LegalizeDecret 224/2022, de l’1-6-2022, pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc
Mínims i màxims de les apostes
Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de fer-se dins dels límits mínims i màxims que tingui autoritzats el casino pel CRAJ.
Normes generals sobre aquests límits
Es pot jugar amb quatre límits diferents:
Límit: amb pujada d’aposta limitada.
Split límit: el màxim de l’aposta està limitat per la meitat del pot.
Pot amb límit: el màxim de l’aposta està limitat pel pot.
No límit: no hi ha límit per a l’aposta màxima; el mínim no pot ser mai inferior a l’autoritzat, el qual ha d’aparèixer de manera ben visible a la taula.
Normes especials
El director del casino, dins dels límits autoritzats, pot variar el límit de l’aposta d’una taula un cop posada en funcionament amb anunci previ als jugadors.
VII. Desenvolupament del joc
És condició indispensable per tal que la partida pugui començar que hi hagi a la taula de joc com a mínim quatre jugadors, nombre que haurà de mantenir-se al llarg de tota la partida.
Repartiment de cartes
A l’inici de cada partida el crupier ha d’assenyalar clarament amb una peça rodona (marca) qui té la mà, col·locant-la davant del jugador. La mà anirà girant en el sentit de les agulles del rellotge cada cop que es faci un nou repartiment de cartes. El crupier ha de comprovar que hi ha totes les cartes que componen la baralla i barrejar-les almenys tres cops, de manera que els jugadors no les vegin. Ho ha de fer seguint aquest ordre: barrejar (tipus chemin de fer), agrupar, escartejar. Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta de la pila, s’ha de tornar a escartejar.
El crupier ha de comprovar que hi són la totalitat de les cartes que componen la baralla i barallar-les, almenys tres cops, de forma que no siguin vistes pels jugadors, amb l’ordre següent: barrejar (tipus Chemin de fer), agrupar, escartejar.
Les cartes també poden ser escartejades per qualsevol jugador, però l’última escartejada, segons la forma que preveu el paràgraf anterior, sempre ha de ser feta pel crupier, que seguidament ofereix les cartes al jugador situat a l’esquerra de la mà per tal que procedeixi a l’escapçament o talla.
Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta del maç, s’ha de tornar a escartejar.
Quan es fa la talla s’han de complir les condicions següents:
Usar una sola mà.
La direcció de la talla ha de ser recta i allunyant-se del cop.
La mà lliure no pot tocar la baralla fins que, després de la talla, les piles de cartes s’hagin reunit un altre cop.
La mà lliure no pot obstaculitzar la vista als jugadors de tal forma que no puguin veure el procediment de talla.
Un cop s’ha fet la talla, els jugadors que participen en la jugada han de fer prèviament una aposta anomenada aposta inicial, fixada pel casino, i tot seguit el crupier reparteix les cartes en el sentit de les agulles del rellotge.
El crupier ha de tenir cura quan dona les cartes que no siguin vistes pels altres jugadors. Per això, en repartir-les, no pot aixecar-les sinó lliscar-les sobre la taula.
Intervals o torns d’apostes
Tot seguit s’inicien les apostes i el crupier va indicant a qui correspon apostar, segons la variant del pòquer de què es tracta. Totes les apostes es reuneixen en un lloc comú anomenat pot.
En arribar el torn de les apostes els jugadors tenen les opcions següents:
Retirar-se i anar-se’n del joc; per a això han de fer saber la seva intenció quan els toqui el seu torn posant les cartes damunt la taula i allunyant-les tant com sigui possible de les cartes que s’estan usant en el joc. En aquest cas, el crupier retira les seves cartes, les quals no poden ser vistes per ningú.
Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que hagi fet i no por expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors.
Passar. Qualsevol jugador a qui ha arribat el torn d’apostar i decideix no fer-ho ha de dir “passo” sempre que cap jugador anterior no hagi fet una aposta durant aquest interval d’apostes. Qualsevol jugador que estigui participant en el joc pot reservar-se fins que un dels jugadors decideixi apostar; en aquest supòsit per seguir participant en el joc ha de cobrir l’aposta o apujar-la si ho desitja.
Cobrir l’aposta posant al pot el nombre suficient de fitxes per tal que el valor que representen aquestes fitxes sigui igual al de qualsevol altre jugador però no superior.
Apujar l’aposta posant al pot el nombre de fitxes suficients per cobrir l’aposta i incloent-hi més fitxes per tal de superar l’aposta, que fa que els jugadors, situats a la seva dreta, facin alguna de les acciones descrites anteriorment.
Segons la varietat de pòquer, i en cada interval d’apostes, el nombre de vegades que un jugador pot fer una pujada pot estar limitat; però en el cas que només hi hagi dos jugadors no hi ha límit al nombre de vegades.
Al final de les apostes tots els jugadors que romanguin en joc (actius) han d’haver posat el mateix valor de fitxes al pot.
Si en acabar el torn de les apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’endú el pot sense necessitat de mostrar les seves cartes.
Abans de fer l’aposta, cada jugador pot reunir les seves fitxes dins l’espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha fet l’aposta quan trasllada les fitxes més enllà de la línia que delimita el seu espai o, en situacions poc clares, des del moment que el crupier introdueix les fitxes al pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador.
Un jugador no pot fer una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i apujar l’aposta. Les apostes han de fer-se d’una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte d’aquesta jugada.
Els jugadors que estiguin jugant la mà han de parlar només allò estrictament necessari i, a més a més, en cada interval d’apostes no poden fer-ne com si tinguessin la màxima combinació amb intenció de confondre i enganyar els altres jugadors. En cas que algun dels jugadors actuï de la forma descrita anteriorment, ha de ser cridat a l’ordre pel crupier i, si reincideix, el cap de sector decideix de forma irrevocable sobre la seva participació o continuació en la partida.
Els jugadors han de disposar de suficient moneda de curs legal en fitxes per acabar la mà. Si no en tinguessin juguen en proporció a la quantitat apostada.
El crupier ha de mantenir les cartes eliminades i els descarts sota control; cap jugador no està autoritzat a veure’l durant la partida. Les altres cartes que té el crupier per repartir han d’estar plegades i ordenades durant tot el joc, llevat en el moment del repartiment.
El crupier ha de mantenir la baralla en una posició tan horitzontal com sigui possible, sense fer desplaçaments amb la baralla, i la part superior de la baralla ha d’estar sempre a la vista dels jugadors. Quan no tingui la baralla a la mà ha de protegir-la posant damunt una fitxa del pot.
Pagaments de les combinacions guanyadores
Un cop les apostes han estat igualades, a l’últim interval d’apostes, cada jugador que prèviament no s’hagi retirat ha de mostrar les seves cartes de manera que es pugui veure la combinació que té per tal d’establir la combinació guanyadora.
El jugador que hagi fet l’última aposta mostra les cartes en primer lloc i, a continuació, i per torn els restants jugadors començant per la dreta del jugador que les hagi descobert en primer lloc.
No és necessari que un jugador anunciï la combinació que té quan mostra les cartes ni tampoc es té en compte el que hagi dit, ja que és el crupier qui estableix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si escau, corregeix les combinacions que hagin estat erròniament anunciades pels jugadors.
Una vegada tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, el crupier recull les cartes de les combinacions perdedores i la guanyadora només es retira quan el crupier li ha lliurat el pot.
En el cas que hi hagi combinacions del mateix valor, el crupier reparteix el pot entre els diferents jugadors que tenen la mateixa combinació en proporció a les restes respectives.
Cap jugador no pot influir o criticar el joc que faci un altre.
No es permet que hi hagi persones alienes al joc mirant el desenvolupament de la partida sense autorització del cap de sector, llevat del personal del casino autoritzat degudament.
Les cartes que dona el crupier durant la jugada només es poden mostrar quan el crupier ho indiqui al final de la jugada.
Només els jugadors poden veure les seves cartes cobertes i són responsables que ningú més les vegi.
VIII. Errors i infraccions en el joc
Errors en el repartiment
En general, si durant el repartiment de les cartes hi ha alguns dels casos que més avall es reflecteixen es considera que hi ha hagut error en el repartiment i totes les cartes són recollides pel crupier, que inicia la jugada de nou. Els casos que es tenen en compte són els següents:
Si els jugadors no reben les cartes en l’ordre normal.
Si un jugador rep menys cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans de començar les apostes.
Si un jugador rep més cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans de començar les apostes.
Si al començament de la mà un jugador rep una carta que no li correspon i es té constància que l’ha vista.
Si hi ha més d’una carta cara amunt a la baralla.
Si es descobreix que falta una o més cartes a la baralla.
Si es descobreix que la baralla és defectuosa.
Si el crupier, en el repartiment de cartes, dona una carta a un jugador que no jugarà la mà o la dona a un lloc que és buit.
Errors del crupier
Si el crupier anuncia una mà de manera equivocada, es considera que les cartes parlen per si mateixes, i es té en compte la combinació de cartes existent damunt la taula.
Si el crupier, en el repartiment de les cartes, dona una carta a un jugador absent no es considera error en el repartiment. En el cas que el jugador no arribi quan li toca el seu torn, es retira la seva mà i deixa de jugar.
Errors del jugador
El jugador ha de prendre totes les seves decisions amb caràcter immediat amb el fi de no retardar el desenvolupament de la partida; en el cas contrari, el crupier l’ha d’avisar.
Si un jugador quan aposta barreja les seves cartes amb els descarts, creient que no han anat més jugadors a igualar la seva aposta, perd el pot, llevat que el crupier o el cap de sector puguin reconstruir la mà sense cap dubte. Com a norma general s’ha d’intentar sempre reconstruir la mà i consegüentment jugar el pot.
Si un jugador per cobrir una aposta posa al pot un nombre insuficient de fitxes no té dret a retirar-les; només pot afegir les necessàries per igualar l’aposta.
Si un jugador posa al pot una fitxa per un import superior al necessari, sense anunciar la pujada de l’aposta, es considera que cobreix només l’aposta i se li retorna la quantitat que ha posat de més.
Si el jugador per error descobreix les seves cartes, el joc continua sent vàlid. Si les descobreix voluntàriament, les cartes queden fora de joc. En cas de discrepància respecte del fet que un jugador hagi descobert voluntàriament o no les cartes i, en conseqüència, queden fora de joc, la decisió final l’ha de prendre el director de joc del casino.
X. Reglament intern
El casino pot disposar d’un reglament intern per a les sales de pòquer, després de comunicar-ho al CRAJ.
XI. Tancament provisional
Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni ha posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.
23.1 - Pòquer cobert de 5 cartes amb descart
I. Elements del joc: cartes
Dependent del nombre de jugadors es pot jugar amb 52 o 32 cartes.
II. Regles del joc: desenvolupament del joc
Un cop posada l’aposta inicial pels jugadors que participen en la jugada, reben cinc cartes, totes cobertes, començant el primer interval d’apostes. La mà i els altres jugadors poden actuar de les formes següents:
Obrir el pot fent una aposta sempre que tingui una parella de J o una combinació major.
“Passar”, és a dir, no fer cap aposta en aquest moment, però es reserva el dret de cobrir o apujar l’aposta posteriorment. Un jugador pot passar tenint o no una combinació tan bona com una parella de J.
Si el jugador amb la combinació major passa, el jugador següent que li toqui parlar pot obrir el pot o passar, i així successivament. Un cop algun dels jugadors que participen en la partida hagi apostat, el pot està obert i cada jugador en el seu torn podrà, a partir d’ara, retirar-se, cobrir o apujar l’aposta.
Si tots els jugadors que participin en la jugada passen, es produeix el que es diu una mà en blanc. El joc continua amb una altra aposta inicial i en aquest cas es necessita almenys una parella de Q per obrir el pot. Si aquesta jugada fos novament en blanc es necessitaria almenys una parella de K en la següent; i si aquesta partida fos novament en blanc es necessitaria una parella d’As per a la mà següent. En el cas que la mà fos novament en blanc, el crupier segueix donant cartes fins que algun dels jugadors pugui obrir el joc amb una parella d’As com a mínim.
Un cop han estat igualades totes les apostes, els jugadors que segueixin en la partida poden descartar-se, començant pel primer que va obrir el pot, d’una o més cartes cobertes, dient en veu alta el nombre de les quals vol descartar-se. El crupier pren un nombre de cartes equivalents de la part superior de la baralla i les lliura al jugador de manera que en tingui cinc.
Cada jugador, en el seu torn, rep el nombre de cartes sol·licitades abans que el següent es descarti.
Un jugador que no vol canviar les seves cartes es diu que està servit i ha de dir-ho o donar un cop damunt la taula quan li arribi el torn de descartar-se.
El jugador que va obrir el pot, pot descartar-se d’una o més cartes de les que li van permetre fer la combinació per obrir. El seu descart es col·loca cap avall damunt el pot de forma que en acabar la jugada es pugui comprovar que tenia la combinació mínima per obrir.
Si el crupier, en donar les cartes dels descarts, nota, quan ha donat la penúltima, que no en tindrà suficients per completar-los, s’ha de barallar juntament amb l’última carta totes les que s’hagin descartat prèviament, demanar al jugador anterior al que ha de rebre la carta següent que talli i continuar amb el repartiment amb la nova pila. Els descarts del jugador que va obrir el pot i del jugador que ha de rebre les cartes no s’hi inclouen si s’han mantingut separades i es poden identificar.
En qualsevol moment del descart, i fins que arribi el torn de les apostes, qualsevol jugador pot sol·licitar que cadascun dels altres digui el nombre de cartes de les quals s’ha descartat.
Un cop ha finalitzat el repartiment, el jugador que va obrir el pot ha de passar o apostar. En el cas que aquest jugador s’hagi retirat, és el jugador que es troba a la seva dreta el que té el torn. Cadascun dels altres jugadors en el seu torn poden retirar-se, cobrir o apujar les apostes fins que les apostes siguin igualades. En aquest moment, es mostren per torn les cartes i la combinació més alta guanya el pot.
III. Errors i infraccions en el joc
Errors en el repartiment
Si un jugador rep massa cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de recollir les cartes addicionals i col·locar-les damunt la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada.
Si un jugador rep menys cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de donar-li les cartes necessàries per completar el nombre adequat de damunt de la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada.
Si la primera carta que rep un jugador es dona cara amunt es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada.
Errors del crupier
Si el crupier retira la baralla abans de finalitzar la jugada sense adonar-se que s’han de repartir més cartes, si es pot, ha de prendre la part superior de la baralla i repartir les cartes que faltin. En cas contrari, ha de mesclar les cartes que no s’han usat sense incloure les de descart. La mà ha de procedir de nou a la talla i el crupier ha d’eliminar la primera carta abans de començar a repartir.
Errors del jugador
Si el jugador que obre el pot no pot demostrar que tenia la combinació necessària per obrir-lo, es considera que la jugada és falsa.
Si una jugada és falsa el jugador que l’hagi feta no pot guanyar el pot. S’ha de retirar quan es conegui la irregularitat i qualsevol fitxa que hagi apostat roman al pot. En el cas que hagi fet l’última aposta i aquesta aposta no hagi estat coberta, es queden al pot les fitxes apostades per a la partida següent. En el cas que hi hagués algun dubte és el cap de sector qui ha de decidir en última instància d’acord amb la situació.
23.2 - Variants de pòquer descobert
23.2.1 Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer
I. Denominació
L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb set cartes, tenint en compte que d’aquestes cartes tan sols tenen valor en descobrir la jugada cinc cartes.
II. Regles del joc
Mínims i màxims i de les apostes
Els límits màxims de les apostes en cada interval, tanda o ronda d’apostes en funció del pot poden ser:
Split límit: en els dos primers intervals d’apostes es juga amb el límit més baix i en els tres següents amb el límit més alt. En el cas que les dos primeres cartes descobertes siguin una parella, es jugarà amb el límit més alt.
Pot limitat: en els dos últims intervals d’apostes el límit té els valors següents:
Igual a la meitat del pot que hi ha en donar la sisena carta.
Igual al pot que hi ha en donar la setena carta.
En cada interval d’apostes cada jugador pot apujar la seva aposta com a màxim tres vegades i d’acord amb els límits establerts per cada interval.
Desenvolupament del joc
El crupier reparteix tres cartes, d’una en una, a cadascun dels jugadors, les dos primeres cobertes i la tercera descoberta.
Tot seguit s’inicia la primera tanda d’apostes, que indica el crupier als jugadors mitjançant la frase “facin les seves apostes”. Comença a parlar el jugador que tingui la carta més baixa; en cas d’igualtat, parla el més proper per la dreta a la mà.
El segon interval d’apostes té lloc quan ha acabat de repartir-se la quarta carta i cada jugador té dos cartes cobertes i dos de descobertes. El jugador amb la combinació de cartes més alta o, si no n’hi ha, amb la carta més alta, és el que obre aquesta segona tanda d’apostes; pot passar romanent en joc (check) o apostar (bet), i en cap cas no pot retirar-se del joc.
Si en acabar aquesta segona tanda d’apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’emporta el pot.
Quan finalitza la segona tanda d’apostes es dona una carta descoberta als jugadors que no hagin passat.
La tercera i la quarta tandes d’apostes es fan com en la segona tanda.
La cinquena tanda d’apostes és l’última i l’anuncia el crupier amb les paraules “última carta” i dona a cada jugador que quedi a la partida una carta coberta. En cas d’igualtat parla el més proper per la dreta a la mà.
Després de donar les tres primeres cartes i en cadascun dels tres repartiments següents se separa una carta, fins a un total de quatre, que han de quedar separades de les de descart (cartes mortes). Aquestes cartes es poden usar només en els casos següents:
Quan el crupier, en donar la setena carta, se salti el torn d’un jugador, se li dona la primera carta morta sempre que les cartes dels altres jugadors hagin estat vistes. El jugador rep la carta quan el crupier hagi acabat de donar les altres als jugadors, és a dir, és l’últim que rep la carta. L’objectiu d’aquesta regla és mantenir la seqüència de les cartes de la baralla per als altres jugadors.
Quan el crupier, en repartir la setena carta, s’adona que no té suficients cartes per acabar la tanda, usa aquestes cartes mortes mesclant-les amb les que encara no s’han repartit per tal de completar la jugada.
Quan no hi hagi cartes suficients per completar la setena ronda, tenint en compte tant els descarts realitzats com les cartes mortes, el crupier treu una de les que quedin per repartir, la col·loca al centre de la taula i és la setena carta per a tots els jugadors (carta comuna).
Errors del crupier
Si en el repartiment de la setena carta el crupier per error la dona descoberta i només queden dos jugadors a la partida, no es poden apujar les apostes i es descobreixen directament (showdown).
Si el crupier comença a distribuir les cartes sense que hagin finalitzat les apostes, ha de mantenir aquesta carta damunt la taula fins que s’acaben les apostes i llavors retirar, a part d’aquesta carta, tantes cartes com jugadors es mantinguin en joc (burnt cards).
Aquestes cartes cobertes es posen en un lloc separat dels descarts.
Errors del jugador
Si un jugador per error descobreix les seves cartes cobertes (hole cards) ha de cobrir-les de nou, ja que el joc segueix essent vàlid i la carta següent no se li donarà coberta.
23.2.2 - Pòquer descobert en la variant Omaha
I. Denominació
És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint dos de les quatre cartes que té el jugador a la mà i tres de les cinc cartes que són comunes a tots als jugadors i que estan sobre la taula.
II. Regles del joc: desenvolupament del joc
Un cop tots els jugadors que volen participar en la jugada han posat l’aposta inicial, el crupier dona quatre cartes cobertes als jugadors d’una en una. Tot seguit s’inicia el primer interval d’apostes.
Un cop finalitzat l’interval d’apostes separa una carta (carta cremada), la qual no es mescla amb els descarts i no és vista pels altres jugadors, i col·loca tres cartes descobertes al centre de la taula, amb què s’inicia el segon interval d’apostes.
En finalitzar l’interval d’apostes, retira una nova carta i col·loca una altra carta descoberta al costat de les anteriors a la taula, amb què comença el tercer interval d’apostes.
Quan s’acaben les apostes, es retira una nova carta i es col·loca una nova carta descoberta a la taula, al costat de l’última, amb què s’inicia el quart i últim interval d’apostes.
23.2.3 - Pòquer descobert en la variant Hold’em
I. Denominació
És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint qualsevol de les set cartes de les quals es disposa en cada jugada.
II. Regles del joc: desenvolupament del joc
L’única diferència que existeix amb la variant de pòquer Omaha és que en lloc de donar el crupier les quatre cartes a l’inici de la partida, només dona als jugadors dos cartes.
23.2.4 - Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer
I. Denominació
És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible entre les cinc cartes de què disposa cadascun dels jugadors.
II. Elements del joc: cartes
Es juga amb 32 cartes en lloc de 52 cartes. De les 52 cartes de la baralla només s’escullen les següents: As, K, Q, J, 10, 9, 8 i 7.
III. Regles del joc: desenvolupament del joc
El crupier dona una carta coberta a cadascun dels jugadors en lloc de dos i una de descoberta amb què comença el primer interval d’apostes.
A continuació el crupier dona a cada jugador una carta descoberta amb què comença el segon interval d’apostes.
En finalitzar aquest interval d’apostes el crupier dona una nova carta descoberta a cada jugador amb què comença el tercer interval d’apostes.
Quan s’acaben les apostes el crupier dona una nova carta descoberta, amb què s’inicia el quart i l’últim intervals d’apostes.
En aquesta variant, el jugador amb la combinació més alta és el que inicia les apostes.
23.2.5 - Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic
I. Denominació
L’objectiu del joc és aconseguir la combinació de cartes del més alt valor possible, mitjançant la utilització de cinc cartes: dos repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes comunes que el crupier alinea sobre la taula de joc.
II. Elements del joc: cartes
Es juga amb 28 cartes en lloc de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa, i tan sols s’utilitza l’As, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i ordre d’importància. L’As pot usar-se com la carta més petita davant del 8 o com la carta més alta darrere de la K.
III. Mínims i màxims de les apostes
Es juga amb un quantitat mínima inicial denominada resta. En cas d’esgotar-se la resta, es poden fer reposicions d’acord amb l’escala següent:
Resta inicial: de 10 a 200 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula.
Reposicions: de 5 a 100 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula.
IV. Desenvolupament del joc
Un cop que tots els jugadors han col·locat l’aposta anomenada aposta inicial assenyalada pel casino, el crupier reparteix dos cartes cobertes a cada jugador i descobreix la primera de les cinc cartes comunes.
A partir d’aquest moment, comença el primer torn d’apostes pel jugador que té la mà. Un cop fetes les apostes, descobreix la segona carta. Tot seguit comença el segon torn d’apostes, el qual és obert pel jugador que fa l’aposta més alta, i així successivament fins que descobreix la cinquena i última carta i comença el darrer torn d’apostes.
Un cop acabades les apostes, es descobreixen les cartes començant pel jugador que fa l’última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es reparteix entre els guanyadors si escau, si hi ha diverses jugades del mateix valor.
V. Errors i infraccions en el joc
Errors en el repartiment
Si durant el repartiment de les cartes es produeix algun dels casos següents, totes les cartes han de ser recollides pel crupier, el qual ha d’iniciar novament el repartiment de cartes:
Si els jugadors no reben les cartes en l’ordre establert.
Si un jugador rep o més o menys cartes de les dos que li corresponen.
Si apareix alguna carta descoberta.
Errors del crupier
Si el crupier descobreix més d’una carta de les cinc comunes en cada interval d’apostes, es considera com a vàlida la primera i s’han de substituir les altres per cartes de la baralla que no s’hagin usat, i en el cas de no haver-n’hi suficients, es considera anul·lada la mà.
Si el crupier descobreix una carta de les cinc comunes, abans que hagi finalitzat el torn d’apostes, aquesta carta es considera nul·la i s’ha de substituir per una altra de nova de les que queden a la baralla.
24 - Roda de la fortuna
I. Denominació
La Roda de la fortuna és un joc d’atzar exclusiu de casinos de joc, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una roda giratòria.
II. Elements del joc
Taula de joc
La taula de joc és de forma similar a la taula del Blackjack, encara que és de dimensions més reduïdes, en què hi ha marcats els tipus d’apostes en un determinat nombre d’espais que corresponen als noms de les jugades que el jugador pot triar per apostar: 24, 15, 7, 4, 2 i figura (n’hi ha dos), i els seus premis corresponents.
La taula ha de tenir una caixa per a la bestreta, el pagament de les apostes guanyadores i la recollida de les apostes perdedores, i una altra caixa per donar canvi als jugadors.
Roda giratòria
La roda giratòria té un diàmetre no inferior a 150 cm i està situada darrere de la taula i a una alçària que sigui clarament visible pels jugadors. Conté dos cercles concèntrics compostos de 54 caselles separades entre si per dos pivots rígids, en els quals hi ha, en l’ordre, el nombre i la freqüència corresponents, els símbols de les combinacions possibles i els respectius premis.
Ha d’estar fixada en un punt vertical sobre el centre de la roda, una peça de cuir, de plàstic o d’un altre material flexible que arribi fins a l’espai situat entre els pivots rígids i en què, en fer girar la roda, el frec minori el seu moviment circular progressivament fins que finalment s’aturi entre els dos pivots rígids d’una determinada casella, indicant així la combinació guanyadora.
III. El personal
És el crupier qui, sota la supervisió general del personal de control de la sala, s’encarrega d’anunciar la partida i el període d’apostes dels jugadors, fa girar la roda, efectua els pagaments a les apostes guanyadores i retira les apostes perdedores.
IV. Jugadors
En cada partida poden participar-hi un nombre indeterminat de jugadors.
V. Regles del joc
Combinacions possibles i taula de premis
Es pot apostar a 24 posicions i es paga als guanyadors 1 per 1; a 15 posicions i es paga als guanyadors 2 per 1; a 7 posicions i es paga als guanyadors 5 per 1; a 4 posicions i es paga als guanyadors 10 per 1; a 2 posicions i es paga als guanyadors 20 per 1. Cadascuna de les dos figures es paga a 45 per 1.
Mínim i màxim de les apostes
El mínim i màxim de les apostes està fixat dintre de la banda de fluctuació autoritzada pel CRAJ.
Desenvolupament del joc
El crupier posa en moviment la roda impulsant-la en el sentit de les agulles del rellotge alhora que anuncia als jugadors “facin joc”. Abans que la roda s’aturi, el crupier li dona un nou impuls alhora que anuncia de forma ben audible als jugadors “no hi van més apostes”. A partir d’aquest moment no s’admeten ni noves apostes ni que aquestes apostes es toquin ni es retirin.
Com a conseqüència del segon impuls del crupier, la roda fa com a mínim 4 revolucions completes de les 54 caselles.
Un cop la roda s’ha aturat entre dos pivots, la peça que la reté assenyala una determinada casella i, per tant, la combinació guanyadora.
Si la peça que reté s’atura sobre el pivot entre dos caselles o si alguna persona o objecte obstaculitza el lliure moviment giratori de la roda o si la roda no ha fet les quatre revolucions completes, la jugada es considera nul·la, s’atura el joc i es reprèn el cicle complet d’una nova jugada.
Les apostes guanyadores es paguen de menor a major, els guanyadors recuperen la seva aposta inicial i el crupier retira les apostes perdedores.
No s’admet l’emplaçament d’apostes durant el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les perdedores, corresponents a la jugada prèvia.
25 - Banca francesa o daus portuguesos
I. Denominació
La banca francesa o daus portuguesos és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida. La característica essencial és que els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del resultat de la suma de les cares de tres daus que són llançats pel crupier.
II. Elements de joc
La Banca francesa es juga en una taula de forma circular o el·líptica, amb una esquerda per allotjar els crupiers i el cap de taula, i hi ha davant del crupier llançador un tancament per delimitar la zona de llançament dels daus, també anomenada sorra.
En el drap figuren les subdivisions següents:
Una franja, perfectament delimitada, que abastarà tot el drap, destinada a acollir les apostes a petit amb els números 5-6-7 i l’expressió petit; la part interna que queda de la taula és la destinada a albergar les apostes a gran, en la qual estaran impresos els números 14-15-16 i l’expressió gran. A la franja que delimita les apostes a petit hi haurà una part fitada amb l’expressió asos, dividida en dotze petites caselles.
Tres jocs de daus (terna de daus), degudament condicionats en un estoig, que reuniran els requisits següents: el mateix color i transparència uniforme; igual longitud en les arestes dins dels límits de 12 a 15 mm; suma dels valors de les cares oposades igual a 7; els punts que determinen els valors de les cares han de ser del mateix diàmetre i ben visibles; han d’estar numerats i amb l’anagrama de l’establiment o fabricant i perfectament equilibrats.
Vas de cuir o plàstic dur.
Tub lleugerament corbat en forma de banya, també de cuir, de forma cònica i estriat interiorment, col·locat en un suport metàl·lic sobre la taula que n’asseguri l’estabilitat.
III. Personal
El personal afecte a cada taula de Banca francesa és d’un cap de taula, que pot tenir alhora les seves tasques sobre un grup de taules a criteri de la direcció de joc, i dos crupiers amb les funcions següents:
Cap de taula: dirigeix el funcionament de la taula de joc controlant totes les operacions que s’hi facin, ha de verificar les apostes fetes pels jugadors i controlarà els pagaments i canvis en la taula, i determinar les apostes que són vàlides i les que no ho són en fer-se, un cop coneguda la sort guanyadora.
Crupier llançador: és l’encarregat de llançar els daus a través del tub corbat per mitjà d’un gobelet, anunciarà la sort guanyadora amb l’expressió petit, o gran o asos, i impedirà que es facin apostes un cop anunciada la sort guanyadora.
Crupier pagador: és l’encarregat de recollir les fitxes perdedores i de pagar les guanyadores, així com de vetllar pel correcte desenvolupament del joc.
IV. Jugadors
Podran participar en el joc tots els jugadors que ho desitgin, bé asseguts, ocupant cada un dels dotze llocs amb què compta cada taula, bé dempeus.
V. Desenvolupament del joc
L’estoig de la terna de daus, atribuïda a taula, hi romandrà fins que es tanqui, i cada terna serà substituïda rotativament, d’hora en hora, des de l’obertura de la taula fins que es tanqui.
Sempre que el servei d’inspecció tingui fundades sospites de vici o defecte d’algun dau o que aquestes sospites siguin manifestades per qualsevol jugador, és obligatori requisar la terna de daus. S’aixecarà l’acta corresponent i es procedirà immediatament a un acurat embalatge dels mateixos daus, el qual serà segellat en presència de dos testimonis, i se n’ha de requerir la verificació a una entitat competent i homologada.
Les despeses originades pel requisament i la verificació dels daus serà per compte del jugador reclamant si fossin infundades les seves sospites.
En el llançament dels daus han d’observar-se les regles següents:
Els tres daus seran introduïts al got de cuir i llançats conjuntament a través de la banya cap a la sorra, de manera que roden sobre si mateixos i s’immobilitzin a la zona de llançament.
Només són considerats vàlids els llançaments en què cada un dels tres daus s’assenten aïlladament a la sorra.
Els daus no poden ser aixecats de la sorra sense que estiguin totalment immobilitzats i sigui possible veure amb nitidesa el valor de cada un.
Si després d’estar immobilitzats a la sorra el crupier s’aixeca, altera o toca els daus sense anunciar la sort guanyadora, el llançament serà vàlid, guanyaran els jugadors que hagin apostat a la sort corresponent a la suma dels daus i no perdran cap de les altres apostes.
Són considerats llançaments nuls:
Els llançaments en què algun dels daus, en caure o rodar a la sorra, toquin en algun objecte estrany a la taula.
Els llançaments en què algun dau caigui a terra, surti de la taula, pateixi defecte o tingui alguna substància estranya a la seva textura; és obligatori, en qualsevol d’aquests casos, la substitució immediata de la terna de daus.
Quan no siguin introduïts tots els daus dins el got.
Si algun dels daus, en ser llançats sobre la sorra, queda retingut al vas.
En la Banca francesa els jugadors poden apostar:
Als asos, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és tres.
A petit, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és 5, 6 o 7.
A gran, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és 14, 15 o 16.
Són vàlides també les següents apostes:
A petit, quan l’aposta és feta sobre el límit exterior del drap.
A gran, quan l’aposta és feta sobre el límit interior del drap.
Cadascuna de les apostes fetes segons el procediment anterior representa la meitat del valor de les fitxes col·locades, el qual no pot ser inferior al doble del mínim ni superior al doble del màxim permesos en la taula.
La retirada de les fitxes de les apostes perdedores es farà en el sentit invers a les agulles del rellotge, començant sempre per l’aposta dels asos.
Les apostes guanyadores es paguen de la manera següent:
Els asos: 61 vegades el valor de l’aposta.
El petit: 1 vegada el valor de l’aposta.
El gran: 1 cop el valor de l’aposta.
En qualsevol de les sorts referides a l’apartat anterior, l’aposta guanyadora continua pertanyent al jugador.
El pagament dels premis només es pot iniciar després de recollir totes les apostes perdedores.
El pagament dels premis a l’aposta dels asos serà efectuat pel procediment d’estendre les fitxes, igual que a la ruleta francesa.
La substitució del crupier llançador dels daus ha de ser feta d’hora en hora, excepte situació de força major, que s’ha de comunicar al funcionari encarregat del control del casino si es trobés present.
Mínims i màxims de les apostes.
El mínim de les apostes està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ; es pot autoritzar una banda de fluctuació.
El màxim de la taula per l’aposta a petit o gran serà igual a 200 vegades el mínim, i el màxim per l’aposta als asos és igual a sis vegades el mínim.
Annex II. Màquines d’atzar oneroses
Article 1. Objecte
Aquest Annex II té per objecte la regulació del joc desenvolupat mitjançant màquines d’atzar oneroses o aparells que, a canvi del preu de la partida, ofereixen a la persona usuària un temps d’utilització i, eventualment, un premi que dependrà sempre de l’atzar.
Article 2. Requisits d’homologació
Per ser homologades i inscrites en el Registre de models, les màquines d’atzar oneroses hauran de complir les condicions següents:
El valor màxim de les apostes d’una partida i els premis seran determinats per a cada model en el moment de la seva homologació. El CRAJ podrà autoritzar per accedir al joc sistemes de pagament com targetes magnètiques, targetes electròniques, tiquets o sistemes anàlegs degudament homologats.
Els premis o guanys que cada màquina pot lliurar al jugador han de ser l’equivalent al múltiple del valor de l’aposta efectuada que determini la seva homologació, i que respecti el percentatge de distribució que estableix l’apartat d. No obstant això, es podran homologar màquines d’aquest tipus que disposin d’un mecanisme que permeti l’acumulació d’un percentatge de les quantitats jugades per constituir pots o premis especials, els quals s’obtindran mitjançant combinacions específiques per a cada model.
La màquina ha de ser dissenyada i explotada de forma que retorni als jugadors en forma de premis, d’acord amb la sèrie estadística de partides que resulti de la totalitat de combinacions possibles, un percentatge no inferior al 80% de les quantitats jugades.
En cas que sigui projectada per acumular un percentatge de les quantitats jugades per constituir pots o premis especials, aquesta acumulació serà addicional al percentatge previst en el paràgraf anterior.
Es podran homologar màquines que disposin de mecanismes que permetin augmentar el percentatge de devolució.
Els premis han de consistir en moneda de curs legal, llevat que existeixi autorització expressa per a la utilització de sistemes que utilitzen targetes magnètiques, targetes electròniques, tiquets o sistemes anàlegs, d’acord amb el que preveu l’apartat a d’aquest article. En tot cas s’haurà de permetre canviar per moneda de curs legal, en el mateix establiment.
Al tauler frontal de les màquines hi constaran, de forma gràfica i per escrit:
- Indicació del nombre d’apostes possibles que es poden efectuar per partida, tipus d’aposta i valor de l’aposta mínima.
- Les regles de joc.
- La indicació dels tipus i valors dels bitllets, targetes o altres suports físics que accepta.
- La descripció de les combinacions guanyadores.
- L’import del premi corresponent a cadascuna de les combinacions i que haurà de quedar il·luminat o assenyalat de forma inequívoca cada cop que la combinació es produeixi.
- Un distintiu fàcilment visible i llegible, amb expressa indicació que la pràctica abusiva del joc pot crear addicció.
- Indicació del percentatge de devolució.
Les imatges, els símbols, els missatges i les animacions que apareixen als jocs de les màquines d’atzar oneroses i al moble mateix o a la serigrafia no han de ser discriminatòries, ni vexatòries, de manera directa o indirecta, per raó de sexe, ni contenir cap forma de representació de violència masclista.
Article 3. Interconnexió de màquines
Les màquines d’atzar oneroses es podran interconnectar per poder atorgar premis especials anomenats superpots, o premis en espècie que el jugador tindrà l’opció de canviar per moneda de curs legal, per un valor prèviament anunciat, i que es correspondrà a la suma dels premis del pot de cadascuna de les màquines interconnectades o en funció del nombre d’apostes.
En el cas de les màquines d’atzar oneroses, l’import del premi i la indicació de la seva naturalesa s’assenyalaran clarament en un rètol a aquest efecte.
En cada màquina interconnectada hi ha de constar de forma expressa i clara aquesta circumstància.
Les màquines han de disposar d’un avisador lluminós i/o sonor que es posi en funcionament de manera automàtica quan el jugador obtingui un dels premis acumulats o pots, i d’un mecanisme de bloqueig que impedeixi a qualsevol jugador continuar utilitzant la màquina, fins que el premi hagi estat pagat i la màquina, desbloquejada.
El CRAJ autoritzarà el nombre de màquines i les seves localitzacions per a cada grup interconnectat. En la sol·licitud caldrà especificar el nombre de màquines que s’interconnectaran, el model i el número de permís d’explotació de cadascuna, la localització, la forma de fer l’enllaç i el premi a oferir.
Article 4. Avisadors i comptadors
Les màquines d’atzar oneroses hauran d’incorporar comptadors que compleixin els requisits següents:
Cada màquina o terminal de joc ha de possibilitar la lectura unilateral per part del CRAJ, i ha de disposar del registre independent dels comptadors següents:
i. El total de diners jugats, indicat en euros.
ii. El total de diners obtinguts en concepte de premis, indicat en euros.
iii. El total de premis progressius, indicat en euros.
El registre ha de ser permanent, des del moment en què es fa la instal·lació en operació de la màquina de joc, i ha de permetre visualitzar i comptabilitzar amb precisió la informació indicada a l’apartat a.
En les màquines multi posició aquesta informació s’ha de mostrar de manera individual per a cada terminal.
Cada màquina o terminal de joc ha de permetre l’accés directe al regulador, ja sigui presencialment o telemàticament. Com a part de la documentació lliurada per a l’aprovació del model, l’operador ha d’incloure la descripció del procés d’accés a aquesta informació, el qual ha de quedar subjecte a l’aprovació per part del CRAJ.
Quan es constati una incidència que tingui una afectació directa en el registre dels comptadors, l’operador ho ha de comunicar immediatament al CRAJ, indicant en què consisteix l’acció i facilitant les dades comptables enregistrades fins a aquell moment. Aquesta comunicació pot ser objecte de comprovació per part del regulador.
Estar tancats i protegits contra la manipulació.
Hauran de comptar i acumular les dades referents al nombre de partides efectuades.
La instal·lació dels comptadors a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article no serà preceptiva per a les màquines d’atzar oneroses instal·lades al casino que disposi d’un sistema informàtic connectat a les màquines el qual compleixi els mateixos requisits que els comptadors, sempre que estigui autoritzat pel CRAJ.
Les màquines d’atzar oneroses podran incorporar un mecanisme avisador lluminós, el qual entrarà en funcionament automàticament quan siguin obertes per efectuar-hi reparacions momentànies o per qualsevol altra circumstància.
Podran disposar, a més, d’un mecanisme avisador lluminós que permeti al jugador demanar l’atenció del personal al servei de la sala i d’un indicador lluminós conforme el pagament ha estat acceptat per la màquina.
Article 5. Mecanismes de seguretat
Les màquines d’atzar oneroses incorporaran els dispositius de seguretat següents:
Els que impedeixen la manipulació dels comptadors, preservin la memòria de les màquines malgrat interrupcions de corrent elèctric i les que permetin la represa de qualsevol partida en l’estat en què es trobava en el moment de la interrupció.
Els que impedeixin l’ús de la màquina quan no funciona correctament els comptadors preceptius o, si escau, el sistema informàtic que els substitueix.
Les màquines que atorguen premis susceptibles de ser abonats en mà, un mecanisme de bloqueig que impedeixi continuar utilitzant-la fins que els premis hagin estat abonats.
Article 6. Sol·licitud d’homologació i inscripció
La sol·licitud d’homologació i inscripció de màquines d’atzar oneroses en el Registre de Models ha de ser formulada davant el CRAJ, mitjançant l’imprès corresponent, que ha de contenir:
La fotografia nítida en color de l’exterior de la màquina.
El nom comercial del model.
La identificació del fabricant, o de la comercialitzadora o de la distribuïdora, i el seu número d’inscripció en el Registre d’Empreses.
En el cas de màquines que, d’acord amb la normativa vigent, estiguin sotmeses al règim d’importació, s’ha d’explicitar la identificació de l’importador, el seu número d’inscripció en el Registre d’Empreses i el número i la data de la llicència de l’importador, amb especificació del fabricant estranger.
Les dimensions de la màquina.
Una memòria que contingui la descripció del joc o dels jocs i de l’ús de la màquina.
Els plànols de la màquina i els esquemes del seu sistema elèctric subscrit pel personal tècnic competent.
Certificat subscrit pel personal tècnic competent que acrediti el compliment del Reglament electrotècnic per a baixa tensió o normes equivalents.
Article 7. Especificació del contingut de la memòria per a l’homologació i la inscripció de màquines d’atzar oneroses
En els supòsits d’homologació i inscripció de màquines d’atzar oneroses, la memòria descriptiva a què fa referència l’article anterior haurà de contenir les dades següents:
Preu de la partida.
Pla de guanys amb indicació dels premis que pot atorgar la màquina, i especificar el premi màxim per partida, inclosos els premis de pot.
Percentatge de devolució en premis, i especificar el cicle o nombre de partides sobre el qual es calcula.
Existència o no de mecanismes que permetin augmentar el percentatge de devolució, amb indicació del mateix percentatge.
Especificació d’altres mecanismes o dispositius incorporats a la màquina.
Per a l’homologació i inscripció d’aquests tipus de màquines, s’haurà d’adjuntar a la sol·licitud:
Un exemplar de la memòria en la qual s’emmagatzema el joc. Aquestes memòries únicament podran ser substituïdes o modificades amb la tramitació prèvia de l’expedient corresponent de modificació de l’homologació.
Una descripció del tipus de comptadors que incorpora el model d’acord amb el que disposa l’article 4 d’aquest annex II del Reglament.
Certificació acreditativa de la realització dels assaigs previs.
El CRAJ podrà requerir al sol·licitant el lliurament en dipòsit d’un prototipus del model, i mantindrà la reserva sobre les dades contingudes en els documents i sobre els objectes dipositats.
Article 8. Identificació de les màquines
Totes les màquines d’atzar oneroses han de portar, com a identificació, les marques de fàbrica i el permís d’explotació.
Article 9. Marques de fàbrica
Amb caràcter previ a la legalització i documentació, s’han de gravar a cada màquina i terminal de joc, de manera inesborrable i abreujada, en una placa adossada al moble o la carcassa que forma el cos principal i a la memòria que emmagatzema el programa de joc les dades següents:
El número d’inscripció del fabricant o de l’importador en el Registre d’Empreses.
El número d’inscripció del model de màquina en el Registre de Models.
La sèrie i el número de fabricació de la màquina, que el fabricant, el responsable o l’importador ha d’assignar correlativament a les successives unitats que fabriqui o importi.
El programa de joc podrà comptar amb altres defenses previsores que en garanteixin la integritat.
Els terminals de joc dels models multi posició han de disposar de les marques de fàbrica indicades, amb el seu propi número de sèrie, que permeti identificar-los individualment i de manera inequívoca.
Aquestes obligacions hauran de ser complides per l’empresa que tingui el model inscrit al seu nom.
Article 10. Fabricació i distribució
La fabricació i la comercialització o la distribució de màquines d’atzar oneroses i dels seus components principals es regiran per les disposicions contingudes en aquest Reglament.
Pel que fa a la importació, cal atenir-se al que disposa la normativa general sobre comerç exterior, sense perjudici que els importadors hagin d’estar inscrits en el registre i que els models de màquines d’atzar oneroses importats hagin de ser homologats i inscrits també en el registre corresponent.
Les empreses fabricants o importadores que no desenvolupin la seva activitat al Principat d’Andorra no estaran obligades a ser inscrites en el Registre de Màquines d’Atzar Oneroses. En cas que no hi estiguin inscrites, per tal que les màquines fabricades o importades per aquestes empreses puguin ser instal·lades i explotades al Principat, hauran d’actuar a través d’un responsable de la posada en el mercat de cada model que ofereixi les garanties previstes per aquest Reglament.
Es pot autoritzar les empreses fabricants o importadores, comercialitzadores o distribuïdores perquè admetin transmissions o dipòsits de màquines en situació de baixa, per tal de desballestar-les o destruir-les, o exportar-les o traslladar-les fora del Principat d’Andorra.
El dipòsit s’acreditarà mitjançant un certificat emès per l’empresa explotadora, l’exportació per l’organisme competent un cop realitzada, i les operacions de desballestament o destrucció mitjançant acta notarial o del servei d’inspecció del CRAJ.
El dipòsit s’admetrà per un període no superior a dos anys, transcorregut el qual la màquina haurà de ser necessàriament desballestada.
El desballestament de les màquines consistirà en la destrucció, com a mínim, dels elements identificatius de la màquina que en van possibilitar l’explotació i porten incorporades les marques de fàbrica.
Les operacions de desballestament o destrucció, així com la reutilització de components de màquines usades, estaran subjectes a inspecció.
Les empreses fabricants o importadores, comercialitzadores o distribuïdores i explotadores hauran de portar un registre de les operacions descrites en aquest article.
Article 11. Transmissions de màquines
La transmissió de la titularitat de les màquines d’atzar oneroses es podrà autoritzar a empreses fabricants o importadores, comercialitzadores o distribuïdores que vulguin revendre-les de conformitat amb el que preveu l’article 10 d’aquest Annex II.
La sol·licitud de transmissió es presentarà davant del CRAJ mitjançant un escrit que reuneixi els requisits previstos al Codi de l’Administració vigent, i cal aportar-hi el títol de transmissió i l’original del permís d’explotació.
L’autorització de la transmissió, un cop comprovada la correcció de la situació fiscal de la màquina, es diligenciarà en el permís d’explotació de la màquina, en què es faran constar les dades referents a la nova empresa titular i la data de la transmissió.
Article 12. Documentació incorporada a la màquina
Totes les màquines a què es refereix aquest annex II del Reglament que es trobin instal·lades hauran de portar necessàriament incorporades i de forma visible des de l’exterior: les marques de fàbrica a què fa referencia l’article 9 d’aquest annex II i el permís corresponent d’explotació de màquina d’atzar onerosa.
Article 13. Condicions de seguretat i avaries
El casino està obligat a mantenir en tot moment en perfectes condicions de seguretat i funcionament les màquines d’atzar oneroses.
Desconnectada una màquina per funcionament incorrecte, no hi haurà l’obligació de retornar al jugador la moneda de curs legal introduïda posteriorment, sempre que la situació hagi estat advertida en la forma que preveu l’apartat següent.
Les avaries s’hauran d’advertir mitjançant informació visible a la màquina.
Si per fallida mecànica la màquina no abonés el premi obtingut vàlidament, s’haurà d’abonar al jugador el premi en metàl·lic o la diferència per completar-lo.
Article 14. Prohibició d’utilització de màquines
A l’operador del casino i al personal vinculat els queda prohibit usar les màquines d’atzar oneroses en qualitat de jugadors.
Les persones titulars del casino o els seus responsables podran impedir l’ús o accés a les persones que maltractin les màquines en el seu maneig.
Article 15. Permís d’explotació de màquines d’atzar oneroses
Exhaurit el termini de validesa del permís sense que s’hagi renovat, l’empresa titular de la màquina l’ha de retirar de la instal·lació i explotació.
En un termini màxim de deu dies ha de sol·licitar davant el CRAJ la baixa de la màquina i aportar el permís d’explotació, així com un document que acrediti que la màquina ha estat desballestada o destruïda o que ha estat dipositada per al desballestar-la o destruir-la posteriorment, en els termes del que disposa el punt tercer de l’article 10 d’aquest annex II.
La baixa de la màquina és diligenciada en el permís d’explotació i retornada a l’empresa sol·licitant.
L’empresa titular de la màquina, sempre que el permís d’explotació estigui vigent, en podrà sol·licitar la suspensió temporal. El nombre de permisos d’explotació respecte dels quals es podrà concedir la suspensió, per a cada empresa titular de màquines, no podrà ser superior al 20 per cent del total de màquines que tingui autoritzades.
La sol·licitud s’haurà de presentar, mitjançant un document normalitzat subscrit per l’empresa titular, davant el CRAJ amb una antelació mínima de quinze dies a la data d’inici de suspensió temporal. A la sol·licitud s’hauran de consignar: el nom de l’empresa titular de la màquina, el nom del model de la màquina, el número de sèrie, el número de permís d’explotació i el magatzem on es diposita la màquina.
Si l’empresa titular de la màquina que disposi d’un permís d’explotació en situació de suspensió temporal vol reprendre l’explotació, haurà de presentar davant del CRAJ la sol·licitud mitjançant un document normalitzat en el qual han de constar el nom de l’empresa titular de la màquina, el nom del model de la màquina, el número de sèrie i el número de permís d’explotació. La finalització del període de suspensió temporal sense que hagi estat presentada la sol·licitud esmentada comportarà l’alta automàtica del permís d’explotació, en la data que finalitzi la suspensió temporal.
Annex III. Tornejos
El casino podrà organitzar i celebrar tornejos sobre jocs propis de casino, d’acord amb els requisits següents:
Les regles del joc dels tornejos seran, fonamentalment, les pròpies dels jocs de casino.
Les persones participants hauran de formalitzar la inscripció en el torneig d’acord amb el que disposin les bases, en què han de constar, com a mínim, la forma i el cost d’inscripció, les regles de joc i els criteris de classificació. Els premis podran ser en moneda de curs legal o en espècie.
Les persones participants han de ser majors d’edat i no han d’estar afectades per les limitacions previstes en la Llei 4/2021, del 22 de març, de text consolidat de regulació dels jocs d’atzar. A més, han de complir les exigències habituals de control i registre en el servei d’admissió del casino, amb l’esment “persona usuària de torneig”.
La recaptació resultant de les quotes d’inscripció revertirà en els premis que s’atorguin als participants, i es pot destinar com a màxim un percentatge del vint-i-cinc (25) per cent a les despeses d’organització i gestió del torneig.
Aquests tornejos s’hauran de celebrar a les instal·lacions pròpies del casino, si bé, excepcionalment i per motius inherents a la mateixa organització, se’n pot autoritzar la celebració en instal·lacions alienes a les pròpies del casino.
Així mateix, sota les mateixes condicions establertes en les lletres b, c, d i e de l’apartat anterior, el casino podrà organitzar i celebrar tornejos de màquines d’atzar oneroses i altres jocs que, sense ser propis del casino, siguin populars o de tradició, i podrà introduir variants no essencials sobre les instruccions de les modalitats.
Per poder celebrar el torneig, el casino ha de comunicar-ne la data de la celebració, amb deu dies d’antelació, prop del CRAJ.
La vigència de l’autorització del torneig o dels tornejos podrà ser referida a un període màxim d’un any.
Queda prohibida la celebració de tornejos sobre jocs inclosos al Reglament del casino de joc més enllà del que disposa l’annex III.
Annex IV. Escoles de crupiers
Instal·lació d’escoles de crupiers i de la resta de personal de casinos
Es poden instal·lar escoles de crupiers i de la resta de personal de casino a les mateixes sales de joc en moments de baixa activitat i en espais delimitats i definits, o en altres sales on la finalitat sigui la formació del personal per a una futura prestació de serveis als casinos, després d’haver-ho comunicat al CRAJ.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.