 2, 3, 4 o 5 i ja ha tret una carta, aquesta carta se li adjudica; si n’ha tret dos, se li adjudica la primera i es refusa la segona; si té 6 o 7, es refusa qualsevol carta extreta.

Si el banquer extreu una cinquena carta després d’haver-ne donat dos ell mateix, està obligat a acceptar-la ell en el cas que el punt no sol·liciti una tercera carta.

Si en la distribució inicial el banquer es dona més de dos cartes, es considera que té una puntuació de zero (bacarà), encara que conservi el seu dret de demanar una altra carta.

Si en donar la tercera carta el banquer dona, per error, dos cartes al jugador contrari, se li adjudica la carta amb la qual formi una puntuació més alta. Passa el contrari quan el banquer es dona a ell mateix dos cartes en lloc d’una.

Si durant la distribució de les primeres cartes del punt el banquer en deixa caure alguna a la cistella, es considera que el punt abat amb el 9. Quan passa això amb la tercera carta del punt, es considera que la seva puntuació és de 9. En aquest cas el banquer té dret a una tercera carta, excepte si té el 7.

Si durant el repartiment el banquer descobreix la primera o la tercera cartes, si van les dos dirigides al punt, el banquer ha de descobrir la seva carta respectiva. Si el banquer descobreix per error les dos cartes dirigides al contrari, a més a més de descobrir les seves dos cartes, ha d’ajustar obligatòriament el seu joc a les regles de tirada de la banca.

El banquer ha de parlar sempre després del punt. Si abat abans que s’hagi pronunciat, els jugadors poden retirar les seves apostes. Quan el banquer, si té 8 o 9, dona o ofereix cartes, perd el seu dret a abatre.

El banquer perd la jugada si introdueix alguna carta a la cistella abans que l’hagin vista de manera inequívoca la resta dels jugadors.

No pot fer-se cap reclamació contra el banquer quan la jugada ha finalitzat i les apostes s’han cobrat o pagat.

Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes o tenir-les massa estona a la mà. Si qualsevol jugador triga massa temps a anunciar el seu joc no pot continuar tenint les cartes.

Excepte el crupier, ningú no pot donar consells als jugadors. Si algú infringeix aquesta regla, s’haurà d’atendre al que disposen les regles de tirada.

Si per error el punt diu carta en lloc de no, o viceversa, el banquer té dret a donar-li o negar-li la carta, llevat que el punt tingui bacarà. En qualsevol cas, el banquer s’ha de pronunciar abans de treure la carta.

Si el punt s’oblida d’abatre quan li toca, perd aquest dret; si ha perdut carta, la decisió la pren el banquer. Si el punt que té 9 s’oblida d’abatre perd la jugada si el banquer abat amb 8.

Qualsevol altre error en l’anunci del joc, per part de punt, ha de ser rectificat i s’han de refusar, si escau, les cartes posades en joc com a conseqüència d’aquest error. S’exceptua d’aquesta regla el jugador que fa banca, el qual, en aquest cas, ha de patir les conseqüències del seu error, excepte si té zero (bacarà) amb les seves dos primeres cartes. En aquest cas sempre pot sol·licitar una tercera carta.

Si el jugador llença les cartes a la cistella abans que ningú les hagi vistes, la jugada es dona per perduda.

Les apostes dels punts han d’estar situades al descobert damunt de la taula i les han de vigilar ells mateixos. No es pot acceptar cap reclamació si no s’ha complert aquesta regla. Si hi ha apostes col·locades sobre la línia, juguen la meitat, i qualsevol altre anunci que fa el jugador obliga el crupier a fer immediatament el canvi i cap jugador no s’hi pot oposar.

Els casos no previstos en aquest epígraf del catàleg de jocs han de ser sotmesos a l’apreciació de l’inspector de la taula, el qual resoldrà.

IX. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

09 - Bacarà a dos draps

I. Denominació

El bacarà a dos draps és un joc de cartes dels denominats de cercle, que enfronta un jugador, que és la banca, amb altres jugadors. Contra el jugador que és la banca hi poden apostar tant els jugadors asseguts al voltant de la taula com els que estan drets darrere dels asseguts.

També rep el nom de banca o banca francesa i pot constar de dos modalitats: banca limitada i banca lliure o oberta. En el primer cas, el banquer només respon per la quantitat que, situada damunt de la taula, constitueix la banca en cada moment. En la banca lliure o banca oberta, el seu titular respon a totes les apostes sense límit.

En la banca limitada hi ha un límit o xifra màxima per constituir la banca, independentment que durant el joc el banquer superi amb els seus guanys la quantitat màxima d’adjudicació.

II. Elements del joc

S’utilitzen baralles de 52 cartes de les denominades franceses, sense índexs, i és obligatori que siguin sempre baralles per estrenar. Són necessàries sis baralles, tres d’un color i tres d’un altre, tant en banca lliure com en banca limitada.

S’ha de tenir en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg.

La taula de joc ha de ser ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. Davant del crupier es col·loca el banquer, el qual té a la dreta el primer drap, format per un seguit de departaments numerats a partir del més proper al banquer, que porta el número 1; a la seva esquerra hi ha el segon drap, amb el mateix nombre de departaments i amb una numeració correlativa iniciada amb el número següent a l’últim del primer drap, en el departament situat més a la vora del banquer. A més a més, cada drap ha de tenir una superfície delimitada destinada a recollir les apostes que es volen fer sobre l’altre drap. Les apostes col·locades sobre la línia que separa aquella superfície de la resta del drap juguen als dos draps a parts iguals.

En la part lliure de la taula hi ha una primera ranura per a les cartes anomenada cistella; una segona ranura a la dreta del crupier per a les deduccions en benefici de la casa sobre els guanys del banquer, que rep el nom de pou o cagnotte, i una tercera ranura, que també poden ser dos, per recollir les propines.

III. Personal

El personal necessari és un inspector, un crupier, un canvista i, opcionalment, un auxiliar. S’hi aplica respectivament el que disposen els números 1, 2, 3 i 4 de l’apartat III de l’epígraf 08 d’aquest catàleg.

IV. Jugadors

També anomenats punts, cadascun pot ocupar un dels departaments numerats de la taula. Així mateix, poden seure més jugadors que s’han de situar darrere dels primers entre els distints departaments.

Igualment poden fer apostes, a qualsevol dels draps, tots els jugadors que estiguin drets darrere dels que estan asseguts.

L’ordre de prioritat per a les apostes entre els jugadors és el següent: en un mateix drap, els jugadors asseguts als departaments numerats més propers al banquer; a continuació, la resta dels jugadors pel mateix ordre que els asseguts.

Si s’anuncia banca en els dos draps, es fa un sorteig per determinar la prioritat dels draps.

Les cartes només poden ser manejades pels jugadors que estan asseguts en departaments numerats, i s’estableix un torn rotatori segons l’ordre de numeració de cada drap. En el cas de guanyar la banca, el jugador ha de cedir les cartes seguint l’ordre establert. S’exceptua d’aquesta regla el jugador que fa banca i que està dret o assegut per manejar les cartes.

Els jugadors que vulguin ocupar una plaça de seient s’han d’inscriure a la llista d’espera que porta l’inspector de cada taula.

V. Banca

Si ha licitacions iguals l’adjudicació és fa per sorteig.

L’adjudicació pot donar-se per a una o més talles i, a judici del director de jocs, per a un o més dies. L’import de la banca s’ha de dipositar abans del començament de la partida, a la caixa del casino, en efectiu o en xecs lliurats pel banc.

El banquer pot abandonar la banca un cop efectuada la primera jugada, i ha d’anunciar la quantitat que retira. Si el banquer guanya i es retira no pot tornar a ser banquer durant el mateix distribuïdor. S’entén que la banca ha saltat quan no hi queden fons. En aquest cas, el banquer té dret a continuar però ha de fer un nou dipòsit igual o superior a l’inicial, o si no ha d’abandonar la banca. Si continua amb la banca pot canviar de distribuïdor.

En qualsevol dels dos casos, si el banquer abandona la banca, l’inspector la torna a oferir a un altre jugador per la mateixa quantitat inicial. Si no l’accepta ningú, o bé se subhasta o bé se sorteja una altra vegada, començant després un altre distribuïdor. Si no es presenta cap licitador es dona per acabada la partida.

El mínim i el màxim de les apostes seran els que tingui autoritzats el casino. Els mínims poden variar per a les distintes taules de joc.

La quantitat que formi la banca serà necessàriament limitada en la modalitat de banca limitada. Dins de l’autorització és fixarà el màxim i el mínim de la banca.

El bacarà amb banca lliure només es pot practicar en una taula per cada establiment i per un màxim de dos sessions separades entre si per l’hora del sopar. A cada sessió es juguen dos talles.

VI. Regles del joc

Les regles que conté l’apartat VI de l’epígraf 08 del joc del bacarà d’aquest catàleg són aplicables amb caràcter general. Sens perjudici d’això s’estableixen les adaptacions que es detallen a continuació.

S’enfronten dos jugadors, un per cada drap, contra el banquer, seguint l’ordre establert en l’apartat IV, paràgraf 5, d’aquest epígraf.

Si la puntuació de les dos primeres cartes és de 0, 1, 2, 3 i 4, els jugadors han de demanar una tercera carta; si l’esmentada puntuació és de 5 tenen llibertat per demanar carta o restar servits i, finalment, si és de 8 o 9 han de descobrir les seves cartes. El jugador que al principi de la partida fa banca queda exclòs d’aquesta regla.

El banquer pot demanar carta o plantar-se, excepte si sol·licita les regles de tirada de la banca al crupier. En aquest cas les ha de seguir sempre que s’indiqui el mateix per als dos draps. Les regles de tirada de la banca són les que s’expliquen a l’apartat VI de l’epígraf 08 d’aquest catàleg.

Un 8 amb les dos primeres cartes guanya sempre un 8 o un 9 aconseguits utilitzant una tercera carta.

Es pot demanar banca per qualsevol jugador, assegut o dret, per a una sola vegada i al començament de cada partida. El banc inclou els dos draps, però el joc es desenvolupa exactament igual que si fossin dos jugadors, de manera que el jugador no pot veure les cartes del segon drap fins que s’ha jugat en el primer drap. En el cas que el joc sigui nul, es pot repetir la jugada fins a dos vegades més. S’entén que el joc és nul quan cap dels dos jugadors no ha perdut o no ha guanyat.

Està prohibit als punts el joc en associació.

VII. Desenvolupament del joc

És condició imprescindible perquè comenci el joc que hi hagi un mínim de dos jugadors per drap, xifra que s’ha de mantenir durant tota la partida.

Un cop fetes les operacions de recomptar, escartejar i escapçar la baralla, s’hi col·loca una carta-bloqueig o carta de detenció d’un color que permeti diferenciar-la de les altres, tenint cura que per sota d’aquesta carta en quedin 10. L’aparició de la carta de detenció determina el final de la partida i no es pot efectuar cap més jugada, excepte la que s’està jugant.

Adjudicada la banca d’acord amb el que s’estableix a l’apartat V, el banquer lliura al crupier la quantitat posada en joc, en fitxes, per tal que les custodiï. Tot seguit, es fan les apostes en ambdós draps, d’acord amb l’ordre de prioritat que s’estableix a l’apartat IV, paràgraf 3, fins que el crupier anuncia amb la veu “no hi van més apostes” el final del temps d’apostar. Les apostes no poden col·locar-se immediatament a la dreta o a l’esquerra del banquer i del crupier.

Les apostes col·locades sobre la línia que separa la zona del jugador de la zona de les apostes juguen la meitat, i les apostes col·locades damunt de la línia que separa la zona d’apostes d’un drap de la zona d’apostes de l’altre drap juguen als dos draps. En aquest cas, quan la meitat d’una aposta a cavall representa un número senar d’unitats d’apostes, es considera que la fracció més forta juga al primer drap.

Llavors, el banquer extrau les cartes del distribuïdor i les reparteix d’una en una amb l’ordre següent: primer drap, segon drap i banca. El crupier trasllada les cartes fins als jugadors mitjançant una pala. Tenen les cartes i són els contraris de la banca els jugadors als que els correspon, d’acord amb el torn establert a l’apartat IV, paràgraf 5. Si ha vist la seva puntuació, el jugador que té la mà, tant si abat com si no, ha de deixar les cartes damunt de la taula. Un cop examinades les cartes, els jugadors que són mà a cada drap han de pronunciar-se segons el seu ordre respectiu i abans del banquer. Finalitzada la jugada, el crupier separa les cartes i anuncia el punt. El banquer ha d’ensenyar el seu punt en els dos draps.

Tot seguit, el crupier paga les apostes guanyadores i retira les perdedores; si el banquer guanya en els dos draps, o si el seu guany en un drap és superior a la pèrdua en l’altre, el crupier ingressa la quantitat que correspon al pou o cagnotte, a la ranura destinada a aquest efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca. Si algun jugador ho demana, les cartes són controlades al final de la talla.

VIII. Errors i infraccions en el joc

Qualsevol carta que apareix descoberta quan s’extreu del distribuïdor es considera inservible i s’ha de retirar sense que per aquesta raó els jugadors puguin disminuir o retirar les seves apostes.

Si durant la distribució apareixen dos o més cartes enganxades entre elles, la jugada serà considerada nul·la.

Si alguna carta cau a terra conserva el seu valor i només la pot recollir el crupier o qualsevol empleat de l’establiment, i es reprèn la partida tot seguit.

Si, per error, un jugador distint del que té la mà dona o pren les cartes, es manté la jugada sempre que el jugador que té la mà ja s’hagi pronunciat, i a la jugada següent es passen les cartes al jugador que li corresponia.

Si es pot fer de forma evident, es rectifica la jugada en tots els casos de distribució irregular; en cas contrari s’anul·la la distribució.

Si el banquer dona carta a un drap que ha dit no o no dona carta a un drap que ho ha sol·licitat, la jugada es restableix d’acord amb les regles dels errors dels jugadors.

Si durant la distribució es descobreixen les dos cartes d’un drap, la jugada s’ha de portar a terme d’acord amb el que es disposa en el número 3 d’aquest apartat i no es pot augmentar, disminuir ni retirar cap aposta.

Si durant la distribució algunes cartes cauen a la cistella sense que s’hagin vist, s’anul·la la jugada per al drap que ha perdut les cartes o per als dos draps si són els del banquer. Si aquestes cartes són algunes de les terceres apostes, i si s’han vist, les recupera el crupier i continua la jugada.

Si un drap abat les cartes, el banquer està obligat a seguir les regles de tirada de la banca pel que fa a l’altre drap, i s’ha de demanar tercera carta en els dos supòsits opcionals.

Quan les regles de tirada indiquen demanar carta en un drap i plantar-se a l’altre, el banquer és lliure de plantar-se o demanar si l’error és d’un jugador o del crupier; si l’error és del banquer, el banquer ha de demanar carta obligatòriament si té 5 o menys, i plantar-se en cas contrari. Donar una carta a un drap que no l’ha sol·licitada o donar a un drap la carta destinada a l’altre no és una falta del banquer, el qual no perd el seu dret a sol·licitar una tercera carta.

Quan les regles de tirada de la banca indiquen el mateix per als dos draps, el banquer haurà de seguir-lo.

Si el primer drap diu no, i té menys de 5, i el segon drap ha rebut carta, aquesta carta torna al primer drap; llavors el segon drap rep la carta següent, tant si el banquer l’ha recollida com si no, i el banquer ha d’actuar d’acord amb el que disposa el número 3 d’aquest apartat.

Si el primer drap demana carta, i té 6 o més, la carta que ha rebut va al segon drap, si ha demanat carta, o al banquer, d’acord amb les regles contingudes en el número 3 d’aquest apartat.

Si el primer drap diu carta i després no i viceversa, el crupier ha de fer especificar al jugador què vol i ha de verificar la seva puntuació. Si aquesta puntuació és de 5, la primera paraula es considera correcta; si té un altre punt, la jugada s’estableix d’acord amb les regles dels paràgrafs anteriors.

El jugador que diu no, tenint 8 o 9, perd el seu dret a abatre el joc i es demana carta; la jugada serà restablerta d’acord amb els paràgrafs anteriors.

Les mateixes regles s’aplicaran entre el segon pany i el banquer en cas d’error d’aquest pany.

Excepte el crupier, ningú no pot donar cap consell als jugadors. Quan s’infringeix aquesta regla, s’aplica el que disposen les regles de tirada.

Si les cartes del banquer o d’algun dels draps es llencen a la cistella sense ensenyar, es considera que la seva puntuació era de zero (bacarà). Si aquesta falta la comet el crupier, s’han de recollir les cartes i la puntuació s’ha de reconstituir d’acord amb el testimoni del jugador les cartes del qual són les llençades a la cistella, i dels altres jugadors que les han vistes.

El banquer que anuncia un punt que no és el seu pot sol·licitar una tercera carta sempre que els altres jugadors no hagin ensenyat els seus punts. En cas contrari s’aplica el que disposa el número 3 d’aquest apartat.

No es pot formular cap reclamació un cop ha finalitzat la jugada corresponent i han estat pagades o cobrades les apostes.

Els casos no previstos en aquest catàleg de jocs els resol l’inspector.

IX. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

10 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer sense descart

I. Denominació

El pòquer sense descart és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida que es practica amb cartes i en el qual els participants juguen contra l’establiment. S’hi juga amb cinc cartes i l’objecte del joc és assolir una combinació de cartes de valor més alt que la de la banca.

II. Elements del joc

S’hi juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc de BlackJack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as es pot utilitzar com la carta més petita davant del 2 o com a As darrere de la K.

La distribució amb distribuïdor automàtic s’ha de fer de cinc en cinc cartes.

La taula de joc ha de ser de característiques similars a la taula de BlackJack, amb set caselles d’apostes dividides en dos espais, un per a l’ante (aposta inicial) i, davant, un altre per a la segona aposta, i, opcionalment, set espais ben diferenciats per jugar l’aposta de l’assegurança prevista a la lletra a de l’apartat VII d’aquest epígraf, i, si escau, espais o ranures amb comptador per jugar l’aposta del premi especial o progressiu, prevista a la lletra b de l’apartat VII d’aquest epígraf, així com una obertura per introduir les propines.

III. Personal

És la persona encarregada de controlar el joc i de resoldre els problemes que, durant el seu transcurs, es presenten. Pot haver-hi un inspector o cap de taula per cada sector de joc de naips de contrapartida.

El crupier té la banca i dirigeix la partida. Té com a comesa escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. També anuncia les distintes fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors.

IV. Jugadors: asseguts

El nombre de jugadors asseguts que poden participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de caselles d’apostes marcades a la taula de joc, fins a un màxim de set.

Opcionalment el director de jocs pot autoritzar la participació de fins a tres apostes en cada casella.

En tots els casos, el jugador assegut davant de cada casella no pot ensenyar les seves cartes als altres jugadors ni demanar consell.

En cap cas no es poden fer comentaris sobre el desenvolupament de la partida.

Si alguna plaça no queda coberta, qualsevol jugador assegut pot apostar sobre la vacant una única aposta cega, en la qual no pot veure les cartes fins que acaba la partida. Aquesta possibilitat de joc és discrecional, i la direcció de joc és qui determina si s’admet o no en cada taula.

V. Regles del joc

Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:

En qualsevol cas, el jugador només guanya les apostes quan la seva combinació és superior a la del crupier, i la perd si és inferior.

Quan el crupier i el jugador tenen la mateixa jugada, guanya l’aposta qui té la combinació formada per les cartes de valor més alt, segons les regles següents:

En cas d’empat, per tractar-se de jugades d’igual valor, el jugador conserva la seva aposta però no guanya cap premi.

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s’han de fer dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula, d’acord amb les bandes de fluctuació que tingui autoritzades el casino pel CRAJ.

Ha de tenir com a límit màxim el de 10, 20, 25 o 30 vegades el límit mínim establert en les bandes de fluctuació autoritzades pel CRAJ. Són aplicables a aquest joc les normes de la ruleta sobre la modificació del mínim i màxim de les apostes.

VI. Desenvolupament del joc

Les cartes s’extreuen del dipòsit, es desempaqueten i s’escartegen segons el que disposa el Reglament del casino de joc.

Abans de la distribució de les cartes, els jugadors han d’efectuar les seves apostes inicials i, si escau, les apostes del premi especial o progressiu, dins dels límits mínims i màxims de la taula de joc. Tot seguit, el crupier tanca les apostes anunciant “no hi van més apostes” i inicia la distribució de les cartes d’una en una i boca avall, a cada jugador, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dona també carta a la banca i completa la distribució de les cinc cartes a cada jugador i a la banca, llevat de l’última carta per a la banca, que la dona descoberta. Sense treure els braços de la taula i sempre amb les cartes a la vista del crupier, els jugadors miren les seves cartes i tenen l’opció de continuar el joc, si diuen “hi vaig”, i de retirar-se’n, si diuen “passo”. Els que opten per anar-hi han de doblar l’aposta. Els que opten per passar perden l’aposta inicial, que el crupier retira en aquell moment, i han de deixar les seves cartes boca avall sobre la taula de joc perquè el crupier comprovi el nombre de cartes i les reculli.

Un cop els jugadors s’han decidit per anar-hi o per passar, el crupier descobreix les quatre cartes tapades de la banca. La banca només juga si entre les seves cartes hi ha com a mínim un As i una K, o una combinació superior. Si no és així, la banca ha de pagar a cada jugador que quedi en joc a la par, és a dir, l’import de l’aposta inicial.

Si la banca juga, el crupier compara les seves cartes amb les dels jugadors i paga les combinacions superiors a la seva d’acord amb el que estableix l’apartat V.1 de les regles del joc per a la segona aposta, i abona a la par (1 per 1) l’aposta inicial.

Els jugadors que tinguin combinacions inferiors a la del crupier perden les seves apostes, les quals són retirades pel crupier.

En cas d’empat es fa el que disposa el número 1 de l’apartat V d’aquest epígraf.

Qualsevol error en la distribució de les cartes, o bé en el nombre o bé en l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, comporta l’anul·lació de tota la jugada.

Està prohibit que els jugadors intercanviïn informació sobre les seves cartes o que les descobreixin abans de temps. Qualsevol violació d’aquesta prohibició comporta la pèrdua de la totalitat de l’aposta.

Un cop retirades les apostes perdedores i pagats els premis a les guanyadores, es dona per acabada la jugada i se n’inicia una de nova.

VII. Opcions de jocs addicionals

Opcionalment, el casino pot oferir les possibilitats de joc següents:

El jugador ha de dipositar a la casella destinada a tal fi i abans de començar a distribuir les cartes una aposta no superior a la meitat del mínim de la taula. Dins de les normes de funcionament del pòquer sense descart, i en cas d’obtenir una de les combinacions que a continuació s’indiquen, el jugador té opció a la taula de pagaments següent:

Full: 100 vegades la quantitat única estipulada.

Pòquer: 300 vegades la quantitat única estipulada.

Escala de color: 1.000 vegades la quantitat única estipulada.

Escala reial: 2.000 vegades la quantitat única estipulada.

De forma addicional a tot el joc de la taula els jugadors que ho desitgin, dipositant a aquest efecte en la casella destinada a tal fi i abans de començar a distribuir les cartes, una aposta no superior a la meitat del mínim de la taula, participar en un carrusel entre totes les taules.

La participació al carrusel habilita el jugador al cobrament de premis addicionals, els premis prèviament anunciats, que podran ser en moneda de curs legal, segons el quadre de guanys per a l’acumulat que es detalla a continuació, o en espècie per valor equivalent.

Taula mínima de pagaments per a l’acumulat:

Escala màxima de color: 12.000 vegades l’aposta.

Escala de color: 2.000 vegades l’aposta.

Pòquer: 400 vegades l’aposta.

Full: 100 vegades l’aposta.

Color: 60 vegades l’aposta.

Escala: 30 vegades l’aposta.

I opcionalment el Trio: 10 vegades l’aposta.

Per poder fer l’aposta del carrusel, és condició indispensable haver efectuat l’aposta inicial de la taula.

Hi ha una altra possibilitat de joc que consisteix en el descart d’un sol naip. Es compra aquesta carta a la banca per la mateixa quantitat que l’aposta inicial del jugador interessat en el descart. Per a això, en el moment que li correspon el torn de joc al jugador interessat, aquest jugador diposita el naip descartat juntament amb la mateixa quantitat de la seva aposta inicial, que li dona dret a rebre una carta addicional. Les opcions de jocs addicionals del carrusel i el progressiu seran incompatibles amb l’opció de jocs addicionals de compra de carta addicional, de manera que si un jugador fa l’aposta al carrousel o al progressiu i posteriorment vol optar per la compra d’una carta addicional, l’aposta efectuada a aquesta darrera determinarà de forma automàtica la pèrdua de l’aposta efectuada prèviament al carrusel o al progressiu.

Consisteix en una aposta addicional independent per als jugadors l’objectiu de la qual és aconseguir un premi especial que depèn únicament de la jugada que obtingui el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, prèvia deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat destinada a aquesta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenvolupament d’aquesta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import. Les combinacions que possibiliten l’obtenció del progressiu són: escala reial, que obté l’acumulat de totes les taules, i escala de color, que obté un 10 per cent de l’acumulat. L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l’aposta mínima de la taula.

Per poder fer l’aposta del progressiu, és condició indispensable haver efectuat l’aposta inicial de la taula.

VIII. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

11 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker

I. Denominació

El Trijoker és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida i exclusiu dels casinos de joc, en què els participants juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. S’estableix la jugada mínima per guanyar en parella de J.

II. Elements del joc

S’hi juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc de Black Jack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.

És de dimensions similars a la utilitzada en el joc del Black Jack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per efectuar les apostes, de les quals almenys dos numerades amb les referències 1 i 2. A més a més, té dos caselles diferenciades per col·locar les dos cartes comunes a tots els jugadors, i una obertura per introduir les propines.

III. Personal

És la persona encarregada de controlar el joc i de resoldre els problemes que, durant el seu transcurs, es presenten. Pot haver-hi un inspector o cap de taula per cada sector de joc de naips de contrapartida.

El crupier té la banca i condueix la partida. A més, té com a comesa escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. També anuncia les distintes fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors.

IV. Jugadors

Poden participar un màxim de set jugadors i cada jugador només pot jugar en una casella. Està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la seva jugada mentre duri la mà. No s’admet la participació de jugadors que es trobin drets al voltant de la taula.

V. Regles del joc

Les combinacions possibles del joc, ordenades de més a menys valor, són les següents:

VI. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, han de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per la taula. S’entén que el mínim i màxim és per a cadascuna de les tres caselles de cada jugador.

El director de jocs del casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ.

Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial han de tenir com a límit màxim el de 10, 20 o 30 vegades el mínim establert a les bandes recollides a l’autorització de funcionament corresponent.

VII. Desenvolupament del joc

L’extracció de naips del dipòsit, el desempaquetatge i la barreja s’han d’efectuar d’acord amb les regles contingudes a la normativa aplicable en el Reglament del casino de joc.

Després d’haver mesclat els naips, el crupier proposa als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador ha d’efectuar tres apostes iguals, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament. Quan les apostes estiguin fetes i el crupier hagi anunciat el “no hi van més apostes”, el crupier comença a repartir els naips tapats, un per un i alternativament als jugadors començant per la seva esquerra. Seguidament, col·loca un naip tapat a la casella situada davant d’ell a la seva esquerra. A continuació, reparteix un segon naip tapat a cada jugador, i col·loca un altre naip tapat a la casella situada a la seva dreta. Després reparteix un tercer naip tapat a cada jugador. Si es descobrís per error un dels naips dels jugadors, la mà continua normalment. Si es descobrís un dels dos naips comuns per a tots els jugadors i situats davant del crupier, es continuarà la jugada normalment, a excepció que sigui una J o major; en aquest cas, s’anul·larà la mà completa.

Després que cada jugador hagi vist les seves cartes i a mesura que li correspon el seu torn, té l’opció de retirar l’aposta número 1 o deixar-la en joc. Quan tots els jugadors hagin decidit el destí de la seva aposta número 1, el crupier descobrirà la carta situada a la casella de la seva esquerra. Aquest naip és comú per a tots els jugadors i forma part de la mà de cadascun d’ells. Després de conèixer el valor del primer naip comú, cada jugador pot retirar la seva aposta número 2 o deixar-la en joc, independentment del destí de la primera aposta. A continuació, el crupier descobreix el segon naip situat a la casella de la seva dreta. Aquest naip és també comú per a tots els jugadors i forma part de les seves combinacions respectives. Fins a aquest moment, els jugadors han de tenir una, dos o tres apostes en joc, depenent de les seves decisions anteriors.

Segons la taula de pagament que es troba exposada en cada una de les taules, el crupier paga cada una de les apostes guanyadores en la proporció establerta i cobra les perdedores, començant per la seva dreta. El jugador que encara tingui tres apostes en joc i guanyi la jugada, cobrarà la proporció establerta en cada una de les seves tres apostes. Si la seva jugada no és guanyadora, perd les apostes en joc.

En finalitzar, el crupier ha de retirar els naips, i comprovar-los.

Quan finalitzi la jornada, el cap de taula haurà d’anunciar “les tres últimes jugades”.

VIII. Regles comunes

Qualsevol error que es produeixi durant la distribució de les cartes, en el seu nombre o bé l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, suposa l’anul·lació de tota la jugada, llevat del que s’especifica a l’apartat VII.2 d’aquest epígraf.

Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula.

Queda prohibit als jugadors intercanviar informació sobre les cartes, descobrir-les abans de temps o demanar consell sobre les jugades.

IX. Tancament provisional

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.

12 - Pai Gow Pòquer

I. Denominació

És un joc de cartes dels denominats de contrapartida, en què els jugadors s’enfronten a l’establiment. A cada jugador assegut a la taula se li distribuiran set cartes, amb les quals ha de fer dos mans: una de dos cartes (mà petita o baixa) i una altra de cinc cartes (mà gran o alta).

Té per objecte superar, amb les dos mans establertes del jugador, les dos mans de la banca. Les dos mans del jugador hauran de ser superiors a les mans respectives de la banca. Si una mà del jugador obté la mateixa puntuació que la de la banca, es considera igualtat, i la banca guanya totes les igualtats. Si un jugador guanya una mà, però perd l’altra, es considerarà empat i les apostes quedaran com estaven, i el jugador pot rescatar-les. La major mà possible de dos cartes que es podrà aconseguir serà dos asos, i la més alta de cinc cartes, cinc asos. Les mans guanyadores es pagaran al mateix temps, menys el percentatge de comissió determinat. A les perdedores se’ls retira la moneda de curs legal apostada.

II. Elements del joc

Al Pai Gow Pòquer es juga amb una baralla tradicional de 52 cartes, tipus BlackJack, més un jòquer. Aquest jòquer es pot fer servir únicament com un as, per completar una escala, un color o una escala de color.

Serà de mesures i característiques similars a l’usat en el joc del vint-i-un o blackjack, però hi haurà assenyalades fins a un màxim de sis caselles per tal d’acollir les apostes, i els mateixos llocs dividits en dos caselles, una per dipositar la mà gran i una altra per a la mà petita. A més, disposarà d’una safata com les del vint-i-un o blackjack, per procedir als canvis de fitxes i a la deducció de la quantitat corresponent a la comissió.

S’utilitzaran tres daus, del mateix color, amb les superfícies polides de 12 a 25 mm de costat, i es col·locaran dins d’un cubilet o recipient, per ser sacsejats abans de ser llençats.

Cal atenir-se al que es disposa a l’article 37.

III. Personal

Li correspondrà la supervisió del joc en totes les fases, sense perjudici de qualsevol altra funció que se li pugui encomanar. També portarà una llista on es determini l’ordre de prioritat per cobrir places vacants. Aquestes funcions es duran a terme sobre cada una de les taules.

És el responsable de la barreja i la distribució de les cartes, del cobrament de les apostes perdedores i del pagament de les guanyadores, i de la recollida i el control dels naips, un cop finalitzat el joc i la partida. Anunciarà totes les fases del joc, canviarà l’efectiu als jugadors i, quan escaigui, deduirà la comissió en benefici de l’establiment.