Decret 224/2022, de l’1-6-2022, pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc

Rang Reglament
Publicació 2022-06-07
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 154
Historial de reformes JSON API

Podran participar en el joc un nombre de jugadors asseguts coincidents amb el nombre de places delimitades, marcades en el tapet, la xifra màxima del qual serà de sis. Cada mà d’un jugador serà considerada individualment i seguirà l’ordre normal de distribució i petició de cartes. El jugador situat davant de cada casella serà el que mana en aquella i no podrà ensenyar les seves cartes als altres apostadors.

IV. Combinacions possibles

Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:

a)

Cinc asos: és la formada per cinc asos (quatre asos més el jòquer).

b)

Escala reial: és la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix pal (as, rei, dama, jota i 10). La segona escala més alta és la combinació formada per as, 2, 3, 4 i 5.

c)

Escala de color: és la formada per cinc cartes correlatives d’un mateix pal (8, 9, 10, jota i dama).

d)

Pòquer: és el format per quatre cartes d’un mateix valor (quatre reis).

e)

Full: és el format per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor (3 vuits i 2 nous).

f)

Color: és el format per cinc cartes no correlatives del mateix pal (8, 9, 10, dama i as de trèvols).

g)

Escala: és la formada per cinc cartes correlatives de diferents pals.

h)

Trio: és el format per tres cartes d’un mateix valor i les dos restants sense formar parella (3 vuits, dama i rei).

i)

Doble parella: és la formada per dos parelles de cartes de diferent valor (2 nous, 2 jotes i 1 as).

j)

Parella: és la formada per dos cartes del mateix valor (2 reis, 8, 9 i as).

k)

Carta més alta: quan una mà no tingui cap de les combinacions anteriors, serà guanyada pel jugador que tingui la carta major.

V. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de fer-se dins dels límits establerts per a cada taula de joc. El casino de joc fixarà per a cada taula la quantia de les apostes d’acord amb la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ.

Significats

– Guany: l’aposta es paga a la par amb una retenció percentual de comissió per al casino.

– Pèrdua. Es perd l’aposta.

– Partida nul·la: El client recupera íntegrament l’aposta.

El percentatge de comissió podrà ser de fins al 5 per 100 de les apostes guanyadores, a discreció de l’establiment; cal anunciar-ho als jugadors abans de l’inici de la partida.

VI. Regles del joc

L’extracció de naips del dipòsit, el seu desempaquetatge i la seva barreja s’atendran a les normes del Reglament del casino de joc. El crupier passarà la baralla a un client perquè la talli. A continuació i abans de repartir les cartes, els jugadors efectuaran les seves apostes inicials en les caselles assenyalades a aquest efecte, dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el “no hi va més”, agafarà un cubilet, que contindrà els tres daus, el sacsejarà, llançarà els daus damunt de la taula, i, finalment, anunciarà la suma dels daus, per determinar qui rep la primera mà. La posició del banquer per a 7 posicions i 6 jugadors serà sempre 1, 8 o 15. El crupier comptarà des de la posició del banquer. Una vegada feta aquesta operació, el crupier col·locarà les cartes davant de cada un dels jugadors (incloent-s’hi a si mateix), en sentit contrari al de les agulles del rellotge, des del punt d’inici indicat pels daus. El crupier barrejarà les cartes i confeccionarà tantes mans de set cartes cap per avall com jugadors hi hagi davant de la safata que conté la bestreta. Fet això, comprovarà les que sobren i les col·locarà al contenidor de les cartes usades. Poden constituir-se en banca tant el crupier com qualsevol jugador. Per això, s’oferirà la banca a cada jugador, que podrà acceptar-la o passar, i si passa s’oferirà al jugador següent. El crupier ha d’acceptar la banca quan li arribi el torn. Esgotat el seu torn, s’oferirà novament als jugadors i així successivament. Qui tingui la banca serà identificat per un cercle blanc. Cada jugador compondrà dos mans: la mà baixa o petita de dos cartes, i la mà alta o gran de cinc cartes. La mà alta haurà de ser de major valor que la mà baixa. El crupier no pot veure les seves cartes fins que tots els jugadors, inclòs qui tingui la banca, hagin establert les seves mans en les caselles destinades a aquest efecte, amb les cartes de cap per avall. Fet això, el crupier donarà la volta a les seves cartes i confeccionarà les dos mans davant de la safata de fitxes amb les cartes de cara amunt. Les mans de qui tingui la banca es compararan en primer lloc amb les del crupier.

A cada torn, les cartes que no valguin seran recollides al contenidor de cartes usades. Les mans guanyadores es deixaran, de cara amunt, sota el cercle d’apostes. A les perdedores el crupier els retirarà l’aposta i dipositarà les cartes al contenidor destinat a aquest efecte.

VII. Observacions.
1.

Un cop hagi exposat les seves cartes qui tingui la banca, els altres jugadors no poden tocar les seves.

2.

No està permès als jugadors mostrar les seves cartes o mans confeccionades als altres jugadors, així com parlar amb ells abans que les mans hagin estat exposades.

3 Qualsevol mà incorrectament confeccionada pel jugador es considerarà sempre perdedora.

13 - Monte o Banca
I. Denominació

El monte o banca és un joc d’atzar, practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i en què hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips

Al monte es juga amb dos baralles, una de vermella i una altra de blava, de les denominades espanyoles, de 40 cartes cada una, amb quatre pals, ors, copes, espases i bastos, de 10 cartes cada una: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, sota, cavall i rei.

2.

Distribuïdor o sabot

Dels regulats al blackjack.

3.

Tapet o drap de joc

De mesures mínimes similars a les d’una taula de punt i banca.

III. Personal
1.

Un inspector. És el responsable màxim del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc.

2.

El crupier tirador. És el que dirigeix la partida, tenint com a missió barrejar les cartes i distribuir-les als jugadors; pot estar assistit per un ajudant escartejador.

3.

El crupier pagador. És el que retira les apostes perdedores i efectua el pagament de les que resultin guanyadores.

4.

Ajudant escartejador. És el que baralla o barreja els malls de cartes.

IV. Jugadors

Podran participar en el joc els jugadors asseguts davant de la taula i els que romanguin drets.

V. Banca

L’establiment es constitueix en banca i li correspondrà el cobrament i el pagament de les apostes. En cas que una vegada efectuades les apostes el primer naip descobert correspongui a alguna de les cartes emplaçades, es deduirà a totes les apostes guanyadores un 10% en benefici de l’establiment, excepte en la Vista Hermosa.

VI. Regles del joc
1.

Combinacions possibles

a)

Jugades múltiples

1.

Vista Hermosa. Consisteix a apostar al fet que la primera carta que es descobreix és del mateix valor i del pal següent que aquella sobre la qual s’aposta, seguint un ordre circular dels pals:

Ors, copes, espases i bastos. Casella d’aposta en el drap denominada vis.

Es paga 32 vegades l’aposta sempre que no hi hagi cartes doblades o cremades, i es descompta un punt per cada una d’elles.

2.

Camo, Anti i Viudo

– Camo. Es juga a la carta del mateix valor i del pal posterior a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada C.

– Anti. És l’aposta a la carta del mateix valor i del pal anterior a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada A.

– Viudo. L’aposta s’efectua a la carta del mateix valor i de cap dels pals immediats a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada V.

El camo, anti i viudo es paga 11 vegades l’aposta, en la fase de primeres del joc, i es descompta un punt per cada carta doblada que hi hagi.

En la fase del joc de segones, es paga 5 vegades l’aposta.

– El pot. S’aposta a una carta del mateix valor que la carta emplaçada de qualsevol dels pals. Casella d’aposta en el drap denominada 5.

Solament es pot apostar a aquesta combinació en la fase del joc de primeres. Es paga 3 vegades l’aposta.

b)

Jugades senzilles

Cartes. Les apostes sobre cartes es poden efectuar d’una carta contra una altra de les emplaçades en sentit horitzontal o vertical; o de dos cartes contra les altres dos de les emplaçades. Es guanya quan es descobreix una carta del mateix valor que una de les emplaçades. El guany ascendeix al valor de la quantitat apostada (1 per 1).

2.

Màxims i mínims de les apostes

El mínim de les apostes en el joc del monte el determina el CRAJ.

El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents:

a)

En les jugades senzilles (cartes) el màxim serà de 300 vegades la quantitat fixada com a mínim d’aposta.

b)

En les jugades múltiples el màxim serà:

– En la Vista Hermosa, 10 vegades el mínim de l’aposta.

– En el camo, anti i viudo, 30 vegades el mínim de l’aposta en el joc de primeres i 60 vegades en el de segones.

– En el pot, 100 vegades l’aposta mínima.

3.

Desenvolupament del joc.

El joc té dos fases, denominades de primeres i de segones, segons el desenvolupament següent:

El crupier tirador rep un mall de l’ajudant escartejador, si n’hi hagués. En cas contrari, el tirador faria ambdós funcions. Talla el mall, l’introdueix al sabot i comença la partida. Extrau una carta anunciant “primera carta” i l’emplaça a la casella superior esquerra i seguidament una altra carta anunciant “segona carta”, que emplaçarà a la casella superior dreta. A continuació descobrirà dos cartes més i anunciarà “tercera carta”, que emplaçarà a la casella inferior esquerra, i “quarta carta”, a la casella inferior dreta. En aquest moment comencen les apostes anunciant “facin joc”, i deixant temps suficient per fer-les i seguidament tancarà les apostes amb el “no hi va més”, i començarà la fase del joc de primeres. Quan surti alguna carta guanyadora en joc amb les emplaçades anteriorment, la carta perdedora es col·locarà de cap per avall, es retiraran les apostes perdedores i es pagaran les guanyadores. Un cop efectuades aquestes operacions, la fase del joc de primeres haurà finalitzat i s’iniciarà la de segones, amb les cartes horitzontals que segueixin emplaçades. S’anunciarà novament “facin joc” i una vegada efectuades les apostes es tancaran amb el “no hi va més apostes” per al joc de segones.

4.

Regles especials

1.

Per a cartes doblades

Si en descobrir les dos primeres cartes són del mateix valor, es cremaran. Si en descobrir la tercera i la quarta cartes, per la part superior del mall, alguna d’aquestes cartes fos del mateix valor que la primera o la segona, aquesta carta es considerarà doblada, es col·locarà a sobre, i es descobrirà un nou naip, que si fos novament del mateix valor es considerarà doblada o triplicada, segons escaigui. Finalment, si abans de completar l’extracció de les quatre primeres cartes, d’alguna de les dos primeres es descobreixen les quatre del mateix valor, s’anul·larà la jugada. Totes les cartes doblades, triplicades o cremades restaran un punt per carta del pagament de l’aposta vis.

2.

Per a les apostes a jugades senzilles (cartes) se seguiran les regles següents:

a)

Una carta doblada anul·larà la camo de la carta de davant (horitzontalment) i la de baix (verticalment). Només guanyaran amb l’anti i el viudo.

b)

Dos cartes doblades anul·laran les camo de les cartes tercera i quarta. Cobraran amb l’anti i el viudo. En el joc de les diagonals no produeix cap efecte sobre el joc.

c)

Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de la del davant (horitzontalment) i les camo de la tercera i la quarta cartes emplaçades. Guanyarà la carta de davant només amb l’anti i les de baix (3a i 4a) amb l’anti i el viudo.

d)

Una carta triplicada i una altra doblada. Si es triplica la primera i es dobla la segona, la triplicada anul·la la camo i el viudo de la segona i de la tercera i la camo de la quarta. Es guanyarà amb l’anti en la segona i la tercera i amb el viudo i l’anti en la quarta.

Si es tripliquen la primera i la segona, anul·len la camo i el viudo de la tercera i la quarta i només es guanyarà amb l’anti.

3.

Per a les apostes a salto:

a)

Una carta doblada anul·la la camo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti i el viudo.

b)

Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti.

– El joc de les cartes dobles

Per doblar les cartes sempre haurà de ser amb les cartes tretes cap amunt, o sigui amb la carta tercera o quarta. Les cartes de primeres poden ser doblades en treure les dos primeres per sota, sempre que siguin iguals es cremaran (anul·laran). Cada carta cremada restarà un punt per al pagament de la Vista Hermosa.

Exemple de la carta doble:

1.

Quan jugui el 2 contra el 5 amb la camo del 2, la carta no guanya i el 5 no perd. Només guanya i perd amb l’anti i viudo.

2.

Quan jugui el 3 i el 4 contra el 2 i el 5 no guanyaran les cartes amb la camo del 4, guanyaran les altres.

3.

De la mateixa manera, la carta 5 no perd amb la camo del 2 i del 4.

4.

Si surt el 5 les cartes que juguin contra ell perden totes.

5.

Quan les cartes es dupliquen com a l’exemple següent:

a)

Quan jugui el 5 i el 2 contra el 4 i el 3 les cartes no paguen ni perden amb les camo del 4 i el 3. Només guanyen i perden amb l’anti i el viudo d’ambdós.

b)

Amb el 5 i el 2 tot guanya i perd.

– El joc de les cartes triples

Les cartes per ser triplicades sempre s’ha de fer per damunt, amb la tercera o quarta.

– Exemple de la carta triple:

1.

Quan jugui el 2 contra el 5 amb la camo i el viudo no guanya la carta i el 5 no perd. Només amb l’anti guanyen i perden les cartes.

2.

Les panxes ni guanyen ni perden amb les camo del 3 i 4. Només guanyen i perden amb l’anti i viudo del 3 i 4.

Quan les cartes es tripliquen i dupliquen com a l’exemple següent:

1.

La triple anul·la la camo i el viudo del 4, i la doble anul·la la camo del 3. Això vol dir que amb la camo i el viudo del 4 les cartes ni guanyen ni perden; només fan joc amb l’anti. Amb la camo del 3 les cartes ni guanyen ni perden, fan joc amb l’anti i viudo.

2.

Quan jugui el 5 contra el 2 només guanya i perd amb l’anti. Quan les cartes es tripliquen:

1.

Les triples anul·len la camo i el viudo del 4 i 3. És a dir les cartes 4 i 3 només guanyen amb l’anti.

2.

Sortint el 5 o el 2 totes les cartes guanyen i perden.

14 - El Repte
I. Denominació

El repte és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn de rebre una carta de més valor que la del crupier.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips

Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.

Podrà jugar-se fins a vuit baralles de naips alhora com a màxim, segons criteri de la direcció.

2.

Distribuïdor o sabot

Es farà servir el mateix que per al joc del BlackJack.

3.

Taula de joc

Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors.

III. Personal
1.

Inspector o cap de taula

És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que se suscitin durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida.

2.

Crupier

Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de barrejar les cartes, la seva distribució als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. Anuncia també les fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors.

IV. Jugadors

Podran participar-hi un màxim de nou jugadors.

V. Regles del joc

Abans de cada passada el jugador ha de fer la seva aposta (aposta inicial). Per guanyar l’aposta inicial, el valor de la carta del jugador ha de ser major que la del crupier. Es pagarà aquesta aposta a la par (1 a 1). Si la carta del jugador és del mateix valor que la carta del crupier, el jugador té la possibilitat de reptar la casa. El jugador haurà de posar una segona aposta igual que la seva aposta inicial (el jugador perd la primera guerra) per fer servir aquesta opció; aleshores el crupier crema tres cartes i reparteix una carta al jugador o jugadors encara en joc i una altra a si mateix. Si la carta del jugador és d’un valor major que la del crupier, el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 1 a 1. Si la segona carta del jugador resulta del mateix valor que la del crupier, aleshores el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 2 a 1. En tots dos casos el jugador recupera l’aposta inicial. Si la segona carta del jugador és de menor valor que la del crupier, aleshores el jugador perd la seva aposta inicial i la seva segona aposta.

Si el jugador tria no reptar la casa perd la meitat de la seva aposta inicial.

A més de l’aposta inicial i abans que es reparteixin les cartes, el jugador pot jugar el tie. Per guanyar aquesta aposta la carta del jugador i la del crupier han de ser del mateix valor. Es paga 10 a 1.

VI. Màxims i mínims de les apostes
1.

Normes generals

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, s’hauran de fer dins dels límits mínims i màxims establerts per a la taula.

El director de jocs del casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada.

2.

Bandes de fluctuació

Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim el de 10, 20 o 30 vegades el mínim establert a les bandes fixades en les autoritzacions de funcionament corresponents.

VIII. Regles comunes

Es reparteixen totes les cartes exceptuant les de cremar, a cara descoberta.

Les apostes de repte només estan permeses per al jugador que empati.

L’aposta de repte ha d’igualar l’aposta inicial.

Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula.

15 - Tripòquer
I. Denominació

El Tripòquer és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn de dos factors: bé tenir una jugada mínima o bé tenir una jugada superior a la del crupier. Les dos opcions es faran amb les mateixes tres cartes inicials per a cada jugador.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips

Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i As.

2.

Distribuïdor o sabot

3.

Taula de joc

Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes. En dos d’elles, anomenades Fortuna i Ante, es podrà jugar abans de rebre les cartes, i en la tercera, denominada Bet, es podrà jugar una vegada que les cartes són vistes pel client.

III. Personal
1.

Inspector o cap de taula

És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que es puguin originar durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida.

2.

Crupier

Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de distribuir les cartes als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores.

Anuncia també les fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors.

IV. Jugadors

Podran participar-hi un màxim de nou jugadors.

V. Regles del joc

Abans de cada passada el jugador ha de fer les seves apostes a les caselles Fortuna o Ante. En qualsevol de les dós o en ambdós. Aquestes apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser de quantia diferent entre si. L’aposta denominada Bet serà igual a la d’Ante. El crupier repartirà tres cartes a cada jugador i a ell mateix.

L’aposta de Fortuna té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seves tres cartes per guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà un parell i es pagaran segons la taula de combinacions i pagaments següent:

Combinació Pagament
- Escala de color 40 a 1
- Trio 25 a 1
- Escala 6 a 1
- Color 4 a 1
- Parella o par 1 a 1

L’aposta d’Ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per la qual cosa els jugadors, després de veure les seves cartes, han de fer una aposta al Bet posant la mateixa quantitat que tenien a l’Ante. Així mateix, poden rendir l’aposta (perdre-la) si no consideren suficient la jugada.

Una vegada que el crupier descobreix les seves cartes, ha de tenir una jugada mínima de “Q” per qualificar. Si el crupier no té aquesta combinació o superior, pagarà l’aposta Ante, 1 a 1, i el Bet quedarà com està, és a dir, el client podrà retirar-la. Si el crupier qualifica, llavors guanyarà qui tingui major jugada.

Si el jugador guanya, li pagarà 1 a 1 l’aposta d’Ante i la de Bet. Si el crupier guanya, retirarà les apostes d’Ante i de Bet. Si tots dos empaten, les apostes d’Ante i de Bet romandran com estan i el client podrà recuperar-les.

L’aposta d’Ante, tindrà també un pagament addicional o extra independent de la combinació del crupier, és a dir, el client rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtingui, com a mínim una escala, encara que el crupier no qualifiqui o tingui una jugada millor que el client, i en aquest cas aquest perdrà l’aposta d’Ante i de Bet, però guanyarà l’Extra en funció de la taula de combinacions i pagaments següent:

Extra-Ante Pagament
- Escala de color 5 a 1
- Trio 4 a 1
- Escala 1 a 1
VI. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a la taula.

Les apostes de Fortuna i d’Ante podran ser diferents entre si. L’aposta de Bet serà igual que la d’Ante.

El casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada.

VII. Regles comunes

Totes les cartes són repartides cap per avall d’una en una, incloses les del crupier. En cas d’utilitzar escartejador automàtic, el repartiment de cartes es farà lliurant les cartes en grups de tres.

Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula.

Els clients no podran fer comentaris sobre les seves jugades.

16 - Sic Bo
I. Denominació.

El joc del Sic Bo és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i hi ha diverses combinacions guanyadores.

II. Elements del joc
1.

Daus. El joc de daus es juga amb tres daus del mateix color, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat. A cada sessió es posaran, a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus, sis daus en perfecte estat i diferents dels usats a la sessió anterior. Tres daus s’utilitzaran a la partida, i els altres tres quedaran en reserva en cas d’haver de substituir els primers.

2.

Tapet o drap de joc

El Sic Bo es practica en un tapet, en què estan marcats els tipus d’apostes en un nombre determinat d’espais que corresponen als noms de les jugades que el jugador pot triar per apostar, i els seus premis corresponents. La taula portarà una caixa per a l’efectiu, una caixa per a la bestreta i una altra per rebre les propines.

3.

Cubilet o dispositiu mecànic

Els daus seran posats en moviment de manera manual mitjançant un cubilet que agitarà el crupier i bolcarà en una zona determinada de la taula o mitjançant un dispositiu transparent que accionarà mecànicament el crupier.

III. Personal

A cada taula prestarà els seus serveis un crupier i, eventualment, un cap de taula.

1.

El cap de taula. Figura de caràcter opcional que, quan així ho estimi la direcció de joc, és el responsable de la claredat i regularitat del joc, col·laborant amb el crupier en el maneig de fitxes i dipositant la moneda de curs legal en la caixa.

2.

El crupier s’ocuparà de recollir les apostes perdudes, col·locar si escau les apostes i pagar les apostes guanyadores. S’ocuparà, així mateix, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors. Serà també el responsable de llançar els daus amb un cubilet o mitjançant el dispositiu automàtic o campana mòbil que es faci servir. Comprovarà el bon estat dels daus i farà les advertències necessàries per al desenvolupament del joc.

IV. Regles del joc
1.

Combinacions

Els jugadors només podran fer ús de les classes de jugades següents:

a)

Aposta petita (menor d’11). Guanya quan la suma dels tres daus està entre 4 i 10 (es coneix també com a menor d’11). Paga 1 a 1. L’aposta no guanya si surt un triple (tres daus del mateix número), ja sigui de l’un, el dos o el tres.

b)

Gran aposta (Big Bet) o Més de 10. Guanya quan la suma dels tres daus està entre 11 i 17. S’anomena també més de 10. Paga 1 a 1.

c)

Doble específic (Specific double). Guanya quan dos dels tres daus mostren el mateix número al qual hem apostat. Paga 8 a 1. Si el tercer dau també surt amb el mateix número, és a dir, si es converteix en un triple, també guanya.

d)

Triple específic (Specific triple). Guanya quan els tres daus mostren el mateix número al qual s’ha apostat. Paga 150 a 1.

e)

Qualsevol Triple (Any triple). És quan els tres daus mostren el mateix número. Pot ser qualsevol dels sis números. Paga 24 a 1.

f)

Total específic (Specific total). Guanya quan els tres daus sumen una determinada quantitat a la qual es va apostar. Els pagaments varien segons el número entre 6 a 1 i 50 a 1. Hi ha catorze apostes diferents.

g)

Parell igual (Pair match). Aposta a la combinació de dos dels tres daus. Per exemple: 1 i 4, 5 i 6, 3 i 4. Paga 5 a 1. Hi ha quinze apostes diferents possibles.

h)

Aposta de números (Numbers Bet). Es guanya veient quants dels tres daus surten amb un determinat número al qual s’aposta. Hi ha sis possibles apostes. Si el número surt dos vegades paga doble i si surt tres vegades paga triple.

2.

Apostes

Les apostes mínima i màxima es determinaran dins de la banda de fluctuació autoritzada per al casino; la direcció de joc pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de les diferents jugades.

3.

Funcionament

El nombre de jugadors que podrà ocupar cada taula de daus no estarà limitat. El crupier que llanci els daus haurà de fer-ho immediatament després de l’anunci de “ja no hi van més apostes”, utilitzant el cubilet o element mecànic a aquest efecte. El crupier anunciarà la suma dels tres daus i tot seguit anunciarà individualment la suma de cada dau (p. ex.: 13, i a continuació dirà 6 – 4 – 3). Seguidament retirarà les apostes que han resultat perdedores per, a continuació, pagar les apostes guanyadores. Finalitzat aquest procés, el crupier anunciarà “facin joc” i s’iniciarà una nova ronda d’apostes. Si els daus es trenquen, se superposen, es munten sobre una fitxa, cauen de la taula o de la zona habilitada a aquest efecte, si el llançament no ha estat correcte, el crupier anunciarà “llançament nul”.

Després d’un nombre determinat de llançaments, el crupier pot acordar el canvi de daus. El crupier anunciarà aleshores “canvi de daus” i mostrarà davant dels jugadors els sis daus al servei de la taula. El crupier n’agafarà tres per llançar-los i els tres restants seran retornats, a la vista dels jugadors, a la caixa prevista a aquest efecte. No es podran fer apostes després del “ja no hi van més apostes”.

17 - Mahjong Pai Gow
I. Denominació

El joc del Mahjong Pai Gow és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i hi ha diverses combinacions guanyadores. Al Mahjong Pai Gow es comparen les mans dels jugadors amb la de la banca per decidir qui guanya, basant-se en la taula de jerarquia de fitxes o teules. Per a la mà de cada jugador hi ha quatre opcions d’apostes: guanya, perd, empata i parell. En aquest joc hi ha tres posicions de jugadors i una posició de la banca.

II. Elements del joc
1.

Tapet o drap

Tindrà forma semicircular de mesures i característiques similars a les del blackjack, pòquer sense descart i mini punt banc en la seva modalitat per a set o nou jugadors.

2.

Fitxes o teules

Al Mahjong Pai Gow es juga amb quaranta fitxes o teules de Mahjong. Cada fitxa tindrà el valor dels punts marcats (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9) i la finestra o drac blanc tindrà el valor de 10.

3.

Daus

S’utilitzaran tres daus per decidir l’ordre de repartiment de les fitxes.

Els tres daus seran del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat.

III. Personal del Mahjong Pai Gow.
1.

Cap de taula: figura de caràcter opcional que, quan així ho estimi la direcció de joc, li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el transcurs del mateix joc se li presentin.

2.

El crupier: és qui dirigeix la partida, tenint com a missió la barreja de les fitxes, la seva distribució als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resultin guanyadores.

IV. Regles bàsiques del joc

Les fitxes es barregen cada cinc rondes. En cinc rondes es fa servir un conjunt de quaranta fitxes.

Les apostes a l’empat i al parell no estan habilitades a partir de la quarta ronda.

En el joc es fa servir un cubilet per als tres daus. Abans de repartir les fitxes, el crupier llança els daus, i les fitxes es reparteixen basant-se en la suma dels daus. Les fitxes es reparteixen contra el sentit de les agulles del rellotge, començant per la banca. La taula de sota mostra totes les variants possibles.

Resultat dels daus, posició inicial:

5, 9, 13, 17 - posició de la banca.

6, 10, 14, 18 - 1a posició de jugador.

3, 7, 11, 15 - 2a posició de jugador.

4, 8, 12, 16 - 3a posició de jugador.

El crupier prendrà fitxes per repartir a cada posició. Es farà la suma total de cada posició. Comparació de les mans: totes les mans dels jugadors es comparen amb la de la banca basant-se en les regles següents:

1.

La suma de dues fitxes es calcula de la manera següent: si el resultat és 10 o més, aleshores s’ignora el primer dígit (per exemple, el valor d’una mà amb fitxes 4 i 8 és de 2 (4+8= 12 => s’ignora el 1 => 2 és el valor total), el valor d’una mà amb fitxes 3 i 7 és 0 (3+7=10 => s’ignora l’1 => 0 és el valor total).

2.

Es diu que hi ha un parell quan una posició de jugador té dos fitxes amb el mateix valor (per exemple, 3:3, 4:4…).

3.

Qualsevol parell té una jerarquia major que qualsevol combinació sense parell.

4.

El parell més alt és el parell blanc; el segueix el parell de nous i així successivament, fins a arribar al parell més baix, que és el parell d’uns.

5.

L’empat es dona quan la posició de jugador actual i la posició de la banca tenen exactament les mateixes fitxes (per exemple: 4-2 per al jugador i 4-2 per a la banca).

6.

No n’hi ha prou que les fitxes del jugador sumin un mateix valor que les del banquer perquè es consideri un empat (per exemple: 3-3 del jugador, i 4-2 de la banca no fan un empat).

7.

En comparar les combinacions sense parells, la combinació 2 i 8 tindrà el valor més alt (encara que la suma sigui 0), i aquesta combinació es representa a la taula com a 2 i 8 Kong.

8.

A partir d’aquí, el valor de la mà depèn de la suma de les fitxes. La suma de 9 és major que la del 8, i així successivament.

9.

Si les dos mans (la de la banca i la del jugador) tenen la mateixa suma, aleshores la mà amb la fitxa més alta guanya. Per exemple, en cas que la suma de la mà sigui 7, la mà amb les fitxes 9 i 8 serà major que la que té les fitxes 6 i 1 (la suma és de 7 en els dos casos), i una mà de 5 i 2 serà major que la de 3 i 4 (la suma és de 7 en els dos casos).

V. Resultats del joc

El resultat del joc es mostrarà basant-se en la comparació entre les mans del jugador i de la banca:

Si la mà de la banca és millor que la del jugador, la banca serà la guanyadora en aquesta posició de jugador.

Si la mà del jugador és millor que la de la banca, el jugador serà el guanyador en aquesta posició de jugador.

Si la banca i el jugador tenen en les seves mans fitxes amb els mateixos valors, el resultat del joc serà un empat en aquesta posició de jugador. Si el jugador té dos fitxes idèntiques, el resultat del joc serà un parell en aquesta posició de jugador.

VI. Taula de pagaments

Els pagaments són els mateixos per a totes les posicions de jugador.

Les apostes a què el jugador guanyi o perdi paguen 1 a 1, però es deduirà un 5% de comissió. Les apostes a l’empat i al par paguen 60 a 1 i 6 a 1 respectivament.

Resultat del joc. Pagament:

El jugador guanya 0,95 a 1.

El jugador perd 0,95 a 1.

Empat 60 a 1.

Parell 6 a 1.

VII. Jugadors
a)

Asseguts. El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet.

b)

També poden participar en el joc els jugadors que estan drets, apostant sobre la mà d’un jugador, dins dels límits de l’aposta màxima per jugador.

VIII. Màxim i mínim de les apostes

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s’han de fer dins de la banda de fluctuació de mínims i màxims per casella abans de distribuir les fitxes.

El mínim de les apostes pot ser diferent per a cada taula. El màxim de les apostes serà fixat per a cada taula entre 20 i 100 vegades el mínim, i la direcció del casino podrà determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de la taula.

18 - Pòquer de 4 cartes
I. Denominació

El pòquer de 4 cartes és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador. Es fan servir quatre cartes de les cinc que rep cada jugador i quatre de les sis que rep el crupier. En aquest joc, el crupier no ha de tenir una jugada mínima per qualificar, però utilitza una carta més que els jugadors. A més, en aquest joc, el jugador pot apostar fins a tres vegades la seva aposta inicial d’Ante.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips. Es juga amb una baralla de similars característiques a les que es fan servir al BlackJack de 52 cartes. El valor de les mateixes cartes, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i As.

2.

Distribuïdor o sabot

S’utilitzarà un sabot manual o un d’automàtic.

3.

Taula de Joc

Serà de dimensions similars a la que es fa servir en el joc del BlackJack, amb un màxim de set espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes, denominades Asos, Ante i Play. No es podrà jugar sobre la mà d’un altre jugador.

III. Personal
a)

Cap de taula. És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que es puguin originar durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un cap de taula per cada grup de taules.

b)

Crupier. Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de barrejar les cartes, la seva distribució als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores.

IV. Jugadors

Hi podran participar un màxim de set jugadors.

V. Regles del joc
1.

Abans de cada passada el jugador ha de fer les seves apostes a les caselles Asos i/o Ante i Play.

En qualsevol de les dos o en ambdós. Aquestes apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser diferents entre si.

2.

En l’aposta denominada Play, el jugador pot apostar d’una a tres vegades l’aposta de l’Ante després d’haver vist les seves cartes i decidir jugar. En cas contrari, si no posa una aposta en aquesta casella, el jugador es retira de la jugada i perd aquesta aposta inicial de l’Ante.

3.

El crupier repartirà les cartes una a una a cada jugador i a ell mateix, fins a un total de cinc cartes a cada jugador i sis cartes a ell mateix, i descobrirà aquesta última. Si es fa servir un escartejador automàtic, les cartes es lliuraran per grups de cinc cartes.

4.

L’aposta d’Asos té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seves quatre cartes per guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà d’un parell d’asos i es pagarà segons la taula de combinacions i pagaments següent.

Combinació - Taula Pagament Asos

Pòquer 40 a 1.

Escala de color 30 a 1.

Trio 7 a 1.

Color 6 a 1.

Escala simple 4 a 1.

Parell doble o doble parella 2 a 1.

Parell d’asos 1 a 1.

5.

Una escala és de quatre cartes igual que una mà de color és de quatre cartes.

6.

L’aposta d’Ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per la qual cosa els jugadors, després de veure les seves cartes, han de fer una aposta a la casella Play posant fins a tres vegades la quantitat que tenien en la d’Ante. Així mateix, pot rendir l’aposta (perdre-la) si no considera suficient la jugada.

7.

En cas de ser guanyadores, les apostes d’Ante i de Play es paguen a la par, 1 a 1.

8.

En el cas que la mà del crupier i la mà del jugador empatin, el jugador guanya, per la qual cosa se li pagarà segons el punt anterior, 1 a 1 les apostes d’Ante i de Play.

9.

Un cop el crupier descobreix les seves cartes, no ha de tenir una jugada mínima per qualificar, per la qual cosa es dirigirà directament a retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores depenent de les combinacions de cada jugador en comparació amb les seves cartes.

10.

El procés de retirar o pagar les apostes s’inicia de darrere cap endavant. O sigui Play, Ante i Asos.

11.

Les apostes que perden es retiren del drap abans de pagar les apostes guanyadores.

12.

L’aposta d’Ante tindrà també un pagament addicional o Bonus Automàtic independent de la combinació del crupier, és a dir, rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtingui, com a mínim un trio, encara que el crupier tingui una jugada millor que el client; en aquest cas, el client perdrà l’aposta d’Ante i de Play, però guanyarà el Bonus Automàtic en funció de la taula de combinacions i pagaments següent:

Bonus Automàtic de l’Ante - Taula de Pagament

Pòquer 20 a 1.

Escala de color 15 a 1.

Trio 2 a 1.

VI. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims permesos per a cada taula i seran fixats per la direcció del casino d’acord amb la banda de fluctuació que tingui autoritzada.

El director del casino o la persona que el substitueixi podrà modificar els mínims de les apostes segons allò que s’autoritzi en aquest Reglament.

VII. Regles comunes
1.

Totes les cartes son repartides de cap per avall d’una en una, incloses les del crupier, a excepció de l’última carta del crupier, que serà descoberta.

En cas d’utilitzar escartejador automàtic, el repartiment de cartes es farà lliurant les cartes en grups de cinc.

2.

Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula.

3.

Els clients no podran fer comentaris sobre les seves jugades.

19 - Triple Black Jack
I. Denominació i regles de joc

El funcionament de la varietat del triple BlackJack respon als mateixos principis que regeixen el BlackJack. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les normes que són específiques del triple BlackJack, i es consideren aplicables, per a tot allò que no s’hi preveu, les disposicions referents al BlackJack, contingudes en aquest annex.

Apostes. Cada jugador tindrà l’opció d’apostar en una, dos o les tres caselles d’apostes situades davant seu, numerades de l’1 al 3, i el jugador podrà fer una aposta per casella.

II. Possibilitats de joc
a)

Joc simple o BlackJack.

Quan s’hagin efectuat totes les apostes, el crupier distribuirà un naip a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i es donarà a ell mateix un altre naip.

Després es distribuirà un segon naip, sempre en el mateix ordre, a cada mà. A partir d’aquest moment, es posen en joc totes les apostes situades a la casella número 1, i només aquestes, juntament amb l’aposta del jackpot, si escau.

Seguidament preguntarà als jugadors que tenen la mà si desitgen naips addicionals. Cada jugador podrà refusar o demanar naips suplementaris, un per un, fins que ho cregui oportú, però en cap cas no podrà demanar naips suplementaris si ha obtingut una puntuació de 21 o més. Quan una mà obtingui una puntuació superior a 21, perdrà, i el crupier recollirà immediatament totes les apostes d’aquesta mà, abans de passar a la mà següent. Quan els jugadors hagin fet el seu joc, el crupier es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris.

En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts; en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt.

El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades a la casella número 1, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Després recollirà o pagarà, segons el cas, les apostes de Jackpot. Si el banquer ha passat de 21 punts, ha de pagar totes les apostes, situades a la casella número 1, que encara estiguin en joc.

Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes. Els naips de tots els jugadors es mantindran a la taula, fins que finalitzi la tercera jugada, excepte en els casos en què hagi obtingut una puntuació superior a 21 punts, o en què no hi hagi apostes a les caselles números 2 i 3.

Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta situada a la casella número 1, però si un jugador fes un BlackJack, que consisteix a aconseguir 21 punts amb els dos primers naips, se li pagarà sempre a raó de tres per dos.

El BlackJack guanyarà sempre la puntuació de 21 obtinguda amb més de dos cartes.

Amb 21 punts o BlackJack no es podrà demanar carta.

Una vegada finalitzada la jugada corresponent a les apostes situades a la casella número 1, el crupier retirarà totes les seves cartes a excepció de la primera rebuda, i es posaran en joc, a partir d’aquest instant, les apostes situades a la casella número 2. Posteriorment, es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor.

En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts, i en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt.

El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades en la casella número 2, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Si el banquer ha passat de 21 punts, pagarà totes les apostes, situades en la casella número 2, que encara estiguin en joc.

Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes.

El mateix procés es repetirà amb les apostes situades en la casella número 3, amb la qual cosa finalitzarà la mà.

b)

Assegurança

Quan el primer naip del crupier sigui un as, els jugadors podran assegurar-se contra el possible BlackJack de la banca, tantes vegades com caselles tinguin apostades.

III. Màxim i mínim de les apostes

Tant el màxim com el mínim de les apostes s’entendran per cada una de les tres caselles de cada jugador.

20 - Texas pòquer de contrapartida
I. Denominació

El Texas pòquer de contrapartida és un joc de cartes dels denominats de contrapartida, exclusiu de casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment i l’objectiu del joc és superar la jugada que obtingui el crupier, amb diverses combinacions guanyadores. Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips

Es juga amb una baralla de 52 cartes i de similars característiques a les utilitzades en el joc de Vint-i-un o BlackJack. El valor de les mateixes cartes, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as pot utilitzar-se com la carta més petita davant del 2 o com la carta més alta darrere de la K, és a dir, podrà ser el valor major o menor de la sèrie.

2.

Taula de joc

Serà de característiques similars que les de BlackJack, amb les caselles dividides en tres espais, un per a l’aposta d’Ante, un altre per a la 2a aposta i un tercer per a una aposta addicional anomenada Texas Bonus, TXB. En el centre de la taula s’haurà de llegir la frase:

“La banca juga amb parella de 4 o superior”. Aquest tipus de joc es podrà practicar en taules amb draps reversibles.

III. Jugadors
1.

Asseguts. El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet, fins a un nombre màxim de nou.

2.

Jugadors drets. També poden participar en el joc els jugadors que estiguin drets, apostant sobre la mà d’un jugador, amb el consentiment d’aquest últim i en tot cas amb l’aprovació del personal de supervisió de joc, dins dels límits d’aposta màxima. El nombre d’apostes per casella no serà superior a tres. El jugador assegut davant de cada casella serà el que mani en aquesta casella i no podrà ensenyar les seves cartes als altres apostadors, ni fer comentaris sobre la partida en curs.

IV. Regles del joc

Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents:

a)

Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix pal (exemple: As, K, Q, J i 10 de trèvol).

b)

Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix pal (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8 de trèvol).

c)

Pòquer. És la formada per quatre cartes d’un mateix valor (exemple: 4 reis).

d)

Full. És la formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 3 sets i 2 vuits).

e)

Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix pal (exemple: As, 4, 7, 8 i Q, de trèvol).

f)

Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes siguin del mateix pal (exemple: 7, 8, 9, 10 i J).

g)

Trio. És el format per tres cartes d’un mateix valor (exemple: tres dames).

h)

Doble parella. És la formada per dos cartes del mateix valor i dos més del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 2 reis i 2 jotes).

i)

Parelles. És la formada per dos cartes del mateix valor i les altres tres diferents (exemple: 2 dames).

j)

Cartes majors. Quan no es produeixen cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors que les del crupier. S’entén que les cartes són majors atenent en primer lloc la carta de major valor, si fossin iguals, la següent i així successivament.

V. Taules de pagaments

La taula de pagaments de l’aposta d’Ante és la següent:

Escala reial 100 a 1

Escala de color 20 a 1

Pòquer 10 a 1

Full 3 a 1

Color 2 a 1

Escala o jugada menor 1 a 1

La taula de pagaments de l’aposta Texas Bonus TXB és la següent:

Color o jugada superior 25 a 1

Des de parella d’asos a escala 7 a 1

Les apostes en la 2a aposta sempre que resultin guanyadores es pagaran al parell, 1 a 1.

VI. Desenvolupament del joc

Per rebre cartes cada jugador farà, dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula de joc, la seva aposta a la casella destinada per a aquesta finalitat anomenada d’Ante. Així mateix, podrà fer una aposta addicional anomenada TXB (Texas Bonus) a la casella marcada amb aquestes sigles. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el “no va més” i començarà la distribució dels naips d’un en un de cap per avall, a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge; donarà igualment carta per a la banca, fins a completar la distribució de les dos cartes per a cada mà i per a la banca. A continuació, el crupier descobrirà les tres primeres cartes comunes, denominades Flop.

A partir d’aquest moment, després de veure les seves cartes els jugadors tenen dos opcions, anar-hi o retirar-se. Si el jugador desitja continuar haurà de doblar la seva aposta inicial d’Ante en la casella denominada 2a aposta. Si el jugador decideix renunciar a continuar en la jugada anunciarà “no hi vaig”. En aquest cas el jugador perdrà l’aposta d’Ante i l’aposta de TXB, si aquest jugador ho hagués fet.

Després que els jugadors s’hagin decidit per anar-hi o retirar-se, el crupier anunciarà “¿Algun guanyador del Texas Bonus?” Si hi ha guanyadors es descobriran les seves cartes, es pagaran les efectivament guanyadores i es retiraran les apostes perdedores. Aquell jugador que apostant al TXB tingués una combinació de parella d’asos o jugada superior amb les primeres cinc cartes, les dos seves i les tres descobertes en el Flop, resultarà guanyador del joc Texas Bonus TXB cobrant la quantitat establerta en la taula de pagaments per a aquest tipus d’apostes.

Seguidament el crupier descobrirà dos cartes més, comunes a tots els jugadors, anomenades Turn i River les quals col·locarà a continuació de les anteriors, anomenades Flop. A continuació, el crupier descobrirà les seves dos pròpies cartes, que hauran de romandre tapades fins aquest moment. Cada mà, les dels jugadors i la del crupier, es conformarà amb la millor combinació possible entre les dos cartes pròpies i les cinc comunes per a tots.

Per entrar al joc el crupier, haurà de tenir, com a mínim a la seva jugada, una parella de quatres o combinació superior. Si el crupier no entra en joc, haurà de pagar l’aposta d’Ante d’acord amb les taules de pagament corresponents a aquesta aposta. La 2a aposta romandrà igual, ni guanya ni perd.

Si el crupier entrés en joc, compararà la seva jugada amb la dels jugadors i podran donar-se els casos següents:

a)

Si el crupier i qualsevol altre participant tinguessin les mateixes cartes, no hi ha ni guanyadors ni perdedors, empaten, per la qual cosa que es mantenen les apostes.

b)

Si el crupier tingués millor jugada que el jugador, aquest últim perdrà les apostes d’Ante i 2a aposta.

c)

Si el jugador tingués millor jugada que el crupier, aleshores el jugador cobrarà l’Ante segons la taula de pagaments establerta amb aquesta finalitat. La 2a aposta sempre es pagarà a la par (1 a 1).

VII. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de fer-se dins dels límits establerts per a cada taula de joc.

El director de Joc podrà establir els mínims i màxims de les taules en funció de la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ.

El màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a l’autorització corresponent; la banda de fluctuació de l’Ante i la del TXB poden fixar-se de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims.

VIII. Disfuncions del joc
1.

Errors en el repartiment

En general, si durant el repartiment de les cartes es donés algun dels casos que s’indiquen a continuació, es considerarà que hi ha hagut un error en el repartiment i, en aquests casos, totes les cartes seran recollides pel crupier i se n’iniciarà una nova mà.

Els casos que es tindran en compte són els següents:

a)

Si els jugadors no reben les cartes en la forma i l’ordre establerts reglamentàriament.

b)

Si un jugador rep més o menys cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans que comencin les apostes.

c)

Si apareix alguna de les cartes pertanyents al crupier descobertes.

d)

Si es descobreix que falta alguna de les cartes que componen la baralla.

e)

Si es descobreix que la baralla és defectuosa.

2.

Errors del crupier

Si el crupier anuncia una mà errònia, es considera que les cartes parlen per si soles, i es té en compte la combinació de les que hi ha damunt de la taula.

3.

Errors del jugador

a)

Si un jugador posa en contacte, voluntàriament o involuntàriament, les seves cartes amb les d’un altre jugador, els seran, a ambdós, retirades les seves cartes i no podran continuar participant en la mà. Si aquesta situació es repeteix amb algun dels mateixos implicats, el personal de supervisió de jocs podrà expulsar-los de la taula.

b)

Si un jugador per error descobreix les seves cartes, el joc continuarà sent vàlid.

21 - Triple Joc
I. Denominació

El Triple joc és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, depenent la possibilitat de guanyar d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. El Triple joc és una combinació de tres jocs més de casino popularment coneguts: el Repte, el BlackJack i el pòquer.

Per a tot el que no està previst en matèria de personal, són aplicables les normes del BlackJack.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips

Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles cartes, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2.

2.

Distribuïdor o sabot

Cal atenir-se al que disposa l’article 37.

3.

Taula de joc

Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per a efectuar les apostes.

III. Jugadors

Podran participar-hi un màxim de set jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella.

IV. Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims autoritzats per a la taula. S’entén que el mínim i el màxim és per a cada una de les tres caselles de cada jugador.

El director de jocs del casino o la persona que el substitueixi podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada.

El límit màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a la banda de fluctuació autoritzada.

V. Desenvolupament del joc

Després d’haver barrejat els naips manualment o amb escartejador, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar tres apostes, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament.

Per al joc del Repte s’utilitza la primera de les tres apostes. Després de repartir una carta descoberta a cada jugador i una altra per al crupier, aquest últim, començant pel primer jugador situat a la seva dreta, determinarà quin dels dos té la carta de major valor. El crupier recollirà l’aposta perdedora, pagarà l’aposta guanyadora a la par i al mateix temps empenyerà les fitxes cap al jugador i fora del cercle de l’aposta per no barrejar aquestes fitxes amb la segona o la tercera apostes. En cas d’empat (Tie) el jugador perd la meitat de la seva aposta. Aquest procediment se seguirà amb els altres fins que totes les apostes dedicades al Repte hagin estat resoltes.

Es juga al BlackJack amb la segona aposta. Mantenint la carta utilitzada per a la primera aposta, el crupier reparteix una segona carta descoberta a cada jugador començant pel jugador de l’esquerra del crupier i es juga al BlackJack tradicional segons el reglament de la casa. El crupier oferirà carta, pagarà i retirarà les apostes com se sol fer en el joc normal de BlackJack, tenint en compte que l’única parella amb què està permès obrir és la d’asos i només una vegada. Si el jugador aconsegueix tenir sis cartes sense passar de 21 se li pagarà immediatament la seva aposta.

El pòquer de 6 cartes amb descart es juga amb la tercera aposta. Començant pel jugador a la seva esquerra, el crupier, comptant amb les cartes utilitzades per al joc de BlackJack, repartirà descobertes les cartes necessàries perquè el jugador en tingui un total de sis. Seguidament el crupier formarà la millor combinació possible a cada jugador prenent només cinc cartes i descartant-ne una per procedir a resoldre la mà comparant-la amb la taula de pagaments de pòquer que s’adjunta a continuació. Es fa un pagament a cada jugador segons la combinació que tingui i segons la taula de pagament.

Escala reial 100 a 1

Escala de color 25 a 1

Pòquer 10 a 1

Full 6 a 1

Color 5 a 1

Escala 4 a 1

Trio 3 a 1

Doble parella 2 a 1

Parella de dames o superior 1 a 1

Parell inferior a dames el jugador perd

Ni parell el jugador perd

VI. Regles comunes
1.

Errors

Si apareix una carta descoberta a la baralla durant el repartiment de cartes, no serà utilitzada i es deixarà en el recipient de descarts. Si es troba més d’una carta descoberta en la baralla, s’anul·larà la passada i es barrejaran les cartes de nou.

Si es treu una carta erròniament sense exposar-la serà aleshores utilitzada com la següent carta de la baralla.

Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula.

2.

Prohibicions

Queda prohibit als jugadors tocar els naips i intercanviar informació sobre les cartes, o demanar consell sobre les jugades.

22 - Texas Hold’em Pòquer Bonus
I. Denominació

És un joc d’atzar practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en què els jugadors juguen contra l’establiment guanyador, i hi ha diverses combinacions guanyadores. L’objectiu del joc és aconseguir, amb les dos cartes pròpies i les cinc comunes, una combinació de cartes de valor més alt que el de la banca.

Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida.

II. Elements del joc
a)

Cartes o naips

Al pòquer es juga amb una baralla de les denominades franceses de 52 cartes, similars en característiques a les utilitzades al Blackjack. El valor de les cartes ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2. L’As pot utilitzar-se com a carta més petita davant del 2 o com més alta darrere de la K.

b)

Distribuïdor o sabot

Cal atenir-se al que es disposa a l’article 37.

c)

Taula de joc

Serà de les mateixes mesures i característiques que les del Blackjack, amb capacitat de fins a nou jugadors. Cada zona del jugador haurà de tenir quatre caselles per efectuar les apostes (Ante, Flop, Turn i River) i una altra per a una aposta addicional anomenada Bonus. Tindrà cinc caselles per col·locar les cinc cartes comunes (tres per al Flop, una per al Turn i una altra per al River), així com dos caselles per a les cartes de la banca.

III. Jugadors

Podran participar-hi un màxim de nou jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella, i està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la jugada mentre duri la mà. No s’admet la participació de jugadors drets al voltant de la taula.

IV. Regles del joc
a)

Combinacions

Les combinacions possibles del joc ordenades de major a menor valor són les següents:

1.

Escala reial de color: és la formada per les cinc cartes del mateix pal de major valor: As, K, Q, J i 10.

2.

Escala de color: és la formada per cinc cartes del mateix pal, en ordre correlatiu i sense que coincideixi amb les cartes de major valor.

3.

Pòquer: és la combinació formada per quatre cartes d’un mateix valor.

4.

Full: és la combinació formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor i diferents de l’anterior.

5.

Color: és la combinació formada per cinc cartes, no correlatives, del mateix pal.

6.

Escala: és la combinació formada per cinc cartes, en ordre correlatiu i de diferent pal.

7.

Trio: és la combinació formada per tres cartes del mateix valor.

8.

Doble parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor i dos més del mateix valor, però diferent de les anteriors.

9.

Parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor.

10.

Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, guanya la mà que tingui la carta major.

En els casos en què el jugador i el crupier disposin de la mateixa combinació guanyadora, cal atenir-se al que disposa la regla de desempat de la carta major.

b)

Màxims i mínims de les apostes

Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula, que podran ser fixats per la direcció de joc d’acord amb les bandes de fluctuació autoritzades pel CRAJ. Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim 5, 10, 20 o 30 vegades el mínim establert en l’autorització corresponent; es pot fixar la banda de fluctuació de l’Ante i del Bonus de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims. El director del casino podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinats. Per a això, durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, s’anunciaran les cinc últimes passades i després de finalitzar aquestes passades i completar la bestreta corresponent, si cal, es començarà amb els nous límits.

V. Desenvolupament del joc

Després d’haver barrejat els naips, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar la primera aposta, anomenada Ante, en la casella marcada amb la mateixa denominació. També podrà fer una aposta Bonus col·locant-la a la casella designada en el tapet. La resolució de l’aposta Bonus no està condicionada a cap de les altres apostes fetes pel jugador i les seves cartes romandran en la taula en espera de la resolució de l’aposta Bonus al finalitzar la mà.

Quan les apostes estan efectuades i el crupier hagi comunicat el “no hi va més”, començarà a repartir els naips pel revers, un per un, alternativament als jugadors i començant per la seva esquerra. Seguidament col·locarà un naip pel revers a la casella situada davant d’ell a la seva esquerra. A continuació repartirà un segon naip pel revers a cada jugador i col·locarà un altre naip tapat en la casella situada a la seva dreta. Després que cada jugador hagi vist les seves cartes i a mesura que li correspongui el seu torn, té l’opció de fer una aposta Flop que serà de dos vegades l’aposta Ante o retirar-se, i perd l’aposta Ante.

Quan tots els jugadors hagin pres una decisió sobre si fer una aposta Flop o retirar-se, el crupier cremarà la següent carta del mall de cap per avall, repartirà les tres cartes comunes i les posarà de cara amunt en l’àrea marcada per al Flop. El crupier preguntarà aleshores a cada un dels jugadors amb una aposta Flop si volen passar o apostar (per la mateixa quantitat de l’Ante abans de descobrir la quarta carta Turn. Si el jugador decidís passar, seguirà en el joc sense fer l’aposta Turn. Un cop tots els jugadors hagin decidit apostar o passar, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà la següent carta comuna de cara amunt i la col·locarà en l’àrea denominada Turn. El crupier preguntarà a cada participant amb una aposta Flop si volen passar o apostar abans de descobrir la cinquena carta River. Si el jugador decideix apostar ha de fer una aposta igual a la quantitat de l’aposta davant de l’àrea marcada com a River. Si el jugador decideix passar seguirà en el joc. Un cop tots els jugadors hagin pres una decisió, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà l’última carta comuna de cara amunt i la col·locarà a l’àrea anomenada River.

Quan totes les cartes s’hagin repartit, el crupier mostrarà les seves dos cartes i dirà quina és la millor mà de cinc cartes del pòquer, usant les dos cartes del crupier i les cinc comunes, d’acord amb el que està establert a l’apartat 5 d’aquest joc. Per torns el crupier mostrarà les cartes de cada jugador i veurà quina és la millor mà de cinc cartes.

El crupier dirà el rànquing de mans dels jugadors; si la mà de pòquer del crupier és més alta que la del jugador, aquest últim perdrà el que va apostar en l’Ante, Flop, i en cas d’haver apostat, la Turn i River. Si la mà del jugador és igual a la del crupier, la mà empata i les apostes Ante i Flop se li tornaran al jugador, així com les Turn i River en cas d’haver-les efectuat.

Si la mà del jugador és superior a la del crupier, l’aposta Flop del jugador, i en cas d’haver apostat, la Turn i River, guanyaran i es pagaran una a una. Si la mà del jugador que guanya al crupier és escala o millor, el seu Ante guanyarà i se li pagarà una a una. Tot i això, si la mà és menor d’escala, el seu Ante no es pagarà.

Aposta addicional Bonus. El jugador que ha fet una aposta bonus guanyarà si les dos cartes soles formen una de les mans següents i es pagaran conforme al quadre de pagaments següent:

As-As Crupier As-As paga 1.000 a 1
As-As 30 a 1
As-K (mateix pal) 25 a 1
As-Q o As-J (mateix pal) 20 a 1
As-K (diferent pal) 15 a 1
K-K; Q-Q; J-J 10 a 1
As-Q-o As-J (diferent pal) 5 a 1
Parella (2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 o 10) 3 a 1

Si les dos cartes que té un jugador amb una aposta bonus no formen una de les mans esmentades anteriorment perdrà l’aposta, que serà retirada per la banca.

Un cop retirades les apostes perdedores i abonats els premis a les guanyadores, es donarà per finalitzada la jugada i se n’iniciarà una de nova.

VI. Errors i infraccions en el joc
a)

Si alguna de les cartes repartides al crupier es mostrés abans que tots els jugadors hagin retirat les cartes o fet una aposta flop, turn o river, s’anul·larà la mà.

b)

Una carta que apareix de cara amunt a la baralla durant el repartiment no es farà servir en aquesta mà i es col·locarà al descartador. Si apareix més d’una carta de cara amunt a la baralla durant el repartiment, s’anul·larà la mà i es tornaran a barrejar totes les cartes.

c)

Una carta que s’extregui per error sense ser vista es farà servir com si fos la carta següent de la baralla.

d)

Si un jugador rep un nombre incorrecte de cartes, s’anul·larà la mà d’aquest jugador i es tornarà a barrejar. Si es reparteix un nombre de cartes incorrectes al crupier s’anul·larà la mà, excepte en el supòsit que el crupier es pugui repartir el nombre de cartes correcte sense alterar la seqüència de les cartes, sempre que aquestes cartes no s’hagin girat ja de cara amunt.

23 - Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats del pòquer de cercle
I. Denominació

El pòquer de cercle és un joc de cartes dels denominats de cercle perquè enfronta diversos jugadors entre ells. L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb una sèrie de cartes.

II. Elements del joc
1.

Cartes o naips

S’hi juga amb una baralla de les denominades cartes angleses de característiques similars a les utilitzades en el joc del Blackjack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’As pot ser utilitzat com la carta més petita davant la menor amb què es juga o com a As darrere de K.

2.

Taula de joc

Pot tenir diferents formes de presentació, però en un dels costats hi ha un lleuger entrant destinat a acollir el crupier. La taula té dos espais perfectament definits: la zona exterior, que utilitzen els jugadors per tenir les seves fitxes i cartes, i la zona interior, on es fan les apostes, s’exposen les cartes i es recull el pot.

3.

Benefici

El benefici de l’establiment es pot obtenir escollint una de les dos opcions que es descriuen a continuació:

a)

Un percentatge sobre el pot que en cap cas no supera el 5%, i que s’aplica en cadascun dels intervals d’apostes.

b)

Un percentatge que oscil·la entre el 10 i el 20% del màxim de la taula o de la resta, per sessió, segons la modalitat de pòquer que es jugui. S’entén per sessió una hora de joc més les dos últimes jugades.

La direcció de jocs del casino pot fixar prèviament la duració de cada partida sempre que ho faci públic als jugadors. En el cas que el casino no fes ús d’aquesta facultat, la duració de la partida ha de ser, com a mínim, la necessària perquè cada jugador que inicia la partida pugui tenir la mà en dos ocasions.

III. Personal

Cada taula de joc té permanentment al seu servei un crupier. La zona on es desenvolupa el joc està controlada per un cap de sector o equivalent i, a més, hi pot haver un canvista per a diverses taules.

1.

Cap de sector o equivalent

El cap de sector o equivalent és el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino, li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat a les taules de joc i estableix una relació de jugadors que desitgin ocupar les places que puguin quedar vacants.

2.

Crupier

Sens perjudici de les funcions que més endavant se li atribueixen, el crupier té encomanades les següents: recompte, barreja i repartiment de les cartes als jugadors; anunci en veu alta de les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; càlcul i ingrés del benefici corresponent a l’establiment introduint-lo en la ranura que per a aquest fi hi ha a la taula; introducció de les propines a la ranura de la taula destinada a aquest efecte; control del joc i vigilància perquè cap jugador aposti fora de torn; custòdia i control de la suma que constitueix el pot i el pagament del mateix pot. Igualment ha de resoldre, per als jugadors, els dubtes sobre les regles que cal aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tingui problemes amb algun jugador, ho ha de comunicar al cap de sector o equivalent.

3.

Canvista

En el cas que la direcció ho consideri necessari, pot haver-hi una persona per a diverses taules i amb la funció principal de canviar moneda de curs legal per fitxes.

IV. Jugadors

Davant de cadascun dels espais o departaments de la taula de joc, només pot seure un jugador. La superfície dels espais pot ser utilitzada per dipositar les fitxes i mantenir, si escau, les cartes.

Al principi de la partida se sortegen les places.

Si la partida ja s’ha iniciat és el cap de sector o equivalent qui assigna la plaça a la taula si n’hi ha alguna de lliure.

A petició pròpia un jugador pot descansar dos jugades o mans sense perdre la plaça a la taula.

V. Prohibicions

Està totalment prohibit que un jugador abandoni la taula de joc deixant encarregat a un altre jugador que li faci i iguali les apostes, ja que cada jugador juga per ell mateix i no es permeten les actuacions següents:

a)

El joc per parelles ni tan sols temporalment.

b)

Jugar-se el pot conjuntament.

c)

Repartir-se el pot voluntàriament.

d)

La connivència entre els jugadors.

e)

Comprar o afegir fitxes a la resta per augmentar-la, una vegada s’ha iniciat la jugada.

f)

Prestar-se moneda de curs legal entre els jugadors.

g)

Guardar-se les fitxes de la seva resta.

h)

Retirar les cartes de la taula o allunyar-les de la vista del crupier i dels altres jugadors.

VI. Regles del joc
1.

Combinacions possibles

Els jugadors tan sols poden fer ús de les combinacions que es detallen a continuació:

a)

Escala de color reial: és la combinació formada per les cinc cartes correlatives més altes de un mateix coll (As, K, Q, J i 10).

b)

Escala de color: és la combinació formada per cinc cartes correlatives d’un mateix coll sense que coincideixi amb les cartes més altes (exemple: 6, 7, 8, 9 i 10).

c)

Pòquer: és la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor (exemple: quatre K i un 6).

d)

Full: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i dos més diferents també d’igual valor (exemple: tres 8 i dos 7).

e)

Color: és la combinació formada per cinc cartes no correlatives d’un mateix coll (exemple: 5, 7, 10, Q i As de trèvols).

f)

Escala: és la combinació formada per cinc cartes correlatives de distints colls.

g)

Trio: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes del mateix valor i les dos restants sense formar parella (exemple: tres 8, un 7 i un 2).

h)

Figures: és la combinació formada per cinc cartes que han de ser As, K, Q o J. Aquesta combinació només s’utilitza a les varietats de pòquer cobert.

i)

Doble parella: és la combinació formada per cinc cartes que conté dos parelles de cartes de distint valor (exemple: dos 6, dos J i un As).

j)

Parella: és la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor (exemple: dos 4, un 6, un 9 i un As).

k)

Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, és guanyada pel jugador que tingui la carta major.

En les variants de pòquer que es juguen amb menys de 52 cartes el color és més important que el full.

2.

Empats

Quan diversos jugadors tenen pòquer, guanya el que el té de valor superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q).

Quan diversos jugadors tenen full, guanya el que té les tres cartes iguals de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen escala, de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen trio, guanya el que el té format per cartes de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen figures, guanya el que té la parella més alta, i si coincideix, es considera la carta de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen doble parella, guanya el que té la parella formada per les cartes de valor més alt; si coincideix, es considera la segona parella, i en darrer cas, la carta que queda de valor més alt.

Quan diversos jugadors tenen parella, guanya el que la té de valor més alt i, si coincideix, es considera la carta de valor més alt de les restants.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.